Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92955 | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p> | XIV-XX | L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat. | <p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p> | 08237-1 | Plaça Major, 1 | <p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002603,2.2226731 | 435724 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 85|94|98|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 93588 | Elements interiors de l'Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-interiors-de-lajuntament-de-sant-quirze-de-besora | XIV-XX | Edifici que amb el pas dels anys ha estat contínuament rehabilitat i restaurat degut al seu ús continuat. El vestíbul, escala d'honor i saló de plens conserven l'estat de la darrera restauració practicada a principi del segle XX amb continues reformes dels anys, 1950 i 1980 com el repintat de les dependències, la transformació de la part com a oficines municipals, l'adequació de la sala de plens i les millores de les barreres arquitectòniques. | <p>De l'interior de l'ajuntament de Sant Quirze de Besora en cal destacar un seguit d'elements. Cal remarcar-ne, el vestíbul d'entrada, l'escala d'honor i la sala de plens. La porta d'entrada principal dona accés al vestíbul on s'hi troba l'escala d'accés a la planta superior. Està pavimentat amb lloses de pedra i s'hi obren algunes dependències al seu voltant com ara l'espai de recepció pavimentat amb rajoles hidràuliques amb motius florals. El vestíbul, l'escala d'honor es disposa a manera de distribuïdor al voltant del qual es disposen la resta de dependències formant quatre crugies al seu voltant seguint la disposició clàssica de les cases senyorials d'època medieval i moderna. L'escala, de dos trams perpendiculars amb els graons de pedra picada està il·luminada per una claraboia que sobresurt en forma de petita llanterna des del pla de la coberta. Té les parets enguixades i revestides per un enlluït de calç. Val a dir que el primer tram descansa damunt murs de pedra mentre que el segon ho fa damunt d'un arc rampant, possiblement de maó ceràmic. Presenta un arrambador amb aplacat de pedra; la barana, de factura modera, és de fusta tornejada. L'escala condueix a la planta primera on hi ha els despatxos d'alcaldia, secretaria, administració i saló de plens. Malgrat que estan completament reformats pel seu ús continuat com a casa consistorial encara conserven algunes portes de fusta de roure emplafonades i decorades amb motius geomètric i vegetals que alternen series de dos plafons amb els marcs ovals per altres de quatre més estrets amb motius geomètrics al seu interior formant sèries continuades i repetitives. Aquestes portes les trobem a l'accés al despatx d'alcaldia i també al saló de plens. Aquest darrer possiblement ocupa l'emplaçament de l'antiga sala noble ja que tant les dimensions com l'emplaçament ens fan pensar en alguna antiga sala noble reconvertida en saló de plens. En cal destacar especialment el paviment de rajola ceràmica format per toves de 30 x 15 disposades en escaleta i alternades per petits medallons a imitació de 'sucarrats' amb elements motius geomètrics, heràldics vegetals i florals repartits en 8 temàtiques diferents (1 castell, 1 lleó rampant, una estrella de 8 puntes, un griu, una ceba, un escorpí i una corona) que es van repetint i alternant en tota la seva extensió. Aquests elements estan realitzats amb blocs de ceràmica hidràulica policromada i esmaltada a imitació de les peces valencianes. En conservem exemples similars al castell de Montesquiu i també en algunes cases del nucli antic de Solsona, com és el cas de Cal Metge Solé. Semblen datar de mitjans del segle XIX o principi del XX coincidint amb la gran reforma de l'ajuntament.</p> | 08237-2 | Ajuntament de Sant Quirze, situat al centre del nucli antic. Plaça Major 1. | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002882,2.2226501 | 435723 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93588-img20221110112906.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-08-08 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 93598 | Col·lecció de mobiliari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari | XVII-XVIII | Aquestes dues arques i cadires han estat netejades, sorrejades i restaurades no fa masses anys. | <p>Conjunt de 2 caixes de núvia i de nuvi així com cadires situats al vestíbul de l'ajuntament i pertanyents a aquest casal. Es tracta de dues caixes de fusta; una sembla més antiga que l'altra. La primera d'elles o caixa de nuvi correspon amb el model clàssic de caixa de fusta d'àlber de noguera amb quatre posts o petges que sostenen el sòcol del buc motllurat i la caixa pròpiament dita que presenta una decoració motllurada i de sèries de tres plafons alternats per dos muntants decorats amb petits plafons rectangulars que sostenen un segon registre o fris de fusta que a la vegada presenta decoració de petits muntants de fusta amb decoració de cisell i motius de traceria buidats a la fusta i encolats damunt de la superfície de la caixa formant motius arquitectònics. Els tres plafons centrals hi tenen inscrits al seu interior tres plafons formats per peces de fusta motllurada i encolada que a la vegada estan units amb els primers mitjançant llistons de fusta encolats a la part central i laterals formant així una decoració de creu. A la part superior hi ha el pany amb la tancadura de ferro forjat. La coberta queda encaixada a la part del darrere de manera que la tapa es pot deixar oberta per veure el contingut del seu interior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal i té dues nanses o anelles de fusta per a poder-la traslladar. Sembla correspondre al model clàssic de caixa catalana del segle XVI i XVII.</p> <p>La segona caixa es conserva al vestíbul de l'ajuntament, correspon amb un model de dimensions més reduïdes i amb una decoració més simple. Sembla que aquesta segona seria una caixa de núvia per la presència de calaixos i calaixos a la part inferior, tret que la diferencia de la del nuvi. També esta formada per quatre posts que sostenen un sòcol motllurat des del qual s'hi recolza el buc de la caixa format per tres registres diferents, un d'inferior on hi han dos calaixos, un de central i un de superior on hi ha al mig el pany per poder tancar l'arca. Tots tres registres presenten la mateixa decoració de muntants motllurats encolats a la superfície de la caixa deixant un espai buit central. El registre central té unes dimensions més grans que els altres dos. La coberta queda unida a la caixa mitjançant tres frontisses situades a la part posterior. La decoració dels laterals repeteix el model de la part frontal. Ambdues caixes són de fusta de roure i sembla que si bé la primera és de la fi del segle XVII o principi del XVIII.</p> <p>Pel que fa a les cadires es conserven un conjunt de quatre també al mateix vestíbul i estan compostes per quatre posts tornejades que sostenen el respatller amb tela de cuir unit amb tatxes de llautó i decoració geomètrica. Sembla correspondre a mobles del segle XIX. Les posts així com els muntants estan tornejats</p> <p>Finalment a la planta primera i al costat del saló de plens hi han altres peces de mobiliari antic com ara un banc i una caixa.</p> | 08237-3 | Ajuntament de Sant Quirze. Plaça Major, 1 | <p>Aquests elements denoten la importància i noblesa del lloc que ens fan pensar en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament correspon amb l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyé a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (s. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic amb aixecaments, estudis de paraments i algunes cales per confirmar aquesta hipòtesi. </p> | 42.1002583,2.2226876 | 435726 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221108110853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93598-img20221110112934.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-18 00:00:00 | Pere Cascante | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 93618 | Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIV-XVII | L'edifici, actualment de propietat municipal no ha estat mai objecte d'intervenció des de que va ser adquirit pel consistori de manera que l'estat que presenta és el mateix des del moment en que va ser deshabitat. Malgrat conservi encara la majoria d'elements originals amb l'estat en que van ser concebuts, la coberta així com el seu interior mereixen una restauració, rehabilitació amb un pla d'usos definit. La coberta té algunes teules mogudes, alguns forjats presenten desploms, humitats a les parets i capes de morter despreses. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de PB+ 1 P i golfes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta, amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant al carrer del Pont. Presenta l'exterior amb parets de pedra, maçoneria i tàpia, les divisions horitzontals amb forjats de fusta del tipus empostissat. Es divideix en tres crugies separades per murs de càrrega que coincideixen amb tres parcel·les o patis diferents.</p> <p>La façana del C/ Pont té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes geomètricament al llarg de la façana i coincidents amb cadascuna de les seves crugies. La porta d'entrada es situa a la crugia central i esta composta per una obertura coronada amb llinda amb els muntants i llinda de pedra picada amb els cantis bisellats. Al costat seu i al costat esquerra s'hi obre una segona porta de les mateixes característiques que la principal, mentre que al costat dret hi ha una finestra rectangular amb els muntants, llinda i ampits de pedra. La planta primera es resol amb tres finestres rectangulars de les mateixes característiques que les de la planta baixa i realitzades amb pedra picada i amb els ampits molt senzills formats per un sol bloc de pedra picada. El sota coberta té la mateixa distribució d'obertures, encara que de mida molt més petita i amb els bastiments possiblement de fusta. L'aparell de la façana està completament revestit per un estuc i enlluït de calç de color ocre que tant sols deixa visibles els bastiments i llindes de les obertures de la PB i primer pis. La part inferior té un sòcol fet amb un escardejat de ciment. La façana que mira al Ter també presenta un predomini del massís respecte el buit ja que tant sols hi té oberta un porta a nivell de la planta soterrani d'accés a les hortes damunt de la muralla amb dues finestres tipus espitllera que coincideixen amb les dependències del semi soterrani. A nivell de l'entresol que coincideix amb la PB del C/ del Pont 16 s'hi obren dues finestres més amb muntants i llinda de fusta de les que la del costat de tramuntana encara conserva la fusteria originaria formada per quatre quarterons interns que es tanquen mitjançant porticons interiors i amb esplandit i festejadors interns. Coincideixen amb dues balconeres amb sengles balcons de barana de forja al primer pis que conserva les fusteries originals amb les barretes emmarca vidres. Finalment al sota teulada s'hi obren res finestres de mida petita similars a les de la façana principal i coincidents amb cadascuna de les crugies il·luminant les golfes. Cal destacar que a la crugia central entre la PB i el P1 hi ha oberta una finestra rectangular allindada en pedra. L'aparell està completament revestit per una capa d'enlluït de calç i ciment pòrtland de color gris que tant sols deixa visibles els emmarcaments de les obertures. Tot i així i segons el que es desprèn de l'anàlisi de la fàbrica interna l'estructura de la planta baixa i primer pis és amb fàbrica de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars mentre que el sota teulada i parets internes són de tapia amb revestiment de guix.</p> <p>L'interior es composa d'un vestíbul distribuïdor que comunica amb les diverses dependències de la casa situades en cotes i nivells diferents. Així al costat dret del mateix oi comunicat per una porta allindada en pedra trobem un espai dividit en dues crugies diferents separades per un arc de mig punt de maó ceràmic que s'emprava com a fàbrica de cordes. Està il·luminada per dues finestres obertes a cadascuna de les façanes que conserven les fusteries i festejadors originals. El sostre és un empostissat de fusta a base de cavalls que sostenen l'embigat de fusta cobert amb tapajunts i posts de fusta seguint l'exemple característic i tradicional. La crugia del costat esquerre està més alterada ja que va ser re-utilitzada com a botiga de queviures i rebotiga a la part posterior amb una part emprada com a habitatge amb la cuina econòmica, els fogons, la pica de marbre i una petita cambra utilitzada com a menjador amb els paviments formats per rajoles hidràuliques. </p> <p>El vestíbul cobert amb un sostre empostissat format per tres cavalls de fusta que sostenen les bigues motllurades que suporten les posts de fusta i tapajunts amb tauletes als laterals i recolzat damunt de mènsules de fusta simulant caps de biga amb motius humans de tradició gòtica està pavimentat per un sòl de rajoles ceràmiques de 30 x 15 cm disposades en escaleta. Del vestíbul n'arrenca l'escala d'accés a les plantes superiors i també l'accés al soterrani i hortes de la part del darrere que està format per una rampa amb graons de pedra i còdols de riu col·locats de cantó i que comunica amb la porta que dona pas als horts i també amb les dues dependències del soterrani situats a sota de les crugies laterals. El soterrani aprofita el desnivell ocasionat entre el carrer del Pont i el marge del Ter salvat mitjançant terrasses i murs de pedra. Està format per dues habitacions cobertes amb volta catalana de maó ceràmic que recolzen damunt paraments molt més antics de lloses de pedra, unides amb argamassa de calç i formant filades irregulars. Ambdós elements estan dividits mitjançant dues crugies separades per arcs de mig punt realitzats amb lloses de pedra que coincideixen amb les crugies del pis del damunt, és a dir la planta baixa. El paviment és de còdols de riu i també de terra batuda. Estan il·luminades per dues petites espitlleres amb esplandit i arc interior construït amb lloses de pedra. Sembla que es tracta dels elements més antics de la casa i pertanyents a l'etapa fundacional de Sant Quirze de mitjans del s. XII o XIII.</p> <p>L'escala d'accés a la planta superior és de pera picada amb dues tramades i situada a la par oest del vestíbul tocant amb la part del darrere de la façana que mira a les hortes i al Ter. Està il·luminada per una finestra amb festejadors i porticons interns formant quarterons de fusta. </p> <p>La planta primera es composa d'una sala que unifica dues crugies de pedra i que actua com a saló distribuïdor de les diferents habitacions formades per sala i alcova i situades a banda i banda. Presenta el paviment de maons ceràmics, el sostre enguixat formant un fals sostre i les parets enguixades i pintades amb motius aplantillats formant sanefes de temàtica geomètrica formant frisos dividits en dos registres; un d'inferior damunt del sòcol amb motius florals i un altre a sota el sostre amb motius geomètrics i garlandes. La part central és completament neutre amb un fons de color blau cel. El fals sostre repeteix el model de les parets. La sala no conserva cap element de mobiliari llevat d'un aiguamans i un mirall amb decoració de 'la ditada' que amaga la cisterna per omplir-lo. A cada costat hi ha les habitacions amb les alcoves de les que ha perdut completament tot el mobiliari conservant tant sols les vidrieres d'accés a l'alcova amb els vidres glaçats amb decoració geomètrica. Just al costat de l'aiguamans hi ha la porta d'accés a l'escala que condueix a les golfes amb graons de fusta damunt de bigues de fusta. La distribució d'aquest nivell repeteix el model de les dues plantes inferiors format per habitacions rectangulars separades per parets de càrrega amb fàbrica de maçoneria i divisions interiors formades per envans de fusta i maó ceràmic. Té les parets enlluïdes amb estuc de guix que en els indrets on ha desaparegut deixa a la vista l'aparell de tàpia. El sostre és de bigues i lates de fusta i el paviment de guix.</p> | 08237-4 | Carrer del Pont, núm.16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produíren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (serrallonga, urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la ·'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i tambéen el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb doimicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862</p> | 42.1001767,2.2224569 | 435707 | 4661192 | 1600 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121028.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110121933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93618-img20221110120523.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'una de les poques cases del nucli antic de Sant Quirze de Besora que millor ha sabut preservar el caràcter històric i arquitectònic de les velles construccions gremials desenvolupades al carrer del Pont. Plaça Major, carrer de Torrelló, carrer de l'església i carrer dels Patis. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 93619 | Antiga fàbrica de cordes de Can Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-cordes-de-can-tenes | <p>SERRALONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a lactualiat Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III.</p> <p>ACM. Llibre d'arrendament de 1781. Carpeta 15</p> <p>ACM. registro de vesanas de los años 1828-1830. Carpeta 17 demostración general de todos los partidos y censos que recibe el excmo Sr. Conde de Santa Coloma 1830</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Fons de can Tija Rierola 'Testament de Joan Campàs'</p> | XIX | Malgrat que l'edifici no està obert al públic i és de propietat municipal, la fàbrica o taller de cordes conserva tots els elements originaris i maquinària emprada per a la seva manufactura encara que no estan ni inventariats, ni catalogats i molts encara estan al mateix emplaçament del moment que deixà de funcionar. Caldria un inventari i catalogació dels elements per a poder-los registrar i documentar | <p>La fàbrica de cordes es situa a a crugia més occidental de la planta baixa de la casa, és a dir al costat esquerra del vestíbul principal. Conserva encara la majoria dels elements originals com és el cas dels embarrats de fusta, amb els eixos i els engranatges que feien funcionar el torn, part del seu mecanisme tirat a terra, armaris que contenien els arxius, les comandes i albarans, la taula del taller i fins hi tot encara algunes caixes amb fragments de corda de diverses mides així com també fragments de bobines de fils. L'estat de conservació és dolent ja que els embarrats i torn estan al terra, arreu hi ha engranatges, bobines i fragments de maquinària fora de context. L'armari de les comandes ha perdut la seva documentació i les caixes de l'element manufacturat estan apilades en un racó amb fragments solts al terra. </p> | 08237-5 | Carrer Pont núm. 16 | <p>Pensem que l'origen de la casa seria medieval coincidint amb els eixamples que es produïren a partir del segle XIV amb el desenvolupament de les activitats gremials, comercials i artesanals i amb la creació de l'eix del carrer Torelló, plaça Major, carrer de la Plaça i carrer del Pont el qual amplià el perímetre de l'antiga sagrera cap a la part sud i nord i tancant-ho al darrere de muralles que van ser reforçades per torres i bestorres. és dins aquest eixample el qual incorpora l'antiga casa del comú com a centre de control i aprofitant els vestigis d'una antiga casa noble situada a la sagrera de l'església de Sant Quirze i on se suposa que hi va morir la comtessa Ermessenda de Carcassona i també l'abadessa de Sant Joan. és en aquest context quan apareixen un seguit de paraires i teixidors de la llana que tindran la màxima representació a mitjans del segle XVI i XVII i construint cases de certa rellevància en aquest sector. En el cas de la casa de Can Tenes sabem que els Tenes i segons el que esmenta Joan Serrallonga (Serrallonga, Urquidi Ob. cit. Annex II) extret de l'ACM llibre d'arrendament de 1781 Carpeta 15 especifica que hi havia un tal Josep Tenas teixidor de Sant Quirze de Besora el 1788 i un altre dit Pere Tenas teixidor de llana (1778-1779) que viu a Sant Quirze de Besora en una casa dita de la 'ferrreria' propietat del comte de Santa Coloma i al que paga el cens d'una gallina. també s'esmenta un Joan Tenas Biens teixidor de llana /1779, 1785 i 1788) i veí de Sant Quirze de Besora.</p> <p>Posteriorment i també en el fons de l'ACM (carpeta 17 o <em>registro de vesanas de los años 1828-30'</em> s'ementa a Sant Quirze de Besora un tal Joan Tenas Viñeta teixidor de Sant Quirze el 1830 i casat amb Maria Girart Estevanell. També hi ha un tal Vicenç Tenas teixidor (1830) veí de Sant Quirze amb domicili al carrer del Pont i casat amb Margarida Casanovas.</p> <p>Pensem que la finca a la que hi fem al·lusió seria la de la Ferreria i propietat del comte de Santa Coloma.</p> <p>En quant al cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862 o padró de finques surt esmentat a nom de Joan Tenas a la inscripció núm. 145.</p> <p>Por una casa en la calle de la Plaza y un huerto en el lugar llamado de la coma núm. 8 amb un valor de 200 lliures.</p> <p>Por otra en la calle del puente con su herto adjacente núm. 3 i amb un valor de 160 lliures. Por otra en la calle de Besora con su huerto adyacente núm. 1 per un valor de 60 lliures. Por otra en el número 2 amb un valor de40 lliures y por otra idem en la calle de la Plaza número 4 per valor de 60 lliures.</p> <p>La inscripció següent 146 és també d'ell en Joan Tenas.</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto en la calle de la Iglesia núm. 10. Por otro huerto en el paraje nombrado de los Patios y otro hurto en el paraje llamado de la Coma' </em>amb un valor de 160 lliures.</p> <p>Al final de la inscripció passa la finca a mans de Joan Espadaler, Casadevall </p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862.</p> | 42.1002400,2.2225200 | 435712 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93619-img20221110120554.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria inventaria, catalogar els element conservats, posar-los en ordre i intentar reconstruir part dels embarrats i torn de manufactura | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 93627 | Edifici Carrer de l'Església, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-lesglesia-1 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QURZE DE BESORA. Programa de la Festa Major 1995</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI- XIX | L'edifici conserva la façana en bon estat tot i que el revestiment i l'estucat que la recobreix presenta pèrdues de la capa de suport, humitats i esquerdes. L'interior de la finca està convertit en habitatges i completament reformat. La coberta està en bon estat. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada en una mena de placeta que forma la confluència dels carrers de l'església amb el del pont just al darrere de l'edifici de l'ajuntament. La casa es composa de PB+ 1P+golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana orientada a sud-est on s'hi situa la porta d'entrada. Ocupa tres crugies de les antigues parcel·les gòtiques i es disposa de forma terrassada aprofitant el fort desnivell del terreny que és salvat mitjançant escales. La façana segueix els cànons i les característiques pròpies de les cases del nucli antic de Sant Quirze amb una planta baixa on s'hi obre la porta d'entrada principal a la part central formada per bastiments de pedra i llinda també de pedra amb els marcs bisellats i amb la data de 1669 emmarcant les inicials de IHS o Jesús Rei dels Jueus. Al costat esquerre i situat en un nivell inferior coincidint amb la cota del carrer del Pont hi ha una segona porta, també coronada amb llinda de pedra sense inscripció i de dimensions més petites. Finalment a la part dreta hi ha una tercera porta també amb els muntants i la llinda de pedra i amb unes dimensions similars a la porta d'entrada i principal. La distribució de les obertures en planta primera es resol amb tres finestres amb els muntants, ampit i llinda de pedra de les que les de la crugia central i dreta són pràcticament idèntiques i la del costat esquerre és més petita i està parcialment alterada per reconvertir-la en balconera. Tot i així la llinda conserva una inscripció amb la data de 1741 la qual emmarca una creu central. Les obertures de la planta superior es resolen amb tres finestres rectangulars situades sota la teulada. L'aparell de la façana no és visible ja que està revestida per una capa d'estuc o enlluït de calç de color grisenc amb reformes de ciment pòrtland deixant visibles els bastiments i llindes de les obertures que són en pedra picada. Segons el que es pot desprendre sembla quela fàbrica constructiva de la casa és amb aparell de maçoneria a la PB i primer pis mentre que a la cota de golfes l'aparell és de tàpia. La coberta ha estat refeta modernament.</p> | 08237-6 | Carrer de l'Església, 1 | <p>La casa del C/Església núm. 1 reuneix les característiques propies de les cases gremials construïdes durant la baixa edat mitjana i fortament ampliades al llarg dels segle XVII i XVIII: Segons Serrallonga, 1998 (Serrallonga, ob. cit. p-30-31). Aquestes cases i gràcies als documents de l'arxiu del castell de Montesquiu esmenta que <em>la casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior fosc amb una petita eixida, un, o vegades dos, pisos superiors on es fa la vida i, a sobre, unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu , de traçat prou més irregular que avui dia'. </em> No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob. cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMQ se sap que pertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de Santa Coloma. </em></p> <p>Poc després i en concret el 1875 en el padró dels habitants sabem que arriben immigrants que s'instal·len a la vila i motivats pel treball a les fàbriques. Així doncs coneixem que la casa a la que en fem esment la casa era de Josep Sanglas, sastre que vivia al C/església 1 i hi vivien fins a 13 persones. Aquest fet comportaria el sobre-alçament de la part superior de la casa i la conversió en habitatges.</p> | 42.1003800,2.2225200 | 435712 | 4661214 | 1669 i 1741 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221115104921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93627-img20221108112625.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Malgrat que la casa actualment englobi les tres crugies, sembla ser que en un origen eren dues finques independents (la núm. 1 i la núm. 3 de la plaça de l'església). La primera d'elles o núm. 1 es situaria a la part esquerra delimitant amb el carrer del Pont i en una cota més baixa. de fet les obertures són de diferent mida i composició que la resta, fet que denota que es tractava d'una finca independent. La segona finca o núm. 3 abraçaria les crugies central i dreta am dues portes d'accés a la PB que coincidirien amb els dos finestrals del primer pis i de les golfes. Tots aquests elements tenen la mateixa forma i composició, característica que ens permet de situar-les en un mateix horitzó cronològic. Amb el temps i pas dels anys ambdues finques es van unificar en una de sola amb una única coberta a dues vessants situada en un mateix pla. Val a dir que aquesta casa i segons fotografies antigues conservades i publicades em el programa de la festa Major de Sant Quirze de l'any 1995 es mostrava com una façana característica d'una casa gremial de PB+ 1 PP i sota teulada amb coberta a un únic vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada sud. Val a dir que aquesta casa restava mig emmascarada per les cases de 'Cal Paraigüer' adossada a la casa del comú i la Fonda Pallarès les quals emmascaraven la primera part del carrer de l'església. Amb el temps i degut a l'arribada de persones de fóra o mà d'obra per a treballar les fàbriques de Can Guixà i Trinxet i que s'instal·laren en aquests habitatges. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 93963 | Casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-marti | <p>ANGLADA ALBERT; 2018. Poder i diners de la Jet-set d'Osona i el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i la Garrotxa. Vol II. p-14-15</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> | XIV-XIX | Edifici molt ben restaurat i rehabilitat per la mà del seu propietari que correspon amb un arquitecte molt sensible amb el patrimoni. Se n'ha respectat la volumetria, les cobertes i part dels forjats i se n'ha refet la coberta conservant les bigues originals. Correspon amb un exemple de bona restauració realitzat l'any 2000. | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres situat al carrer de l'església just al darrere de l'ajuntament. Presenta una planta més aviat rectangular formada per un PB+1PP+SC amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia. La casa es compon de tres crugies separades per forjats de bigues de fusta i revoltó ceràmic a la PB i bigues de fusta motllurades i sostre pla a la planta principal. La teulada manté algunes bigues originals mentre que també n'hi ha d'altres de completament noves que substitueixen a les originals. La distribució de la façana és molt geomètrica i ordenada centrada per una porta coronada en arc de mig punt de grans dovelles de pedra picada i amb la clau gravada amb la data de 1611 així com restes d'elements possiblement heràldics situats al seu damunt i amagats en part per la volada d'un dels balcons de la planta primera. Entre aquests elements s'hi endevina un alt relleu en forma de v i amb una inscripció central on s'hi identifica l'anagrama de Maria. A cada costat s'obren dues obertures modernes d'accés als garatge. Damunt seu i coincidint amb la planta primera s'obren tres balconeres amb sengles balcó que coincideixen amb cadascuna de les crugies. Estan formades per obertures amb els bastiments de pedra picada i coronades per una llinda rectangular on hi ha rebaixat per la cara externa un arc conopial que acaba amb una creu al seu damunt. Els que que hi ha situats a cada extrem tenen una factura idèntica mentre que el de la part central presenta unes mides més amplies i grosses per tal de donar axialitat al conjunt . Aquesta darrera emmarca una roseta a la part central. Els balcons són de ferro amb les baranes trenades, el passamà llis i la llosana de pedra picada. A la darrera planta s'hi obren tres balcons més que coincideixen amb els del pis inferior i amb unes dimensions més baixes. La façana resta aixoplugada pel voladís de la teulada que sobresurt de la façana en forma de barbacana de bigues de fusta. L'aparell de la façana no és visible ja que resta amagat darrere un estucat modern de color ocre. Tat sols deixa a la vista els emmarcaments de les obertures de pedra picada de tupis calcària La façana posterior o del darrere dona accés als patis de la finca i està molt transformada. Tant sols conserva traces d'alguna finestra de la planta primera molt transformades per als nous usos de l'habitatge. L'interior està molt transformat per a adaptar-la com a habitatge però tot i així encara conserva algun element original com bona part de les bigues de la planta primera motllurades en fusta i també l'arc de pedra de l'aiguamans de la cuina fet en dovelles de pedra picada de perfil rebaixat. </p> | 08237-7 | Carrer Església núm. 7 | <p>Casa que tindria un origen possiblement baix medieval per la tipologia dels elements arquitectònics trobats i l'emplaçament on es troba ja que formaria part de l'antic espai de la sagrera de Sant Quirze. Aquest àmbit va ser ampliat a mitjans del segle XIV incorporant un nou eix format pels carrers de Torellló, Plaça Major, carrer de l'església, carrer del Pont i carrer dels Patis. Aquest nou eixamplament va ser tancat darrere de muralles amb torres i bestorres de planta quadrada i circular. La casa formaria part de les edificacions erigides dins d'aquest conjunt i pertanyents als menestrals i paraires enriquits amb el comerç de producció de llana.</p> <p>Hem trobat referències al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 49 a nom de José Deseuras i en el que esmenta<em> Por una casa en la calle de la iglesia núm 9 per un valor de 100 lliures.</em></p> <p>A la inscripció 57 a nom de Josep Espadaler dit el sapí, esmenta que <em>'por una casa con su huerto adyacente ala calle de la iglesia núm. 8 'per un valor de 180 lliures.</em></p> <p>Val a dir que la casa va ser la nissaga de Carme Martí i Riera que va néixer el 24 de juny de 1872 a Sant Quirze de Besora. Filla de Damià Martí Tremolosa d'Alpens i Josefa Riera Parés. Inicialment vivien al carrer de Pont 43 i aviat es van traslladar a la finca núm. 7 del carrer de l'església en una casa de menestrals i teixidors i propietaris dels avis materns Francesc Riera Playà i Rosa Parés Tenas (SERRALLONGA URQUIDI, J , 1998. Ob. cit- p-87)</p> <p>No hem trobat altres referències a aquesta casa.</p> | 42.1004500,2.2227100 | 435728 | 4661221 | 1611 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221108111415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117103922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93963-img20221117104033.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | La casa ha estat molt transformada però ha sabut guardar i preservar la majoria dels elements originals degut al gust dels seus propietaris. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 93964 | Restes d'un passatge o carrer al darrere de la casa Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-dun-passatge-o-carrer-al-darrere-de-la-casa-marti | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. sant Qurze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p> | XIV-XX | Traces d'un antic passatge o pas de comunicació entre el carrer de l'església i el carrer de les Monges. Correspondria amb un dels 'callerots' nombrats per Joan Serrallonga (SERRALLONGA, J. 1996). | <p>Es tracta de les traces d'un antic passatge o carrer de comunicació entre el carrer de l'església i el carrer de les Monges o dels Patis que actualment està situat entre les parcel·les núm.3, 5 i 7 del carrer església. La part que es conserva més bé correspon amb el darrere de la casa Martí mentre que la del costat del núm. 3 i 5 té una forma triangular i segons sembla ha estat embeguda parcialment per la finca núm. 5 del carrer església. La part del darrere correspon amb el jardí privat i accés als garatges de la finca núm. 7 i conserva encara part dels murs de tancament de l'esmentat passatge situat en una cota molt més baixa que el carrer de les Monges i amb parets de tancament realitzades amb maçoneria de còdols de riu, units amb morter de calç i filades més aviat irregulars. La paret mitgera de la casa núm. 3 del carrer de l'església conserva encara les obertures originals formades per finestres d'arc conopial.</p> | 08237-8 | Entre el carrer església núm. 1-3 i el núm. 5 | <p>Segons Serrallonga, aquests callissots, o 'callerots' formaven part de l'antic urbanisme medieval com a passos de comunicació amb la muralla i descrits com <em>'Sortides estretes, brutes i malgirbades que van a parar a uns trossejats i inclinats camps. S</em>egons el mateix Serrallonga aquest callerots no tenien nom oficial i n'hi havia al carrer del pont comunicant amb les hortes, a la part de dalt amb el carrer dels Patis i destacant el de l'Hospital nou. Es mantindran fins a la fi del segle XIX quant la majoria seran tapiats o s'hi construí a sobre perquè <em>'eren nius de brutícia i incúria'. </em>SERRALLONGA, J (1996). p. 30. Segons el mateix autor, el 1880 es tapien els callerots que durant el segle passat tenien la finalitat de comunicar amb el riu (baixant del riu) i els de la part alta (pujant dels capellans). Desapareixen els callerots de Ton Sabaró, de Pep Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba i el portal de Castany <em>'porque son depositos de basura y provocan cada año desgracias personales'. </em>tant sols es manté el de l'hospital nou, és a dir el que fem referencia en aquesta fitxa i que serà tapiat molt més tard ja que comunica amb l'hospital de les monges.</p> | 42.1005300,2.2225400 | 435714 | 4661230 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228103045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228103006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93964-img20230228102943.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Element que forma part de l'antic urbanisme i traçat medieval i que ens ha quedat fossilitzat en la traça actual en forma de passatges i patis de finques privades ja que ha perdut el caràcter de vial o de carrer convertint-se en espais privats degut a que les finques dels voltants han embegut el pas públic. En conservem altres exemples al carrer del pont comunicant amb les hortes de migdia, i també a la part alta comunicant amb al carrer dels patis. | 93|94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 93966 | Edifici Carrer Església, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-esglesia-3 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1996). Sant Quirze de Besora. Del 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. </p> <p>DDAA. Sant Quirze de Besora. El retral. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Setembre 2009.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Inscripció 115</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer de l'església, just al darrere de l'ajuntament i al costat de la Casa Martí.Té façana em aquest carrer i també als patis de darrere que miren al carrer de les Monges i a les restes de l'antic passatge de comunicació entre els dos carrers. Es tracta d'una casa entre mitgeres més aviat estreta i composta de PB+1PP i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana que s'orienta a migdia. Les divisions interiors són a base de forjats i empostissats de fusta. La façana presenta un predomini del massís respecte el buit ja que la major part de les obertures que hi ha són de mides més aviat petites. La seva distribució es resol mitjançant dues portes obertes a PB; una d'elles de majors proporcions ja que dona accés a un antic local comercial i l'altra situada a continuació de la primera comunica amb l'escala que connecti amb les plantes superiors. A la planta primera s'hi obre una balconera amb els muntants i llinda de pedra picada i un balcó amb barana de barrots de ferro de secció circular i un passamà pla. A la darrera planta i coincidint amb el nivell de les golfes hi ha una darrera obertura o finestra de ventilació de l'espai de sota coberta. L'aparell de la façana està completament revestit per un enlluït de calç i pintura que emmarca les obertures amb una franja de color gris clar damunt un fons neutre de color ocre. Tot ens fa pensar que l'aparell és de maçoneria de còdols de riu i pedra picada a les obertures i cantonades. La coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta sobresurt de la façana formant una notable volada i donant-li uns trets molt característics. La casa es disposa formant terrasses seguint el pendent del terreny del carrer de l'església. L'interior està molt transformat. La casa té façana al callerot que hauria comunicat el carrer de l'església amb el carrer dels Patis. En aquesta façana s'hi conserva encara una finestra de tipologia similar a les de la casa Martí (C/Església 7) i també a la plaça Major núm. 6. Corresponen a finestres rectangulars amb els bastiments i llindes de pedra i coronades per un arc tetral·lobulat de tipus conopial que acull una roseta ornamental a dins seu. Aquestes finestres amb trets gotitzants tindrien un origen al 1400 i 1500 i denotarien la cronologia d'aquestes finques situades a la part més antiga del nucli de Sant Quirze. Al seu costat n'hi ha una segona amb els emmarcaments de pedra i llinda també de pedra de cronologies més antigues.</p> <p> </p> | 08237-9 | C/ Església núm. 5 | <p>Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida, a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres . Consta que el 1862 i segons el registre de l'amillarament la casa pertanyia a Joan Prim y Luisa.</p> <p><em>'Por una casa con pequeño huerto en la calle de la iglesia número 5'. Pasa a Baudilio Prim y Jose´Prim.Inscripció. núm. 115</em></p> <p>AMQ.Cuaderno de liquidaciones y amillaramineto. Carpeta 1016</p> | 42.1003986,2.2226742 | 435724 | 4661216 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230608122159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/93966-20230629113146.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa comú i entre mitgeres que conserva encara els trets característics de les edificacions urbanes de Sant Quirze de mitjans del segle XV- i XVII i característics de les cases gremials. interpretades segons Joan Serralllonga. Delimita amb un callerot que hauria comunicat amb el carrer dels Patis i en el que hi ha encara paraments antics. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94302 | Església de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> <p> </p> | XI-XVIII | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions situat a la part nord-est del nucli antic i, dominant en part la vessant est de la població amb els plans de la vinya i quintanes de les Comes del Pla i del Baldiri que formen una mena de rasa o aiguafons orogràfic. Substitueix un edifici d'origen romànic i va ser el nucli d'una antiga sagrera que desenvolupà l'actual nucli històric de Sant Quirze. Presenta una planta rectangular orientada en sentir est-oest amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal. Està composta per una nau única i tres capelles laterals obertes tant a migdia com a tramuntana que estan comunicades entre si per mitjà d'arcs de mig punt i donant la sensació de corredors o naus laterals. La coberta de la nau està formada per tres crugies resoltes amb volta de creueria amb les nervis, clau de volta i floró central. A la vegada estan reforçades per un seguit d'arcs torals de perfil rebaixat que descansen damunt de permòdols o mènsules decorades mitjançant volutes recordant a un estil corinti i que sostenen un arquitrau i entaulament en el que s'hi adossa una cornisa correguda que decora i corona tot el perímetre de la nau. A la part de ponent s'hi afegeix una quarta crugia coberta amb el mateix tipus de volta que fa la funció d'acollir el cor elevat i el vestíbul amb el cancell de la porta d'entrada. El cor està situat damunt de l'entrada i està format per un espai elevat sostingut mitjançant una volta també de llunetes d'arcs amb uns perfils molt rebaixats. La barana és de fusta tornejada i a la façana hi ha la data de 1979 corresponent amb la darrera reforma. Al fons de la nau hi ha l'espai del presbiteri i de l'altar el qual està format per un espai de planta més aviat rectangular cobert amb volta també de creueria amb els nervis i medalló central de guix i amb un perfil més aviat apuntat. Aquest espai que hauria acollit el cambril i l'antic retaule barroc va adquirir la fisonomia actual després de la guerra civil quan una vegada va haver desaparegut el mobiliari religiós va quedar un espai buit que s'emprà com a capçalera i es restituí un nou altar i retaule amb les imatges de Sant Quirze i Santa Julita, patrona del lloc S'hi conserven encara restes de l'antiga decoració barroca molt repintada en temps posteriors amb escenes i al·legories de vides de la santa. Al costat sud-est hi trobem la capella de Sant Sebastià, avui capella fonda annexionada a l'església en un volum a part mentre que a la part nord-oest hi ha una darrera capella dedicada a la Verge dels Dolors. Està encastada a la paret del fons amb una estructura de planta rectangular coberta amb volta de canó i en la que s'hi obre una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada i que de ben segur que correspon amb els vestigis de l'antiga església medieval. Interiorment està decorat amb un enlluït de calç de color blanquinós que deixa les impostes, permòdols, motllures i frisos decoratius en color daurat. es conserven restes de la decoració barroca a l'espai presbiterial on es narren escenes de les vides dels sants. Val a dir que l'església tant sols resta il·luminada per l'òcul de damunt del cor ja que la resta d'obertures que hi ha al damunt de cada costat de la crugia central així com també el presbiteri donen a l'espai de sota coberta. Exteriorment conserva els vestigis de la porta d'entrada original a la façana de tramuntana composta per un arc adovellat de mig punt i amb la data de 1673 incisa a la clau de la dovella central. L'aparell de les façanes nord, est i oest està completament revestit de guix i de calç de manera que no es pot apreciar. En canvi les façanes de migdia i part de la de llevant presenten un aparell de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades irregulars i horitzontals. Únicament són en pedra picada les cantonades i els brancals de les obertures. Val a dir que un ràfec o cornisa format per dues filades de teula girada i maó pla corona les façanes de tant a migdia com a tramuntana mentre que a la façana de llevant que coincideix amb el pinyó de la coberta es conserva tant sols una única filada mig alterada per la reforma i sobre-alçament de la coberta. Situat al nivell de les golfes hi ha obertes dues finestres geminades coronades en arc de mig punt de pedra i còdols de riu. L'aparença externa és molt sòbria i austera i recorda més aviat el d'una fortalesa que no pas al d'un edifici religiós ja que hi ha un predomini de les línies horitzontals i del massís respecte el buit ja que les poques obertures que hi ha es situen tant sols a migdia. Aquesta horitzontalitat resta alterada pels volums del presbiteri i de la capella de Sant Sebastià (capella fonda) S'hi aprecien diverses ampliacions fruit de les diferents reformes . A l'extrem nord-oest s'alça el campanar format per quatre pisos i el terrat amb una coberta piramidal a quatre aigües. La majoria dels pisos són cecs a excepció d'una finestreta que il·lumina la caixa de l'escala i del darrer pis que acull les campanes i s'hi obren 5 finestres; dues de geminades orientades a migdia i la resta mirant a llevant, ponent i tramuntana. Estan coronades per arcs de mig punt de dovelles fetes amb còdols de riu, unides amb argamassa de calç. Damunt seu hi ha un terrat decorat amb una barana formada per sis arcs de mig punt damunt d'un fris de dent de serra. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de guix i pintat de color blanc amb les cantonades revestides de pedra picada i corresponents amb una reforma molt tardana. Tot i així i segons el que es pot desprendre de les imatges antigues és que aquest element deuria presentar diverses fases cronològiques destacant-ne una base possiblement romànica amb un seguit de recreixements de l'era moderna.</p> | 08237-10 | Plaça de l'Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejeada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1004235,2.2230688 | 435758 | 4661218 | 1669 (porta d'entrada) i 1779 la construcció actual | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20230228110030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110111914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94302-img20221110110913.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-10-06 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Església que ha estat molt transformada, especialment després de la guerra civil on en van desaparèixer els altars i mobiliari interior. Es va modificar completament la façana eliminant-ne la porta d'entrada principal d'estil neoclàssic, se li annexionà un pòrtic o galilea de gust neo-medieval, i es reformà la façana afegint-hi una porta de gust neo-romànic i també un fris d'arcuacions llombardes que li donà l'aspecte actual. Finalment va ser emblanquinada i revestida de nou. L'interior va ser enguixat el 1979. L'església de Sant Quirze correspon a grans trets amb una obra erigida a partir del 1771 de trets classicistes la qual es bastí damunt d'un edifici més antic datat de l'època romànica. D'aquest edifici en romandria part de la façana nord amb la porta d'entrada, la base del campanar i possiblement part del presbiteri cobert amb volta de canó i reutilitzat com a capella de la verge dels Dolors a mitjans del segle XVIII. Segons algunes imatges antigues d'aquesta església i corresponents a principi de segle XX sabem que presentava una façana amb trets barroc i neoclàssics amb una porta coronada per una llinda recta i flanquejada per dues pilastres simples amb un arquitrau i entaulament llis i damunt seu un frontó triangular amb el guardapols bisellat on s'hi obria una fornícula semicircular. Tot ell estava revestit per un enlluït de calç i guix. Damunt seu hi havia l'òcul i la façana estava coronada per un fris de dues filades de teula girada i maó pla seguint el model del conservat a les façanes laterals. El campanar presentava el mateix aspecte que l'actual amb la diferència que cada pis estava delimitat per un fris corregut. Exemples de façanes amb aquestes característiques les trobaríem en algunes esglésies destacant Sant Martí de Brocà a Guardiola o el mateix monestir de Sant Llorenç prop Bagà, també a Guardiola. Tots ells tenen trets i característiques similars a l'església de Sant Quirze. El campanar en canvi recorda al de moltes esglésies del Lluçanès o del Solsonès. | 99|92 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94303 | Elements de mobiliari, talles i decoració de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-de-mobiliari-talles-i-decoracio-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona.</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora.</p> | XII-XIX | Es conserven exposats a l'interior de l'església en les diferents capelles i naus laterals. | <p>Es tracta d'un conjunt d'elements mobles que hi ha exposats a l'interior de l'església de Sant Quirze de Besora en les diferents capelles i naus laterals. En cal destacar la immaculada Concepció, la talla de Sant Sebastià , diversos crucifixos, elements d'orfebreria conservats a l'interior de la sagristia com ara calzes, patenes... quadres i pintures conservats al presbiteri narrant la vida dels sants màrtirs; Sant Quirze i Santa Julita, algunes talles de fusta i guix de la Mare de Déu, entre altres. Cal destacar la presència de restes de pintures murals al damunt del presbiteri amb decoració de tipus barroc. </p> | 08237-11 | Església de Sant Quirze de Besora | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallonga (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1003797,2.2230961 | 435760 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110110715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-20230630095122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94303-img20221110103606.jpg | Física | Modern|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Abans de la Guerra civil hi havia un notable retaule barroc al presbiteri que va ser completament destruït arran de l'incendi que devastà el seu interior. Arran d'aquest afer es va perdre gairebé tot el mobiliari litúrgic i religiós llevat de les teles esmentades i els objectes exposats. El retaule abraçava tota l'alçada de la nau i estava profusament decorat. | 94|96|98|99|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94304 | Capella de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-sebastia-0 | <p>ESPADALER I PARECRISSAS, RAMONA (1995). <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Programa de la Festa Major de Sant Quirze, 1995. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>MADURELL I MARIMON. JOSEP Mª. (1973) Les ordinacions de la confraria dels paraires i texidors de llana de Sant Quirze de Besora. Ausa. nº75-7</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN(1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | XVII | Capella annexionada a la part sud-est de l'església de Sant Quirze aprofitant la capçalera d'un dels corredors laterals. Va ser restaurada juntament amb l'església de Sant Quirze l'any 1979 en que es va repintar de nou i es va formalitzar un nou accés separat de l'església. La coberta també ha estat restaurada. | <p>La capella de Sant Sebastià, avui del Santíssim correspon amb un edifici o volum annexionat a l'església de Sant Quirze, però separada d'ella mitjançant una porta oberta a la capçalera del corredor de migdia. Consta d'un espai rectangular que aprofita l'aresta sud de la unió dels cossos de la nau amb el presbiteri i amb una orientació est-oest. Està dividida internament mitjançant dues crugies cobertes amb volta de llunetes i separades per arcs torals de mig punt de perfil molt rebaixat que arrenquen de damunt d'un entaulament i fris corregut adossat a la paret sud i nord. Al fons hi ha l'espai del presbiteri que acull l'altar, de forma rectangular i separat mitjançant un arc escarser cobert amb volta de llunetes. En aquest espai hi ha tres imatges; una d'una verge dels Dolors, la central pertanyent a Sant Sebastià i una darrera de Jesucrist, Segons l'aparença, talla escultòrica i perfil semblen correspondre amb imatges de l'era barroca i salvades de la destrucció de la Guerra Civil. La decoració de la capella és molt recent i es resumeix amb una capa de pintura neutre al fons de color blau i motius decoratius a les motllures i voltes de la capella. Està il·luminada per una finestra oberta a migdia i una segona a la paret sud del presbiteri. Exteriorment presenta un aparell de maçoneria de pedres i còdols de rius mal treballats i escairats, units amb morter de calç i col·locades en filades regulars i horitzontals. S'hi aprecien diverses fases constructives. Per una banda la capçalera té una fàbrica constructiva a la part inferior a base de carreuons de pedra mal desbastats i picats amb les cantonades més ben treballades i unides amb argamassa de calç formant filades regulars que sembla correspondre amb les restes d'una torre o bestorre de flanqueig de l'antic recinte de muralles baix medieval. Damunt seu hi ha una remunta molt més tardana amb aparell de maçoneria que s'annexiona al cos de la nau i que es corona mitjançant un ràfec de dues filades de teula girada i maó pla. La nau de la capella té també dues fases constructives diferents: Per una banda s'aprecia una part central amb aparell de pedra i maçoneria amb les cantonades de pedra picada amb refeccions de maó ceràmic i una ampliació cap a ponent amb un aparell de còdols de riu més pobre. Tot el conjunt resta unificat al cos de la nau mitjançant un allargament del vessant sud de la teulada que es veu rematat per ràfec de dues filades de teula girada i maó pla.</p> | 08237-12 | Dins de l'església Parroquial de Sant Quirze. Plaça de l'Església, 1. | <p>La confraria de Sant Sebastià, patrona dels paraires i teixidors de la vila és un exemple clar de la importància d'aquestes activitats gremials i comercials tingueren a la vila de Sant Quirze al llarg de l'era moderna. De fet segons consta en la documentació antiga (SERRALLONGA, J, 1996. Ob. cit.) esmenta que l'economia de sant Quirze a mitjans del set-cents descansava damunt dos grans activitats: Per una banda l'agricultura i la producció del gremi o confraria dels paraires i teixidors. Els paraires eren els que compraven la llana. la distribuïen entre els qui la treballaven i finalment la comercialitzaven. Aquesta activitat es va veure propiciada per la situació de la vila al costat del curs d'un riu cabalós, el Ter i també per la proximitat amb les muntanyes de Toses, el Taga o Pardines on s'hi portaven a terme les activitats de la transhumància. Així doncs i aprofitant les aigües del Ter es van construir un seguit de molins (molí vell, molí de l'Illa, molí nou ... entre altres i a mans de les famílies Ginestet i Serrallonga. Aquests molins generalment drapers eren controlats pels paraires que comercialitzaven els draps a Vic i també Barcelona com ho foren molts altres llocs del principat. La importància dels draps de Sant Quirze i del gremi dels paraires i texidors és tant important com ho figura un document datat de 1679 i pertanyent al notari Ramon Vilana Perlas de Barcelona on hi apareix protocolitzada l'acta davant d'ell per Pau Freixa, paraire de llana de Sant Quirze de Besora. Aquest document correspon amb una súplica del paraire i contempla diversos capítols i ordinacions de l'ofici dels paraires de la vila de Sant Quirze. Sens dubte el tèxtil va ser el principal motor econòmic de la vila de Sant Quirze entre els segles XVI i XVII, precursor de l'era industrial amb les fàbriques de Can Guixà i de Can Trinxet. Cal esmentar que al llarg del segle XVII es documenten un total de 37 paraires, 20 teixidors de llana (Serrallonga ob.cit. p-34). Pel que fa a la capella sembla que va ser construïda en aquest moment per a representar i protegir el gremi dels paraires.</p> | 42.1003519,2.2232267 | 435771 | 4661210 | 1679 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img202211101106140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94304-img20230307113824.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La capella s'unifica a la part sud-est de l'església enllaçant aquest edifici amb l'antic recinte de muralles que hauria envoltat la població i del que hauria aprofitat com a fonaments per a la capçalera, el basament d'una antiga torre de defensa o de flanqueig corresponent a l'antic clos fortificat que hauria encerclat l'antiga sagrera. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 94305 | Antiga porta d'accés a l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-porta-dacces-a-lesglesia | <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de Sant Quirze de Besora. Què es commemora en realitat?-<em>Programa de la festa Major de Sant Quirze de Besora 1995. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p> | XVII | Malgrat que la porta estigui fora d'ús s'ha deixat marcada per la part externa a la paret lateral de l'església al costat de la sagristia. | <p>Antiga porta d'accés a l'església de Sant Quirze de Besora. es conserva a una paret lateral de l'església actual que mira a tramuntana i que correspon amb un dels vestigis més evidents de l'església que hi hauria hagut en aquest lloc abans de l'actual. Consta d'una obertura formada per un arc de mig punt d'àmplies dovelles de pedra picada amb unes mides d'uns 90 cm d'ample, i amb els muntants de la mateixa factura. Es troba alçada degut a que el paviment del carrer va ser rebaixat. A la clau de la dovella central hi ha la data de 1673 incisa a sota d'un crismó o roseta. Malgrat sigui un element del segle XVII manté encara els trets i les característiques medievals. </p> | 08237-13 | Al C/ Església | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una la nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels ciquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1005700,2.2230900 | 435759 | 4661235 | 1674 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221108125909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221115105013.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-img20221115105019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94305-20230608103352_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Correspon amb un dels pocs vestigis de l'església antiga abans que fos reformada en estil barroc tardà i neoclàssic. La porta juntament amb el vestigis d'una capella coberta amb volta de canó i d'una finestra de doble esqueixada, avui paredada a la zona de la capçalera nord correspondria amb els pocs vestigis de l'església medieval, conservada en aquesta part i que caldrà documentar mitjançant un repicat dels paraments i una intervenció arqueològica al subsòl per confirmar la seva existència. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 94306 | Goigs de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-quirze | <p><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Martínez Martínez, Oriol, 2015-2016. L’impressor Francesc Surià Burgadà (1749-1805) Treball de Màster en biblioteques i col·leccions patrimonials. Universitat de Barcelona (inèdit)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres documents en facsímil pertanyents als goigs de Sant Quirze i santa Julita de Besora. Es tracta de tres versions diferents dels goigs en lloança als màrtirs sant Quirze i santa Julita amb la lletra i les partitures a sota seu per si volen ser cantats en cant coral o tocats amb instruments i percussió. La versió més antiga correspon a una edició de Francisco Surià Burgadà estamper de Barcelona del carrer de la Palla. (1749- 1805) i gremi de llibreters.es tracta d’un document de gran rellevància històrica que ens dona informació d’aquest antic gremi de llibreters. El segon exemplar correspon a la impremta Brusi també de Barcelona datada de 1782-1821 i de les mateixes característiques que el primer però d’una impremta diferent . El darrer exemplar és una còpia molt recent. </span></span></span></p> | 08237-14 | Sant Quirze de Besora | <p><span><span><span>Francesc Suria Burgada fou membre de la societat de Comunicació Literària, activa a Barcelona a finals del segle XVIII, i exercí com a impressor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental (1765) i més tard de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, així com de la Junta de Comerç de Barcelona. El 1783 substituí com a impressor oficial de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona al seu pare, que havia realitzat aquesta tasca des del 1755 fins que fou substituït pel seu propi fill. El 1788 encara podem trobar indicis que el situen com a impressor en actiu. La impremta i família dels Surià va entrar al gremi dels llibreters l’any 1692. Pel que fa l’impressor Antoni Brusi Mirabent fou un impressor i llibreter català. Durant la guerra del Francès s'allistà a les tropes que lluitaven contra Napoleó Bonaparte i es va encarregar de l'edició de la Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, que imprimia on podia (a Barcelona, a Tarragonai a Palma). Pels seus serveis, el 28 d'octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino li atorgà l'edició del Diari de Barcelona, que durant la dominació havien dominat els afrancesats. Va tornar a editar el diari el 1814 i des del 1819 va establir un obrador de fosa de tipus d'impremta amb ajut de Francesc Salvà i Campillo. El 1820 fou el primer a introduir a Espanya la litografia per privilegi del seu inventor, Aloys Senefelder. Casat amb la filla del llibreter Josep Ferrer, Eulàlia Ferrer i Montserrat que va compartir el negoci. La redacció del diari fou continuada pel seu fill Antoni Brusi i Ferrer.</span></span></span></p> | 42.1002358,2.2226706 | 435724 | 4661198 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitabrusi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94306-squirzejulitasuria.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 94347 | Campanar i campanes de l'Església de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-i-campanes-de-lesglesia-de-sant-quirze | <p>BORDAS , V (1997). <em>Les campanes del nostre poble. </em>Programa de la festa Major de Sant Quirze 1997. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, R (1996). El castell de Montesquiu a la darreria de l'edat Mitjana. Col·lecció d'història local q. Club d'història local. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON (1992). Històries per la història al castell de Montesquiu i el terme de Besora el S. XIV i XVII. Diputació de Barcelona</p> <p>PLADEVALL FONT, ANTONI (1973). Les parròquies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora<em>. Programa de Festa Major de Sant Quirze de Besora 1973.</em> Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'avtualitat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>DDAA ( 1996). Retalls d'història del segle XX. Col·lecció d'història local 2. Club d'història local. Ajunatment de Sant Quirze de Besora</p> | XVI-XVIII | El campanar va ser restaurat el 1979, però les campanes no ho han estat mai de manera que caldria que s'hi portés una bona tasca de neteja i consolidació ja que algunes d'elles són de tradició medieval i estan sotmeses als xilòfags, inclemències del temps i excrements d'au. Estan tapades mitjançant una reixa de galliner que impedeix l'entrada directe d'aus i altres animals. | <p>El conjunt del campanar de l'església de Sant Quirze de Besora es situa a l'extrem nord-oest de l'edifici delimitant amb la plaça de l'església i el carrer de l'església. Consta d'una torre de quatre plantes, les tres primeres pràcticament cegues i la darrera amb diverses obertures que acullen el pis de les campanes. Damunt seu s'alça la coberta piramidal que el cobreix de teula ceràmica àrab damunt encavallades de fusta i protegida per una barana d'obra amb arcs de mig punt decoratius. El conjunt està coronat per un penell i un parallamps. S'accedeix al seu interior per mitjà d'una escala oberta a la part nord del cor i que està il·luminada per dues finestres situades a diferent nivell i situades a les façanes de ponent i tramuntana. Al pis de les campanes s'obren diferents obertures compostes per una sola finestra coronada en arc de mig punt en totes les seves façanes llevat de la de migdia que són geminades. Les campanes són de bronze i tenen diferents mides essent les situades a la finestra geminada amb unes mides inferiors a les altres. Estan sostingudes mitjançant un jou de fusta i presenten diverses inscripcions en baix relleu i amb els seus noms respectius i les dates de construcció/o fabricació. Una de les més antigues data del 1500 i hi té incisos uns relleus i estampes gòtiques.</p> <p>Seguint la descripció feta per Victor Bordas en el seu article publicat al programa de la Festa Major de 1997 (BORDAS, V. 1997):</p> <p><em>Començant a migdia es pot veure a simple vista que són les més petites i tenen menys ornamentació. Una és gairebé llisa i porta solsament unes inicials. La de ponent es va col·locar els anys 40 per haver desaparegut la que hi havia en aquest lloc lpany 1937.</em>Segons especifica és la més gran i porta el nom de MERCEDE i segons diu <em>va ser apadrinada per Donya Mercè Juncadella i Vidal, esent el rector del poble Mossèn Joan Plans .La de llevant és la que té el so més net i bonic , de tamany poca cosa més petita que la de ponent , aquesta té un ran atractiu degut a les sanefes i creus que llueixen a tot volt i que són en relleu, gairebé una obra d'orfeberia i amb la següent inscripció. IESUS MARIA SANT QUIRZE Y SANTA YULITA PREGAU PER NOSALTRES . A la volta de dalt RECTOR YOAN CODINACH OBRES YOAN LLAHONA Y EMANNEL NOGUER ANNO 1690'</em> Segons Bordas li referent a la campana de tramuntana esmenta. <em>La de tramuntana és de mesura mitjana també té llegenda i semblaria que es tractaria d'una campana antiga. La data que llueix és de l'any 1110. Ai això fos veritat seria més antiga que les conegudes popularment com a Rocabertines de Tarragona que en realitat es diuen l'assumpta (1313) i la Fructuosa (1414) considerades les més antigues d'Europa. </em>Pensem que la data faria al·lusió a la consagració de l'església i la campana seria instal·lada segles més tard. Potser el 1500 o 1600. Hi porta la següent inscripció:</p> <p><em>St QUIRSE ST YULITA ST ANTONI ORA i als costats IOAN ANDREU ME FECIT </em>I l'altre costat ST SEBASTIANE ORA PRO</p> <p>A sota seu hi ha la cambra del rellotge amb el suport per l'antic mecanisme, avui desaparegut i substituït per un d'elèctric que no fa funcionar l'esfera situada damunt de la façana principal va ser col·locat per Sr. Ferrer de Tarragona. </p> | 08237-15 | A la part nord-oest de l'església de Sant Quirze mirant a la plaça de davant. C/ Església S/N | <p>Es tracta d'una església documentada des de l'època medieval (segle XI o XII) i que donà origen a una sagrera i posteriorment a un primer nucli de la vila de Sant Quirze agrupada al seu voltant i de la que en tenim algunes referències històriques en alguns documents i especialment al que fa referència a Ermessenda de Carcassona quan es trasllada en unes cases o castell de Gombau de Besora properes a l'església (1057) on dictà testament i va fer unes generoses donacions a part de voler anar a Roma i Sant Jaume de Compostela. Amb tot sembla ser que aquesta església va funcionar sempre com a església parroquial la qual es va anar eixamplant cap a ponent afegint-hi cossos. Segons podem interpretar possiblement hauria estat una església d'una sola nau amb capçalera orientada a llevant i coronada amb una volta de canó. Segons Joan Serrallona (Serralloga, J. 1998) A mitjans del segle XVIII i en concret el 1771 l'església de Sant Quirze fou novament bastida en una part prou considerable en un moments que encara es podien destinar recursos a aquestes obres dins de l'estil anomenat barroc neoclassicista 'la nova edificació força inexpressiva artísticament, va construir-se amb una gran nau , amb corredors i capelles laterals i un campanar de torre quadrada'. Segons consta aquesta església comptava amb un gran retaule barroc que va ser destruït. Durant la carlinada. Abans però i en motiu de la darrera guerra carlina l'església va ser durament saquejada per les tropes liberals. Finalment va ser restaurada a la dècada dels cinquanta i de 1979 quan es produí la restauració de l'interior i de l'exterior.</p> | 42.1005330,2.2229987 | 435752 | 4661230 | 1690 i 1937 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-20230608103337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111547.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94347-img20221110111524.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Rector Joan Codina Joahna Llahona i Emmanel Noguer i Ioan Andreu segons inscripcions gravades | Les campanes, corresponen amb un dels pocs elements que s'han conservat i salvat de la destrucció que patí l'església i el seu mobiliari durant la guerra civil. Algunes d'elles són de nova fabricació però moltes altres encara daten dels anys 1500, 1600 i 1700. Referent a la campana de tramuntana que Victor Bordas en el seu article de les campanes de l'església de Sant Quirze esmenta que data de 1110 segons la inscripció que hi ha incisa i que ell mateix posa en dubte, nosaltres pensem que aquesta campana seria fosa també cap els volts del 1500 i 1600. El motiu és que la torre campanar dataria d'una primera ampliació de l'església de principi del segle XVI o XVII ja que la tipologia de la construcció és barroca, la segona en seria el tipus de lletra emprada (capital majúscula) i el tipus d'inscripció que recorda a les llindes de moltes cases gremials dels volts del 1600 i 1700 repartides al llarg del nucli antic. Finalment i com a element detonant en seria l'esment de Sant Sebastià. Ja hem comentat a la fitxa específica que la capella de Sant Sebastià, patró del gremi dels paraires establiren confraria i casa a Sant Quirze cap als volts del 1600 ja que la documentació conservada del gremi dels paraires i les ordinacions data de 1679. Pe tant no hi ha dubte en pensar que la data de 1110 faria al·lusió a la seva consagració però la campana seria fosa molt més tard. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 94348 | Rectoria nova de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-nova-de-sant-quirze | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora. de 1714 a l'actualitat. Ed. Eumo. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans dimensions que presenta una planta quadrada amb quatre crugies seguint els esquemes clàssics de les masies de l'època barroca i compostes per una planta baixa dues plantes pis i unes golfes amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de les façanes és molt geomètrica i ordenada ja que correspon amb els models propis de les edificacions neoclàssiques. En la majoria de les façanes llevat de la de migdia hi ha un predomini del massís respecte el buit i amb les obertures de mides més aviat petites. En canvi i tal i com és habitual en aquest tipus de construccions la façana sud hi ha concentrades la major part de les obertures formades per galeries obertes per aprofiten al màxim la llum solar. La façana principal s'orienta a ponent mirant al carrer dels patis on hi ha la porta d'entrada principal. Es situa al centre de la façana en un punt on el carrer genera un determinat pendent que és salvat mitjançant un graó d'entrada i resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat emmarcat per una motllura de guix i la porta amb les fulles de fusta i decoració geomètrica formada per tres registres amb sèries de plafons i amb emmarcaments romboïdals al registre del mig que és d'unes mides més grosses i que acull els pica-porta de forja. Damunt seu hi ha una finestra o gelosia de ventilació amb una reixa de forja i amb la data de 1890 sota de l'anagrama de la Verge Maria. Ambdues obertures il·luminen un ampli vestíbul. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars emmarcades per una motllura de guix a la planta baixa que coincideixen amb dues més situades al primer pis i situades dins de la mateixa cota que les obertures que il·luminen el vestíbul. Cal destacar que a tocar de la cantonada sud-oest hi ha una finestra coronada en arc de mig punt i que doina pas en un dels laterals de la galeria oberta a migdia. Aquesta obertura també està emmarcada per una motllura de guix que segueix la mateixa tipologia que la resta de les obertures de la façana. La planta segona, o principal està resolta amb sèries de tres balconeres amb sengles balcons amb baranes de forja ricament decorades amb volutes i motius florals a la part inferior i barrots de secció circular i amb els extrems decorats a la part superior que coincideixen amb la disposició de les obertures dels pisos inferiors.. El passamà és recte i la llosana que el sosté esta construïda amb pedra del país i amb un perfil bisellat. Les balconeres són de fusta amb la part inferior decorada amb plafons i la resta amb barretes emmarca vidres. Les persianes són de corda. A la part més propera amb la cantonada de més a migdia i tal i com passa al pis inferior hi ha una darrera obertura coronada en arc de mig punt que dona pas a la galeria principal situada al sud. La planta de sota la teulada està organitzada mitjançant quatre finestres rectangulars que s'emmarquen dins d'un fris decoratiu que continua a les cantonades. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté el ràfec de la coberta. L'aparell no és visible ja que està emmascarat per una capa i enlluït de pintura color ocre al fons de la façana i en color marró més clar als motius decoratius. La façana de migdia que coincideix amb la part més solella està distribuïda mitjançant dues galeries de cinc arcs de mig punt de perfil rebaixat damunt de columnes de secció quadrada i cornisa simple amb unes i amb la característica que les de la planta primera estan tancades darrere de vidrieres i les del segon pis són completament obertes. Damunt seu i coincidint amb les golfes hi ha cinc finestres coronades en arc de mig punt molt rebaixat i emmarcades a dins d'un fris decoratiu que s'estén als angles de cada cantonada simulant 'pilastres'. Una cornisa bisellada de les mateixes característiques que la façana oest corona la façana que està pintada amb la mateixa textura i tonalitat que la principal. La façana est la qual mira a les hortes del darrere de l'església i als vestigis de la muralla medieval presenta una distribució semblant a les altres façanes, bé que més senzilla i austera. Val a dir que la planta baixa està soterrada a sota del nivell de l'hort o jardí que l'envolta de manera que tant sols es poden veure La P1, la P2 i el SC. La distribució de les obertures es resol mitjançant tres balconeres en planta baixa que donen pas al jardí, tes més al primer pis amb la barana amb barrots de fora de secció quadrada situades al pla de la façana i quatre finestres rectangulars a la planta de les golfes. També hi ha un fris decoratiu que emmarca la planta de les golfes i cal destacar les obertures d'arc de mig punt obertes a la part de més a migdia coincidents amb les galeries que s'orienten a sud. la façana nord no presenta cap mena d'interès ja que fa les funcions de paret mitgera amb les cases veïnes.</p> | 08237-16 | C/ dels Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica.</p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perquè encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaula principal a l'església de SantQuirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor.</p> <p>Pel que fa a aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va ser nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble representat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la parroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya. su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1890 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110103018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94348-img20221110105807.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La rectoria està envoltada per un ampli hort i jardí a les façanes nord, sud i est i sostingut per mitjà de murs de pedra, maçoneria i còdols de riu, units amb argamassa de calç i argila que li donen un aspecte molt peculiar i característic al seu entorn formant terrasses a diferents alçades i nivells. Tant sols la façana oest no té d'aquest element ja que dona al carrer situat en una cota més baixa. En aquest indret hi ha una bassa i un pou.Edifici de grans dimensions que manté en més o menys bon estat l'estat originari del moment en que es va construir. Val a dir però que actualment només es fa ús de la planta baixa i primer pis com a dependències de la rectoria. La planta segona i les golfes estan completament inutilitzades i fora d'ús amb les fusteries de fusta sense tancar, filtracions i humitats a la coberta, sòls en mal estat i amb el mateix estat del darrer moment que s'utilitzaren a principi de 1900. En aquest àmbit encara hi ha elements d'època interessants que cal preservar com ara la decoració pictòrica a plantilla, els paviments i les rajoles hidràuliques que decoren els terres d'algunes habitacions i fins hi tot algunes làmpades de gust 'modernista'. La planta primera s'utilitza com a habitatge del rector i els baixos com a locals per a celebrar reunions, catequesi i altres activitats religioses. | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94349 | Col·lecció de mobiliari de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-mobiliari-de-la-rectoria | <p>COLOM, AMADEU. (1974-75). Rectors de la parroquia de Sant Quirze de Besora. Programa de la festa major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. rectoria de Sant Quirze de Besora.</p> <p>SERRALLONGA, UQRUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Edditorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>DDAA. (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història Local núm. 2. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> | <p>Des de la porta d'entrada a l'edifici s'accedeix al vestíbul principal on hi ha l'escala d'accés a la planta principal i des del qual es comunica amb les estances d ela planta baixa situades a banda i banda del vestíbul d'entrada i emprades com a despatxos parroquials, sales de reunions i aules de catequesi. L'escala és duna sola crugia amb els graons de pedra amb petja i contrapetja i protegida per una barana de forja a l'estil de la de les balconeres. Al primer pis, avui emprat com a habitatge del rector hi ha diverses dependències (habitacions, sala, cuina i menjador, galeria) que es comuniquen mitjançant un estret passadís. A la part de migdia hi ha la sala i menjador amb la galeria formada per grosses vidrieres i a tramuntana el despatx del rector. Hi ha alguns quadres de pintura ràpida fets per autors locals, una imatge del retaule barroc desaparegut el 1936 arran de la guerra i altres objectes d'orfebreria com ara creus, crucifix...Al despatx parroquial hi ha l'arxiu parroquial dels anys 1937 fins a l'actualitat ja que va ser destruït per la guerra civil. Aquesta part de la rectoria ha estat reformada degut al seu continuat ús coma habitatge dels rectors. El primer pis al qual s'accedeix per una escala interior sostinguda en volta catalana i barana de llautó està distribuït en dos pisos simètricament iguals i orientats a llevant i ponent. Tots ells estan pavimentats amb rajoles ceràmiques disposades en escaleta i també de forma reticulada formant alguns mosaics en els paviments. Ec conserva encara la cuina econòmica a carbonet, algunes cambres amb alcova i amb el llit i cal destacar que a les estances que miren a migdia i a la galeria d'arc coberta estan decorades amb restes de pintura formant motius aplantillats de decoració geomètrica i vegetal i amb diverses gammes cromàtiques. Cal destacar que a l'interior d'alguns armaris encara hi ha objectes d'orfebreria com ara crucifix, calzes i canadelles, patenes i altres objectes. S'han documentat dues caixes de transport entapissades interiorment i amb tatxes de llautó a la cara externa. En una d'elles encara hi havia els guarniments dels cavalls o rucs. En una altra arca s'han trobat documents de l'arxiu municipal datats de 1967 i consistents en el padró municipal.</p> | 08237-17 | Al C/ Patis núm. 29 | <p>Bastida el 1890 en substitució de l'antiga situada al costat de l'església parroquial ha sabut mantenir en més o menys bon estat les característiques de les cases de l'era neoclàssica de la plana de Vic i amb forts paral·lels a la masia de la Coromina també a Sant Quirze de Besora. Durant la guerra civil va patir pocs saquejos i destruccions. Tan sols la pèrdua de l'arxiu municipal. Avui dia es fa ús de la planta baixa i primera. La P2 i sota coberta estan completament deixats. L'edifici va ser bastit en aquestes dates seguint els criteris de les masies de l'era neoclàssica. </p> <p>Referent als rectors que hi va haver a la parròquia de Sant Quirze i enumerats per Amadeu Colom podríem esmentar que al llarg de la història hi ha hagut els següents noms:</p> <p>1171. Raymundus presbiter, 1201. Petrus Sacers, 1224: Ferrarius Sacerdos, 1255-1256 Bernardus presbyter, 1268: Petrus Manda, 1271-1285: Bartolomeus de Podio i Bartolomeu del Puig, 1324. Gulielmus de Conangla, 1335-1337 Bernat dels Pujalts, 1343 Jacob de Bruc, 1346 Guillem de Terradellas, 1368-1379: rector de Cantallops, 1379-1398 Rector. ferrer Puig Bacó, 1398: Ramon de Sa Codina, 1430-1431: Jacobus de Pujempí,1434-37: Pere Macià, 1450-1485: pere Manalt, que dona `permís per edificar una capella dedicada a Santa Bàrbara, 1534: Joan Comella, 1538-68 Joan Comerma. Aquest rector destaca perque encarrega obres el 1855 a Joan Coma per fer retaule principal a l'església de Sant Quirze i pintar retaule, el 1577: Miquel Comerma, 1578: Bernat Joan Vicent, 1587: Pere Esteva, 1588-1612 Antonius Illa esmenta que Sant Quirze i Montesquiu eren una sola parròquia amb un total de 52 famílies entre les dues de les quals 12 eren de Montesquiu. El 1613: Pere Joan Comellas, 1613-1640 Jaume Prim, , 1641-44 Benet Campa mort a cop d'escarabina, 1644-45. Pere Damià Pares, 1646: Francesc Serradell, , 1646-48 Pere Joan Rocafiguera, 1650: Llorens Torrent, 1651 Geroni Riera, 1652: Albertus Vila Vella, 1654: Pere Joan Rocafiguera, 1665: Josep Comerma, , 1671-72; Joan Pons Vilarassa, 1682-99: Joan Codinach, 1700-1716: Quiricus Spadaler, 1717: Gaspar Llaona, 1718-28 Isidorus Sarradell, 1728: Petrus Casas, 1729 Miquel Colldelram, 1738-61: Joan Pere Teixidor</p> <p>Referent aquest nou edifici hem trobat algunes referències en el llibre de Joan Serrallonga quan arrel d'una segona visita pastoral pel bisbe Morgades de Vic amb el rector Vicenç Serrallonga i Bruch, tot just arribar al poble va sr nomenat sacerdot el 1861, el 1864 vicari de Llaers, el 1865 mestre de Montesquiu, ek 1867 de Manlleu, el 1875 vicari de Centelles i el 24 de maig de 1887 rector de Sant Quirze, càrrec que mantindrà fins la mort de 1904. En aquesta visita pastoral Morgades s'interessa per la construcció d'una nova casa rectoral 'la casa actual está mal y necesita un esfuerzo supremo' de manera que es va erigir la nova a partir de 1890 amb la col·laboració de la família Escarrà i també Guixà en un temps on el poble represetat per l'alcalde Murlà i el rector estaven afrontats per 'el estado de división en el que se halla parte de la paaroquia daría lugar el Rdo. párroco o delegados, como esta practicando ya su prudencia y su celo en apaciguar los animos'. El bisbe també va insistir en el trasllat del cementiri (Serrallonga, J .1998. Ob cit. P- 104)</p> | 42.1009300,2.2227400 | 435731 | 4661275 | 1874 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110103959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94349-img20221110104445.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 99 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 94350 | Restes de muralla i torres als horts de darrere l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-muralla-i-torres-als-horts-de-darrere-lesglesia | <p>LADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIII, XIV i XIX | Aquest conjunt es troba amb un important estat de deixadesa. | <p>Conjunt de vestigis i torres de les muralles que haurien tancat la vila de Sant Quirze per la part de llevant del darrere de l'església. Sembla que el recinte tancaria pel darrere de les cases enderrocades del carrer Torelló i la casa de cal Bruch (número 6 del carrer Torelló) seguint una alineació que passaria pels horts del darrere de les finques núm. 2, 3 i 4 de la Plaça Major, la vella rectoria, la capella de Sant Sebastià (avui capella fonda), la capçalera de l'església de Sant Quirze i es dirigiria per la part del darrere dels horts de la rectoria i del carrer dels Patis amb un portal d'entrada situat al costat de la paret nord de l'església. El tram que va de la casa de Cal Bruch (plaça Major 6) a l'església i que coincideix amb la part del darrere de les cases 2, 3 i 4 de la mateixa Plaça és la que es conserva en més bon estat. Es tracta d'un tram d'uns 20 metres de llarg aproximadament que sosté els horts que hi ha al darrere de les cases de la Plaça Major i amb una alçada d'uns 3 a 4 metres. Està construït amb aparell de pedra de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades més aviat regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Aquest tram està reforçat per dues torres o bestorres quadrangulars. La primera d'elles i situada molt a prop de la finca núm.6 de la Plaça Major correspon amb una estructura de planta quadrada la qual conserva en bon estat la base i part del primer pis. Consta d'una estructura quadrangular amb aparell de maçoneria de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb argamassa de calç i amb les cantonades de pedra més ben treballada. Conserva dues espitlleres a la planta baixa tant a la façana est com a la nord. Les altres dues no es poden veure ja que estan integrades a les finques veïnes. La part superior està sobrealçada amb maó ceràmic tipus 'totxana' amb una coberta de fibro-ciment a un sol vessant. La següent torre es situaria coincidint amb la capçalera de la capella fonda (antiga capella de Sant Sebastià) unida a l'església parroquial. De la mateixa manera que la torre anterior consta d'una planta baixa i un primer pis conservat amb dues espitlleres a la planta inferior de la mateixa factura que les documentades a la torre anterior, aparell de còdols de riu mal desbastats i picats, units amb morter de calç i amb les cantonades fetes de pedra picada. Es conserva la façana sud embeguda dins d'altres construccions posteriors i part de la façana est. la part superior ha estat sobrealçada de manera que també ho ha estat la part nord allargant-la amb les dimensions de la capçalera de la capella fonda (antiga de Sant Sebastià) ja que va ser utilitzada com a tal.</p> | 08237-18 | C/ Església núm.6 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifré el Pelós va donar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic, els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al Monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren dintre muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2234214 | 435786 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20230307113926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94350-img20221115120753.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Les muralles de Sant Quirze corresponen a un patrimoni desconegut per la major part de la població,. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94457 | Teatre el Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-el-centre | <p>CASCANTE TORRELLA, PERE (2023). Expedient per a declaracíó de Bé Cultural d'Interès Local el teatre el centre de Sant Quirze de Besora. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA (2022). Memòria per Declarar Bé Cultural d'Interès Local el teatre el Centre de Sant Quirze de Besora. (Inèdit). Ajuntament de Sant Quirze de Besora.</p> <p>AMQ. Expedients 1904, 1936, 1975,1988</p> | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El Teatre El Centre és un edifici situat al nucli antic de Sant Quirze de Besora, molt proper a la plaça Major del poble, on s’ubica també l’Ajuntament i l’Església. L’edifici d’uns 641 m² de parcel·la “sin división horizontal” i amb uns 1.004 m² de superfície construïda d’ús industrial presenta una distribució té dues plantes, amb accés des del primer pis coincident amb carrer dels Patis, a causa del fort pendent del carrer.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici cantoner, de planta irregular adaptat a la geometria del carrer, format per l’espai principal destinat a sala d’actes i la corresponent caixa escènica, complementat amb una zona de bar i serveis.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’accés principal de l’edifici, es realitza des del carrer dels Patis, amb orientació nord-est, a través d’un vestíbul que comunica els accessos al teatre, l’escenari i la zona del bar. L’accés a la planta inferior es situa a la part sud. A la part posterior de l’edifici hi ha un aparcament públic i no es disposa de cap accés en aquesta façana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta baixa s’organitza a partir del vestíbul d’entrada i s’hi distribueix: la zona del bar, que disposa de tres façanes amb obertures que aporten llum natural a l’espai i consta de la zona de taules, cuina, barra i els banys amb accés directe també des del vestíbul; la zona del teatre consta de l’escenari, la guixeta i la platea, amb un total de 208 butaques.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La planta semisoterrani té accés des de la part inferior del carrer, a través d’un porxo cantoner que comunica també amb l’aparcament exterior i es comunica interiorment a través d’una escala amb la planta principal. Aquest nivell es destina a sales per a diferents entitats del poble i a dependències auxiliars del teatre, vestidors, maquillatge, magatzem i instal·lacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’un edifici de nova planta bastit damunt les restes d’un de més antic de principi de segle XX i destruït arran d’un incendi el maig de1986. </span><span lang='CA'>La reconstrucció de l’edifici va ser promoguda per l’Ajuntament i mitjançant un conveni amb l’entitat El Centre, es van poder destinar subvencions de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 08237-19 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span><span>L’edifici del Teatre El Centre és una mostra de l’activitat cultural del municipi i s’ha convertit en un puntal i que amb els Pastorets mostra la seva faceta més històrica. Es té constància que a Sant Quirze de Besora des del 1899 es representen Els Pastorets, la versió El Bressol de Jesús o Garrofa i Pallanga escrit per Frederic Soler, també dit Serafí Pitarra. En Pitarra va escriure aquests Pastorets l’any 1891, any que els va estrenar al teatre Romea de Barcelona. Un altre referent d’aquest teatre és la representació del conte musical de Nit de Reis («La nit de Reis - Qüento a la vora del Foch») escrit per Apel·les Mestre el 1906, any en què es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el mateix any. El 1910 es publica aquest conte humorístic i fantàstic d’Apel·les Mestres dins el llibre “Tots els contes: Nits de llegenda” de la col·lecció Les Ales Esteses. Segons es té constància, aquest conte humorístic i fantàstic es va representar a Sant Quirze per primera vegada el 1921. I, durant els últims 50 anys ha estat un fix a la cartellera de Nadal del teatre El Centre, i convertint-se en l’únic poble de Catalunya on es pot veure actualment de forma constant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Si anem a l’obra més simbòlica i històric del teatre; i que explica la creació de l’edifici del Carrer Patis 24 i que s’han mantingut cada any des d’aleshores, són els Pastorets. A Sant Quirze de Besora es té constància de la seva primera representació el 1899 per què apareix en un article en La Vanguardia on fa la crònica de l’excel·lent representació que va tenir lloc en el Teatre Calderón. Del 1901 tenim constància que es feien perquè el mestre torellonenc Ramon Reig i Parés escriu expressament, per acompanyar la representació dels Pastorets a Sant Quirze de Besora, una partitura titulada Música dels Coros del drama Lo Bressol de Jesús. Aquell any 1901 creiem que l’entitat disposava ja d’algun tipus de certa capacitat de públic que no era el Teatre Calderón, ja que en els cartells es parla de vetllades literario-musicals. La Societat tenia un Cor que devia assajar regularment, per tant, els calia algun tipus d'espai on reunir-se. Aquest local, que anem trobant reiteradament, se’ns esmenta com a Saló del Teatre de la Joventut Catòlica. No és pas estrany creure que, a més d’aquestes vetllades i obres teatrals en honor dels patrons de la Societat, s’hi escenifiquessin uns Pastorets. Fins podem pensar que el local del qual es disposava devia tenir certa entitat, ja que en dos dels programes impresos el 1903 i 1904es troben les següents anotacions: «Per presentar el drama amb tota propietat la Junta no repara en gestos, puig s’estrenarà una bonica decoració» i «Per presentarho ab tota propietat, la Junta no ha reparat en gestos de decorat, vestuari y perruqueria». Així doncs, com que les activitats de la Congregació de Sant Lluís Gonzaga i la Joventut Catòlica devien ser creixents en nombre i en espectadors, es podien plantejar l’edificació d’un local nou, de propietat, del que ja en tenim notícia documentada. El juny de 1904 «El rector de la parròquia notifica a la Joventut Catòlica i a la Congregació de Sant Lluís Gonzaga que en res no perjudica la casa rectoral el fet de projectar un nou edifici per teatre».</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En les respectives juntes generals que celebraren les dues entitats el 19 de febrer de 1905, queda ben reflectit que els calia de manera urgent un local nou «... Que en vista de les malas condiciones que reune el local por no haver los dueños querido arreglar y hacer las obres necesarias para la solidez que requiere el mismo se ven obligados a abandonarlo, así pues se ha propuesto la construcción de un propio.». Les dues associacions acorden demanar un préstec en forma d’accions amortitzables adreçat als socis i a tothom que hi volgués contribuir. Les accions tenen un valor de 125 i 25 pessetes en dues sèries. L’amortització es faria per anualitats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nou edifici es construiria en un terreny, anomenat popularment hort de can Manyana, que l’industrial Jeroni Guixà i Armengol donà a les dues Societats, tal com consta en l’escriptura pública feta el 1905. Per a la redacció d’aquest document compareixen davant del notari: el donant Guixà, el representant de la Joventut Catòlica, mossèn Jaume Soldevila, i el de l’Associació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonzaga, Ramon Espadaler i Culí. En aquesta escriptura on es disposa d’aquest terreny per «un local apropiado para celebrar en el los actos reglamentarios y les sirva también de honesto solaz y esparcimiento» també s’explicita clarament que les dues societats queden “unides fraternalment”, funcionant plegades en un mateix espai compartit i adoptant el cap d’uns anys un sol nom conjunt: Centre Catòlic. El 30 de juliol de 1905, un any després d’iniciada la construcció, s’inaugura la nova seu social amb un programa ben lluït per a l’època: al matí missa, ofici i benedicció de l’edifici i, a dos quarts de vuit del vespre, la representació de l’obra Lo Forjador d’acer, de l’autor catòlic de la comarcal Joaquim Albanell Vila i la sarsuela El metge improvisat, del mestre Lluís G. Jordà.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aconseguit un local estable, el primer cartell imprès que s’ha pogut localitzar és de 1907. I s’ha localitzat un programa del 1927 on apareix com a capçalera d’un programa Centre Catòlic Cultural.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d’aquest moment, amb alt i baixos, El Centre continua la seva trajectòria amb la representació anual dels clàssics Els Pastorets, l’obra Nit de Reis d’Apel·les Mestre i diferents obres teatrals, donant vida cultural durant tots aquests anys. La dècada dels anys 70, com a tot Catalunya, també pateix un esclat social de participació i associació que provoca un increment de l’activitat cultural del municipi. En aquest context, la secció teatral es passa a dur La Vall del Bisaura, i s’encarregarà de totes les representacions teatrals. I agafa un gran protagonisme l’orfeó muntanyenc. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant tots aquests anys el teatre era una activitat més del municipi, del qual es conserven les inspeccions realitzades pel metge del municipi i comunicacions amb el governador civil del moment per a inspeccions i permisos. A més, es va convertir en l’espai cultural del municipi i en les seves instal·lacions es preparaven i a vegades s’hi representaven la majoria d’activitats culturals que tenien lloc en el municipi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La dècada dels vuitanta s’inicia plena d’optimisme i celebracions (es van celebrar els 75 anys d’El Bressol de Jesús al nou edifici del Teatre de Sant Quirze de Besora), però la dissort aparegué el 1986 quan el teatre del Centre fou pràcticament consumit per un incendi. Tota la part d’edifici que allotjava el teatre, decorats i atrezzo acumulats durant els anys quedà totalment destruït. Només restà dempeus, tot i que prou malmès, una part del local que era el cafè. Però malgrat el cop tan dur que aquest fet significà, no es perderen pas les ganes i aquell mateix Nadal els Pastorets es continuen representant, això si, en un nou i provisional espai: el pavelló municipal. El fet que el cafè de Centre sobrevisqués a l’incendi és prou important perquè allí continuà essent lloc de trobada i referència per a la reconstrucció del nou teatre. Així, encara no s’havien extingit els fums i l’aigua dels bombers ja es treballava per a la reconstrucció. En aquesta reconstrucció hi va participar activament l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que va ser el promotor de l’obra amb el tècnic municipal. I va firmar un conveni amb l’entitat per tal de poder rebre i dedicar les subvencions que es van rebre des de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per a la reconstrucció del teatre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Efectivament, després de molta feina per part de les administracions i dels socis i de dos Nadals al pavelló, els Pastorets retornen a un nou teatre l’hivern del 1988. Un retorn inicialment en precàries condicions, però fruit de tot un esforç col·lectiu per a recuperar un espai que es vol compartir amb tot un poble. A poc a poc el nou teatre es va bastint, i els Pastorets i Nit de Reis es converteixen en el pal del paller i no fallen cap any a les seves cites. Implicant a més d’un centenar de persones entre actors, tècnics i col·laboradors, creant la història cultural d’un municipi. Cada temporada es representen acompanyats de nous decorats, vestuari i millores escèniques, mentre l’edifici cada es va condicionant millor dins les possibilitats d’una entitat sense ànim de lucre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2008, es firma un nou conveni de col·laboració entre l’entitat i l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, que obria encara més aquesta entitat al municipi. Fet que va suposar que dins aquest teatre es poguessin acollir diversos actes més enllà del teatre. Com per exemple: xerrades de diferents personalitats, taula rodones i debats, presentacions de llibre, exhibicions de ball, concerts d’escoles de música, obres de teatre que preparen els centres escolars, activitats destinades per a escoles i instituts, entrega de premis de certamen literaris o de pintura, cicle de cinema infantil i documentals, espectacles de màgia, de festa major, del festival de blues o concerts del grup de gospel o cantaires locals, entre d’altres. També en aquest edifici s’ha cedit per fer catequesi, tallers d’informàtica i altres temàtiques, casals d’estiu, assaig d’actors i músics professionals...</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Amb aquesta activitat s’ha d’entendre aquest edifici del carrer Patis 24 com un edifici indispensable per la cultura del municipi: per aquest motiu el 2015 l’ajuntament aprovar bonificar l’IBI del teatre entenen que l’activitat que és desenvolupada a dins l’edifici era d’interès cultural per al municipi.</span></span></span></span></p> | 42.1007937,2.2225126 | 435712 | 4661259 | 1904 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095910.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94457-20230629095923.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | L’edifici actual fou construït l’any 1989, en substitució de l’antic Teatre afectat per un incendi dos anys abans. La ràpida reconstrucció de l’edifici és una mostra de la importància d’aquest Centre per al municipi, amb la implicació de la gent del poble, l’Ajuntament i altres administracions.El primer edifici va ser construït a principis del segle passat, en un terreny donat i es va finançar amb aportacions dels socis de les dues principals entitats associatives del poble, esdevenint posteriorment el principal centre per a la realització d’activitats culturals del municipi. Les representacions d’obres de teatre en són el màxim exponent, com s’explica en el resum històric.Aquests fets evidencien que El teatre El Centre és el principal espai del patrimoni sociocultural de Sant Quirze de Besora, on s’han realitzat bona part dels actes culturals del municipi, com són les representacions d’obres de teatre, actes literaris, conferències i xerrades divulgatives. També és de gran importància el paper com centre de trobada de referència per als habitants de Sant Quirze i dels pobles que formen part del Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Vidrà i Sora), emfatitzant el caràcter aglutinador que té el municipi.El Teatre el Centre situat al carrer Patis, 24 de Sant Quirze de Besora és un pol cultural del municipi, que ha contribuït a la vida cultural, social i associativa del municipi des de la seva existència. Que dins la seva paret s’han dut a terme moltes activitats culturals, i a la vegada s’hi ha ideat, assajat i preparat molts actes culturals que s’han representat al municipi o en altres municipis del Bisaura o d’Osona.L’ajuntament de Sant Quirze de Besora és conscient que aquest edifici és indispensable per a tota l’activitat cultural que s’ha fet durant més de 120 anys en el municipi; i que sense ella no es podria explicar la seva història. Aquesta activitat cultural ha estat gràcies als socis que li donen vida, actualment són més de 300. Però, a més dels socis són moltes les famílies que en diferents generacions han participat en activitats d’aquest edifici. I gairebé totes les famílies en algun moment de la història algun dels seus membres han participat d’activitats que s’hi ha desenvolupat i s’han sentit seu aquest edifici (tal com es justifica amb la recollida de signatures que ens ha fet arribar l’entitat). Per això, és indispensable conserva aquesta edificació, perquè la seva conservació significar allargar el seu valor cultural i continuar com a referent històric de la cultura. Un referent de la cultura que s’ha convertit com a essencial per al municipi, i a la vegada per les poblacions del voltant que formen el Bisaura (Montesquiu, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà), però de més lluny com la Vall del Ges, Ripollès o el Lluçanès.La declaració de bé cultural d’interès local (BCIL) d’aquest edifici té com a objectiu reconèixer i preservar l’ús sociocultural d’aquest edifici, així com posar-lo en valor com a espai representatiu de la història dels darrers 120 anys del municipi de Sant Quirze de Besora. A més a més el fet de poder catalogar aquest edifici, a més d’afavorir el seu estudi i difusió, permet l’accés a ajuts per a la seva recuperació i manteniment, i assegurar-ne el futur amb seguretat i viabilitat. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94458 | Casal dels avis o residència (antic hospital) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-avis-o-residencia-antic-hospital | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Edifici en ús i mantenint encara la funció originaria d'hospital de pobres i malalts. Actualment és la residència municipal i conserva l'estructura originaria en molt bon estat. | <p>Es tracta d'un gran edifici compost per diferents àmbits incloent el jardí comunitari que ocupa una àmplia parcel·la situada a l'oest del nucli antic de Sant Quirze. L'accés es practica per la part de llevant mirant al carrer dels patis mentre que la façana principal s'orienta a ponent. Consta d'un planta en forma de 'L' formant dos cossos allargassats i units entre si. La part més antiga correspon amb la nau que hi ha paral·lela al carrer dels patis i situada a la part de migdia del conjunt. Consta d'una planta rectangular formada per una PB+ 2 plantes, coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i ciment i amb el carener paral·lel al carrer principal. La distribució de les obertures en la façana oest és regular i ordenada fruit de les continuades restauracions i reformes que l'edifici ha patit al llarg del temps per a adaptar-lo a l'ús actual. Amb tot la planta baixa on hi ha la porta d'entrada o principal fornada per una obertura allindada en pedra amb els muntants i llinda bisellades i amb la data de 1774 incisa a sota d'una roseta on hi ha inscrita una creu. La planta baixa s'organitza amb sèries de 5 obertures que es repeteixen a les plantes superiors. Corresponen amb obertures de factura molt recent amb formigó i persiana enrotllable. L'aparell de la façana no és visible ja que queda amagat a sota d'un arrebossat de ciment pintat de color ocre. La façana que mira a ponent presenta un predomini del buit respecte el massís ja que s'organitza mitjançant galeries formades per arcs de mig punt de perfil rebaixat amb sèries de 7 arcs per planta i dels quals els de la planta baixa han estat tapats amb vidrieres de fusta i fins hi tot alguns d'ells substituïts per finestres rectangulars (els dos situats a la part de més al nord) mentre que els del pis superior presenten encara les característiques de galeria oberta. La façana està arrebossada i pintada en color groc. A la part de més a tramuntana s'hi adossa un segon cos rectangular, perpendicular al carrer dels Patis també de planta allargassada compost de PB + 2 PP amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal constituint un allargament de la coberta del cos inicial cap al nord. Té una part sobresortint a ponent amb la coberta formada per una teulada a dues vessants i amb el carener, aquesta vegada perpendicular a la façana principal. La façana principal es distribueix amb una porta amb els muntants i llinda de pedra on hi ha incisa la data de 1860. Correspon amb l'ampliació del segle XIX. El primer i pis i segon continua la seqüència de les obertures del cos inicial, és dir amb dues finestres a planta primera i dues més a la segona. La part que es projecta a ponent presenta una façana principal orientada a sud i composta per sèries de tres finestres coronades en arc de mig punt a la P1 i P2. L'interior està molt reformat degut al seu ús com a edifici sanitari i adaptat. </p> | 08237-20 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital de Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons esmenta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob. cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1010842,2.2218934 | 435661 | 4661292 | 1774-1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115105256.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221117115135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94458-img20221115115726.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Antiga confraria de sant Sebastià. Rector Sebastià Rovira i Rovira i família Escarrà-Guixà | Encara manté l'ús i funcionalitat originaries de quan va ser bastit. Manté els volums i cossos principals, encara que modificats i en molt bon estat. és de propietat municipal. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||
| 94459 | llindes de pedra de la Residència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-pedra-de-la-residencia | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. (2017) Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Casal dels avis de Sant Quirze de Besora. </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862</p> | XVIII | <p>Conjunt de dues llindes situades damunt de les dues portes que donen accés a les diverses dependències de l'edifici. La primera i situada al denominat 'hospital vell' correspon amb una porta coronada amb llinda de pedra amb els muntants de pedra calcària de tipus bisellat i la llinda recta situada al seu damunt i on hi ha incisa la data de 1774 corresponent amb una de les reformes del vell hospital gremial i situada a sota d'un cercle on hi ha inserida una creu de malta. L'altre porta i situada a l'ala de més a tramuntana es correspon amb les reformes del vell hospital gremial com a escola. Aquestes obres van ser iniciades l'any 1860 per ordre del rector Sebastià Rovira i Rovira i degut a la seva mort sobtada van ser finalitzades per la família Escarrà i Guixà. Es tracta d'una obertura d'unes dimensions més grosses que l'anterior i de factura també allindada i realitzada en pedra calcària. Està composta per tres peces de pedra encaixades i a la central i en forma de clau hi té inscrita la data de 1860 dins d'un medalló i corresponent amb aquesta reforma.</p> | 08237-21 | Carrer dels Patis, 20 | <p>L'antic hospital d Sant Quirze de Besora va ser bastit al llarg del 1600 com a hospital gremial fundada per la confraria de Sant Sebastià i destinat a acollir els pobres i malalts. Segons sembla aquesta institució va ser finançada amb béns del poble i segons sembla el 1774 va ser reformat per la mateixa entitat Era una entitat vinculada a l'estament eclesiàstic però que es finançava pel gremi dels paraires. Segons Joan Serrallonga (Serrallonga, ob. cit. p-59) i en motiu de les guerres carlines protagonitzades pel general Jaume Carbó el 1838 contra el baró de Meer (Isabelí) consta que destruïren el vell hospital de dalt la vila que segons consta <em>havia mantingut secularment el gremi i també patí detsrosses l'església del castell que junt amb la rectoria foren incendiades. </em>Amb la desamortització de Madoz de 1855 es van perdre alguns béns de l'església com ara algunes de les propietats urbanes de Sant Sebastià com seria el cas de l'hospital. Aquest fet comportà que els bens eclesiàstics es subhastessin i la vella casa gremial de sant Sebastià fos adquirida pel municipi, de la mateixa manera que també ho va ser l'antic hospital cap a l'any 1884. Aquest darrer però continuava essent administrat per la parròquia. Aquest fet també va comportar que el 1860 en temps del rector Sebastià Rovira i Rovira i segons ens esmenta Serrallonga (Serrallonga, Joan (1998). Ob . cit p-80) s'utilitzés com a escola i s'edifiqués tota una ala a l'antic hospital gremial. Les obres van prosseguir l'any següent quant es va construir tota l'ala de tramuntana annexa a l'antiga i sobresortint de l'àmbit de l'antic jardí. Aquestes obres, però va quedar aturades degut a la mort sobtada del rector que va provocar que fossin les famílies Escarrà-Guixà en contacte amb els marmessors i germans del rector traspassat els qui finalitzaren les obres. A partir d'aquest moment i segons la documentació dels arxius de governació ja mai més exercirà com a hospital sinó mes aviat com a escola, que de fet serà incompleta ja que només serà de nens. S'haurà d'esperar un bon temps fins que s'incorporin les nenes. Des d'aleshores l'edifici a mans ja sempre municipals ha anat tenint diversos usos i finalitats fins a la més recent datada de 1980 que ha recuperat l'essència del seu origen d'acollir pobres i malalts, en aquest cas com a residència d'avis.</p> | 42.1013111,2.2218670 | 435659 | 4661318 | 1774, 1860 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94459-img20221115115755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94459-img20221117115135.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Confraria de Sant Sebastià, rector Sebastià Rovira i Rovira, família Escarrà-Guixà | Dates situades en diverses portes que mostren l'evolució de l'edifici segons les notícies històriques. Cal destacar que una mica més amunt de la segona hi ha com una mena de buit provocat per l'arrencament d'una rajola, pedra.. on hi ha encara restes de l'antic enlluït de calç amb les inscripcions de 'RTA DEU HERN..i un tros de data de ..71' que segurament seria 1871 corresponent amb l'acabament de les obres o similars. Estpa alterat per la subjecció d'altres elements sobreposats. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 94488 | Edifici del carrer Església, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-esglesia-11 | XVIII-XIX | La casa fa temps que està deshabitada i presenta part del morter i enlluït de la façana desprès, la cornisa i balustrades esquerdades i amb perill de col·lapse, les fusteries i persianes trencades. | <p>Es tracta d'un immoble situat al carrer de l'Església i compost de PB+ 2 PP i sota teulada cobert amb teulada a dues vessants situades a diferent nivell de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud i mirant al carrer de l'església, malgrat que l'accés sigui per la part del darrere, és a dir pel carrer dels patis. La distribució de la façana és geomètrica i ordenada ja que segueix els trets clàssics de les cases de l'època neoclàssica i noucentista també. Hi ha un predomini del buit respecte el massís. La façana es distribueix mitjançant una planta baixa on s'obre una porta d'accés a l'escala central dels habitatges i flanquejada per dues obertures que donen a locals comercials, tallers o obradors. Al primer pis s'obren tres balconeres amb fusteria de fusta amb barretes emmarca-vidres i porticó interior i els balcons amb barana de barrots de forja de secció quadrada amb passamà recte i volutes entre barrots a la part inferior i superior. La llosana és de pedra i de tipus bisellat. La distribució de les obertures de la planta segona és la mateixa que la primera amb la diferència que els balcons no sobresurten del pal de la façana, la forja és més senzilla i les obertures amb unes dimensions més petites. Damunt seu hi ha una cornisa bisellada que sosté la barana del terrat composta per tres crugies i balustres de pedra. L'aparell de la façana és de maçoneria amb revestiment e guix i calç de to neutre i amb els emmarcaments de les obertures, cantonades i ràfecs d'un color més fosc per donar la sensació de monumentalitat. La façana que mira al carrer dels patis hi té annexionada una altre finca i per tant queda embeguda per la mateixa. </p> | 08237-22 | Carrer de l'església núm. 11 o també carrer dels Patis núm. 34 | 42.1005051,2.2228485 | 435739 | 4661228 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94488-img20221108111541.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que guarda encara les característiques tipològiques de les cases neoclàssiques en el seu estat original encara que amb algunes reformes tardanes com l'annexió de la balustrada, modificacions dels balcons, baranes... | 99|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 94489 | Casa del carrer dels Patis, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dels-patis-30 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial . Annex II i annex III.Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments. 1781. </em>carpeta 15 'carta sobre el Mostassaf' 1784-85</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments 1781. </em>carpeta 15. ' Nota del que es deu als individus del terme de St. Quirze y Sta. Maria de Besora de sos treballs que consta el codem. 1776</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amilllaramiento. 1862</p> | XIV-XVIII | La coberta ja que presenta algunes filtracions així com també la façana que mira al carrer dels Patis amb algunes pèrdues de morter, pedres caigudes i esvorancs. La fusteria d'algunes obertures està en mal estat i presenta humitats i pèrdues de suport. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que fa façana amb el carrer dels Patis i també amb el carrer que condueix amb l'aparcament municipal, antigament emprat com a hortes. Presenta una planta més aviat quadrangular compost de PB+ 1 pis + Sota teulada coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. Aquesta casa encara guarda els trets característics de les cases erigides a la baixa edat mitjana. La façana que mira al carrer dels Patis és potser la més retocada de totes ja que degut a l'ús continuat de la finca, s'hi han practicat noves obertures i reformes. es compon d'una porta i tres finestres rectangulars en planta baixa que es corresponen amb quatres finestres del primer pis i quatre més al sota teulada. Està completament arrebossada per una capa de ciment pòrtland i hi té encastada una placa d'un pas del viacrucis. La coberta es projecta amb un voladís en forma de barbacana que sobresurt notablement. Segons el que es desprèn de la paret mitgera, aquesta façana va ser feta de nou amb maó ceràmic i arrebossat. La façana que mira davant del carrer que condueix als aparcaments municipals (antics patis de les cases) fet que denomina el lloc coincideix amb el pinyó de la coberta i presenta el carener perpendicular a la façana principal. Presenta un predomini del massís respecte el buit i s'organitza mitjançant dues obertures rectangulars en planta baixa fetes de maó ceràmic i fusta i que coincideixen amb dues mes al primer pis i una al sota teulada. L'aparell de la façana és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars i horitzontals. També hi ha una part de tàpia. Conserva restes de l'enlluït de calç que hauria revestit la façana i cal destacar l'estructura de bigues de fusta i cavalls que sosté la coberta. A la part de migdia es conserva un pany de paret que sembla molt més antic construït amb aparell de còdols de riu, disposats en filades més aviat regulars i horitzontals i en el que hi ha una finestra de petites dimensions amb els muntants, bastiments i llinda de pedra picada, avui paredada. Sembla que correspon amb un dels elements més antics del nucli històric. La façana de migdia i tal i com és habitual està completament oberta per la presència de grosses obertures o eixides-assecadors per a assecar les pells i els draps. Val a dir que aquestes cases gremials a la dècada del 1600 on s'hi van instal·lar infinitat de paraires i teixidors (37 paraires i 20 teixidors).</p> | 08237-23 | Carrer dels Pati núm. 34 | <p>El seu origen seria medieval tot i que seria profundament reformada al llarg dels segles XVII i XVIII. De fet la casa reuneix les característiques pròpies de les cases gremials les quals i segons el parer de Joan Serrallonga 'La casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vista al carrer on es feien les operacions, magatzem interior amb una petita eixida, un , o algunes vegades dos pisos superiors on es fa vida ja sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu'. SERRALLONGA, J (1996). Ob. cit. p.53. Possiblement aquesta casa no va ser alterada el segle posterior com si que ho foren moltes altres. A la part de migdia conserva encara restes de l'eixida descoberta destinada a assecadors. Val a dir que aquestes cases es van erigir a partir del 1600 seguint un perímetre sense cap mena 'd'alineació segons esmenta Serrallonga i de forma totalment desorganitzada damunt vestigis de construccions més antigues. Amb tot la casa del carrer dels Patis núm. 34 preserva encara molts elements que fan pensar en un origen encara 'medieval' . Segons Joan Serrallonga al fer esment dels paraires i teixidors de Sant Quirze el 1830 esmenta la presència d'un tal Joan Prim, paraire i teixidor que viu al carrer dels Patis i també del seu germà Josep Prim els quals i segons l'arxiu del jutjat de Sant Quirze van tenir un plet amb un tal Marià Solà, comerciant. per no pagar 66 lliures del preu de la llana. Val a dir que el mateix Serrallonga publica un plànol o croquis de Sant Quirze cap al 1700 i el carrer dels Patis és completament despoblat llevat de l'edifici de l'hospital i concentrant la major part dels habitatges a l'emplaçament de la finca que estem descrivint amb la qual cosa resulta fàcil pensar que correspondria amb la present finca. (Serrallonga. Ob cit. p-210) . Segons sembla i refrent a l'amillarament de 1862, la família de Joan Rierola tenia o posseïa una '<em>por una casa con su huerto adyacente en el paraje nombrado de los Patios nº 4'. </em> i amb l'inscripció nº 122. (AMQ. amillaramieneto)</p> | 42.1006424,2.2227187 | 435729 | 4661243 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-img20221110102709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-20230629095855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94489-fotofachada_0.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Casa que correspondria possiblement amb els edificis més antics de Sant Quirze ja que es situa al voltant de la zona més antiga que era la de l'església de Sant Quirze. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94490 | Casa de la plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV, XVII, XIX | Finca que aparentment i externament es mostra en bon estat amb reformes fetes el 1500, 1600, 1800 i fins hi tot 1900, però que ha estat compartimentada i dividida en diferents propietaris degut a que ha estat distribuïda en diferents habitatges repartits en les tres plantes. | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions que conserva diferents fases constructives fruit de les diverses ampliacions que es van portar a terme en temps moderns. Consta d'una planta rectangular amb diverses crugies formant un angle obtús degut a la traça del carrer i organitzada en planta baixa, dos pisos i un sota teulada o golfes cobert amb teulada a un sol vessant amb un sobre-alçament o àtic a dues aigües que li dona una imatge molt característica al conjunt. Per la part de llevant hi ha una ampliació tardana de PB+ 2 PP i cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que mira a llevant. La façana que mira a la plaça Major s'organitza en PB+ 2 PP i golfes amb el ràfec de la coberta i el carener paral·lel a la façana i amb un predomini del massís respecte el buit. La porta d'entrada o principal està coronada en arc de mig punt de pedra picada amb àmplies dovelles d'uns 60 cm. de llarg i amb els perfils bisellats. A cada costat hi ha tres obertures coronades amb llindes de pedra amb els muntants bisellats. Al primer pis hi ha tres balconeres de pedra picada, de perfil bisellat que corresponen a antigues finestres rectangulars convertides en balconeres i amb els balcons de ferro forjat de perfil tornejats i passamà recte i la llosana del balcó bisellada. Les obertures de la planta segona tenen la mateixa composició que les de la planta inferior. és a dir amb balconeres de muntants i llindes de pedra picada de perfil bisellat, balcons que sobresurten del pla de la façana amb barana de forja de perfil tornejat i la llosana de pedra, llevat de la central que està reformada. La planta superior o àtic està formada per gelosies de tipus modernista alternades per un fris amb decoració vegetal i geomètrica formant fulles i trèvols i amb una franja de rajoles ceràmiques decorada en rosetes a sota seu. El ràfec està format per un voladís de la coberta sostinguda per bigues amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat sota un estucat i enlluït de color ocre que deixa a la vista els emmarcaments de les obertures i cantonades de pedra picada de tipus calcari. La façana que mira a la plaça de l'església va ser realitzada en el moment que es va enderrocar l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià i es va formalitzar la plaça actual. En el seu lloc existia un callisot estret. Presenta uns trets més aviat modernistes i eclèctics amb una composició ordenada d'obertures situades geomètricament al llarg de la façana i composta per una PB+ 2 plantes pis i sota teulada i amb la façana de la mansarda de l'àtic afegida sobresortint del pla de la teulada. La teulada té el carener perpendicular tot i que l'aparença externa és que sigui paral·lel de la mateixa manera que també ho és el cos annex de la part de llevant. L'acabat és en forma de cornisa bisellada que emmarca el pinyó de l'àtic sobresortint en posició axial donant-li un aspecte més aviat monumental i amb un acabat format per una cornisa de dues filades de teula girada i maó pla La composició de la façana és a base d'obertures rectangulars situades geomètricament en els diversos pisos i formades per balconeres amb balcons de tipus 'modernista' formant diferents barrots de ceràmica amb una base decorada amb rajoletes de petites dimensions formant mosaics policrom en blau i blanc i repartint-se amb sèries de tres al primer pis i una al segon pis. La resta d'obertures són finestres geminades rectangulars situades a la planta primera i també segona seguint el mateix esquema decoratiu i compositiu. </p> <p>Cal destacar el volum del cos on hi ha l'àtic esta emmarcat per cornises i sanefes que el divideixen i el separen de la resta de la façana. Cada cornisa parteix d'un medalló en forma de rombe situat a cada costat d'aquest cos central i decorat amb una rajola en forma de roseta de ceràmica policroma. La darrera planta està formada per tres obertures en arc de mig punt de les que la central és de mides més grans ja que segueix el pendent del pinyó de la coberta i a la vegada descansen damunt d'una cornisa de maó ceràmic i estan emmarcades per una motllura de guix que ressegueix tot el seu contorn. L'aparell no és visible ja que està revestit per una capa de morter i enlluït de color ocre amb els emmarcaments de les obertures, cornises i cantonades de color rosat. Aquesta façana està separada de la plaça de l'església per mitjà d'un jardí que està separat per una reixa de forja amb un acabat en forma de florons i pinacles i alternada per pilars coronats per peces de ceràmica vidriada de color verd i formant gablets. Val a dir que aquesta façana està unida a l'església per mitjà d'un cos o galeria de planta baixa i primera i amb arcades de les mateixes característiques que les obertures descrites. La façana de llevant és la que presenta menys interès ja que correspon amb el cos annexionat a l'edifici originari i amb una decoració semblant a la façana de la plaça de l'església bé que més senzilla. ja que esta formada per galeries i balcons i únicament hi ha decoració a la cornisa de la coberta. L'interior no es pot visitar degut a que està completament compartimentada per diferents habitatges i únicament en cal destacar el vestíbul i l'escala de pedra picada que corresponen amb els vestigis més antics conservats.</p> <p> </p> | 08237-24 | Plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspón amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm- 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91: 'por una casa con su pequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMSQB. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. Cal esmentar que segons Serrallonga (Serrallonga, J, 1998. Ob cit-p 111) especifica que el 1899 i 1900 s'acaben les cases del final del carrer del Pont que podran hostatjar treballadors de les fàbriques i quedaran unides a una caseta que la companyia ferrroviaria hi tenia en aquest lloc. A més al 1900 el mateix Jeroni Guixà remodelava la seva casa de la Plaça amb façana a la placeta de l'església al costat de l'edifici parroquial. És per tant molt possible que aquesta façana fos realitzada pel mateix Guixà a principi de segle XX i en estil modernista. </p> <p><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu municipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMSQB) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze. També es conserven nombroses imatges de les cases enderrocades per a construir les façanes del nou ajuntament al carrer de l'església. Corresponien amb les cases de Cal Colom o cal paraigüer i també la fonda Pallarès i datades de 1952. Per tant vinculades a aquestes reformes.</p> | 42.1002106,2.2228808 | 435742 | 4661195 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-img20221108111513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94490-20230630122821.jpg | Inexistent | Barroc|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. | 96|105|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94503 | Elements arquitectònics edifici Plaça Major, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-arquitectonics-edifici-placa-major-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actulaitat. Eumo editorial. Annex II i Annex III. Ajuntament de Sant Quirze de Besora </p> <p>ACM: Llibre d'arrendaments. Carpeta 15</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. 1862. Inscripció núm.91</p> <p>AMQ: Proyecto de fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-ayuntamiento. 1954 </p> | XIV-XVII i XIX | <p>Tal i com s'ha descrit a la fitxa núm. 24, aquesta finca conserva un seguit d'elements d'interès ja siguin portes, finestres o elements decoratius. En cal destacar de la façana que mira a la Plaça Major la porta d'entrada resolta en arc adovellat de mig punt d'àmplies dovelles i de factura similar a la conservada a la casa Martí. (C/ Església núm. 7) entre altres. Segons la tipologia constructiva podem datar aquest element dels volts del 1500 o fins hi tot 1600. Presenta els muntants bisellats. Les finestres i balconeres de la planta baix i primera també són coronades en llindes de pedra, algunes d'elles amb perfil bisellat i altres de simples. Les de la planta baixa han estat reformades. Les obertures de la planta segona tenen característiques semblants. També cal destacar la decoració del ràfec de sota la teulada a base d'un fris decorat amb motius vegetals i florals de color daurat damunt fons verd fosc i alternat per gelosies o reixes de ventilació de les golfes. A sota aquest fris hi ha una franja decorada amb rajoles de ceràmica pol·licroma decorada amb motius florals. A la façana que mira a la placeta de l'església també hi ha un seguit d'elements decoratius com serien les balconeres de la planta primera i segona amb trets modernistes i eclèctics a base de balcons amb baranes o balustres de ceràmica tornejada. motllures i medallons amb elements ceràmics decorats així com la decoració amb rajoles i mosaics de dos colors (blau i blanc) a la base de les balconeres principals. Val a dir que aquests element es concentren al cos que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda. Aquests elements tant la porta de tradició medieval, les finestres i balconeres del 1600 o 1700 així com el fris de les golfes i la façana de tramuntana datats del segle XIX i principi del XX queden perfectament integrats en un sol conjunt de molt interès. </p> | 08237-25 | A l'edifici de la plaça Major núm. 2 | <p>La casa que estem tractant es situava a la plaça del poble o plaça del comú. Segons Serrallonga en aquesta plaça es centralitzava la major part de la vida de la vila i la majoria de les cases pertanyien al marquès de Besora i més tard el marquès de Santa Coloma ja que les possessions dels barons de Besora van passar a mans dels Cartellà i també els Queral després de disputes i desajusts van quedar repartides el 1774. A la plaça també hi havia les residències i propietats dels prohoms més rics com ara (Bruch, Feixas, Anglada, Espadaler, Font Palau, Rierola, Russinyol...) A la plaça es fan les reunions més importants, el mercat, es venen els productes de llana, els draps, s'hi fan processons i els nens hi fan jocs. No és d'estranyar que les cases del seu entorn pertanyin a les famílies de major rol i status com seria el cas del marquès de Besora, de Santa Coloma i altres potentats. Referent a la casa consta que l'any 1700 Josep Vinyas paraire correspon amb un empresari que té una botiga de roba estreta i viu a la plaça i també Quirze Vinyas paraire el 1778 i Anna Maria Vinyes amb botiga de teixits estrangers el 1778. Val a dir que els Vinyes es convertiren en grans empresaris doncs viuen a la plaça Major i hi té arrendades les finques núm. 2, 29, 21, 22 i 23 al marquès de Besora i a partir de 1830 amb Segimon Cararav on hi té arrendades les rendes del comte de Santa Coloma. (SERRALLONGA. Ob cit. P-57). Referent als amillaraments de 1862 sabem que la casa va passar a mans de Joan /Pere Moles Inscripció núm. 91. <em>'por una casa con su poequeño huerto adyacente en la Plaza nº2 (calle de ) y otro huerto en el paraje llamado de los Patios' AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 91. </em><em>F</em>inalment i pel que fa referència a l'enderroc de la casa de la confraria de sant Sebastià que quedava unida a la casa del comú i s'encarregava de custodiar l'altar de la capella de Sant Sebastià. Aquesta casa després de la desamortització de Pasqual Madoz 1855 va passar a mans del comú fins que finalment va ser enderrocada. Encara a l'arxiu muncipal hem trobat els contractes per les obres d'enderroc i un rebut firmat l'any 1954 que va adjunt amb la reforma de l'ajuntament. Segons esmenta aquest document que correspon amb un rebut de l'alcalde a un tal Don Carlos Mir Comellas</p> <p><em>He recibido de Don Carlos Mir y Comellas la cantidad de novecientas sesenta pesetas, importe de noventa y siete kilos de hierro, procedente de la demolición de la casa nº 2 de la calle de la Plaza, propiedad de este ayuntamiento a razón de diez pesetas el kilo. Y para que conste expido el presente recibo que sello y firmo en San Quirico de Besora a veintinueve de diciembre de mil novecientos cincuenta (AMQ) Actes 1862-1950. </em>Poc després ens apareix el projecte de reforma de la façana est de la casa conistorial i datat de 1954. El present projecte es conserva a l'arxiu municipal de Sant Quirze.</p> | 42.1002225,2.2228620 | 435740 | 4661196 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94503-img20221108111055.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa malgrat que estigui profundament reformada correspon amb una de les cases més antigues i que més regust d'àpoca conserva al nucli antic de Sant Quirze. La base sembla correspondre amb un habitatge de tipus gremial amb modificats d'època moderna i sobretot amb una gran reforma de principi del segle XX a l'estil 'modernista' que li dona uns trets i unes característiques molt peculiars i pròpies i amb un valor notable. Les reformes del segle XIX es produïren arrel de l'enderrocament de la casa de la confraria i la reconversió de la plaça de l'església en pati de les escoles i escola pública. Val a dir que les balconeres de la planta primera i segona són reconversions d'antigues finestres rectangulars del 1500 o 1600 que a mitjans del segle XVIII es convertiren amb balconeres i balcons. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94504 | Casa de la Plaça Major, 13 i 14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major-13-i-14 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2010). Una mirada al passat. DVD</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix XI.</p> <p>AMQ. Cuaderno de limitaciones y amillaramiento de Sant Quirze de Besora. Any1862. Carpeta 1016 </p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Edifici que manté els trets essencials d'una casa gremial però amb reformes de l'època moderna. especialment en els habitatges situats a les plantes superiors i sobretot el seu interior. Es tracta d'un edifici de grans proporcions que abraça dues finques (la núm. 13 i 14) i que estan unificades en un únic immoble. S'estructura en Planta baixa, dues plantes pis i una coberta de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. Presenta una planta més aviat rectangular de dues crugies, ja que unifica dues antigues cases gremials de parcel·la gòtica. La composició de la façana respon als cànons de principi del segle 20. La finca núm. 13 conserva encara part de la planta baixa i del primer pis amb la vella estructura d'una casa gremial. La porta d'entrada es situa a la part dreta i consta d'una obertura coronada per un arc rebaixat de tipus i perfil escarser i amb els muntants de pedra picada de tipus calcari i del tipus bisellat. Al costat seu hi ha una obertura de dimensions més àmplies que dona accés a un local comercial. Damunt seu hi ha dues balconeres; una de simple situada a la part de més a migdia i una segona en amb els muntants, i llinda de pedra picada que coincideix amb l'emplaçament de damunt de la porta d'entrada. En aquesta part s'obre un balcó que sobresurt del pla de la façana. Damunt seu i coincidint amb la planta segona s'obren dues balconades més amb els muntants de maó ceràmic, la barana de forja amb barrots de secció quadrada i decoració a volutes situat en el pla de la façana i les fusteries amb barretes emmarca vidres i porticó intern. Val a dir que entre la planta primera i segona hi ha una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. La composició de la finca núm. 14 és similar a l'adjacent a base de dues portes d'accés a la planta baixa, dues balconeres amb balcó al primer pis sobresortint del pla de la façana i sostingut per una llosana de pedra de perfil bisellat. La barana és de forja amb els barrots de secció quadrada, volutes decoratives i passamà recte. Damunt seu hi ha dues balconeres més de la mateixa forma i composició que la casa anterior. Amdues finques resten unificades per una cornisa bisellada formada per diverses filades de maó pla que sostenen la coberta. sembla que correspon amb una reforma de principi del segle XX. La façana que mira al riu Ter està protagonitzada per tenir més predomini del buit que del massís ja que al tractar-se d'una façana que s'orienta a sud-oest està protagonitzada per eixides i balconades disposades en totes les seves plantes i coincidents en tots els seus pisos. A cada costat de balcó hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la façana i que està emprat com a latrina. Aquesta construcció es troba a cada costat de la finca. Segons el que es pot desprendre hi han dos pisos per planta.</p> <p>A la part del darrere hi ha un volum quadrangular que sobresurt de la línia de la façana i compost per una planta baixa i un primer pis amb terrat. Aquest volum que té les parets formades per còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, disposats en filades regulars i horitzontals i amb les cantonades de pedra picada. Aquest element és completament massís. Vegeu fitxa annexa. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que està emprada com a habitatges</p> | 08237-26 | Plaça Major núm. 13 i 14 | <p>L'origen de la casa seria possiblement medieval amb reformes importants als segles XVI i XVII coincidint en el període d'esplendor de la vila de Sant Quirze arrel de la manufactura dels draps de llana i l'aparició dels paraires. Aquest fet va comportar que s'instal·lessin paraires, teixidors i bracers al llarg del nucli antic i transformessin la majoria d eles cases en tallers i obradors. Aquestes cases limitarien a la part del darrere amb la muralla medieval la qual, flanquejada per torres i bestorres hauria estat separada de les cases per mitjà d'un pas de ronda. Amb el temps i quan les fortificacions perderen aquesta funció s'aprofitaren com a parets de les cases que tenen façana a la plaça Major les quals s'eixamplaren fins a tenir com a límit extern l'antiga muralla que quedà embeguda a dins de les cases. Referent a la documentació històrica consultada hem trobat que la casa amb l'amillarament de 1862 era propietat de José Vilarrassa el qual tenia nombroses propietats, entre elles les finques núm. 13 i 14 de la plaça. Vegeu cita ' <em>Por una casa con hierto adyacente en la Plza nº 13, por otra en el nº 3, por otra en el nº 6, por otra en el nº 12 y por otra en el nº 13' . Inscripció núm 160. (</em> AMQ Cuaderno de limitaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora. Inscripció núm 160)<em> </em>Hi habitava un Joan ferrer, farmacèutic que exercí com a alcalde entre els anys 1869 i 1872 i també Antoni Espadaler Arimany comerciant que exercí d'alcade entre els anys 1868 i 1869 (Serrallonga Urquidi, Joan, 1998. Ob cit- Apèndix XI). No hem trobat altres dades referent a la casa. </p> | 42.1000454,2.2227385 | 435730 | 4661177 | 1773 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221108111719.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20230228113921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94504-img20221205122536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa molt reformada la qual conserva encara vestigis de les antigues cases gremials erigides a la plaça Major, especialment a la planta baixa i primera i completament reformades a mitjans del segle XIX i principi del XX quan van ser unificades en una de sola. Amb tot a la part del darrere encara es pot endevinar part de la traça de l'antiga muralla medieval amb fragments de la mateixa emprada com a base de sosteniment de la nova construcció i amb el volum d'una torre de planta quadrada que sobresurt de la mateixa i que recolza damunt de la roca natural i que a la vegada acta com a contrafort. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94505 | Plaça Major, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-11-0 | <p>SERRALLONGA, URQUIDI. JOAN (1998).sant quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial.Annex II i annex III</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862</p> | XVI-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la plaça Major núm.11 i mirant a l'est. Es tracta de la característica casa gremial de parcel·la rectangular entre mitgeres i composta de PB+ 'pisos i golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant. La composició de la façana és característica d'aquest tipus d'habitatges amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa i avui dia molt reformada s'hi obren dues obertures; una de majors proporcions i d'accés a local comercial (antic obrador) i una segona més estreta que condueix a l'escala que connecta els habitatges. A la planta primera hi ha dues obertures; una balconera i una finestra. En quant a la primera està composta per muntants i llinda de pedra picada de tipus calcari i de perfil bisellat. Dona accés a un balcó que sobresurt del pla de la façana està sostingut per una llosana de pedra i té la barana de forja amb barrots de secció quadrada i volutes. La segona obertura correspon amb una finestra amb els muntants i llinda també de pedra picada, esplandit extern i ampit bisellat. Correspon amb un element de cronologia força remota. Damunt seu hi ha una segona planta amb dues balconeres amb barana que no sobresurt del pla de la façana i amb barrots simples de secció quadrada. La fusteria i bastiments d'aquestes obertures són de fusta. No existeixen altres obertures. tot i que se n'endevinen dues més de paredades a nivell de les golfes. Val a dir que la façana està aixoplugada per una barbacana que sobresurt en forma de voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa d'enlluït i calç que emmascara la fàbrica originaria la qual i segons es pot desprendre seria amb aparell de maçoneria i la part superior de tàpia o altres materials. La façana posterior que mira al Ter coincideix amb la traça de les velles muralles que encara es poden mig identificar a la part inferior. Aquesta façana esta organitzada amb una planta baixa pràcticament massissa on s'obre una petita porta d'accés als horts i amb aparell de còdols de riu i maçoneria. Al seu damunt hi ha dues plantes superiors on s'obren àmplies eixides i galeries mig reformades i parcialment tapiades. L'interior és utilitzat com a habitatges.</p> | 08237-27 | Plaça Major núm. 11 | <p>La casa pel fet d'estar situada en un lloc de màxima representació com era la plaça pública o plaça major pertanyia molt possiblement al baró de Santa Coloma, que tal i com s'ha esmentat anteriorment adquirí part dels béns i les rendes dels antics barons de Besora. No obstant això i gràcies al cens de 1852 conservat a l'arxiu del castell de Montesquiu i publicat per Serrallonga (Serrallonga 1998, ob cit. Annex II i III) en sabem quelcom més i que hi havia una família cognominats Ginestet, paraires (Joan Ginestet paraire que viu en una casa del comte de Santa Coloma (1778-1784), Nicolau Ginestet veí de Sant Quirze i paraire (1778) i Pere Ginestet, paraire 1830 . Coneixem que la casa el 1862 i gràcies a l'amillarament conservat a AMSQB se sap que lapertanyia a Joan Ginestet <em>Por una casa con su huerto adyacente en la Plaza nº11 y otro huerto en el lugar llamado de los Patios. Por otra idem en la calle Iglesia núm. 2 (AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Inscripció núm. 81). Per tant amb aquest document a més podem identificar que la casa de la plaça era del baró de santa coloma. </em></p> | 42.1000066,2.2228246 | 435736 | 4661173 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20221205122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94505-20230629121432.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquesta casa conserva encara els trets bàsics i essencials de les cases entre mitgeres de tipus gremial situades a la plaça de Sant Quirze de Besora. Cal destacar que és dels pocs exemples que guarda encara la traça i la fossilització de les velles muralles integrades a la part inferior de la casa com a murs de càrrega i els eixamplament de la mateixa ocupant l'espai de l'antic 'pas de ronda'; un espai de separació entre les cases i les muralles i mesura de defensa en cas de setge i atac. Originàriament la façana posterior de les cases quedava separada de la mateixa i en el moment que les muralles deixaren de tenir la funció defensiva, els albergs van ser eixamplats fins arribar als límits de la muralla que quedà integrada coma paret i mur de suport. A la finca núm. 11 de la plaça encara es poden veure els tancaments de la finca originaria i les ampliacions de l'espai del pas de ronda visibles en el parcel·lari i també en la disposició de les cobertes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94510 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-17 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Cuaderno de liquidaciones y Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.. Carpeta 1016</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XIV-XIX | <p>Conjunt urbà de notable importància i situat al cor del nucli antic. Té una planta més aviat trapezoïdal allargassada i limitada pels carrers de Torelló a la part de migdia, el carrer de la plaça que connecta amb el carrer del pont per mitjà de la denominada 'placeta' a la cruïlla amb els carrers de l'església a la banda de tramuntana. La banda nord és més amplia que la sud i acull l'antiga casa del Comú o ajuntament. A la part nord-est hi ha un carrer que connecta amb el carrer de l'església i la placeta de davant de la mateixa. Es tracta d'una reforma urbanística portada a terme el 1952 arrel dels enderrocs de l'antiga casa de la confraria de Sant Sebastià situada al costat de la casa del comú i formant un estret callerot que connectava la plaça amb el carrer de l'església. Al costat de la finca núm. 2 encara n'hi havia una altra, la número 3 que també va ser enderrocada amb motiu de les mateixes reformes urbanístiques i que unificava el conjunt de l'església i de la plaça en una sola unitat urbanística. tant sols hi havia una mica de gaia (pati) que separava l'edifici religiós de la resta de les edificacions. Les edificacions que envolten la plaça. a banda de la casa del comú que conserva encara uns trets més aviat monumentals protagonitzats per la llotja o porxada d'arcs de mig punt de la planta baixa o les finques núm. 2, 5, 11, 12, 13, 14 i que estan descrites en fitxes a part, la resta d'habitatges corresponen a les clàssiques i típiques construccions gremials entre mitgeres compostes per una planta baixa, un primer pis i unes golfes amb coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a cada costat de la plaça i amb la part del darrere que mira a les hortes i ales muralles. Cal destacar que algunes finques 9, 2, 4, 6 i 8 situades a la part de més a migdia encara conserven el parcel·lari original amb la casa separada de la muralla per un pas de ronda i emprat com a hortes. A més a mes aquestes cases, encara que molt reformades responen a cases humils de gremis i teixidors i organitzades seguint les pautes de les característiques parcel·les gòtiques amb un origen clarament medieval. Per contra les número 2, 3, 5, 11, 12, 13 i 14 pertanyien a la noblesa (baró de Santa Coloma) i també a les famílies més representatives i estan compostes per un nombre major de pisos i també de crugies.</p> <p>Val a dir que la plaça segueix una traça urbanística desenvolupada pel pas del camí ral que partia de Vic i es dirigia a Ripoll passant per la vila de Sant Quirze assentada al marge esquerra del riu Ter i connectada amb el camí principal per mitjà d'un pont de tres ulls (actual pont de Sant Quirze). El mateix pont també unia amb el nucli de Montesquiu, el casal homònim i els nuclis de Santa Maria de Besora i Vidrà. A més a més venia delimitada pel riu ter, el torrent de la Foradada i també la riera de la Solana, avui al TM de Montesquiu. El pas del camí per l'interior de la vila va fer que es desenvolupes un urbanisme vinculat al mateix i amb un nucli central per a comerç, vendes i mercat que corresponia amb la plaça. Al centre hi ha un brollador d'aigua amb una placa i monument commemoratiu a la portada d'aigües.</p> <p>Segons imatges antigues conservades la casa núm. 10 de la plaça conservava uns trets encara 'gòtics' amb una porta allindadada i sostinguda per permòdols i al seu damunt una finestra de petites dimensions. Els núm. 3 i 4 també presentaven una fisonomia diferent amb balcons al primer pis i amb u important ràfec o cornisa que coronava la façana i compost per trets filades de teula ceràmica i maó pla. La núm. 3 presentava petites finestres a sota teulada pertanyents a les golfes.</p> <p> </p> | 08237-28 | Plaça Major | <p>La història de la plaça Major de Sant Quirze va molt lligada a l'evolució de la vila. De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont</p> | 42.1000454,2.2228324 | 435737 | 4661177 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20221108111920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-img20230228113900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94510-20230629121623.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt urbà de característiques molt notables que ha sabut preservar encara que amb moltes reformes el caràcter originari de l'urbanisme d'arrels medievals i que s'ha mantingut en més o menys alteracions fins a l'actualitat. Les edificacions que l'envolten, especialment les que tenen una fitxa específica però també les altres reuneixen les característiques de les cases gremials, sobretot les situades a la banda del carrer de Torelló on encara conserven la composició de PB+ 1 pis + sota teulada.L'edifici de l'ajuntament, utilitzat possiblement com a llotja de draps es situa en un extrem del conjunt com a punt de més importància. La plaça segueix les característiques pròpies de les places de mercat de la comarca de l'Osona com és el cas de la plaça de Torelló, la Plaça major de Vic, la plaça de Rupit o altres indrets de fora de l'Osona com seria el cas de la plaça de Bagà (Berguedà), el verger de la Pobla de Lillet, la plaça de Bellver de Cerdanya, la plaça de Santa Pau a la Garrotxa i moltes altres. Totes elles estan voltades per edificis amb porxos a la planta baixa emprats com a llotges de mercat, cases nobiliàries al seu entorn i la part central descoberta i utilitzada per a vendre productes de gran format (llenya, bestiar, fusta...). Tots els indrets on hi han places de característiques similars corresponen a viles amb llarga tradició llanera, molins bataners situats al costat de les lleres dels rius i amb una forta activitat de paraires i teixidors. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94514 | Font i monument a l'aigua de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-monument-a-laigua-de-la-placa-major | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (2018). Un passeig per les fonts urbanes de Sant Quirze de Besora. Opuscle turístic.</p> <p>BORDAS VICTOR (2019). <em>La font del Mil·lenari. a</em>Programa de la Festa Major. Samt Quirze de Besora 2019.</p> <p>DDAA (1996). Retalls d'història del segle XIX. Club d'història local. Sant Quirze de Besora Número 2</p> <p> </p> | XIX | <p>Es tracta d'una font-monument que es localitza a la part baixa de la Plaça major just al davant de les finques núm. 4 i 12 de la mateixa Plaça. Consta d'una estructura monumental de planta en forma de creu grega i acabat e forma de monòlit quadrangular i coronat per volutes. La part inferior sosté les quatre piques que actuen com a coladors de l'aigua sobrant de la mateixa font amb base de pedra i piques també de pedra amb fons còncau per facilitar l'acumulació de l'aigua. Del pilar central dividit en tres tramades de diferent alçada en surten tres petxines des de les que en brolla l'aigua procedent del dipòsit situat a dins del pilar central. Aquest element està dividit en tres registres amb plafons de pedra de mida rectangulars buidats en cadascuna de les cares i amb un acabat que queda coronat per una voluta de pedra de forma esfèrica. Segons Josep Masnou afirma que l'alçada de la voluta superior correspon amb la cota nivell de la captació de la portada d'aigües a la Font de la Petja situada a costat de la carretera de Serradet, Sora i Sant Agustí de Lluçanès Cal destacar que la façana que mira a l'ajuntament hi ha un drac de forja.</p> | 08237-29 | Al centre de la Plaça Major | <p>Segons Victor Bordas, del grup d'història local en el monogràfic de 'Retalls de la història del segle XIX' i publicat pel club d'història local en fa una descripció molt minuciosa sobre aquesta font i la portada de les aigües.</p> <p>Consta que amb la fundació de la vila el primer lloc que es va abastir d'aigua va ser la Plaça Major mitjançant un pou que hi havia excavat a l'emplaçament de l'actual monument i que subsistí fins ben entrat el segle XIX Aquest pou va consistir en la principal font de subministrament d'aigua pública a la vila. Segons Bordas estava situat a l'emplaçament de l'actual ajuntament, doncs ell formula la hipòtesi de ser el lloc on va morir Ermessenda de Carcassona els seu últims dies de vida l'any 1058 i també l'abadessa Ingieberga de Sant Joan de les Abadesses en temps del Comte Oliva Cabreta la qual va residir en aquest edifici i va morir el 1049</p> <p>Segons el mateix el període del projecte per portar l'aigua corrent de les fonts del poble va agafar el mandat de tres alcaldes (Ramon Vilamitjana, Tomàs Parés i Sebastià Escarrà entre els anys 1894-1897). segons Bordas la història de la portada d'aigua comença el 1885 quan es declara al poble una pesta en la que hi van morir 26 persones durant un mes i mig. El 'congrés de la higiene' organitzat per l'acadèmia de la Higiene de Catalunya situa Sant Quirze com una de les més endarrerides , fet que la portada d'aigües en seria un element detonant per frenar l'alta mortalitat de persones en un moment que la vila havia experimentat un fort creixement demogràfic degut a que la fàbrica Tèxtil 'Coroggio y Codina' doblà el seu tiratge passant a 10.232 fusos de filar i ala fabrica 'Tous y Guixà' s'hi incorporen cent telers mecànics i amés hi ha una gran quantitat de telers i petites empreses per tot el seu nucli històric. Entre els anys 1893 i 1894 Sant Quirze va patir una forta sequera i després de diversos intents per a obrir pous com el de l'escorxador per a substituir el que hi havia a la plaça Major. Aquest pou donava suficient cabal però les seves aigües eren contaminades ja que l'aigua un color negrós degut al carbó provinent de les mines del Ripollès que es rentava al riu i en contaminava l'aigua. Aquest fet va comportar doncs que es decidís de canalitzar l'aigua provinent de la font de la Petja fins al nucli urbà. Aquesta construcció va ser molt ambiciosa ja que comportava la construcció d'una xarxa de clavegueram que pogués abastir la quantitat d'aigua necessària i a més per a la seva conducció que passava pel mig del carrer del Pont es va haver d'empedrar de nou. El pressupost segons la documentació consultada pujava 13.000 pessetes però la construcció de les clavegueres i del nou empedrat del carrer del Pont i també carrer i Plaça Major sobrepassava a més de dues mil pessetes que van ser requerits o prestats a Jeroni Guixà i Armengol i els Srs. Codina i Serra amos de les dues factories tèxtils més grans .L'ajuntament consta que va tardar més de deu anys a sufragar-ne el deute. Aprofitant aquesta portada d'aigües es van fer dues fonts més; la del cap del pont i la de Can Toja (Font dels mestres). L'arribada a la Plaça Major va comportar la construcció d'un monument de pedra dit del mil·lenari ja que s'emplaçava al mateix lloc de l'antic pou medieval i recordava per una banda el primer lloc on es va abastir d'aigua la vila i també la portada de les aigües procedents de la font de la Petja. El 26 de maig de 1896 es va celebrar una festa d'inauguració amb un àpat a l'antiga Fonda Pallarès. En la commemoració dels 1100 anys de la parròquia l'ant 1998 es va creure convenient batejar-la amb la denominació actual i en el seu lloc es va esculpir un drac de forja que recorda aquest fet.</p> | 42.0999678,2.2229907 | 435750 | 4661168 | 1896 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-img20221108111834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94514-20230630122523.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Jeroni Guixà i Armengol i Srs. Codina i Serra | Font de característiques monumentals que ha estat inventariada en una ruta per les fonts de Sant Quirze i realitzat per l'ajuntament de Sant Quirze en col·laboració de Josep Masnou i el grup d'història Local de Sant Quirze. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 94515 | Les Comes o Can Bruc Plaça Major, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes-o-can-bruc-placa-major-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial. Apèndix II i apèndix III</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento.1862. Carpeta 1016. Inscripcions 25 i 26</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> <p> </p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'un edifici de grans proporcions compost per una planta més aviat rectangular de tres crugies i format per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes amb coberta a tres vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. es tracta d'una casa erigida a l'angle sud-est de la plaça que sobresurt de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 i 17 del carrer de Torelló i avui enderrocades i substituïdes per un nou paviment. Aquesta casa del tipus senyorial té l'aparença d'una casa pairal o masia situada a dins dels murs de la vila, malgrat que no ho sigui fet que li dona unes característiques i trets molt comuns. La casa està adossada a la finca núm. 4 de la plaça Major per la banda de tramuntana i amb una altre construcció o masia annexa a llevant. Per tant només té visibles dues façanes; la principal orientada a sud i la de ponent que mira a la Plaça. Al seu costat hi ha altres edificacions com ara coberts i pallisses annexos a la masia principal i tancats darrere d'un baluard de pedra i còdols de riu que la separa de la resta de construccions del nucli antic.</p> <p>La façana principal presenta una distribució de les obertures molt ordenada seguint els esquemes clàssics de les masies de la plana de Vic datades de mitjans del 1500 o 1600. La planta baixa dividida en tres crugies s'organitza mitjançant un arc de perfil rebaixat situat a la part central amb els muntants de pedra picada de perfil bisellat, l'arc adovellat també bisellat i amb la data de 1796 incisa en la seva clau. A cada costat i flanquejant la porta d'entrada hi ha dues finestres quadrades també de pedra picada que il·luminen el vestíbul. A la part esquerra de la façana i situada en aquest nivell hi ha una finestra de pedra coronada per un arc de quatre lòbuls picat a la mateixa pedra que forma la llinda que corona la finestra i en la que hi ha inscrita una roseta també de pedra de tradició gòtica. damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt de tipus rebaixat que descansen damunt una imposta bisellada i que tenen la barana de ferro forjat amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Al costat esquerra i damunt de la finestra d'influència medieval de la planta baixa hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda de pedra amb els muntants de pedra i ampit bisellat i en el que presenta un acabat conopial. Hi té incisa la data de 1761 a sota d'una roseta. Damunt seu i coincidint amb la planta segona es disposa també una galeria de tres arcs de mig punta damunt de pilastres de secció quadrada que acaben amb impostes i cornises bisellades de pedra i arcs rebaixats. i també d'una finestra rectangular sense cap tipus de decoració. Cal destacar que els tancaments de les finestres i galeria d'aquesta planta és mitjançant persianes de llibret. L'aparell de la façana està completament revestit per un estucat de color terrós on hi ha dibuixat un falç carreuat. La façana està coronada per una àmplia barbacana formada per voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta amb els caps treballats. La façana que mira a la plaça Major té un predomini del massís respecte el buit i es compon de quatre finestres rectangulars en planta baixa de les quals una és amb els muntants de pedra picada, cinc més al primer pis de les que en cal destacar dues que estan coronades per un arc de tradició gòtica buidat a la llinda que corona la finestra i que emmarca una roseta central. Damunt seu i coincidint amb el segon pis hi ha quatre finestres més. Tal i com succeïa amb la façana principal, aquesta façana està protegida per un notable ràfec format per la barbacana de la teulada a base de bigues de fusta i cavalls. també està revestida per un estucat de color terrós que simula un falç carreuat. tant sols deixa a la vista les cantonades i els bastiments i emmarcaments de les obertures que són en pedra picada. La resta de façanes no presenten cap mena d'interès degut a que estan integrades a les finques de la plaça Major i també a un cos adossat a llevant que acull la caixa d'escala i que està revestit pel mateix tipus d'estucat de color rosat. </p> | 08237-30 | Plaça Major núm. 6 | <p>Referent a la casa de can Bruch hauríem de buscar els seus orígens a la fi de l'edat mitjana i principi de l'era moderna en un moment en que la vila de Sant Quirze de Besora es veu afavorida pel comerç puixant de menestrals, paraires i teixidors de la llana i edifiquen les seves cases ne l'eix desenvolupat entre el portal de Torelló i el portal del Pont ens els carrers del Pont, Carrer de l'església, carrer dels Patis, carrer de la Plaça i Plaça Major. Entre les famílies que s'enriqueixen amb aquest comerç i segons Joan Serrallonga (Serrallonga Urquidi, J; 1998) especifica que hi havia els Rierola, els Tenas, els Bruch, els Comas i molts altres. En el cas dels Bruch a mitjans del segle XV van erigir la seva casa pairal al lloc on trobem l'edifici actual que rep el nom de 'Les Comes' en relació als darrers propietaris. </p> <p>Hem trobat referències al manual de liquidaciones y amillaramiento de 1862 especifica a la inscripció núm. 26 a nom de Pedro Bruch i després a Teresa Català</p> <p><em>Posesión nombrada den Bruch situada cerca del camino de Torelló de su propiedad y que cultiva de su cuenta '</em></p> <p>Té un conjunt de terres amb un valor de 6662,62 lliures. La mateixa inscripció afegeix les finques urbanes</p> <p><em>Por una casa con su huerto adjacente a la Plaza nº5 </em>amb un valor de 340 lliures, <em>Por otro idem i idem en el nº 6 i por otro idem en el número 6 del carrer Torelló huerto de 9 partiones </em>i amb un valor de 160 lliures. En total el valor de les finques i terrenys de conreu rústic era de 6462, 52, de les finques urbanes de 580 i del valor pecuniari de 175.</p> <p>Cal a dir que la finca va passar a Teresa català on s'hi afegeixen 550 lliures de riquesa rústica de Josep Guixà i després hi ha escrit que les terres passen a Josep Pujol Miró procedents de la finca de les Comes i de la que també en rep el nom.</p> <p>Val a dir que en el mateix padró de finques hi ha esment de terres dels Bruch a la inscripció núm. 25 a nom de Magdalena Bruch la qual posseeix una finca al carrer dels Patis núm. 11.</p> | 42.0999101,2.2233207 | 435778 | 4661161 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117115522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120118.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94515-img20221117120242.jpg | Inexistent | Modern|Barroc|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa de grans dimensions que es conserva en ple nucli antic i que té com origen la part més propera a la plaça i amb uns trets i reminiscències encara medievals, però amb una forta ampliació a la part de llevant de mitjans del segle XVIII. La part originaria estava composta per una sola crugia de PB+ 2 pp i coberta amb finestres al primer i segon pis així com també en planta baixa amb trets gòtics. Aquest tipus d'obertura també la trobem a la finca núm. 34 del carrer del Pont. Cap al segle XVIII i degut a la puixança econòmica de la família Bruch la casa es va ampliar a llevant i també a tramuntana annexionant dues crugies més i convertint-la en la clàssica masia (casa senyorial) de tres cossos amb coberta a tres vessants. Abans de la reforma del carrer Torelló hi havia un portal coronat per un arc de mig punt adovellat que donava accés al recinte just on ara hi ha una moderna porta d'entrada. | 94|96|98|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94517 | Edifici Carrer Torelló, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-10 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016</p> | XVII-XIX | Casa que està pràcticament deshabitada. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa entre mitgeres situada a tramuntana de la finca núm. 8, composta per una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana malgrat aprofiti la traça d’una parcel·la d’una casa gremial respon als cànons de les façanes neoclàssiques. La composició és geomètrica i ordenada basada en una porta central amb dues obertures a cada costat corresponents a un habitatge en planta baixa. La planta primera i segona es compon de dues balconeres a cada costat amb balcons de barana de forja que sobresurten poc del pal de la façana i amb els barrots de secció quadrada i passamà recte i un finestra de petites dimensions a la part central. La façana és coronada per un voladís de la coberta format per una barbacana sostinguda per bigues de fusta. Val a dir que aquesta finca i l’adjacent núm. 8 estan unificades per la mateixa coberta. La façana de ponent presenta un predomini del buit respecte el massís a base de galeries o eixides obertes formades per dues obertures allindades i separades per un pilar central de maó ceràmic i balcons amb baranes de barrots simples de secció quadrada. Està revestida per un enlluït de calç i guix de color blanc.</span></span></span></p> | 08237-32 | Carrer Torelló, núm. 10 | <p>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</p> | 42.0997449,2.2232132 | 435768 | 4661142 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221108111955_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94517-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Finca que respecta la traça d’una parcel·la entre mitgeres corresponent amb una antiga casa gremial completament embeguda per la nova construcció i que respecta la traça antiga del parcel·lari amb el pati de la part del darrere i la terrassa erigida damunt de les antigues muralles medievals construïdes amb aparell de còdols de riu i maçoneria i disposats en filades regulars i horitzontals. I recordant l’antic pas de ronda que separava les cases de les antigues muralles. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94524 | Edifici Carrer Torelló, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-8 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta d’una casa entre mitgeres situada a la part baixa del carrer de Torelló molt a prop de l’emplaçament amb l’antic portal d’entrada a les muralles, avui desaparegut. Consta de grans proporcions amb una planta rectangular i compost per PB+ 2 plantes pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer Torelló i orientada a llevant. Presenta tres crugies separades per murs de maçoneria i les divisions horitzontals són a base d’encavallades de fusta. Consta de dues façanes orientades a llevant i ponent i limita amb les finques núm. 8 i núm. 12 del carrer Torelló, aquesta darrera separada per un callissot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La composició de la façana principal hi ha un predomini del massís respecte el buit i les obertures es situen de forma més aviat ordenada al llarg de la façana seguint els esquemes de les cases de l’època barroca i neoclàssica. Segons del que es pot desprendre de la composició en façana consta de dos pisos en cada planta. La planta baixa situada esglaonadament s’hi obren tres obertures; una en posició axial que correspon amb la porta d’entrada i principal on hi ha una gelosia al seu damunt amb una reixa de ferro forjat amb la data de 1820 corresponent amb la seva reforma. A cada costat s’obren obertures de comunicació amb els locals comercials, antics obradors dels quals el situat a tramuntana i limitant amb la finca núm. 8 està format per una obertura coronada per un arc de mig punt de perfil molt rebaixat. El de la part Esquerra i limitant amb la finca núm. 20 consta d’una finestra rectangular situada en planta baixa. Al seu damunt es disposen els diferents habitatges de la planta primera compostos per una balconera a cada extrem de façana i dues finestres rectangulars a la part central. La balconera presenta els muntants amb maó ceràmic i el balcó amb barana de forja ricament treballada que sobresurt del pla de la façana i es sosté per mitjà d’una llosana de pedra. La planta segona segueix la mateixa disposició que la del pis inferior amb la diferència que les baranes dels balcons sobresurten poc del pla de la façana i presenten la mateixa tècnica decorativa en la seva forja. Finalment la planta sota coberta o golfes està il·luminada per quatre finestres rectangulars que fan les funcions d’ulls de bou i resten aixoplugades per una barbacana formada pel voladís de la coberta i sostinguda per bigues de fusta. L’aparell de la façana està revestida per un enlluït de calç i guix de color terrós i amb els emmarcaments de les obertures amb un color gris fosc., En els punts on aquest ha caigut s’endevina l’aparell originari amb fàbrica de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades irregulars llevat de les cantonades i bastiments de les obertures que són en maó ceràmic. La façana de ponent i mirant al Ter té un predomini del buit respecte el massís ja que s’hi obren àmplies galeries per aprofitar al màxim la llum solar. Cada planta conté dues galeries resoltes per mitjà de dos arcs escarsers molt rebaixats amb fàbrica de maó ceràmic i barana de ferro forjat amb barrots de secció quadrada i passamà recte. Alguns d’ells estan tapats amb vidrieres. La planta de sota teulada també està resolta per petites finestres rectangulars de la mateixa factura que les descrites en façana. L’aparell és maçoneria amb un enlluït de calç i guix. L' interior consta de dos habitatges per planta.</span></span></span></span></p> | 08237-33 | Carrer Torelló núm. 8 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Casa que ocupa dues antigues parcel·les les quals van ser agrupades en una de sola. Segons l’amillarament de 1862 la casa pertanyia als industrials Guixà per acollir gent de les fàbriques.</span></span></span></span></p> | 42.0996912,2.2233044 | 435776 | 4661137 | 1823 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108111959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20230228113816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221108112015.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94524-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | ObservacionsLa casa segueix els cànons característics de les cases neoclàssiques erigides durant l’era de la industrialització i damunt de dues parcel·les de cases gremials. No obstant això conserva a la part inferior vestigis de construccions més antigues i val a dir que respecta completament la traça del parcel·lari antic deixant un pati o pas descobert a la part posterior o del darrere que dona a una mena de terrassa construïda damunt dels vestigis de les antigues muralles de tancament que en aquest indret es conserven de forma notable i amb un aparell de còdols de riu més aviat ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat regulars. Tanmateix la part sud està separada per la finca núm. 12 per mitjà d’un estret pas o callerot que comunicava amb els horts del Ter. Aquests callerots descrits per Serrallonga (Serrallonga ob. cit, 98) tindrien un origen medieval amb la finalitat de generar passos estrets a la muralla per comunicar amb la llera, els horts de ribera i el riu i no haver de sortir per les entrades habituals. Van ser utilitzats fins a temps molt recents quan es va decidir de paredar-los ja que eren focus de brutícia i deixalles i per mesures sanitàries van ser anul·lats. En el cadastre encara es poden veure. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94525 | Edifici Carrer Torelló 12-14 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-12-14 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora. De 1714 a lactualitat. Eumo. editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de kiquidaciones o amillaramiento. Año 1862. </p> | XVIII-XIX | Casa entre mitgeres que conserva en bon estat la tipologia de les parcel·les entre mitgeres de les antigues cases gremials remodelades notablement durant l'era de la industrialització. Conserva la tipologia típica amb obradors en planta baixa i sèries de balconeres amb balcons al primer pis. La volumetria es conserva en més o menys bon estat però amb part del revestiment caigut, les fusteries en mal estat i també la coberta i ràfec. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Finca entre mitgeres situada a la part baixa del carrer Torelló delimitada pel callerot que separa la finca núm. 10 al nord i la paret mitgera de la núm. 14 al sud. Consta de planta baixa, dues plantes pis i sota teulada amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. La composició de la façana és ordenada i geomètrica i es resol mitjançant dues obertures coronades en arc de mig punt a la planta baixa que donen accés a antics obradors, dues balconeres amb sengles balcons sobresortint del pla de la façana al primer pis amb barana de barrots de secció quadrada i passamà recte i dues més al sota teulada. La separació de la planta baixa i del primer pis es fa per mitjà d’una cornisa de maó ceràmic de tipus decoratiu. Corona la façana un ràfec a sota de la coberta compost per una cornisa bisellada. La façana està enlluïda per un arrebossat de calç de color terrós que en els punts on ha desaparegut deixa veure l’aparell original de la façana a base de maçoneria de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i units en filades regulars. La façana que mira a ponent i damunt del ter està protagonitzada per tenir més buit que massís. Es distribueix mitjançant una planta baixa formada per un mur cec i al seu damunt dues eixides que ocupen tota l’amplada de la façana i sostingudes per bigues de fusta que recolzen damunt de les parets mitgeres laterals, també en còdols de riu. La paret nord és completament cega i mira directament damunt del callerot que hauria connectat amb els horts de damunt del Ter i situats extramurs. </span></span></span></span></p> | 08237-34 | Carrer Torelló 12-14 | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·la rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació. La casa delimita amb un dels callissots que segons Serrallonga (Serrallonga. Ob. cit 101). Segons el mateixos autors aquests callerots es tapien el 1882 i desapareixen els callerots de Ton Saboró, el de Pedro Vinyes, el de Manuel Ferrés, el de la bomba, el del portal del Casteny ja que 'son depositos de basura y provocan cada año desgracias pèrsonales'. Aquesta doncs seria la data que es paredaria el callerot quedant com a espai descobert interior i accessible únicament pels horts de darrere les cases. </p> | 42.0996514,2.2234896 | 435792 | 4661132 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94525-20230629121536.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Igual que la finca núm. 10 i 8 conserva el parcel·lari i la distribució de les cases gremials, encara que ,molt reformades. Amb la composició de planta baixa i dues plantes pis i amb les façanes principals orientades al carrer on hi havia els antics obradors i telers a la planta baixa, els habitatges a la planta primera i golfes. A la part del darrere s’obrien àmplies eixides emprades com a antics assecadors dels draps i constituïdes per estructures de fusta damunt de parets de maçoneria. Tanmateix hi havia un petit pati o gaia que mirava damunt del ter i que tenia com a límits les antigues muralles medievals, que un cop aterrades s’utilitzaren com a murs de contenció dels patis i horts del darrere de les cases. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94540 | Edifici Carrer de Torelló, 16-18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-de-torello-16-18 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora</p> | XIV -XIX | Casa molt fragmentada i compartimentada en gran quantitat d'habitatges ja que una de les funcions principals era acollir nombrosos veïns nouvinguts durant l'era de la industrialització. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Construcció de gran volum i composta per una planta més aviat quadrangular que fa cantonada i xamfrà amb el C/Torelló, el C/ St. Josep i el C/ que baixa. Consta d’una planta baixa + 2 plantes pis +golfes cobertes amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i un llanternó central. L’edifici reuneix les característiques pròpies de les cases del període industrial de mitjans del segle XIX damunt de vestigis més antics. Val a dir que la finca manté la traça de les antigues muralles medievals per la banda sud i oest mig trossejada i alterada per l’obertura de noves finestres i balconeres. La composició de les façanes està organitzada mitjançant locals comercials a la planta baixa, balconeres al primer i segon pis i golfes amb un predomini del massís respecte el buit. Aquesta finca està unificada amb les núm. 2, 4 i 6 del carrer de Sant Josep. Malgrat tot manté encara la traça de l’antic parcel·lari amb les parets mitgeres de delimitació i els patis o horts de darrere les cases que limitaven amb les antigues muralles. Tots aquests elements queden embeguts per la moderna construcció que agrupa i unifica les antigues parcel·les en un sol i únic volum La façana del carrer Torelló té un predomini del massís respecte el buit amb les obertures distribuïdes regularment al llarg de la façana i unificant-se amb la finca núm. 2 i 4 del carrer de Sant Josep. Es compon de PB o hi ha la porta d’entrada als habitatges amb dues petites finestres situades a diferent nivell, un primer pis on hi ha sèries de balconeres simples que emmarquen finestres rectangulars amb els bastiments i marcs de maó ceràmic, i una planta segona amb la mateixa composició que la inferior. La façana és coronada per una barbacana de maó ceràmic sostinguda per permòdols també de ceràmica i formant un fris decoratiu. El mateix ràfec unifica la finca núm. 16 organitzada amb la mateixa composició que la núm. 18 ,es a dir amb sèries de finestres rectangulars alternades per balconeres amb sengles balcons de la mateixa tipologia que la finca núm. 18 i disposats a diferent nivell ja que segueixen la traça i el pendent del carrer. La façana del carrer de Sant Josep, pel fet d’estar situat en una cota molt més baixa incorpora arcades a la planta baixa i una sèrie de dues balconeres amb barana de forja que agrupen sèries de dues balconeres mentre que al pis superior són individuals. Correspon amb la façana principal. La darrera planta està composta per finestres rectangulars coronades per un arc molt rebaixat i emmarcades per un guardapols de maó ceràmic. L'acabat de la façana és mitjançant una cornisa de les mateixes característiques que la descrita. La casa a mans de nombrosos propietaris s'organitza en quatre ales al voltant d'un nucli central o caixa d'escales que és il·luminada per un llanternó que sobresurt del pla de les cobertes i que té un acabat amb quatre vessants de teula ceràmica. L'aparell de la façana del núm. 16 està completament emmascarada per una capa d'enlluït i arrebossat de calç, mentre que la núm. 18 presenta la mateixa composició i en els punts on ha desaparegut deixa veure la fàbrica de còdols de riu, unts amb morter de calç i amb fragments de teula i maó ceràmic entre els junts. Les cantonades, bastiments de les obertures i elements decoratius són mitjançant maó ceràmic.</span></span></span></span></p> | 08237-35 | C/ Torelló 16-18. | <p>Edifici que molt possiblement i com la resta d'edificis del carrer de Torelló tindria un origen medieval com a parcel·les rectangular per acollir les antigues cases gremials. Amb el temps seria notablement ampliada i modificada fruït de les diverses ampliacions. No n'hem trobat massa documentació tot i pensem que es va erigir per acollir els treballadors de les fàbriques Guixà. La casa aprofita restes de les velles fortificacions que es van erigir a mitjans del segle XIV. aprofitant la traça de l'antic camí ral que venint dels veïnats de la Foradada i les illa i el Sola així com també de Santa maria de Besora passava per l'eix C/ Torelló-plaça Major, C/plaça, i carrer Pont fins a sortir per l'altre costat molt a prop del pont pel denominat 'portal del pont'. Aquest nucli de cases que resultava ser una ampliació de la vella sagrera situada als voltants de l'antiga església de Sant Quirze i Santa Julita datada del segle X es va fortificar mitjançant unes muralles que estaven reforçades per torre circulars i quadrangulars tant a ponent mirant al Ter com també a llevant. Encara es conserven vestigis d'aquestes construccions al darrere de l'església i també al darrere de les finques del carrer del Pont, C/plaça, Plaça Major i en aquest cas el carrer de Torelló. En el cas que ens ocupa la finca aprofitaria l'angle sud-oest d'aquest recinte amb la traça de l'antic portal de Torelló situat al xamfrà de la finca amb aquest carrer. Val a dir que a nivell cadastral el parcel·lari coincideix amb els límits de les velles fortificacions les quals han quedat integrades i fossilitzades dins els murs del nou edifici.</p> | 42.0995717,2.2237364 | 435812 | 4661123 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20230228113731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221108112111.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94540-img20221205122559.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Tal i com hem comentat aquestes dues finques, especialment la façana sud coincideix amb la traça de les antigues muralles de Sant Quirze. és més la cantonada sud-est que mira a la boca del carrer genera una mena de xamfrà que ens permet recordar l'emplaçament de les antigues muralles i possiblement del portal del carrer de Torelló situat en aquest indret. Caldria realitzar un treball de documentació i anàlisi dels paraments de la finca de la part inferior per valorar l'existència de les restes d'aquestes fortificacions, avui embegudes pels murs de la mateixa finca i emmascarades sota una capa d'enlluït i arrebossat de calç. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94541 | Edifici Carrer Torelló, 2,4 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-torello-24-i-6 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el retrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016.</p> | XIX-XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres finques entre mitgeres que tenen unes característiques comuns totes elles i que corresponen a les clàssiques cases entre mitgeres de tipologia gòtica i caracteritzades per ser cases que han estat poc alterades i que conserven encara els trets gremials de quant es van construir.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Es tracta de tres cases comuns unides entre si i compostes per una planta rectangular, d’una sola crugia i formades per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira al carrer de Torelló. La composició de les façanes és simple i es resol majoritàriament amb dues obertures a la planta baixa, una d’accés a l’estable o obrador i una segona més estreta d'accés a les plantes superiors. Generalment estan coronades per llindes de pedra o fusta. Al primer pis s'hi obren finestres rectangulars amb els bastiments, ampit i llinda de pedra picada, algunes de les quals han estat reconvertides en balconeres. La planta de les golfes està il·luminada per petites obertures situades a sota de l’embigat de la coberta que es disposa en sentit longitudinal. Les cobertes formades per barbacanes de fusta estan sostingudes per bigues amb els caps vistos. Val a dir que han estat reformades recentment. de totes elles la núm. 4 ha està restaurada d'una manera molt encertada. La núm. 2 està pendent de rehabilitació i la núm. 6 va ser rehabilitada ja fa temps. L'aparell no és visible ja que està revestit per capes d’estuc i pintura monocapa amb pintat de color blanc, ocre i gris. Hi ha alguns aplacats de pedra a la planta baixa (núm.4) que distorsionen l’aspecte original. Les façanes de la part del darrere tenen una disposició més irregular i desordenada degut al fet que s’han anat afegint obertures i finestres al llarg dels anys. Tot i així a la planta baixa hi ha portes que comuniquen amb els patis de la part del darrere edificats damunt de les muralles medievals, i emprats com a hortes, al primer pis hi ha algunes finestres rectangulars convertides en balconeres i a sota teulada hi ha les finestres de ventilació que il·luminen les golfes. Encara es conserven els vestigis dels murs de sosteniment dels horts amb restes de les muralles medievals a la planta baixa.</span></span></span></span></p> | 08237-36 | C/ Torelló. número 2, 4 i 6 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finques a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMSQB) 'Liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora'. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </span></em><span lang='CA'>i per un valor de 60 cèntims'. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem, </em></span></span></span></span><span><span><span><em><span lang='CA'>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </span></em><span lang='CA'>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La casa núm. 4 en el mateix manual d'amillaraments esmenta que pertanyia a José Bartrés: '</span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle de los Patios núm. 9 y por otro idem sita en la calle de Torelló núm.4 </em>per valor de 60 cèntims' (Inscripció. núm. 18). Segons Serralloga Josep Bertrés era un paraire veí de Sant Quirze que vivia al carrer dels Patis núm. 9 tal i com diu la inscripció i era arrendatari del comte de Santa Coloma. No obstant això a l'amillarament surt com a propietari per tant és possible que la casa del carrer de Torelló en un inici fos propietat del mateix comte (Serrallonga, 1998, Ob cit. Apèndix II. P-206). No hem trobat altres referències referents a aquestes finques.</span></span></span></span></p> | 42.0997787,2.2231275 | 435762 | 4661147 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94541-20230629121440.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquestes tres finques conserven els trets originaris bàsics de les cases gremials d’origen medieval que conserven l’antic parcel·lari amb la distribució de les plantes baixes i plantes pis seguint eles esquemes típics d’aquest tipus de casa i descrita segons Joan Serrallonga (Serrallonga, Ob. cit, 1998) com a casa gremial típica. En imatges antigues que s’han conservat i recollides per “Història gràfica de Sant Quirze). Ajuntament de Sant Quirze any 2010 es pot veure encara la composició original d’aquesta finca i de les façanes amb aparell de maçoneria, obertures de pedra picada i de fusta i amb les parts superiors de tàpia. Presentarien forces similituds amb les desaparegudes núm. 10 de la plaça Major. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94542 | Vestigis d'antigues cases del carrer Torelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-dantigues-cases-del-carrer-torello | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>DDAA- Retalls d'història local (1996). Club d'hsitòria local Sant Quirze de Besora. Col·lecció història local núm. 2. Associació Gombau de Besora</p> <p>DDAA (2010). Sant Quirze de Besora: el fretrat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. versió DVD</p> <p>ACM. Carpeta 17, plec 2. 'registro de vesanas de los años 1828-302 Y 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma' 1830</p> <p>AMQ: Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. Enderroc del carrer de Torelló. Carpeta 1671</p> | XIV-XIX | Illa de cases completament enderrocada el 2013 i emprada com a espai públic després d'haver portat a terme un seguir d'expropiacions. L'illa desapareguda limita amb els murs de contenció de la finca de cal Bruch (actual Comes) i avui dia s'ha deixat com a testimoni de la seva existència els murs mitges interns integrats en el mobil·liàri urbà. | <p>Actualment l'antiga illa de cases es troba completament desapareguda i integrada en el mobiliari urbà com a passeig urbà. Únicament es conserven com a vestigis de la seva antiga existència alguns dels murs mitgers de les finques desaparegudes integrats als murs de contenció de la finca de les Comes o Can Bruch. a la part inferior del pas. Avui dia correspon amb un passeig, vorera i escales d'accés a la plaça des d'aquest sector.</p> | 08237-37 | Antic emplaçament de les finques 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13 i 17 | <p>Malgrat el seu origen medieval hem trobat referències de dues d’aquestes finuqes a l’amillarament de 1862 conservat a l’arxiu Municipal (AMQ) liquidaciones y amillaramientos Sant Quitze de Besora. Inscripció núm. 128 a nom de <em>Rubert Maria.</em></p> <p><em>“Por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torelló núm. 5 </em>i oper un valor de 60 c’entims. </p> <p>En quant a la finca núm. 1 del C/ Torelló el mateix manual especifica a nom de <em>Juan Viladesem </em></p> <p><em>“por una casa con pequeño huerto adyacente en la calle Torello nº1”. </em>Inscripció núm. 158.i amb un valor de 80 cèntims.</p> | 42.0997071,2.2237330 | 435811 | 4661139 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-img20230228113802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629121508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115144.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115219.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94542-20230629115149.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Integrades en el mobiliari urbà després d'un procés d'enderroc urbanització i enjardinament portat a terme entre els anys 2013 fins a l'actualitat. Es correspon amb un accés directe a la plaça Major.Segons la documentació consultada a l'arxiu municipal de Sant Quirze. (AMSQB. Carpeta 1671 o enderroc del carrer de Torelló) fet per l'arquitecte Jaume Vilà Arau i datat de l'any 2009. Segons el mateix feia una descripció del conjunt de les finques.Els edificis a enderrocar es desenvolupen en planta baixa primera i segona/golfes. Les construccions assoleixen la pràctica totalitat de la profunditat de la parcel·la deixant una franja lliure a la part posterior d'un metre, per ventilació i recollida de les aigües pluvials. Exceptuant la finca núm. 8 de la Plaça Major que acull 6 habitatges en règim de lloguer. La resta de les edificacions presenten el programa següent: Magatzem i accessos a la planta baixa, habitatges en planta primera i segona, golfes vinculades a la planta inferior.Plaça Major núm.8 . Es tracta d'un edifici de l'any 1870 i desenvolupat en una planta semi soterrani (que actualment no s'utilitza), una planta baixa a nivell de plaça amb un total de dos habitatges i un petit local comercial d'assegurances, planta primera i segona amb dos habitatges per planta. L'edifici té una forma rectangular irregular de 6,05 m de façana a la plaça Major i 25, 31 m de façana lateral al carrer Torelló. L'edifici es troba en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 7 d'aquest carrer i la façana posterior llinda amb la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba ocupat en règim de lloguer amb un estat de conservació acceptable ja que s'hi han portat a terme obres de reparació i manteniment periòdicament. La construcció de l'edifici constitueix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior mixta amb pilars estructurals de totxo massís amb jàsseres de fusta i una paret de pedra estructural, sostres de fusta amb llata i cairó a la genovesa amb posterior capa de formigó amb malla metàl·lica i acabat amb paviment de gres. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. Edifici del C/Torelló núm. 3L'edifici té una forma rectangular de 4,43 mts. de façana al carrer Torelló i 9,75 m de façana entre mitgeres amb els dos edificis adjacents.es troba enclavat en una zona de forta pendent del carrer de Torelló. Té mitgera amb l'edifici núm. 9 d ela Plaça Major i amb l'edifici del C/Torelló 5 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6 . Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1880 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdols de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior amb llates de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula ceràmica àrab.Edifici C/ Torelló. núm. 5L'edifici té una forma rectangular de 5,00 m de façana al carrer de Torelló i 9,75 m. de fons, amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 7 i amb l'edifici núm. 3 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca veïna núm. 6 d ela plaça Major. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu amb totxo massís als brancals de les obertures exteriors, estructura interior de bigues de fusta i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 7L'edifici té una forma rectangular amb 4,30 m del carrer de Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Té mitgera amb el número 5 i el número 9 i la façana posterior llinda amb la finca veïna de la Plaça Major núm. 6. Actualment l'immoble es troba deshabitat i en un estat de conservació molt precari amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de parets de pedra de còdol de riu a la planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostres de fusta, tàpia i cairó a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teulà àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 9L'edifici té una forma rectangular de 4,61 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb les mitgeres als dos edificis adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent al carrer Torelló . Té mitgera amb el núm. 7 i 11 del carrer Torelló. i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 11L'edifici té una forma rectangular de 4,13 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 9 i 11 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 13L'edifici té una forma rectangular de 4,29 m de façana al carrer Torelló i 10,00 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 11 i 15 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i brancals d'obertures de totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló núm. 15L'edifici té una forma rectangular de 5,40 m de façana al carrer Torelló i 13,20 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 13 i 17 del carrer Torelló i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu i pilars estructurals amb totxo massís. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Carrer Torelló. núm. 17L'edifici té una forma rectangular de 5,93 m de façana al carrer Torelló i 11,30 m de fons amb mitgeres a les finques adjacents. L'edifici es troba enclavat en una zona de forta pendent respecte el carrer Torelló. Fa mitgeres amb els edificis núm. 15 i la façana posterior llinda amb la finca núm. 6 de la Plaça Major. Actualment l'immoble es troba en un estat de conservació molt precari i amb greus mancances generals de manteniment. La construcció de l'edifici data de 1870 i consisteix en una estructura de còdols de riu a la Planta baixa i la resta amb parets de tàpia. Estructura interior amb sostre de fusta, llates i cairons a la genovesa. Coberta amb estructura de fusta i teula àrab. L'accés principal és pel carrer Torelló.Per tant i segons el que es pot desprendre de la descripció que es fa de les fitxes, aquest conjunt de finques tenien unes trets característics i arquitectònics molt unitaris i vinculats a cronologies remotes, Malgrat que la descripció i la fitxa cadastral datin de 1870 és evident que correspon amb finques molt antigues les quals i segons les descripcions, la disposició de la parcel·la i fins hi tot els materials emprats tindrien un origen medieval seguint els cànons de les parcel·les gòtiques de cases entre mitgeres. Els materials també eren els comuns és a dir còdols de riu i parets de tàpia a les plantes superiors amb una estructura de forjats de fusta que es recolzaven damunt les mitgeres i també els pilars. Per contra la finca núm. 8 de la Plaça Major reunia les característiques que ens recorden a les finques 10, 12-14 o 16 i 18 del mateix carrer, cosa que la resta són més similars a les núm. 2, 4 i 6 del mateix carrer. aquest tipus de construcció recorda els habitatges de poblacions com ara Bagà, La Pobla de Lillet, Berga, Torelló... | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94543 | Basament d'una torre de defensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basament-duna-torre-de-defensa | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV- XIX | Element que s'utilitza com a basament i contenció de les terres que sostenen els horts del darrere de la Plaça. Presenta les parets amb risc de despreniment de pedres, cobertes de vegetació, els junts amb el morter caigut i algunes parts refetes. La part superior s'utilitza com a terrassa i està aïllada de les humitats. | <p>Es tracta d'una imponent construcció que sobresurt de la línia de la façana dels murs que sostenen els horts de les cases que miren a la Plaça Major (núm.9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15) coincidents amb la traça de les antigues muralles de la vila i vinculada amb una antiga torre de defensa i flanqueig. Presenta una planta més aviat quadrangular completament massissa i amb una notable alçada de Planta baixa i dues plantes. La base és en talús i l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb morter de calç i formant filades més aviat regulars i horitzontals. Les cantonades són de carreus de pedra més ben treballada i de tipus calcari. La part superior ha estat sobrealçada amb un aparell més tosc i fragments de maó a trenca-junt i val a dir que algunes parts estan emmascarades a sota d'un arrebossat modern. S'hi endevinen els vestigis d'algunes espitlleres paredades. Aquest element de notable volum salva el fort desnivell que existeix entre les cases que miren al Ter i la cota de les cases amb façana a la Plaça Major. Tot i així sembla que hauria fet les funcions de reforç. </p> | 08237-38 | Als horts del darrere de la casa núm. 13 i 14 de la Plaça Major. | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. </p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia cresuut portes endins. Durant tots aquests amys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confrari ai s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocuoat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.0998424,2.2225646 | 435715 | 4661154 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20230228113339.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94543-img20221205122536.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94544 | Casa del carrer del Pont, 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-1 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. 1862 Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016</p> <p> </p> | XVIII-XIX | Finca molt transformada però encara habitada i utilitzada com a botiga de forn de pa i queviures. La façana manté encara els trets i les característiques de les façanes de les finques entre mitgeres de tipus neoclàssic amb les sèries dels balcons disposats en façana i en diversos nivells, el ràfec de la coberta. | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta rectangular i composta per una PB+ 2 plantes pis i unes golfes coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant i mirant davant de l'embocadura del carrer de l'església en un lloc que antigament corresponia amb una placeta que comunicava el carrer del Pont, el carrer de la Plaça Major i el carrer de l'església. La composició de la façana és geomètrica i ordenada organitzada mitjançant tres grans obertures a la planta baixa que donen accés als locals comercials i també es situa la porta que comunica amb l'escala d'accés als habitatges. La planta primera es distribueix amb sèries de tres balconeres rectangulars amb fusteries de fusta i barretes emmarca vidres i amb els balcons sobresortint del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrada i amb volutes també de forja a la part inferior i passamà recte. La llosana que els sosté és de pedra picada de secció bisellada. Damunt seu hi ha una sèrie de tres balconeres més de dimensions més reduïdes mostrant una harmonia amb les diferents plantes i amb els balcons situats al pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada. Damunt seu i coronant la façana existeix una barbacana de bigues de fusta que sosté la barbacana de la coberta. L'aparell de la façana no és visible ja que està emmascarat per una capa d'estuc i enlluït de guix de color blanquinós que en recobreix la fàbrica i els paraments originals. La façana del darrere que mira al riu Ter per damunt del carrer de Sant Josep presenta un predomini del buit respecte el massís ja que pel sol fet d'estar orientada a sol ixent està protagonitzada per la presència d'eixides i balcons descoberts. sobresortint del pla de la façana i sostinguts per revoltons ceràmics i amb galeries tancades darrere els vidres. L'aparell de la façana està revestit de guix i calç i val a dir que la part inferior aprofita les restes de les antigues muralles que haurien tancat el nucli antic de Sant Quirze. </p> | 08237-39 | C/ Pont núm. 1 (antic carrer de la Plaça) | <p>La casa amb un possible origen gremial de quan es va fundar la vila de Sant Quirze de Besora va tenir una llarga continuïtat al llarg del temps. No obstant això no hem trobat referències del lloc fins a l'època moderrna i en concret en l'amillarament de 1862. Segons aquest document la finca pertanyia a Magdalena Barceló. En aquesta inscripció amb el núm. 14 especifica <em>Por una tierra llamada de Barceló situado ne el campo llamado de la Foradada de su propiedad y que cultiva de su cuenta. També hi ha una pieza de cultivo llamada de Barceló situada en la finca de la Loma de su propiedad y que cultiva de su cuenta. Por una casa con su huerto en la calle del Puente nº1 amb un valor de 240 cèntims y por otra ibidem con su huerto en el nº 24. </em>Aquesta finca i pel que ens dona a entendre el mateix document va passar a mans de José Rierola juntament amb la peça de terra de la fina ca LOma (AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora). </p> <p> </p> | 42.1002583,2.2222869 | 435693 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230630122613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94544-20230629121724.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria documentar bé l'existència de les antigues fortificacions a la part inferior de les cases que miren al Ter i al carrer de Sant Josep. En aquesta part l'aparell és de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locades en filades regulars. La part superior ha estat sobrealçada notablement fruit de les reformes que la finca ha patit al llarg del temps. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94545 | Casa del Carrer del Pont, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-2 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, J (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. Carpeta 17 foli 2. registro de vesanas de los años 1828-30' . 'demostració general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma'</p> | XVII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part est del carrer del Pont delimitant amb les finques 4 del carrrer del Pont, Núm. 1 del carrer de l'església i amb els horts del carrer dels Patis per la part del darrere. aquesta part també hauria comunicat amb l'antic callerot que del carrer de l'església connectaria amb el carrer dels Patis. La finca amb parcel·la rectangular de dues crugies consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de formigó. Val a dir que les dues plantes superiors corresponen amb una reforma de 1949 quant la finca es va sobrealçar per adaptar-la a nous usos. La façana que mira al carrer del Pont té una distribució més aviat desordenada fruït de les constants reformes. Hi ha un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren tres obertures; una de principal situada a la part central amb els bastiments i la llinda de pedra i avui dia amagats darrere una capa d'arrebossat. Aquesta obertura s'utilitza com a aparador d'un local comercial. Al costat esquerre hi hauria hagut l'entrada a l'antic obrador, avui local de comerç i al costat dret l'entrada actual a l'escala dels habitatges que es correspon amb una reforma molt tardana. Al primer pis s'hi obren dues finestres rectangulars; la del costat esquerre presenta una forma rectangular amb els muntants i la llinda de pedra picada molt llisa i amb la inscripció de IHS a sota d'una creu i que significa 'Jesucrist rei dels Jueus'. Aquesta finestra correspon amb una antiga balconera ja que a la part inferior encara es poden endevinar les seves traces i empremptes a sota de l'arrebossat actual que revesteix la façana. El balcó ha desaparegut. Al seu costat hi ha una segona finestra la qual sembla ser original, d e planta rectangular i amb els bastiments i llinda de pedra picada molt llisa i amb la data de 1642 amb les dues xifres escrites al revés i amb la inscripció de I-IS i a sota MA que correspondria a l'antic propietari. Al seu damunt hi ha dues plantes més amb finestres més llargues que no pas amples, persianes enrotllables i fusteries de fusta. Corona la façana un ràfec o barbacana de bigues de formigó. L'aparell de la façana, llevat de les obertures de pedra picada esta arrebossat a sota una capa de pintura i estucat de color ocre. A la planta primera i segona s'endevina la part antiga de la casa u l'alçada conservada amb un canvi de coloració.</p> | 08237-40 | Carrer del Pont núm. 2 | <p>La casa amb un origen gremial i vinculat a la fundació de la vila presenta les característiques tipològiques de les cases gremials, de parcel·la rectangular allargassada i composta tant sols de dues plantes però que amb el temps va ser ampliada amb remuntes a la part superior. Segons Serrallonga al 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. Tanmateix resulta difícil saber quina casa correspondria. El mateix autor afirma que algun cavaller gravarà l'escut del seu ordre en una casa del carrer del Pont. De fet la inscripció IHS és molt abreviada i escurçada i sembla representar també una creu. No hem trobat noves dades referents aquesta finca ni en el registre de l'amillarament ni als censos. Amb tot la documentació dels censos (ACM. CARPETA 17 'registro de vesanas de los años 1828-30'. Parla d'un tal Martí Ros i Josep veí de Sant Quirze i amb domicili al carrer del Pont. Potser les inicials MA I I3 o IR farien al·lusió a aquest paraire. </p> | 42.1003360,2.2223498 | 435698 | 4661210 | 1642 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94545-img20221124111410.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | I I3 MA | casa molt transformada pel pas dels anys, especialment el 1949 quant se li obrí la porta d'entrada a la part dreta, es paredà la balconera del primer pis i s'afegiren dues plantes més com a remunta. Tot i així encara es pot endevinar la traça de l'antiga casa gremial organitzada en PB + 1 pis + golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana. La composició de les obertures es resolia amb dues portes a la planta baixa; una de dimensions més grans que connectava amb l'antic obrador i una més petita d'accés als habitatges. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi havia una balconera i una finestra i damunt seu un sota teulada i la cota de la coberta amb una barbacana que protegia part de la façana. A la part del darrere hi hauria un pati que connectaria amb el callissot del carrer dels Patis. Avui dia s'endevinen traces d'aquest antic callerot a la part del darrere de les cases. Segons Albert Anglada, propietari i resident correspon amb la segona llinda més antiga de Sant Quirze.Serrallonga . esmenta que el 1770 un tal Antoni Anglada compra la casa on vivia el marquès de Besora. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 94546 | Casa del Carrer del Pont, 3- 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-3-5 | <p>AJUNTAMENT DE SANT QUIRZE DE BESORA (1995). Programa de la Festa Major</p> <p>SERRALLONGA, URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. <em>Llibre d'arrendaments de Sant Quirze de Besora. </em></p> <p>AMQ. Llibre de naixements i defuncions . Arxiu del jutjat de Sant Quirze 1830</p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. </em>Carpeta 1016</p> | XIV-XVIII | <p>Casa entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont fent xamfrà amb les escales de la baixada de l'Espadaler coincidint amb la façana de l'antic callerot o callissot. La casa correspon a la clàssica parcel·la entre mitgeres de casa gremial composta per una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana que mira a llevant cap al carrer del Pont. Actualment la finca incorpora dues antigues parcel·les gòtiques de casa gremial (la número 3 i la número 5) unificades en una de sola fruit de les nombroses ampliacions de l'època moderna. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb tres obertures a la planta baixa; una d'accés a l'escala dels habitatges situada a la part sud i de factura recent, una segona situada a la part central i corresponent amb l'accés original a la finca i una darrera a tocar de les escales i baixada de l'Espadaler corresponent amb un local comercial. Aquesta segona correspon amb l'entrada principal a la finca i està resolta mitjançant una porta adovellada de perfil rebaixat amb les dovelles i els muntants de pedra picada. Damunt seu hi ha els habitatges molt reformats i distribuïts mitjançant dues finestres rectangulars al primer pis i dues més al segon. Corona la façana un ràfec o barbacana compost pels caps de les bigues de formigó. La façana està arrebossada per una capa de pintura de color blanquinós i tant sols s'ha deixat com a sòcol els vestigis de l'antiga fàbrica constructiva a base de còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals amb fragments de totxo i maó a trenca-junt. La façana lateral de l'antic callissot hi té oberta a tocar la cantonada nord-oest una obertura allindada alineada amb la del carrer i formant una mena de porxada d'accés a l'antic obrador. A banda hi ha dues obertures més corresponents a finestres de factura tardana en aquesta façana i sèries de dues més a la P1 i a la P2 sota el pinyó de la teulada. Cal destacar que la paret cantonera amb el carrer del Pont i l'antic callissot, actual baixada de l'Espadaler hi ha construït un xamfrà. La façana lateral hi ha un afegit a la bada de ponent corresponent amb els engrandiments i ampliacions de la finca, una vegada les muralles van deixar d'estar en us i es van ampliar amb galeries i cossos sortints. L'interior de la finca està molt reformat ja que la planta baixa s'utilitza com a locals comercials però tot i així encara té conservada com a la banda interior la traça de les antigues muralles medievals amb murs de més de 1 metre d'ample i reutilitzada com a murs mitgers. A la part posterior i darrere de les galeries encara es conserva un bon pany de 3 metres de llarg amb una orientació nord-sud i corresponent amb un fragment de les velles fortificacions construïdes amb aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars i horitzontals. Aquest fragment de mur es conserva amb una alçada de mes de 3 metres i sostenint els murs de la planta soterrani i part de la primera.</p> | 08237-41 | Carrer del Pont núm. 3-5 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè elPelós va dobat amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primicies de les parròquies i masos de Sta Maria i St. Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de conerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. De les muralles en partien alguns passos o callissots que connectaven la part alta de la vila amb la façana del Ter. Un exemple en podria ser la núm. 3 i 5 del carrer del Pont, on segles més tard es va convertir en unes escales.</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> <p>Referent a la finca del carrer del Pont 3-5. ens surt esmentada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' especifica a la inscripció núm. 114. <em>'Por una casa con su huerto adyacente a la calle del Puente núm. 5. ôr otra idem en el nº4' </em>amb un total de 260 cèntims. segons el mateix registre aquesta finca pertanyia a Quirico Prim i deprès passa a Jaume Prim. Segons Serrallonga (Serrallonga. ob. cit, 1998) en el seu apèndix II especifica que Joan Prim tenien una casa al carrer dels patis i el seu germà Josep va participar en un pleit contra els germans Prim per no pagar l'impost de 66 lliures a un comerciant. (Arxiu de jutjat de Pau de Sant Quirze 'llibres de naixements i defuncions' (AMQ). També ens surt que la finca núm. 3 annexa a la primera en l'amillarament de 1862 inscripció núm. 145 pertany a Joan Tenes teixidor<em> Por otro en la calle del Puente núm. 3 con su huerto adyacente </em>i amb un valor de 1609 cèntims. Joan Tenes teixidor que residia al carrer de la plaça Major núm. 4 (actual carrer del Pont 16) a la finca de la seva propietat i denominada com a 'Can tenes' corresponia amb una potentada família de teixidors i paraires enriquits amb el comerç. Un avantpassat seu era Pere Tenas, teixidor el qual segons Serrallonga (Serrallonga, J ,1998, Ob. cit. P-29) especifca que al 1765 vivia en una casa propietat del marques de Santa Coloma a ala que li pagava de cens una gallina.(ACM. <em>Llibre arrendaments /1781)</em>. Aquest Pere Tenes , teixidor de llana del 1778-79 el qual el 1765 vivia en una casa denominada la 'Ferreria' propietat del comte de Santa Coloma (Serrallonga, 98 ob cit. Apèndix II). A partir del 1830 la família de Joan Tenas Vinyeta vivia al carrer del Pont i estava casat amb Maria Girart Estevanell i també Vicenç Tenas Teixidor casat amb Margarida Casanovas i resident al carrer del Pont.</p> | 42.1003320,2.2221246 | 435679 | 4661209 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221108112701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-20230608103629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117111912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-img20221117112716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94546-fotofachada.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Segons imatges antigues i conservades de l'associació del club d'història local i publicades en alguns programes de la festa Major (Ajuntament de Sant Quirze de Besora, 1995). es pot veure la façana oest de Sant Quirze mirant al Ter encara amb les cases dels carrers Torelló, Plaça Major i Carrer del Pont perfectament conservades. S'hi poden veure les galeries de les cases principals com ara les de la Plaça Major 10, 11, 13, 14, can Tenes (Plaça, 16), la casa dels Rierola (Can Tija) i fins hi tot el callissot que hi hauria hagut a l'emplaçament de l'actual baixada de l'Espadaler. S'hi pot veure la volumetria de les galeries sobresortints de la façana així com també els mateixos cossos sobresortints a la finca del carrer del Pont 3-5. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94547 | Casa del Carrer del Pont, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-8 | <p>SERRALLONGA, UIRUQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>ACM. 'llibre d'arrendaments 1781'. Carpeta 15</p> <p>AMQ. Fons de Can Tija-Rierola. 'Testament de Joan Campàs'. Carpeta 1-12</p> | XIV-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 8 fent xamfrà amb la Plaça de l'Òmnium Cultural i limitant amb la finca núm. 6 del carrer del Pont i amb el carrer dels Patis a la part del darrere . Correspon amb un habitatge entre mitgeres de planta rectangular allargassada seguint els exemples i cànons típics i característics de les parcel·les entre mitgeres de les cases gremials. La façana que mira al carrer del Pont hi té un predomini del massís respecte el buit a les dues plantes inferiors ja que la darrera planta o golfes està ocupada per una àmplia eixida. Es composa de PB+1pis+SC cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab situada a diferents alçades i amb el carener paral·lel a a la façana principal que s'orienta a ponent mirant al carrer del Pont. Aquesta coberta que sobresurt com a eixida a la façana del carrer dels Patis aixopluga part de la façana mitjançant una barbacana formada per voladís de la teulada i sostinguda mitjançant bigues de fusta. Així doncs a la planta baixa hi trobem l'entrada principal resolta mitjançant un arc de mig punt de perfil rebaixat amb els muntants i dovelles fetes en maó cuit i formant una motllura decorativa a la part externa. Al seu costat hi trobem una finestra rectangular més alta que no pas ample i amb els bastiments, ampits i llinda en pedra picada de perfil bisellat. Damunt seu i coincidint amb la planta primera hi ha una balconera amb el balcó que no sobresurt del pla de la façana i amb barana simple de barrots de secció quadrada i passamà recte i sostingut per dues filades de maó ceràmic. Val a dir que la part superior de la balconera té els muntants de pedra picada de tipus calcari i amb un perfil bisellat formant una motllura externa i coronat per una llinda recta on hi ha la data de 1780 incisa a sota d'una creu de Malta inscrita en un cercle. Cal destacar que l'estructura de pedra tant sols és a la part superior donant a entendre que inicialment corresponia amb una finestra amb festejadors i que posteriorment es va allargar i reconvertir en balconera. Al costat seu hi ha una altre finestra rectangular senzilla sense tenir l'estructura treballada. Finalment i a la darrera planta hi trobem una eixida descoberta que ocupa tota l'amplada de la parcel·la i que està coronada per un gros cavall que sosté l'embigat de la coberta. La barana és de ferro forjat amb barrots simples i de secció quadrada. En quant a l'aparell de la façana està revestit per una capa de morter de calç i pintura de color ocre que deixa a la vista la planta baixa amb un aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç, avui pòrtland i amb maó als brancals d'algunes obertures. L'estructura superior s'interpreta que és de maçoneria i tàpia amb estructura de pilars de pedra seguint els esquemes de les construccions tradicionals. No s'ha pogut accedir al seu interior ja que correspon amb una residència particular. No obstant això l'estructura es de forjats de bigues de fusta damunt de cavalls que sostenen el paviment ceràmic.</p> <p>La façana que mira a la plaça d'Òmnium Cultural és molt moderna ja que correspon amb l'antiga mitgera que hauria separat amb les finques veïnes que un cop enderrocades es convertí en façana principal. Hi ha obertes quatre finestres de factura recent i una segona a sota del pinyó de la coberta. Ha estat pintada del mateix color que la façana del carrer del Pont i amb un sòcol gris que recorda l'aparell de pedra.</p> | 08237-42 | Carrer del Pont núm. 8 | <p>La casa amb un origen possiblement ,medieval reuneix les característiques pròpies del parcel·lari medieval i de l'època fundacional de la vila. tenim alguna referència esparsa . Segons Serrallonga l<em>a casa gremial més clàssica es manté: baixos per a treballar amb vistes al carrer on es feien les operacions. magatzem interior fosc amb una petita eixida, un o algunes vegades dos, pisos superiors on es fa vida, i a sobre unes golfes que al carrer del Pont poden ser soterranis humits amb sortida als camps que donen al riu, de traçat prou més irregular que avui dia </em>Serrallonga, 1998, Ob. cit. p-29. També i segons l'escut que hi ha gravat a la façana amb la creu de l'orde de Malta ens faria pensar en algun cavaller de l'orde de Sant Joan de l'Hospital que hi pogué habitar. No obstant la casa no ens surt referenciada al 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', cosa qe si que surten les seves veïnes; la núm. 6 a mans de Josep Font a la inscripció núm.73 i amb un valor de 260 cèntims. No hem trobat altres referencies d'aquesta finca. Cal esmentar que en el llibre d'arrendaments de 1781. Carpeta 15 de l'ACM s'esmenta un tal Bernat Font i Palau, paraire que al 1770 compra una casa al carrer del Pont de Sant Quirze (Serrallonga,1998, Ob. cit. Apèndix II. P-207). Potser podria correspondre amb aquest edifici.</p> | 42.1004394,2.2221242 | 435679 | 4661221 | 1780 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221108112724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105427.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94547-img20221117105444.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa entre mitgeres que reuneix les característiques de les cases gremials de parcel·la gòtica, rectangular amb una planta baixa destinada a obrador, una planta pis com a habitatge i un sota coberta emprat com a eixides i també assecadors. Té l'estructura amb aparell de maçoneria de còdols de riu amb els brancals de les obertures de pedra i maó ceràmic i amb les divisions horitzontals fetes en forjats i empostissats de bigues de fusta. A la part del darrere hi existeix un pati. | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||||
| 94553 | Casa del Carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Parcel·la entre mitgeres situada a la part oest del carrer del Pont delimitant amb la finca núm. 9 del carrer del Pont per la part nord, les escales de la baixada de l'Espadaler al sud i que incorpora a la part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter, els vestigis de les antigues muralles de defensa de Sant Quirze amb una de les seves torres de flanqueig integrades dins de la mateixa trama urbanística. Correspon amb la característica parcel·la de casa entre mitgeres de planta rectangular amb patis i horts a la part del darrere i composta per PB+ 1P+ unes golfes cobertes amb teulada a un únic vessant de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a l'est. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit i es resol mitjançant una planta baixa on s'obre la porta d'accés als habitatges i una segona de comunicació amb els antics locals o obradors. Damunt seu i coincidint amb el primer pis hi ha obertes tres finestres rectangulars més o menys centrades a la façana que es corresponen amb dues balconeres a la planta superior amb els balcons situats a pla de la façana i amb les baranes de forja amb els barrots de secció quadrada i passamà recte. Corona la façana una barbacana formada pel voladís de la teulada sostingut per bigues de fusta i que aixopluga part de la mateixa. L'aparell de la façana actualment no és visible ja que està emmascarat sota una capa de guix i pintura de color terrós vermellós. No obstant això i segons el que es desprèn d de la lectura dels seus paraments seria de maçoneria de còdols de riu disposats en filades regulars i horitzontals a la planta baixa i paret de tàpia guix i calç reforçada amb llistons de fusta verticals a partir de la planta primera i seguint les tècniques de les característiques façanes d'entramat. Aquest element es pot endevinar a partir del refós que hi ha en el gruix de la paret a partir de la planta primera. La façana que mira a la baixada de l'Espadaler té les obertures situades a diferent nivell i encara es poden endevinar les traces de les antigues divisions internes. La part del darrere i mirant als horts de damunt del Ter hi ha un seguit d'estructures i volums que es corresponen amb elements antics.</p> <p>Per una banda en cal destacar una estructura de forma corbada composta per PB+ 3 pisos amb coberta a un sol vessant que sobresurt del pla de la coberta de les edificacions que l'envolten i construïda de forma exempta a la resta. Tant sols resta unida per un afegitó o ampliació de la finca núm.7 del carrer del Pont. Aquest element està unit a cada costat per un mur que per una part queda integrat als annexos a la finca núm. 7 i per l'altre costat (nord) fa les funcions d'aterrassament i contenció de terres dels horts. L'aparell d'aquests murs és de còdols de riu, units amb morter de calç i col·locats en filades regulars. Darrere seu discorre una mena de passatge d'uns 3 metres d'amplada que resta delimitat pels murs del darrere de les finques 7 i 9 del carrer del Pont i el volum d'aquesta possible torre posant-se per sota la casa, travessant el callissot que segles més tard ocuparia la baixada de l'Espadaler i continuant pel darrere de les cases 3-5 del carrer del Pont, les cases núm. 4.6, 16 i 18 i també el darrere de les cases de la Plaça Major, carrer Torelló i arribar a l'altre extrem. Aquest pas entre les cases que en aquest indret es conserva integrat a dins de l'urbanisme actual correspondria possiblement amb l'antic pas de ronda que separaria les cases respecte a la muralla. A més val a dir que entre la finca núm. 7 i la finca núm. 9 del carrer del Pont hi ha un estret passatge d'uns 2 metres d'ample com a molt que més que fer les funcions de callissot, tindria la finalitat de conduir les aigües residuals procedents de les clavegueres de les cases de la part alta de la vila en direcció als horts situats a la llera del Ter i desembocar al mateix riu. Aquest passatge seria parcialment cobert mitjançant túnels i arcs fets amb voltes de pedra i maó. Encara avui dia es conserven les traces d'aquest pas. L'origen de totes aquestes construccions seria medieval i constitueix un notable conjunt arquitectònic digne de ser preservat</p> <p> </p> | 08237-43 | Carrer del Pont núm.7 | <p>De fet les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. El recinte de muralles de la part baixa del carrer del pont es va reforçar amb torres quadrades i també circulars com la que es conserva a la finca núm. 7 del carrer del Pont</p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a Sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1003718,2.2218628 | 435657 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117110403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221117111638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94553-img20221115112924.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Conjunt arquitectònic de gran rellevància ja que ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat contínuament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic. | 45 | 1.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||||
| 94554 | Vestigis d'una antiga torre de defensa del carrer del Pont, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vestigis-duna-antiga-torre-de-defensa-del-carrer-del-pont-7 | <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1972). L'antic terme feudal de Besora i les seves parròquies de Sta Maria i St. Quirze. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Qurze, 1972.</p> <p>PLADEVALL I FONT, ANTONI (1995). Els mil cent anys de l'existencia de Sant Quirze de Besora. Programa de la Festa Major. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>SERRALLONGA URQIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Elmo edidtorial. Ajuntament de Sant Quirze de Besorra</p> <p>DDAA. (2010). Sant Quirze de Besora. El retrat. Una mirada al passat. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>AMQ- Limitaciones i Amillaramiento Sant Quirze de Besora 1862.</p> <p>ACM: Censos 1401, 1402, 1519, 1686, 1741, 1782 i 1846</p> | XIV-XVIII | <p>Element originàriament exempt situat a la part del darrere de la finca núm. 7 del carrer del Pont i emprat com a torre de defensa de les antigues muralles medievals de Sant Quirze. Presenta una planta corbada o semicircular amb una Planta baixa, tres plantes pis i una coberta a un sol vessant de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i orientada a l'oest. En quant a la composició de les seves façanes hi ha un predomini del massís respecte el buit amb algunes finestres obertes a la part alta que han sabut respectar l'essència de l'element. Les finestres s'obre a partir de la P2 i es situen deforma ordenada en cada nivell. Aquest element sobresurt del pla de les cobertes recordant la seva antiga funció com a torre de defensa i val a dir que encara hi té adossada a banda i banda l'antiga muralla, la qual es conserva integrada com a mur de tancament de les ampliacions de la finca núm. 7 del carrer del Pont. L'aparell de la seva façana està emmascarat a sota d'una capa de calç i pintura de color rosat que en les parts que no estan revestides està format per una fàbrica de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En alguns punts s'hi poden endevinar algunes espitlleres, avui paredades i integrades en les noves construccions. </p> | 08237-44 | Carrer del Pont núm. 7 | <p>Les notícies més antigues les tenim en els anys 887 i 898 quan el comte Guifrè el Pelós va dotar amb el consentiment del bisbe Gotmar de Vic , els delmes i les primícies de les parròquies i masos de Santa Maria i Sant Quirze, al monestir de Sant Joan de Ripoll, anomenat més tard com a Sant Joan de les Abadesses. Segons Monsalvatge el 898 el bisbe Gotmar va consagrar les esglésies de Sant Quirze i Santa Maria de Besora que l'abadessa Emma havia reedificat. Aquest fet va provocar que l'església de Sant Quirze estigués sota la jurisdicció del monestir i fos aquest mateix l'encarregat de nomenar els rectors, cobrar delmes, tributs...Aquest fet donaria origen a l'església, el cementiri i possiblement una petita sagrera organitzada als entorns dels carrers de l'església, plaça Major i carrer església tenint una forma més aviat ametllada i centralitzada al voltant de l'edifici religiós.</p> <p>Temps després i en concret als anys 1262, 1263, 1372, 1402 i 1443 es documenten diversos actes de vassallatge entre els senyors de Besora i el monestir de Sant Joan en referència als tributs cobrats i la seva reconeixença i vassallatge a l'abat de Sant Joan. En els fogatges de 1372 s'esmenta la presencia d'uns 25 masos i el pagament d'un seguit de tributs al monestir. No obstant això i tenint present que la vila estava en plena pesta negra havia experimentat una evolució entre el nord i el sud allargant el perímetre de l'antiga sagrera pels extrems ja que seguia la traça de l'antic camí ral. Possiblement es desenvoluparen els eixos carrer de Torelló, carrer del Pont, carrer de la plaça i la mateixa plaça que es situà a la part central aprofitant els límits de l'antiga sagrera i esdevenint el punt neuràlgic del mercat. Per la part de llevant es formà el carrer dels Patis i tot el conjunt es va tancar darrere un recinte de muralles reforçat per torres i amb tres portals; el de Torelló a migdia, el del pont a tramuntana que comunicava amb el 'mal pas' i el pont damunt del Ter erigit el segle XIV i finalment a llevant el portal de l'església. Fruït d'aquesta puixança es va erigir la casa del comú amb la llotja de comerç i segles més tard la casa de la confraria. La puixança econòmica i el poder del mercat i del comerç provocaren que algunes famílies habitessin a la plaça Major com a símbol del seu status. Val a dir que en època Carlina aquestes muralles van ser fortificades de nou. doncs segons Serrallonga (Serrallonga .ob. cit) esmenta que el <em>1872 feren reunir la junta municipal per preparar la defensa malgrat que els recursos del municipi s'havien esgotat en inútils obres de fortificació ordenades per les desorganitzades tropes governamentals. </em></p> <p>Entre el 1401 i 1402 hi ha un cens on s'hi esmenten unes 36 famílies . El 1519 consten un total de 29 famílies i el 1553 ja n'hi ha un total de 40. Aquest increment possiblement seria provocat pel desenvolupament de les activitats tèxtils i manufactureres, l'aparició de telers, gremis i una gran quantitat de paraires. Tant és així que el 1626 hi havia un total de 493 persones. Posteriorment el 1686 Sant Quirze ja tenia 90 famílies al poble i 10 als masos. El 1741 es passà a un total de 265 cases juntament amb Montesquiu. Testimonis d'aquests afers en caldria destacar l'allargament del carrer de Torelló fins al denominat 'mal pas' situat al costat del pont damunt del riu Ter i també l'aparició del carrer de les Roques. Fora d'aquest nucli hi hauria el molí vell situat a prop de la desembocadura de la riera de la Foradada i també el molí nou o molí bataner situat a la zona de Cal Trinxet.. L'increment es reflecteix el 1782 on a sant Quirze hi havia un total de 180 cases; 515 adults i 250 menors. Finalment el cens de 1846 Sant Quirze constava de 168 famílies i 774 persones. No cal dir que la majoria de les cases eren intra muralles de manera que la imatge de la vila era similar a la d'un castell medieval degut a que havia crescut portes endins. Durant tots aquests anys s'havia aixecat l'hospital dels pobres, la casa de la confraria, la capella de la confraria i s'havia anat urbanitzant el carrer dels patis que tal i com diu el seu nom era un espai ocupat per patis i hortes de les cases amb façana al carrer del Pont.</p> | 42.1002603,2.2219500 | 435665 | 4661201 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117111318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221117110114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94554-img20221115112849.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Important vestigi de les antigues fortificacions de Sant Quirze que mereix ser estudiat i documentat juntament amb la resta dels elements descrits a la fitxa anterior i que permeten fer una lectura sobre l'evolució urbanística de la vila amb les muralles de tancament, els carrers, els antics callissots, el pas de ronda. Aquest conjunt arquitectònic de gran rellevància ha sabut conservar de forma fossilitzada a dins de l'urbanisme actual els vestigis del parcelàri medieval amb les cases entre mitgeres, el pas de darrere les muralles, les muralles, les torres de defensa i fins hi tot la traça d'un antic canaló que discorria entre les parets de les cases. Aquest conjunt malgrat que hagi estat continuadament habitat i reformat guarda encara molts elements que mereixen ser estudiats, documentats i protegits ja que formen part d'un dels vestigis més clars de l'urbanisme baix medieval i de les antigues fortificacions de Sant Quirze de Besora, per ara totalment desconegudes ja que no han estat objecte de cap estudi arquitectònic i arqueològic.Element conservat i perfectament integrat a la fina núm. 7 del carrer del Pont. Fa pocs anys ha estat restaurat i se n'han refet les cobertes, pintat les façanes, canviades les fusteries i reforçats els forjats. No obstant la finca manté els elements històrics (murs de les velles fortificacions, parets de a torre) perfectament integrats i embeguts a la nova construcció la qual no els ha alterat gens. Encara avui forma part de la residència de la finca núm. 7 | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94555 | Casa del Carrer del Pont,13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont13 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIV (muralla)- XIX | La façana presenta alguns despreniments del morter que la revesteix deixant a la vista l'aparell i fàbrica original de carreus de pedra i de riu. Les obertures han estat modificades i reformades notablement però encara conserva els valors essencials en la seva façana. Caldria reparar la coberta. | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont de Sant Quirze i delimitant amb la finca núm. 15 i la finca núm. 11 del carrer del Pont. Correspon amb la clàssica parcel·la entre mitgeres de planta rectangular allargassada i composta per una planta baixa i dues plantes pis cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener paral·lel a la façana orientada a l'oest i mirant al carrer del Pont, avui dia plaça Òmnium Cultural. La composició de la façana és geomètrica i ordenada amb un predomini del massís respecte el buit. A la planta baixa s'hi obren dos locals comercials, antics obradors, un d'ells coronat en arc rebaixat de maó ceràmic. Damunt seu hi ha dues plantes on s'obren dues finestres rectangulars que es corresponen amb dos antics balcons, la llosana de pedra de les quals encara existeix. Al seu damunt i coincidint amb la planta segona hi ha dues balconeres més amb els balcons situats al pla de la façana i amb la barana de barrots de forja de secció quadrada volutes a la part inferior i passamà recte. Corona la façana una cornisa bisellada de tres filades de maó pla que amanera de barbacana sosté la coberta. A la planta segona entre les dues balconeres hi ha la data de 1878 corresponent amb la darrera reforma. L'aparell de la façana , possiblement de maçoneria de còdols de riu no és visible ja que es conserva emmascarat a sota d'una capa de morter i ciment amb pintat de color rosat. La façana del darrere que mira als horts de damunt del Ter està protagonitzada per tenir un buit per damunt del massís amb àmplies galeries i eixides situades a diferents nivells i coronades per arcs de mig punt molt rebaixats.</p> | 08237-45 | Carrer del Pont núm. 13 | <p>La casa ens surt referenciada al '<em>cuaderno de liquidaciones o amillaramiento de sant quirze de Besora de l'any 1862' a </em>mans de Teresa Espadalé. Val a dir que fa al·ñusió a la finca núm. 16 que serie el numero històric de la parcel·la, malgrat que avui sigui el número 15. En aquesta inscripció amb número 62 especifica: '<em>Por una casa con su huerto adyacente en la calle del Puente número 16' </em>i amb un valor de 120 cèntims. Teresa Espadalé . De tots els Espadaler localitzats resulta difícil saber quin era el que feia al·lusió. En destaca un tal Josep Espadaler Paraire que residia al carrer del Pont 10 i que en deien el 'sapí' al 1830. Serrallonga, Joan, 1998. Ob cit. Apèndix III. P-209. per proximitat podria correspondre amb el mateix Tanmateix la casa que inicialment eren dues la núm. 13 surt a nom de maria Font la inscripció núm. 72 ' <em>por una casa con su huerto adyacente a la calle del Pont núm 13' </em>amb un valor de 100 cèntims. La casa va passar a mans de Joan Miró que segons els censos consultats de l'arxiu del castell de Montesquiu corresponien a una família de paraires i teixidors de Montesquiu (Serrallonga, Ob. cit. Apèndix III. P-207) . No obstant això la parcel·la tindria un origen medieval com a casa gremial de planta baixa i dues plantes pis i amb la part posterior que donava accés a les muralles.</p> | 42.1004753,2.2219178 | 435663 | 4661225 | 1878 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-fotofachada.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-img20221115112924.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94555-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa que delimita amb la muralla a la part posterior la qual juntament amb les finques núm. 7, 9 i 11 respectivament i que es conserva a la part inferior amb un aparell de còdols de riu, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. En aquest tram també hi ha un predomini del massís respecte el buit. Caldria documentar bé la traça de la muralla en aquest sector i establir quins són els trams conservats i els que no. Val a dir que la numeració cadastral i numèrica dels carrers ja que l'emplaçament actual correspondria amb la finca núm. 16 i no pas amb el número 13. segurament aquests canvis de numeració van ser deguts i provocats per l'enderroc de tota la franja de cases que hi havia en el solar en el moment que es va portar a terme el procés d'urbanització de la plaça de l'òmnium cultural. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||
| 94556 | Casa del Carrer del Pont, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-11 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de versanas de los años 1828-30'</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XV- XIX | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada al carrer del Pont núm. 11 i delimitant amb la finca núm. 13 (16) a la part de tramuntana i la núm. 9 a migdia. Correspon amb la clàssica parcel·la gòtica entre mitgeres de casa gremial i composta de PB+ 2 PP i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a l'est. La composició de la façana és la característica de les cases comuns entre mitgeres amb un clar predomini del massís respecte el buit. La planta baixa s'organitza amb dues obertures, una d'accés a l'escala de comunicació amb els diferents habitatges amb una gelosia al seu damunt tancada per una reixa de forja i la data de 1886. Al costat seu hi ha l'accés a l'antic obrador (farmàcia). Damunt seu es disposen els habitatges organitzats mitjançant dues balconeres amb sengles balcons amb llosanes de pedra i barana de forja de barrots tornejats, passamà recte i sobresortint del pla de la façana. Damunt seu hi ha dues balconeres més de dimensions més reduïdes i amb els balcons situats al pla de la façana sense sobresortir-ne i amb els barrots de la barana fets en ferro forjat i de secció quadrangular. Corona la façana una cornisa o ràfec de dues filades de maó pla que sosté la coberta a des vessants. L'aparell de la façana no és visible ja que està pintat d'un color ocre amb el sòcol de color marró. les fusteries també han estat restaurades. La façana de la part del darrere es caracteritza per tenir més buit que massís i s'organitza mitjançant àmplies galeries o eixides d'arc rebaixat i pilar central i disposades a diferents nivells i pintades de color blanc Les baranes són de forja de barrots de secció quadrada i passamà recte. La planta baixa conserva encara els vestigis de les antigues muralles utilitzades com a murs de terrassa dels horts del darrere o integrades a les parets de la casa.</p> | 08237-46 | Carrer del Pont núm. 11 | <p>La casa que tindria com la resta de finques d'aquesta zona un origen medieval ja que ocuparia una parcel·la entre mitgeres de tipologia 'gòtica' n'hem trobat referències en el 'cuaderno de liquidaciones o amillaramiento datat de 1862'. De fet la casa ens surt esmentada a la iinscripció núm. 74 a nom de Antonia Freixa. <em>'por una casa llamada Freixa. Calle del Puente núm. 11'. </em>El valor de la finca és de 40 cèntims. La família dels Freixa, paraires surten esmentats a l'arxiu del castell de Montesquiu (ACM. Llibre d'arrendaments (1785) carpeta 15 com a Miquel Freixa Paraire que vivia al carrer del Pont de Sant Quirze. Poc després en el cens (ACM. Carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-1830' i 'Demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo conde de Santa Coloma, 1830) i publicats per Serrallonga a l'apèndix II i III del seu llibre (Serrallonga. J; ob cit. P-208-211) surt esmentat un tal Joan Freixa, Paraire al 1830, veí de sant Quirze de Besora i casat amb Josefa Ginestet. Tanmateix Antonia Freixa en seria la seva germana.</p> | 42.1004584,2.2219071 | 435662 | 4661223 | 1886 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-fotofachada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221108112828.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94556-img20221115112921.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa coneguda com a Cal Colldecamps es conserva en molt bon estat després de la restauració que s'hi ha portat a terme darrerament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | |||||
| 94557 | Casa del Carrer del Pont,19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont19 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ .Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> | XIX-XX | <p>Es tracta d'una casa que abraça tres de les antigues parcel·les entre mitgeres de cases gremials les quals forne unificades en una de sola de tres crugies. Faria mitgera al nord amb la finca núm. 21 i al sud amb la finca núm. 17 del carrer del Pont. Presenta una planta rectangular per PB+ 1 P + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta. La composició de la façana és completament diferent a les finques que trobem al nucli antic de Sant Quirze ja que reuneix més les característiques pròpies d'un edifici fabril o d'una estació de ferrocarril de la fi del segle XIX i principi del segle XX i amb una disposició de les obertures molt geomètrica i ordenada La planta baixa del carrer del Pont es composa d'una àmplia portalada situada al mig de la façana que dona pas al vestíbul i caixa d'escala principal i formada per un arc escarser molt rebaixat amb aparell de maons ceràmics disposats a 'sardinell' i amb la peça de la clau més remarcada. Els muntants també són de maó ceràmic. A cada costa s'obren dies àmplies finestres de les mateixes mides que la portalada i amb la mateixa tècnica constructiva, és a dir formades per àmplies obertures coronades per arcs escarsers molt rebaixats i amb els muntants i arc de maó ceràmic. Val a dir que resten protegides per baranes de ferro forjat amb els barrots tornejats i passamà pla. Damunt seu hi ha la planta principal on s'obren quatre balconeres que donen pas a tres balcons; un de principal al que hi donen accés les balconeres de damunt del portal d'entrada i altres dos a cada extrem de la façana donant-li geometria i axialitat. Les balconeres són amb maó ceràmic mentre que els balcons que sobresurten del pla de la façana estan construïts amb una llosa de pedra sostinguda per permòdols a la part central i amb la barana de barrots tornejats de ferro forjat formant florons i volutes a cada extrem. Val a dir que existeix un fris de pedra o ciment corregut que unifica totes les llosanes dels balcons i a manera de cornisa separa la planta baixa del primer pis. damunt seu hi ha el nivell de golfes distribuït mitjançant sèries de quatre finestres geminades de mida rectangular i separades per una columna de fust cilíndric i imposta bisellada. Aquestes finestres es disposen per damunt de les balconeres del pis principal i estan separades de la planta inferior per mitjà d'una cornisa de maó ceràmic. La façana és coronada per una barbacana formada per una cornisa bisellada en maó ceràmic i sostinguda per permòdols de ciment. Val a dir que les res crugies en que es distribueix la façana estan diferenciades per franges verticals i cal destacar que la part superior de la crugia central té un ràfec diferent a les altres dues ja que està compost per dues filades de maó ceràmic sostingudes per 5 permòdols mentre que les altres tenen una cornisa simple. L'aparell constructiu és de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, units amb calç i ciment i amb els emmarcaments de les obertures i elements decoratius fets en maó ceràmic. es tracta d'una façana de trets 'modernistes' molt destacable.</p> <p>La façana posterior que mira a les hortes de damunt el riu Ter es diferencia de la resta de façanes per tenir major predomini del massís respecte el buit ja que no hi ha galeries ni eixides descobertes,, tenir les parets despullades de qualsevol revestiment de manera que hi ha parts que aprofita la traça de les velles muralles i deixa veure la seva fàbrica constructiva de pedra. En quant a la seva composició a la planta baixa s'obren tres finestres coronades per arcs rebaixats de maó ceràmic que donen accés a un balcó corregut. Al primer pis se n'obren tres més de la mateixa composició que les del pis inferior que dones accés a un balcó corregut sostingut per revoltons de maó ceràmic amb barana de ferro i amb barrots de secció circular i a nivell de les golfes hi han sis finestres rectangulars Entre la planta primera i segona hi ha un fris simple i decoratiu que separa ambdues plantes i per damunt de la planta de les golfes hi ha un ràfec senzill que corona la façana i sosté la coberta. L'aparell constructiu és de pedra amb els brancals de les obertures en maó ceràmic i destaca el fet que la planta baixa i part del primer pis aprofiten part de les velles fortificacions. Adossat al nord d'aquesta façana i a tocar amb la mitgera de la finca núm. 20 hi ha una construcció cúbica de color ocre que correspon amb el cos de les latrines.</p> <p>L'interior es troba compartimentat amb diferents habitatges disposats a casa planta però en cal destacar el vestíbul d'entrada i l'escala. El vestíbul està pavimentat amb lloses de pedra de mida rectangular disposades a trenca-junt i te el sostre format per revoltons ceràmics que descansen damunt de bigues de fusta amb una orientació est-oest i enguixades i decorades a cada extrem mitjançant una sanefa que té els contorns de color blau fosc amb motius trenats i elements geomètrics formant sèries de quatre triangles invertits en ziga-zaga i amb representació de flors de lis al seu interior en color grana. A les parets laterals hi ha un medalló romboïdal emmarcat per un marc daurat i amb motius florals policroms al seu interior. Al fons del vestíbul arrenca l'escala que comunica amb les diferents plantes i formada per tramades de graons de pedra, barana de forja de la mateixa tipologia que la dels balcons de la façana principal i arrambador decorat amb motius i sanefes de les mateixes característiques que les que decoren els revoltons del vestíbul. de color ocre i grana. L'escala és il·luminada per una llanterna que sobresurt del pla de la coberta en forma de mansarda coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana i on hi ha obertes quatre finestres rectangulars. Internament hi ha un medalló de guix damunt d'un falç sostre.</p> | 08237-47 | Carrer del Pont núm. 19 | <p>De la finca núm. 19 del carrer del Pont no n'hem pogut trobar massa informació. tant sols hem pogut veure que en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' a la inscripció núm. 111 d'Antonio Prim <em>' Por una casa con su pequeño huerto adyacente en la calle del Puente nº35. Por otra en el número 19 y por otra en el número 20. </em>La del número 19 tenia un valor de 40 cèntims. Aquestes dues cases van passar a mans de José Guixà, industrial que deuria portar-hi a terme una gran obra de transformació de la finca i moltes altres, ja que es tractava d'un dels industrials més potents del municipi.</p> | 42.1006106,2.2215841 | 435635 | 4661240 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221108113056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221124104312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94557-img20221115112921.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Aquest edifici correspon amb un edifici de característiques més aviat modernistes que es situa a dins del nucli antic de Sant Quirze. En desconeixem qui en va ser l'arquitecte i constructor però segons testimonis orals de la propietat va ser construït per un arquitecte que coneixia i treballava al ferrocarril ja que la tipologia de la façana, la disposició de les obertures així com també l'aparell constructiu ens recorda a l'arquitectura industrial i ferroviària de mitjans del segle XIX i principi del XX. Val a dir que l'aparell constructiu de la façana no té tres a veure amb el de la façana que mira al Ter ja que si bé la primera és a base de carreuons de pedra calcària ben treballats i picats, la segona es de còdols de riu seguint les característiques pròpies de l'arquitectura tradicional. L'interior en canvi està decorat a l'estil de les grans mansions modernistes de Barcelona i nuclis industrials com ara Terrassa o Sabadell. Es tracta d'un exemple molt notable perfectament restaurat i integrat a l'entorn. | 102|105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94558 | Casa del Carrer del Pont, 21 o can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-21-o-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una finca entre mitgeres situada entre la finca núm. 19 del carrer del Pont a la part sud i la finca núm. 23 a la part nord. La part posterior delimita amb la traça de les antigues muralles les quals es conserven de manera fragmentària a la part baixa de la finca. Presenta una planta rectangular, de tres crugies separades per murs de maçoneria i composta de PB+1PIS + SC coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'orienta a llevant cap al carrer del Pont. La composició de la façana és ordenada i geomètrica amb un predomini del massís respecte el buit. Es distribueix mitjançant una porta principal situada a la part central i coronada per una llinda de pedra rectangular i amb els muntants també de pedra picada. Al seu costat hi ha obertes dues finestres rectangulars coincidents amb les crugies laterals i formades per obertures molt àmplies amb les bastiments i llindes de pedra picada. segons el que es pot desprendre correspondrien amb els accessos als antics obradors, avui reconvertits en finestres. Damunt seu i vinculat amb la planta noble hi ha tres obertures més corresponents amb una balconera situada damunt de la porta i formada per una obertura rectangular amb els muntants i llinda de pedra picada i amb la barana del balcó sense sobresortir del pla de la façana i amb la barana de barrots de ferro forjat de secció quadrangular. ornamentat amb volutes a la part inferior i passamà recte. està sostingut per una imposta bisellada que queda unificada amb la llinda de la porta d'entrada i decorada amb un fris de dents de serra. A cada costat hi ha dues finestres rectangulars amb els bastiments i llinda de pedra i l'ampit bisellat. Finalment i a nivell de sota la coberta hi ha dues finestres també rectangulars situades a cada extrem de la façana i amb els bastiments i llinda de pedra. L'aparell de la façana no és visible ja que resta emmascarat per una capa de guix i morter de color ocre la qual només deixa a la vista els bastiments , llindes i cantonades de pedra picada. Corona la façana una barbacana de bigues de fusta que sosté el voladís de la coberta i que està sostinguda per bigues de fusta i maó ceràmic. La façana de a part posterior i a diferència de la principal té un predomini del buit respecte el massís i formada per sèries de tres finestrals coronats en arc rebaixat damunt d'impostes de maó ceràmic i tancats darrere de vidrieres i repartides de forma simètrica en els tres nivells. La part inferior hi ha dues obertures de petites dimensions i amb esplandit interior amb un arc rebaixat interior i amb les dovelles disposades a sardinell. Presenta moltes similituds amb les obertures de la planta baixa i soterrani de Can Tenes (Plaça Major núm. 16) antic carrer de la Plaça. Aquesta tipologia és característica de l'era baix medieval i principi de l'època moderna. </p> | 08237-48 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMQ 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a linscripció núm. 122. especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una pieza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMQ. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006603,2.2214454 | 435624 | 4661246 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112526.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115111951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221115112153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94558-img20221108113148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa de Can Tija o Carrer del Pont núm. 23 reuneix els trets bàsics i les característiques comuns de les cases gremials de Sant Quirze de Besora. es tracta d'un exemple de casa entre mitgeres de tres crugies composta per una planta baixa, un primer pis i coberta amb teulada a dues vessants i pati a la part posterior. La part del darrere delimita amb la traça de les velles fortificacions integrades com a murs de tancament de la mateixa. S'ha de remarcar que les obertures de la façana (porta d'entrada i balconada del primer pis estan integrades amb les pedres i llindes que coronen la porta d'entrada i unificades en un sol element que destaca de la resta dels elements i que recorda la tipologia de les façanes dels palaus de l'època barroca. Consisteix en un notable exemple de casa gremial amb trets senyorials que destaca de la resta de finques del carrer del Pont com a símbol del poder i status de la família propietària, els Rierola. | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94559 | Mobiliari de l'interior de Can Tija | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mobiliari-de-linterior-de-can-tija | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMSQB. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMSQB. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVIII | Situades a dins de la casa com a mobiliari decoratiu. | <p>Conjunt de taules i cadires conservades a l'interior de la casa de Can Tija. es conserva una taula de tipus barroc de fusta de cirerer sostinguda per quatre posts o potes amb la clàssica forma de 'pota de lira' en casdascún dels extres i travessar central. Té unes mides de 2,5 x 1m d'amplada. També hi ha un conjunt de 4 cadires amb respatller de cuir i entapissada amb pell amb motius geomètrics (una àguila) i annexada a les quatre posts mitjançant tatxes de llautó. Es conserven un total de quatre cadires. A la casa hi ha altres peces de mobiliari com és el cas d'un piano de paret i restes d'alguna arca. Semblen correspondre als objectes que pertanyien a la família dels Rierola. Semblen datar del segle XVIII o XIX.</p> | 08237-49 | Carrer del Pont núm. 21 | <p>La família dels Rierola correspon amb una potentada família de paraires que va néixer arrel del comerç puixant de la llana, dels teixits i de la venta dels draps que a mitjans del segle XVII es va desenvolupar a Sant Quirze de Besora com a motor econòmic. Els trobem esmentats per primera vegada al 1779, 1784 i 1788 com a veí de Sant Quirze (Serrallonga Uruquidi, Joan; 1998. Ob cit. Apèndix II.P-207). i extrets de ACM .<em>'llibre d'arrendaments. 1781. Carpeta 15 i </em>'carta sobre el Mostassaf' anys 1784-1785 i AMSQB 'Fons Rierola' 1818-1960 carpeta 1-7 i '<em>Testament de Joan Campàs'. </em>Poc després i en el cens de 1828-30 apareix un tal Quirze Rierola i Font paraire al 1804-1874. Fill de Joan Rierola I Peronella Font. veí de Sant Quirze i resident a la finca núm. 22 del carrer del Pont, és a dir la finca actual i compra els béns del marquesat com a 'testaferro' de la família dels Safont. El càrrec dels Testaferro segons Serrallonga significa que posaven el nom i signaven contractes quan en realitat el beneficiari n'era un altre. Això és el que va passat amb el negoci dels Safont els quals amb la mort del pare de Josep Safont i Lluch es converteix en el posseïdor principal dels béns del castell de Montesquiu que va morir el 1861. (Serrallonga. Ob cit. P-61). Rierola actuava com a figura signant dels contractes i negocis dels Safont. Segons el mateix Serrallonga va inutilitzar el teler comú i mor el 1874. En el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862', la casa figura a l'inscripció 147 a nom de Teresa Terradelles <em>por una casa con pequeño huerto en la calle del puente núm. 21' </em>per un valor de 60 cèntims i passa a mans de Joan Guixà. El mateix Quirze Rierola posseïa a la inscripció núm. 122 especifica els béns d'aquesta família <em>Por una pieza de tierra llamada de Rierola a la cal calle de los Patios de su propiedad, por una piza de tierra llamada d'en Bruch, por una pieza de tierra llamada de Migdia cerca de l'Hostal Nou, por una casa con su huerto adyacente en el paraje llamado de los Patios nº 4 y por una casa con su huerto en la calle del Puente nº 22 </em>i per un valor de 120 cèntims (AMSQB. cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1864)</p> | 42.1006544,2.2214218 | 435621 | 4661245 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111830.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94559-img20221115111850.jpg | Inexistent | Contemporani|Barroc | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98|96 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94560 | Casa del Carrer del Pont, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-22 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p> </p> | XVI-XVIII | <p>Es tracta d'una casa entre mitgeres que ocupa una parcel·la gòtica característica de les cases gremials de planta rectangular i d'una sola crugia amb pati a la part posterior i fent mitgera amb la finca núm. 24 al nord i la núm. 20 al sud. Consta de PB+1pis + golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a ponent, és al dir al carrer del Pont just al davant de la finca núm. 19. La composició de la façana hi ha un predomini del massís respecte el buit amb una distribució de les obertures més aviat geomètrica i ordenada. S'organitza mitjançant una porta situada a la part esquerra coronada amb llinda de pedra i amb els bastiments també de pedra picada on hi ha incisa una greu grega dins d'una aureola. Al seu costat hi ha una finestra coronada també amb llinda de pedra que en realitat es correspon amb l'antiga porta d'accés als habitatges i finalment a la part esquerra i tocant amb el núm. 24 hi ha la porta de comunicació actual als habitatges. Damunt seu es disposa la planta primera organitzada mitjançant dues finestres rectangulars amb els bastiments de pedra picada i la llinda també on hi ha incís una roseta o crismó a la finestra de l'esquerra. Entre aquestes dues finestres n'hi ha una tercera de mida petita i de factura recent. Finalment i a nivell de la planta segona hi ha dues finestres més de factura recent i amb els tancaments fets amb persianes enrotllables. Corona la façana un ràfec o barbacana en forma de voladís de la teulada i sostinguda per bigues de fusta. L'aparell de la façana, possiblement de maçoneria queda amagat a sota d'una capa de morter de calç i pintura de color ocre que lo dona un aspecte molt característic.</p> <p>L'interior conserva encara la planta baixa en el seu estat original. Està dividida en dues crugies separades per murs de maçoneria de còdols de riu i on hi ha obertes una porta de maó ceràmic i una finestra coronada amb llinda de fusta. El sostre és un empostissat de bigues de fusta i el paviment es conserva encara en bon estat a base de còdols de riu col·locats de cantó i units amb argamassa de calç. Al fons hi ha encara la menjadora de l'estable. Aquest espai s'utilitza com a magatzem de la fusta. Al fons i a la part del darrere existeix un pati descobert que mira al carrer dels Patis. La planta segona està emprada com a habitatges.</p> | 08237-50 | Carrer del Pont núm. 22 | <p>La casa surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' de l'Ajuntament de Sant Quirze a mb la inscripció núm. 1 <em>Joan Alibés </em>en que esmenta Por una casa en la calle del Puente nº23 i amb un valor de 100 cèntims (AMSQB). Segons Serrallonga (Serrallonga, Joan , 1998. ob cit. Apèndix I i II) especifica que la família dels Alibés eren Paraires i un tal Antoni vivia a la placeta de Sant Quirze i estava casat amb Antonia Targarona Térmens el 1792. És regidor de l'ajuntament i al cens de 1857 figura com a difunt ( Carpeta. 17, plec 2 . 'registro de vesanasvde los años 1828-1830' i consultats per Serrallonga i publicats a l'apèndix III del seu llibre. (Serrallonga. Ob cit. P-210)</p> <p>Val a dir que aquesta casa propietat de la família Rierola ens surt inventariada al testament de Joan Campàs com a possessió del mateix i amb la següent descripció:</p> <p><em>Otra casa de dos cuerpos y dos pisos con el pajar detras de la misma situada en la calle del Puente del mencionado pueblo de San Quirixo de Besora situada en el numero veinte y dos cuya medida superficial tampoco consta y linda por frente y mediodia con dicha calle por la derecha subiendo o sea a poniente parte con sus sucesores de Elena Boixeda i Font, y parte con la calle llamada de las Rocas, por la izquierda o sea a poniente con la casa de Juan Alibés y por la espalda o sea por el norte con la predicha calle de las Rocas.</em></p> <p><em>AMQ. Fons Tija-Can Rierola. testament de Joan Campàs. Carpeta 10.</em></p> | 42.1006902,2.2216441 | 435640 | 4661249 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221115111705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221124104041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94560-img20221108115902.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa en bon estat que es conserva ben restaurada i integrada al conjunt urbà i arquitectònic. Manté encara la composició típica de les cases gremials però se li ha afegit una segona planta amb noves obertures i adaptada als usos residencials però amb una forma i composició molt ordenada. La planta baixa encara conserva la distribució característica de les cases entre mitgeres de parcel·la gòtica amb els paviments, sostres i parets originals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 | ||||||
| 94561 | Llindes de la finca del carrer del Pont, 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-la-finca-del-carrer-del-pont-22 | <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial. Apèndix II i Apèndix III</p> <p>ACM. Carpeta 17 plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30'. 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo Conde de Santa Coloma' 1830.</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Sant Quirze de Besora. Carpeta 1016.</p> <p>AMQ. Fons Rierola 1828-1960. 'Testament de Joan Campàs'. Carpetes 1-12</p> | XVI-XVIII | La finca ha estat restaurada amb molt d'encert i mantenint els elements més essencials ben conservats. Se n'ha refet la coberta, les façanes, fusteries i forjats. | <p>A la casa es conserven un seguit de llindes a la façana que mereixen ser analitzades en una fitxa a part. Cal destacar la llinda que corona la porta d'entrada formada per un sol bloc monolític de pedra picada on hi ha incisa una creu de Malta a dins d'un medalló on arrenquen fulles dels seus extrems.i amb la data de 1721 repartida en l'espai buit que queda entre el contorn del medalló i cadascun dels braços de la creu. Damunt seu hi ha una finestra rectangular coronada per una llinda on no hi ha cap inscripció però en canvi la del costat esquerra està coronada també per una llinda de pedra picada on hi ha incisa una creu de malta en baix relleu i emmarcada per una incisió i amb la data de 1732. Els bastiments de la finestra tenen un perfil bisellat de pedra picada. L'ampit estpa format per toves de maó ceràmic. </p> | 08237-51 | Carrer del Pont núm. 23 | <p>Aquesta casa que possiblement el 1700 acollí algun caballer de l'orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem per la continuada representació de la creu de malta en les llindes de les obertures principal, ens surt esmentada en el 'cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862' de l'ajuntament de Sant Quirze a mb l'inscripció núm. 1 <em>Joan Alibés </em>en que esmenta Por una casa en la calle del Puente nº23 i amb un valor de 100 cèntims (AMSQB). Segons Serrallonga (Serrallonga, Joan , 1998. ob cit. Apèndix I i II) especifica que la família dels Alibés eren Paraires i un tal Antoni vivia a la placeta de Sant Quirze i estava casat amb Antonia Targarona Térmens el 1792. És regidor de l'ajuntament i al cens de 1857 figura com a difunt ( Carpeta. 17, plec 2 . 'registro de vesanasde los años 1828-1830' i consultats per Serrallonga i publicats a l'apèndix III del seu llibre. (Serrallonga. Ob cit. P-210).</p> | 42.1006882,2.2216443 | 435640 | 4661249 | 1732 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221124104133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94561-img20221108115919.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-30 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Casa en bon estat que es conserva ben restaurada i integrada al conjunt urbà i arquitectònic. Manté encara la composició típica de les cases gremials però se li ha afegit una segona planta amb noves obertures i adaptada als usos residencials però amb una forma i composició molt ordenada. La planta baixa encara conserva la distribució característica de les cases entre mitgeres de parcel·la gòtica amb els paviments, sostres i parets originals. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/