Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99085 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-29 | <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2014). El retaule gòtic de Sant Quirze i Santa Julita. Brau edicions.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XX | Alguns dels llibres més antics s'han anat degradant amb el pas del temps, i en ocasions han perdut algunes pàgines. | <p><span><span><span>Arxiu de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita que conserva documentació històrica relacionada amb la vida religiosa i comunitària del municipi. No existeix un inventari detallat del seu contingut. A mode general podem dir que està format per una seixantena de llibres de registre i nombroses carpetes amb documentació que inclouen registres sacramentals com baptismes, matrimonis i defuncions, així com testaments i visites pastorals. Es desconeix el seu abast cronològic, que arriba fins com a mínim l’any 1763 i fins l'actualitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Avui en dia l’arxiu es custodia en dos armaris situats al despatx parroquial, a l’església nova de Sant Quirze.</span></span></span></p> | 08238-51 | Església de Sant Quirze del Vallès (c/ Mossen Francisco Rosales) | <p><span><span><span><span>Tot i que hi ha referències de l’existència de l’església de Sant Quirze amb anterioritat, la seva consagració no tingué lloc fins l’any 1050; aleshores el bisbe Guislabert de Barcelona va confirmar les propietats que anteriorment havien estat assignades al temple, dotant l’església d’un terme parroquial que va quedar vinculat al monestir de Sant Cugat. L’any 1053 apareix en un document de venta una referència explícita a la parròquia de Sant Quirze (“in parrochia Sancti Quirici”), i el 1085, en un altre venta, apareix la parròquia de Sant Quirze de Galliners (in parrochia Sancti Quirici Montem Gallinarii). Terrassa o Galliners seran les dues denominacions amb què es coneixerà la parròquia després de la seva consagració, i durant l'edat mitjana apareixerà esmentat de les dues maneres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIV la parròquia de Sant Quirze estava compresa dins la “vila e terme de Terrassa”, que l’any 1562 es va desdoblar en dues parts: la “vila” i la “part forana”, on va quedar inclosa la parròquia de Sant Quirze de Galliners o de Terrassa. L’any 1800 la “part forana” es va constituir en un nou municipi anomenat Sant Pere de Terrassa i poc després, l’any 1929, la parròquia de Sant Quirze es va constituir en un municipi propi que va rebre el nom de San Quirico de Tarrassa. </span></span></span></span></p> | 41.5333666,2.0810938 | 423344 | 4598377 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99085-511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99085-512.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Administratiu | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99086 | Retaule de Sant Quirze i Santa Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-quirze-i-santa-julita | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2014). El retaule gòtic de Sant Quirze i Santa Julita. Brau edicions.</span></span></span></p> | XV | Als anys 1980 l’estat de conservació del retaule era regular: presentava alguna cremada i zones fumades, gotes de cera adherides i s’havien perdut alguns elements com parts del guardapols i dels marcs. Entre 1982-1988 va ser restaurat pel Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat de Catalunya. | <p><span><span><span>Retaule constituït per quatre posts de fusta, una a cada lateral i dos per al cos central, inserides en una estructura semicircular de 250 x 280 centímetres. Els marcs i les ornamentacions arquitectòniques són daurades i té guardapols repussats decorats amb colradura. Les vuit escenes que formen el retaule es distribueixen en tres carrers, de dos pisos el central i tres cadascun dels laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule està dedicat als màrtirs cristians Sant Quirze i Santa Julita, titulars de la parròquia de Sant Quirze del Vallès. A l’escena superior del cos central es representa el Calvari mentre que a la inferior hi veiem una imatge dels sants: Julita asseguda en un tron de fusta amb el seu fill Quirze dret al davant, ambdós amb els atributs del seu martiri (la gran serra, el llarg ganivet i els claus). Als seus peus hi ha pintats els noms “SAT:JOLITA” i “SAT: QUIRCH”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als carrers laterals hi ha sis escenes que narren el martiri de Sant Quirze i Santa Julita a Tars (actual Turquia) l’any 304: la seva negació a adorar els ídols pagans, la flagel·lació, la predicació a la presó, l’espedaçament amb una gran serra, la caldera i el degollament. </span></span></span></p> | 08238-52 | Museu Diocesà de Barcelona | <p><span><span><span>Primer atribuït a Jaume Huguet, actualment el retaule es considera obra del pintor aragonès Pere Garcia de Benavarri. Sembla que l'obra fou encarregada a inicis de la segona meitat del segle XV al taller del pintor Bernat Martorell però l’any 1455, després de la seva mort, la seva vídua va contractar Pere Garcia per tal que dirigís el taller i enllestís les obres inacabades i les ja contractades (sembla que inicialment havia de continuar amb l'obrador Miquel Nadal, deixeble de Bernat Martorell, però que aquest no es va entendre amb la seva família). Entre les obres encarregades al taller hi hauria aquest retaule, que hauria estat finalitzat entre 1456 i 1462. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El retaule gòtic va decorar l’altar major de l’església parroquial de Sant Quirze fins el segle XVIII, quan les obres d’engrandiment del temple van provocar que la peça quedés petita per l’espai destinat al nou altar, a part de poc atractiva per l'estètica de l'època, i fou substituïda per un retaule barroc. Aquest, obra de Joan Vila de Mataró, fou construït l’any 1708 i daurat </span></span></span>el 1722 pel sabadellenc Miquel Ferran; <span><span><span>va ser destruït l’any 1936. El retaule gòtic degué quedar desplaçat a algun dels espais laterals de la nova parròquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 25 de setembre de 1902 es va inaugurar al Palau de Belles Arts de Barcelona una exposició que recollia obres d'art catalanes de diferents èpoques, amb diversos retaules; entre ells, el de Sant Quirze i Santa Julita. Segurament arran d'aquesta exposició el bisbat de Barcelona va començar a mostrar interès per l'estat de conservació del retaule, que sembla que ja no va retornar a la parròquia i va passar a formar part del fons del Museu Diocesà de Barcelona, inaugurat l'any 1916, on ocupà un lloc destacat, especialment després de la restauració de 1985. </span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 1456-1462 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Cultural | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Pere Garcia de Benavarri | Sant Quirze i Santa Julita foren dos romans de fe cristiana, mare i fill, que van ser perseguits, martiritzats i sacrificats per les seves creences durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià al segle III. Són els patrons del poble; Sant Quirze va donar nom primer a la parròquia (documentada almenys des del segle XIII) i posteriorment al municipi. | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||||
| 99087 | Serra de Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-galliners | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> | En les últimes dècades la serra ha patit un procés de pressió i ocupació urbanística i part de la carena ha estat urbanitzada, talant molt del bosc que hi havia. A més, l’any 1994 la serra va patir un gran incendi forestal, del qual mica en mica s’ha anat recuperant. | <p><span><span><span>La Serra de Galliners és una serra formada per muntanyes de poca alçada: el punt més alt és el pujol Blanc, de 315 m d’altitud, i també hi destaquen els turons de Can Camps (287 m.) i de Mataric (280m.), molt pròxims entre ells. La serra ocupa més de la meitat del terme de Sant Quirze del Vallès i pertany també als municipis de Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Terrassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que hi ha alguns espais agrícoles i part de la carena ha estat urbanitzada, la Serra de Galliners és un espai eminentment forestal format per pinedes de pi blanc, clapes de roure martinenc i alzinars. Té un gran valor ecològic en tractar-se de l’única massa forestal de certa entitat a la plana del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda la Serra de Galliners vertebra l’anomenada Via Verda del Vallès, el connector ecològic que uneix el parc natural de Sant Llorenç del Munt i el de Collserola. En ella hi trobem la fauna i flora pròpies dels ambients mediterranis. Entre els mamífers hi ha guineus, conills, esquirols, senglars i animals més petits com el ratolí de bosc. També hi ha nombroses espècies d’ocells, entre les quals la mallerenga, el picot, el raspinell comú, l’oriol, l’abellerol i el cucut, i rapinyaires com el xoriguer, l’àliga marcenca o el mussol comú. Entre els amfibis hi ha el tòtil, el gripauet comú i la salamandra; i entre els rèptils, la noia i el llangardaix ocel·lat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La serra de Galliners és molt utilitzada per senderistes, ciclistes i corredors. Té diversos camins senyalitzats i rutes locals; a part del Camí dels Monjos, a Sant Quirze també trobem quatre rutes botàniques: El bosc de ribera (Torrent de la Betzuca), L’alzinar (Camí de la Font dels caçadors), Les plantes aromàtiques i medicinals (Camí de Sant Feliuet) i Els bolets i els fruits del bosc (Camí dels boletaires).</span></span></span></p> | 08238-53 | Sector sud-est del terme municipal | <p><span><span><span>Galliners és el topònim més antic del terme de Sant Quirze, esmentat a partir de l’any 986 en diversos documents del Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès com a Monte Gallinario. També es fa menció de la Serra de Galliners l’any 1054 en l’acta de consagració de l’església de Sant Pau de Riu-sec. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El juliol de 1994 els boscos de la Serra de Galliners i van patir el major incendi del municipi en les últimes dècades. Es van cremar un total de 600 ha, de les quals 420 eren bosc i representaven el 60% de la massa forestal del terme municipal, suposant una gran pèrdua ecològica. El març del 1995 l’Ajuntament va engegar un pla de reforestació de 6’5ha de la Serra de Galliners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Diverses entitats locals i grups ecologistes, entre ells l’ADENC i Sant Quirze del Vallès Natura, reclamen des de fa anys una major protecció, no només urbanística, per la serra. De fet, hi ha estudis que proposen incloure-la com a Espai Natural d’Interès Local (ENIL) o que suggereixen integrar-la en una futura ampliació de la Xarxa Natura 2000. </span></span></span></p> | 41.5246119,2.0565894 | 421290 | 4597426 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99087-534.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | El camí dels Monjos, que uneix el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorenç del Munt, travessa la serra de punta a punta per la carena. Segons diu la llegenda, l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i el monestir estava molt aïllat. El bisbe els va deixar marxar sempre i quan respectessin un mandat: “que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés”. Així ho van fer fins que van arribar a Sant Cugat, on van aixecar el monestir en un indret amb condicions molt més favorables; el camí que van recórrer és l’actual camí dels Monjos. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||||
| 99088 | Escultura Dona del Neolític | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dona-del-neolitic | L’any 2017 l'escultura va aparèixer amb pintades i poc després va patir un acte vandàlic que la trencar i fer caure a terra. Posteriorment va ser restaurada i actualment es troba en bon estat de conservació. | <p><span><span><span>Escultura d’estil naturalista, d’aproximadament dos metres d’alçada, elaborada en bronze sobre un basament de pedra irregular. Representa una dona prehistòrica agricultora: duu calçat, vestit amb cinturó i un collaret d’inspiració neolítica i porta un feix d’espigues tallades sota un braç i una falç a l’altra mà. En el pedestal hi ha una placa d’alumini on s’indica el títol i l’autor de l’obra: 'Dona del Neolític', Jaume Cases. També s’hi pot llegir una explicació sobre el significat de l’escultura, “un homenatge a la figura de la dona recol·lectora i al passat neolític de Sant Quirze del Vallès, que té el seu màxim exponent al jaciment arqueològic de la Bòbila Madurell”.</span></span></span></p> | 08238-54 | A l'entrada del Parc de les Morisques | <p><span><span><span>L’escultura va ser inaugurada l’any 2004 i estava situada originalment a la zona nord del parc de les Morisques. L’any 2017 va patir un acte vandàlic i va ser retirada. Després de ser restaurada, el 8 de març de 2023, coincidint amb el dia internacional de la dona, l’escultura va ser reinaugurada, aquesta vegada ubicada a l’entrada principal del parc. </span></span></span></p> | 41.5330675,2.0855513 | 423716 | 4598339 | 2004 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99088-5420.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99088-5430.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jaume Cases Martínez | Jaume Cases (Barcelona, 1942 – Reus, 2023) fou un pintor, escultor i dibuixant. Va ser veí de Sant Quirze durant molts anys i estava fortament implicat a la vida participativa del municipi, vinculat a entitats com el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze. L’any 2011 va rebre el Premi Mussol Sant Quirze. A més de l’escultura “Dona del Neolític”, al poble també hi té el monument a Rafael Casanova. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99089 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-7 | <p><span><span><span>Monument format per un gran monòlit irregular de pedra de Montjuïc, de 1’80 metres d’alçada, que fa de suport d’un bust de bronze. Aquest representa la figura de Rafael Casanova amb el cap lleugerament alçat i una mà, que sembla sobresortir de la pedra, damunt el pit esquerre. A la part superior del monòlit, sota el bust, hi podem llegir en lletres majúscules metàl·liques la següent inscripció: RAFAEL CASANOVA 1660-1743. </span></span></span></p> | 08238-55 | Plaça 14 d'abril | <p><span><span><span>El monument de Rafael Casanova, obra de Jaume Cases, va ser inaugurat l’11 de setembre de l'any 2000 coincidint amb la Diada Nacional. Des d’aquella data, cada any es realitza la tradicional ofrena floral a qui va ser conseller en cap i protagonista de la defensa de Barcelona l’any 1714.</span></span></span></p> | 41.5328963,2.0879757 | 423918 | 4598318 | 2000 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99089-556.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jaume Cases Martínez | El monument es troba al bell mig d’una rotonda, al centre d’un parterre ortogonal. Un passadís pavimentat de pedra permet apropar-se a l’escultura. Jaume Cases (Barcelona, 1942 – Reus, 2023) fou un pintor, escultor i dibuixant. Va ser veí de Sant Quirze durant molts anys i estava fortament implicat a la vida participativa del municipi, vinculat a entitats com el Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze. L’any 2011 va rebre el Premi Mussol Sant Quirze. A més del monument a Rafael Casanova, al poble també hi té l’escultura de la Dona del Neolític. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99090 | Fons Vila Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-vila-puig | Segle XX | <p><span><span><span>Fons personal i biblioteca particular de Joan Vila Puig, pintor nascut a Sant Quirze del Vallès, a l’antic carrer Major que avui porta el seu nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons personal, que ocupa un metre lineal en paper i està custodiat a l’arxiu municipal, conté documentació personal de l'artista com ara documents identificatius i personals, documentació sanitària, correspondència, factures de l'època i algunes notes biogràfiques, així com un petit fons de fotografies. D’altra banda, també hi ha documents relacionats amb les seves exposicions - com catàlegs, correspondència, reculls de premsa – i homenatges i premis. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al fons de la biblioteca particular del pintor, aquest està format per llibres i revistes de tota mena però principalment relacionats amb l’art. La col·lecció disposa de 601 exemplars que conformen 460 registres bibliogràfics. La Biblioteca Marcel Ayats és dipositària d’aquest fons, ubicat en una sala de la planta baixa habilitada per a la consulta de la col·lecció i també com a aula d’estudi compartit. </span></span></span></p> | 08238-56 | Biblioteca Marcel Ayats / Arxiu municipal de Sant Quirze | <p><span><span><span>Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra se centra en temes rurals humils i té com a tema freqüent els paisatges del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca.</span></span></span></p> <p>Des de fa dècades hi ha un estret lligam entre Sant Quirze i el seu veí més il·lustre, Joan Vila Puig. Ja el 1945 el poble va retre-li un homenatge donant el seu nom al carrer Major i col·locant una placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. L’any 1999 l’Ajuntament va comprar l’edifici, aleshores propietat de la família de Joan Vila Puig, amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. L’any 2005 va obrir la Casa de Cultura Vila Puig, un espai dedicat a fer divulgació de l’obra pictòrica del pintor des de la seva casa natal i tres anys més tard, el 2008, la família va donar el fons documental i bibliogràfic del pintor a l'Ajuntament.</p> | 41.5333023,2.0807398 | 423315 | 4598369 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99090-562.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99090-563.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99091 | Moles del molí de Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-del-moli-de-can-barra | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | L’any 2002 tant les moles com el cartell informatiu disposat al seu davant van ser vandalitzades amb pintades d’esprai. Posteriorment van ser netejades i avui en dia presenten un bon estat de conservació. | <p><span><span><span>Conjunt de dues moles de pedra situades a l’espai enjardinat d’una rotonda. La mola volandera està dipositada horitzontalment a terra i s’hi pot apreciar la marca de la nadilla (peça de ferro avui desapareguda), mentre que la mola sotana es presenta plantada al seu darrera. Davant el conjunt hi ha un petit cartell informatiu on s’explica la seva història i procedència. </span></span></span></p> | 08238-57 | Rotonda de Pladellorens, a la cruïlla entre l’avinguda Antoni Gaudí i el carrer Llaurador. | <p><span><span><span>Al costat del torrent de Sant Quirze, dins la finca de la masia de Can Barra – documentada al segle XVII i una de les més importants de Sant Quirze - hi havia hagut un molí. El riu, de fet, era antigament conegut com a Mulnell, nom que estaria relacionat amb l’existència d’un molí o molinell. Al segle XX aquesta estructura ja estava en desús i totalment enrunada i l’any 1988, abans de fer-se el sanejament de la llera per convertir-lo en un espai d’esbarjo urbà (l’actual Parc de Can Barra), el Grup d’Investigació Històrica de Sant Quirze del Vallès en va recuperar les dues moles, que van ser instal·lades en la rotonda on es troben actualment. </span></span></span></p> | 41.5313800,2.0802200 | 423269 | 4598156 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-5710.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-572.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-573.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99091-574.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 51 | 2.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99092 | La Patronal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patronal | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | L'estat general de conservació és molt bo, malgrat la façana del pis inferior presenta alguns grafitis i alguns dels maons del mur tenen un desgast important. | <p><span lang='CA'>Edifici modernista fet de maons. És una construcció aïllada de planta rectangular, dues alçades i coberta a dos aiguavessos de fibrociment. El nivell inferior presenta una planta més gran, amb un cos afegit la coberta del qual funciona com a terrassa del pis principal. Totes dues alçades tenen accés directe des del carrer degut al desnivell existent entre l’avinguda Pau Casals i el carrer Barcelona.</span></p> <p><span lang='CA'>A la façana principal, sis pilastres acanalades amb base de pedra blanca divideixen l’espai en seccions regulars i emmarquen les cinc obertures: la porta principal central, dues finestres a cada banda i dues portes més als extrems. Totes les obertures excepte la porta central estan protegides amb porticons de fusta de llibret. Les cinc obertures tenen llinda amb sanefa de motius florals, que serveix alhora com a base d’un timpà en arc de mig punt elaborat amb vidres de colors; damunt el de la porta central, resseguint l’arc, s’hi pot llegir “La Patronal”.</span></p> <p><span lang='CA'>Una cornisa separa el cos horitzontal principal d’un coronament triangular, gairebé a mode de frontó. Hi destaca una arcada cega central, on es llegeix l’any de construcció de l’edifici (1921) en números romans i dues petits obertures circulars a cada costat amb gelosies que simulen les quatre barres.</span></p> <p><span lang='CA'>Les façanes laterals i posterior presenten una estructura força similar tot i que sense el coronament triangular, només present en façana la principal. En la reforma de l’edifici es va adossar un volum annex al costat sud-est, de ciment i vidre, planta rectangular i coberta plana que funciona com a entrada actual i connecta el pis superior amb l’inferior. </span></p> | 08238-58 | Avinguda Pau Casals, 86-88 | <p><span><span><span>La Patronal va ser construïda l’any 1922 amb l’objectiu de ser el centre d’oci i punt de trobada dels propietaris i les classes benestants de Sant Quirze, en contraposició a l’altre centre de la vida social del poble, la Cooperativa o Sindicat Agrícola, on es reunien els treballadors. Per finançar la construcció de l’edifici es van emetre accions que s’anaven amortitzant cada any amb les aportacions dels seus socis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part de dalt de l’edifici, avui denominada Sala Històrica, era la sala de ball i també disposava d’un petit escenari on es celebraven actes culturals i socials així com obres de teatre. També hi havia un jardí a la part posterior de l’edifici. Després de la Guerra Civil va desaparèixer la sala d’espectacles i el local es va dividir en dues parts: en una es va instal·lar el Cafè Espanyol i l’altre va ser utilitzada com a taller. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1998 es va restaurar i rehabilitar l’edifici per crear un equipament municipal i cultural a Sant Quirze, i es va recuperar el seu nom antic: La Patronal. Actualment la planta baixa de l’edifici (la “Sala Salut Pastor”) disposa d’una sala d’exposicions i d’un espai polivalent amb un petit escenari, i té una capacitat per a 265 persones. La planta superior, anomenada “Sala Històrica”, té escenari i graderies amb una capacitat per a 206 persones; s’hi realitzen sobretot obres de teatres i concerts. </span></span></span></p> | 41.5329100,2.0823800 | 423451 | 4598324 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99092-583.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Una de les singularitats principals de l’edifici és que el maó amb què està construït va ser cuit al forn que hi havia a la masia de Can Feliu, un dels masos de Sant Quirze més propers al centre històric. Aquest material constructiu, considerat pobre, havia estat recuperat per l’arquitectura modernista i es va seguir utilitzant durant el noucentisme. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99093 | Antic Sindicat Agrícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-sindicat-agricola | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | L'edifici presenta alguns grafitis i diverses descamacions de l'arrebossat, sobretot a la façana lateral, però en general el seu estat de conservació és bo. | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, format per una planta baixa i un pis superior i amb coberta de fibrociment a dues vessants. És mitger amb l’edifici veí i fa cantonada entre la plaça de l’església i el carreró de Sant Isidre, que presenta un cert desnivell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tota la façana mostra una clara simetria en les obertures, que es presenten en cinc eixos verticals, així com en els elements decoratius. La planta baixa té dues portes als extrems i tres grans finestrals al centre; totes cinc obertures presenten un perfil superior mixtilini. A primer pis hi ha tres grans finestrals a l’espai central que donen accés a una balconada correguda, de barana senzilla de ferro, que descansa sobre mènsules. Entre els finestrals, que presenten arcs de mig punt a la part superior, hi ha motllures decoratives a nivell d’arrencament de l’arc. A ambdós costats hi ha una finestra rectangular vertical amb un òcul al damunt, elements actualment tapiats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com a elements divisoris dels espais exteriors hi ha quatre motllures verticals que emmarquen les portes i finestres laterals; presenten la forma de pilastres adossades acabades en capitells compostos (de volutes i fulles). D’altra banda, una motllura horitzontal amb dentells es repeteix per marcar la diferenciació entre les dues plantes i entre el pis superior i la cornisa. Damunt, un acroteri que tapa la coberta conté al centre un plafó de ceràmica blanca on s’hi llegeix “Sindicato Agrícola / Fundado en 1917”.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana lateral esquerra, que dona al carreró de Sant Isidre, hi ha un volum adossat a l'alçada del primer pis; era l'espai destinat a la màquina de projecció del cinema. Les finestres d'aquest nivell estan tapiades. La façana posterior no presenta cap obertura i tampoc està arrebossada, deixant veure l'aparell constructiu de maons.</span></span></span></span></p> | 08238-59 | Plaça de la Vila, 8 | <p><span><span><span><span>L’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX va obligar els pagesos a replantejar-se el procés d’elaboració amb la finalitat de reduir costos i riscos i aconseguir un vi de més qualitat; per aquest motiu sovint es van associar per comprar en comú els sulfats i adobs i elaborar el vi conjuntament. Fou en aquest context que l’any 1917 es va fundar a Sant Quirze el “Sindicato Agrícola Cooperativo”, que l’any 1927 va fer construir l’edifici de la Cooperativa Agrícola. Aquest era el lloc de reunió i esbarjo de la classe treballadora, formada per petits pagesos, parcers i jornalers, en contraposició a l’edifici de la Patronal, molt pròxim i adreçat a les classes més benestants. Va ser un projecte del sabadellenc Josep Renom, que exercia d’arquitecte municipal de Sant Quirze.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als baixos de l’edifici hi havia un bar que obria els caps de setmana i també quan plovia molt perquè els pagesos, que no podien anar a treballar, anessin a fer el cafè i a jugar a les cartes. Actualment el bar encara funciona sota el nom “Bar Hermanos Bravo”, família que el regenta des dels anys setanta del segle passat. A la planta baixa també hi havia hagut un economat, una carnisseria i posteriorment una botiga de queviures regentada per la família Bonafont, que l’any 1972 va esdevenir el supermercat SPAR; avui en dia l’espai està desocupat. Al primer pis hi havia una sala on s’hi celebraven balls i teatre, i també el cinema “Cine Nuevo”. Aquest va funcionar de meitats dels anys quaranta fins a mitjans de la dècada del 1970; avui en dia la seva màquina de projecció està exposada a l’edifici de la Patronal. Posteriorment la sala del primer pis va esdevenir un gimnàs i actualment l’espai està en desús.</span></span></span></span></p> | 41.5328800,2.0807000 | 423311 | 4598322 | 1927 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-595.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99093-596.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Josep Renom | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99094 | Estació dels Ferrocarrils Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-dels-ferrocarrils-catalans-0 | <p><a><span><span lang='CA'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></a></p> <p><span><span lang='CA'>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | <p><span lang='CA'>Edifici auster de planta quadrada a quatre vents, dos pisos i teulada amb quatre vessants coberta amb teula roja. L’exterior està pintat de blanc, amb un ampli sòcol de color gris. L’element més característic és la porxada de la planta baixa, configurada com una galeria d’arcs de mig punt, especialment destacable a les cares est i nord que donen a l’andana i al carrer respectivament. </span></p> <p><span lang='CA'>En aquestes mateixes façanes destaca, centrat, el logotip dels Ferrocarrils Catalans; just a sota, al costat que dona a l’andana, s’observa un rellotge de paret de doble cara. El pis superior disposa de diverses finestres amb porticons de fusta. Malgrat les reformes i ampliacions posteriors, l’edifici ha mantingut l’estructura original. <span> </span></span></p> | 08238-60 | Passeig de l'Estació | <p><span lang='CA'>L’estació de tren de Sant Quirze del Vallès va ser inaugurada l’1 de juny del 1922 amb la inauguració del tram de ferrocarril entre Sant Cugat i Sabadell. Aleshores l’estació, situada en una trinxera, disposava d’una sola via, fet que es va mantenir durant aproximadament 60 anys. L’estació ha patit diverses modificacions i ampliacions; la més significativa va ser la construcció d’un pis superior, que va ser utilitzat com a residència del cap d’estació, l’any 1956. <span> </span></span></p> <p><span lang='CA'>En el moment de la seva construcció l’indret on està situada l’estació estava relativament lluny del nucli urbà. Aquest fet responia al model que va seguir la construcció de la línia de ferrocarril, amb estacions situades en àrees on estava previst iniciar la urbanització d’un suburbi jardí dins el qual l’estació havia de ser una casa més. </span></p> <p><span lang='CA'>El ferrocarril va representar una empenta per al creixement del poble, fins aleshores lloc d'estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l'arribada del tren elèctric, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d'habitatges de segona residència, proliferant el tipus de torre familiar. </span>Aquest creixement va obligar a la realització, l'any 1923, d’un pla d'ampliació urbanística parcial que va anar a càrrec de l’arquitecte municipal de Sabadell, Josep Renom i Costa. </p> | 41.5300600,2.0885700 | 423964 | 4598002 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99094-604.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99095 | Forn d'obra de Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-can-vinyals | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Finals segle XIX - principis segle XX | L’estructura es conserva dempeus, però ha anat quedant coberta per vegetació que podria acabar malmetent-la. Segons el Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès el sostre està ensorrat. L’interior de la cambra de combustió conté deixalles i l’arrebossat ha desaparegut en alguns indrets. | <p><span><span><span><span>Forn d’obra adossat a un marge de terra argilosa. Té una planta quadrangular d’uns tres per tres metres, i una alçada aproximada de també tres metres. Està construït amb maçoneria irregular de pedra i maons i té un acabat arrebossat. Disposa de dues boques d’arc de mig punt de maons, ennegrits a causa del fum. Un forat en cada boca permet observar la cambra de combustió; el sediment que envolta l’obertura es presenta rubefactat degut a les altes temperatures que devia assolir la cambra durant la cocció. </span></span></span></span></p> | 08238-61 | Finca de Can Vinyals | <p><span><span><span><span>El forn està associat a la masia de Can Vinyals, ubicada a poc més de 200 metres. La seva funció havia estat abastir de material d’obra (maons i teules) el mas per a la construcció o ampliació de noves edificacions. Segons el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze del Vallès, també l’havia fet servir la masia de Can Viver de la Serra, que era la finca veïna.</span></span></span></span></p> | 41.5158354,2.0815283 | 423360 | 4596430 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-613.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99095-615.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99096 | Habitatge al carrer Vila Puig, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-vila-puig-8 | Segle XX | La façana principal presenta nombroses taques i diversos ennegriments causats per la caiguda d'aigua, probablement a causa de la manca o l'obstrucció de la canalització de la coberta. A la façana lateral, un grafiti modern embruta la paret. | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular format per una planta baixa i un pis superior, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. És mitgera amb l’edifici del costat mentre que l’altra façana lateral dona al carrer Sant Ignasi. Està lleugerament elevat respecte el nivell del carrer, tal i com indiquen els dos graons que condueixen a la porta d’entrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un edifici senzill, amb una façana principal austera que disposa de dos eixos d’obertures: una porta i una finestra a la planta baixa, i dos finestrals al pis superior protegits amb una barana de ferro tipus balcó. Les obertures estan descentrades respecte l’eix de simetria de l’edifici i presenten motllures a la part superior. </span></span></span></span><span><span><span><span>La façana lateral disposa de quatre obertures, dues d’elles alineades: un portal adovellat a la planta baixa, amb arc de mig punt construït amb maons i recolzat sobre dues bases de pedra, i una finestra al primer pis. Completen el conjunt una finestra a la planta baixa, a la dreta de la porta i protegida per barrots, i una altra al primer pis que actualment està tapiada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal està arrebossada i pintada de color crema. La façana lateral presenta el mateix acabat a la planta baixa, mentre que l’absència d’arrebossat del primer pis deixa al descobert la construcció a base de maons.</span></span></span></span></p> | 08238-62 | Carrer Vila Puig n. 8 | <p><span><span><span><span>La casa està situada al carrer Vila Puig, l’antic carrer Major. Construït a mitjan del segle XVII, aquest és un dels carrers més antics de Sant Quirze i conserva, per tant, alguns dels habitatges més antics del poble. Formava part del nucli primigeni de població, construït a l’entorn de l’església.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de complir la seva funció residencial, la casa - coneguda com a Can Sues - va ser ocupada per l'empresa de pintura 'Pintors del Vallès'. Als anys noranta l'edifici fou reformat i més tard va esdevenir la seu de l’associació quirzetenca Moto Grup Motaris. Des de fa més d'una dècada l’edifici resta abandonat.</span></span></span></span></p> | 41.5334434,2.0803190 | 423280 | 4598385 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-623.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-624.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99096-625.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya aquesta hauria estat una casa peculiar del carrer, probablement per la façana que, segons explica, l’any 1926 va ser reformada dins dels gustos de l’estètica postmodernista que va recuperar les línies clàssiques. No obstant això, des de la seva inclusió a l’inventari, l’exterior de la casa va ser reformat perdent part d’aquestes característiques; la més visible és la desaparició de la cornisa corba que decorava el coronament i el balcó que unia les dues obertures del primer pis. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99097 | Rellotges de sol de Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-vinyals | <p>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> <p>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | Segles XVIII-XIX | Un dels dos rellotges es va desprendre de la paret i està pràcticament perdut; només se'n conserva una petita cantonada i el gnòmon de vareta. | <p><span><span><span>Rellotges de sol pintats en dues façanes (la principal i una de les laterals) de la masia de Can Vinyals; ambdós formen part d'un mateix conjunt, representant un el rellotge de matí i l'altre el de tarda. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge de tarda, orientat al sud-oest, està molt ben conservat i presenta tots els elements. És un rellotge de sol vertical declinat amb </span></span></span><span><span><span>gnòmon de vareta, configurat per un fons rectangular de color ocre amb un marc interior de color granat on s’indiquen les hores de 12 a 6 amb xifres aràbigues. A l’interior es disposen les línies horàries a les hores i les mitges hores. No té cap inscripció ni element decoratiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El rellotge sud-est està pràcticament desaparegut: només se’n conserva un fragment a la cantonada superior dreta i el gnòmon de vareta.</span></span></span></p> | 08238-63 | Disseminat de Can Vinyals | <p><span><span><span>Can Vinyals és una de les masies més antigues documentades al terme, de la quan en tenim referències des del 1515. Segons explica el llibre <em>Itineraris pels rodals de Sabadell</em>, ja aleshores pertanyia a la família Vinyals, encara avui en dia propietària de la finca.</span></span></span></p> <p>La presència de rellotges de sol a la façana era habitual a les masies de Sant Quirze. Els de Can Vinyals tenen el valor de ser els únics complementaris, malgrat que un d'ells estigui pràcticament desaparegut. Aquests elements acostumaven a afegir-se en un moment posterior a la construcció de l’edifici, generalment als segles XVIII o XIX.</p> | 41.5216117,2.0819280 | 423400 | 4597070 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99097-632_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99097-633_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99097-634.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99098 | Gegants Quirze i Julita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-quirze-i-julita | <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | L’any 2000 el cos i les bancades dels gegants van ser remodelats per la casa Ingenio de Barcelona amb la intenció de rebaixar els 95 quilograms que pesava aleshores cada figura, restant com a parts originals només el cap i les mans. L’any 2004 van ser estrenats els vestits nous que actualment porten. | <p><span><span><span><span>Parella de gegants que representen dos romans, en Quirze i la Julita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En Quirze mesura 3’70 metres i pesa 70 quilograms. Va vestit amb una túnica blanca ribetejada amb una fina línia vermella a les mànigues, a la cintura i als baixos de la faldilla. Duu una capa del mateix color, amb l’escut de Sant Quirze brodat al centre, una cadena penjada del coll i sosté un pergamí amb la mà dreta. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Julita mesura 3’65 metres i pesa 65 quilograms. Porta també una túnica blanca, en aquest cas amb un ribet verd als baixos de la faldilla; una camisa de color crema que cobreix la túnica (a la manera d’una <em>stola</em> però més curta i de màniga llarga) amb l’escut de Sant Quirze brodat al pit; i un vel que li cobreix el cap i del qual sosté un dels extrems amb la mà dreta, recordant d’alguna manera una <em>palla</em> romana.</span></span></span></span></p> | 08238-64 | Passeig de Can Barra | <p><span><span><span><span>Antigament les ballades de gegants per la Festa Major de Sant Quirze es feien amb gegants de les poblacions veïnes o altres que es llogaven per a l’ocasió. L’any 1984 els geganters d’origen sabadellenc Albert Beltran Hilari i Antoni Beltran Asens van proposar a l’Ajuntament fer uns gegants del poble, i d’aquesta manera es va crear la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès i la primera parella de gegants del poble, en Quirze i la Julita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El constructor va ser Juan Cabus i Soms, de Gelida, i els seus motlles van ser destruïts per evitar imitacions. En la creació dels gegants hi va col·laborar com a dissenyadora Mabel Piérola, il·lustradora i escriptora que en aquell moment vivia a Sant Quirze; ella va fer els esbossos per als vestits originals, que van ser cosits per les àvies del Casal d’Avis. Finalment, la perruquera Roser Llàcer en va fer les perruques. Els vestits actuals, obra de Ramon Roig de Terrassa, van ser estrenats l'any 2004. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Malgrat des del moment de la seva creació, l'any 1984, la parella de gegants ja va sortir en ballades celebrades en diferents localitats, no van ser batejats fins el 2 de setembre de 1985 a Sant Quirze, durant la Festa Major. Els van apadrinar els gegants de Sabadell i de Mataró. </span></span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 1984 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99098-645.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Juan Cabus i Soms | Sant Quirze i Santa Julita eren dos romans de fe cristiana, mare i fill, que van ser perseguits, martiritzats i sacrificats per les seves creences durant les persecucions de l’emperador romà Dioclecià al segle III. Són els patrons del poble; Sant Quirze va donar nom primer a la parròquia i posteriorment al municipi. En Quirze i la Julita són dos dels set gegants que té actualment la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès, i que es completen amb la parella de gegantons del mussol Feliu i l’òliba Obdúlia, el gegantó Albert Beltran Hilari, la geganta Mariona, i els gegantons infantils del Lleó Quirze i la Princesa Julita, fets per començar a introduir en el món dels gegants els nens i nenes. La colla també compta amb cinc capgrossos: l’avi, l’àvia, el bomber, el guerrer i la bruixa. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99099 | Gegantons mussols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-mussols | <p><span><span><span>Parella de gegantons que representen un mussol i una òliba. D’estil realista, tots dos es presenten amb les ales - confeccionades amb roba - plegades, en situació de repòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mussol Feliu té una alçada de 2’70 metres i pesa 25 quilograms. Duu una faldilla de color granat i una faixa vermella amb l'escut de Sant Quirze cosit; aquest és un retall de les primeres camises que va tenir la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès. L’òliba Obdúlia és una mica més petita, amb 2’50 metres d’alçada i 20 quilograms de pes, i porta una faixa verda i una faldilla ocre – de la mateixa tonalitat del seu cos - decorada a la vora inferior amb un ribet també verd. El vermell i el verd de les faixes són, de fet, els colors de la bandera municipal. </span></span></span></p> | 08238-65 | Masia de Can Barra | <p><span><span><span>El mussol Feliu va ser batejat el 16 de juny de l´any 2002, durant la Festa dels Patrons. El van anomenar així per la masia de Can Feliu, antic mas del poble i actual Centre Cívic de Sant Quirze. Els seus padrins van ser els Gegants de Gràcia de Sabadell i els Gegants de Sant Andreu de la Barca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’òliba va ser batejada el 5 de setembre de 2004, durant la Festa Major. En el seu cas el nom és anecdòtic: es diu Obdúlia perquè el dia que es va estrenar era Santa Obdúlia. Els seus padrins van ser els Gegants de Sant Vicenç dels Horts i els Gegants del Prat del Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2002 i 2012 la parella de gegantons mussols van tenir un ball propi que realitzaven conjuntament amb els gegants Quirze i Julita; el 'Ball del Mussol', amb música i coreografia creada per membres de la pròpia Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès. Actualment ja no es balla.</span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 2002-2004 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99099-652.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99099-653.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jordi Grau i Martí (Taller El Drac Petit) | Sant Quirze del Vallès era conegut com el poble dels mussols, tot i que el motiu no és del tot clar. D’una banda, es diu que antigament hi havia una gran presència de mussols a la Serra de Galliners i que en els seus boscos es podien caçar aquestes aus. També s’explica que els quirzetencs havien rebut el malnom de 'mussols' a causa de les tradicionals rivalitats entre pobles veïns. Sigui quin sigui el motiu, el mussol s’ha convertit en un símbol d’identitat del municipi i es pot trobar en molts indrets, com per exemple en una de les seves parelles de gegants. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99100 | Casa Vila Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vila-puig | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> | Mitjan segle XIX | L'estat de conservació és bo en general, tot i que la façana presenta taques de regalims d'aigua de la coberta i en algunes parts el revestiment de calç comença a deteriorar-se. | <p><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, representativa del tipus de casa que configurava l’antic carrer Major. La façana, arrebossada i enlluïda amb blanc de calç, té una sola línia vertical d’obertures, desplaçada a l’esquerra respecte l’eix de simetria: la porta d’accés a la planta baixa i un balcó al primer pis, ambdós d’arc rebaixat, i una finestra a la part superior. A la dreta de la façana s’observa una placa commemorativa de bronze amb una inscripció i un petit relleu amb el bust del pintor. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior de la casa destaquen diversos espais que es mantenen tal i com eren en origen. L’estança principal conserva la llar de foc original i un forat al terra a través del qual el raïm s’abocava al cup que hi ha al celler, ubicat al soterrani. Actualment l’estança acull una exposició permanent del pintor Joan Vila Puig on, entre d’altres elements, podem veure el seu bust (obra de l’escultor Llorenç Cairó), alguna obra del pintor i la seva taula de treball. El celler és un dels espais que es manté com antigament, amb les seves botes i el cup, i una taula original de la casa. En un nivell intermedi entre la planta baixa i el primer pis s’ubica la cuina, que es conserva igual que al segle XIX, amb rajoles decorades a les parets i els fogons, l'aigüera i l'escorreplats originals. La casa també disposa d’una eixida o pati a la part posterior on trobem la comuna, un forn de coure pa i un pou cobert construïts amb maons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les dues plantes superiors estan totalment modificades i actualment són sales polivalents per acollir-hi exposicions, xerrades i tallers. </span></span></span></span></p> | 08238-66 | Carrer Vila Puig, nº45 | <p><span><span><span><span>Segons testimoni del fill del pintor, la construcció dataria de 1850, any que figurava en un dels rajols de la coberta. De la casa original l’edifici en manté intacta l’estructura i l’aspecte; només van ser enderrocades les pallisses i corrals que hi havia a la part del darrera en urbanitzar-se el carrer Pompeu Fabra. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 10 de novembre de l’any 1890 Joan Vila Puig va néixer en aquesta casa ubicada al número 43 del que aleshores era el carrer Major de la vila. Hi va viure fins als catorze anys, moment en què la família es va traslladar a Sabadell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquesta casa els pares de Vila Puig, Isidre i Maria, hi tenien un petit hostal i una botiga de queviures a l’entrada. Allí hi venien els productes de l’hort, algunes fruites, bacallà i sifons i gasoses. Aquests dos últims productes els proveïa Joan Vila Cinca, que en tenia una fàbrica a Sabadell. Aquest fet és remarcable ja que, a part de tenir aquest petit negoci, també era dibuixant i pintor i fou qui s’adonà durant les visites a la botiga de la predisposició artística de Joan Vila Puig. Vila Cinca va recomanar als seus pares que estimulessin la seva vocació, i el jove Joan entrà d’aprenent a una empresa de pintura decorativa de Sabadell, “Palà i Caixac”, i començà a assistir a les classes de dibuix que Vila Cinca impartia a l’Escola Industrial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1945 Sant Quirze va retre un homenatge a Vila Puig, el seu veí més il·lustre, donant el seu nom al carrer Major i col·locant una placa commemorativa a la façana de la casa on va néixer. </span></span></span></span><span><span><span><span>El desembre de l’any 1999 l’Ajuntament va comprar l’edifici, aleshores propietat de la família de Joan Vila Puig, amb el compromís de rehabilitar-la respectant algunes de les estances originals i d'ubicar-hi un equipament cultural. L’any 2005 va obrir la Casa de Cultura Vila Puig, un espai dedicat a fer divulgació de l’obra pictòrica del pintor des de la seva casa natal així com a donar a conèixer com era una casa rural de finals del segle XIX. A més, les plantes superiors estan habilitades per acollir tot tipus d’exposicions artístiques i per realitzar actes i activitats culturals.</span></span></span></span></p> | 41.5340000,2.0793300 | 423198 | 4598448 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-661.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-664.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-667.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-669.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99100-6610.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra se centra en temes rurals humils i té com a tema freqüent els paisatges del Vallès.La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99101 | Escultura 'Continuum' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-continuum | <p><span lang='CA'>MEDINA, R. (2020). Tom Carr. L’escultura mental: presència i contingència. Viena edicions.</span></p> <p><span lang='CA'>DDAA (2000) Tom Carr. Orbis. Centre d’Art Santa Mònica. Barcelona. 15 juny – 31 agost 2000. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | S. XX | L'estat de conservació general és bo, tot i que hi ha alguns segments que comencen a presentar trams amb algun desgast a la pintura. | <p><span lang='CA'>“Continuum” és una escultura formada per un element principal, situat a la plaça de l’Estació, i diversos elements secundaris distribuïts al Parc de les Morisques. L’element central consisteix en una gran estructura vertical d’acer inoxidable de 14 metres d’alçada formada per tres eixos verticals, lleugerament corbats cap enfora, i quatre eixos travessers que les uneixen formant una torre.<span> </span>Dues línies d’acer, pintades de vermells diferents, s’entortolliguen entre elles formant una espiral que davalla per l’estructura i s’enfonsa al terra. Després, les dues línies va apareixent i desapareixent per separat al seu voltant i en d’altres indrets més allunyats del poble. </span></p> | 08238-67 | Plaça de l'Estació i Parc de les Morisques | <p><span lang='CA'>L’escultura “Continuum” va ser un encàrrec de l’Ajuntament de Sant Quirze a l’artista Tom Carr, veí del municipi. L’any 2000 ja havia realitzat els primers esborranys del projecte, tot i que l’escultura no va ser inaugurada fins el 2003. </span></p> <p><span lang='CA'>Tom Carr és un artista contemporani de projecció internacional. D’origen nord-americà, va néixer a Tarragona l’any 1956. Després de viure als Estats Units va tornar a Catalunya per estudiar Belles Arts, i actualment viu i treballa a Sant Quirze. La seva obra inclou escultures públiques en espais exteriors a Europa i Estats Units, així com nombroses exposicions i projeccions i instal·lacions lumíniques.</span></p> | 41.5302700,2.0869300 | 423828 | 4598027 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-672.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-675.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99101-676.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | Tom Carr | Amb aquesta obra, l’artista pretén donar a diversos indrets del poble el sentit de pertànyer a una mateixa unitat, com un lligam que relaciona uns espais amb els altres cohesionant un municipi que ha patit una gran transformació i creixement en les últimes dècades. | 98 | 51 | 2.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||
| 99102 | Dipòsit d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-1 | <p><span lang='CA'>VVAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></p> <p><span lang='CA'>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull Gràfic 1878-1985. Editorial Efadós.</span></p> | S. XX | A finals del 2017 es va dur a terme una intervenció per restaurar el dipòsit, que patia un deteriorament general. En aquesta actuació es va reparar la base i es va reforçar l’estructura de les jàsseres amb bandes de fibra de carboni. Així mateix, se li va donar una capa d’imprimació i es va protegir la superfície amb pintura plàstica. | <p><span lang='CA'>Dipòsit cilíndric de ciment alçat sobre una estructura de base hexagonal, també de ciment, formada per sis columnes unides amb quatre nivells de bigues transversals. Una escala metàl·lica vertical permet l’accés al capdamunt del dipòsit. </span></p> | 08238-68 | Carrer de Pompeu Fabra 39 (B) | <p><span lang='CA'>Aquest dipòsit és un testimoni de l’evolució del subministrament d’aigua a Sant Quirze del Vallès. En els seus inicis el poble depenia de pous per abastir d’aigua les cases particulars, però el creixement urbanístic d’inicis dels anys vint, motivat sobretot per la construcció de noves torres d’estiueig,<span> </span>va fer necessari un nou i millor sistema de distribució d’aigua. Igual que s’havia fet en altres poblacions com la veïna Sabadell, que el 1919 va inaugurar la Torre de l’Aigua (element que, tot i ser força més monumental, es pot comparar), es va aprovar la construcció d’un dipòsit alçat perquè l’aigua arribés amb prou pressió. </span></p> <p><span lang='CA'>Aquesta infraestructura va ser inaugurada el 1922. El dipòsit va ser crucial en l’abastament d’aigua durant dècades, tot i que la població encara va patir mancances fins a la construcció, als anys quaranta, d’una canonada que portava aigua des de Vallvidrera fins a Sabadell i Sant Quirze. Amb posterioritat es va construir un altre dipòsit d’aigua alçat a la part nord de la població, entre els carrers Egara i Noguera. </span></p> | 41.5332200,2.0792800 | 423193 | 4598361 | 1922 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99102-682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99102-683.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99103 | Can Travessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-travessa | <p><span><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | En general l'estructura, coberta, obertures i elements decoratius de l'edifici es conserven en bon estat, però el pas del temps ha embrutit la façana i ha difuminat la decoració pictòrica del nivell superior. | <p><span><span><span><span>Torre d’estiueig de planta quadrada i coberta de teula àrab a quatre vents, amb amplis ràfecs sostinguts per mènsules de fusta i rematada per un pinacle decoratiu. L’edifici està format per planta baixa, primer pis i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal destaca, a l’esquerra, una tribuna que va des de la planta baixa i fins a l’últim nivell, amb coberta de teula àrab a quatre vessants rematada també per un pinacle decoratiu. Al primer pis, el cos principal presenta dos balcons amb arc rebaixat, mentre que a la tribuna observem un balcó amb tres finestres verticals. Totes les obertures tenen persianes de llibret en verd fosc i els balcons baranes de ferro forjat. Al nivell de les golfes, la façana està pintada i presenta motius florals esgrafiats; també hi ha petites obertures – tant al cos superior com a la tribuna – amb llindes motllurades i pintades. Entre els dos nivells d’obertures de la tribuna destaca un fris de ceràmica en tons verds i motius triangulars, a joc amb les sanefes decoratives que hi ha sota els balcons del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està situada en un talús que fa que quedi elevada respecte el carrer. S’hi accedeix per una escalinata decorada amb grans gerros als murs laterals. </span></span></span></span></p> | 08238-69 | Carrer Magnòlies, 10-12. | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. Més endavant el barri es va ampliar en els terrenys de les masies de Ca n’Amat de les Farines i Can Fonollet; a partir de la segona meitat del segle XX va anar creixent el barraquisme d’autoconstrucció de la població immigrada que s’hi anava instal·lant i s'hi van començar a establir indústries.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> | 41.5262000,2.0332400 | 419344 | 4597624 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-691.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-692.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99103-693.jpg | Legal | Noucentisme|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Existeix certa confusió amb el nom de la casa: malgrat Can Travessa fa referència a l’última persona que tenia arrendada la casa, ben coneguda al barri, alguns veïns mai havien sentit a dir que aquesta s’anomenés així. Davant aquesta situació, hem mantingut la denominació de Can Travessa per mantenir un criteri únic amb l’Inventari de béns a protegir de Sant Quirze del Vallès. | 106|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99104 | Antic Hotel Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-blau | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Gran edifici de planta rectangular format per diversos cossos i volums, de planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura simètrica formada per un cos central de coberta plana, dos volums intermedis amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, amb pinacles als extrems, i dos cossos laterals més, a mode de torres, amb coberta a quatre aiguavessos i un ràfec volat sostingut per una estructura de fusta. El cos central presenta un volum adossat a la façana de ponent que configura una terrassa al nivell del primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot l’edifici està pintat de blanc, seguint la influència mediterrània de l’arquitectura noucentista. Sobre aquest fons destaca el color blau de la fusteria externa de les nombroses obertures repartides per les diferents façanes i de les senzilles decoracions ceràmiques que hi ha sota algunes finestres. També observem aquest color en les rajoles angulars que decoren les cantonades dels cossos laterals a l’alçada del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures es distribueixen de manera totalment simètrica; totes són rectangulars exceptuant els grans portals de la planta baixa ubicats als cossos intermedis i laterals, que presenten formes esglaonades als angles, i tres finestres d’arc de mig punt a la façana est, al nivell superior del cos central. Aquest volum està rematat per un tester mixtilini i ondulat on, segons el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze, antigament hi havia una inscripció al tester central superior on hi posava “Hotel Blau”; actualment no es conserva. </span></span></span></span></p> | 08238-70 | Plaça de l’Estació, 2 (Les Fonts) | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span><span>En aquest context hem de situar la construcció d’aquest gran edifici, just davant les vies del tren i molt a prop de l’estació del Ferrocarril. Antigament va ser un hotel i un restaurant amb grans salons per a banquets, mentre que avui en dia hi trobem la Residència Geriàtrica Nostra Senyora Verge del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Fonts és el barri més allunyat del nucli antic de Sant Quirze, del qual queda separat per la serra de Galliners. Té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5277700,2.0332800 | 419349 | 4597798 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-704.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99105 | Villa Rosario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosario | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segona meitat del segle XX | El mur perimetral presenta una pintada. | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de tipus torre d’estiueig, amb planta baixa i primer pis i coberta a doble vessant coronada per un frontó ondulat. L’edifici està format per un cos principal de planta rectangular i un altre en forma d'angle recte que s’adossa pel cantó esquerre de la façana principal. Aquest cos està rematat per una balconada balustrada que coincideix amb el pis superior, configurant una petita terrassa. Al costat oposat sobresurt una petita tribuna poligonal també culminada per un balcó. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està separada del carrer per un mur i una tanca perimetral amb una porta de ferro forjat que permet accedir al pati. La porta principal, situada al cos secundari, ofereix un accés directe des del carrer. A la façana principal, en el cantó superior dret de la porta, hi ha un petit plafó ceràmic on s’hi pot llegir el nom de la casa, “Villa Rosario”. L’edifici està revestit d’un arrebossat de coloració gris-marró, sense pintar. </span></span></span></span></p> | 08238-71 | Avinguda Pau Casals, 90 | <p><span>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></p> <p><span>Villa Rosario està ubicada a l’avinguda Pau Casals, abans coneguda popularment com la carretera ja que era l’entrada i la sortida des de la carretera de Rubí a Sabadell. També era el nexe d’unió del centre del poble amb el tren elèctric. Per aquest motiu era un dels eixos principals del poble, que va anar creixent a banda i banda d’aquesta avinguda. </span></p> <p><span>L’edifici va ser durant molts anys un consultori mèdic, ja que hi vivia el doctor Josep Maria Relat </span><span lang='ES'>(Avinyó, 1910- St. Quirze del Vallès, 1985). Relat va arribar a Sant Quirze l'any 1933, on va desenvolupar la seva activitat professional durant 43 anys. Va ser especialment important la seva ajuda a les víctimes de les riuades de l'any 1962. Als anys setanta el seu consultori va passar als baixos de l'edifici de l'Ajuntament. En homenatge a ell i a la seva tasca, el poble de Sant Quirze va donar el seu nom a una plaça i hi va erigir una escultura amb el seu bust.</span></p> | 41.5330500,2.0821100 | 423429 | 4598340 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-713.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99105-714.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99106 | Villa Gertrudis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-gertrudis | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Edifici aïllat del tipus torre d’estiueig. És de planta rectangular i està format per dos cossos, un dels quals s’eleva un nivell més que l’altre. El cos més alt està cobert per una teulada a doble vessant que s’aboca cap a la façana principal cobrint-ne el frontó, configurant una imatge amb certa influència de l’arquitectura alpina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos més baix, d’una sola planta, està rematat en forma de terrat, amb balconada i un ràfec decorat de manera molt senzilla amb una línia de ceràmica blava, material que també trobem als ampits de les tres finestres rectangulars del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal hi ha un petit pòrtic d’entrada, amb coberta de teules i descentrat respecte els eixos d’obertura del pis superior. La casa està envoltada per un mur i tanca perimetrals on es repeteix la mateixa decoració de ceràmica blava que trobem al ràfec del terrat. Tant l’edifici com el mur estan revestits d’un arrebossat de tonalitat ocre, color que es combina amb el blau de la decoració ceràmica, les finestres, la tanca i la porta que dona accés al pati des del carrer. </span></span></span></span></p> | 08238-72 | Avinguda Pau Casals, 92 | <p><span><span><span><span>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Villa Gertrudis està ubicada a l’avinguda Pau Casals, abans coneguda popularment com la carretera ja que era l’entrada i la sortida des de la carretera de Rubí a Sabadell (abans del nom actual també va anomenar-se oficialment Avenida del Primero de Mayo i Avenida José Antonio). L’avinguda era també el nexe d’unió del centre del poble amb el tren elèctric. Per aquests motius era un dels eixos principals del poble, que va anar creixent a banda i banda d’aquesta avinguda.</span></span></span></span></p> | 41.5331600,2.0820000 | 423420 | 4598352 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99106-722.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99106-723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99106-724.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99107 | Can Casarramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casarramona-0 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | Segles XVII-XX | La façana posterior té alguna pintada i parts de l'arrebossat han saltat una mica, però en general el seu estat de conservació és bo. | <p><span><span><span><span>Edifici cantoner de planta baixa i dos pisos. La seva estructura correspon al tipus de masia basilical, definida per un cos central més elevat i dos laterals més baixos, amb coberta de teula a doble vessant. La façana principal és perpendicular a l’eix del carrer i dona al pati d’entrada, separat del carrer per un mur. Està pintada de color blanc, mentre que les façanes lateral i posterior només tenen un arrebossat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos central presenta, a la façana principal i en el nivell superior, una galeria de tres finestres emmarcades per arcs de mig punt construïts amb maons. Per sota, les obertures del primer pis estan configurades per tres finestres disposades de manera simètrica, amb maons decoratius a les llindes. A la dreta, entre dues de les finestres, hi ha un rellotge de sol pintat. A les façanes lateral i posterior també hi ha finestres però aquestes estan disposades de manera força irregular i sense una uniformitat estètica, fet que segons el catàleg de béns del municipi confirmaria que algunes són fruit de remodelacions posteriors. El desnivell del carrer provoca que algunes finestres de la façana lateral es situïn molt a prop del nivell de terra.</span></span></span></span></p> | 08238-73 | Carrer del Mig, 14 | <p><span><span><span><span>Can Casarramona és una de les nombroses masies que hi havia a Sant Quirze, un poble que fins fa poques dècades era fonamentalment agrícola. La masia té la peculiaritat d’estar completament integrada dins el nucli urbà, però aquest fet no va ser provocat pel gran creixement urbanístic que va patir Sant Quirze a partir dels anys seixanta del segle passat, sinó que antigament la casa ja estava ubicada molt a prop del nucli històric del poble, a tan sols 200 metres de l’església parroquial. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La masia està situada al carrer del Mig, un dels que tenia més pendent i que en el Sant Quirze antic dividia el poble en dos més o menys per la meitat: d’aquí el seu nom. Igual que el carrer Nou, mai hi va haver temptacions de canviar-ne el nom ja que no tenia cap significat polític. </span></span></span></span></p> <p>Can Casarramona i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</p> | 41.5317400,2.0814700 | 423374 | 4598195 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99107-731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99107-732.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99107-733.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99108 | Can Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferran-4 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÀNDEZ LÓPEZ, Lluís (2004). Itineraris pel rodal de Sabadell. Unió excursionista de Sabadell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XX | No conserva teulada i les finestres han perdut els vidres i algunes també els marcs. Alguns dels maons que configuren l’estructura estan força desgastats. D'altra banda, l’entorn no es manté cuidat i la vegetació ha anat cobrint una part de l'estructura. | <p><span><span><span><span>Antiga masia actualment abandonada. El cos principal, de planta rectangular, era de coberta a una sola vessant però resta sense teulada des del 2004; només es conserva una part del ràfec. La construcció és tardana, de finals del segle XIX o principis del XX, i està feta amb maó d’obra sobre una base de maçoneria de pedra i maons amb morter. Al nivell superior s’observen diverses finestres d’arc rebaixat; per sota, un nivell entremig sense cap obertura i un nivell inferior amb alguna finestra. En alguns indrets s’ha refet una part del mur amb maons de factura més moderna. Al nord i a l’est del cos principal, hi ha dos annexos a doble vessant que mantenen parcialment la coberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al nord-oest de la casa hi ha un habitatge de construcció més recent, edificat a partir d’un cobert agrícola de pedra i totxo que va ser ampliat a mitjan segle XX. Malgrat que des del camí no és observable, en el catàleg de Masies i Cases Rurals de Sant Quirze consten diversos coberts en línia construïts als anys 70, molts amb coberta d'uralita, que són annexos que no formen part de la masia original. </span></span></span></span></p> | 08238-74 | Disseminat de Can Ferran | <p><span><span><span><span>Can Ferran era una masia situada al sud-oest del terme de Sant Quirze del Vallès, molt a prop de l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans i al límit amb els termes municipals de Sant Cugat i de Rubí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No disposem de cap notícia històrica de Can Ferran anterior al segle XX. Apareix al cadastre de 1929 com una finca de dimensions força notables de manera que és possible que existís amb anterioritat, potser com a escissió d’una propietat. Tenia una superfície de 785.000 metres quadrats, més de la meitat dels quals estaven dedicats a boscos i la resta eren vinya, regadiu i zones ermes. Segons el llibre <em>Itinerari pels rodals de Sabadell</em>, una dita explicava que a les parets de la masia s'hi amagava un tresor i que, per tal de trobar-lo, la van anar ensorrant a cops de pic fins a fer-la desaparèixer gairebé del tot.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons consta al catàleg de masies, va ser habitada fins l’any 2005, tot i que s’entén que fa referència a alguna de les construccions annexes. Les informacions orals afirmen que avui en dia està deshabitat, però algun dels annexos del voltant sembla ocupat, desconeixem amb quin ús. </span></span></span></span></p> <p>Can Ferran i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</p> <p> </p> | 41.5142347,2.0519435 | 420889 | 4596278 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99108-744.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Uns metres més avall, vora la riera, hi havia els anomenats Masos de Can Ferran (inclosos al Catàleg de masies i cases rurals amb el núm. 0012-006), que eren les masoveries dels treballadors i diverses construccions i annexos agrícoles destinats sobretot a la producció de vi. Actualment aquestes dependències estan ocupades pel restaurant conegut com a Can Ferran; tot i la confusió en el nom, Can Ferran és la masia ubicada més amunt. Molt a prop hi havia el forn d’obra de Sant Feliuet (Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze, núm. J-29), que malgrat el seu nom fa referència a l’ermita pròxima havia estat la teuleria de Can Ferran: tot el maó utilitzat per a la seva construcció es va fer en aquest forn, que va quedar colgat en un talús a causa de la construcció de l’autopista i avui consta com a destruït.Finalment, associat al mas de Can Ferran hi havia també un antic forn de calç (Catàleg de béns a protegir de Sant Quirze, núm. J-28), del qual se’n té constància per testimoni oral. Estava situat al camí d’accés al restaurant de Can Ferran, en un talús a l’esquerra on avui en dia es pot veure un clot obert a terra. Actualment el pou del forn és irreconeixible. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99109 | Fossa de la Carena del Parallamps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-de-la-carena-del-parallamps | <p><span><span><span>AZNAR CARREÑO (2009). La orden para la defensa de Barcelona y alrededores (treball inèdit)</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLÉ BARJAU, Queralt (2008) Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Afers, pàg. 301. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Possible fossa de la Guerra Civil en un indret on segons fonts orals hi hauria 6 soldats inhumats. No ha estat confirmada arqueològicament. Està ubicada a la Serra de Galliners, al costat del camí antic de Rubí a Terrassa. A les cotes més altes de la zona s’hi van localitzar línies de trinxeres i alguns vestigis militars, principalment obusos, granades i beines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'indret de la possible fossa està senyalitzat amb un monòlit de pedra sorrenca de tonalitat vermellosa. La cara anterior i les vores laterals estan polides, mentre que la vora superior i la cara anterior presenten la pedra picada de manera irregular. A la cara anterior hi ha una inscripció gravada on es pot llegir “In memoriam 1939” i, a sota, les quatre barres realitzades amb la tècnica del repicat. Davant de la làpida hi ha un petit túmul construït amb pedres de mida mitjana provinents de l’entorn.</span></span></span></p> | 08238-75 | Serra de Galliners | <p><span><span><span>L’any 2006 Miquel Aznar va assenyalar l’indret on probablement uns veïns de Rubí haurien inhumat els cossos de 6 soldats morts el 26 de gener de 1939 en el transcurs de l’ocupació franquista de Rubí i Sant Quirze. Aquest informació provenia del testimoni oral indirecte d’un veí de Rubí, el senyor Bartomeu, nebot de la persona que hauria enterrat els soldats en aquest indret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2009 es va col·locar el monòlit commemoratiu a l’indret probable de la fossa. El 2011 l’Associació Cultural Vox Ossum (AVCO) va rebre una subvenció del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 284, de 25 de novembre de 2011) per exhumar la fossa, intervenció que va ser realitzada els dies 2 i 3 de juny i 30 de juny i 1 de juliol de 2012. Es van realitzar dues cales que van donar resultats negatius pel que fa a la troballa de restes antropològiques, i només es va documentar la presència d’alguns objectes metàl·lics i dues beines de bala. Després de la intervenció, el novembre del mateix any el monòlit va ser recol·locat. </span></span></span></p> | 41.5175189,2.0505917 | 420781 | 4596644 | 2009 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-753.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-754.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99109-755.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99110 | Trinxeres de Galliners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-galliners | <p><span><span><span>AZNAR CARREÑO (2009). La orden para la defensa de Barcelona y alrededores (treball inèdit)</span></span></span></p> <p><span><span><span>AZNAR CARREÑO (2019). Vestigis de la Guerra Civil a la Serra de Galliners” (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO PALLÀS, Marc; GARCIA CASAS, David (2021). Estudi arqueològic de tres trinxeres de la Guerra Civil a la Serra de Galliners (Sant Quirze del Vallès). Revista Arrona, núm. 30, pàgs. 146-153.</span></span></span></p> | Actualment les trinxeres estan cobertes per vegetació i molt sedimentades, fet que en dificulta notablement la seva identificació. Durant l’elaboració d’aquest mapa, una de les tres trinxeres documentades arqueològicament no va poder ser localitzada.Les fonts orals, així com la fotografia aèria de 1946, documenten l’existència d’una quarta trinxera molt propera a l'estructura C, però no es va poder localitzar sobre el terreny; probablement ha estat destruïda. | <p><span><span><span>Conjunt de tres línies de trinxeres ubicades al voltant del turó del Pujol Blanc, un dels punts més elevats de la Serra de Galliners. L’anomenada Trinxera A és una rasa de 25 metres de longitud excavada en ziga-zaga, seguint un eix N-S, ubicada al cim del turó. L'estructura B és una rasa d’uns 20 metres de llargada que discorre a un lateral i de manera paral·lela al sender GR-6, seguint un eix O-SE. Finalment, la trinxera C és una rasa d’aproximadament 18 metres de longitud conservada (una part està destruïda) excavada al costat oest del mateix camí, seguint un eix NO-SE, que combina trams en línia recta amb d'altres en ziga-zaga. </span></span></span></p> | 08238-76 | Serra de Galliners | <p>L'any 2018 en Marc Marzo va desenvolupar el seu treball de recerca de final de grau universitari al voltant de les restes de la Guerra Civil a la zona de la Serra de Galliners. El projecte de recerca, dirigit per l'arqueòleg David Casas, pretenia confirmar l'existència de diverses trinxeres conegudes fins aleshores a través de fonts orals, principalment les informacions <span><span><span>del senyor Miquel Aznar Carreño que feien referència a l’existència de quatre línies de trinxeres als laterals del camí dels Monjos així com a la localització als anys 60 de diferents restes materials (botes, camises, llaunes i bales, entre d'altres). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre desembre del 2018 i febrer del 2019 es van realitzar diverses visites de treball de camp que van permetre confirmar l’existència de tres de les quatre trinxeres descrites per les fonts orals i localitzar una beina de bala de fusell situada a les proximitats d’una d’elles. També es va documentar una quarta estructura que va ser identificada com un possible pou de tirador. </span></span></span></p> | 41.5242000,2.0567400 | 421302 | 4597380 | 1936-1939 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99110-762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99110-763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99110-764.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | A la Carena de Parallamps, separada del grup de trinxeres del Camí dels Monjos, es va identificar una petita cavitat natural lleugerament treballada que es va interpretar com un possible pou de tirador. L'historiador aficionat local Miquel Aznar afirmava haver trobat a l’interior restes de material bèl·lic i munició sense disparar que confirmarien aquesta hipòtesi. No obstant això, existeixen estructures similars, anteriors a la guerra, que feien la funció de fresqueres destinades a la conservació d’aliments; la cavitat podria haver tingut aquest ús i, durant el conflicte, haver estat reutilitzada com a pou de tirador. | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99111 | Capella de Santa Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-rosa | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | Mitjan segle XX | <p><span><span><span><span>Capella ubicada a los Rosales, un dels barris perifèrics de Sant Quirze. Presenta una façana doble amb cobertes de teula àrab a dues vessants i careners perpendiculars a la façana. A la dreta hi ha la porta d’entrada, situada de manera perpendicular a l’eix de la nau i descentrada; s’hi accedeix per una petita escalinata de quatre graons semicirculars. Completen les obertures de la nau sis finestres (dues a la façana de la dreta i quatre a la de l’esquerra); tant aquestes com la porta d’entrada tenen un perfil ogival que recorda l’estètica neogòtica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Damunt la façana principal hi ha un petit campanar format per una estructura quadrangular de maons coronada per una volta de formigó i una creu metàl·lica. Al costat de la porta d’entrada un petit plafó ceràmic indica el nom de la capella. També s’observa una placa en record a les víctimes de la riuada del 1962. </span></span></span></span></p> | 08238-77 | Camí de Ca N’Arús | <p><span><span><span><span>Entre els anys quaranta i cinquanta del segle passat Sant Quirze va acollir molta immigració que arribava sobretot d’altres territoris de l’Estat, atreta per la necessitat de mà d’obra a les fàbriques vallesanes. Les famílies s’instal·laven a Sant Quirze buscant habitatges més econòmics però propers a Sabadell i Terrassa; així van aparèixer els barris perifèrics de Poble Sec i Los Rosales, allunyats del nucli antic i separats físicament del poble, que van originar-se com a barris d’autoconstrucció amb habitatges en condicions precàries. En el cas de Los Rosales, aquest s’ubicava en terrenys poc qualificats entre l’estació dels ferrocarrils i la carretera de Rubí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als anys cinquanta els nens i nenes de Los Rosales no estaven escolaritzats i, a demanda dels jesuïtes, Rosalía García Fernández va començar a alfabetitzar grans i petits, primer a casa seva i després a l’església. Tot i que no tenia el títol de mestra, tot el barri la coneixia com a Rosalía la Maestra. L’any 1956 l’escola va esdevenir l’Escola Graduada Mixta de Los Rosales i va arribar la mestra Maria Jesús Santafé. Aleshores tenia 86 alumnes de totes les edats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La capella i tot el barri de Los Rosales van resultar molt afectats per les riuades del 25 de setembre de 1962. A Sant Quirze van caure 95 litres per metre quadrat en tres quarts d’hora i el torrent de Barbau, la riera de Can Feliu i la riera de Can Barra es van convertir en un riu el doble d’ample que l’Ebre. El barri, de construccions molt precàries i que es trobava a la zona inundable entre el riu Sec i la riera de Can Barra, va ser la zona més afectada: la riuada va destruir-ne una part i hi va haver almenys una quinzena de persones mortes. </span></span></span></span><span><span><span><span>A partir d'aleshores l’alumnat va passar a l’escola del carrer Major del poble. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, els veïns organitzen una processó per Setmana Santa que surt de la capella i recorre tot el barri.</span></span></span></span></p> | 41.5251600,2.0866600 | 423799 | 4597460 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-773.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99111-775.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99112 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-5 | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Festa bianual que es celebra des de fa quatre dècades al mes de setembre als exteriors de la masia de Can Barra (durant un temps es va celebrar a la plaça dels Avis). Tal i com indica el seu nom, aquesta celebració es centra ens les feines relacionades amb l’obtenció de most per a l’elaboració de vi de la manera tradicional: trepitjant el raïm i premsant-lo. Les persones assistents a la festa poden participar en la trepitjada de raïm (que generalment fan els infants), part del qual prové de les vinyes pròpies de la masia. El mateix dia es fa també una petita quantitat de vi de missa, “most bullit” o “vi bo”, amb un procés d’ebullició artesanal. La resta de most es diposita en botes on s’elaboren diferents productes (vermut, mistela i moscatell) que es posen a la venda al cap de dos anys, en l’edició següent de la festa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més enllà de les activitats relacionades amb la trepitjada i premsada de raïm, la festa es completa amb un esmorzar de pagès per a totes les persones assistents. D’altra banda, aquest esdeveniment ha anat evolucionant i mica en mica ha anat incorporant altres activitats, sovint amb la col·laboració d’entitats del poble, com una representació teatral de carrer o també una mostra d’oficis antics. </span></span></span></span></p> | 08238-78 | Masia de Can Barra | <p><span><span><span>Fins als anys seixanta Sant Quirze era un poble fonamentalment agrícola. Al segle XVIII, moment d’especialització del camp, la vila es va centrar en el cultiu de la vinya, que va passar a ocupar el 70% de les finques conreades. L’any 1890 es va comptabilitzar al poble una producció de 12.000 hectolitres de vi, que es pot considerar prou important tenint en compte que era un dels municipis més petits de la comarca; l’historiador Ramon Batalla va escriure que aquell mateix any els pagesos que treballaven en els conreus o la vinya de Sant Quirze representaven el 36% de la població. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La verema es realitzava al setembre i no podia passar molt de temps fins al premsat; per aquest motiu mentre les persones grans collien el raïm els infants eren els que el trepitjaven. Per fonts orals sabem que al setembre, quan s’acabaven aquestes tasques relacionades amb la verema, el poble celebrava el ball del Most a l’edifici de la Cooperativa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com a conseqüència de la desaparició de la vinya aquestes activitats també van desaparèixer. Per recordar els antecedents vinícoles i celebrar l’antiga activitat principal del poble, l’any 1985 un conjunt de veïnes i veïns van organitzar la primera edició de la Festa del Most. Aquesta iniciativa va ser la llavor de la creació del Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze (GIHSQ), fundat aquell mateix any, una entitat dedicada a rescatar, preservar i difondre la memòria i el patrimoni històric de Sant Quirze. Des d’aleshores el GIHSQ ha promogut i organitzat la celebració de la Festa del Most cada dos anys, convertint-la en un dels esdeveniments culturals de referència al poble.</span></span></span></span></p> | 41.5287205,2.0814976 | 423373 | 4597860 | 1985 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99112-781.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99112-782.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La Festa del Most gaudeix de la seva pròpia auca, l’Auca de la Festa del Most, obra de Josep Alcaraz amb dibuixos de la il·lustradora Mabel Pierola. En els últims anys l’alumnat de les escoles de Sant Quirze ha participat en la collida del raïm de les vinyes de Can Barra. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99113 | Capella de Sant Josep i Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-josep-i-sant-francesc | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GAVÍN BARCELÓ, Josep M. (1989). Inventari d’esglésies. Vallès Occidental. Ed. Pòrtic. </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petita capella de construcció moderna i d’inspiració romànica ubicada als jardins de la Residència Assís. És un edifici de planta rectangular d’una sola nau, amb absis semicircular a la capçalera, construït amb carreus de pedra escairada disposats en filades regulars i coberta a doble vessant amb teula àrab. A la façana principal hi ha una porta d’arc de mig punt emmarcada amb dovelles de pedra i una petita capelleta a manera de fornícula a la part superior. Damunt s’alça una espadanya d’un sol ull amb una petita campana. Les façanes laterals presenten finestres estretes, també d’arc de mig punt, amb vitralls senzills.</span></span></span></p> | 08238-79 | Residència Assís (Camí de Can Ponsich) | <p><span><span><span>La capella forma part de les instal·lacions de la residència per a gent gran Assís, un centre geriàtric propietat de la Fundació Privada i Benèfica Assís fundada l’any 1973 pel caputxí franciscà Pare Lleó. Aquesta residència fou construïda en uns terrenys de Can Ponsich, masia molt pròxima, que la família propietària (també anomenada Ponsich i molt vinculada als Caputxins) va donar a la fundació. Va ser inaugurada l’any 1977. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Ponsich, el propietari que donà els terrenys, va demanar que es fes una capella dedicada a Sant Josep. La capella, amb advocació també a Sant Francesc d'Assís, fou construïda al jardí de la residència, en un entorn natural i tranquil. Segons els frares caputxins l’edificació està inspirada en la capella de la Porciuncula d'Assís, la primera església de la comunitat franciscana que actualment es troba dins de l'església de Santa Maria dels Àngels. </span></span></span></p> | 41.5344227,2.0671999 | 422187 | 4598506 | 1997 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-792.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-793.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99113-796.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99114 | Ca n'Arús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-narus-0 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de masies i cases rurals. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX | La casa es troba en bon estat de conservació, malgrat que ha patit nombroses remodelacions i ampliacions que n'han desvirtuat l'aspecte original. | <p><span><span><span>Masia de planta rectangular i coberta a doble vessant. La façana sud-est està definida per tres eixos d’obertura: a la planta baixa disposa d’un portal central d’arc de mig punt amb una finestra a l'esquerra i una obertura de garatge a la dreta, mentre que el pis superior presenta tres finestres més. En el costat dret d'aquesta façana s’hi va afegir un cos quadrangular rematat per una balconada decorada amb balustres, elements que també trobem en el tancament perimetral davant la porta d’accés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mur sud-oest es repeteixen els tres eixos d’obertures tant a la planta baixa com al primer pis. Davant la façana s’obre un petit pati configurat per una tanca moderna i cobert en part per un sostre de fusta. A mur nord-oest s’obre una galeria porxada d’arcs de mig punt peraltats, afegida posteriorment. Actualment totes les façanes presenten un acabat de morter de ciment sense pintar. La casa disposa també d’alguns coberts annexos, alguns en ús i d’altres abandonats. </span></span></span></p> | 08238-80 | Camí de ca n'Arús | <p><span><span><span>Casa documentada des de l'any 1483, és una de les masies més antigues del municipi. La casa va ser utilitzada com a caserna durant les Guerres Carlines del segle XIX i a partir de 1876 s'anomena Casa Vallhonrat o Arús. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el cadastre de 1929 la finca tenia una superfície de 438.000m2 dels quals 202.000 eren dedicats al cultiu de la vinya, 184.000 eren de bosc, 45.600 de cultiu de secà i 6.400 eren de terra erma. Avui en dia la casa conserva una part del seu entorn agrícola, tant de conreu com d’horta. Antigament aquesta es regava amb aigua de la seva pròpia mina, i la masia també tenia font i bassa pròpies. </span></span></span></p> <p>Ca n'Arús i la resta de masies que es conserven al terme municipal de Sant Quirze (una vintena de les prop de trenta que havien existit) tenen un alt valor patrimonial perquè són l’únic vestigi del passat agrícola del poble que, fins fa poques dècades, era fonamentalment agrícola, caràcter que va perdre a partir dels anys seixanta a causa de la forta pressió urbanística.</p> | 41.5231700,2.0849000 | 423650 | 4597241 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99114-804.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99115 | Villa Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-bon-repos | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar aïllada del tipus torre d’estiueig, de planta baixa amb un pis i coberta a doble vessant. Les quatre façanes estan pintades de color crema i presenten un sòcol revestit de pedra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal té, a l’esquerra, un petit porxo amb coberta piramidal sostinguda per dues columnes amb capitell de volutes. El porxo protegeix la porta d’accés i té una finestra a la seva dreta. Aquestes obertures s’alineen verticalment amb les dues finestres del pis superior. La façana posterior té una petita tribuna a la planta baixa i en el pis superior dues obertures iguals a les de la façana principal. Finalment, les façanes laterals presenten diverses obertures distribuïdes de manera no uniforme, algunes amb porticons. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està envoltada per un pati on trobem una petita construcció annexa a mode de garatge, de planta quadrada i teulada a doble vessant, així com una estreta torre de maons de força alçada que serveix de suport per a un dipòsit d’uralita. El pati està delimitat per una tanca perimetral amb un accés a cada costat. Aquestes portes estan flanquejades per pilars que, en un dels casos, estan coronats per grans gerros decoratius de pedra.</span></span></span></span></p> | 08238-81 | Avinguda d’Antoni Gaudí, 39 | <p><span><span><span><span lang='ES'>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></span></span></span><span><span><span><span>Aquest creixement va obligar a la realització d’un pla parcial l’any 1923 que va anar a càrrec de l’arquitecte municipal Josep Renom i Costa. Aquest va projectar l’avinguda Antoni Gaudí, on s’ubica aquesta casa, així com els carrers Barcelona, Pladellorens i Santiago Rusiñol, entre d’altres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La villa Bon Repòs limita amb una altra torre de característiques semblants, la villa Lola, i al llarg del carrer encara es conserva algun altre edifici d’aquest estil, fet que confirma aquest espai com un lloc propens a la construcció d’aquest tipus d’edificacions, probablement motivat en part per la presència de la riera a la part posterior. De fet, la part superior de l’avinguda Antoni Gaudí era coneguda com el carrer de les torres. </span></span></span></span></p> | 41.5331900,2.0774100 | 423037 | 4598360 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99115-812.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99116 | Villa Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lola-0 | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar aïllada del tipus torre d’estiueig, de planta baixa i amb un nivell superior sota teulada a manera de golfes. Té coberta a doble vessant de teula plana alacantina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta al centre un petit porxo amb arcuacions rebaixades i coberta piramidal que protegeix l’entrada, als costats de la qual s’obren dues finestres simètriques. A nivell de golfes, just damunt del porxo, hi ha una petita obertura rectangular coberta per una gelosia de maons. A la part posterior de la casa sobresurt un cos perpendicular, cobert igualment a doble vessant, mentre que en un lateral hi ha un porxo construït molt més recentment, fet amb alumini i metacrilat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa està envoltada per un pati que queda separat del carrer per un mur i una tanca on s’obren dos accessos, un dels quals més ample per als vehicles. Ambdues portes estan flanquejades per pilars coronats amb esferes decoratives de color verd. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les quatre façanes i el mur perimetral estan pintats de color blanc. Tant el ràfec de la teulada com el de la coberta del pòrtic presenten petites mènsules decoratives de color verd, a joc amb els barrots de les finestres i les esferes decoratives del mur, que li atorguen una estètica particular.</span></span></span></span></p> | 08238-82 | Avinguda d’Antoni Gaudí, 41 | <p><span><span><span><span lang='ES'>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></span></span></span><span><span><span><span>Aquest creixement va obligar a la realització d’un pla parcial l’any 1923 que va anar a càrrec de l’arquitecte municipal Josep Renom i Costa. Aquest va projectar l’avinguda Antoni Gaudí, on s’ubica aquesta casa, així com els carrers Barcelona, Pladellorens i Santiago Rusiñol, entre d’altres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La villa Lola limita amb una altra torre de característiques semblants, la villa Bon Repòs, i al llarg del carrer encara es conserva algun altre edifici d’aquest estil, fet que confirma aquest espai com un lloc propens a la construcció d’aquest tipus d’edificacions, probablement motivat en part per la presència de la riera a la part posterior. De fet, la part superior de l’avinguda Antoni Gaudí era coneguda com el carrer de les torres.</span></span></span></span></p> | 41.5333300,2.0773000 | 423028 | 4598375 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99116-821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99116-822.jpg | Legal | Noucentisme|Alfonsí | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106|2194 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99117 | Estendards Societat coral Il·lustració Artística | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendards-societat-coral-illustracio-artistica | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Societat Coral Il·lustració Artística. Cent anys d’història (1901-2001). Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1991). Història Gràfica de Sant Quirze del Vallès. Recull de fotografies que fan història. Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | S. XX | L’any 1955 el primer estendard (del 1902) va ser restaurat; probablement aleshores s’aprofità per actualitzar el nom que hi apareixia, canviant la paraula 'agrícola' per 'artística'. | <p><span><span><span>Conjunt de tres estendards de la Societat Coral Il·lustració Artística. Elaborats en tela amb inscripcions i motius brodats, presenten un serrell a la part inferior i disposen d’un suport metàl·lic. Al centre sempre apareix el nom de l’entitat i el nom de la població, que ha anat canviant de forma al llarg del temps tal i com es pot veure en els tres estandards, cadascun amb un nom diferent: “San Quirico de Tarrasa”, “S. Quirze de Terrassa”, “Sant Quirze del Vallès”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estendard més antic, color vermell, està format per una estructura amb forma de creu coronada amb una lira que actualment en troba separada del suport. La decoren diverses cintes, una de les quals porta brodada la data de la seva inauguració, 1902, i una altra de més ampla les paraules “Progrés, Virtut i Amor” que defineixen molt bé el caire de la societat coral en el moment de la seva fundació. De la tela en pengen nombroses medalles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El segon estendard, de tonalitat granat, té un suport metàl·lic en forma d’angle recte, amb la part superior decorada amb motius florals i coronada per una lira envoltada per una corona de llorer. Aquest instrument apareix també brodat al centre. Finalment, diverses cintes i medalles contemplen l’estendard.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’últim estendard, el més nou, té un suport en forma de creu coronat per l’escut de Catalunya. La tela, de color granat, presenta un rotlle pentagramat al centre flanquejat per una lira i l’escut del municipi a dreta i esquerra respectivament. Un dibuix que representa la silueta urbana del poble creua transversalment i per la part inferior tot l’estendard. </span></span></span></p> | 08238-83 | Avinguda Pau Casals, 86 | <p><span><span><span>La societat Coral Il·lustració Artística és l’entitat més antiga de Sant Quirze. Va néixer el 1901, aleshores amb el nom de Societat Coral Obrera Il·lustració Agrícola. Seguia les directrius de l’Agrupació de Cors de Clavé, on estava federada, i el seu objectiu era treballar per la cultura catalana en general i a Sant Quirze en particular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer estendard va ser inaugurat el 24 de juny de 1902, només un any després de la seva fundació. L’any 1953 l’activitat es va reprendre després de la llarga aturada provocada per la Guerra Civil. En aquest moment va canviar el mot Agrícola per Artística, formant el nom pel que és coneguda actualment: Societat Coral Il·lustració Artística. Dos anys més tard es va restaurar el primer estendard, que va ser apadrinat per Feliu Barnola i Comas i Roser Sarrió i Soler, i el 12 d’octubre de 1958 se’n va inaugurar i beneir un de nou, en aquest cas apadrinat també per Feliu Barnola i Comas i per Carmen Sabater, vídua de Lacambra. Finalment l’any 2001, amb motiu de la celebració del centenari de l’entitat, va ser inaugurat un tercer estendard.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels seus orígens la societat va ser més que una entitat coral. En els primers temps era un punt de trobada, on a més d’assajar el repertori, els cantaires es reunien per parlar i jugar a les cartes o al dòmino. En la represa dels anys ‘50 la societat va viure la seva època de màxima esplendor, organitzant altres tipus d’activitats amb les quals va donar una gran i nova empenta cultural a Sant Quirze: es va crear un grup de teatre i seccions d’excursionisme, fotografia o biblioteca, entre d’altres. De fet, el descens del nombre de cantaires va fer que desaparegués l’activitat coral durant una dècada (la dels ’70) però van continuar la resta d’activitats culturals i recreatives. </span></span></span></p> | 41.5329159,2.0824042 | 423453 | 4598325 | 1902, 1958, 2001 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99117-831.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | En la seva primera època (1901-1912) la societat no tenia local social propi, així que els estendards i totes les possessions materials eren desades en cases particulars. Posteriorment van passar per les diferents seus que va tenir la societat al llarg de la seva història: La Cooperativa Agrícola, el Saló de La Verneda, el bar Els Amics i el Casal de Cultura. Actualment tots tres estendards estan exposats en dues vitrines ubicades al costat dels serveis de La Patronal.Dins la societat hi havia un càrrec anomenat estendarista, que l’ocupava aquella persona que s’encarregava de portar l’estendard en qualsevol dels actes o trobades amb altres agrupacions corals. | 119 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99118 | Annex de la Torre Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-de-la-torre-julia | <p><span><span><span>PIERA SANCERNI, Joan; RIO CARRA, Montserrat (2009). Memòria arqueològica de la intervenció a l'Annex de la Torre Julià de Les Fonts (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Núm. Mem: 9822. </span></span></span></p> | Segles II-VIII / Segles XVII-XVIII | Les sepultures van ser seccionades en els treballs de rebaix. D’altra banda, l'equip d'investigació considera que probablement gran part d’un dels esquelets s’hauria perdut abans d’iniciar-se les obres de construcció de l’annex de la Torre Julià. | <p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic situat al solar de la Torre Julià, ubicat entre el Passeig del Ferrocarril i els carrers de Josep Mitats, carrer de la Rosa i el poliesportiu municipal de Les Fonts. S’hi van documentar estructures corresponents a dos moments històrics molt diferenciats: època moderna i època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura d’època moderna consistia en un retall rectangular d’aproximadament 3 metres per mig metre, de funció desconeguda; podria tractar-se d’un element associat a una fresquera o mina subterrània relacionat amb els edificis que ocupaven anteriorment el solar. A l’interior es va recuperar un fragment de ceràmica blava catalana del segle XVII-XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’època romana, es van documentar tres estructures datades en el baix imperi, entre els segles II i VIII. Una era una s</span>itja de grans dimensions que es va localitzar reomplerta de fragments de ceràmica, material de construcció, ossos de fauna i restes de metall. Tot i ser una sitja aïllada, aquesta estructura implica l’existència de treball agrícola a la zona i possiblement un assentament relacionat amb les vil·les que articulaven el territori en època romana, com la propera vil·la de Can Fonollet (al terme municipal de Terrassa). A més, el farciment de l’estructura, amb abundant material de construcció com tègules i ímbrex, ens mostra la presència d’una establiment més antic o la seva reparació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta mateixa època es van localitzar també dos enterraments en fossa simple, sense aixovar ni coberta conservada; n<span>o se sap si podrien formar part d'una necròpolis més gran associada a algun establiment proper o bé tractar-se de tombes aïllades sense cap més continuació.</span></span></span></span></p> | 08238-84 | Carrer Josep Mitats, 2 (Les Fonts) | <p><span><span><span><span>L’any 2009, durant les obres de cobriment del poliesportiu ubicat al costat de la Torre Julià, l’estudiós local Francesc Margenat va recollir un fragment d’àmfora tarraconense i un fragment de Terra Sigil·lada sudgàl·lica que va lliurar al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Arran d’aquestes troballes, l’Ajuntament de Sant Quirze va encarregar a l’empresa ATICS S.L. la realització d’un control i seguiment arqueològic de les obres de fonamentació del nou edifici que s’havia de construir annex a la Torre Julià. La intervenció s’inicià el juliol del 2009 i tingué com a resultat la documentació i excavació de quatre estructures de moments cronològics diferents. </span>Un cop es va finalitzar les tasques arqueològiques aquestes es va tornar a omplir per continuar les obres. Els materials arqueològics recuperats van ser estudiats i actualment estan custodiats per l’empresa responsable de la intervenció, a l’espera de completar el seu dipòsit en un museu o centre autoritzat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El setembre d’aquell mateix any es va realitzar un altre seguiment per a noves rases de fonamentació en llocs susceptibles de contenir restes arqueològiques. En aquest cas, però, no es va documentar cap indici o resta que indiqués la presència d’alguna estructura arqueològica ja que no es va assolir la cota on es van localitzar els enterraments.</span></span></span></p> | 41.5255000,2.0347200 | 419466 | 4597545 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-843.jpg | Inexistent | Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 94|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99119 | Font de Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-barra | <p><span><span><span>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | Segle XIX-XX | <p><span><span><span>Mina situada al peu del talús damunt el qual s’ubica la masia de Can Barra, a l’angle nord de la finca, molt a prop de la riera del mateix nom. A la boca de la mina s’observa una estructura de maons embellida amb un arc de mig punt. Disposa d’una obertura quadrada que dona accés a la mina, protegida per una reixa de ferro. L’aigua surt a raig, sense brollador construït, s’entolla en una pica quadrangular de poca profunditat i seguidament desguassa per un canal consolidat amb ciment que, després d’uns metres, desemboca a la riera.</span></span></span></p> | 08238-85 | Parc de Can Barra | <p><span><span><span>Sant Quirze ha estat tradicionalment un terme ric en aigua, amb l’existència de nombrosos rierols, torrents, rieres i barrancs, així com abundants aigües subterrànies que eren utilitzades per mitjà de pous, mines i fonts. La majoria de masies del terme tenien la seva pròpia font, com és el cas de la de Can Barra, que regava els horts de la masia. L’any 1901 va ser legalitzada com a font d’aigua potable, i va ser sempre un indret de proveïment d’aigua molt apreciat per la gent de Sant Quirze. Actualment és una de les poques fonts vives que es conserven al terme, i la que té el doll d’aigua més abundant. </span></span></span></p> | 41.5288820,2.0821318 | 423426 | 4597877 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-852.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99119-854.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | La font està parcialment coberta per vegetació. L’entorn és avui en dia el Parc de Can Barra, un ampli espai verd del poble articulat per la riera de la Betzuca i zona de passeig i esbarjo. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99683 | Torre Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gorina | <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. Els tres cossos horitzontals presenten, en totes quatre façanes, la mateixa estructura de tres eixos d’obertures alineats i simètrics: tres portes a la planta baixa i el primer pis i sis finestres, aparellades de dos en dos, al segon pis. A la façana nord-est les obertures centrals de la planta baixa i el primer pis estan tapiades. També és comú a les quatre façanes una balconada de ferro a l'alçada del primer pis que ocupa tot l'ample dels murs. </span></span></span><span><span><span>A la façana principal aquesta balconada, més sobresortida que la resta, està sostinguda per primes columnes metàl·liques i forma un porxo que protegeix l’accés a la casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el primer i el segon pis hi ha una cornisa motllurada i decorada amb mènsules, que envolta tot l'edifici i es repeteix a la part superior. Una altra balconada d’obra corona l’edifici, actuant com a ràfec. Actualment hi podem observar la inscripció '1888-2004' (les dates de construcció i restauració de l’edifici), però en imatges antigues s’hi veu un rètol on hi posava “Villa Antonia”, segurament en honor de la mestressa de la casa com era habitual batejar aquestes segones residències. En aquestes fotografies també s’hi veu una estructura desapareguda que coronava l’edifici, una torreta quadrangular amb dos nivells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Completa el conjunt una zona enjardinada que envolta l’edifici pel sud i l’est. D’altra banda, el recinte, compartit amb el mas, està envoltat per una tanca perimetral. Aquesta tanca alterna pilars coronats amb pinacles decoratius i trams de mur decorats amb una sanefa horitzontal ceràmica i rematats per una reixa de ferro forjat.</span></span></span></p> | 08238-86 | Passeig de Can Barra, s/n | <p><span><span><span>L’any 1888 els propietaris de la masia de can Barra, els Gorina – fabricants tèxtils de la veïna Sabadell – van fer construir aquesta casa senyorial al costat de la masoveria com a torre d’estiueig on passar les vacances. En aquella època Can Barra era un indret envoltat de vinyes i de bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1937 i 1938 algunes de les dependències de la torre van ser utilitzades com a aules: els infants del poble no cabien a l’escola, insuficient per acollir el gran nombre d’infants refugiats de la Guerra Civil que van arribar a Sant Quirze. L’any 2004 l’edifici va ser restaurat i avui en dia és l’espai de l’Escola Municipal de Música Can Barra. </span></span></span></p> | 41.5287053,2.0818609 | 423403 | 4597859 | 1888 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-863.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-867.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99684 | Parc de Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-feliu | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> | Finals segle XX | <p><span><span><span>El Parc de Can Feliu és una gran espai verd situat al nord de la riera del mateix nom, també anomenada de la Betzuca (per aquest motiu també és conegut com a Parc de la Betzuca). Té una superfície de més de 54.000m2 formada principalment per extensions de prat amb arbres. Al centre del parc hi ha un llac artificial amb sortidor d’aigua, i a l’extrem nord-oest una petita zona de jocs infantils (just a sota la biblioteca municipal) i un espai circular amb paviment de ciment i un escenari. Un camí pavimentat per a vianants creua el parc des del carrer Llaurador i fins al carrer de Leonci Quera paral·lel a la riera; també hi ha alguns caminets de terra que es ramifiquen i permeten passejar per d’altres indrets del parc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitualment s’hi poden observar espècies autòctones d’ocells com el pit-roig, la cuereta blanca, garces o puputs.</span></span></span></p> | 08238-87 | El Parc ocupa la zona delimitada per la riera de Can Feliu o de la Betzuca, els carrers Leonci Quera i Tisner, Llaurador i Onze de Setembre, i la biblioteca municipal. | <p><span><span><span>L’espai on està ubicat el parc de Can Feliu formava part de la finca de la masia del mateix nom, situada al nord-est del parc i a un nivell més elevat. Concretament era l’espai destinat a l’horta, que era regada per dues mines situades, una molt a prop de l’altra sota la casa de Can Feliu, on avui hi ha el parc. </span></span></span></p> | 41.5311338,2.0773846 | 423032 | 4598131 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-878.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||||
| 99685 | Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX | Actualment nombrosos grafitis embruten les parets del corraló. | <p><span><span><span><span>Pas cobert en un edifici entre mitgeres que comunica els carrers Vila Puig i Pompeu Fabra. Es tracta d’un carrer privat amb dret de pas públic. S’hi accedeix a través d’una obertura en arc rebaixat ubicada a la planta baixa de l’edifici, al cantó dret. El pas té una coberta plana amb bigues de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una de les parets del pas cobert hi podem observar un mural que representa diferents figures relacionades amb els diables i un correfoc realitzat l'any 2012 per Samuel Moraño, artista local conegut com a 'Sílex'. A la cantonada superior dreta del mural s’hi pot llegir, tot i que força desgastat, el nom “ Corraló dels diables”. </span></span></span></span></p> | 08238-88 | Carrer Pintor Vila Puig, 33 | <p><span><span><span><span>El corraló és una via de pas que comunica dos dels carrers que conformaven el nucli antic de Sant Quirze, construït al segle XVII: el carrer Vila Puig, que era l’antic carrer Major i per tant l’eix principal del poble durant gran part de la seva història, i el carrer Pompeu Fabra. La casa on es troba l’accés al corraló, avui en dia abandonada, era una botiga de queviures coneguda com “</span><span lang='ES'>Cal Valentí dels Telèfons” perquè era on hi havia la centraleta telefònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el corraló és un dels llocs de pas més característics del correfoc de Festa Major. A canvi de poder utilitzar aquest passatge (que és privat) la Colla de Diables de Sant Quirze va encarregar-se de la reparació de les seves parets i hi va fer el mural que s’hi pot veure actualment.</span></span></span></span></p> | 41.5338103,2.0796198 | 423222 | 4598427 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-887.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99686 | Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-0 | <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Escultura de pedra de cinc metres d’alçada formada per un alt pedestal i una estàtua del Sant Crist, obra de l’escultor Francesc Juventeny i Boix. Està ubicada al capdamunt d’un petit turó molt proper a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pedestal s’aixeca sobre una base rectangular de pedra, i té forma de torre quadrangular que s’estreny lleugerament a mesura que va guanyant alçada. Està construïda amb carreus rectangulars, més grans a la base que a la part superior. A la part frontal del pedestal hi ha una placa de pedra amb una inscripció gravada on, en llatí, es recorda la seva inauguració: '<span><span>REGNANTE DOMINO NOSTRO IESV CHRISTO / SVB PONTIFICATV PII PAPAE XII / ET DOMINI CREGORII MODREGO CASAVS / EPISCOPI BARCINONENSIS / HVIVS PAROECIAE PASTORALEM CVRAM AGENTE / D. IOSEPHO PONS ET PIÑOL / DIE XXII MENSIS APRILIS ANNO SALVTIS MCMLVII / SACRATISSIMO CORDI IESV / SACRATVM EST HOC MONVMENTVM ERECTVM LARGITATE / CONIVGVM DD. FELISIS BARNOLA ET COMAS / MARIAE D. VALLRIBERA ET GORINA / IN PRAEDIO EORVM IVXTA ANTIQVISSIMVN SACELLVM / SANT FELIVET DE VILAMILANYS / VVLGO APPELLATVM NVPER REPARATVM / VT ITERVM SVB PROTECTRICE CAELESTI / EIVS VMBRA HIC VENIAT ET CONGREGETVR / PIA AC DEVOTA FIDELIVM PLEBS'</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pedestal serveix de suport per a una estàtua de Jesucrist, que es representa vestit amb una túnica, els braços oberts i el Sagrat Cor al pit. Aquesta imatge cristiana simbolitza el cor de Jesucrist i representa el seu amor i sacrifici per la humanitat; està coronat d’espines i envoltat de flames com a símbol del seu patiment i amb una creu que recorda la seva mort per salvar la humanitat. </span></span></span></p> | 08238-89 | Al capdamunt d'un petit turó molt proper a l'ermita de Sant Feliuet de Vilamilans | <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1940 el matrimoni Barnola (Feliu Barnola Comas i M. Dolors Vallribera Gorina) van comprar la gran finca formada pels masos i terres de Can Viver de la Serra, Can Ferran i Can Barata, a la qual pertanyia l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans. L’any 1949 van iniciar una important obra de restauració de l’ermita que va acabar l’any següent, van urbanitzar el parc de l’entorn i van edificar una casa per a l’ermità. Poc després van fer erigir dalt del turó més proper l’estàtua del Sagrat Cor, obra de l’escultor Francesc Juventeny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 es va posar la primera pedra del monument, que va ser inaugurat el 22 d’abril de 1957 durant l’aplec d’aquell any; en aquella època era molt concorregut l’aplec anual que es celebrava a l’ermita. L’arquebisbe Gregorio Modrego va fer l’acte de benedicció del Sant Crist, tal i com recorda la inscripció del pedestal.</span></span></span></p> | 41.5113350,2.0470029 | 420473 | 4595962 | 1957 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-894.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Francesc Juventeny i Boix | Francesc Juventeny i Boix (1902-1981) va ser un escultor català, conegut sobretot per les seves obres religioses. Va realitzar diverses escultures importants en esglésies de Catalunya, com la famosa imatge de Jesús del Sagrat Cor a Terrassa. El seu estil combinava elements modernistes amb la tradició de l'escultura religiosa clàssica. Va ser una figura destacada de l'art religiós de la seva època. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99687 | Escultura Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-duc | <p><span><span><span>MEDINA, R. (2020). Tom Carr. L’escultura mental: presència i contingència. Viena edicions.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit rectangular de granit negre, de tres metres d’alçada, i una figura sinuosa d’acer inoxidable que l’abraça per un lateral. Aquesta figura representa, de manera molt esquemàtica, un duc o mussol, recognoscible pel cos arrodonit i sobretot per l’acabament de la part superior en dues puntes que simulen les orelles. L’escultura s’aixeca damunt una base rectangular de formigó de 2x1’50 metres, situada al centre d’una de les rotondes d’accés a Sant Quirze.</span></span></span></p> | 08238-90 | Rotonda a la cruïlla entre les rondes Arraona i de Santa Julita, l'avinguda Camí del Mas i el carrer Priorat. | <p><span><span><span>L’escultura del Duc, obra de Tom Carr, va ser inaugurada l’any 2003. És un símbol del sobrenom que identifica el veïnat de Sant Quirze, conegut com a “mussols” i “mussoles”.</span></span></span></p> | 41.5359265,2.0844921 | 423631 | 4598658 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Tom Carr | Tom Carr és un artista contemporani de projecció internacional. D’origen nord-americà, va néixer a Tarragona l’any 1956. Després de viure als Estats Units va tornar a Catalunya per estudiar Belles Arts, i actualment viu i treballa a Sant Quirze. La seva obra inclou escultures públiques en espais exteriors a Europa i Estats Units, així com nombroses exposicions i projeccions i instal·lacions lumíniques.A més de l'escultura del Duc, en l'espai urbà de Sant Quirze del Vallès trobem una altra obra de Tom Carr, l'escultura 'Continuum'. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99688 | Escultura als avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-avis | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit de formigó de 2’20 metres d’alçada per 1’10 metres d’amplada. L’estructura té un rebaix de formigó que serveix per sostenir una peça de granit rectangular, que alhora fa de suport d’un relleu de bronze on s’hi representa un conjunt de quatre persones. Al centre una dona envolta amb els braços dues persones grans situades a ambdós costats – un home i una dona - que al seu torn abracen un infant ubicat al mig de l’escena. L’infant, descalç, sosté amb les mans alçades un ram de flors. A la part posterior del monument hi ha l’escut de Sant Quirze del Vallès i a la part frontal una inscripció amb la dedicatòria “SANT QUIRZE ALS AVIS' i l’any: 1989. Tant la inscripció com l’escut estan elaborats en metall.</span></span></span></p> | 08238-91 | Plaça dels Avis | <p><span><span><span>Aquesta escultura és un homenatge a totes les persones grans de Sant Quirze. Originalment l'obra estava situada a la cantonada entre l'avinguda Antoni Gaudí i el carrer Dr. Fleming però va ser reubicada en l’indret actual l’any 2003, un lloc significatiu donat que es situa just darrera de l’edifici del Casal d’Avis de Sant Quirze. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) va ser un escultor i pintor que residí des de ben petit a Sabadell. Allà inicià la seva formació, que va seguir a la Llotja de Barcelona i més endavant a París. Dins la seva obra trobem nombroses escultures sobretot a Sabadell, en indrets com la Salut, la carretera de Matadepera, l’església de Sant Salvador o les places del Dr. Fleming, de les Dones del Tèxtil o d’Anselm Clavé. Fàbregas alternà l’escultura amb la pintura al fresc, realitzant nombroses obres per diversos temples de Sabadell i també de la comarca. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·laborà en les seves últimes obres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta no és l’única escultura de l'artista Camil Fàbregas a Sant Quirze del Vallès; al poble també hi trobem el seu monument al doctor Josep Maria Relat.</span></span></span></p> | 41.5340400,2.0803545 | 423283 | 4598452 | 1989 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-916.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Camil Fàbregas Dalmau | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99689 | Monument al doctor Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-doctor-relat | El bust de bronze presenta pàtina i canvis de coloració propis del pas del temps. | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit de pedra de dos metres i mig acabat en semicercle amb una fornícula a la part superior que conté un cub de granit. Aquest serveix de suport pel bust de bronze del doctor Josep M. Relat. A la part central del monòlit hi ha, en lletres metàl·liques, la inscripció “SANT QUIRZE AL DOCTOR JOSEP MARIA RELAT' i, sota, l’escut de Sant Quirze del Vallès i l'any: 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El monument està situat en una placeta circular formada per una anella de formigó amb parterres. </span></span></span></p> | 08238-92 | Plaça del Doctor Relat | <p><span><span><span>Josep Maria Relat (Avinyó, 1910- St. Quirze del Vallès, 1985) va arribar a Sant Quirze l'any 1933, on va desenvolupar la seva activitat professional com a metge durant 43 anys. Va ser especialment important la seva ajuda a les víctimes de les riuades de l'any 1962. En homenatge a ell i a la seva tasca el poble de Sant Quirze va donar el seu nom a aquesta plaça i hi va erigir una escultura amb el seu bust.</span></span></span></p> <p>Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) va ser un escultor i pintor que residí des de ben petit a Sabadell. Allà inicià la seva formació, que va seguir a la Llotja de Barcelona i més endavant a París. Dins la seva obra trobem nombroses escultures sobretot a Sabadell, en indrets com la Salut, la carretera de Matadepera, l’església de Sant Salvador o les places del Dr. Fleming, de les Dones del Tèxtil o d’Anselm Clavé. Fàbregas alternà l’escultura amb la pintura al fresc, realitzant nombroses obres per diversos temples de Sabadell i també de la comarca. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·laborà en les seves últimes obres.</p> <p>Aquesta no és l’única obra de l'artista Camil Fàbregas a Sant Quirze del Vallès; al poble també hi trobem l'escultura als avis.</p> | 41.5319611,2.0799354 | 423247 | 4598221 | 1989 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99689-922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99689-923.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Camil Fàbregas Dalmau | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99690 | Escultura El Ahorro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-el-ahorro | <p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>BOIX GENÉ, Josep (1993). F. Bach-Esteve. A “Col·lecció Homenatges”, Ajuntament de Terrassa. </a></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Placa de pedra calcària de 10 centímetres de gruix i 1'90 metres d'alt per 1'50 metres d'ample. Presenta un relleu on s'observen tres figures esculpides amb una tècnica que buida el material del voltant de manera que les figures quedin “enfonsades” respecte al pla, sense sobresortir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del relleu hi veiem una dona amb vestit i descalça i a la dreta un home també descalç i amb el tors nu que li sosté una mà. Ambdós mantenen el cap de perfil i observen un infant de curta edat situat a l’esquerra de la dona. El nen es presenta nu i té la mà esquerra damunt del cap mentre que amb la dreta sosté, amb l’ajuda de la dona, el que sembla una guardiola damunt l'espatlla. </span></span></span></p> | 08238-93 | Avinguda Pau Casals, 29 | <p><span><span><span>Aquesta obra va ser realitzada l’any 1955 per l’escultor terrassenc Ferran Bach-Esteve Massaneda. Fou col·locada a l’entrada de l’antiga sucursal de la Caixa de Sabadell; d’aquí el nom i temàtica de l’escultura, “El ahorro”. Més endavant el local va ser una llibreria-papereria i actualment està desocupat. </span></span></span></p> | 41.5320956,2.0831162 | 423512 | 4598234 | 1955 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99690-932.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Ferran Bach-Esteve Massaneda | Ferran Bach-Esteve Massaneda (Sant Pau de Fenollet, 1929 – Terrassa, 1992) va ser un escultor i artista nord català. Nascut a la comarca de Fenolleda, a la Catalunya Nord, amb quatre anys va traslladar-se a Terrassa, que és considerada la seva ciutat. La seva obra evolucionà a través de les dues principals tendències contemporànies de l’artista: des del classicisme d’arrels noucentistes fins a l’abstracció. A partir de 1970 va destacar per la seva recerca en l’ús de l’acer inoxidable, material que oferia nombroses possibilitats i que ell considerava que era el que millor traduïa la idea de contemporaneïtat. Al llarg de la seva trajectòria va obtenir nombrosos premis i també l’elogi de crítica i públic. La seva obra es troba repartida per nombrosos espais públics i privats del país. | 106 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99691 | Premsa vinícola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-vinicola | <p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). <em>La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès</em>. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> | Segle XIX | La premsa està en bon estat de conservació, però el mur de pedra seca que forma part del conjunt està ensorrat en un dels seus extrems. | <p><span><span><span>Components metàl·lics d’una premsa de vi antiga del tipus gàbia que es conserva parcialment. Era utilitzada per premsar el raïm i extreure el most amb el que s’elaborava el vi. Conserva el mecanisme del cargol i la cassoleta amb la vàlvula de drenatge o embut per on queia el most. Aquest tipus de premsa, el primer que es va desenvolupar, consistia en un cilindre de fusta fabricat amb llistons col·locats verticalment, la gàbia, que s’omplia de raïm. El cargol es feia rodar i feia baixar una tapa, anomenada barret, que anava premsant el raïm fent que el most fluís per les obertures de la gàbia i anés a parar a la cassola fins que, a través d’una vàlvula de drenatge o embut, era abocat en un recipient. La palanca té una petita placa metàl·lica on es pot llegir “José Guardiola / Cruz Cubierta 130 / Barcelona”, informació molt probablement relacionada amb el fabricant o taller metal·lúrgic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La premsa està situada en una rotonda, damunt un petit talús contingut per un mur de pedra seca de poca alçada. Completa el conjunt una petita filera de ceps. Al costat de la premsa hi ha un petit cartell que dona la informació bàsica sobre la peça.</span></span></span></p> | 08238-94 | Rotonda a la cruïlla entre la ronda Arraona i el carrer Vallcorba | <p><span><span><span>Aquesta premsa de vi va ser recuperada l’any 1990 pel Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze; se’n desconeix el lloc de procedència, però hauria pertangut a alguna de les masies que hi havia a Sant Quirze, dedicades sobretot a la producció vitivinícola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins als anys seixanta Sant Quirze era un poble fonamentalment agrícola. Al segle XVIII, moment d’especialització del camp, la vila es va centrar en el cultiu de la vinya, que va passar a ocupar el 70% de les finques conreades. L’any 1890 es va comptabilitzar al poble una producció de 12.000 hectolitres de vi, que es pot considerar prou important tenint en compte que era un dels municipis més petits de la comarca; l’historiador Ramon Batalla va escriure que aquell mateix any els pagesos que treballaven en els conreus o la vinya de Sant Quirze representaven el 36% de la població. </span></span></span></p> | 41.5351013,2.0822525 | 423443 | 4598568 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99691-942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99691-943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99691-944.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Fins almenys l’any 2011 la premsa encara conservava la gàbia i el barret de fusta; segons fonts orals aquests elements s’haurien retirat degut a la seva difícil conservació i avui en dia estarien desats en un dels magatzems de l’Ajuntament. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99692 | Projector cinematogràfic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-cinematografic-0 | <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</p> <p>Inventari del fons del Grup d'Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès. Número 136.</p> <p>MARTIN BERBOIS, Josep Lluís (2017). Pa amb vi i sucre. Història oral de Sant Quirze del Vallès. Rafael Dalmau editor.</p> <p> </p> | Mitjan segle XX | La màquina està en molt bon estat de conservació, probablement repintada. | <p><span><span><span>Projector cinematogràfic de la marca OSSA, actualment exposat al vestíbul d’accés de la Patronal. El dispositiu era utilitzat per mostrar pel·lícules cinematogràfiques sonores de 35mm. La màquina està formada per un peu o base de suport, la làmpada, les lents de projecció, dues bobines i el visor. A part, també hi ha l’equip de so amb amplificador i altaveu. A la part de darrera de la càmera hi veiem una circumferència de color vermell amb la marca gravada: OSSA 60A. </span></span></span></p> | 08238-95 | La Patronal (Avinguda Pau Casals, 86) | <p><span><span><span>Aquest projector procedeix de l’antic cinema “Cine Nuevo” de Sant Quirze, que va estar actiu des de meitat de la dècada de 1940 fins a mitjans dels ’70. Estava situat al primer pis del Sindicat Agrícola, més conegut com “La Cooperativa”, ubicat a la plaça de la Vila. Aquest edifici va ser construït l’any 1927 com a lloc de reunió i esbarjo de la classe treballadora en contraposició a l’edifici de la Patronal, molt pròxim i adreçat a les classes més benestants. A la planta baixa hi havia el bar i botigues; al primer pis, a part del cinema, també s’hi celebraven balls i representacions teatrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze va recuperar la màquina de projecció per evitar que desaparegués, i actualment forma part de la seva col·lecció de béns mobles amb el número d’inventari 136. Des de l'any 2019 està exposada públicament al vestíbul de la Patronal.</span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99692-952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99692-953.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font | OSSA (Orpheo Sincronic Sociedad Anónima) | L’empresa OSSA (Orpheo Sincronic Sociedad Anónima) va ser fundada per l’industrial barceloní Joan Giró i activa entre 1928 i 1982. Inicialment es va dedicar a la fabricació de maquinària cinematogràfica i, més tard, a la de motocicletes. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||
| 99695 | Parc de les Morisques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-les-morisques | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Gran parc urbà situat a la zona del Mas Duran. Ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i està encerclat per un mur amb tanca perimetral que disposa de tres entrades: la principal situada al sud, a la cruïlla entre la Rambla Lluís Companys i l’avinguda Camí del Mas; una porta a l’est que dona al carrer Josep Carner, i una entrada al nord-est que permet accedir des de l’avinguda Camí del Mas. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc alterna superfícies cobertes de gespa amb camins pavimentats que permeten passejar i creuar el parc d’una punta a l’altra. També hi ha nombrosos arbres d'espècies diverses, com plataners, oms, pins, roures i algunes palmeres. Destaca com a arbre d’interès local l’anomenada olivera vella, situada uns 15 metres a la dreta de l’entrada principal que, tot i plantar-se a principis del 2000 en el moment de creació del parc, té una evident antiguitat tal com indiquen les dimensions de la seva soca i arrels. Molt a prop de la porta principal també hi trobem l’escultura de la Dona del Neolític, de Jaume Cases.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al sector sud del parc destaquen dos espais que estructuren aquesta zona: un llac artificial amb un sortidor d’aigua i un amfiteatre de pedra. D'altra banda, repartits per diferents indrets del parc trobem algunes zones de jocs infantils i un gimnàs urbà, així com diverses serpentines metàl·liques que configuren part de l'escultura Continuum, de l'artista local Tom Carr.</span></span></span></p> | 08238-96 | Mas Duran | <p><span><span><span>L’espai que ocupa l’actual parc de les Morisques era un paratge propietat de la finca del Mas Duran, una de les masies de Sant Quirze. Allà hi havia la font de les Morisques, que donà nom al parc, coneguda també com de la Taula Rodona (sobretot a Sabadell). Era un un espai molt visitat per quirzetencs i sabadellencs, una zona ombrívola i amb molts arbres, sobretot plàtans. Amb la urbanització dels terrenys a finals de la dècada dels 80 per a la construcció de la zona residencial de Mas Duran quan es va aplanar tota la zona amb l’abocament de terres que van tapar la font. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la remoció de terres per a la urbanització de la zona també van ser documentades diferents estructures i restes prehistòriques, corresponents a una cronologia entre el neolític mig i el Bronze Final. Aquestes formen part de l’extens i ja molt conegut aleshores jaciment de la Bòbila Madurell, i van ser excavades entre finals dels 80 i principis dels 90. L’escultura Dona del Neolític que s’erigeix a l’entrada del Parc de les Morisques recorda aquest passat neolític del poble i el que és sens dubte el seu jaciment més important, la Bòbila Madurell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El parc va ser inaugurat el 16 de març del 2003 per l'aleshores conseller en cap Artur Mas i Gavarró. Avui en dia és un important centre de la vida social del poble, un dels principals espais de passeig i on es celebren bona part de les activitats a l'aire lliure i festes populars. </span></span></span></p> | 41.5340733,2.0857287 | 423732 | 4598450 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-962.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-963.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99695-965.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||||
| 99696 | Parc de Can Barra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-barra | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg d’arbres i arbredes d’interès local. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> | Finals del segle XX | Alguns elements del parc (les construccions de l'skateparc, les baranes dels ponts i un cartell informatiu) presenten grafitis, però en general l'entorn es conserva net i en bon estat de conservació. Cal destacar una línia elèctrica que trenca l'ambient natural del parc. | <p><span><span><span>El parc de Can Barra és un espai natural situat al voltant del torrent de la Betzuca en el seu tram entre el carrer del Llaurador i fins la carretera de Molins de Rei. Ocupa una extensió de 47.000 metres quadrats, enclotada i delimitada pel carrer dels Avets, el Passeig de Can Barra, l’Avinguda Antoni Gaudí i la gran esplanada coneguda com El Sot. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És un parc típic de riera que conserva la vegetació autòctona de ribera amb arbres com baladres, freixes de fulla petita i saücs. Dos camins principals discorren a banda i banda del torrent: un d'ells, més arranjat, forma part d'un circuit esportiu i està senyalitzat; l'altre ha estat menys modificat i conserva un entorn més natural. Tot el parc ha estat adequat per al passeig: hi ha instal·lats diversos fanals i s’hi van construir passeres i ponts que permeten travessar la riera. També disposa de dues petites zones esportives situades a ambdós extrems del parc: l’skatepark municipal i una pista de bàsquet. A l’alçada de la masia de Can Barra, al peu d’un talús, hi ha la font del mateix nom que aboca aigua a la riera. </span></span></span></p> | 08238-97 | Entorns de la riera de Can Barra, entre el carrer del Llaurador i la carretera de Molins de Rei. | <p><span><span><span>L’espai de l’actual Parc de Can Barra formava part de l’antiga finca de la masia de Can Barra, una de les més importants de Sant Quirze documentada ja al segle XVII. A finals dels anys 80 l’Ajuntament de Sant Quirze va sanejar la llera del torrent de la Betzuca i va adequar tota la zona per convertir-la en un espai d’esbarjo urbà. Aleshores el Grup d’Investigació Històrica de Sant Quirze del Vallès va recuperar les dues moles d’un molí enrunat que hi havia prop de la riera, que van ser instal·lades posteriorment en una rotonda pròxima. Ja als anys 2000 es van construir l’skatepark municipal i la pista de bàsquet.</span></span></span></p> | 41.5292705,2.0818448 | 423402 | 4597921 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99696-976.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | A la part superior del Parc de Can Barra, en un lateral del carrer dels Avets, hi ha l’anomenat pi gros del skatepark, un arbre proposat com a d’interès local (núm. 14). És un pi pinassa de notables dimensions, amb un tronc recte i de gran alçada i una capçada simètrica i allargada que creix elevant-se enmig de la vegetació de la riera. El parc de Can Barra és una continuació de l’adjacent parc de can Feliu, només separats pel carrer Llaurador. D’aquesta manera constitueixen un llarg eix verd del poble que permet fer un passeig de gairebé un quilòmetre de longitud entre la Biblioteca Municipal i la carretera de Molins de Rei. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | |||||
| 99700 | Gegantó Albert Beltran Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geganto-albert-beltran-hilari | <p><span><span><span>Figura de gegant que representa una persona real, l’Albert Beltran Hilari, fundador de la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès i impulsor dels primers gegants del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La figura medeix 2 metres i 10 centímetres i vesteix l’uniforme de la colla: camisa vermella amb l’escut de Sant Quirze al pit, faixa verda i faldilla negra. La faixa està brodada amb el seu nom, com la que ell portava, i el gegantó també duu un element que li era característic: una tovallola blanca a l’espatlla. A més, la figura té una semblança notable amb la persona que representa, fet que el fa perfectament recognoscible.</span></span></span></p> | 08238-98 | Masia de Can Barra | <p><span><span><span>L'Albert Beltran Hilari pertanyia a la quarta generació de la mateixa nissaga familiar que feien de geganters i inicià la seva trajectòria amb la colla de Sabadell. Un cop establert a Sant Quirze, i juntament amb el seu cosí Antoni Beltran Asens, va proposar a l’Ajuntament que construís una parella de gegants pròpia pel municipi, ja que fins aleshores sempre s’havien llogat per la Festa Major. D’aquesta manera l’any 1984 va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès i els gegants Quirze i Julita, els primers del municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2017 la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès va estrenar aquest gegantó en homenatge a l’Albert Beltran Hilari. Va ser batejat en una trobada especial, la Trobada Albert Beltran Hilari, que des d’aleshores es celebra cada any al mes d’abril el cap de setmana més pròxim a Sant Jordi.</span></span></span></p> | 41.5284934,2.0816115 | 423382 | 4597834 | 2017 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99700-981.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99700-982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99700-983.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-09 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Jordi Grau i Martí (Taller El Drac Petit) | El gegantó Albert Beltran és un dels 7 gegants que té actualment la Colla de Geganters i Grallers de Sant Quirze del Vallès, i que es completen amb els dos gegants principals, en Quirze i la Julita; la parella de gegantons del mussol Feliu i l’òliba Obdúlia, la geganta Mariona, i els gegantons infantils del Lleó Quirze i la Princesa Julita, fets per començar a introduir en el món dels gegants els nens i nenes. La colla també compta amb cinc capgrossos: l’avi, l’àvia, el bomber, el guerrer i la bruixa. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99816 | El Corb de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-corb-de-sant-quirze | <p><span><span><span>Figura en forma de corb elaborada en fibra i resina i imprimació de reforç. Mesura 2’80 metres de llarg per 1’10 d’ample, té una altura de 230 centímetres i pesa 34 quilograms. De color negre, amb les plomes dibuixades en tonalitats verdoses, l’animal es presenta en posició d’atac: amb les ales aixecades, el bec entreobert i les dues potes cap endavant, ensenyant les urpes. Disposa de catorze punts de foc d’encesa elèctrica repartits per les ales, el bec, la cua i les urpes. Els ulls tenen un sistema de leds que permeten que li brillin en color blanc i vermell. Com a mesura de seguretat el corb disposa d’una llum que la persona que carrega la figura pot encendre des de l’interior si té algun problema o necessita ajuda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La figura té un ball propi, el “Ball del Corb”, que dansa a l’inici del correfoc. La música, obra de Dani Ramon i Anna Garcés, s’interpreta amb tenora i tabal i té una part ràpida i una altra de lenta, que és la que balla el corb. En el cas del correfoc de la Festa Major de Sant Quirze la figura no fa el recorregut i només reapareix al final; sí que acompanya, en canvi, els correfocs infantil i de Les Fonts, ja que tenen recorreguts molt més curts i amb molt menys volum de públic. </span></span></span></p> | 08238-99 | Masia de Can Feliu | <p><span><span><span>El Corb és una iniciativa de la colla de Diables Sant Quirze, que volia celebrar el trentè aniversari de l’entitat (creada l’any 1994) incorporant la seva primera bèstia de foc. Va ser presentat oficialment el 30 d’agost de 2024 en el marc dels actes de la Festa Major de Sant Quirze. La figura va poder ser construïda gràcies, en part, a una campanya de micro-mecenatge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tria d’aquest animal en concret per a la figura s'explica perquè el corb té un significat important per a l’entitat, ja que forma part de la llegenda de l’Iskariot. Segons aquesta història, un corb va ser l’encarregat de donar la notícia de la mort de Judes Iscariot als seus companys dimonis, d’aquí que aquest animal s’hagi convertit en un símbol emblemàtic del grup i en un dels elements principals del seu correfoc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Corb va ser la primera bèstia de foc de la colla de Diables de Sant Quirze i, fins a data d’avui, l’únic element de bestiari festiu del poble, fet pel qual la seva creació va suposar un enriquiment important del patrimoni popular quirzetenc. </span></span></span></p> | 41.5329891,2.0759708 | 422917 | 4598339 | 2024 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99816-991.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99816-992.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Xavi Badia i Benraus (Taller La Gàrgola) | La figura del corb està estretament lligada a la llegenda de l’Iskariot, un relat creat per la colla de diables que dona el tret de sortida del correfoc de Sant Quirze i que es desenvolupa també al llarg del seu recorregut. L’espectacle comença sempre amb una soga encesa - que fa referència al correfoc de l’any anterior - i amb el personatge de la bruixa invocant Judes Iskariot amb l’ajuda del corb. Aleshores surten els diables, sequaços de Judes, i comença el correfoc, que es representa com una guerra entre els diables i el poble. Al final sempre acaba guanyant el poble i es crema la bruixa, però la soga mai s’apaga: l’any següent tornarà a aparèixer encesa i la història tornarà a començar. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 | ||||||
| 99827 | Obres de Joan Vila Puig al Museu d'Art de Sabadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obres-de-joan-vila-puig-al-museu-dart-de-sabadell | <p><span><span><span>MUSEU D’ART DE SABADELL (2002). La Col·lecció: 1875-1936. Catàleg de l’exposició. </span></span></span></p> | Segle XX | <p><span><span><span>El Museu d’Art de Sabadell conserva 18 obres de Joan Vila Puig realitzades entre el 1917 i el 1941 sobre paper, tela i cartró. La majoria estan centrades en el tema preferit del pintor, el paisatge: entre les obres de la col·lecció hi ha quadres que reprodueixen paisatges de Santiga, Ciutadilla, Sant Pau de Riu-sec, Mura, Gualba, Santa Coloma de Farners i Rialp. També hi ha un parell de retrats (segons consta en l’inventari, del pare i la mare del senyor Pou), una còpia de la Dànae de Tizià, un bodegó i tres obres més de temàtica diversa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Museu d’Art de Sabadell ha anat obtenint les diferents obres a través de compres, donacions i llegats. Totes es troben custodiades a la reserva del museu excepte l’oli sobre tela “Tardor a Santiga” (núm. d’inventari 124) que es troba a l’exposició permanent.</span></span></span></p> | 08238-100 | Museu d'Art de Sabadell | <p><span><span><span>Joan Vila Puig (Sant Quirze del Vallès, 1890 – Bellaterra, 1963) fou un pintor deixeble de Joan Vila Cinca a Sabadell i, posteriorment, de la Llotja i l’Escola de Bells Oficis a Barcelona. Va ampliar els seus estudis, pensionat per l’Ajuntament de Sabadell, a l’escola de San Fernando de Madrid. La seva obra es centra en temes rurals humils i té </span></span></span><span><span><span>com a tema freqüent els paisatges del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva primera exposició individual va ser al Centro Artístico de Granada l’any 1918 i des d’aleshores la seva trajectòria no s’aturà, exposant en diferents indrets com Barcelona i Madrid (1920) o París (1930). Al llarg de la seva carrera va aconseguir nombrosos reconeixements: diverses medalles a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid (tercera l’any 1929, segona l’any 1930 i primera l’any 1943), premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d’honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño de la mateixa ciutat (1955). A Sabadell li va ser concedida la medalla d’argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca. </span></span></span></p> | 41.5332642,2.0807263 | 423314 | 4598365 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99827-1004.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Joan Vila Puig | Les 18 obres de Vila Puig conservades al MAS corresponen als següents números d’inventari: 10, 32, 48, 50, 53, 124, 549, 758, 954, 1071, 1087, 1113, 1568, 2518, 2520, 5617-5619. | 103|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-01-03 05:37 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/