Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65689 | Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol | XX | Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. | 08254-260 | Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65690 | Fons fotogràfic de Quirze Parés i Ganyet (Arxiu Comarcal d'Osona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-quirze-pares-i-ganyet-arxiu-comarcal-dosona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons personal de fotografia de Quirze Parés i Ganyet. El codi de referència és ACOS80-56. Es tracta de 8.380 diapositives en color, 8 cintes magnetofòniques, 47 fotografies en suport paper blanc i negre, 17 pel·lícules de 8mm, 338 postals, 29 trofeus i 1,2 ml de documentació escrita, datades entre els anys 1942 i 1980. El fons Quirze Parés està compost només de la documentació de la seva activitat intel·lectual. Un gran nombre de fotografies van ser realitzades a diversos indrets del terme municipal de l'Esquirol, referenciats al seu llibre 'La despoblació rural i les masies del Collsacabra'. | 08254-261 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el president del Consell Comarcal d'Osona, l'any 2012. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65691 | Fotografies de l'Esquirol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una trentena de fotografies del terme municipal de l'Esquirol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Santa Maria de Corcó, el santuari de Cabrera i Sant Julià de Cabrera, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1905 i 1972. Hi ha també postals antigues de diversos indrets del terme municipal. | 08254-262 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65692 | Fotografies de l'Esquirol a la Memòria Digital de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-la-memoria-digital-de-catalunya | MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php | XX | La Memòria Digital de Catalunya disposa de 188 imatges del terme municipal de l'Esquirol procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 20 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Tanmateix, hi ha diverses fotografies del terme i d'actes reivindicatius i festius del fons fotogràfic de Carles Molist (Biblioteca municipal de Manlleu). D'altra banda, es poden consultar dos pergamins digitalitzats que fan referència a l'Esquirol, dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha fotografies de diferents indrets del terme de l'Arxiu fotogràfic de la família Cuyàs i un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. | 08254-263 | Memòria Digital de Catalunya (MDC) | La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65693 | Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | X-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de l'Esquirol: Sant Martí Sescorts, Santa Maria de Corcó, Sant Julià de Cabrera i Cantonigròs. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle X al XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.5. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3.2. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA/1.1.3.3.163. - Pergamins del monestir de Sant Benet de Bages (documentació terme castell Cabrera). Codi referència: ES.08019.ACA/6.10.6. - Diversos, Comandància Enginyers de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16. - Diversos, Marquès de Monistrol. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16/ - Diversos, Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA/3.41.2.2. | 08254-264 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 65695 | Fons documental de Comarmena (Arxiu Comarcal Osona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-comarmena-arxiu-comarcal-osona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | X-XX | Alguns documents es troben malmesos. | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons documental de Comarmena, que forma part de l'Arxiu Masgrau Comarmema. El codi de referència és ACOS80-115. L'Arxiu Masgrau Comarmena està format per 1359 unitats documentals (ud), en paper i pergamí, escrits en català, llatí i castella, amb una cronologia entre el segle X i el XX. El fons conté documentació dels diferents patrimonis de les famílies Masgrau de Tavèrnoles i Comarmena de Sant Martí Sescorts, entroncades per matrimoni a principis del segle XIX. A l'Arxiu Comarcal d'Osona es troba ordenat, classificat i informatitzat. | 08254-266 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2009 Abel Rubió i Serrat va consultar la documentació i va fer un petit estudi de les propietats de la família a Sant Martí Sescorts.El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2015. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65696 | Arxiu Municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lesquirol | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de l'Esquirol conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XVIII fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'ajuntament de l'Esquirol, hi ha el fons de l'ajuntament de Sant Martí Sescorts (segle XIX), del Jutjat de Pau de l'Esquirol i del Jutjat de Pau de Sant Martí Sescorts. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08254-267 | Ajuntament de L'Esquirol. C/ Nou, 1, 08511 l'Esquirol. | El Servei d'Arxiu Municipal de l'Esquirol forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65697 | Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de l'Esquirol són els següents: - ANC1-718: Col·lecció de cartells de joventut. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-720: Joan Colomines i Puig. - ANC1-972: Joaquim Gomis. - ANC1-802: Josep Marimon Vidal. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. | 08254-268 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65698 | Arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cabrera | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVI-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals i documents episcopals, consueta, comptes i factures i llevadors de rendes i de censals, causes pies, correspondència, cens parroquial, confraries, varia administració, capítols matrimonials, testaments i actes notarials. La cronologia dels documents compren des de l'any 1551 al 1963.</p> | 08254-269 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 65699 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sescorts | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XIII-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 5 unitats documentals en paper i pergamí, i en lligall, que corresponen a actes notarials, pergamins, vària notarial i vària administració. La cronologia dels documents compren des de l'any 1267 al 1800. El registre està elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats, fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Està pendent de revisió.</p> | 08254-270 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 65700 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> | 08254-271 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 65701 | Fons Cabrera i Bas (Arxiu Ducal de Medinaceli) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas-arxiu-ducal-de-medinaceli | <p>ARCHIVO DUCAL DE MEDINACELI: www.fundacionmedinaceli.org/archivo/</p> | IX-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>El fons Cabrera i Bas forma part de l'arxiu de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Està composat pels documents generats per tres senyories feudals, lligades entre si històricament: els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona, amb un ventall cronològic que comprèn des del segle IX al XIX. El vescomtat de Cabrera, que es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, s'estenia per bona part de l'actual comarca de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, Osona i la Garrotxa. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335. El fons Cabrera i Bas presenta un bon nombre de documents que fan referència al terme municipal de l'Esquirol, entre els que es troben els relacionats amb els primers temps del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.</p> | 08254-272 | Arxiu Ducal de Medinaceli. Hospital de San Juan Bautista, Duque de Lerma, 2, 45003, Toledo. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2002 el Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l'Ajuntament d'Hostalric les còpies dels microfilms de la secció Cabrera i Bas del fons documental Medinaceli, contingudes en 61 capses. L'any 2005 l'Ajuntament d'Hostalric va digitalitzar els microfilms. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65703 | Fons documental del castell de Cabrera al fons de Sant Benet de Bages (Universitat de Barcelona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-cabrera-al-fons-de-sant-benet-de-bages-universitat-de | ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 541-554, 569, 574-578, 800-801, 846. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 34-36. | X-XI | Al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un lot de uns vint pergamins procedents del fons del monestir de Sant Benet de Bages, que fan referència al castell de Cabrera i als seus senyors. En els documents, que corresponen als segles X-XI, s'esmenten els topònims Kabraria, Cabreira, Caprariense o Capraria. | 08254-274 | Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65704 | Fotografies de l'Esquirol a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya | ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. | XX | A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet. Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, un gran nombre de les quals són del terme municipal de l'Esquirol. El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball. | 08254-275 | Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'. La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65747 | El Cabrerès de Fortià Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabreres-de-fortia-sola | SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona. | XX | El llibre 'El Cabrerès', escrit per mossèn Fortià Solà, era de lectura obligada per als nens de l'Escola Parroquial de Cantonigròs, des de la seva inauguració, l'any 1933, fins al seu tancament, l'any 1971. Conté lliçons d'història, geografia, toponímia, lingüística, i cançons i poemes del Cabrerès. Tanmateix, aquesta obra és cabdal per conèixer la història de Cantonigròs perquè inclou la traducció del llatí de les clàusules principals del contracte entre Toni Prat (Toni Gros) i Jaume Ententes, de la compra del tros de terra que va servir per fer la primera casa de Cantonigròs, l'any 1565. El document original va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb tots els que formaven part de l'arxiu parroquial de Cantonigròs. | 08254-318 | Escoles parroquials de Cantonigròs. C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 1933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fortià Solà i Moreta | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 65449 | Festa Major de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-sescorts | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ | XX-XXI | La Festa Major de Sant Martí Sescorts es celebra anualment pels volts de l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí, patró del poble. És organitzada per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts' i l'ajuntament de l'Esquirol. L'ofici religiós, amb els cants dels goigs, dona sortida als actes que s'allarguen durant uns quants caps de setmana. Es duen a terme activitats festives com el vermut popular, cantades d'havaneres amb rom cremat pels assistents, espectacles de màgia i teatre, dinars populars, partits de futbol, activitats infantils, gegants, etc. | 08254-20 | Sant Martí Sescorts | 42.0127900,2.3254700 | 444148 | 4651416 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65466 | Aplec de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. | XX-XXI | L'Aplec de Santa Maria de les Escales es celebra anualment el primer diumenge de maig. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de la benedicció del terme seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs infantils. Abans del dinar es celebra el concurs d'allioli. | 08254-37 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | L'Aplec es celebra des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 65555 | Goigs de la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 94 i 107-112. SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). Barcelona: Imp. la Bona Parla. | XIX | Ja no es canten. | Els goigs coneguts més antics de la Mare de Déu de Cabrera són de l'any 1819, fets a la impremta de Domingo Feyner de Vic. Tenen la forma clàssica o la lletra dels set goigs de la Mare de Déu, amb tres estrofes específiques que fan referència al santuari. Se'n coneixen unes divuit edicions de goigs del santuari de Cabrera, però hi manquen moltes de les edicions modernes i, probablement, també de les més antigues. L'any 1915, Mn. Fortià Solà, en fer la seva monografia sobre la història de Cabrera i seguint un costum seu, va fer uns nous goigs, que van reemplaçar els antics. Comencen així: 'Flor gentil esbadellada / al bes de la primavera: / siant la nostra advocada / Mare de Déu de Cabrera'... | 08254-126 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. A partir del segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65555-foto-08254-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies dels goigs extretes del llibre: PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 65570 | Festival internacional de música de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-de-cantonigros | BOFILL, A. [et al.] (2007) Festival Internacional de Música de Cantonigròs: 1983-2007. Barcelona: Festival Internacional de Música de Cantonigròs. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS: http://www.fimc.es/inici.htm | XX-XXI | El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un certamen basat en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars, on participen grups de música coral i grups de danses populars d'arreu del món. Es celebra al mes de juliol, durant quatre dies. És organitzat per l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i actualment forma part de l'European Festivals Association. Durant els dies del certamen, hi participen més de 400 voluntaris, i unes 800 famílies d'una trentena de pobles de l'entorn de Cantonigròs, ofereixen les seves cases per hostatjar els participants. El Festival es celebra des de l'any 1983 al 2011 a Cantonigròs, i des de l'any 2012, al Teatre l'Atlàntida de Vic. | 08254-141 | Cantonigròs | L'any 1996 el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l'any 2000 amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i l'any 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. | 42.0372600,2.3992100 | 450273 | 4654088 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 65579 | El gorg de la Gorga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gorg-de-la-gorga | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 29. BORBONET i MACIÀ, A. (1994) 'Llegendes del Collsacabra'. Els Cingles de Collsacabra, nº 32. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 4-9. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 210, 221 i 272. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. VERDAGUER, J. (1913-1925). Rondalles. Barcelona: I·lustració Catalana. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 52-54. VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 14-15. | XX | Segons la llegenda, fa molt de temps, dos pagesos de les cases del Campàs i les Ententes volien mesurar el gorg que suposaven era el més fons de tota la riera de les Gorgues. Van agafar tots els llibants que tenien a les dues cases, i van lligar una rella a un cap i la van baixar gorg avall. Com van acabar tots els llibants i encara no havien arribat al fons del gorg, van decidir anar a buscar-ne més a les masies del voltant. Quan es disposaven a tirar-los a l'aigua, van sentir una veu que, sortint del fons del gorg, deia: 'Tira Ententes, tira Campàs, que amb tantes altres no hi arribaràs'. Els dos pagesos van fugir molt espantats. Van tornar a l'endemà i van trobar, sobre una roca, les cordes i la rella ben plegades i seques. Mai ningú ha tornat a provar la fondària del gorg de la Gorga. S'atribueixen dos indrets diferents a la llegenda. Un d'ells és l'Olla d'en Bertrana, sota la font de les Senallades, a l'Esquirol, i l'altre és l'Olla d'en Serra, sobre el saltant de la Foradada, a Cantonigròs. | 08254-150 | L'Olla d'en Bertrana (l'Esquirol) / l'Olla d'en Serra (Cantonigròs) | 42.0257700,2.3670500 | 447602 | 4652831 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65579-foto-08254-150-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'Olla d'en Bertrana és un gran pou natural en el mateix llit de la riera de les Gorgues, sota la font de les Senallades. Abans dels aiguats de l'any 1940, que van omplir-la de terres i pedra, tenia una fondària d'uns 15 o 20 m.L'Olla d'en Serra també és un gran pou natural en el llit de la riera de les Gorgues, a molt poca distància i per sobre de la Foradada. És més petita que la de la Bertrana, però probablement més fonda. | 98 | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65580 | Bandolers al Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-al-moli-vell-de-la-bertrana | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 27-28. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, referit a l'antic Molí Vell de la Bertrana. Fa molts i molts anys, uns bandolers van entrar a robar a la nit al molí. El moliner els va dir que tenia els diners guardats a un amagatall a les roques, a l'altra banda de la riera de les Gorgues, i que els acompanyava. Quan estaven travessant la riera, el moliner, que era l'únic que duia un llum d'oli, va llançar-lo i s'escapolí. Els lladres van caure a l'aigua i van ser arrossegats per la corrent. Al cap d'un cert temps, per venjança, van calar foc al molí. L'amo de la Bertrana va fer construir un altre molí a la confluència de les Gorgues amb el torrent de Riupregon. Tot i que es desconeix si aquesta història és verídica, a les restes dels murs del Molí Vell es veuen indicis d'incendi. | 08254-151 | Molí Vell de la Bertrana (L'Esquirol) | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65585 | Sarau i gatzara a ca la Rotllada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-i-gatzara-a-ca-la-rotllada | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XIX | L'hereu de l'hostal de ca la Rotllada es va casar, quan ja era molt gran, amb una noia molt jove i bonica. Ell era afeccionat a la cacera i passava molt temps fora de casa i, mentrestant, la seva muller s'avorria. Per distreure's, la noia organitzava saraus els dies de festa i, com que era tan atractiva, més d'un fadrí la treia a ballar. Uns veïns malintencionats van avisar al marit d'aquestes festes i, per a que poder ser testimoni directe del que passava, al següent dia de sarau l'home es va amagar en un sarrió. Quan un dels fadrins va treure a ballar a la jove, un grup de nois fent rotllana al voltant del sarrió van cantar: 'Tu que t'estàs en el sarrió, mira que mira el que jo et deia. Tu que t'estàs en el sarrió ara veuràs el que et deia jo'. Aleshores, en Rotllada va sortir del sarrió i, gens enfadat, va aplaudir la seva dona i la va treure a ballar. Des d'aquell dia, l'hereu va ser l'organitzador dels saraus, que es van fer populars en tota la rodalia. | 08254-156 | La Rotllada (Sant Julià de Cabrera) | 42.0487200,2.4138500 | 451493 | 4655352 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65586 | El gos d'en Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gos-den-comermena | VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. | XX | Segons aquesta llegenda, l'amo d'en Comermena s'estimava molt els seus gossos, especialment a un d'ells. En més d'una ocasió, el seu gos preferit s'havia clavat espines a les potes, i en Comermena, per a que no li tornés a passar, va decidir encarregar-li unes espardenyes. Ben aviat aquest fet va ser conegut per tots els veïns de la rodalia i, fins i tot, un torellonenc li va compondre la següent poesia: 'Cobles noves s'han dictades, tot cantant us les diré; tretes són d'en Comermena i de son gos perdiguer'. De perdius i de llebretes bé n'és un caçador. Ja n'agafa l'escopeta i dret se'n va a Torelló. Quan a Torelló arriba el gos mostra al corder: -Un favor que us demano, que n'és cosa que convé: per al gos unes espardenyes sien fetes ben aviat. Ai del gos d'en Comermena, com anirà ben calçat! -Espardenyes per a un gos jo no en faria mai; en ser el temps de la calor el faria anar a cavall, estaria reposat. Ai del gos d'en Comermena, bé en serà ben regalat. -Les espardenyes són fetes. -Ara me'n fareu el preu. -Valen quatre pessetes, una per cada peu. Com que és home de grans prendes, un xinxó d'or li ha donat. Ai del gos d'en Comermena bé en serà ben regalat. | 08254-157 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | 42.0368800,2.3064200 | 442592 | 4654104 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65589 | Màgica a l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magica-a-lesquirol | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 57-58. | XIX | Antigament, existia la creença que hi havia persones que tenien poder per a fer aparèixer imatges, sentir fresses i representar fets inversemblants. Aquest poder el tenien els qui posseïen el llibre màgic de 'les set sivelles' o la 'llanterna màgica', dominaven els llibres i tenien poder econòmic; normalment eren capellans o grans propietaris. Segons una història ocorreguda a l'Esquirol, hi havia unes noies de pagès que treballaven a una fàbrica del poble. Cada dia al vespre, quan marxaven cap a casa, sentien un fantasma al seu darrere. Les noies, molt amoïnades, van demanar ajuda al germà d'una d'elles, que es va disfressar de dona i va agafar una escopeta carregada. En sentir al fantasma, el noi va disparar. Al dia següent, van saber que havia mort un pare missioner de Vic, que era el que els hi feia la 'màgica' des de la ciutat. | 08254-160 | L'Esquirol | 42.0371000,2.3725000 | 448062 | 4654086 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65598 | El fill del dimoni a Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fill-del-dimoni-a-vilaporta | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 63-64. | XX | A la casa de Vilaporta hi vivia un noi molt entremaliat, del que tothom fugia. De forma secreta, els seus pares, que eren un matrimoni que no podia tenir fills, l'havien trobat al bosc quan era un nadó i l'havien adoptat. Era un nen molt poc sociable i bèstia. Tothom s'estranyava de que unes persones tan bones tinguessin un fill tan dolent. Un dia, els pares, cansats ja del comportament del seu fill, van a anar a demanar consell al rector. Aquest els hi va preguntar si el nen resava i menjava, al que van contestar que no ho feia pas. El rector els va dir que omplissin una dotzena d'ous amb aigua beneïda i les posessin al voltant del foc. Quan el noi va veure els ous va dir cridant: 'Eh! Quina mena de cosa! A Barcelona un prat, al bosc de Tosca ciutat, a Casserres monestir, mai havia vist a foc, tantes olles a bullir', i va fugir per la xemeneia. Amb aquesta frase es van adonar que era el dimoni, que era molt vell i immortal i havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca a Olot, quan era una ciutat i el monestir de Casserres quan feia funció de monestir. | 08254-169 | Vilaporta (Sant Martí Sescorts) | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65624 | Goigs de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XIX | Els goigs de la Mare de Déu de les Escales, que es venera a la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten a l'ofici religiós que es celebra el primer diumenge de maig, durant l'Aplec de Vilanova. Hi ha una versió més antiga, i l'actual, la lletra és tal i com segueix: De Jacob florida Escala que baixa i puja l'Anyell, de l'amor endut per l'ala us pugem tots vora d'Ell. D'eixa escala salvadora mai no se'ns aparti el peu: Cap al Cel... TORNADA De les Escales, Senyora que a Vilanova regneu, Cap al Cel que el cor enyora els nostres passos guieu. Sou d'entre espines el lliri, sempre pur, mirant el Cel; en el Cor patiu martiri, vora el Fill restant fidel. Amb Christ sóu Corredemptora com Ell clavada a la Creu: Cap al Cel... Blanca reina a trenc d'albada i a mig jorn, que riu el sol i quan trist a la vesprada es marceix el dia amb dol, tot resant alcem alhora, els ulls, les mans i la veu. Cap al Cel... Presentant Jesús al temple, i en la Purificació, clara llum és vostre exemple de puresa i submissió. De virtuts el cor s'enflora, Mare, amb el vostre conreu. Cap al Cel... Per vigilar les ovelles esteu a dalt del serrat, seguiu amb allades belles les que s'han esgarriat: gireu-les llavors, Pastora, cap a l'ombra de la Creu, Cap al Cel... Quan merceix la malaltia o el dolor la vostra cara acudim a Vós, Maria, de tots dolcíssima Mare. Del nostre llit a la vora en la trista mort, sieu. Cap al Cel... Quan d'ésser mare a l'esposa li arriba el diví moment, doneu-li ben amorosa un ditxós infantament: el fill que neix i ja plora i la mare aconhorteu. Cap al Cel... I el fill qu'estreny i que besa tota tremolant d'amor feu que sia en la vellesa dels pares joia i honor. De llurs penes a tothora feu que sia el Cirineu: Cap al Cel... Sant Martí Sescorts us volta com una abella a la flor, la vostra ensenyança escolta i la grava dintre el cor; humil Torelló us adora i us preguen Roda i Manlleu. Cap al Cel… | 08254-195 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65624-foto-08254-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65624-foto-08254-195-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografies facilitades per Abel Rubió i Serrat. | 119|98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65625 | Goigs de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-margarida-de-vila-seca | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31. | XIX | Els goigs en honor de la gloriosa verge i màrtir Santa Margarida que és venera a la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el primer diumenge de setembre, durant l'Aplec de Santa Margarida. La lletra és tal i com segueix: Esposa de Deu amada, espill de molt santa vida: Siaunos sempre advocada Verge i màrtir Margarida. De Antioquía natural foreu Vos, Verge Sagrada; havent sens pares quedada i sens amor paternal, a la Patria Celestial vos encamina la dida: Siau, etc. Essent Vos de tendra edat, molt gentil i agraciada, guardàveu en una prada de ovelles un ramat: queda Olibri molt prendat de hermosura tan cumplida: Siau, etc. Sent de Vos despreciat Olibri lo President, a cruel encontinent se muda, de enamorat; i disposa ab crueltat donar-vos assots sens mida; Siau, etc. En la presó vos posà per fer-vos allí morir; més Jesucrist vos va dir, quan allí vos visità. Esposa mia, demà donaràs per mi la vida: Siau, etc. A vostre virginal Cos aquells malvats tractaren, més rendir-vos no lograren, puig del Cel teniu socós; perquè del divino Espós al punt foreu assistida: Siau, etc. Tinguéreu un gran combat essent en presó tancada; però de la Creu armada del dimoni haveu triomfat; lo dragó se ha rebentat ventvos de Déu favorida: Siau, etc. Jesucrist vos ha atorgada una gràcia singular: que la dona, al infantar, si a Vós acut bén confiada, al punt serà deslliurada i sens perill de la vida: Siau, etc. En vostres costats i pits, aplicant atxes enceses, Olibri, ni ab les promeses, ni ab los turments exquisits, turmentant vostres sentits, pogué mai veure-us rendida: Siau, etc. Ab lo senyal de la Creu de vostre Espòs ben armada, vareu morir degollada, donant la vida per Déu: al qual sempre alabareu, gosant de la eterna vida: Siau, etc. Patrona vos venerem tots los de aquesta Parròquia, feu que la pedra no hi tòquia ni siam ferits de llamp: puig tot en Vos confiem, socorreu aquell que us crida: Siau, etc. En vostra protecció, Sant Martí Sescorts confia ab pobles de rodalia Vola, Sant Pere, Corcó: i nostre petició per vos, de Déu serà oïda. Siau sempre advocada Verge i màrtir Margarida. | 08254-196 | Santa Margarida de Vila-seca | L'any 1868 es van estampar els goigs per quatre pessetes. | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65625-foto-08254-196-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia facilitades per Abel Rubió i Serrat. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 65626 | Goigs de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-sescorts | XIX | Els goigs en honor de Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià, les de Crist són les primeres a que us vàreu allistar. Les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós fóreu aquell soldat qu'armat no més amb la creu a l'infernal Goliat valerosament venceu; el maligne no pot res contra aquell qu'ajudeu vos. Difundiu, etc. Sent catecumen només, vestíreu al despullat; de vostra copa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat. Jesús l'obsequi us ha pres com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altra nit Crist en pobre transformat. Sent catecumen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor, l'heu pescuda i defensada no ho fa un pare amb més amor. De Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu No temeu deixar la vida, ni la vida rebutgeu. Si el poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cerqueu repòs; no voleu cap humà auxili pels dolors de vostre cos: Deixeu-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plors. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla cruel combat; dieu -Què hi fas mala fera, què hi cerques al meu costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sant Martí l'antic poble que us venera per Patró davant vós son prec redobla, vullau dar-li protecció. Per vos sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès, amb concert molt harmoniós. Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. | 08254-197 | Sant martí Sescorts | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0127800,2.3256300 | 444161 | 4651415 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat. Fotografia del web GOIGS DE MANLLEU: http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/sant-marti-sescorts.html. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 65637 | Goigs de Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-pescador | AMADES, J. (1984) Costumari Català, el curs de l'any, vol.4. Barcelona: Salvat, p. 303. DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | XIX | Ja no es canten. | Els Goigs en honor de Sant Pere Pescador que es cantaven a la capella dels pescadors de Manlleu, a la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, van ser escrits pel manlleuenc Joan Baptista Güell, l'any 1896. Es van extraviar i han estat retrobats recentment. Fins fa poc temps, l'única constància documental que se'n tenia era una carta manuscrita pel poeta Jacint Verdaguer amb la qual s'adreçava a l'autor del text, que li havia demanat l'opinió sobre la seva obra. Van ser impresos a la Tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic. | 08254-208 | Sant Pere Pescador (pantà de Sau) | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65637-foto-08254-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia procedents del web DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 65640 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-0 | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | La festa de Corpus es celebrava cada any a l'Esquirol, amb el tradicional ofici solemne i la processó. Acabada la cerimònia religiosa, el Santíssim Sagrament sortia en processó amb la Custòdia i sota tàlem. La comitiva anava encapçalada pel mossèn, acompanyat pels escolans i els infants que havien fet la comunió el diumenge abans, amb creu i gonfanons, els homes al darrera i les dones al davant. La processó transcorria pels principals carrers del poble, que havien estat engalanats amb flors i vànoves a les finestres i als balcons. Totes les processons feien el mateix recorregut: de l'església a la plaça, baixaven pel carrer Major fins a la font, tornaven a pujar fins a can Manel, allà giraven i tornaven a l'església. Es disposava un altar a la plaça, un altre a cal Secretari (al mig del carrer Major) i l'últim al davant de cal Manel; a cada un es parava el seguici per cantar i rebre la benedicció solemne. El Corpus Christi es va deixar de celebrar a l'Esquirol a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 08254-211 | L'Esquirol | El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat catòlica, d'origen medieval, que es celebra per a commemorar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, el dijous o el diumenge següent a l'octava de Pentecosta. Actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que es consideren les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. | 42.0350800,2.3689900 | 447770 | 4653864 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 65642 | Aplec de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-de-vila-seca | XX-XXI | L'Aplec de Santa Margarida de Vila-seca es celebra anualment el primer diumenge de setembre. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs i sortejos. | 08254-213 | Santa Margarida de Vila-seca (Sant Martí Sescorts) | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat.Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 65643 | Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra | PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 | XX | Ja no es celebra. | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. | 08254-214 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 65666 | El caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. | 08254-237 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53153 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65708 | Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salpas-6 | ALSIUS, S. (1998). Hem perdut l'oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica. Barcelona: La Campana. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XVII-XX | Queden molt poques cases que mantinguin el costum. | El salpàs és un costum religiós que tradicionalment s'havia celebrat durant la Setmana Santa al terme municipal de l'Esquirol. En aquest ritual, el mossèn passava per les masies i esquitxava els brancals drets de les portalades i d'algunes corts amb aigua beneïda i sal, i resava per tal de donar protecció. A les cases de pagès el salpàs es pagava en espècie, sobretot ous. Encara es poden observar, a les portalades de moltes cases, les pedres desgastades per l'efecte corrosiu de la sal. Aquesta cerimònia es va mantenir viva als diferents indrets del terme fins la dècada dels anys 70 del segle XX aproximadament, i només es fa a les pagesies que ho demanen. A Cantonigròs es va fer fins a la mort de Mn. Cruells l'any 2008. | 08254-279 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0350800,2.3690800 | 447777 | 4653864 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65708-foto-08254-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65708-foto-08254-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies de l'erosió que ha provocat el Salpàs al portal de cal Masover. | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 65709 | Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-3 | XIX-XX | Cada cop hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. | La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. Al terme municipal de l'Esquirol hi ha diverses capelletes de la Sagrada Família que passen en rutes diferents. Antigament, era costum que cada més s'iniciés una ruta i que cada casa tingués la capelleta un dia. Actualment no es respecten gaire els temps d'estada i, de vegades, es queden encallades a una casa durant un llarg període. | 08254-280 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fitxa redactada a partir d'informacions orals.Fotografia exemple d'una capelleta típica, no procedent del municipi. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65715 | Festa Major de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cantonigros | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ | XX-XXI | La Festa Major de Cantonigròs es celebra anualment pels volts del 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, patró del poble. És organitzada per la Comissió de Festes de Cantonigròs. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la missa solemne en honor al sant patró, el campionat de tir al plat, jocs de cucanya, la cercavila de gegants, els concerts, els balls, tallers, àpats populars, activitats infantils, etc. | 08254-286 | Cantonigròs | 42.0401700,2.4049300 | 450749 | 4654408 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65716 | Festa Major de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-julia-de-cabrera | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 8-9. | XX-XXI | L'Aplec de Sant Julià de Cabrera es celebra anualment pels volts del 29 d'agost, festivitat de Sant Julià, patró de l'antiga parròquia, als prats de Sant Julià. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol mitjançant el Cicle Anual d'Activitats Culturals Collsacabra Creix. Durant l'aplec es duu a terme un espectacle musical, un berenar i una rifa. Antigament, era una festa molt participativa amb ball de sardanes, la celebració de la Missa, una rifa, etc. Una de les tradicions d'aquesta festa era la de la celebració de l'ofici solemne en honor a Sant Julià amb el repartiment de coca ensucrada entre els assistents, realitzat des de temps immemorials. | 08254-287 | Sant Julià de Cabrera | L'Ajuntament de l'Esquirol, mitjançant el Cicle Anual d'Activitats Culturals Collsacabra Creix, ha decidit recuperar la Festa Major de Sant Julià de Cabrera, perduda fa una dècada aproximadament. | 42.0721300,2.3968600 | 450106 | 4657961 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65716-foto-08254-287-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de l'Esquirol. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 65717 | Festa Major de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lesquirol | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ | XX-XXI | La Festa Major de l'Esquirol es celebra anualment pels volts del 15 d' agost, festivitat de Santa Maria, patrona del poble. Es organitzada per la comissió l'Esquirol de Festa. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la missa solemne, activitats esportives, partides d'escacs i de truc, la cercavila de gegants, els concerts, els balls, àpats populars, espectacles infantils, concurs de pintura, baixada carretons, tornaboda, sardanes, etc. Entre els actes d'aquesta festa destaca el 'Jo te l'encendré'. Durant aquest popular acte, les dones del poble sostenen una espelma a la mà tot cantant aquesta popular cançó, amb la intenció de cremar les cues de paper que els homes duen penjades. El recorregut acaba a la plaça del poble, on es fa el correfoc. | 08254-288 | L'Esquirol | 42.0351800,2.3689500 | 447767 | 4653875 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65717-foto-08254-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65717-foto-08254-288-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per l'ajuntament de l'Esquirol. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65718 | Els Misteris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-misteris | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | La processó dels Misteris es celebrava cada any a l'Esquirol, al vespre del Dijous Sant. Es portaven les imatges del Crist, la Verge Dolorosa i el Sant Sepulcre i la mainada duia els 'improperis', objectes relatius a la passió i mort de Jesús. Es cantaven la Stabat Mater i les estrofes de Jesucrist la Passió vostra. L'endemà, a les sis del matí es feia el Via Crucis. La processó, com totes les que es feien al poble, transcorria pels principals carrers: de l'església a la plaça, baixaven pel carrer Major fins a la font, tornaven a pujar fins a can Manel, allà giraven i tornaven a l'església. | 08254-289 | L'Esquirol | 42.0350800,2.3689900 | 447770 | 4653864 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65719 | Mostra micològica de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-micologica-de-cantonigros | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ | XX-XXI | La Mostra micològica de Cantonigròs es celebra anualment durant el primer cap de setmana del més de novembre, des de fa una vintena d'anys. Es duen a terme diferents activitats, com l'esmorzar popular amb botifarra de bolets, un showcooking de la cuina del bolet, un concurs de tapes de bolets, la jornada de camp 'Anem a caçar bolets' guiada per un expert, etc. També s'organitzen concerts de música i diverses activitats infantils (tallers de cuina, concursos, inflables i cercavila amb capgrossos). Es fa coincidir amb la fira de productes artesans i de bolets, amb productes locals i de proximitat vinculats al Collsacabra. Durant el cap de setmana, els restaurants del municipi ofereixen tapes a preus mòdics i un menú de bolets. | 08254-290 | Cantonigròs | 42.0394500,2.4031900 | 450604 | 4654329 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia facilitada per l'ajuntament de l'Esquirol. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65720 | Panets beneïts al Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-beneits-al-puigsaguardia | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | Es tracta d'una antiga tradició, ja perduda, que es celebrava un matí de primavera. Consistia en la pujada dels veïns de l'Esquirol i les masies de l'entorn al turonet del Puigsaguàrdia. El dia abans, l'agutzil anunciava la trobada, a tocs de trompeta, pels carrers del poble. Un cop al cim, a la creu, el rector beneïa el terme, es resava el rosari i es pregava per la bona collita de l'any. Acabades les pregàries, es repartia un panet beneït als assistents. Finalment, el capellà, els escolans, el paborde i els pagesos més notables, baixaven fins a la font de la Parra, on es feia un petit àpat amb pa, llonganissa i vi. Les despeses dels panets eren sufragades pels veïns que, segons les seves possibilitats, contribuïen amb mesures de farina. Cada any es nomenava un paborde, que es tornava per rotació entre els pagesos, que era qui organitzava i administrava la festa. Aquesta tradició va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). | 08254-291 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0449600,2.3644700 | 447404 | 4654963 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 65721 | El Galdiró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galdiro | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió de la cançó tradicional, que es cantava a l'Esquirol i Rupit i Pruit. Tracta sobre la història del Galdiró. La lletra és tal i com segueix: En som fill de Montagut allà hi tinc el Sant Baptisme, e.hi tinc el meu pare amat, la mare que m'ha criat tots els dies de ma vida. Jo me n'aní a Olot, per poguer aprendre d'aufici al carrer de Sant Bernat, jo m'hi som acomodat una gentil Margarida. En bon punt forem casats vinguen bones matinades, molt menjar i poc trebaiar: la renda no hi va arribar, me'n donc a la vida mala. Margarida per muller, ella sempre m'avisava, que em deixés estar el robar, que em posés a treballar que era lo que a mi em tocava. Adiós, vila d'Aulot: ara bé estaràs contenta, n'han ‘gafat en Galtiró, després el seu companyó, i l'hereu Vila de Bianya. De tres companyons que soms, tots tenim sentència dada. L'e.un n'ha de ser penjat, l'altre ha de ser escorterat, l'altre presiri per la vida. | 08254-292 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53116 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 65722 | In record | https://patrimonicultural.diba.cat/element/in-record | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol pels volts dels anys 30 del segle XX. És una cançó religiosa que tracta sobre la mort de Jesucrist. | 08254-293 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53141 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 65723 | La Marianna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marianna | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol i Sau, que tracta sobre el mal d'amors. La lletra és tal i com segueix: I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo de con festejava. Festejo molt temps i una Marianna. Jo, de veluntant, jo prou li'n portava, i ella també a mi. I ella també a mi: jo prou m'ho pensava! I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo! I un dia ballant i al pla de Manresa la nova arribà: que n'era promesa, la nova arribà. | 08254-294 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53145 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 65724 | Muntanyes de Canigó- Sota de l'om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-de-canigo-sota-de-lom | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de dues melodies tradicionals, que a diverses zones sempre s'han cantat encadenades l'una darrere l'altre. Es recollida a L'Esquirol i a Sau. La lletra és tal i com segueix: Les muntanyes de Canigó són fresques i regalades, més a més ara l'istiu que les aigues són gelades, que les aigues són gelades. Tres mesos m'hi sóm estat sens veure persona nada sinós un rossinyolet que a l'eixint del niu ja canta. Jo d'aquí me n'haig d'anar que l'enyorament me mata. ... -I ai marit, para la mà i parlar-ne amb la posada. -I amb.e qui enraones, muller, i amb.e qui enraones ara. -I amb el mosso del forner que a veure si pastava. -No en tinc el llevat posat ni la farina passada. -Tú mosso, vés al molí, tu minyona, a buscar l'aigua. Tu marit, que ets el més vei, te n'aniràs a la caçada: no en fa mai de bon caçar com ara a la matinada que el conill té el pel rosat i la perdiu e.hi té l'ala. -Quina te'n penses muller, quina te n'has pensat ara? Pensaves menjar conill, n'hauràs de menjar arengada! -I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia: foc per tots quatre cantons i un bon vent de tramuntana. I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia. | 08254-295 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53151 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 65725 | Peu polidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peu-polidor | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Es tracta de la versió local, de l'Esquirol i Cantonigròs, de la cançó tradicional catalana. Sembla que era habitual per Carnestoltes, i a les celebracions a les cases de pagès. La lletra esmenta diferents parts del cos, que s'han d'anar tocant mentre es canta; és tal i com segueix: Li'n toco el peu i a la Margarideta. Peu polidor, cama llargueta, peu polidor lairum, lairó. Li'n toco el jonoi i a la Margarideta. Jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum, lairó. Li'n toco la cuixa... Li'n toco la castanya... Li'n toco la panxa... Li'n toco les tetes... Li'n toco el coll i a la Margarideta. Coll de tortuga, tetes bufetes, ventre de cabra, figa peluda, cuixa marduixa, jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum laireta, peu polidor, lairum lairó. | 08254-296 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53109 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 65726 | De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XX | És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. | 08254-297 | Terme municipal de l'Esquirol | 42.0720300,2.3969200 | 450111 | 4657950 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65727 | El penitent de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-les-gorgues | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 278. | XIX | Es tracta de la història, transmesa per tradició oral, del penitent de les Gorgues, un home amb aspecte d'anacoreta que va viure tot sol a l'entorn de la riera de les Gorgues, a finals del segle XIX. Ningú el coneixia, però es deia anys abans havia comès moltes malifetes i, un cop penedit, havia escollit aquest lloc per a fer-hi penitència pels seus pecats. Vivia a una balma anomenada la Cova del Penitent, actualment submergida sota les aigües del pantà de Sau, i també a la balma dels Sàlics. | 08254-298 | Les Gorgues | 42.0157900,2.3581200 | 446854 | 4651729 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 65728 | La Creu de Managès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-manages | <p>BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21-22.</p> | XIX | <p>Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, al lloc conegut com la Creu de Managès, a finals del segle XIX. En aquest indret es produïen estranyes aparicions d'un fantasma i s'hi sentien les lamentacions d'ànimes en pena. Una nit, un mosso de la masia veïna de Novelles, de forma secreta, es va presentar al lloc amb una escopeta que li havia deixat el masover de la casa. Es va amagar darrera d'uns arbustos i, quan va aparèixer el suposat fantasma, cobert amb un llençol, el va disparar i va quedar estès a terra. El mosso va tornar d'amagat a la masia, va comentar els fets amb el masover, i van acordar de no explicar-ho a ningú. A l'endemà va córrer la veu que havien mort la por de Managès, i que el qui hi havia amagat sota el llençol era l'amo de Novelles. Es fer en dit lloc una creu en record de l'esdeveniment, que es troba al costat del lloc per on passava el camí cap al mas de Managès. És una creu gravada a la roca del terreny, d'aproximadament 1m. Generalment l'aflorament rocós queda cobert per vegetació i la creu no es visible.</p> | 08254-299 | Cantonigròs | 42.0263000,2.4133000 | 451431 | 4652863 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-p1010049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-foto-08254-299-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc