Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65432 Carrer Major, Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-cantonigros XVII-XIX Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. 08254-3 C/ Major, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). La formació de Cantonigròs es va produir entre els segles XVIII i XX, a redós de l'hostal creat pel gascó Antoni Prat, anomenat 'Toni Gros', per acollir els viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. 42.0395500,2.4034100 450622 4654340 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65468 Pou de neu de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros XVII-XIX Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. 08254-39 Cantonigròs Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. 42.0414100,2.4175200 451792 4654538 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65535 Agullola de la Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> 08254-106 Sant Julià de Cabrera <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> 42.0621400,2.4094900 451143 4656844 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-31 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65547 Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya XXII aC Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). 08254-118 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65561 Salt del Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-frare Es tracta d'una enorme llastra de pedra, que forma una muralla roquera de gran alçada. Es situa a la riba de migdia de la riera de les Gorgues, a tocar del marge del sender GR-151, a les proximitats de les Fontiques. El lloc es troba protegit amb unes baranes de fusta. 08254-132 L'Esquirol 42.0351900,2.3842700 449035 4653867 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65561-foto-08254-132-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65563 Creu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cabrera XX La creu de Cabrera es troba a pocs metres al nord-oest del santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. 08254-134 Sant Julià de Cabrera 42.0739200,2.4071100 450955 4658154 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65566 Homenatge a la Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-mare-de-deu-de-cabrera XX Es tracta d'un monument en homenatge a la Mare de Déu de Cabrera. Es troba a poca distància al nord del santuari, a tocar de les restes del castell. És una taula construïda amb una base en forma cilíndrica de pedra lligada amb morter, i la part superior de pedra, en forma rodona. Sobre la taula hi ha inscrites referències geogràfiques que il·lustren sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l'Albera, el golf de Roses, el Montseny, etc. La base presenta un rètol amb la inscripció: 'ELS CAMINADORS DELS DIMARTS I ELS DIJOUS D'OSONA A LA MARE DE DÉU DE CABRERA ÉSSENT CAPELLÀ CUSTODI JOSEP CRUELLS I RODELLAS'. 08254-137 Sant Julià de Cabrera 42.0759900,2.4072400 450967 4658383 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65576 Pontet de la Comellassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa XVIII-XX Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. 08254-147 L'Esquirol 42.0328100,2.3877900 449324 4653600 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65576-foto-08254-147-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65577 Pontet de la Comellassa II https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-de-la-comellassa-ii XVIII-XX Petit pont que salva el torrent de la Comellassa al seu pas per l'antic camí que segueix el traçat del sender GR-151, a poca distància de l'altre pont. És construït amb dos murs de pedra lligada amb morter de calç i grans lloses, cobertes pel terra del camí. 08254-148 L'Esquirol 42.0339500,2.3883100 449368 4653727 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65577-foto-08254-148-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65605 Creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova XX La creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova es troba al davant de la capella. Està formada per una base de formigó, de forma cilíndrica, sobre la que es sustenta una gran pedra rodona, que podria correspondre a una antiga roda de molí, reutilitzada posteriorment com a base. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. 08254-176 Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) 42.0211300,2.3174500 443491 4652348 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65617 Mirador del Pla d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> 08254-188 Aiats (Sant Julià de Cabrera) 42.0610100,2.4271700 452605 4656709 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-06 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65621 Pas de l'Osca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> 08254-192 Sant Julià de Cabrera 42.0764200,2.4067500 450927 4658431 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65623 Creu de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti-sescorts XX La creu de Sant Martí Sescorts es troba al davant de la parròquia. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. 08254-194 Sant Martí Sescorts 42.0128000,2.3254000 444142 4651417 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65626 Goigs de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-sescorts XIX Els goigs en honor de Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià, les de Crist són les primeres a que us vàreu allistar. Les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós fóreu aquell soldat qu'armat no més amb la creu a l'infernal Goliat valerosament venceu; el maligne no pot res contra aquell qu'ajudeu vos. Difundiu, etc. Sent catecumen només, vestíreu al despullat; de vostra copa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat. Jesús l'obsequi us ha pres com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altra nit Crist en pobre transformat. Sent catecumen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor, l'heu pescuda i defensada no ho fa un pare amb més amor. De Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu No temeu deixar la vida, ni la vida rebutgeu. Si el poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cerqueu repòs; no voleu cap humà auxili pels dolors de vostre cos: Deixeu-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plors. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla cruel combat; dieu -Què hi fas mala fera, què hi cerques al meu costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sant Martí l'antic poble que us venera per Patró davant vós son prec redobla, vullau dar-li protecció. Per vos sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès, amb concert molt harmoniós. Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. 08254-197 Sant martí Sescorts L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 42.0127800,2.3256300 444161 4651415 08254 L'Esquirol Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat. Fotografia del web GOIGS DE MANLLEU: http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/sant-marti-sescorts.html. 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65642 Aplec de Santa Margarida de Vila-seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-de-vila-seca XX-XXI L'Aplec de Santa Margarida de Vila-seca es celebra anualment el primer diumenge de setembre. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs i sortejos. 08254-213 Santa Margarida de Vila-seca (Sant Martí Sescorts) 42.0572500,2.3335200 444853 4656348 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat.Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. 119|98 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65681 Homenatge a Carles Riba https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-carles-riba XX Es tracta d'una estela de pedra en honor a Carles Riba, pels seus lligams amb el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. El monòlit presenta la següent inscripció: 'EL CONCURS PARROQUIAL DE POESIA DE CANTONIGRÒS A LA MEMÒRIA DE CARLES RIBA 1893-1959 HOMENATGE I AGRAÏMENT. FESTES DE SANT ROC. AGOST DE 1964'. 08254-252 Cantonigròs El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. 42.0402600,2.4058200 450822 4654417 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65681-foto-08254-252-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893-1959):Va ser un distingit poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Va exercir de catedràtic de grec i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes. 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65682 Capgrossos de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts XX Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. 08254-253 Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). 42.0133600,2.3254100 444144 4651480 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65688 Creu de Sant Julià de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-julia-de-cabrera XX La base de pedra presenta esquerdes. La creu de Sant Julià de Cabrera es troba al davant de l'antiga parròquia. Està formada per una base de pedra treballada de forma rectangular, a mode de columna, més ample a la part inferior que a la superior. Sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. 08254-259 Sant Julià de Cabrera 42.0720100,2.3967700 450098 4657947 08254 L'Esquirol Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65688-foto-08254-259-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65689 Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol XX Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. 08254-260 Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65691 Fotografies de l'Esquirol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una trentena de fotografies del terme municipal de l'Esquirol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Santa Maria de Corcó, el santuari de Cabrera i Sant Julià de Cabrera, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1905 i 1972. Hi ha també postals antigues de diversos indrets del terme municipal. 08254-262 C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65706 Pont de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bertrana XVIII Pont d'un arc, situat a pocs metres a llevant de la font de la Bertrana, que salva el torrent de la Font Nova al seu pas per l'antic camí de la Bertrana a l'Esquirol. L'arc és construït amb pedra treballada lligada amb morter de calç, i la resta de pedra del pont és sense desbastar. Presenta unes baranes metàl·liques de factura contemporània. 08254-277 La Bertrana (l'Esquirol) 42.0257600,2.3597900 447001 4652835 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65706-foto-08254-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65706-foto-08254-277-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65707 Roures de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-guardia Els roures de la Guàrdia es troben a pocs metres a ponent de la masia homònima. Es tracta de tres roures monumentals que destaquen per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars troncs i capçades arrodonides. 08254-278 La Guàrdia (l'Esquirol) 42.0399800,2.3643300 447388 4654411 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65707-foto-08254-278-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65709 Sagrada Família https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-3 XIX-XX Cada cop hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. Al terme municipal de l'Esquirol hi ha diverses capelletes de la Sagrada Família que passen en rutes diferents. Antigament, era costum que cada més s'iniciés una ruta i que cada casa tingués la capelleta un dia. Actualment no es respecten gaire els temps d'estada i, de vegades, es queden encallades a una casa durant un llarg període. 08254-280 Terme municipal de l'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fitxa redactada a partir d'informacions orals.Fotografia exemple d'una capelleta típica, no procedent del municipi. 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65712 Font del carrer Major de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-major-de-cantonigros XX La font es situa al carrer Major de Cantonigròs, entre les cases dels números 47 i 49 i el carreró que mena al camí de Tavertet. Es troba a l'interior d'un petit porxo, construït amb tres murs de paredat comú, i coberta de teula àrab, a una vessant, que corona amb una estructura de pedra amb l'any 1945. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pica rectangular de pedra. 08254-283 C/ Major, s/n, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). 42.0388900,2.4025900 450554 4654267 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65712-foto-08254-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65712-foto-08254-283-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65713 Font de la Mare de Déu del Camí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-del-cami XX La font de la Mare de Déu del Camí es troba a tocar de l'església de Sant Roc de Cantonigròs, adossada al recinte de la rectoria. La font presenta un broc de cop, que surt d'una gran llosa de pedra on hi ha inscrit: 'FONT DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ'. Sobre la llosa, hi ha una petita capelleta construïda amb un arc ogival o apuntat, tancada amb un enreixat de ferro, que guarda una imatge de la Mare de Déu del Camí. La font es troba emmarcada en un gran mur de carreus de pedra. 08254-284 C/ Major, 1, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). 42.0401900,2.4051000 450763 4654410 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65713-foto-08254-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65713-foto-08254-284-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65714 Font del Gos https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gos XIX-XX La font del Gos es troba al darrere del carrer Major de l'Esquirol, al carreró que mena a l'avinguda de Quatre Camins. Es troba a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb paredat comú i arrebossat. Forma part de l'estructura d'uns dipòsits d'aigua, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. La façana del cobert presenta una motllura de maons. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pedra rectangular de pedra. Al capdamunt hi ha una capelleta amb la imatge d'un sant, protegida per un enreixat. Sota la capelleta hi ha una llosa rectangular de pedra amb l'any '1892' inscrit, i per sota hi ha l'escut de l'Esquirol. Al davant la font hi ha una taula amb uns bancs de pedra. 08254-285 Avda. Quatre Camins - C/ Major, 08569, l'Esquirol. Segons consta en un escrit a un dels murs de l'estructura, la font va ser bastida l'any 1892, en el moment de la construcció de la infraestructura del subministrament d'aigua a l'Esquirol. La obra va ser promoguda per Josep Orra Postils amb la col·laboració de tot el veïnat. 42.0368900,2.3704100 447889 4654064 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65714-foto-08254-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65714-foto-08254-285-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65733 Font dels Enamorats https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-2 XX La font dels Enamorats es troba a l'inici del camí vell de Tavertet a Cantonigròs. Es tracta d'una font, de factura contemporània, construïda amb un mur de pedres treballades lligades amb ciment. L'aigua raja per un broc de cop i cau a un desaigua. Al mur, sobre el broc, hi ha un petit espai amb forma de fornícula, on hi ha escrit amb pintura 'font dels enamorats'. 08254-304 Cantonigròs 42.0416400,2.4171400 451760 4654564 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65733-foto-08254-304-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65734 Escultura de Sant Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-sant-bernat XX Es tracta d'una petita escultura de pedra que representa a Sant Bernat. Es troba dins d'una estructura de pedra, en forma de fornícula, sustentada per una columna. Presenta una rajola on hi ha escrit: 'Sant Bernat patró dels excursionistes. 1966'. 08254-305 Cantonigròs 42.0401300,2.4050700 450760 4654403 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65734-foto-08254-305-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65735 Creu de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cantonigros XVIII-XX És una creu de terme situada a l'entorn de l'església de Sant Roc, a prop del cementiri. Està formada per un pedestal de pedra, que acaba en forma de capitell, coronat per una petita creu de forja. A la base del pedestal hi ha unes inscripcions que actualment són il·legibles. Es troba integrada dins del conjunt d'una font urbana, de factura contemporània, emmarcada en un mur format per quatre columnes construïdes amb carreus de pedra. 08254-306 Cantonigròs 42.0401900,2.4064000 450870 4654409 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65735-foto-08254-306-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65736 Homenatge al Concurs de Poesia https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-concurs-de-poesia XX Es tracta d'un monument commemoratiu dels cinquanta anys de l'inici del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Es troba a tocar de les antigues escoles parroquials. Està format per un gran monòlit de pedra, mínimament treballada, que presenta unes formes sinuoses, amb una placa metàl·lica, on hi ha gravat: 'Cincuantenari del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i festa literària del Collsacabra (1944-1968). El poble de Cantonigròs en vol fer memòria. 7 d'agost de 1994'. 08254-307 Cantonigròs El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. 42.0401500,2.4061100 450846 4654405 1996 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65736-foto-08254-307-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65749 Bell Cabrerès https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres XX La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... 08254-320 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 1985 08254 L'Esquirol Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Jaume Pons i Jufré Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. 98 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65751 Creu del Capellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 XX Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. 08254-322 Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura És originària dels anys 30 42.0379200,2.4136400 451468 4654153 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65752 Alzina del Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. 08254-323 El Feu (l'Esquirol) 42.0551900,2.3686600 447759 4656097 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65753 Sardanes de Jaume Pons i Jufré https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-pons-i-jufre XX Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes. Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'. És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. Va compondre dotze sardanes dedicades a diferents indrets i persones del terme de l'Esquirol, on li van dedicar el nom d'un carrer. Són les següents: Poble enyorat' (1966), A la Verge de Cabrera (1979), A la Verge del Pedró (1982), Maria del Carme (1982), L'Eudald de l'Esquirol (1984), Recordant el Manel (1984), Bell Cabrerès (1985), En Pepito de la Fonda (1989), Juli (1990), L' Osca de Cabrera (1991) i Pujant per les Marrades (1991). 08254-324 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Jaume Pons i Jufré 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65701 Fons Cabrera i Bas (Arxiu Ducal de Medinaceli) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas-arxiu-ducal-de-medinaceli <p>ARCHIVO DUCAL DE MEDINACELI: www.fundacionmedinaceli.org/archivo/</p> IX-XIX Alguns documents es troben malmesos. <p>El fons Cabrera i Bas forma part de l'arxiu de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Està composat pels documents generats per tres senyories feudals, lligades entre si històricament: els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona, amb un ventall cronològic que comprèn des del segle IX al XIX. El vescomtat de Cabrera, que es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, s'estenia per bona part de l'actual comarca de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, Osona i la Garrotxa. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335. El fons Cabrera i Bas presenta un bon nombre de documents que fan referència al terme municipal de l'Esquirol, entre els que es troben els relacionats amb els primers temps del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.</p> 08254-272 Arxiu Ducal de Medinaceli. Hospital de San Juan Bautista, Duque de Lerma, 2, 45003, Toledo. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González L'any 2002 el Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l'Ajuntament d'Hostalric les còpies dels microfilms de la secció Cabrera i Bas del fons documental Medinaceli, contingudes en 61 capses. L'any 2005 l'Ajuntament d'Hostalric va digitalitzar els microfilms. 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65698 Arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cabrera <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> XVI-XX Alguns documents es troben malmesos. <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals i documents episcopals, consueta, comptes i factures i llevadors de rendes i de censals, causes pies, correspondència, cens parroquial, confraries, varia administració, capítols matrimonials, testaments i actes notarials. La cronologia dels documents compren des de l'any 1551 al 1963.</p> 08254-269 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65699 Arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sescorts <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> XIII-XIX Alguns documents es troben malmesos. <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 5 unitats documentals en paper i pergamí, i en lligall, que corresponen a actes notarials, pergamins, vària notarial i vària administració. La cronologia dels documents compren des de l'any 1267 al 1800. El registre està elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats, fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Està pendent de revisió.</p> 08254-270 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65700 Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> XVII-XX Alguns documents es troben malmesos. <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> 08254-271 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65728 La Creu de Managès https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-manages <p>BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21-22.</p> XIX <p>Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, al lloc conegut com la Creu de Managès, a finals del segle XIX. En aquest indret es produïen estranyes aparicions d'un fantasma i s'hi sentien les lamentacions d'ànimes en pena. Una nit, un mosso de la masia veïna de Novelles, de forma secreta, es va presentar al lloc amb una escopeta que li havia deixat el masover de la casa. Es va amagar darrera d'uns arbustos i, quan va aparèixer el suposat fantasma, cobert amb un llençol, el va disparar i va quedar estès a terra. El mosso va tornar d'amagat a la masia, va comentar els fets amb el masover, i van acordar de no explicar-ho a ningú. A l'endemà va córrer la veu que havien mort la por de Managès, i que el qui hi havia amagat sota el llençol era l'amo de Novelles. Es fer en dit lloc una creu en record de l'esdeveniment, que es troba al costat del lloc per on passava el camí cap al mas de Managès. És una creu gravada a la roca del terreny, d'aproximadament 1m. Generalment l'aflorament rocós queda cobert per vegetació i la creu no es visible.</p> 08254-299 Cantonigròs 42.0263000,2.4133000 451431 4652863 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-p1010049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-foto-08254-299-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2022-05-25 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 61 4.3 2484 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65532 Pintures murals de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> XII <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> 08254-103 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de Cardona Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65620 Espai natural del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> 08254-191 Collsacabra 42.0758400,2.4005400 450413 4658371 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65569 Serra de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> 08254-140 Sant Julià de Cabrera 42.0747100,2.4069700 450944 4658241 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65616 Cingles d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> 08254-187 Sant Julià de Cabrera <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> 42.0635300,2.4221500 452191 4656991 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65656 Bores d'en Masallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> 08254-227 Sant Julià de Cabrera <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> 42.0676000,2.4103700 451220 4657450 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-03 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65540 Castell de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> XI-XV Es conserven molts pocs vestigis del castell. <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> 08254-111 Sant Julià de Cabrera <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> 42.0760400,2.4072500 450968 4658389 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65654 El Ter https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> 08254-225 Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. 42.0077300,2.3425700 445560 4650844 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65680 Materials de l'Esquirol al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-lesquirol-al-museu-episcopal-de-vic <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> XXaC-XVIII <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de l'Esquirol, corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 1009-1013: retaule del Mestre de les figures anèmiques, segle XV. - MEV 11004: ampolla. - MEV 11022: fragment. - MEV 12484: restes òssies, ascle, roca. - MEV 3468: punta de sageta. - MEV 4247: copa, segle XVIII. - MEV 4248: copa, segle XVIII. - MEV 4249: copa, segle XVIII. - MEV 4250: copa, segle XVIII. - MEV 4252: pot. - MEV 4349: drap, segle XVII. - MEV 4572: predel·la de retaule Fonollosa, segle XV. - MEV 5: frontal d'altar, segle XII - MEV 6560: dena. - MEV 6561: dena. - MEV 6562: fragment. - MEV 6563: ascle. - MEV 7399: dena. - MEV 7751: copa, segle XVIII. - MEV 8209: enformador. - MEV 8418: marcador de bestiar, segle XVIII. - MEV 8617: làmina. - MEV 8618: sageta. - MEV 8619: dena, dent de porc senglar, botó. - MEV 9701: pintura mural mestre Cardona, segles XI-XII.</p> 08254-251 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Edats dels Metalls|Medieval|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|85|94 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65533 Retaule de Sant Martí de Tours https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-tours <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 94-95.</p> XV <p>Es tracta d'un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, realitzat a la primera meitat del segle XV, per l'autor conegut com a Mestre de les Figures Anèmiques. Originàriament es trobava a l'església de Sant Martí Sescorts. És pintat al tremp sobre fusta i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri del sant. En destaca l'episodi del festí dels soldats de la ciutat de Poitiers, organitzat pels habitants de la ciutat de Tours, per tal de recuperar el cos mort del seu bisbe. La composició de les escenes carregada de personatges és característic del gòtic internacional, però els fons arquitectònics plans en relació a l'espai, mostren la duració de l'estil ítalo-gòtic.</p> 08254-104 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>El nom de l'autor del retaule de Sant Martí, Mestre de les Figures Anèmiques, va ser donat per l'especialista d'art Chandler Post, per definir l'aspecte facial dels personatges representats als retaules d'aquest pintor. Es desconeix el seu nom real i la seva procedència, però es tracta d'un pintor local molt allunyat dels grans mestres del gòtic. La seva obra és contemporània de la de Lluís Borrassà, del que va rebre influència, caracteritzada per un estil d'arrel popular. El retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu Episcopal de Vic, a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65533-alella.jpg Física Gòtic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de les Figures Anèmiques Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 93 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65531 Frontal de Santa Margarida de Vila-seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> XII <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> 08254-102 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65539 Castell de Barrès https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> XII-XIV Es troba completament cobert per la vegetació. <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> 08254-110 L'Esquirol <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> 42.0336900,2.3606600 447079 4653714 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc