Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65536 | El Colom Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colom-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MILÀ i FONTANALS (1853) Romancerillo catalán. Edició de Joan Antoni Paloma, Romancer català (1980). Barcelona: Ed. 62-La Caixa, p.25-26. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 13. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La façana presenta adossat un cos de porxos en planta baixa i terrassa en planta pis. | 08254-107 | Sant Martí Sescorts | La casa del Colom Gros es relaciona amb el famós militar Bac de Roda, que va lluitar en la Guerra de Successió, com a cap dels Miquelets. Segons una cançó tradicional catalana, recollida per Manuel Milà i Fontanals (vegeu bibliografia), els soldats borbònics van anar a buscar-lo al Colom Gros per a detenir-lo, però allà no el van trobar. Bac de Roda va ser condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de l'any 1713. | 41.9965300,2.3298800 | 444499 | 4649608 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65536-foto-08254-107-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M10.Segons una història oral recollida per Xavier Roviró, l'hereu del Colom va aconseguir acabar amb el 'dret de cuixa' que tenien els frares de Sant Pere de Casserres (ROVIRÓ, X. 2014:13). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65464 | Capella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cuni | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas del Cuní, al que es troba adossada pel seu costat oest. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal, al que s'accedeix per tres graons, és rectangular, de pedra, amb llinda escripturada i datada. Sota el carener s'hi obre un òcul. La resta de façanes són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. Les mides aproximades de la capella són 6 m de llargada per 4 m d'amplada. | 08254-35 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | La història de la capella està relacionada amb el mas Cuní. | 42.0010700,2.3187800 | 443584 | 4650119 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65488 | El Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuni | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal, que es troba orientada a migdia, presenta un cos de porxos de gran profunditat, format per arcs carpanells, a la planta i al primer pis, i per arcs escarsers al segon; units per quatre pilars. El portal és de pedra treballada, d'arc escarser adovellat, amb la dovella central amb l'any '1783' inscrit; dóna accés a una nau, coberta amb volta de d'arc escarser, que comunica amb les corts i amb el portal, també de pedra treballada i d'arc escarser adovellat, que accedeix al primer pis. Al primer pis, s'hi obre un portal central rectangular i quatre finestres, de pedra treballada; i al segon, una finestra a cada arcada. A la façana oest, a la que se li adossa una capella, s'hi obren a la planta baixa, tres finestres amb forjat; al primer pis, quatre finestres amb ampit motllurat i tres més petites, de distribució asimètrica; i a les golfes, quatre finestres més. La façana nord presenta un pati sobre un terraplè, a peu del primer pis, i un portal. A la façana est hi ha tres finestres, a la planta; un balcó i tres finestres amb ampit, al primer pis, i quatre finestres iguals, al segon. Les mides aproximades de l'edifici són 21 m de llargada per 14 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant vistos els elements de ressalt. | 08254-59 | Sant Martí Sescorts | 42.0011600,2.3189400 | 443597 | 4650129 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65488-foto-08254-59-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65469 | Casa Vella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-vella-del-cuni | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. Es troba assentada, pel sector oest, al pendent del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, de pedra treballada, amb llinda esculturada amb un escut amb dos conills i l'any '1682'. Les obertures són de disposició irregular, la majoria emmarcades amb pedra treballada. Al costat del portal, hi ha una finestra amb l'any '1731' inscrit, dues de petites i una altra amb l'ampit motllurat; a les golfes, quatre finestretes quadrades. Les mides aproximades de l'edificació són 19 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-40 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | 42.0015200,2.3198500 | 443673 | 4650169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65469-foto-08254-40-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65472 | Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casamitjana-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVI-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a tres vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. S'hi accedeix a través d'un portal rectangular, de pedra treballada, que duu l'any '1856' inscrit. A la façana principal s'hi obre un cos de porxos, format per quatre pilars amb el capitell motllurat i cinc arcs carpanells a cadascun dels tres estatges. La planta baixa presenta dos portals rectangulars; el primer pis, tres portals rectangulars, un d'ells amb la llinda datada amb l'any '1780'; i les golfes, dues arcades tapiades. A la façana oest hi ha tres finestres i un portal a la planta baixa, tres finestres al primer pis i tres finestres més a les golfes, una d'elles amb l'any '1659' inscrit. Les mides aproximades de l'edificació són 17 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-43 | Sant Martí Sescorts | 42.0030000,2.3129400 | 443102 | 4650338 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65472-foto-08254-43-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65459 | Font de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casamitjana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de Casamitjana es troba a poca distància a llevant de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una font mínimament arranjada, emmarcada per un petit mur de pedres. L'aigua brolla per un broc, cau a un pedrís i segueix per un petit rec excavat directament al sòl, que la condueix cap al torrent. | 08254-30 | Casamitjana (Sant Martí Sescorts) | 42.0031400,2.3154400 | 443309 | 4650351 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65654 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08254-225 | Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. | 42.0077300,2.3425700 | 445560 | 4650844 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65504 | El Torrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana presenta un cos de porxos de quatre metres de profunditat, amb un pilar central. S'hi obren, a la planta, dos portals rectangulars amb llinda de roure i, al primer pis, un portal central i dues finestretes. A la façana est se li adossa un cos annex i la façana nord, a la que se li adossen diversos cossos annexos més, presenta un portal a la planta baixa i tres finestres a les golfes. Les mides aproximades de l'edifici són 16 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. | 08254-75 | Sant Martí Sescorts | 42.0084400,2.3224800 | 443897 | 4650935 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65504-foto-08254-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65504-foto-08254-75-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65609 | Llafrenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llafrenca | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant de la façana principal hi ha la lliça, a la que s'accedeix per un portal adossat a un cobert. Les obertures, que són de disposició simètrica a la façana principal i asimètrica a la resta, majoritàriament són de pedra de gres treballada. A la façana principal hi ha un portal d'arc escarser i dues finestres que donen a les corts, a la planta baixa; al primer pis, tres finestres, la central motllurada; i al segon pis, tres finestretes. A la façana oest hi ha dues finestres al primer pis i, al sector de tramuntana, un cos annex; és cobert a una vessant, que desguassa a migdia, i presenta unes corts amb arcades interiors a la planta, i uns porxos al primer pis, amb un pilar central i dues arcades d'arc carpanell. Aquest cos està adossat pel sector oest a un cobert. A la façana nord se li adossa un cos de corts a la planta baixa. La façana est presenta quatre finestres al primer i al segon pis. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-180 | Sant Martí Sescorts | 42.0085500,2.3123000 | 443054 | 4650954 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65609-foto-08254-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65609-foto-08254-180-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65628 | L'Escanera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Al davant de la façana principal hi ha un petit pati tancat per les corts, al que s'accedeix per un portal, situat a tocar de l'angle est de la casa. Les obertures són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra de gres treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, dos portals laterals i un altre portal al sector oest, sota els porxos; al primer pis, una finestra datada, amb l'any '1725', i una de petita dimensions que dóna al porxo; i a les golfes, una petita finestra. A la façana oest s'hi adossa un cos de porxos, amb dos portals: un a la planta i l'altre al primer pis. A la façana nord s'obren a la planta set petites finestres, quatre al primer pis i tres més a les golfes. A la façana est hi ha una finestreta a la planta; al primer pis, dues finestres amb l'ampit motllurat i una de quadrada petita; i a les golfes, dues finestres més. Les mides aproximades de l'edifici són 20 m de llargada per 9 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. Les façanes de migdia, llevant i tramuntana estan arrebossades amb ciment portland. | 08254-199 | Sant Martí Sescorts | 42.0098800,2.3262500 | 444210 | 4651093 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65628-foto-08254-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65628-foto-08254-199-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65588 | Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-pescador | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 66 i 74. | XIX | Només es conserven els fonaments. | Es tracta de les restes de l'ermita de Sant Pere que es troben en un istme, just en la confluència de la riera de Sant Martí, la de les Gorgues i el torrent de les Paganes. Només es conserven els fonaments de la capella, construïda amb pedres lligades amb morter de calç. La construcció és de planta rectangular, aproximadament de 8 m de llarg per 5 m d'ample. L'altar es trobava orientat a llevant i el portal a ponent. | 08254-159 | Sant Martí Sescorts | L'any 1876, un grup de pescadors de canya de Manlleu va construir un pedró dedicat a Sant Pere en el Serrat de la Creu, dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. A finals del segle XIX, la Societat de Pescadors de Manlleu (constituïda l'any 1891) va construir la capella per tal de poder retre devoció al seu patró en el lloc on pescaven. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser incendiada i no es va reconstruir mai més. Finalment, la construcció del pantà de Sau l'any 1962, va provocar la seva lenta destrucció, per la força de l'aigua. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65637 | Goigs de Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-pescador | AMADES, J. (1984) Costumari Català, el curs de l'any, vol.4. Barcelona: Salvat, p. 303. DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | XIX | Ja no es canten. | Els Goigs en honor de Sant Pere Pescador que es cantaven a la capella dels pescadors de Manlleu, a la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, van ser escrits pel manlleuenc Joan Baptista Güell, l'any 1896. Es van extraviar i han estat retrobats recentment. Fins fa poc temps, l'única constància documental que se'n tenia era una carta manuscrita pel poeta Jacint Verdaguer amb la qual s'adreçava a l'autor del text, que li havia demanat l'opinió sobre la seva obra. Van ser impresos a la Tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic. | 08254-208 | Sant Pere Pescador (pantà de Sau) | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65637-foto-08254-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia procedents del web DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65587 | Salt del Cabrit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-del-cabrit | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142 i 176. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 73. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.4 i 5. | El Salt del Cabrit és un dels més populars del sector de les Gorgues. L'aigua de la riera de Sant Martí es despenja de forma espectacular des d'una alçària d'uns trenta metres i cau a les aigües de les Gorgues. La clotada del Salt del Cabrit es troba encerclada per grans muralles roqueres. | 08254-158 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0118100,2.3379300 | 445179 | 4651299 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65587-foto-08254-158-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Era antigament conegut com el 'salt gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65634 | Salt i gorg d'en Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-den-cardona | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142. | El salt i el gorg d'en Cardona es troben a la riera de Sant Martí, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gran gorg, en un indret de gran bellesa. | 08254-205 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0121200,2.3369000 | 445094 | 4651335 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65634-foto-08254-205-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antigament era conegut com a Salt del Cabrit, i aquest últim era el 'Salt Gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65635 | Pont de Sant Martí o de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-marti-o-de-la-teuleria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XIX | Pont d'un sol arc, situat a tocar del Hostal Gorgues o Casa del Pont, que salva la riera de Sant Martí al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, sense baranes. En realitat són dos ponts units: el que dóna al costat de ponent és el més anti i el de llevant és posterior. | 08254-206 | Sant Martí Sescorts | El pont antic fou construït al segle XVII, i al segle XIX fou objecte d'obres per tal de consolidar l'estructura de l'antic pont i fer-lo més ample. | 42.0125500,2.3352900 | 444961 | 4651383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Catàleg de béns del POUM és anomenat com a Pont de les Gorgues o de Sant Martí. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65452 | Hostal les Gorgues o Casa del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-les-gorgues-o-casa-del-pont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la coberta, que es troba orientada a migdia. Les obertures, de disposició irregular, són rectangulars, amb llinda de fusta i brancals de totxo. Presenta una era interior tancada, a la que s'accedeix per un portal. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-23 | Sant Martí Sescorts | Antigament, l'hostal de les Gorgues o Casa del Pont va ser molt concorregut perquè es trobava en el recorregut del camí ral de Vic a Olot. Durant els últims anys, va funcionar com a restaurant fins que es va abandonar. | 42.0126400,2.3358100 | 445004 | 4651393 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65452-foto-08254-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65452-foto-08254-23-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M29. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65653 | Cap de Mort o Ninot de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues | OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. | Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 08254-224 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 42.0127300,2.3411900 | 445450 | 4651400 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65626 | Goigs de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-sescorts | XIX | Els goigs en honor de Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià, les de Crist són les primeres a que us vàreu allistar. Les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós fóreu aquell soldat qu'armat no més amb la creu a l'infernal Goliat valerosament venceu; el maligne no pot res contra aquell qu'ajudeu vos. Difundiu, etc. Sent catecumen només, vestíreu al despullat; de vostra copa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat. Jesús l'obsequi us ha pres com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altra nit Crist en pobre transformat. Sent catecumen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor, l'heu pescuda i defensada no ho fa un pare amb més amor. De Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu No temeu deixar la vida, ni la vida rebutgeu. Si el poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cerqueu repòs; no voleu cap humà auxili pels dolors de vostre cos: Deixeu-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plors. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla cruel combat; dieu -Què hi fas mala fera, què hi cerques al meu costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sant Martí l'antic poble que us venera per Patró davant vós son prec redobla, vullau dar-li protecció. Per vos sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès, amb concert molt harmoniós. Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. | 08254-197 | Sant martí Sescorts | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0127800,2.3256300 | 444161 | 4651415 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat. Fotografia del web GOIGS DE MANLLEU: http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/sant-marti-sescorts.html. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65627 | Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-sescorts | ALBAREDA, J.; MOLIST, M. (1973) 'Sant Martí de Sescorts'. Recerca. (G.A.E.C.), núm. 24, abril 1972/1973. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. CARBONELL, E. (1975) L'art romànic a Catalunya. Segle XII. Barcelona: Edicions 62, p. 19 i 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; i BENET, A. (1986) 'Sant Martí Sescorts' Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 563-575. | XI / XVII | Església romànica de planta en forma de creu llatina, amb una nau amb transsepte, rematat amb un absis central i dues absidioles. Interiorment, la nau és coberta amb volta de canó reforçada amb tres arcs torals. L'absis central presenta quatre nínxols absidials. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, sobreaixecada posteriorment. El mur de ponent sobrepassa el nivell de la teulada, seguint la forma inclinada dels vessants. En aquest mur hi ha l'actual portal, d'arc de mig punt adovellat, d'època barroca, amb la dovella central decorada, damunt de la qual hi ha una finestra de doble esqueixada. De la primitiva porta d'entrada a l'església, situada al mur de migjorn, se'n conserva només l'obertura. Exteriorment, l'absis central te arcuacions llombardes en sèries de dues entre lesenes i presenta tres finestres. És cobert amb una teulada que desfigura el seu aspecte original. L'absis romànic lateral que resta també presenta arcuacions llombardes, en sèries de quatre entre les lesenes; té centrada una finestra de doble esqueixada. És cobert amb teulada de lloses de pedra. A la part alta de les façanes de tramuntana i de migjorn de la nau, hi ha un fris d'arcuacions i finestres cegues, les de tramuntana tapades per l'arrebossat de la paret. Sobre les arcuacions, hi ha una barbacana de lloses. A la part de tramuntana i adossat a l'angle nord-est del creuer, hi ha un campanar romànic de planta quadrada, d'uns 20 m d'alçada. Es desenvolupa en tres nivells de finestres, a més de la planta, a la que obre la porta d'entrada des de la nau de l'església. El primer nivell correspon a una finestra d'arc de mig punt en cadascun dels seus murs i en el segon, finestres geminades estretes i altes. Actualment, es troben tapiades, a excepció de la que hi ha oberta al costat nord del primer nivell. El darrer pis ja no pertany a la construcció romànica i presenta una finestra a dues cares i dues a les altres. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. L'aparell dels murs, tant del campanar com de l'església, és fet amb pedres de mida mitjana carejades, disposades regularment fent filades, lleugerament arrebossats. | 08254-198 | C/ de l'Església s/n, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | L'església de Sant Martí Sescorts formava part, inicialment, del terme de Roda i, posteriorment quan aquest es va desintegrar, al del castell de Manlleu. Als seus inicis ja tenia funcions parroquials. L'església romànica, consagrada l'any 1068, va ser construïda en substitució de l'església anterior, documentada l'any 934. La solemnitat de la seva acta de consagració, consignada per Guillem de Balsareny, bisbe d'Osona, indica la seva importància. Al segle XII es va vincular al priorat canonical augustinià de Santa Maria de Manlleu, conservant les seves funcions parroquials. Els priors de Manlleu proveïen els preveres de l'església de Sant Martí Sescorts. Al segle XVII, es va construir el portal de ponent i, al segle XVIII, la sagristia i un altar lateral. Des del segle XV fins a final del XIX, va tenir com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet). Malgrat les seves funcions parroquials, des de l'any 1670 fins al 1939, els rectors residien al costat de l'església de Vilanova, on tenien la rectoria i celebraven normalment el culte. La rectoria, que es troba adossada a l'església, va ser construïda modernament amb elements procedents de l'antiga parròquia de Sant Maria de Vilanova. A la llinda del portal hi ha la següent inscripció: 'PAV 1686 VICES. Maria Sin pecado Concebida'. | 42.0127800,2.3256300 | 444161 | 4651415 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Episcopal de Vic es conserven fragments de les pintures murals que decoraven l'absis, que foren arrencades l'any 1934. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65449 | Festa Major de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-sescorts | AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ | XX-XXI | La Festa Major de Sant Martí Sescorts es celebra anualment pels volts de l'11 de novembre, festivitat de Sant Martí, patró del poble. És organitzada per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts' i l'ajuntament de l'Esquirol. L'ofici religiós, amb els cants dels goigs, dona sortida als actes que s'allarguen durant uns quants caps de setmana. Es duen a terme activitats festives com el vermut popular, cantades d'havaneres amb rom cremat pels assistents, espectacles de màgia i teatre, dinars populars, partits de futbol, activitats infantils, gegants, etc. | 08254-20 | Sant Martí Sescorts | 42.0127900,2.3254700 | 444148 | 4651416 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65449-foto-08254-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65623 | Creu de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-marti-sescorts | XX | La creu de Sant Martí Sescorts es troba al davant de la parròquia. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-194 | Sant Martí Sescorts | 42.0128000,2.3254000 | 444142 | 4651417 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65623-foto-08254-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 65597 | Salt i gorg del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-del-codol | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.9. | El Salt del Còdol són una sèrie de ràpids amb molt pendent, que es troben en una gran sotalada en el llit de les Gorgues. Al peu del saltant, al mig de la riera, hi ha una gran roca, que li dona nom a l'indret. | 08254-168 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0133000,2.3430500 | 445604 | 4651462 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65597-foto-08254-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 65682 | Capgrossos de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts | XX | Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. | 08254-253 | Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | 42.0133600,2.3254100 | 444144 | 4651480 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 65596 | Gorg del Saborell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-saborell | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 86. | El gorg del Saborell es troba a la riera de les Gorgues, a poca distància al sud-oest de la Barra de Ferro. És un dels més extensos de tota la riera, i està envoltat de penya-segats. | 08254-167 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0140700,2.3467800 | 445914 | 4651545 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65596-foto-08254-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 65592 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | Durant la visita es va observar que la font havia estat utilitzada per a netejar maquinària amb abocament de gasoil. | La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis. És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig. | 08254-163 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 1700 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65595 | Fita de la font de Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | La inscripció es troba molt erosionada. | La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima. Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió. | 08254-166 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de l'Esquirol foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65595-foto-08254-166-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65545 | Serrat de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-les-cases | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GUDIOL RICART, J. (1920). Les primitives civilitzacions ausetanes. Vic: Biblioteca Episcopal, p.9. | V-I a.C. | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes d'un antic poblat, localitzat a principis del segle XX per la Secció d'Exploradors del Centre Excursionista de Vic. Es documenten un gran nombre de restes de murs de pedra seca, que ocupen una extensió d'uns 40 m. Segons Josep Gudiol i Ricart, aquest jaciment s'engloba dins del conjunt de poblats ibèrics (GUDIOL, 1920: 9). L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència de materials arqueològics associats, fet que impedeix establir una identificació cronològica clara. Només una prospecció arqueològica a la zona possibilitaria l'obtenció de més dades. | 08254-116 | Sant Bartomeu Sesgorgues | 42.0151000,2.3598400 | 446996 | 4651651 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65545-foto-08254-116-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies corresponen a l'entorn de Sant Bartomeu, no al lloc concret del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65655 | Salt d'en Nara o de la riera de les Paganes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-den-nara-o-de-la-riera-de-les-paganes | VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.8. | El salt d'en Nara es troba a la riera de les Paganes, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gorg, envoltat de bosc. Uns metres més avall, a la desembocadura de la riera, es troba el Salt Gran de les Paganes. | 08254-226 | Les Gorgues (Sant Martí Sescorts) | 42.0152500,2.3405600 | 445400 | 4651680 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65655-foto-08254-226-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua pel salt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65727 | El penitent de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-les-gorgues | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 278. | XIX | Es tracta de la història, transmesa per tradició oral, del penitent de les Gorgues, un home amb aspecte d'anacoreta que va viure tot sol a l'entorn de la riera de les Gorgues, a finals del segle XIX. Ningú el coneixia, però es deia anys abans havia comès moltes malifetes i, un cop penedit, havia escollit aquest lloc per a fer-hi penitència pels seus pecats. Vivia a una balma anomenada la Cova del Penitent, actualment submergida sota les aigües del pantà de Sau, i també a la balma dels Sàlics. | 08254-298 | Les Gorgues | 42.0157900,2.3581200 | 446854 | 4651729 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 65483 | Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVII | Masia de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, la de ponent més allargada que l'altra, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, descentrat del cos de l'edificació. Les finestres són de distribució regular, de pedra treballada. La façana de tramuntana presenta finestres i un portal, que correspon al primer pis, formant una eixida davant la porta. En aquest indret en destaca el coll de pou. A la façana de migdia hi ha un cos de galeries sostingudes per pilars. A la part de llevant cal remarcar una llinda decorada, que coincideix amb l'anagrama del mas l'Avenc, també al Collsacabra. Un mur envolta la casa, amb tres portals que donen a la lliça. Al costat, hi ha la masoveria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-54 | Sant Martí Sescorts | Tot i que no es troba registrada en els fogatges del segle XVI, probablement ja existia amb un altre nom. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVII i XVIII, segons consta a les dates constructives presents a l'edifici. | 42.0161800,2.3130800 | 443125 | 4651801 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65483-foto-08254-54-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M22. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65679 | Pont de Baumadestral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-baumadestral | FENOY, E.; PANADÈS, J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Pont pla d'un arc, que salva el torrent de Balà al seu pas pel camí veïnal entre els masos de can Codina i la Serra. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes de fusta. | 08254-250 | Cantonigròs | 42.0164100,2.3970800 | 450080 | 4651774 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65679-foto-08254-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65679-foto-08254-250-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65611 | Masoveria de Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-coromines | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és central, rectangular, de pedra treballada amb l'any '1758' inscrit a la llinda. Les finestres, de disposició simètrica, són majoritàriament de pedra treballada. A la planta s'obre un finestral de factura contemporània i una finestreta de cort amb forjat; i a les corts, un portal i dues finestres. Al primer pis, una finestra central i dues laterals, amb ampit d'estuc. I a les golfes, una finestreta amb ampit motllurat i un òcul. A la façana oest, a la planta baixa, s'obre un portal i dues finestres que donen a les corts; al primer pis, dues finestres amb els emmarcaments de totxo i llinda de roure. La façana nord té al primer pis, quatre finestres; i a les golfes, tres més. A la façana est hi ha, al cos de corts, dos portals i dues finestres. Presenta diversos cossos annexos: a la façana est se li adossa un cos, amb les corts a la planta baixa i el porxo al pis, la coberta del qual segueix la mateixa vessant que la casa; a aquest cos se li adossen unes altres corts de planta baixa. A tramuntana se li adossa un altre cos de corts de planta baixa, de factura contemporània. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-182 | Coromines (Sant Martí Sescorts) | La història de la masoveria de Coromines va lligada a la del mas homònim, que pertany al terme de Sant Martí Sescorts. | 42.0168600,2.3137000 | 443177 | 4651876 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65611-foto-08254-182-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65582 | Barra de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. | 08254-153 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts | El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. | 42.0171700,2.3537200 | 446491 | 4651885 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65493 | El Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-guell | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. L'edifici original es troba molt modificat per les reformes de les que ha estat objecte al llarg del temps. Presenta un cos amb un porxo lateral, de factura contemporània, adossat a la façana principal; i un altre cos adossat a la façana est, per on s'accedeix a l'habitatge, a través d'unes escales d'obra que comuniquen amb el portal, al primer pis. A la façana original, la de migdia, només es conserva el portal rectangular, de pedra treballada, amb llinda escripturada actualment il·legible, que prové probablement d'una altra construcció. A la façana oest, a la que se li adossa un cos annex a la planta, s'obren quatre finestres al primer pis. A la façana nord, a la que se li adossa també un cos annex a la planta, s'obren dues finestres al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-64 | Sant Martí Sescorts | 42.0172000,2.3270700 | 444284 | 4651905 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65493-foto-08254-64-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M17. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65583 | Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. | 08254-154 | Les Gorgues, l'Esquirol. | 42.0172900,2.3671600 | 447604 | 4651890 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||||
| 65651 | Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-viver | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 17. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Viver es troba a una zona boscosa, al nord de la masia de Trasserra. S'hi accedeix per un camí de bast, que es pren des de l'antic camí de Sant Bartomeu. Es tracta d'una font ben arranjada, construïda amb un mur de paredat comú. L'aigua raja per un broc de cop i cau al terra. Es troba en un indret enverdissat. | 08254-222 | L'Esquirol | 42.0174600,2.3803100 | 448693 | 4651901 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65651-foto-08254-222-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret per trobar-se molt enverdissat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65494 | El Jonquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jonquer | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 284. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. Es troba assentada al pendent natural del terreny. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que actualment es troba orientada a llevant. El carener està desplaçat del centre de la planta, pel que el traçat de la coberta que desguassa a nord és molt gran. Els ràfecs de les façanes nord i est són de llosa. Presenta cossos annexos, de factura contemporània, adossats a la façana est, amb funció de corts als baixos i de terrassa a la planta. S'accedeix a la façana est a través d'un pont a la façana nord. Les obertures són de disposició asimètrica, de pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserven part de l'antic arrebossat. | 08254-65 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIII. Es troba registrada en els fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. En una columna de pedra de la galeria interior hi ha inscrit 'Iunquer 1718'. Consta en el 'Nomenclator de la Província de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0182500,2.3890300 | 449415 | 4651983 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65494-foto-08254-65-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65622 | Monument en record dels sacerdots víctimes de la persecució religiosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-en-record-dels-sacerdots-victimes-de-la-persecucio-religiosa | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p. 80-84 i 99. | XX | El monument situat a la cruïlla de la carreteres de Vic i Manlleu, recorda als sacerdots Lluís Casals Jordà, Bonaventura Archs Corominas, Josep Garolera Pous i Jaume Soler Puigvert assassinats en aquest indret, víctimes de la persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola. Està format per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de capelleta, que culmina en forma piramidal. Al centre hi ha inscrita una gran creu amb els noms dels sacerdots, emmarcada per dues columnetes. | 08254-193 | Sant Martí Sescorts | 42.0182700,2.3361700 | 445039 | 4652018 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65622-foto-08254-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65594 | Molí de l'Eixerit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-leixerit | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, el pou de pressió i la mina. A la riera, s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació de la resclosa-bassa del molí. Tot l'aparellatge de rodets hidràulics, les moles farineres i les de blanqueig, està al fons del gorg, sota el canal de descàrrega de la mina (PARÉS, 1976: 186). | 08254-165 | L'Esquirol | Pertanyia al mas Bertrana, propietària també del molí homònim. Havia estat un dels molins més importants de les Gorgues. Estava proveït de dos grups de moles, un sobre l'altre, servits pel mateix cup, i a més un trull de blanqueig o escairat del blat. Era juntament amb el molí del Rodó, a Rupit, els dos únics d'aquesta especialitat en tot el Collsacabra (PARÉS, 1976:186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. | 42.0195200,2.3667400 | 447571 | 4652137 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A tocar del molí hi ha un petit salt d'aigua, de gran bellesa natural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65502 | El Simó Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-simo-gros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ANGLADA i BAYÉS, M. (1986) 'Sant Hilari del Simon'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 575-576. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192-193. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 77-78. | XVII | La casa ha estat objecte d'obres de reforma i remodelació integral, que li han fet perdre els seus antics valors patrimonials. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és emmarcat amb llinda de roure i brancals de pedra treballada, i duu una rajola que indica 'Cuartel Oeste'. La façana principal presenta un cos annex adossat, que deixa un petit espai al sector oest pel portal. Es tracta d'unes corts, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. Té un gran portal, amb la llinda de roure, i una finestra petita. Les mides aproximades de l'edifici són 13 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. La casa del Simon Gros es troba bastida sobre l'antiga església de Sant Hilari, les restes de la qual es troben al seu interior. La major part de les seves estructures s'han conservat, llevat de l'absis, que fou suprimit. Es conserva una nau gairebé quadrada, de 3,65 per 3,95 m, que ha perdut la volta original. La porta d'entrada, coberta amb un arc de mig punt, s'obre al cantó de ponent. Malauradament, la casa ha estat objecte d'obres de reforma i remodelació integral, que li han fet perdre els seus antics valors patrimonials. | 08254-73 | L'Esquirol | La casa del Simon Gros es troba bastida sobre l'antiga església de Sant Hilari, les restes de la qual es troben al seu interior. Des del punt de vista històric, és la més antigament documentada de totes les capelles del terme. Les primeres referències documentals de l'església són dels anys 1124 i 1177, on consta Sinfré de Sant Hilari. L'any 1189 es confirma plenament la seva existència, quan Bertran de Vilar li deixa una lliura de cera en el seu testament. Era una petita capella rural que es trobava dins l'antic terme del castell de Cabrera, amb un culte molt reduït (l'any 1623 consta que ja no en tenia). Finalment, el seu edifici va ser reaprofitat com a habitatge del mas Simon Gros, que el va embolcallar amb les seves dependències. Fins fa una anys es desconeixia la seva existència. Antigament, el mas Simon era propietat de la família Esquirol, que el van vendre l'any 1423 a en Francesc del Perai, i va quedar vinculat fins avui dia a la seva propietat. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0200500,2.3487900 | 446085 | 4652207 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65502-foto-08254-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65502-foto-08254-73-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65446 | Sorribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sorribes-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, de grans dimensions, es situa al centre de la façana, i és d'arc de mig punt adovellat, amb un escut i l'any '1610'. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. La façana principal presenta una finestra a cada banda del portal; tres al primer pis, una de reminiscències gòtiques i l'altra amb uns àngels alats; i tres més a les golfes. A l'angle sud-est, a l'alçada de les golfes, hi ha una barbacana amb elements esculpits. La façana de llevant presenta un portal rectangular, dues finestres al primer pis i una a les golfes. A la façana nord, se li adossa un cos de factura contemporània. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, algunes parts arrebossades, deixant a la vista els escaires regulars de pedra i els elements de ressalt. | 08254-17 | Sant Martí Sescorts | Es troba registrada en el fogatge de la parròquia i terme de Sescorts de l'any 1553, quan hi vivia un tal Sorribes. Va ser objecte d'obres de reforma i ampliació al llarg dels segles XVII i XVIII. | 42.0200800,2.3357100 | 445002 | 4652219 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65446-foto-08254-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65446-foto-08254-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65446-foto-08254-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65479 | Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí vell de la Bertrana, situades a la dreta del mateix gorg del Molí. Es troba en un indret molt enverdissat, on s'hi observa la mina, que conserva bona part de l'arc exterior. Encastades a la roca del gorg, hi ha restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-50 | L'Esquirol | Aquest molí és probablement un dels més antics de les Gorgues. Estava situat sota el cingle de l'Hort, que pren el nom dels horts que existiren en uns planics a la dreta de la riera, per al servei dels moliners de la Bertrana. Bastant més amunt, al llit de les Gorgues, veiem senyals d'una resclosa per desviar l'aigua, i se segueix bé el traçat del canal de conducció, i en el seu curs s'hi troba una petita comporta per desaiguar-lo. Això vol dir, senzillament, que s'ha utilitzat fins a uns temps bastant recents, per al regatge ja esmentat dels horts, ja que és impossible que subsistís tan sencer de l'època del molí vell. Continua el rec ben identificable fins el que fou el cup-bassa de l'arcaic molí (PARÉS, 1976:177). | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65479-foto-08254-50-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||
| 65580 | Bandolers al Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-al-moli-vell-de-la-bertrana | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 27-28. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, referit a l'antic Molí Vell de la Bertrana. Fa molts i molts anys, uns bandolers van entrar a robar a la nit al molí. El moliner els va dir que tenia els diners guardats a un amagatall a les roques, a l'altra banda de la riera de les Gorgues, i que els acompanyava. Quan estaven travessant la riera, el moliner, que era l'únic que duia un llum d'oli, va llançar-lo i s'escapolí. Els lladres van caure a l'aigua i van ser arrossegats per la corrent. Al cap d'un cert temps, per venjança, van calar foc al molí. L'amo de la Bertrana va fer construir un altre molí a la confluència de les Gorgues amb el torrent de Riupregon. Tot i que es desconeix si aquesta història és verídica, a les restes dels murs del Molí Vell es veuen indicis d'incendi. | 08254-151 | Molí Vell de la Bertrana (L'Esquirol) | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||||
| 65593 | Font del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | La font del Molí de la Bertrana es troba a l'interior de les restes del conjunt del molí, a recer d'una petita balma, protegida per un mur de pedres lligades amb morter. L'aigua d'escorrentiu s'escola per la roca natural i va a parar a una pica de pedra, de la que sobresurt un broc de ferro, per on cau un minúscul fil d'aigua cap a un pedrís. | 08254-164 | Molí de la Bertrana (l'Esquirol) | 42.0203300,2.3682000 | 447692 | 4652227 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns del POUM (2007) l'anomena 'Font del molí de l'Eixerit', tot i trobar-se al Molí de la Bertrana. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65574 | Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana i la mina, i senyals del cup. A la riera s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació, amb els seus puntals, de la resclosa-bassa del molí. Palesen una robusta construcció i un notable embassament; era un barratge de fusta molt alt, ja que es diu que assolia els 2,5 m (PARÉS, 1976: 186). | 08254-145 | L'Esquirol | Tot i la seva indubtable importància i renom per la contrada, únicament tenia un joc de moles, potser perquè la hisenda de la Bertrana, propietària també del molí de l'Eixerit, en tenia prou amb la capacitat dels dos (PARÉS, 1976: 186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores encara restava habitat com a pagesia. L'últim moliner havia marxat l'any 1925. Els fatídics aiguats també van destruir la gran resclosa, que encara s'utilitzava per a regar les extenses hortes, situades a la riba dreta de la riera, sota el molí. | 42.0203500,2.3681800 | 447691 | 4652229 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65574-foto-08254-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||
| 65740 | Font del Pedró o del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro-o-del-bac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Pedró o del Bac es troba a una zona boscosa pròxima al Pedró. S'hi accedeix a través d'un sender que es pren a poca distància al nord del Pedró, i baixa en direcció a la riera de les Gorgues. És una font gairebé sense arranjar. L'aigua raja per un broc metàl·lic, col·locat a l'orifici d'una roca, i cau a un rec que la retorna al torrent. Es troba en un indret de gran bellesa natural. | 08254-311 | El Pedró (l'Esquirol) | 42.0207700,2.3647100 | 447404 | 4652277 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65605 | Creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | XX | La creu de Santa Maria de les Escales o de Vilanova es troba al davant de la capella. Està formada per una base de formigó, de forma cilíndrica, sobre la que es sustenta una gran pedra rodona, que podria correspondre a una antiga roda de molí, reutilitzada posteriorment com a base. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-176 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova (Sant Martí Sescorts) | 42.0211300,2.3174500 | 443491 | 4652348 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65605-foto-08254-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||||
| 65737 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro-3 | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 138. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 196. | XX | El Pedró dedicat a la Verge dels Dolors es troba davant de la seva capella, a la banda nord. El pedronet és de pedra, d'uns 3 m d'alçada, i la imatge de la Verge Dolorosa és dins d'una capelleta protegida per una reixa. | 08254-308 | L'Esquirol | L'antic pedró de la Verge dels Dolors el va construir l'any 1895 el propietari de la Bertrana, a l'indret on es suposava que hi havia erigida la primitiva església de Corcó. | 42.0211300,2.3636600 | 447317 | 4652318 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65737-foto-08254-308-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65737-foto-08254-308-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | |||||||||
| 65739 | Font Nova del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-del-padro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font Nova del Padró es troba al parc del costat de la capella del Pedró. Es tracta d'una font urbana, construïda amb un mur de pedres. L'aigua raja per un broc de cop, situat en un petit espai del mur, amb forma de fornícula, i cau a una pica. | 08254-310 | Parc de la capella del Pedró. Passeig del Pedró s/n, 08569, l'Esquirol. | 42.0211600,2.3635400 | 447307 | 4652322 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 | ||||||||||
| 65573 | Pont del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 188-189. | XV-XVIII | Ha estat recentment restaurat. | El pont del Molí de la Bertrana, d'origen medieval, està format per dos arcs en forma de llom d'ase, i construït amb pedra lligada amb morter. Salvava la riera de la Gorga al seu pas per l'antic camí ral de l'Esquirol a Sant Bartomeu Sesgorgues. Actualment, el pont no travessa la riera, ja que després de les inundacions de l'any 1940, aquesta va agafar un nou traçat. | 08254-144 | l'Esquirol | 42.0212200,2.3663600 | 447541 | 4652326 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65573-foto-08254-144-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El pont ha estat, recentment, objecte d'obres de rehabilitació i restauració per part de l'ajuntament de l'Esquirol i la Diputació de Barcelona (Àrea de Territori i Sostenibilitat). | 94|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-19 06:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,44 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.