Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65700 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> | 08254-271 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65617 | Mirador del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats | <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> | 08254-188 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0610100,2.4271700 | 452605 | 4656709 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65620 | Espai natural del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-collsacabra | <p>DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. GENERALITAT DE CATALUNYA: http://mediambient.gencat.cat/ VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p. 2-3.</p> | <p>El Collsacabra o Cabrerès és un espai natural de 142 km² d'extensió, situat majoritàriament a la comarca d'Osona, que inclou també terres de la Garrotxa i de la Selva. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol, Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit. És un exemple representatiu de la diversitat natural del Sistema Transversal, amb una geologia espectacular que forma cingles de gran altura. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles. L'Espai natural protegit del Collsacabra és una unitat morfològica formada per un conjunt acinglerat que culmina amb l'extens altiplà del Cabrerès, amb altures que oscil·len entre els 900 i els 1.300 metres (les altituds més importants són els puigs d'Aiats, amb 1.305 metres i els de Cabrera, amb 1.312 metres). Es tracta de conjunts acinglerats per les seves formacions neògenes de relleus estructurals en blocs, formats per materials eocens, bàsicament calcàries, gresos i margues. Els sistemes naturals dels cursos d'aigua presenten interès per la seva influència centreeuropea i el substrat calcari sobre el qual s'assenten. Els principals condicionants del paisatge vegetal d'aquest territori són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l'acció antròpica. És una zona boscosa humida, sobretot formada per faigs, roures, alzines, i bedolls i avets a la zona nord, que compta també amb formacions vegetals de caràcter atlàntic molt rares perquè siguin presents en aquest context geogràfic.</p> | 08254-191 | Collsacabra | 42.0758400,2.4005400 | 450413 | 4658371 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65620-foto-08254-191-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65680 | Materials de l'Esquirol al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-lesquirol-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XXaC-XVIII | <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de l'Esquirol, corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 1009-1013: retaule del Mestre de les figures anèmiques, segle XV. - MEV 11004: ampolla. - MEV 11022: fragment. - MEV 12484: restes òssies, ascle, roca. - MEV 3468: punta de sageta. - MEV 4247: copa, segle XVIII. - MEV 4248: copa, segle XVIII. - MEV 4249: copa, segle XVIII. - MEV 4250: copa, segle XVIII. - MEV 4252: pot. - MEV 4349: drap, segle XVII. - MEV 4572: predel·la de retaule Fonollosa, segle XV. - MEV 5: frontal d'altar, segle XII - MEV 6560: dena. - MEV 6561: dena. - MEV 6562: fragment. - MEV 6563: ascle. - MEV 7399: dena. - MEV 7751: copa, segle XVIII. - MEV 8209: enformador. - MEV 8418: marcador de bestiar, segle XVIII. - MEV 8617: làmina. - MEV 8618: sageta. - MEV 8619: dena, dent de porc senglar, botó. - MEV 9701: pintura mural mestre Cardona, segles XI-XII.</p> | 08254-251 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65654 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08254-225 | Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. | 42.0077300,2.3425700 | 445560 | 4650844 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65701 | Fons Cabrera i Bas (Arxiu Ducal de Medinaceli) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas-arxiu-ducal-de-medinaceli | <p>ARCHIVO DUCAL DE MEDINACELI: www.fundacionmedinaceli.org/archivo/</p> | IX-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>El fons Cabrera i Bas forma part de l'arxiu de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Està composat pels documents generats per tres senyories feudals, lligades entre si històricament: els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona, amb un ventall cronològic que comprèn des del segle IX al XIX. El vescomtat de Cabrera, que es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, s'estenia per bona part de l'actual comarca de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, Osona i la Garrotxa. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335. El fons Cabrera i Bas presenta un bon nombre de documents que fan referència al terme municipal de l'Esquirol, entre els que es troben els relacionats amb els primers temps del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.</p> | 08254-272 | Arxiu Ducal de Medinaceli. Hospital de San Juan Bautista, Duque de Lerma, 2, 45003, Toledo. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2002 el Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l'Ajuntament d'Hostalric les còpies dels microfilms de la secció Cabrera i Bas del fons documental Medinaceli, contingudes en 61 capses. L'any 2005 l'Ajuntament d'Hostalric va digitalitzar els microfilms. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65616 | Cingles d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> | <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> | 08254-187 | Sant Julià de Cabrera | <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> | 42.0635300,2.4221500 | 452191 | 4656991 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65531 | Frontal de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> | XII | <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> | 08254-102 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65533 | Retaule de Sant Martí de Tours | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti-de-tours | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 94-95.</p> | XV | <p>Es tracta d'un retaule dedicat a Sant Martí de Tours, realitzat a la primera meitat del segle XV, per l'autor conegut com a Mestre de les Figures Anèmiques. Originàriament es trobava a l'església de Sant Martí Sescorts. És pintat al tremp sobre fusta i s'hi representen escenes de la seva vida i martiri del sant. En destaca l'episodi del festí dels soldats de la ciutat de Poitiers, organitzat pels habitants de la ciutat de Tours, per tal de recuperar el cos mort del seu bisbe. La composició de les escenes carregada de personatges és característic del gòtic internacional, però els fons arquitectònics plans en relació a l'espai, mostren la duració de l'estil ítalo-gòtic.</p> | 08254-104 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El nom de l'autor del retaule de Sant Martí, Mestre de les Figures Anèmiques, va ser donat per l'especialista d'art Chandler Post, per definir l'aspecte facial dels personatges representats als retaules d'aquest pintor. Es desconeix el seu nom real i la seva procedència, però es tracta d'un pintor local molt allunyat dels grans mestres del gòtic. La seva obra és contemporània de la de Lluís Borrassà, del que va rebre influència, caracteritzada per un estil d'arrel popular. El retaule de Sant Martí Sescorts va ser un dels primers que va entrar a formar part dels fons del Museu Episcopal de Vic, a finals del segle XIX. Provenia de la col·lecció de Santiago Rusiñol.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65533-alella.jpg | Física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de les Figures Anèmiques | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65728 | La Creu de Managès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-manages | <p>BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 21-22.</p> | XIX | <p>Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, al lloc conegut com la Creu de Managès, a finals del segle XIX. En aquest indret es produïen estranyes aparicions d'un fantasma i s'hi sentien les lamentacions d'ànimes en pena. Una nit, un mosso de la masia veïna de Novelles, de forma secreta, es va presentar al lloc amb una escopeta que li havia deixat el masover de la casa. Es va amagar darrera d'uns arbustos i, quan va aparèixer el suposat fantasma, cobert amb un llençol, el va disparar i va quedar estès a terra. El mosso va tornar d'amagat a la masia, va comentar els fets amb el masover, i van acordar de no explicar-ho a ningú. A l'endemà va córrer la veu que havien mort la por de Managès, i que el qui hi havia amagat sota el llençol era l'amo de Novelles. Es fer en dit lloc una creu en record de l'esdeveniment, que es troba al costat del lloc per on passava el camí cap al mas de Managès. És una creu gravada a la roca del terreny, d'aproximadament 1m. Generalment l'aflorament rocós queda cobert per vegetació i la creu no es visible.</p> | 08254-299 | Cantonigròs | 42.0263000,2.4133000 | 451431 | 4652863 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-p1010049.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65728-foto-08254-299-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-25 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 61 | 4.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65539 | Castell de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres | <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> | XII-XIV | Es troba completament cobert per la vegetació. | <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> | 08254-110 | L'Esquirol | <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> | 42.0336900,2.3606600 | 447079 | 4653714 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||
| 65540 | Castell de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera | <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> | XI-XV | Es conserven molts pocs vestigis del castell. | <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> | 08254-111 | Sant Julià de Cabrera | <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> | 42.0760400,2.4072500 | 450968 | 4658389 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||
| 65621 | Pas de l'Osca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca | <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> | 08254-192 | Sant Julià de Cabrera | 42.0764200,2.4067500 | 450927 | 4658431 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65698 | Arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cabrera | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVI-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals i documents episcopals, consueta, comptes i factures i llevadors de rendes i de censals, causes pies, correspondència, cens parroquial, confraries, varia administració, capítols matrimonials, testaments i actes notarials. La cronologia dels documents compren des de l'any 1551 al 1963.</p> | 08254-269 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65699 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sescorts | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XIII-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 5 unitats documentals en paper i pergamí, i en lligall, que corresponen a actes notarials, pergamins, vària notarial i vària administració. La cronologia dels documents compren des de l'any 1267 al 1800. El registre està elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats, fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Està pendent de revisió.</p> | 08254-270 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65569 | Serra de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> | <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> | 08254-140 | Sant Julià de Cabrera | 42.0747100,2.4069700 | 450944 | 4658241 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65656 | Bores d'en Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera | <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> | <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> | 08254-227 | Sant Julià de Cabrera | <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> | 42.0676000,2.4103700 | 451220 | 4657450 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65532 | Pintures murals de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts | <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> | XII | <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> | 08254-103 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Mestre de Cardona | Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. | 92 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65704 | Fotografies de l'Esquirol a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya | ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. | XX | A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet. Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, un gran nombre de les quals són del terme municipal de l'Esquirol. El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball. | 08254-275 | Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'. La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65598 | El fill del dimoni a Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fill-del-dimoni-a-vilaporta | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 63-64. | XX | A la casa de Vilaporta hi vivia un noi molt entremaliat, del que tothom fugia. De forma secreta, els seus pares, que eren un matrimoni que no podia tenir fills, l'havien trobat al bosc quan era un nadó i l'havien adoptat. Era un nen molt poc sociable i bèstia. Tothom s'estranyava de que unes persones tan bones tinguessin un fill tan dolent. Un dia, els pares, cansats ja del comportament del seu fill, van a anar a demanar consell al rector. Aquest els hi va preguntar si el nen resava i menjava, al que van contestar que no ho feia pas. El rector els va dir que omplissin una dotzena d'ous amb aigua beneïda i les posessin al voltant del foc. Quan el noi va veure els ous va dir cridant: 'Eh! Quina mena de cosa! A Barcelona un prat, al bosc de Tosca ciutat, a Casserres monestir, mai havia vist a foc, tantes olles a bullir', i va fugir per la xemeneia. Amb aquesta frase es van adonar que era el dimoni, que era molt vell i immortal i havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca a Olot, quan era una ciutat i el monestir de Casserres quan feia funció de monestir. | 08254-169 | Vilaporta (Sant Martí Sescorts) | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65473 | Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XVI-XVIII | Aiats és una gran masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal, que es troba descentrat del cos de l'edificació, és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una finestra amb la llinda decorada i, sota l'ampit, hi ha una espitllera tapiada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. Al costat esquerre de l'edifici principal, s'hi adossa un cos de factura contemporània, cobert pel vessant més llarg de la teulada. A migdia s'hi adossa una altre cos, cobert a una sola vessant, sobre el que s'hi assenta un balcó que sobresurt de l'edifici principal. Hi ha una cabana amb quadra i corrals molt interessant. | 08254-44 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1195, on és citat com a mas Ysiats. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553; aleshores habitava al mas un tal Joan Axats. Aquest casal dona nom al cingle d'Aiats. | 42.0585200,2.4178500 | 451832 | 4656438 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M9. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65703 | Fons documental del castell de Cabrera al fons de Sant Benet de Bages (Universitat de Barcelona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-cabrera-al-fons-de-sant-benet-de-bages-universitat-de | ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 541-554, 569, 574-578, 800-801, 846. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 34-36. | X-XI | Al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un lot de uns vint pergamins procedents del fons del monestir de Sant Benet de Bages, que fan referència al castell de Cabrera i als seus senyors. En els documents, que corresponen als segles X-XI, s'esmenten els topònims Kabraria, Cabreira, Caprariense o Capraria. | 08254-274 | Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65632 | Roureda del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Al sector nord-est de Sant Julià de Cabrera s'hi conserva una petita roureda, on hi conviuen exemplars centenaris i joves. Es tracta d'un bosc de roures martinencs (Quercus pubescens), on pràcticament no hi ha estrat arbustiu ni herbaci, pel que el seu entorn està força esclarissat. | 08254-203 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730400,2.3993800 | 450315 | 4658060 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65632-foto-08254-203-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65729 | Les bruixes de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-lesquirol | CROSAS CASADESÚS, J. (1996) 'Un judici de bruixes a la Catalunya del Barroc: L'Esquirol (1619-1621)'. Revista de l'Alguer, Vol. 7, Núm. 7. L'Alguer: Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, p. 11-25. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 55, 56 i 232. | XVII | Al segle XVII, a l'Esquirol hi vivien quatre dones acusades de bruixes: eren l'Anissa, la Perolera, la seva filla Àngela i la Ferrera vella. Se'ls atribuïa la pràctica d'infanticidis, donar golls i tractes amb el dimoni, entre molts altres actes. Es diu que un dia un home, en Cosme Tarragó, va dir a en Joan Reixac, hostaler de l'Esquirol, que havia anant a missa a la capella de Sant Genís i l'havia vista plena de bruixes. En Joan ho va explicar als jurats del terme, que les van acusar de bruixeria i van iniciar un llarg procés a la Cúria del Veguer de Vic. | 08254-300 | l'Esquirol | El procés contra les quatre dones de l'Esquirol acusades de bruixeria, que es guarda a l'Arxiu de la Vegueria de Vic, es va fer entre els anys 1619 i 1620 i va acabar amb la declaració d'innocència. El cas va derivar de l'ocultació del naixement d'un nen a un marit gelós que creia que no era fill seu. La mare va demanar l'ajuda a aquestes dones, que l'amagaren a prop de les masies del Campas i d'Arquerons. El procés s'insereix en una onada d'histèria col·lectiva de persecució de bruixes que es va donar a Catalunya entre els anys 1618 i 1622. | 42.0386100,2.3733900 | 448137 | 4654253 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65752 | Alzina del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu | Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. | 08254-323 | El Feu (l'Esquirol) | 42.0551900,2.3686600 | 447759 | 4656097 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||||
| 65516 | Fàbrica de ca l'Homs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-ca-lhoms | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol, p.16 i 17. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XIX | Antiga fàbrica de planta rectangular, que consta d'una sola planta i teulada compartimentada a varies vessants. La façana principal presenta un portal rectangular, amb porta de forja, cobert per un porxo d'entrada. Les obertures són rectangulars, emmarcades amb pedra, i es distribueixen formant eixos simètrics. El parament dels murs és de maçoneria. | 08254-87 | Ctra. de Tavertet nº4, 08511, l'Esquirol. | A principis del segle XIX, l'Esquirol va participar en els processos de mecanització de producció de la indústria tèxtil, per la influència de les zones industrials properes, la plana de Vic i Olot. L'any 1839 ja hi havia tres 'empresaris' del sector: en Gurt, en Raimon Puntí i en Narcís Cauvaren. Aquestes petites manufactures tèxtils permetien als seus treballadors complementar la font d'ingressos familiars bàsics provinents de l'agricultura. A principis del segle XX, a l'Esquirol es va consolidar aquesta indústria tèxtil, gràcies a la introducció de l'electricitat a les fàbriques de can Quel, ca l'Homs i can Bonet. | 42.0361500,2.3662700 | 447546 | 4653984 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65516-foto-08254-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65589 | Màgica a l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magica-a-lesquirol | ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 57-58. | XIX | Antigament, existia la creença que hi havia persones que tenien poder per a fer aparèixer imatges, sentir fresses i representar fets inversemblants. Aquest poder el tenien els qui posseïen el llibre màgic de 'les set sivelles' o la 'llanterna màgica', dominaven els llibres i tenien poder econòmic; normalment eren capellans o grans propietaris. Segons una història ocorreguda a l'Esquirol, hi havia unes noies de pagès que treballaven a una fàbrica del poble. Cada dia al vespre, quan marxaven cap a casa, sentien un fantasma al seu darrere. Les noies, molt amoïnades, van demanar ajuda al germà d'una d'elles, que es va disfressar de dona i va agafar una escopeta carregada. En sentir al fantasma, el noi va disparar. Al dia següent, van saber que havia mort un pare missioner de Vic, que era el que els hi feia la 'màgica' des de la ciutat. | 08254-160 | L'Esquirol | 42.0371000,2.3725000 | 448062 | 4654086 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65529 | Bedollar de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bedollar-de-les-fontiques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Bosc de bedolls situat a la riba de la riera de les Gorgues, a la zona pròxima al nucli urbà de l'Esquirol. Durant la primavera i l'estiu, el bedoll es distingeix de la resta d'arbres pel color platejat de les seves branques i el verd intens de les seves fulles. A la tardor es pot observar la increïble varietat de tonalitats que va adquirint el seu fullatge amb el pas dels dies. | 08254-100 | L'Esquirol | 42.0367700,2.3804500 | 448720 | 4654044 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65529-foto-08254-100-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65441 | Cabana del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Cabana de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal elevat d'arc carpanell. Hi ha dues pallisses laterals a la boca del portal, amb embigat de fusta. A la façana nord, a nivell de la pallissa, s'hi obre un portal d'accés a la mateixa, de pedra picada. El ràfec de la façana principal és molt sortit. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. A la façana est, seguint el traçat de la coberta, hi ha un annex lateral. | 08254-12 | El Prat de Sant Julià (Sant Julià de Cabrera) | La història de la cabana va lligada a la del mas el Prat de Sant Julià. | 42.0714400,2.3966900 | 450091 | 4657884 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65511 | Herbera de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/herbera-de-la-creu | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Els tancaments de fusta del pis superior es troben malmesos. | Cabana de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal d'arc de mig punt i els murs laterals, dos contraforts, un a cada costat. A ponent hi ha uns graons de pedra que menen al primer pis. Les façanes de llevant i de tramuntana són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i, tant el terra del pis com els cavalls que sostenen la teulada, són de fusta. | 08254-82 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | La història de la cabana de la Creu, com la del mas homònim, va unida a la de Caselles, que es troba registrat en el fogatge de l'any 1553 de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera. | 42.0503900,2.4160300 | 451675 | 4655536 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65511-foto-08254-82-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65723 | La Marianna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marianna | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol i Sau, que tracta sobre el mal d'amors. La lletra és tal i com segueix: I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo de con festejava. Festejo molt temps i una Marianna. Jo, de veluntant, jo prou li'n portava, i ella també a mi. I ella també a mi: jo prou m'ho pensava! I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo! I un dia ballant i al pla de Manresa la nova arribà: que n'era promesa, la nova arribà. | 08254-294 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53145 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 65722 | In record | https://patrimonicultural.diba.cat/element/in-record | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol pels volts dels anys 30 del segle XX. És una cançó religiosa que tracta sobre la mort de Jesucrist. | 08254-293 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53141 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65666 | El caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. | 08254-237 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53153 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65607 | Capella de Sant Ferriol o de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ferriol-o-de-la-immaculada-concepcio | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular, de petites dimensions. Estilísticament presenta característiques renaixentistes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció sud est, amb la façana alineada amb la capçalera Interiorment està dividida en tres trams, coberts amb volta quatripartida. El presbiteri és marcat i presenta un retaule amb la Verge dels Dolors. És decorada, interiorment, amb elements d'estuc. El portal és rectangular, amb decoracions de tríglifs i al damunt un frontó. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya sense campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-178 | Mas Codinac (Sant Martí Sescorts) | La capella va ser construïda al segle XVII per l'hereu del mas Codinac, i dedicada a Sant Ferriol. El mas Codinac era una casa pairal benestant que, tot i que pertany al terme de l'Esquirol, històricament va lligat a la parròquia de Sant Feliu de Torelló. La sagristia és de l'any 1786. Segons la documentació, hi havia un retaule barroc esculpit al segle XVII i decorat al segle següent, amb una imatge de la Immaculada al centre i als costats les imatges dels sants Ferriol i Segimon. | 42.0445600,2.2992300 | 442004 | 4654961 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-2.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65506 | Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. | XVI | Capella d'una nau, de planta rectangular. Estilísticament presenta unes característiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció nord sud, amb l'accés a migdia. Interiorment, està dividida en tres trams coberts amb volta de creueria amb un rosetó al centre; les nerviacions descansen sobre columnes amb capitells motllurats. El portal és de mig punt adovellat. La dovella clau es troba decorada amb un baix relleu que representa la Verge amb l'Infant; a cada costat, hi ha unes roses de relleu més alt, i a la part baixa, un àngel alat del coll del qual penja una corda i una creu. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-77 | Sant Martí Sescorts | Santa Maria de Vilanova o de les Escales és una capella del segle XVI, que presenta unes característiques estilístiques que la situen a cavall del gòtic tardà i el renaixement. La rectoria va ser construïda al segle XVII al costat de la capella. Hi vivien els rectors de Sant Martí Sescorts, de la que Santa Maria de Vilanova era sufragània, motiu pel qual, a la pràctica, la capella va fer funcions de parròquia. Aquesta funció la va tenir fins que la rectoria va ser incendiada i destruïda l'any 1936, durant la Guerra Civil. Fins a la dècada dels anys 80 del segle passat, es conservava el portal de la façana de ponent; era rectangular, de pedra, amb una llinda monolítica datada amb l'any '1686' i decorada amb un relleu baix al centre que representava una creu llatina travessada per sagetes, i la inscripció: 'PAV VICES'. La capella va ser objecte d'obres d'ampliació l'any 1909, amb la capella del Santíssim. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65506-foto-08254-77-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|95|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65562 | Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-133 | Sant Julià de Cabrera | L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65619 | Capella de Santa Maria de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-les-planes | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i RIUS, J. (1970): La capelleta de la Mare de Déu de les Planes. Treball premiat en el concurs de Poesia de Cantonigròs. Cantonigròs: Concurs de Poesia. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 145-148. | XVIII | Capella d'una sola nau, de petites dimensions, amb absis semicircular i un xic peraltat. Es troba annexionada al mas de les Planes i és dedicada a Santa Maria. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Interiorment està dividida en dos trams i coberta amb volta de creueria; les nerviacions moren a la paret formant un cul de llàntia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. La façana de migdia presenta un altre portal, que comunica amb l'antiga biblioteca del mas. A la façana de ponent, s'obren dos òculs. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-190 | Les Planes (Cantonigròs) | L'aspecte actual de la capella és obra de les remodelacions de les que va ser objecte als segles XVIII i XIX, tot i que els seus orígens podrien ser molt més antics. | 42.0437200,2.4111500 | 451266 | 4654798 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65619-foto-08254-190-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65463 | Capella de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 194. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.34. | XIX | Capella de petites dimensions, d'una nau, de planta rectangular. És dedicada a Sant Francesc Xavier i forma part del mas la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular de pedra treballada; amb la següent escriptura a la llinda: 'COR-COR. FCO. BERTRANA 1816'. A sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull, amb campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç d'obra vista. | 08254-34 | La Bertrana (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas la Bertrana. Es va construir l'any 1818, segons consta a la data de la seva llinda, sobre el solar de la parròquia antiga. Conserva una imatge de la Puríssima Concepció, procedent de la capella del mas la Orra de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0264800,2.3582100 | 446870 | 4652915 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65465 | Capella dels Dolors de Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-dolors-de-comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Capella que forma part del mas Comermena. És de nau única, amb absis semicircular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Presenta un portal és d'arc rebaixat format per dovelles motllurades i esculpides, i per sobre, un òcul, datat amb l'any 1816. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya sense campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb algunes parts arrebossades, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-36 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | La capella del Dolors es va construir l'any 1816, en el decurs de les reformes del mas Comermena. En aquells moments el seu propietari era Francisco Torra i Comarmena. Durant la Guerra Civil espanyola va perdre la seva funció religiosa i va passar a ser utilitzada, fins a l'actualitat, com a magatzem del mas. | 42.0371300,2.3062200 | 442576 | 4654132 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65465-foto-08254-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65465-foto-08254-36-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65600 | Capella de Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas Vilaporta. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. Presenta un element decoratiu de ferro amb una creu. El portal és rectangular, de pedra treballada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. | 08254-171 | Vilaporta (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas Vilaporta. | 42.0488300,2.3451000 | 445804 | 4655405 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65600-foto-08254-171-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia procedent del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65464 | Capella del Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cuni | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Capella que forma part del mas del Cuní, al que es troba adossada pel seu costat oest. És d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal, al que s'accedeix per tres graons, és rectangular, de pedra, amb llinda escripturada i datada. Sota el carener s'hi obre un òcul. La resta de façanes són cegues. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats. Les mides aproximades de la capella són 6 m de llargada per 4 m d'amplada. | 08254-35 | El Cuní (Sant Martí Sescorts) | La història de la capella està relacionada amb el mas Cuní. | 42.0010700,2.3187800 | 443584 | 4650119 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65464-foto-08254-35-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65689 | Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol | XX | Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. | 08254-260 | Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65751 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 | XX | Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. | 08254-322 | Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura | És originària dels anys 30 | 42.0379200,2.4136400 | 451468 | 4654153 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65438 | Cabana de Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-carboneres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Edificació de planta rectangular, que consta de dues plantes; originalment, la baixa era el corral i la superior la pallissa. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal rodó elevat fet de pedra basta, i la resta de façanes són cegues. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Al davant, hi ha l'era caironada circular. | 08254-9 | Carboneres (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas Carboneres. | 42.0328100,2.3579600 | 446855 | 4653618 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65436 | Cabana del Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-dot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Edifici de planta rectangular que consta de dues plantes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta un gran arc de pedra desbastada, actualment tapiat, i uns grans ràfecs. Les façanes són de pedra sense treballar lligada amb morter de calç, tàpia i totxo. Els cavalls que sostenen la coberta són de roure. A la façana s'hi obren dues finestres el·líptiques. Al davant de la casa hi ha l'era, construïda amb rajoles de terrissa. | 08254-7 | El Dot (Sant Martí Sescorts) | La història de la cabana del Dot va lligada a la del mas. | 42.0273400,2.3414500 | 445484 | 4653022 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65618 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-1 | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 264. | XVIII-XX | La coberta es troba en molt mal estat de conservació. | Edifici de planta rectangular, construït exteriorment amb murs de pedra lligada amb morter de calç. El forn és cobert amb una teulada, de teula ceràmica aràbiga i embigat de fusta, construïda damunt de pilars fets d'obra cuita. L'arc de la porta i els muntants són de maons cuits. Hi ha una petita escala exterior d'accés al cobert superior, feta de fusta i maons. | 08254-189 | La Cabreta (Sant Julià de Cabrera) | Els forns d'obra, o teuleries, servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del torrent. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn. Era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a l'ampliació i reforma de les masies de l'entorn. Els forns d'obra funcionaren de la manera tradicional fins als anys 1930, quan es començaren a posar en funcionament les bòbiles, i amb elles s'industrialitzà aquest procés fins aleshores artesanal i local. L'any dels aiguats (1940) l'aigua va arribar al dotzè graó de la Teuleria. És el que sempre s'explicava per fer referència a la magnitud d'aquell fet inusual al Collsacabra. | 42.0500300,2.4148600 | 451578 | 4655497 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65618-foto-08254-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Són necessàries mesures urgents de consolidació, ja que un cop s'esfondri la teulada, que es troba molt malmesa, el procés de ruïna de l'edificació serà molt ràpid. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65430 | Escoles parroquials de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-parroquials-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. TRIADÚ i FONT, J. (1991) 'L'escola parroquial de Cantonigròs'. Els cingles de Collsacabra, nº 27. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 12-13. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a diverses vessants. Està orientat a migdia, però amb la porta principal a l'angle de llevant de l'edifici, amb entrada porxada. A tocar del porxo hi ha unes finestres que presenten, a la llinda, la següent cita en llatí: 'INITIVM SAPIENTIAE TIMOR DOMINI'. Les finestres són quadrades, emmarcades amb pedra treballada. Les façanes són de paredat comú, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. El seu interior va ser dissenyat amb una distribució que permetia separar l'espai destinat a fer classe en més d'un compartiment, amb despatx per al mestre, serveis adequats i un escenari. Va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. L'edifici és un petit monument de l'arquitectura postnoucentista. | 08254-1 | C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Edifici obra de l'arquitecte Raimon Durant i Reynals (1895-1966). Va ser l'escola parroquial de Cantonigròs i de les masies veïnes. L'ensenyament era en català. Durant el franquisme va ser la seu del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Finalment, va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Raimon Durant i Reynals, arquitecte | A les escoles parroquials de Cantonigròs hi ha plaques i medallons relacionats amb el Concurs Parroquial de Poesia. En destaca un medalló en honor a Pompeu Fabra. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65437 | Cabana de can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-codina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | S'ha ensorrat la teulada | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal amb arc rodó elevat de pedra desbastada dividit per la meitat per una llinda de fusta de roure. Al costat nord hi ha, a la planta baixa, dues petites finestretes protegides amb forjat. A la façana est s'hi obre el portal del paller, situat al pis superior, al que s'accedeix per una rampa de pedra. La façana oest és cega. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 6 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Les bigues que sostenen la coberta són de fusta. | 08254-8 | Can Codina (l'Esquirol) | La pallissa de can Codina és més antiga que la masia de can Codina. Antigament era coneguda com a corral de Tresserres, esmentada l'any 1860 en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich'. | 42.0216400,2.3870000 | 449250 | 4652361 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.