Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65531 Frontal de Santa Margarida de Vila-seca https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-de-santa-margarida-de-vila-seca <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial. PLADEVALL, A. [ et al.] (1986) 'Santa Margarida de Vila-seca'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 579-583. RIPOLL i VILAMAJOR J. (1823) Document demostratiu de l'origen i antiguitat del monestir de Religiosos de Santa Margarida, en la parròquia de Sant Martí Sescorts, bisbat i corregiment de Vich, que publíca D.J.R.V. Vich: Ignasi Valls. RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Margarida de Vila-seca: mas i monestir'. Els Cingles de Collsacabra, nº 64. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 28-31.</p> XII <p>Es tracta d'un frontal d'altar romànic, pintat al tremp sobre fusta de roure, realitzat a la segona meitat del segle XII. Originàriament es trobava al convent de Santa Margarida de Vila-seca. Estilísticament, correspon al període del romànic català final i, probablement, és obra d'un taller vigatà. El fontal és presidit per l'escena central, on es troba representada la Mare de Déu amb el Fill, a l'interior d'una màndorla subjectada per quatre àngels. Als laterals hi ha diverses escenes de la vida i llegenda de santa Margarida: és feta presonera pels soldats del general Olimbri quan es troba pasturant un ramat d'ovelles. El general li proposa matrimoni. A baix, és flagel·lada pels botxins i portada a la presó. Al compartiment superior dret, és turmentada: un drac se la menja però ella surt de la panxa i el drac mor dividit en dos; després una altre dimoni rep de la santa un cap esclafat. A baix, el botxí, després de torturar-la en presència del general, la degolla amb el ganivet just en el moment que l'Esperit Sant apareix per rebre la seva ànima. La composició es troba tancada amb una sanefa de motius geomètrics, que ressegueix tot el perímetre del frontal.</p> 08254-102 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Originàriament, aquest frontal d'altar estava a l'església del convent de religioses de Santa Margarida de Vilaseca, i fou portat a Vic segurament en el segle XIV en traslladar-se les monges a un nou convent. L'any 1868 es va exhibir en una exposició arqueologicoartística realitzada als claustres del convent de Sant Domènec de Vic. La seva presència va significar l'inici de la revaloració de la pintura romànica catalana.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65532 Pintures murals de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-marti-sescorts <p>BRACONS i CLAPÉS, J. (1986) 'Pintures de l'absis de Sant Martí Sescorts'. Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 570-565. ANTHONY, E.W. (1951) Romanesque frescoes. Princeton: Princeton University Press, p. 176. BARRAL, X. (2001) Les pintures murals catalanes, fascicle V. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 97-98. MUSEU EPISCOPAL DE VIC: www.museuepiscopalvic.com. PASCUAL, V.; RIAL, R. (1992) Les col·leccions del Museu Episcopal de Vic. Vic: Eumo Editorial, p. 46-47. PAGÈS i PARETAS, M. (2013) 'Les pintures murals romàniques de Sant Martí Sescorts'. Miscel·lània litúrgica catalana (separata), vol. 21. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 81-113. PIJOAN, J.; GUDIOL, J. (1948) Les pintures murals romàniques de Catalunya. Barcelona: editorial Alpha.</p> XII <p>Les pintures murals de l'absis de l'església de Sant Martí Sescorts, realitzades durant el primer quart del segle XII, són obra del pintor conegut amb el nom de Mestre de Cardona. La tècnica emprada és la de pintura al tremp sobre arrebossat, posteriorment traslladat a llenç. Únicament es conserven cinc fragments, que es troben actualment al Museu Episcopal de Vic. Estilísticament, constitueixen un estadi intermedi entre les primeres pintures romàniques osonenques i gironines. Es tracta d'un tipus de romànic decoratiu, florejat i marcat per la línia. Els dos fragments més significatius i més ben conservats, que pertanyen a la banda inferior de l'absis, narren escenes del llibre del Gènesi: Adam i Eva després del pecat original recriminats per Déu i l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís. Dos fragments més, més petits que els anteriors, presenten escenes de la vida de Sant Martí de Tours: en una d'elles parteix la capa per donar-ne la meitat a un pobre i en l'altre, la resurrecció del catecumen mort abans de rebre el baptisme. El darrer fragment conservat és ornamental, amb figures humanes i animals inclosos en cercles. Es té constància, per una fotografia presa just abans del seu arrencament, de l'existència d'un sisè fragment: el pecat original.</p> 08254-103 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>Les pintures murals de l'atri de l'església de Sant Vicenç de Cardona, les de Sant Salvador de Polinyà, i les de Santa Maria de Barberà, es relacionen estilísticament amb l'autor de les pintures murals de l'absis de Sant Martí Sescorts, conegut amb el nom de Mestre de Cardona.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Romànic Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Mestre de Cardona Fotografia procedent del web del Museu Episcopal de Vic. 92 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65547 Materials arqueològics de Puig Ses Pedres al Museu d'Arqueologia de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-arqueologics-de-puig-ses-pedres-al-museu-darqueologia-de-catalunya XXII aC Els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres, a principis del segle XX, per parts de membres de l'Institut d'Estudis Catalans, va permetre recollir un gran nombre de materials, que situen cronològicament el megàlit entre el Neolític final i el Calcolític. La relació de materials que es guarden al Museu d'Arqueologia de Catalunya és la següent: - Dents (nº registre: MAC BCN-16234). - Fragment (nº registre: MAC BCN-16235). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16936). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16937). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16938). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16939). - Làmina (nº registre: MAC BCN-16940). - Botó (nº registre: MAC BCN-16941). - Fragment de penjoll (nº registre: MAC BCN-16943). - Fragment de ceràmica (nº registre: MAC BCN-16944). - Fragment de nansa (nº registre: MAC BCN-16945). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16946). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16947). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16948). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16949). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16950). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16951). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16952). - Mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-16953). - Frontal humà (nº registre: MAC BCN-16954). - Molars (nº registre: MAC BCN-45213). - Molar humà (nº registre: MAC BCN-45214). - Fragment de mandíbula humana (nº registre: MAC BCN-45215). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45216). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45217). - Fragment d'os (nº registre: MAC BCN-45218). - Penjoll (nº registre: MAC BCN-16942). 08254-118 Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona, nº 39 - 41, 08038, Barcelona. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 78 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65580 Bandolers al Molí Vell de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-al-moli-vell-de-la-bertrana BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 27-28. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. XVIII Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, referit a l'antic Molí Vell de la Bertrana. Fa molts i molts anys, uns bandolers van entrar a robar a la nit al molí. El moliner els va dir que tenia els diners guardats a un amagatall a les roques, a l'altra banda de la riera de les Gorgues, i que els acompanyava. Quan estaven travessant la riera, el moliner, que era l'únic que duia un llum d'oli, va llançar-lo i s'escapolí. Els lladres van caure a l'aigua i van ser arrossegats per la corrent. Al cap d'un cert temps, per venjança, van calar foc al molí. L'amo de la Bertrana va fer construir un altre molí a la confluència de les Gorgues amb el torrent de Riupregon. Tot i que es desconeix si aquesta història és verídica, a les restes dels murs del Molí Vell es veuen indicis d'incendi. 08254-151 Molí Vell de la Bertrana (L'Esquirol) 42.0201100,2.3680800 447682 4652202 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65585 Sarau i gatzara a ca la Rotllada https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-i-gatzara-a-ca-la-rotllada VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. XIX L'hereu de l'hostal de ca la Rotllada es va casar, quan ja era molt gran, amb una noia molt jove i bonica. Ell era afeccionat a la cacera i passava molt temps fora de casa i, mentrestant, la seva muller s'avorria. Per distreure's, la noia organitzava saraus els dies de festa i, com que era tan atractiva, més d'un fadrí la treia a ballar. Uns veïns malintencionats van avisar al marit d'aquestes festes i, per a que poder ser testimoni directe del que passava, al següent dia de sarau l'home es va amagar en un sarrió. Quan un dels fadrins va treure a ballar a la jove, un grup de nois fent rotllana al voltant del sarrió van cantar: 'Tu que t'estàs en el sarrió, mira que mira el que jo et deia. Tu que t'estàs en el sarrió ara veuràs el que et deia jo'. Aleshores, en Rotllada va sortir del sarrió i, gens enfadat, va aplaudir la seva dona i la va treure a ballar. Des d'aquell dia, l'hereu va ser l'organitzador dels saraus, que es van fer populars en tota la rodalia. 08254-156 La Rotllada (Sant Julià de Cabrera) 42.0487200,2.4138500 451493 4655352 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65586 El gos d'en Comermena https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gos-den-comermena VINYETA I LEYES, R. (1994) Llegendes i tradicions del Collsacabra. Torelló: Foto-Sport, p. 16-17. XX Segons aquesta llegenda, l'amo d'en Comermena s'estimava molt els seus gossos, especialment a un d'ells. En més d'una ocasió, el seu gos preferit s'havia clavat espines a les potes, i en Comermena, per a que no li tornés a passar, va decidir encarregar-li unes espardenyes. Ben aviat aquest fet va ser conegut per tots els veïns de la rodalia i, fins i tot, un torellonenc li va compondre la següent poesia: 'Cobles noves s'han dictades, tot cantant us les diré; tretes són d'en Comermena i de son gos perdiguer'. De perdius i de llebretes bé n'és un caçador. Ja n'agafa l'escopeta i dret se'n va a Torelló. Quan a Torelló arriba el gos mostra al corder: -Un favor que us demano, que n'és cosa que convé: per al gos unes espardenyes sien fetes ben aviat. Ai del gos d'en Comermena, com anirà ben calçat! -Espardenyes per a un gos jo no en faria mai; en ser el temps de la calor el faria anar a cavall, estaria reposat. Ai del gos d'en Comermena, bé en serà ben regalat. -Les espardenyes són fetes. -Ara me'n fareu el preu. -Valen quatre pessetes, una per cada peu. Com que és home de grans prendes, un xinxó d'or li ha donat. Ai del gos d'en Comermena bé en serà ben regalat. 08254-157 Comermena (Sant Martí Sescorts) 42.0368800,2.3064200 442592 4654104 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65589 Màgica a l'Esquirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/magica-a-lesquirol ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 57-58. XIX Antigament, existia la creença que hi havia persones que tenien poder per a fer aparèixer imatges, sentir fresses i representar fets inversemblants. Aquest poder el tenien els qui posseïen el llibre màgic de 'les set sivelles' o la 'llanterna màgica', dominaven els llibres i tenien poder econòmic; normalment eren capellans o grans propietaris. Segons una història ocorreguda a l'Esquirol, hi havia unes noies de pagès que treballaven a una fàbrica del poble. Cada dia al vespre, quan marxaven cap a casa, sentien un fantasma al seu darrere. Les noies, molt amoïnades, van demanar ajuda al germà d'una d'elles, que es va disfressar de dona i va agafar una escopeta carregada. En sentir al fantasma, el noi va disparar. Al dia següent, van saber que havia mort un pare missioner de Vic, que era el que els hi feia la 'màgica' des de la ciutat. 08254-160 L'Esquirol 42.0371000,2.3725000 448062 4654086 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65598 El fill del dimoni a Vilaporta https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-fill-del-dimoni-a-vilaporta ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 63-64. XX A la casa de Vilaporta hi vivia un noi molt entremaliat, del que tothom fugia. De forma secreta, els seus pares, que eren un matrimoni que no podia tenir fills, l'havien trobat al bosc quan era un nadó i l'havien adoptat. Era un nen molt poc sociable i bèstia. Tothom s'estranyava de que unes persones tan bones tinguessin un fill tan dolent. Un dia, els pares, cansats ja del comportament del seu fill, van a anar a demanar consell al rector. Aquest els hi va preguntar si el nen resava i menjava, al que van contestar que no ho feia pas. El rector els va dir que omplissin una dotzena d'ous amb aigua beneïda i les posessin al voltant del foc. Quan el noi va veure els ous va dir cridant: 'Eh! Quina mena de cosa! A Barcelona un prat, al bosc de Tosca ciutat, a Casserres monestir, mai havia vist a foc, tantes olles a bullir', i va fugir per la xemeneia. Amb aquesta frase es van adonar que era el dimoni, que era molt vell i immortal i havia vist la gran ciutat de Barcelona quan era un prat, el bosc de Tosca a Olot, quan era una ciutat i el monestir de Casserres quan feia funció de monestir. 08254-169 Vilaporta (Sant Martí Sescorts) 42.0489500,2.3452800 445819 4655418 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65626 Goigs de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marti-sescorts XIX Els goigs en honor de Sant Martí bisbe, patró de la parròquia de Sant Martí Sescorts, es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia 11 de novembre, festivitat de Sant Martí, durant la seva Festa Major. La lletra és tal i com segueix: De sacerdots sol hermós i de caritat encès: Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. Militeu baix les banderes de Constantí i Julià, les de Crist són les primeres a que us vàreu allistar. Les armes que vos heu pres són la fe i l'amor hermós. Difundiu, etc. Vós fóreu aquell soldat qu'armat no més amb la creu a l'infernal Goliat valerosament venceu; el maligne no pot res contra aquell qu'ajudeu vos. Difundiu, etc. Sent catecumen només, vestíreu al despullat; de vostra copa amb l'esqueix amorós l'heu abrigat. Jesús l'obsequi us ha pres com si per ell mateix fos. Difundiu, etc. Cobert amb aquell vestit de llum pura circumdat se us apareix l'altra nit Crist en pobre transformat. Sent catecumen només tu m'has dat vestit formós. Difundiu, etc. De la mística ramada sou fidel i bon pastor, l'heu pescuda i defensada no ho fa un pare amb més amor. De Turs heu portat el pes sempre amb delit fervorós. Difundiu, etc. Amb la voluntat divina vostre voler conformeu No temeu deixar la vida, ni la vida rebutgeu. Si el poble ho necessités lluitaríeu animós. Difundiu, etc. Al deixar del món l'exili sols en Crist cerqueu repòs; no voleu cap humà auxili pels dolors de vostre cos: Deixeu-me al cel mirar més qu'a n'aquesta vall de plors. Difundiu, etc. L'infern amb nova dalera redobla cruel combat; dieu -Què hi fas mala fera, què hi cerques al meu costat? Res hi trobaràs funest que a tu't sia profitós. Difundiu, etc. De Sant Martí l'antic poble que us venera per Patró davant vós son prec redobla, vullau dar-li protecció. Per vos sempre sia atès en tot temps calamitós. Puix dalt del cel sou admès, amb concert molt harmoniós. Difundiu vostres mercès Sant Martí, bisbe gloriós. 08254-197 Sant martí Sescorts L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. 42.0127800,2.3256300 444161 4651415 08254 L'Esquirol Obert Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat. Fotografia del web GOIGS DE MANLLEU: http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/sant-marti-sescorts.html. 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65640 Corpus Christi https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-0 PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. XX Ja no es celebra. La festa de Corpus es celebrava cada any a l'Esquirol, amb el tradicional ofici solemne i la processó. Acabada la cerimònia religiosa, el Santíssim Sagrament sortia en processó amb la Custòdia i sota tàlem. La comitiva anava encapçalada pel mossèn, acompanyat pels escolans i els infants que havien fet la comunió el diumenge abans, amb creu i gonfanons, els homes al darrera i les dones al davant. La processó transcorria pels principals carrers del poble, que havien estat engalanats amb flors i vànoves a les finestres i als balcons. Totes les processons feien el mateix recorregut: de l'església a la plaça, baixaven pel carrer Major fins a la font, tornaven a pujar fins a can Manel, allà giraven i tornaven a l'església. Es disposava un altar a la plaça, un altre a cal Secretari (al mig del carrer Major) i l'últim al davant de cal Manel; a cada un es parava el seguici per cantar i rebre la benedicció solemne. El Corpus Christi es va deixar de celebrar a l'Esquirol a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. 08254-211 L'Esquirol El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat catòlica, d'origen medieval, que es celebra per a commemorar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, el dijous o el diumenge següent a l'octava de Pentecosta. Actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que es consideren les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. 42.0350800,2.3689900 447770 4653864 08254 L'Esquirol Sense accés Dolent Legal Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65643 Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 XX Ja no es celebra. El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. 08254-214 Cantonigròs El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. 42.0403200,2.4051500 450767 4654424 08254 L'Esquirol Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65652 Puigdauret https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdauret FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 200. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta diversos cossos adossats: a la façana oest, un cos de porxos a nivell de planta i pis, amb dos pilars de totxo; a la façana nord, un cobert de totxana al sector oest, i un cos allargat adossat a la planta al sector est; i a la façana est, un garatge a la planta. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, un portal rectangular amb llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés als porxos; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres més. La façana nord presenta un portal als baixos, sota una terrassa que està al nivell del primer pis, un portal i tres finestres; al sector est, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. La façana est presenta una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. 08254-223 L'Esquirol Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIV. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Joan Puigdeuret'. 42.0500400,2.3611000 447129 4655530 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65661 Corranda de sega https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! 08254-232 L'Esquirol Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53146 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65666 El caçador https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. 08254-237 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53153 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65680 Materials de l'Esquirol al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-lesquirol-al-museu-episcopal-de-vic <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> XXaC-XVIII <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de l'Esquirol, corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 1009-1013: retaule del Mestre de les figures anèmiques, segle XV. - MEV 11004: ampolla. - MEV 11022: fragment. - MEV 12484: restes òssies, ascle, roca. - MEV 3468: punta de sageta. - MEV 4247: copa, segle XVIII. - MEV 4248: copa, segle XVIII. - MEV 4249: copa, segle XVIII. - MEV 4250: copa, segle XVIII. - MEV 4252: pot. - MEV 4349: drap, segle XVII. - MEV 4572: predel·la de retaule Fonollosa, segle XV. - MEV 5: frontal d'altar, segle XII - MEV 6560: dena. - MEV 6561: dena. - MEV 6562: fragment. - MEV 6563: ascle. - MEV 7399: dena. - MEV 7751: copa, segle XVIII. - MEV 8209: enformador. - MEV 8418: marcador de bestiar, segle XVIII. - MEV 8617: làmina. - MEV 8618: sageta. - MEV 8619: dena, dent de porc senglar, botó. - MEV 9701: pintura mural mestre Cardona, segles XI-XII.</p> 08254-251 Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Física Edats dels Metalls|Medieval|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 79|85|94 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65682 Capgrossos de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts XX Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. 08254-253 Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). 42.0133600,2.3254100 444144 4651480 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65689 Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol XX Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. 08254-260 Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65690 Fons fotogràfic de Quirze Parés i Ganyet (Arxiu Comarcal d'Osona) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-quirze-pares-i-ganyet-arxiu-comarcal-dosona DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XX L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons personal de fotografia de Quirze Parés i Ganyet. El codi de referència és ACOS80-56. Es tracta de 8.380 diapositives en color, 8 cintes magnetofòniques, 47 fotografies en suport paper blanc i negre, 17 pel·lícules de 8mm, 338 postals, 29 trofeus i 1,2 ml de documentació escrita, datades entre els anys 1942 i 1980. El fons Quirze Parés està compost només de la documentació de la seva activitat intel·lectual. Un gran nombre de fotografies van ser realitzades a diversos indrets del terme municipal de l'Esquirol, referenciats al seu llibre 'La despoblació rural i les masies del Collsacabra'. 08254-261 Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el president del Consell Comarcal d'Osona, l'any 2012. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65691 Fotografies de l'Esquirol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una trentena de fotografies del terme municipal de l'Esquirol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Santa Maria de Corcó, el santuari de Cabrera i Sant Julià de Cabrera, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1905 i 1972. Hi ha també postals antigues de diversos indrets del terme municipal. 08254-262 C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65692 Fotografies de l'Esquirol a la Memòria Digital de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-la-memoria-digital-de-catalunya MEMÒRIA DIGITAL DE CATALUNYA: http://mdc1.cbuc.cat/index.php XX La Memòria Digital de Catalunya disposa de 188 imatges del terme municipal de l'Esquirol procedents de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, realitzades entre finals del segle XIX i la dècada dels anys setanta del segle passat. També hi ha 20 fotografies del fons de l'Estudi de la Masia Catalana del Centre Excursionista de Catalunya, de diferents indrets del municipi, realitzades entre finals del segle XIX i principis del XX. Tanmateix, hi ha diverses fotografies del terme i d'actes reivindicatius i festius del fons fotogràfic de Carles Molist (Biblioteca municipal de Manlleu). D'altra banda, es poden consultar dos pergamins digitalitzats que fan referència a l'Esquirol, dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Finalment, hi ha fotografies de diferents indrets del terme de l'Arxiu fotogràfic de la família Cuyàs i un gran nombre de mapes i plànols procedents dels diversos fons de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. 08254-263 Memòria Digital de Catalunya (MDC) La Memòria Digital de Catalunya (MDC) és un repositori cooperatiu que permet la consulta, en accés obert, a les col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d'institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes. Està impulsat per les universitats de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya, coordinat pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i compta amb la participació d'altres institucions catalanes. L'MDC es va posar en funcionament a finals de 2006 i actualment conté, en accés obert, digitalitzades revistes catalanes antigues (ARCA), fotografies, mapes, cartells, manuscrits, incunables i un llarg etcètera amb un total de més de 2 milions de documents relacionats amb Catalunya i procedents de 21 institucions diferents (universitats, biblioteques especialitzades, instituts, arxius, etc.). 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65693 Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-de-la-corona-darago ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html X-XX L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de l'Esquirol: Sant Martí Sescorts, Santa Maria de Corcó, Sant Julià de Cabrera i Cantonigròs. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle X al XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.5. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3.2. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA/1.1.3.3.163. - Pergamins del monestir de Sant Benet de Bages (documentació terme castell Cabrera). Codi referència: ES.08019.ACA/6.10.6. - Diversos, Comandància Enginyers de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16. - Diversos, Marquès de Monistrol. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16/ - Diversos, Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA/3.41.2.2. 08254-264 Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65695 Fons documental de Comarmena (Arxiu Comarcal Osona) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-comarmena-arxiu-comarcal-osona DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ X-XX Alguns documents es troben malmesos. L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons documental de Comarmena, que forma part de l'Arxiu Masgrau Comarmema. El codi de referència és ACOS80-115. L'Arxiu Masgrau Comarmena està format per 1359 unitats documentals (ud), en paper i pergamí, escrits en català, llatí i castella, amb una cronologia entre el segle X i el XX. El fons conté documentació dels diferents patrimonis de les famílies Masgrau de Tavèrnoles i Comarmena de Sant Martí Sescorts, entroncades per matrimoni a principis del segle XIX. A l'Arxiu Comarcal d'Osona es troba ordenat, classificat i informatitzat. 08254-266 Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González L'any 2009 Abel Rubió i Serrat va consultar la documentació i va fer un petit estudi de les propietats de la família a Sant Martí Sescorts.El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2015. 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65697 Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-nacional-de-catalunya DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ XX L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de l'Esquirol són els següents: - ANC1-718: Col·lecció de cartells de joventut. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-720: Joan Colomines i Puig. - ANC1-972: Joaquim Gomis. - ANC1-802: Josep Marimon Vidal. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. 08254-268 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65698 Arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cabrera <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> XVI-XX Alguns documents es troben malmesos. <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals i documents episcopals, consueta, comptes i factures i llevadors de rendes i de censals, causes pies, correspondència, cens parroquial, confraries, varia administració, capítols matrimonials, testaments i actes notarials. La cronologia dels documents compren des de l'any 1551 al 1963.</p> 08254-269 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65699 Arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sescorts <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> XIII-XIX Alguns documents es troben malmesos. <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 5 unitats documentals en paper i pergamí, i en lligall, que corresponen a actes notarials, pergamins, vària notarial i vària administració. La cronologia dels documents compren des de l'any 1267 al 1800. El registre està elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats, fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Està pendent de revisió.</p> 08254-270 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65700 Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> XVII-XX Alguns documents es troben malmesos. <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> 08254-271 Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González 98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65701 Fons Cabrera i Bas (Arxiu Ducal de Medinaceli) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas-arxiu-ducal-de-medinaceli <p>ARCHIVO DUCAL DE MEDINACELI: www.fundacionmedinaceli.org/archivo/</p> IX-XIX Alguns documents es troben malmesos. <p>El fons Cabrera i Bas forma part de l'arxiu de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Està composat pels documents generats per tres senyories feudals, lligades entre si històricament: els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona, amb un ventall cronològic que comprèn des del segle IX al XIX. El vescomtat de Cabrera, que es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, s'estenia per bona part de l'actual comarca de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, Osona i la Garrotxa. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335. El fons Cabrera i Bas presenta un bon nombre de documents que fan referència al terme municipal de l'Esquirol, entre els que es troben els relacionats amb els primers temps del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.</p> 08254-272 Arxiu Ducal de Medinaceli. Hospital de San Juan Bautista, Duque de Lerma, 2, 45003, Toledo. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Regular Legal i física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González L'any 2002 el Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l'Ajuntament d'Hostalric les còpies dels microfilms de la secció Cabrera i Bas del fons documental Medinaceli, contingudes en 61 capses. L'any 2005 l'Ajuntament d'Hostalric va digitalitzar els microfilms. 94|98 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65703 Fons documental del castell de Cabrera al fons de Sant Benet de Bages (Universitat de Barcelona) https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-cabrera-al-fons-de-sant-benet-de-bages-universitat-de ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 541-554, 569, 574-578, 800-801, 846. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 34-36. X-XI Al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un lot de uns vint pergamins procedents del fons del monestir de Sant Benet de Bages, que fan referència al castell de Cabrera i als seus senyors. En els documents, que corresponen als segles X-XI, s'esmenten els topònims Kabraria, Cabreira, Caprariense o Capraria. 08254-274 Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007, Barcelona. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65704 Fotografies de l'Esquirol a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-a-linventari-del-patrimoni-etnologic-de-catalunya ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005) Collsacabra 1900-200. Imatges de la vida quotidiana. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. XX A l'IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya) es conserven les fotografies digitalitzades procedents del projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', iniciat per l'Associació d'Amics de Tavertet. Aquest treball consta d'una monografia i de 1272 fotografies, un gran nombre de les quals són del terme municipal de l'Esquirol. El llibre 'Collsacabra 1900-2000: imatges de la vida quotidiana' (vegeu bibliografia) és un resum de tot aquest treball. 08254-275 Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El projecte de recerca: 'Un segle d'imatges. Família i fotografia al Collsacabra del segle XX', realitzat per l'Associació d'Amics de Tavertet, va rebre el suport econòmic de l'IPEC, institució vinculada al Centre de Promoció de la Cultura Tradicional de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat. Tanmateix, va comptar amb l'assessorament metodològic i informatiu grup recerca Universitat de Vic 'Món rural: evolució i factors de canvi'. La recerca es va realitzar en dues campanyes, anys 2001 i 2002. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65709 Sagrada Família https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrada-familia-3 XIX-XX Cada cop hi ha menys cases i masies que passin la capelleta de la Sagrada Família. La Sagrada Família és una capelleta domiciliària, feta de fusta amb ornaments de marqueteria. Duu les imatges de Jesús, Maria i Josep, protegides a la part frontal per un vidre, protegit alhora per dues portetes. Al darrere, normalment, hi ha un paper on van relacionades i numerades les persones inscrites a la capelleta. A la seva base hi ha un espai on es pot dipositar alguna moneda com a donatiu. Es va passant de casa en casa, i la seva estada és motiu de reflexió i pregària. Al terme municipal de l'Esquirol hi ha diverses capelletes de la Sagrada Família que passen en rutes diferents. Antigament, era costum que cada més s'iniciés una ruta i que cada casa tingués la capelleta un dia. Actualment no es respecten gaire els temps d'estada i, de vegades, es queden encallades a una casa durant un llarg període. 08254-280 Terme municipal de l'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fitxa redactada a partir d'informacions orals.Fotografia exemple d'una capelleta típica, no procedent del municipi. 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65715 Festa Major de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cantonigros AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ XX-XXI La Festa Major de Cantonigròs es celebra anualment pels volts del 16 d'agost, festivitat de Sant Roc, patró del poble. És organitzada per la Comissió de Festes de Cantonigròs. El pregó dona sortida als actes que s'allarguen durant diversos dies. Es duen a terme activitats festives, com la missa solemne en honor al sant patró, el campionat de tir al plat, jocs de cucanya, la cercavila de gegants, els concerts, els balls, tallers, àpats populars, activitats infantils, etc. 08254-286 Cantonigròs 42.0401700,2.4049300 450749 4654408 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65718 Els Misteris https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-misteris PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. XX Ja no es celebra. La processó dels Misteris es celebrava cada any a l'Esquirol, al vespre del Dijous Sant. Es portaven les imatges del Crist, la Verge Dolorosa i el Sant Sepulcre i la mainada duia els 'improperis', objectes relatius a la passió i mort de Jesús. Es cantaven la Stabat Mater i les estrofes de Jesucrist la Passió vostra. L'endemà, a les sis del matí es feia el Via Crucis. La processó, com totes les que es feien al poble, transcorria pels principals carrers: de l'església a la plaça, baixaven pel carrer Major fins a la font, tornaven a pujar fins a can Manel, allà giraven i tornaven a l'església. 08254-289 L'Esquirol 42.0350800,2.3689900 447770 4653864 08254 L'Esquirol Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65719 Mostra micològica de Cantonigròs https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-micologica-de-cantonigros AJUNTAMENT DE L'ESQUIROL: www.lesquirol.cat/ XX-XXI La Mostra micològica de Cantonigròs es celebra anualment durant el primer cap de setmana del més de novembre, des de fa una vintena d'anys. Es duen a terme diferents activitats, com l'esmorzar popular amb botifarra de bolets, un showcooking de la cuina del bolet, un concurs de tapes de bolets, la jornada de camp 'Anem a caçar bolets' guiada per un expert, etc. També s'organitzen concerts de música i diverses activitats infantils (tallers de cuina, concursos, inflables i cercavila amb capgrossos). Es fa coincidir amb la fira de productes artesans i de bolets, amb productes locals i de proximitat vinculats al Collsacabra. Durant el cap de setmana, els restaurants del municipi ofereixen tapes a preus mòdics i un menú de bolets. 08254-290 Cantonigròs 42.0394500,2.4031900 450604 4654329 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia facilitada per l'ajuntament de l'Esquirol. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65720 Panets beneïts al Puigsaguàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/panets-beneits-al-puigsaguardia PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. XX Ja no es celebra. Es tracta d'una antiga tradició, ja perduda, que es celebrava un matí de primavera. Consistia en la pujada dels veïns de l'Esquirol i les masies de l'entorn al turonet del Puigsaguàrdia. El dia abans, l'agutzil anunciava la trobada, a tocs de trompeta, pels carrers del poble. Un cop al cim, a la creu, el rector beneïa el terme, es resava el rosari i es pregava per la bona collita de l'any. Acabades les pregàries, es repartia un panet beneït als assistents. Finalment, el capellà, els escolans, el paborde i els pagesos més notables, baixaven fins a la font de la Parra, on es feia un petit àpat amb pa, llonganissa i vi. Les despeses dels panets eren sufragades pels veïns que, segons les seves possibilitats, contribuïen amb mesures de farina. Cada any es nomenava un paborde, que es tornava per rotació entre els pagesos, que era qui organitzava i administrava la festa. Aquesta tradició va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). 08254-291 Puigsaguàrdia (l'Esquirol) 42.0449600,2.3644700 447404 4654963 08254 L'Esquirol Sense accés Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 63 4.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65721 El Galdiró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-galdiro CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Es tracta de la versió de la cançó tradicional, que es cantava a l'Esquirol i Rupit i Pruit. Tracta sobre la història del Galdiró. La lletra és tal i com segueix: En som fill de Montagut allà hi tinc el Sant Baptisme, e.hi tinc el meu pare amat, la mare que m'ha criat tots els dies de ma vida. Jo me n'aní a Olot, per poguer aprendre d'aufici al carrer de Sant Bernat, jo m'hi som acomodat una gentil Margarida. En bon punt forem casats vinguen bones matinades, molt menjar i poc trebaiar: la renda no hi va arribar, me'n donc a la vida mala. Margarida per muller, ella sempre m'avisava, que em deixés estar el robar, que em posés a treballar que era lo que a mi em tocava. Adiós, vila d'Aulot: ara bé estaràs contenta, n'han ‘gafat en Galtiró, després el seu companyó, i l'hereu Vila de Bianya. De tres companyons que soms, tots tenim sentència dada. L'e.un n'ha de ser penjat, l'altre ha de ser escorterat, l'altre presiri per la vida. 08254-292 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53116 119 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65722 In record https://patrimonicultural.diba.cat/element/in-record CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol pels volts dels anys 30 del segle XX. És una cançó religiosa que tracta sobre la mort de Jesucrist. 08254-293 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53141 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65723 La Marianna https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-marianna CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol i Sau, que tracta sobre el mal d'amors. La lletra és tal i com segueix: I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo de con festejava. Festejo molt temps i una Marianna. Jo, de veluntant, jo prou li'n portava, i ella també a mi. I ella també a mi: jo prou m'ho pensava! I el mal d'amor n'és mal de migranya, bé ho sabia jo! I un dia ballant i al pla de Manresa la nova arribà: que n'era promesa, la nova arribà. 08254-294 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53145 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65724 Muntanyes de Canigó- Sota de l'om https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-de-canigo-sota-de-lom CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Es tracta de dues melodies tradicionals, que a diverses zones sempre s'han cantat encadenades l'una darrere l'altre. Es recollida a L'Esquirol i a Sau. La lletra és tal i com segueix: Les muntanyes de Canigó són fresques i regalades, més a més ara l'istiu que les aigues són gelades, que les aigues són gelades. Tres mesos m'hi sóm estat sens veure persona nada sinós un rossinyolet que a l'eixint del niu ja canta. Jo d'aquí me n'haig d'anar que l'enyorament me mata. ... -I ai marit, para la mà i parlar-ne amb la posada. -I amb.e qui enraones, muller, i amb.e qui enraones ara. -I amb el mosso del forner que a veure si pastava. -No en tinc el llevat posat ni la farina passada. -Tú mosso, vés al molí, tu minyona, a buscar l'aigua. Tu marit, que ets el més vei, te n'aniràs a la caçada: no en fa mai de bon caçar com ara a la matinada que el conill té el pel rosat i la perdiu e.hi té l'ala. -Quina te'n penses muller, quina te n'has pensat ara? Pensaves menjar conill, n'hauràs de menjar arengada! -I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia: foc per tots quatre cantons i un bon vent de tramuntana. I et voldria, a tu marit, i a dintre un paier de paia. 08254-295 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53151 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65725 Peu polidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/peu-polidor CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. XX Ja no es canta. Es tracta de la versió local, de l'Esquirol i Cantonigròs, de la cançó tradicional catalana. Sembla que era habitual per Carnestoltes, i a les celebracions a les cases de pagès. La lletra esmenta diferents parts del cos, que s'han d'anar tocant mentre es canta; és tal i com segueix: Li'n toco el peu i a la Margarideta. Peu polidor, cama llargueta, peu polidor lairum, lairó. Li'n toco el jonoi i a la Margarideta. Jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum, lairó. Li'n toco la cuixa... Li'n toco la castanya... Li'n toco la panxa... Li'n toco les tetes... Li'n toco el coll i a la Margarideta. Coll de tortuga, tetes bufetes, ventre de cabra, figa peluda, cuixa marduixa, jonoi rodanxó, cama llargueta, peu polidor, lairum laireta, peu polidor, lairum lairó. 08254-296 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González http://hdl.handle.net/10687/53109 62 4.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65726 De vius som de Santa Maria de Corcó, i de morts, de Sant Julià de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/de-vius-som-de-santa-maria-de-corco-i-de-morts-de-sant-julia-de-cabrera PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. XX És un refrany geogràfic que fa referència a la gran extensió del terme municipal de l'Esquirol, que comprèn quatre antigues parròquies: Santa Maria de Corcó, Sant Roc de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. Amb aquesta frase, els veïns de Sant Julià de Cabrera fan una distinció entre el municipi i la respectiva parròquia a què pertanyen. 08254-297 Terme municipal de l'Esquirol 42.0720300,2.3969200 450111 4657950 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65727 El penitent de les Gorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-penitent-de-les-gorgues BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 278. XIX Es tracta de la història, transmesa per tradició oral, del penitent de les Gorgues, un home amb aspecte d'anacoreta que va viure tot sol a l'entorn de la riera de les Gorgues, a finals del segle XIX. Ningú el coneixia, però es deia anys abans havia comès moltes malifetes i, un cop penedit, havia escollit aquest lloc per a fer-hi penitència pels seus pecats. Vivia a una balma anomenada la Cova del Penitent, actualment submergida sota les aigües del pantà de Sau, i també a la balma dels Sàlics. 08254-298 Les Gorgues 42.0157900,2.3581200 446854 4651729 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65729 Les bruixes de l'Esquirol https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-de-lesquirol CROSAS CASADESÚS, J. (1996) 'Un judici de bruixes a la Catalunya del Barroc: L'Esquirol (1619-1621)'. Revista de l'Alguer, Vol. 7, Núm. 7. L'Alguer: Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda, p. 11-25. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 55, 56 i 232. XVII Al segle XVII, a l'Esquirol hi vivien quatre dones acusades de bruixes: eren l'Anissa, la Perolera, la seva filla Àngela i la Ferrera vella. Se'ls atribuïa la pràctica d'infanticidis, donar golls i tractes amb el dimoni, entre molts altres actes. Es diu que un dia un home, en Cosme Tarragó, va dir a en Joan Reixac, hostaler de l'Esquirol, que havia anant a missa a la capella de Sant Genís i l'havia vista plena de bruixes. En Joan ho va explicar als jurats del terme, que les van acusar de bruixeria i van iniciar un llarg procés a la Cúria del Veguer de Vic. 08254-300 l'Esquirol El procés contra les quatre dones de l'Esquirol acusades de bruixeria, que es guarda a l'Arxiu de la Vegueria de Vic, es va fer entre els anys 1619 i 1620 i va acabar amb la declaració d'innocència. El cas va derivar de l'ocultació del naixement d'un nen a un marit gelós que creia que no era fill seu. La mare va demanar l'ajuda a aquestes dones, que l'amagaren a prop de les masies del Campas i d'Arquerons. El procés s'insereix en una onada d'histèria col·lectiva de persecució de bruixes que es va donar a Catalunya entre els anys 1618 i 1622. 42.0386100,2.3733900 448137 4654253 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65730 Trobament miraculós de la Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobament-miraculos-de-la-mare-de-deu-de-cabrera BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 88-89. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 54. XVII Segons la llegenda, la marededéu de Cabrera havia estat trobada per una cabra, en una petita balma del cingle, penjada d'un esquei, a poca distància del santuari. En anar a veure a la cabra, el seu pastor es va adonar de la troballa que aquesta havia fet. Entre els segles XV i XVII, es va estendre la mentalitat que les marededéus notables havien d'haver estat trobades i tenir un origen mític, fet que explica la proliferació de les llegendes dels seus trobaments als santuaris d'arreu de Catalunya. 08254-301 Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65731 Miracle de la Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/miracle-de-la-mare-de-deu-de-cabrera ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. XX Segons la llegenda, a Cabrera hi havia un ruc descontrolat que, quan el deixaven anar fugia corrents i s'enduia tot el que trobava, agafant-ho amb les dents. Un dia, el ruc es va trobar amb una nena i se la va emportar però, de sobte, quan era a tocar del cingle, en sentir les eugues del prat de baix, es va posar a bramar i la va deixar anar cingle avall. El seu pobre pare quan anava a recollir, amb una cistella, el cos de la nena, perquè se l'esperava trobar a trossos per la forta caiguda, la va trobar, miraculosament viva i plorant perquè havia perdut una sabata. Temptant a la sort, la nena li va dir 'si em pagueu, m'hi torno a tirar!', però aquest cop no es va produir el miracle i la nena es va matar. 08254-302 Mare de Déu de Cabrera (Sant Julià de Cabrera) 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65732 Esquirol 'trenca-vagues' https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquirol-trenca-vagues PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 94-95. XX El mot esquirol com a sinònim de 'trenca-vagues' deriva del poble de l'Esquirol. Es va originar l'any 1855 durant la vaga i la gran manifestació que va tenir lloc a Barcelona el dia 4 de juny, per defensar el dret d'associació dels treballadors. Gent del poble va acudir a treballar a les fàbriques tèxtils de Manlleu que estaven en vaga. Ràpidament, es va escampar per la comarca l'ús del mot d'esquirol proferit en to hostil, i després a Barcelona, des d'on va passar també al castellà. Aquest nom s'ha fet universal. Si es té present la misèria que a mitjan segle XIX hi havia pels pobles sense indústries com l'Esquirol, és molt lògic comprendre que la gent del poble es prestés a treballar en el lloc dels vaguistes. 08254-303 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65743 A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. XX El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. 08254-314 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65744 Serrallonga https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. XVIII Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. 08254-315 Terme municipal de l'Esquirol Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65747 El Cabrerès de Fortià Solà https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabreres-de-fortia-sola SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona. XX El llibre 'El Cabrerès', escrit per mossèn Fortià Solà, era de lectura obligada per als nens de l'Escola Parroquial de Cantonigròs, des de la seva inauguració, l'any 1933, fins al seu tancament, l'any 1971. Conté lliçons d'història, geografia, toponímia, lingüística, i cançons i poemes del Cabrerès. Tanmateix, aquesta obra és cabdal per conèixer la història de Cantonigròs perquè inclou la traducció del llatí de les clàusules principals del contracte entre Toni Prat (Toni Gros) i Jaume Ententes, de la compra del tros de terra que va servir per fer la primera casa de Cantonigròs, l'any 1565. El document original va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb tots els que formaven part de l'arxiu parroquial de Cantonigròs. 08254-318 Escoles parroquials de Cantonigròs. C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). 42.0400700,2.4059600 450834 4654396 1933 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fortià Solà i Moreta 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65751 Creu del Capellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 XX Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. 08254-322 Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura És originària dels anys 30 42.0379200,2.4136400 451468 4654153 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65752 Alzina del Feu https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. 08254-323 El Feu (l'Esquirol) 42.0551900,2.3686600 447759 4656097 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5