Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
65434 | Font de l'Uró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-luro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX-XX | La font de l'Uró es troba al costat del torrent de la Rotllada, a l'entorn de la masia la Creu. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter de calç. L'aigua brolla directament a la riera. | 08254-5 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | 42.0508900,2.4172200 | 451774 | 4655591 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM i de l'entorn de la font, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65459 | Font de Casamitjana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casamitjana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de Casamitjana es troba a poca distància a llevant de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una font mínimament arranjada, emmarcada per un petit mur de pedres. L'aigua brolla per un broc, cau a un pedrís i segueix per un petit rec excavat directament al sòl, que la condueix cap al torrent. | 08254-30 | Casamitjana (Sant Martí Sescorts) | 42.0031400,2.3154400 | 443309 | 4650351 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65461 | Cabanes del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. | XX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. | 08254-32 | Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) | Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). | 42.0626700,2.4235400 | 452306 | 4656895 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65470 | Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-2 | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 107-108 i 223. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del Molí Nou, situades més amunt del Campàs, sota la pedrera, en el camí a les Fontiques. Es conserven vestigis del pou de descàrrega i d'un mur. A la riera, s'hi observen un gran nombre de forats quadrats excavats al sòl. | 08254-41 | L'Esquirol | El Molí Nou formava part de les propietats de la Matavera; hi comunicava per un camí de bast, únic practicable pel bestiar gros. Va ser abandonat abans del segle XX; però els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. Tenia una notable resclosa de fusta que amidava uns 2 m, per embassament directe de la riera, i anteriorment, el rec per una roda hidràulica. Els grans forats en la riera testimonien l'existència de dos sistemes de molí. Hi ha senyals de bagants, comportes, portella o cadireta, a terra en la roca (PARÉS, 2001:223). | 42.0368500,2.3812100 | 448783 | 4654053 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65470-foto-08254-41-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||
65471 | Casal de l'Hora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lhora | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A l'edifici original se li adossen cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps: la façana principal presenta un annex, de factura contemporània, un altre annex la façana i la oest. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, de tàpia i de totxo, arrebossats i pintats. | 08254-42 | Sant Martí Sescorts | 42.0364700,2.2956300 | 441699 | 4654065 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65475 | Molí de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-palanques | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí de les Palanques que es troben a poca distància al sud-est de la masia homònima, a tocar del torrent. Es conserven bona part dels seus murs de façana i de la mina. Al davant del molí s'observa una petita cascadeta. Les restes es troben en un indret cobert per la vegetació, i de difícil accés, fet que impedeix la seva documentació acurada. | 08254-46 | Les Palanques (l'Esquirol) | 42.0235600,2.3478300 | 446009 | 4652598 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65476 | El Puig de Collell o de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. | 08254-47 | Sant Julià de Cabrera | La referència més antiga de la masia és del segle XII. | 42.0638900,2.3967800 | 450093 | 4657046 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65479 | Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-bertrana | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta de les restes del molí vell de la Bertrana, situades a la dreta del mateix gorg del Molí. Es troba en un indret molt enverdissat, on s'hi observa la mina, que conserva bona part de l'arc exterior. Encastades a la roca del gorg, hi ha restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-50 | L'Esquirol | Aquest molí és probablement un dels més antics de les Gorgues. Estava situat sota el cingle de l'Hort, que pren el nom dels horts que existiren en uns planics a la dreta de la riera, per al servei dels moliners de la Bertrana. Bastant més amunt, al llit de les Gorgues, veiem senyals d'una resclosa per desviar l'aigua, i se segueix bé el traçat del canal de conducció, i en el seu curs s'hi troba una petita comporta per desaiguar-lo. Això vol dir, senzillament, que s'ha utilitzat fins a uns temps bastant recents, per al regatge ja esmentat dels horts, ja que és impossible que subsistís tan sencer de l'època del molí vell. Continua el rec ben identificable fins el que fou el cup-bassa de l'arcaic molí (PARÉS, 1976:177). | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65479-foto-08254-50-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades són aproximades. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||
65481 | Font de Comajoan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comajoan | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX-XX | Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó de fusta. | 08254-52 | La Creu (Sant Julià de Cabrera) | 42.0523100,2.4207700 | 452069 | 4655746 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65481-foto-08254-52-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65485 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. | 08254-56 | Sant Julià de Cabrera | La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. | 42.0593700,2.3934400 | 449813 | 4656546 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65495 | El Llac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central datada amb l'any '1637'. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral rectangular i un portal de factura contemporània; al primer pis, una finestra sobre el portal, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1651', una altra finestra esculturada i amb ampit motllurat i un finestral modern; a les golfes, dues finestretes i un porxo d'arc escarser. A la façana est, hi ha diverses obertures a la planta, i cinc finestres al primer pis; a la façana nord, una finestra a la planta, una balconada i dues finestres al pis i tres finestres petites a les golfes; i a la façana est, dues finestres i un portal. A la façana est se li adossa un cos annex d'una planta, amb coberta de terrassa Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-66 | Sant Martí Sescorts | 42.0224700,2.3090000 | 442793 | 4652502 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65539 | Castell de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres | <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> | XII-XIV | Es troba completament cobert per la vegetació. | <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> | 08254-110 | L'Esquirol | <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> | 42.0336900,2.3606600 | 447079 | 4653714 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||
65540 | Castell de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera | <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> | XI-XV | Es conserven molts pocs vestigis del castell. | <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> | 08254-111 | Sant Julià de Cabrera | <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> | 42.0760400,2.4072500 | 450968 | 4658389 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||
65541 | Grau dels Casalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-XVIII | Les llaçades del camí estan molt malmeses. | Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08254-112 | Sant Julià de Cabrera | Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). | 42.0614900,2.3781600 | 448550 | 4656790 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||
65551 | Font de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. | XVIII | La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. | 08254-122 | Cantonigròs | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65554 | Avets del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. | 08254-125 | Sant Julià de Cabrera | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. | 42.0794400,2.4000200 | 450373 | 4658771 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||||
65556 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. | La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. | 08254-127 | Les Gorgues, Cantonigròs. | 42.0407500,2.3948400 | 449914 | 4654478 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||||
65557 | Molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. | 08254-128 | Cantonigròs | Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol. | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65562 | Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-133 | Sant Julià de Cabrera | L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65563 | Creu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cabrera | XX | La creu de Cabrera es troba a pocs metres al nord-oest del santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. | 08254-134 | Sant Julià de Cabrera | 42.0739200,2.4071100 | 450955 | 4658154 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||||
65564 | Fageda del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. | 08254-135 | Sant Julià de Cabrera | La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. | 42.0790800,2.3999300 | 450365 | 4658731 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||||
65565 | Grau Nou o de les Escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-nou-o-de-les-escales | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 24-25. | XX | El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera. És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes. | 08254-136 | Sant Julià de Cabrera | El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades. Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu. El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0716200,2.4083200 | 451053 | 4657898 | 1952 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65566 | Homenatge a la Mare de Déu de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-mare-de-deu-de-cabrera | XX | Es tracta d'un monument en homenatge a la Mare de Déu de Cabrera. Es troba a poca distància al nord del santuari, a tocar de les restes del castell. És una taula construïda amb una base en forma cilíndrica de pedra lligada amb morter, i la part superior de pedra, en forma rodona. Sobre la taula hi ha inscrites referències geogràfiques que il·lustren sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l'Albera, el golf de Roses, el Montseny, etc. La base presenta un rètol amb la inscripció: 'ELS CAMINADORS DELS DIMARTS I ELS DIJOUS D'OSONA A LA MARE DE DÉU DE CABRERA ÉSSENT CAPELLÀ CUSTODI JOSEP CRUELLS I RODELLAS'. | 08254-137 | Sant Julià de Cabrera | 42.0759900,2.4072400 | 450967 | 4658383 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||||
65567 | Freixes del pla de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. | 08254-138 | Sant Julià de Cabrera | 42.0735300,2.4073900 | 450978 | 4658110 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||||
65568 | Rectoria de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba unit al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per la banda de ponent. L'edifici està assentat sobre el desnivell natural del terreny, pel que el portal es troba a nivell del primer pis. Aquest és adovellat, i es situa a l'extrem esquerra de la façana. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa s'obren finestres protegides amb reixes i, al primer pis, finestres amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb alguns sectors arrebossats. | 08254-139 | Sant Julià de Cabrera | El santuari de Santa Maria de Cabrera es va erigir entre els anys 1611 i 1641. La casa dels ermitans o rectoria, posteriorment convertida en hostal, va ser reformada al segle XVII i ampliada al segle XVIII. | 42.0733100,2.4076500 | 450999 | 4658086 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65569 | Serra de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> | <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> | 08254-140 | Sant Julià de Cabrera | 42.0747100,2.4069700 | 450944 | 4658241 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65571 | Font de l'Osca o dels Avets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-losca-o-dels-avets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font dels Avets es troba al Pla del Prat, a l'esquerra del camí, sota uns boixos. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol. Hi raja un petit fil d'aigua. | 08254-142 | Sant Julià de Cabrera | 42.0793100,2.4030200 | 450621 | 4658754 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65582 | Barra de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. | 08254-153 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts | El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. | 42.0171700,2.3537200 | 446491 | 4651885 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||||
65583 | Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. | 08254-154 | Les Gorgues, l'Esquirol. | 42.0172900,2.3671600 | 447604 | 4651890 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||||
65588 | Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-pescador | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 66 i 74. | XIX | Només es conserven els fonaments. | Es tracta de les restes de l'ermita de Sant Pere que es troben en un istme, just en la confluència de la riera de Sant Martí, la de les Gorgues i el torrent de les Paganes. Només es conserven els fonaments de la capella, construïda amb pedres lligades amb morter de calç. La construcció és de planta rectangular, aproximadament de 8 m de llarg per 5 m d'ample. L'altar es trobava orientat a llevant i el portal a ponent. | 08254-159 | Sant Martí Sescorts | L'any 1876, un grup de pescadors de canya de Manlleu va construir un pedró dedicat a Sant Pere en el Serrat de la Creu, dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. A finals del segle XIX, la Societat de Pescadors de Manlleu (constituïda l'any 1891) va construir la capella per tal de poder retre devoció al seu patró en el lloc on pescaven. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser incendiada i no es va reconstruir mai més. Finalment, la construcció del pantà de Sau l'any 1962, va provocar la seva lenta destrucció, per la força de l'aigua. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65592 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | Durant la visita es va observar que la font havia estat utilitzada per a netejar maquinària amb abocament de gasoil. | La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis. És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig. | 08254-163 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 1700 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65593 | Font del Molí de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | La font del Molí de la Bertrana es troba a l'interior de les restes del conjunt del molí, a recer d'una petita balma, protegida per un mur de pedres lligades amb morter. L'aigua d'escorrentiu s'escola per la roca natural i va a parar a una pica de pedra, de la que sobresurt un broc de ferro, per on cau un minúscul fil d'aigua cap a un pedrís. | 08254-164 | Molí de la Bertrana (l'Esquirol) | 42.0203300,2.3682000 | 447692 | 4652227 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El Catàleg de béns del POUM (2007) l'anomena 'Font del molí de l'Eixerit', tot i trobar-se al Molí de la Bertrana. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65594 | Molí de l'Eixerit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-leixerit | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, el pou de pressió i la mina. A la riera, s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació de la resclosa-bassa del molí. Tot l'aparellatge de rodets hidràulics, les moles farineres i les de blanqueig, està al fons del gorg, sota el canal de descàrrega de la mina (PARÉS, 1976: 186). | 08254-165 | L'Esquirol | Pertanyia al mas Bertrana, propietària també del molí homònim. Havia estat un dels molins més importants de les Gorgues. Estava proveït de dos grups de moles, un sobre l'altre, servits pel mateix cup, i a més un trull de blanqueig o escairat del blat. Era juntament amb el molí del Rodó, a Rupit, els dos únics d'aquesta especialitat en tot el Collsacabra (PARÉS, 1976:186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. | 42.0195200,2.3667400 | 447571 | 4652137 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A tocar del molí hi ha un petit salt d'aigua, de gran bellesa natural. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||
65595 | Fita de la font de Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. | XVIII | La inscripció es troba molt erosionada. | La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima. Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió. | 08254-166 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de l'Esquirol foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65595-foto-08254-166-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65597 | Salt i gorg del Còdol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-del-codol | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.9. | El Salt del Còdol són una sèrie de ràpids amb molt pendent, que es troben en una gran sotalada en el llit de les Gorgues. Al peu del saltant, al mig de la riera, hi ha una gran roca, que li dona nom a l'indret. | 08254-168 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | 42.0133000,2.3430500 | 445604 | 4651462 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65597-foto-08254-168-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||||||
65606 | Font de Comermena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comermena | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 93. | XX | La font de Comermena es troba a tocar del rec homònim, entre la masia de Comermena i la de Jovateny. És una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra, amb tres orificis per on brolla cap un pedrís, que reté l'aigua i l'envia cap a la riera. | 08254-177 | Comermena (Sant Martí Sescorts) | 42.0355900,2.3130700 | 443142 | 4653956 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65612 | Font de l'Esclop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesclop | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 271. | XX | La font de l'Esclop es troba a la riera de les Gorgues, a un indret situat més avall de l'Aulina. És una bonica font d'obra amagada en un espectacular paratge natural. | 08254-183 | Molí de l'Alzina (Cantonigròs) | 42.0465700,2.3973300 | 450125 | 4655123 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65614 | Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XX | Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. | 08254-185 | Aiats (Cantonigròs) | El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0620000,2.4223000 | 452203 | 4656821 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65616 | Cingles d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats | <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> | <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> | 08254-187 | Sant Julià de Cabrera | <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> | 42.0635300,2.4221500 | 452191 | 4656991 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65617 | Mirador del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats | <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> | 08254-188 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0610100,2.4271700 | 452605 | 4656709 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65621 | Pas de l'Osca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca | <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> | 08254-192 | Sant Julià de Cabrera | 42.0764200,2.4067500 | 450927 | 4658431 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65653 | Cap de Mort o Ninot de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues | OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. | Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 08254-224 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 42.0127300,2.3411900 | 445450 | 4651400 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||||
65656 | Bores d'en Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera | <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> | <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> | 08254-227 | Sant Julià de Cabrera | <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> | 42.0676000,2.4103700 | 451220 | 4657450 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||
65657 | Afrau, cascada i gorg de Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. | Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. | 08254-228 | Les Gorgues, l'Esquirol | 42.0230400,2.3669500 | 447591 | 4652528 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||||
65672 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | La font de l'Arç es troba al costat de la riera de les Gorgues. S'hi accedeix per un corriol que passa per la font de l'Escudella, segueix riera avall i s'enfila fins a mitja vessant, que es on es troba la font. L'aigua raja per un broc, que surt d'un petit muret de pedra, i cau a un pedrís, envoltat per dos carreus de pedra treballada. | 08254-243 | Riera de les Gorgues | 42.0254900,2.3695600 | 447809 | 4652799 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65705 | Font del Pontarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. | XVIII-XX | La font del Pontarró es troba a la riba esquerra del torrent de Filaborres, a pocs metres del pont, i a les proximitats de la masia les Comes. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. | 08254-276 | Parc d'Aventura Anigami. Les Comes, Carretera C-153, km 18,7 , 08511 (l'Esquirol). | 42.0457000,2.3816100 | 448823 | 4655035 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | ||||||||||
65711 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 268. | XX | En estat d'abandó. | La font Negra es troba al costat del torrent dels Aiats, a l'entorn del pla del Sitjar, enfonyada en un ribàs del camí. Es conserven les restes de la seva estructura de pedra, ara en desús. Antigament, era una font molt concorreguda. | 08254-282 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0620400,2.4129600 | 451430 | 4656831 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||||
65738 | Font del Rebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 230. | XX | Es troba en un entorn molt enverdissat. | La font del Rebot es troba en l'entorn de la masia les Alzines, al costat del torrent. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un petit bassiol, fet de maons. És l'origen del rec de la font del Rebot | 08254-309 | L'Esquirol | Antigament era una font molt abundosa i s'hi abeurava el bestiar. A la seva vora hi havia uns safareigs, actualment desapareguts. La font tocava a l'antic camí ral de Tresserres al Pontarró i l'Esquirol. | 42.0219400,2.3827300 | 448897 | 4652396 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65738-foto-08254-309-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 | |||||||
65741 | Font del Gorg de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-de-lilla | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | Es tracta d'una font, de factura contemporània, situada al bell mig del Gorg de l'Illa. La font brolla per sota del nivell de l'aigua de la riera de les Gorgues, pel que està sempre submergida. A l'exterior s'hi observa una petita estructura per al motor i la bomba. | 08254-312 | Riera de les Gorgues | 42.0270300,2.3716900 | 447987 | 4652968 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-03-28 01:37 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/