Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
65434 Font de l'Uró https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-luro FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XIX-XX La font de l'Uró es troba al costat del torrent de la Rotllada, a l'entorn de la masia la Creu. És una font arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter de calç. L'aigua brolla directament a la riera. 08254-5 La Creu (Sant Julià de Cabrera) 42.0508900,2.4172200 451774 4655591 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65434-foto-08254-5-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia del Catàleg de béns del POUM i de l'entorn de la font, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65459 Font de Casamitjana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casamitjana FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font de Casamitjana es troba a poca distància a llevant de la masia homònima, a tocar del torrent. Es tracta d'una font mínimament arranjada, emmarcada per un petit mur de pedres. L'aigua brolla per un broc, cau a un pedrís i segueix per un petit rec excavat directament al sòl, que la condueix cap al torrent. 08254-30 Casamitjana (Sant Martí Sescorts) 42.0031400,2.3154400 443309 4650351 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65459-foto-08254-30-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65461 Cabanes del Pla d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. XX En estat ruïnós. Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. 08254-32 Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). 42.0626700,2.4235400 452306 4656895 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65470 Molí Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-2 PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 107-108 i 223. XVIII En estat ruïnós. Es tracta de les restes del Molí Nou, situades més amunt del Campàs, sota la pedrera, en el camí a les Fontiques. Es conserven vestigis del pou de descàrrega i d'un mur. A la riera, s'hi observen un gran nombre de forats quadrats excavats al sòl. 08254-41 L'Esquirol El Molí Nou formava part de les propietats de la Matavera; hi comunicava per un camí de bast, únic practicable pel bestiar gros. Va ser abandonat abans del segle XX; però els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. Tenia una notable resclosa de fusta que amidava uns 2 m, per embassament directe de la riera, i anteriorment, el rec per una roda hidràulica. Els grans forats en la riera testimonien l'existència de dos sistemes de molí. Hi ha senyals de bagants, comportes, portella o cadireta, a terra en la roca (PARÉS, 2001:223). 42.0368500,2.3812100 448783 4654053 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65470-foto-08254-41-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65471 Casal de l'Hora https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-lhora FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVIII Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A l'edifici original se li adossen cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps: la façana principal presenta un annex, de factura contemporània, un altre annex la façana i la oest. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, de tàpia i de totxo, arrebossats i pintats. 08254-42 Sant Martí Sescorts 42.0364700,2.2956300 441699 4654065 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65471-foto-08254-42-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Presenta reformes de factura contemporània que afecten la seva morfologia exterior. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65475 Molí de les Palanques https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-palanques PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. XVIII En estat ruïnós. Es tracta de les restes del molí de les Palanques que es troben a poca distància al sud-est de la masia homònima, a tocar del torrent. Es conserven bona part dels seus murs de façana i de la mina. Al davant del molí s'observa una petita cascadeta. Les restes es troben en un indret cobert per la vegetació, i de difícil accés, fet que impedeix la seva documentació acurada. 08254-46 Les Palanques (l'Esquirol) 42.0235600,2.3478300 446009 4652598 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65475-foto-08254-46-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65476 El Puig de Collell o de Sant Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-de-collell-o-de-sant-julia FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex independent. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i conserva part de l'antic esquerdejat. 08254-47 Sant Julià de Cabrera La referència més antiga de la masia és del segle XII. 42.0638900,2.3967800 450093 4657046 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65476-foto-08254-47-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M86.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65479 Molí Vell de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-la-bertrana PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. XVIII En estat ruïnós. Es tracta de les restes del molí vell de la Bertrana, situades a la dreta del mateix gorg del Molí. Es troba en un indret molt enverdissat, on s'hi observa la mina, que conserva bona part de l'arc exterior. Encastades a la roca del gorg, hi ha restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. 08254-50 L'Esquirol Aquest molí és probablement un dels més antics de les Gorgues. Estava situat sota el cingle de l'Hort, que pren el nom dels horts que existiren en uns planics a la dreta de la riera, per al servei dels moliners de la Bertrana. Bastant més amunt, al llit de les Gorgues, veiem senyals d'una resclosa per desviar l'aigua, i se segueix bé el traçat del canal de conducció, i en el seu curs s'hi troba una petita comporta per desaiguar-lo. Això vol dir, senzillament, que s'ha utilitzat fins a uns temps bastant recents, per al regatge ja esmentat dels horts, ja que és impossible que subsistís tan sencer de l'època del molí vell. Continua el rec ben identificable fins el que fou el cup-bassa de l'arcaic molí (PARÉS, 1976:177). 42.0201100,2.3680800 447682 4652202 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65479-foto-08254-50-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les coordenades són aproximades. 119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65481 Font de Comajoan https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comajoan FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XIX-XX Es tracta d'una mina d'aigua que es troba a l'entorn de la masia la Creu i la Granja, al costat del torrent, del que capta l'aigua. Està bastida amb pedra i totxo lligat amb morter de calç, i tancada per un petit porticó de fusta. 08254-52 La Creu (Sant Julià de Cabrera) 42.0523100,2.4207700 452069 4655746 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65481-foto-08254-52-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65485 El Collell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell-0 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVII-XVIII Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. La façana presenta un gros portal adovellat, amb la dovella central decorada, molt deteriorada. Les finestres són de disposició regular, emmarcades amb pedra treballada. A la part esquerra del portal hi ha unes escales, que donen accés a una petita eixida, amb galeries sostingudes per pilars, a nivell del primer pis. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i encara es conserva part de l'antic esquerdejat. A tocar de la casa hi ha una gran cabana, de planta quadrangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta tres portals: un d'arc rebaixat de pedra sense polir, un d'arc de mig punt de pedra treballada i l'últim, que sembla de factura contemporània, d'arc rebaixat amb dovelles. Al costat del primer portal hi ha unes escales que donen accés al primer pis, on hi ha una obertura rectangular. 08254-56 Sant Julià de Cabrera La referència documental més antiga del Collell és del segle XII. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553, quan habitava el mas un tal Jaume Collell. Fou objecte d'obres de reforma al segle XVIII, segons consta als anys inscrit al balcó (1765) i al pilar del porxo (1756). Havia tingut oratori particular. 42.0593700,2.3934400 449813 4656546 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65485-foto-08254-56-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M103.Es troba desdoblat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA.: 22678 i 35427). 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65495 El Llac https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-llac FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). XVII Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb la dovella central datada amb l'any '1637'. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa, s'obre una finestra lateral rectangular i un portal de factura contemporània; al primer pis, una finestra sobre el portal, amb la llinda esculturada i datada amb l'any '1651', una altra finestra esculturada i amb ampit motllurat i un finestral modern; a les golfes, dues finestretes i un porxo d'arc escarser. A la façana est, hi ha diverses obertures a la planta, i cinc finestres al primer pis; a la façana nord, una finestra a la planta, una balconada i dues finestres al pis i tres finestres petites a les golfes; i a la façana est, dues finestres i un portal. A la façana est se li adossa un cos annex d'una planta, amb coberta de terrassa Les mides aproximades de l'edifici són 15 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. 08254-66 Sant Martí Sescorts 42.0224700,2.3090000 442793 4652502 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65495-foto-08254-66-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65535 Agullola de la Tuta https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> 08254-106 Sant Julià de Cabrera <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> 42.0621400,2.4094900 451143 4656844 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-01-31 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65539 Castell de Barrès https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-barres <p>ORRIOLS, G. (1986). 'El castell de Barrés'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 561-563. PLADEVALL, A. (1973) 'El castell de Barrès'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 766-768. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.26-27. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya).</p> XII-XIV Es troba completament cobert per la vegetació. <p>Es tracta de les restes del castell de Barrès, d'època medieval, situat al cim del Puig Barrès. Segons la bibliografia consultada, es conserven els vestigis de la base d'una torre i d'un mur, però actualment l'indret es troba completament cobert per la vegetació, fet que impedeix la seva documentació. Tot i així, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl. Durant la visita a la zona es van documentar diversos fragments de teula antiga al cim del puig.</p> 08254-110 L'Esquirol <p>La referència documental més antiga del castell és de l'any 1106. Era una fortalesa secundària dintre del terme del castell de Cabrera, que va acabar formant part de les propietats dels vescomtes de Cabrera, per la compra que en va fer el vescomte Guerau Ponç (1145-1180) al comte Ramon Berenguer IV, pels volts de l'any 1150. L'any 1302 va ser destruït pel veguer d'Osona i el Bages, amb motiu dels conflictes entre el rei Jaume II i el comte d'Empúries Ponç Hug IV, casat amb la vescomtessa de Cabrera. L'any 1313 Ramon d'Empúries va demanar permís al rei per reconstruir el castell, però es desconeix si es va dur a terme.</p> 42.0336900,2.3606600 447079 4653714 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65539-foto-08254-110-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Barrés consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. Hom només el considera jaciment arqueològic perquè actualment no es poden distingir les seves característiques arquitectòniques. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65540 Castell de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cabrera <p>FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 577. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1973) 'El castell del Cabrera'. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 769-786. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SERRA, A (1995) Memòria de la prospecció de 1995. Barcelona: Direcció General del Patrimoni Cultural (Generalitat de Catalunya). SOLÀ, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera (2ª ed.). VIGUÉ, J. [et al.]. (1984) 'El castell de Cabrera'. Catalunya Romànica, vol. III: Osona (II). Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 556-560.</p> XI-XV Es conserven molts pocs vestigis del castell. <p>Es tracta de les restes del castell de Cabrera, d'època medieval, del que es conserven els vestigis de la base d'una torre i de diversos murs i d'una cisterna. La torre és de planta circular, d'uns 3,5 metres de diàmetre, construïda amb aparell regular de carreuons escairats lligats amb morter de calç. La cisterna està tapada per una pedra i construïda amb volta de canó. Tanmateix, cal considerar l'existència de restes arqueològiques en el subsòl.</p> 08254-111 Sant Julià de Cabrera <p>La referència documental més antiga d'aquesta fortificació és de l'any 940. Era un castell termenat que defensava el territori de l'actual terme de l'Esquirol. Tenia a la seva demarcació el castell de Barrés. El domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona. El primer dels senyors de Cabrera ben conegut és Gifredus Caprarie, que surt esmentat en un document de principis del segle XI. Gausfred de Cabrera prové del tronc de la línia que formarà part del vescomtat de Girona i el vescomtat de Cabrera. Era el senyor superior del terme i castell, com a veguer o feudatari dels comtes d'Osona-Barcelona. La guarda del castell, però, corresponia a la família dels castlans, també cognominats Cabrera, una notable família a la plana de Vic, patrons i protectors de la capella de Santa Maria de Cabrera, i que eren també benefactors del monestir de Sant Pere de Casserres. A principis dels segle XX, l'arquitecte Josep M. Pericas va realitzar una petita excavació a una cisterna. L'any 1972 va ser excavada la base de la torre rodona i els fonaments del mur que tancava l'accés al castell per la part de l'Osca. Més tard, una nova prospecció va permetre trobar-hi una punta de sageta i restes de ceràmica medieval, i també es va descobrir un vell camí, en part tallat a la roca, que permetia un accés estratègit al castell (PLADEVALL, 1993: 34).</p> 42.0760400,2.4072500 450968 4658389 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65540-foto-08254-111-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic BCIN National Monument Record Defensa 2020-10-07 00:00:00 Virgínia Cepero González El castell de Cabrera consta tant a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya com a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Al Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir del POUM de l'Esquirol, també està desdoblat en dues fitxes diferents. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65541 Grau dels Casalets https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). X-XVIII Les llaçades del camí estan molt malmeses. Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. 08254-112 Sant Julià de Cabrera Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). 42.0614900,2.3781600 448550 4656790 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg Legal Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. 94|119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65551 Font de la Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. XVIII La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. 08254-122 Cantonigròs 42.0410500,2.3950400 449931 4654511 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65554 Avets del pla del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. 08254-125 Sant Julià de Cabrera Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. 42.0794400,2.4000200 450373 4658771 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Protegit pel PEIN. Decret 328/92. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65556 La Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 13-15. La Foradada és un indret natural d'extraordinària bellesa. La riera de les Gorgues forma un salt d'aigua que cau aproximadament uns 30 m d'alçada a un profund gorg encerclat d'estimballs. A un dels costats del salt hi ha un mur roquer que presenta un gran forat, que dona nom al lloc. Quan la llum el travessa, es crea un escenari fascinant. 08254-127 Les Gorgues, Cantonigròs. 42.0407500,2.3948400 449914 4654478 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65556-foto-08254-127-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia 1 cortesia d'Enric Planas. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65557 Molí de la Foradada https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. XVIII En estat ruïnós. Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. 08254-128 Cantonigròs Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol. 42.0410500,2.3950400 449931 4654511 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65562 Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 250. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. SOLÀ i MORETA, F. (1935) Nostra Senyora de Cabrera: monografia històrica (2a ed.). Barcelona: Impr.i Llib. La Bona Parla. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau, p.10-11. XVII-XVIII Capella d'una nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. Interiorment, la nau està coberta amb volta de canó amb l'imposta de l'arc marcada amb motllures; als peus s'aixeca el reracor. El portal és de mig punt adovellat, datat amb l'any '1611', i duu la següent inscripció: 'AL ZELOS SACERDOT RND DOMENEC GARRIGA I SERRA FIDEL CUSTODI D'AQUEST SANTUARI/ V DE JUNY DE MCMLXVI'. Presenta quatre graons d'accés. Sobre el portal hi ha un òcul amb reixes de ferro i un símbol marià. Al costat de tramunta hi ha un campanar torre, amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert per una teulada en forma de punxa de ceràmica vidriada. En aquest sector els murs presenten contraforts. A la façana de migdia de li adossa la rectoria. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. 08254-133 Sant Julià de Cabrera L'origen del santuari de la Mare de Déu de Cabrera, cal buscar-lo en el castell de Cabrera, entre finals del segle IX o inicis del següent. El fet de que surti esmentat dues vegades en deixes testamentàries del 1247 i del 1311 un altar o devoció a Sant Miquel, patró típic dels castells, a la primitiva capella de Cabrera, podria fer pensar que la capella original, estava dedicada a Sant Miquel i que, més tard, la primitiva advocació fou suplantada per la gran devoció a la Mare de Déu, típica dels segles XII i XIII (PLADEVALL, 1993: 33). Segons la documentació antiga, als segles XII i XIII, era la capella pròpia dels castlans de Cabrera, però també un lloc de devoció de tota la contrada, regida per un rector. Després de la seva destrucció causada pels terratrèmols del segle XV, i la posterior restauració, va deixar de ser la capella del castell per a convertir-se en el santuari popular. El santuari actual es va erigir entre els anys 1611 i 1641, en substitució de l'antiga capella de Cabrera. Les parròquies de l'àmbit devocional de la Mare de Déu de Cabrera eren Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó, Sant Andreu de Pruit, amb la seva sufragània de Sant Llorenç Dosmunt, Sant Pere de Falgars i Sant Cristòfol de Tavertet. El santuari custodiava una imatge de marbre del segle XIII, destruïda durant la Guerra Civil. 42.0733600,2.4078800 451018 4658091 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65562-foto-08254-133-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65563 Creu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cabrera XX La creu de Cabrera es troba a pocs metres al nord-oest del santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Està formada per una base de pedra treballada, de forma rectangular, a mode de columna, sobre la que es sustenta una pedra quadrangular, també de pedra treballada, a mode de capitell. Sobre la pedra hi ha col·locada una petita creu de forja. 08254-134 Sant Julià de Cabrera 42.0739200,2.4071100 450955 4658154 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65563-foto-08254-134-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65564 Fageda del pla del Prat https://patrimonicultural.diba.cat/element/fageda-del-pla-del-prat FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. La fageda del pla del Prat està formada per un gran nombre d'exemplars de faig (Fagus sylvatica). Es desenvolupa amb gran vigoria, i presenta nombrosos peus de prominents mides, formant una densa i extensa massa forestal. 08254-135 Sant Julià de Cabrera La fusta del faig tradicionalment ha estat apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, per a fer carbó. 42.0790800,2.3999300 450365 4658731 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65564-foto-08254-135-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65565 Grau Nou o de les Escales https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-nou-o-de-les-escales PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 239 I 251. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 12 i 101. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 24-25. XX El camí del Grau Nou o de les Escales uneix el coll del Bram amb el pla de Cabrera. És un camí espectacular pel seu traçat i per la vista de la cinglera. És format per una graonada oberta en l'aresta de la penya, molt aèria, que supera en un curt tram els 114 m de desnivell. es troba protegit per baranes. 08254-136 Sant Julià de Cabrera El camí del Grau Nou o de les Escales va ser construït l'any 1952 a cops de pic i barrinades. Va ser obert a instàncies de Mn. Domènec Garriga, per a poder arribar a Cabrera en períodes de grans nevades que provocaven l'aïllament del santuari, ja que el camí antic o de les Marrades quedava colgat per la neu. El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. 42.0716200,2.4083200 451053 4657898 1952 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65565-foto-08254-136-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65566 Homenatge a la Mare de Déu de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-mare-de-deu-de-cabrera XX Es tracta d'un monument en homenatge a la Mare de Déu de Cabrera. Es troba a poca distància al nord del santuari, a tocar de les restes del castell. És una taula construïda amb una base en forma cilíndrica de pedra lligada amb morter, i la part superior de pedra, en forma rodona. Sobre la taula hi ha inscrites referències geogràfiques que il·lustren sobre la majestuosa panoràmica de 360 graus: Montserrat, la Mola, els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Puigmal, el puig de Bassegoda, el Canigó, l'Albera, el golf de Roses, el Montseny, etc. La base presenta un rètol amb la inscripció: 'ELS CAMINADORS DELS DIMARTS I ELS DIJOUS D'OSONA A LA MARE DE DÉU DE CABRERA ÉSSENT CAPELLÀ CUSTODI JOSEP CRUELLS I RODELLAS'. 08254-137 Sant Julià de Cabrera 42.0759900,2.4072400 450967 4658383 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65566-foto-08254-137-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65567 Freixes del pla de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-del-pla-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. Es tracta de diversos exemplars de freixes (Fraxinus excelsior) situats al pla de Cabrera, davant del santuari i en direcció al castell. Són individus que destaquen per les seves grans dimensions i les capçades arrodonides i molt ramificades. 08254-138 Sant Julià de Cabrera 42.0735300,2.4073900 450978 4658110 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65567-foto-08254-138-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Protegit pel PEIN. Decret 328/92. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65568 Rectoria de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-cabrera FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. XVII-XVIII Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba unit al santuari de la Mare de Déu de Cabrera per la banda de ponent. L'edifici està assentat sobre el desnivell natural del terreny, pel que el portal es troba a nivell del primer pis. Aquest és adovellat, i es situa a l'extrem esquerra de la façana. Les obertures són de disposició regular, de pedra treballada. A la planta baixa s'obren finestres protegides amb reixes i, al primer pis, finestres amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb alguns sectors arrebossats. 08254-139 Sant Julià de Cabrera El santuari de Santa Maria de Cabrera es va erigir entre els anys 1611 i 1641. La casa dels ermitans o rectoria, posteriorment convertida en hostal, va ser reformada al segle XVII i ampliada al segle XVIII. 42.0733100,2.4076500 450999 4658086 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65568-foto-08254-139-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65569 Serra de Cabrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-cabrera <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 11 i 12.</p> <p>La serra de Cabrera és una plataforma tabular i acinglerada, d'1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal. Es troba a llevant de la plana de Vic, al límit de la Garrotxa i d'Osona. És una serralada d'una gran horitzontalitat en el seu cimal. Es tracta d'un conjunt de serres i puigs de formes i característiques definides, com la de Cabrera pròpiament dita, separada per l'Osca en dos planells, que són el pla del Prat i el pla de Cabrera. El coll de Cabrera i el coll del Bac són els dos accidents més notables. La muntanya de Cabrera, amb una alçada de 1.308 metres, és el pic més alt d'aquesta serra. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 295093001). Al peu dels cingles de Cabrera s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera, i de la plana de Vic. És una regió d'alta pluviositat on hi abunden els prats i una vegetació humida, amb roures, faigs, boixos, bedolls, freixes, etc.</p> 08254-140 Sant Julià de Cabrera 42.0747100,2.4069700 450944 4658241 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65569-foto-08254-140-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-10 00:00:00 Virgínia Cepero González Al cim de la muntanya de Cabrera hi ha el santuari de la Mare de Déu i els vestigis de l'antic castell medieval. El Pla de Cabrera és un element inclòs al Catàleg de béns a protegir POUM 2007, N2. Bé d'interès local. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65571 Font de l'Osca o dels Avets https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-losca-o-dels-avets FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XX La font dels Avets es troba al Pla del Prat, a l'esquerra del camí, sota uns boixos. Es tracta d'una font poc arranjada, emmarcada en un mur de pedra lligada amb morter, amb una aixeta i un bassiol. Hi raja un petit fil d'aigua. 08254-142 Sant Julià de Cabrera 42.0793100,2.4030200 450621 4658754 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65571-foto-08254-142-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65582 Barra de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. 08254-153 Les Gorgues, Sant Martí Sescorts El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. 42.0171700,2.3537200 446491 4651885 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2019-11-29 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65583 Cascada i gorg del Tornall o dels Dimonis https://patrimonicultural.diba.cat/element/cascada-i-gorg-del-tornall-o-dels-dimonis PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177 i 184 VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 90. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. El Tornall es troba a la riera de les Gorgues, a la confluència amb el torrent del Viver, en una clotada on la riera forma un ample revolt. Es tracta d'una majestuosa cascada i d'un gran gorg, envoltats en una fondalada de roques cobertes per la vegetació. És un dels indrets més fascinants de les Gorgues, per la seva gran bellesa. 08254-154 Les Gorgues, l'Esquirol. 42.0172900,2.3671600 447604 4651890 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65583-foto-08254-154-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65588 Sant Pere Pescador https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-pescador PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 66 i 74. XIX Només es conserven els fonaments. Es tracta de les restes de l'ermita de Sant Pere que es troben en un istme, just en la confluència de la riera de Sant Martí, la de les Gorgues i el torrent de les Paganes. Només es conserven els fonaments de la capella, construïda amb pedres lligades amb morter de calç. La construcció és de planta rectangular, aproximadament de 8 m de llarg per 5 m d'ample. L'altar es trobava orientat a llevant i el portal a ponent. 08254-159 Sant Martí Sescorts L'any 1876, un grup de pescadors de canya de Manlleu va construir un pedró dedicat a Sant Pere en el Serrat de la Creu, dins la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. A finals del segle XIX, la Societat de Pescadors de Manlleu (constituïda l'any 1891) va construir la capella per tal de poder retre devoció al seu patró en el lloc on pescaven. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la capella va ser incendiada i no es va reconstruir mai més. Finalment, la construcció del pantà de Sau l'any 1962, va provocar la seva lenta destrucció, per la força de l'aigua. 42.0101500,2.3404000 445382 4651114 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65588-foto-08254-159-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65592 Font del Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-1 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. XVIII Durant la visita es va observar que la font havia estat utilitzada per a netejar maquinària amb abocament de gasoil. La font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a les proximitats de la masia del Vilar, a l'entorn del Gorg dels Dimonis. És una font d'obra, coberta per una ampla volta, per on hi passa el límit del terme de Tavertet. A l'exterior, sobre la llinda de la portella de la font, hi ha inscrit 'MDCCHSXXII' (any 1700), amb una creu al mig. 08254-163 El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) 42.0150400,2.3669000 447580 4651640 1700 08254 L'Esquirol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65592-foto-08254-163-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65593 Font del Molí de la Bertrana https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-la-bertrana FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. XVIII La font del Molí de la Bertrana es troba a l'interior de les restes del conjunt del molí, a recer d'una petita balma, protegida per un mur de pedres lligades amb morter. L'aigua d'escorrentiu s'escola per la roca natural i va a parar a una pica de pedra, de la que sobresurt un broc de ferro, per on cau un minúscul fil d'aigua cap a un pedrís. 08254-164 Molí de la Bertrana (l'Esquirol) 42.0203300,2.3682000 447692 4652227 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65593-foto-08254-164-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González El Catàleg de béns del POUM (2007) l'anomena 'Font del molí de l'Eixerit', tot i trobar-se al Molí de la Bertrana. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65594 Molí de l'Eixerit https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-leixerit PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 186. XVIII En estat ruïnós. Es tracta d'e les restes del molí de la Bertrana, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, el pou de pressió i la mina. A la riera, s'hi observen els forats quadrats dels pals de sustentació de la resclosa-bassa del molí. Tot l'aparellatge de rodets hidràulics, les moles farineres i les de blanqueig, està al fons del gorg, sota el canal de descàrrega de la mina (PARÉS, 1976: 186). 08254-165 L'Esquirol Pertanyia al mas Bertrana, propietària també del molí homònim. Havia estat un dels molins més importants de les Gorgues. Estava proveït de dos grups de moles, un sobre l'altre, servits pel mateix cup, i a més un trull de blanqueig o escairat del blat. Era juntament amb el molí del Rodó, a Rupit, els dos únics d'aquesta especialitat en tot el Collsacabra (PARÉS, 1976:186). Els aiguats de l'any 1940 van provocar la seva destrucció. 42.0195200,2.3667400 447571 4652137 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65594-foto-08254-165-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González A tocar del molí hi ha un petit salt d'aigua, de gran bellesa natural. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65595 Fita de la font de Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100. XVIII La inscripció es troba molt erosionada. La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima. Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió. 08254-166 El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de l'Esquirol foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues. 42.0150400,2.3669000 447580 4651640 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65595-foto-08254-166-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65597 Salt i gorg del Còdol https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-del-codol PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.9. El Salt del Còdol són una sèrie de ràpids amb molt pendent, que es troben en una gran sotalada en el llit de les Gorgues. Al peu del saltant, al mig de la riera, hi ha una gran roca, que li dona nom a l'indret. 08254-168 Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. 42.0133000,2.3430500 445604 4651462 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65597-foto-08254-168-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65606 Font de Comermena https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comermena FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 93. XX La font de Comermena es troba a tocar del rec homònim, entre la masia de Comermena i la de Jovateny. És una font poc arranjada, emmarcada en un petit mur de pedra, amb tres orificis per on brolla cap un pedrís, que reté l'aigua i l'envia cap a la riera. 08254-177 Comermena (Sant Martí Sescorts) 42.0355900,2.3130700 443142 4653956 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65606-foto-08254-177-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65612 Font de l'Esclop https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesclop FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 271. XX La font de l'Esclop es troba a la riera de les Gorgues, a un indret situat més avall de l'Aulina. És una bonica font d'obra amagada en un espectacular paratge natural. 08254-183 Molí de l'Alzina (Cantonigròs) 42.0465700,2.3973300 450125 4655123 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65612-foto-08254-183-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografies del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65614 Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. XX Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. 08254-185 Aiats (Cantonigròs) El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. 42.0620000,2.4223000 452203 4656821 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65616 Cingles d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-daiats <p>ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat/ NUET, J.; MORELL, À. (2009) 'Mapa de vegetació de la muntanya d'Aiats'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 2-10. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 14-15.</p> <p>Els cingles d'Aiats, part integrant de la Serra de Cabrera, són una plataforma tabular i acinglerada, de més de 3 km, que formen part de la Serralada Transversal Catalana. Es troben al límit entre els municipis de l'Esquirol i de Pruit (Osona) i de Joanetes (Garrotxa). Al peu dels cingles s'obre la falla que separa les plataformes residuals d'Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la masia d' Aiats. Les roques que formen la muntanya són margues blaves a la base de l'Eocè (Bartonià-Priabonià), i unes cingleres superiors de gres de ciment calcari, de la mateixa època, que li donen la forma tabular. El Pla d'Aiats està situat a 1.303 m d'alçada i destaca per la seva gran horitzontalitat.</p> 08254-187 Sant Julià de Cabrera <p>El Pla d'Aiats en una gran part havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates (excel·lentíssimes). El 1942 fou el primer any de sembradura, i per la gran qualitat de les mateixes les destinaven per planter o llavor, més que per al consum (PARÉS, 2001:266).</p> 42.0635300,2.4221500 452191 4656991 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65616-foto-08254-187-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-07-16 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65617 Mirador del Pla d'Aiats https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> 08254-188 Aiats (Sant Julià de Cabrera) 42.0610100,2.4271700 452605 4656709 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-06 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65621 Pas de l'Osca https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-losca <p>Es tracta del pas en el curt tram de la carena que uneix el pla del Prat i el replà del santuari de Cabrera. És una cornisa molt estreta protegida amb uns passamans metàl·lics. Es troba en el punt més complicat de l'ascensió al santuari pel camí de la Serrica, sortint des de Sant Julià de Cabrera.</p> 08254-192 Sant Julià de Cabrera 42.0764200,2.4067500 450927 4658431 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65621-foto-08254-192-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-07 00:00:00 Virgínia Cepero González Es troba just al límit de terme amb la Vall d'en Bas. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65653 Cap de Mort o Ninot de les Gorgues https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. 08254-224 Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. 42.0127300,2.3411900 445450 4651400 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65656 Bores d'en Masallera https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> 08254-227 Sant Julià de Cabrera <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> 42.0676000,2.4103700 451220 4657450 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-02-03 00:00:00 Virgínia Cepero González 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65657 Afrau, cascada i gorg de Teixidors https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. 08254-228 Les Gorgues, l'Esquirol 42.0230400,2.3669500 447591 4652528 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65672 Font de l'Arç https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-0 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. XX La font de l'Arç es troba al costat de la riera de les Gorgues. S'hi accedeix per un corriol que passa per la font de l'Escudella, segueix riera avall i s'enfila fins a mitja vessant, que es on es troba la font. L'aigua raja per un broc, que surt d'un petit muret de pedra, i cau a un pedrís, envoltat per dos carreus de pedra treballada. 08254-243 Riera de les Gorgues 42.0254900,2.3695600 447809 4652799 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65705 Font del Pontarró https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontarro FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. XVIII-XX La font del Pontarró es troba a la riba esquerra del torrent de Filaborres, a pocs metres del pont, i a les proximitats de la masia les Comes. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. 08254-276 Parc d'Aventura Anigami. Les Comes, Carretera C-153, km 18,7 , 08511 (l'Esquirol). 42.0457000,2.3816100 448823 4655035 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65705-foto-08254-276-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 98|119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65711 Font Negra https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-1 FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 268. XX En estat d'abandó. La font Negra es troba al costat del torrent dels Aiats, a l'entorn del pla del Sitjar, enfonyada en un ribàs del camí. Es conserven les restes de la seva estructura de pedra, ara en desús. Antigament, era una font molt concorreguda. 08254-282 Aiats (Sant Julià de Cabrera) 42.0620400,2.4129600 451430 4656831 08254 L'Esquirol Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65738 Font del Rebot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebot FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 230. XX Es troba en un entorn molt enverdissat. La font del Rebot es troba en l'entorn de la masia les Alzines, al costat del torrent. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un petit bassiol, fet de maons. És l'origen del rec de la font del Rebot 08254-309 L'Esquirol Antigament era una font molt abundosa i s'hi abeurava el bestiar. A la seva vora hi havia uns safareigs, actualment desapareguts. La font tocava a l'antic camí ral de Tresserres al Pontarró i l'Esquirol. 42.0219400,2.3827300 448897 4652396 08254 L'Esquirol Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65738-foto-08254-309-1.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. 119 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
65741 Font del Gorg de l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-de-lilla FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. XX Es tracta d'una font, de factura contemporània, situada al bell mig del Gorg de l'Illa. La font brolla per sota del nivell de l'aigua de la riera de les Gorgues, pel que està sempre submergida. A l'exterior s'hi observa una petita estructura per al motor i la bomba. 08254-312 Riera de les Gorgues 42.0270300,2.3716900 447987 4652968 08254 L'Esquirol Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-2.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/