Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65614 | Escales d'Aiats o Grau de la Serrica o de l'Escaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-daiats-o-grau-de-la-serrica-o-de-lescaleta | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XX | Es tracta del camí que ascendeix de la masia d'Aiats fins al pla homònim. És un fort pujant que remunta els alts estrats roquers de la base i els vessants del serrat, pels quals s'ha de transitar amb precaució. Hi ha un curt tram d'esglaons irregulars de pedra, que salven un important desnivell del terreny. | 08254-185 | Aiats (Cantonigròs) | El va fer una colla d'homes de Cantonigròs: Josep Crosas i Llover, Ramon Crosas i Llover i Josep Codina. El cap de colla era en Josep Crosas i Llover. Es conserva una auca que explica aquesta gesta: 'Fa una colla d'anys per pujar al Pla d'Aiats i a Cabrera tot eren paranys. Fins que va arribar en Josep Crosas i va canviar les coses. Una colla d'homes va contractar i la muntanya van dinamitar, etc.'. | 42.0620000,2.4223000 | 452203 | 4656821 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65614-foto-08254-185-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65617 | Mirador del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-del-pla-daiats | <p>Des del mirador del pla d'Aiats es pot gaudir d'un camp visual magnífic i de gran abast, corresponent a la plana del Vic i les Guilleries en tota la seva extensió. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de la comarca, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori.</p> | 08254-188 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0610100,2.4271700 | 452605 | 4656709 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65617-foto-08254-188-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65711 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 268. | XX | En estat d'abandó. | La font Negra es troba al costat del torrent dels Aiats, a l'entorn del pla del Sitjar, enfonyada en un ribàs del camí. Es conserven les restes de la seva estructura de pedra, ara en desús. Antigament, era una font molt concorreguda. | 08254-282 | Aiats (Sant Julià de Cabrera) | 42.0620400,2.4129600 | 451430 | 4656831 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65711-foto-08254-282-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65696 | Arxiu Municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lesquirol | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de l'Esquirol conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XVIII fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'ajuntament de l'Esquirol, hi ha el fons de l'ajuntament de Sant Martí Sescorts (segle XIX), del Jutjat de Pau de l'Esquirol i del Jutjat de Pau de Sant Martí Sescorts. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08254-267 | Ajuntament de L'Esquirol. C/ Nou, 1, 08511 l'Esquirol. | El Servei d'Arxiu Municipal de l'Esquirol forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65689 | Col·lecció de fotografies antigues del terme municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-antigues-del-terme-municipal-de-lesquirol | XX | Col·lecció de fotografies antigues dels diversos nuclis que formen part del terme municipal: l'Esquirol, Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts. La recopilació i escanejat de les fotografies, que són procedents de diversos fons privats, va ser realitzada per en Carles Comella Suárez. La col·lecció es troba guardada al servidor de l'ajuntament. | 08254-260 | Ajuntament de l'Esquirol. Carrer Nou, nº 1, 08511, l'Esquirol. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Carles Comella Suárez. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65751 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 | XX | Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. | 08254-322 | Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura | És originària dels anys 30 | 42.0379200,2.4136400 | 451468 | 4654153 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65508 | Molí d'Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-darquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 96-99 i 225. | XVIII | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Al primer pis s'hi accedeix per unes escales exteriors, formant una petita eixida davant del portal; aquest és rectangular, amb la llinda esculpida amb el nom de Maria i, segons els propietaris, procedeix de l'antic hospital de Malleu. A la part de llevant, damunt del primer pis, s'hi obren unes galeries; i a la planta baixa, hi ha dos portals que donen accés a l'espai on antigament hi havia les moles. Els murs són de pedra lligada amb morter de cal, amb pedres cantoneres treballades. | 08254-79 | Arquerons (l'Esquirol) | La història del molí d'Arquerons va lligada a la del mas homònim, que es troba registrat en els fogatges de la parròquia del terme de Corcó de l'any 1553, quan hi vivia Pere Archerons. | 42.0324500,2.3737800 | 448164 | 4653569 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65508-foto-08254-79-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65690 | Fons fotogràfic de Quirze Parés i Ganyet (Arxiu Comarcal d'Osona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-quirze-pares-i-ganyet-arxiu-comarcal-dosona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons personal de fotografia de Quirze Parés i Ganyet. El codi de referència és ACOS80-56. Es tracta de 8.380 diapositives en color, 8 cintes magnetofòniques, 47 fotografies en suport paper blanc i negre, 17 pel·lícules de 8mm, 338 postals, 29 trofeus i 1,2 ml de documentació escrita, datades entre els anys 1942 i 1980. El fons Quirze Parés està compost només de la documentació de la seva activitat intel·lectual. Un gran nombre de fotografies van ser realitzades a diversos indrets del terme municipal de l'Esquirol, referenciats al seu llibre 'La despoblació rural i les masies del Collsacabra'. | 08254-261 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el president del Consell Comarcal d'Osona, l'any 2012. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65695 | Fons documental de Comarmena (Arxiu Comarcal Osona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-comarmena-arxiu-comarcal-osona | DIRECCIÓ GENERAL D'ARXIUS: extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | X-XX | Alguns documents es troben malmesos. | L'Arxiu Comarcal d'Osona custodia el fons documental de Comarmena, que forma part de l'Arxiu Masgrau Comarmema. El codi de referència és ACOS80-115. L'Arxiu Masgrau Comarmena està format per 1359 unitats documentals (ud), en paper i pergamí, escrits en català, llatí i castella, amb una cronologia entre el segle X i el XX. El fons conté documentació dels diferents patrimonis de les famílies Masgrau de Tavèrnoles i Comarmena de Sant Martí Sescorts, entroncades per matrimoni a principis del segle XIX. A l'Arxiu Comarcal d'Osona es troba ordenat, classificat i informatitzat. | 08254-266 | Arxiu Comarcal d'Osona: C/ de l'Era d'en Sellés, nº 6, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2009 Abel Rubió i Serrat va consultar la documentació i va fer un petit estudi de les propietats de la família a Sant Martí Sescorts.El fons va ingressar a l'Arxiu Comarcal d'Osona mitjançant un conveni de dipòsit en comodat, formalitzat entre els propietaris del fons i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'any 2015. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65701 | Fons Cabrera i Bas (Arxiu Ducal de Medinaceli) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cabrera-i-bas-arxiu-ducal-de-medinaceli | <p>ARCHIVO DUCAL DE MEDINACELI: www.fundacionmedinaceli.org/archivo/</p> | IX-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>El fons Cabrera i Bas forma part de l'arxiu de la Fundació Casa Ducal de Medinaceli. Està composat pels documents generats per tres senyories feudals, lligades entre si històricament: els Vescomtats de Cabrera i de Bas i el Comtat d'Osona, amb un ventall cronològic que comprèn des del segle IX al XIX. El vescomtat de Cabrera, que es va constituir al segle XI i va perdurar fins el XIX, s'estenia per bona part de l'actual comarca de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental, Osona i la Garrotxa. El vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335. El fons Cabrera i Bas presenta un bon nombre de documents que fan referència al terme municipal de l'Esquirol, entre els que es troben els relacionats amb els primers temps del santuari de la Mare de Déu de Cabrera.</p> | 08254-272 | Arxiu Ducal de Medinaceli. Hospital de San Juan Bautista, Duque de Lerma, 2, 45003, Toledo. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2002 el Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya va lliurar a l'Ajuntament d'Hostalric les còpies dels microfilms de la secció Cabrera i Bas del fons documental Medinaceli, contingudes en 61 capses. L'any 2005 l'Ajuntament d'Hostalric va digitalitzar els microfilms. | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65697 | Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-nacional-de-catalunya | DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que es troba adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, té l'objectiu d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Els fons i col·leccions documentals que l'arxiu custodia relacionades amb el municipi de l'Esquirol són els següents: - ANC1-718: Col·lecció de cartells de joventut. - ANC1-1: Generalitat de Catalunya (Segona República). - ANC1-720: Joan Colomines i Puig. - ANC1-972: Joaquim Gomis. - ANC1-802: Josep Marimon Vidal. - ANC1-428: Montserrat Sagarra i Zacarini. - ANC1-564: Taf Helicòpters, SA. | 08254-268 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès. | L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) fou creat pel govern de la Generalitat de Catalunya l'any 1980. L'ANC és l'arxiu general de l'administració catalana i l'arxiu històric nacional, destinat a recollir, ingressar, conservar i gestionar la documentació generada per l'administració autonòmica. Conserva també fons procedents d'entitats o individus privats d'interès històric. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65693 | Fons documental de l'Esquirol a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lesquirol-a-larxiu-de-la-corona-darago | ARXIU CORONA D'ARAGÓ: ca.www.mcu.es/archivos/MC/ACA/index.html PARES. PORTAL DE ARCHIVOS ESPAÑOLES: www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | X-XX | L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva documentació antiga relacionada amb el terme municipal de l'Esquirol: Sant Martí Sescorts, Santa Maria de Corcó, Sant Julià de Cabrera i Cantonigròs. Hi ha documents en paper i en pergamí, en lligall i volum, amb una cronologia des del segle X al XX, a les següents unitats: - Arxiu Reial (Reial Cancelleria). Codi referència: ES.08019.ACA/9.1.2.5. - Reial Audiència de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/8.2.11. - Subdelegació de Béns Vagants. Codi referència: ES.08019.ACA/8.3.2. - Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya. Codi referència: ES.08019.ACA/10.1.3.2.3.1. - Consell Suprem d'Aragó. Codi referència: ES.08019.ACA/1.1.3.3.163. - Pergamins del monestir de Sant Benet de Bages (documentació terme castell Cabrera). Codi referència: ES.08019.ACA/6.10.6. - Diversos, Comandància Enginyers de Barcelona. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16. - Diversos, Marquès de Monistrol. Codi referència: ES.08019.ACA/3.16/ - Diversos, Mas de l'Ubac. Codi referència: ES.08019.ACA/3.41.2.2. | 08254-264 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/ Almogàvers, nº 77, 08018, Barcelona. | La procedència dels fons documentals conservats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó és molt variada. Està classificat entre Reial Cancelleria, Reial Patrimoni, Reial Audiència, Consell d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Hisenda, Ordes religiosos i militars, Protocols Notarials i Diversos i col·leccions. L'antecedent de l'Arxiu de la Corona d'Aragó és l'Arxiu Reial de Barcelona, fundat l'any 1318 pel rei Jaume II d'Aragó. A mitjans del segle XIX, Pròsper de Bofarull va fundar l'Arxiu General de la Corona d'Aragó, que aplegava tots els fons de l'administració reial de la Corona, i des d'aleshores s'hi han agrupat d'altres arxius històrics. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65698 | Arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cabrera | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVI-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals i documents episcopals, consueta, comptes i factures i llevadors de rendes i de censals, causes pies, correspondència, cens parroquial, confraries, varia administració, capítols matrimonials, testaments i actes notarials. La cronologia dels documents compren des de l'any 1551 al 1963.</p> | 08254-269 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65699 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sescorts | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XIII-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 5 unitats documentals en paper i pergamí, i en lligall, que corresponen a actes notarials, pergamins, vària notarial i vària administració. La cronologia dels documents compren des de l'any 1267 al 1800. El registre està elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats, fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Està pendent de revisió.</p> | 08254-270 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65700 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> | 08254-271 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65682 | Capgrossos de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts | XX | Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. | 08254-253 | Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | 42.0133600,2.3254100 | 444144 | 4651480 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65714 | Font del Gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gos | XIX-XX | La font del Gos es troba al darrere del carrer Major de l'Esquirol, al carreró que mena a l'avinguda de Quatre Camins. Es troba a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb paredat comú i arrebossat. Forma part de l'estructura d'uns dipòsits d'aigua, de planta rectangular, amb coberta a dues vessants. La façana del cobert presenta una motllura de maons. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pedra rectangular de pedra. Al capdamunt hi ha una capelleta amb la imatge d'un sant, protegida per un enreixat. Sota la capelleta hi ha una llosa rectangular de pedra amb l'any '1892' inscrit, i per sota hi ha l'escut de l'Esquirol. Al davant la font hi ha una taula amb uns bancs de pedra. | 08254-285 | Avda. Quatre Camins - C/ Major, 08569, l'Esquirol. | Segons consta en un escrit a un dels murs de l'estructura, la font va ser bastida l'any 1892, en el moment de la construcció de la infraestructura del subministrament d'aigua a l'Esquirol. La obra va ser promoguda per Josep Orra Postils amb la col·laboració de tot el veïnat. | 42.0368900,2.3704100 | 447889 | 4654064 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65714-foto-08254-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65714-foto-08254-285-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65703 | Fons documental del castell de Cabrera al fons de Sant Benet de Bages (Universitat de Barcelona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-castell-de-cabrera-al-fons-de-sant-benet-de-bages-universitat-de | ORDEIG i MATA, R. (1999). 'Els Comtats d' Osona i Manresa'. Catalunya Carolíngia, IV. Barcelona: Institut d' Estudis Catalans, p. 541-554, 569, 574-578, 800-801, 846. PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 34-36. | X-XI | Al fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona hi ha un lot de uns vint pergamins procedents del fons del monestir de Sant Benet de Bages, que fan referència al castell de Cabrera i als seus senyors. En els documents, que corresponen als segles X-XI, s'esmenten els topònims Kabraria, Cabreira, Caprariense o Capraria. | 08254-274 | Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007, Barcelona. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65691 | Fotografies de l'Esquirol al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-de-lesquirol-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una trentena de fotografies del terme municipal de l'Esquirol. Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com les esglésies de Santa Maria de Corcó, el santuari de Cabrera i Sant Julià de Cabrera, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre els anys 1905 i 1972. Hi ha també postals antigues de diversos indrets del terme municipal. | 08254-262 | C/ Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL). | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65678 | Portal de l'edifici del carrer Major nº 105, l'Esquirol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-no-105-lesquirol | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | La part superior del portal es troba mutilada degut a una reforma. | Portal d'entrada a la casa situada al carrer Major núm. 105 de l'Esquirol, realitzat amb pedra d'origen local. És un gran portal adovellat situat a la façana de migdia de la casa. Fins fa pocs anys, abans de que el portal fos objecte d'obres de reforma, les dovelles que formaven l'arc eren més prolongades cap a l'interior del portal que la resta, de manera que quedava un petit espai buit des de la imposta al terra, que originàriament podria haver contingut columnes. La dovella central duu l'anagrama de Jesucrist. La part superior del portal es troba mutilada degut a una reforma de factura contemporània de la casa. | 08254-249 | C/ Major 105, 08511, l'Esquirol. | El portal podria pertànyer a la desapareguda església de Sant Genis, del segle XIII. Probablement el portal es traslladà al segle XVIII, quan l'església va ser abandonada per la construcció de la nova església parroquial a l'Esquirol. | 42.0365200,2.3696500 | 447826 | 4654023 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65678-foto-08254-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65678-foto-08254-249-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65444 | Portal de l'edifici del carrer Major nº 11, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-no-11-cantonigros | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | El relleu central es troba una mica erosionat. | Llinda del portal d'entrada a la casa situada al carrer Major núm. 11 de Cantonigròs, realitzada amb pedra. La llinda està formada per un gran carreu desbastat, amb un relleu al centre que representa un àngel amb el rostre i les ales, molt ben esculturats; sobre els àngels hi ha una creu grega de relleu més baix. Presenta formes sinuoses que fan de bordó a la imatge central. | 08254-15 | C/ Major 11, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La llinda podria situar-se cronològicament als segles XVII o XVIII, època de formació del nucli urbà de Cantonigròs. | 42.0398300,2.4042000 | 450688 | 4654370 | 1692 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65444-foto-08254-15-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65433 | Carrer Major, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVII-XIX | El carrer Major travessa longitudinalment l'extrem de tramuntana del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-4 | C/ Major, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer Major es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. | 42.0353300,2.3663300 | 447550 | 4653893 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65433-foto-08254-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65432 | Carrer Major, Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-cantonigros | XVII-XIX | Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVII i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, amb interessants llindes de pedra. | 08254-3 | C/ Major, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | La formació de Cantonigròs es va produir entre els segles XVIII i XX, a redós de l'hostal creat pel gascó Antoni Prat, anomenat 'Toni Gros', per acollir els viatgers que feien el camí ral de Vic a Olot. | 42.0395500,2.4034100 | 450622 | 4654340 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65432-foto-08254-3-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65507 | Sant Roc de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roc-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 47-49. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 110-120. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Capellas antiguas'. Setmanari Català, Any IV: nº 47. Manresa, p. 742-743. | XIX-XX | Església parroquial de planta basilical. Consta d'una gran nau central i la capella fonda, a la dreta de la nau. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-oest. Està construïda a base de murs de càrrega, realitzats amb mamposteria de pedra i morter de calç, arrebossats. La façana presenta un atri sostingut per pilars de pedra. La nau central és coronada per un campanar d'espadanya. Al darrera de la capella fonda s'eleva un campanar, de secció quadrada, bastit de pedra, amb finestres d'arc de mig punt, coronat per una terrassa. Aquest sector del temple es troba annexionat a la rectoria. A l'interior del temple, l'absis és peraltat i decorat amb pilastres estriades i capitells corintis; s'hi eleva una cúpula sostinguda per petxines. Conserva alguns retaules. La làmpada de damunt l'altar va ser dissenyada i construïda per Ramon Crosas i Capdevila als anys 60. | 08254-78 | C/ Major, 1, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | L'església parroquial de Cantonigròs te el seu origen en un petit temple votiu dedicat a Sant Roc, construït l'any 1854, amb motiu de la greu epidèmia de còlera que va assolar la comarca. L'any 1861 va ser objecte d'obres per tal d'ampliar-lo. L'any 1877, degut al creixement del nucli urbà de Cantonigròs, es va convertir en ajuda de la parròquia de Santa Maria de Corcó, i va aconseguir sacerdot propi. Finalment, l'any 1945 va establir-se com a parròquia independent. La seva construcció tardana es relaciona amb la formació de Cantonigròs, entre els segles XVIII i XX. Entre els anys 1944 i 1968 es va organitzar, sota els auspicis de la parròquia el 'concurs parroquial de poesia de Sant Roc' i 'festa literària del Collsacabra', el certamen literari en llengua catalana més important del moment. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65507-foto-08254-78-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65713 | Font de la Mare de Déu del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mare-de-deu-del-cami | XX | La font de la Mare de Déu del Camí es troba a tocar de l'església de Sant Roc de Cantonigròs, adossada al recinte de la rectoria. La font presenta un broc de cop, que surt d'una gran llosa de pedra on hi ha inscrit: 'FONT DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ'. Sobre la llosa, hi ha una petita capelleta construïda amb un arc ogival o apuntat, tancada amb un enreixat de ferro, que guarda una imatge de la Mare de Déu del Camí. La font es troba emmarcada en un gran mur de carreus de pedra. | 08254-284 | C/ Major, 1, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0401900,2.4051000 | 450763 | 4654410 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65713-foto-08254-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65713-foto-08254-284-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 65712 | Font del carrer Major de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-major-de-cantonigros | XX | La font es situa al carrer Major de Cantonigròs, entre les cases dels números 47 i 49 i el carreró que mena al camí de Tavertet. Es troba a l'interior d'un petit porxo, construït amb tres murs de paredat comú, i coberta de teula àrab, a una vessant, que corona amb una estructura de pedra amb l'any 1945. L'aigua raja per un broc de cop i cau a una pica rectangular de pedra. | 08254-283 | C/ Major, s/n, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0388900,2.4025900 | 450554 | 4654267 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65712-foto-08254-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65712-foto-08254-283-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 65430 | Escoles parroquials de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-parroquials-de-cantonigros | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. TRIADÚ i FONT, J. (1991) 'L'escola parroquial de Cantonigròs'. Els cingles de Collsacabra, nº 27. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 12-13. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a diverses vessants. Està orientat a migdia, però amb la porta principal a l'angle de llevant de l'edifici, amb entrada porxada. A tocar del porxo hi ha unes finestres que presenten, a la llinda, la següent cita en llatí: 'INITIVM SAPIENTIAE TIMOR DOMINI'. Les finestres són quadrades, emmarcades amb pedra treballada. Les façanes són de paredat comú, arrebossades, deixant vistos els elements de ressalt. El seu interior va ser dissenyat amb una distribució que permetia separar l'espai destinat a fer classe en més d'un compartiment, amb despatx per al mestre, serveis adequats i un escenari. Va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. L'edifici és un petit monument de l'arquitectura postnoucentista. | 08254-1 | C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Edifici obra de l'arquitecte Raimon Durant i Reynals (1895-1966). Va ser l'escola parroquial de Cantonigròs i de les masies veïnes. L'ensenyament era en català. Durant el franquisme va ser la seu del Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Finalment, va ser objecte d'obres de remodelació per tal d'adaptar-lo com a centre d'activitats per al poble. | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65430-foto-08254-1-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Raimon Durant i Reynals, arquitecte | A les escoles parroquials de Cantonigròs hi ha plaques i medallons relacionats amb el Concurs Parroquial de Poesia. En destaca un medalló en honor a Pompeu Fabra. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65497 | El Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el 'Diari' de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, p. 123-129. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 219. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 52-53. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 19-21. TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) 'Parròquia antigua de Corcó: Corcó-Esquirol'. Setmanari Català, Any IV: nº 18. Manresa, p. 275-277. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de composició regular, de pedra treballada. El portal és rectangular, de pedra, amb la llinda datada amb l'any '1742' i una finestra al damunt. La façana de llevant presenta un altre portal i tres finestrals d'arc còncau; i la façana nord, petites finestres. A migdia s'hi adossa, a nivell del primer i del segon pis, un cos annex de porxos d'arc de mig punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres. | 08254-68 | C/ de Quatre Camins, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les referències documentals més antigues de la casa, coneguda originàriament com el mas l'Esquirol, són de l'any 1351. La família Esquirol, força hisendada, era també propietària del Simon i d'altres terres. L'any 1401, Bernat Esquirol era lloctinent de Jaume sa Parra, batlle del Cabrerès. Pels volts de l'any 1420, Joan Esquirol i el seu fill Pere, amb motiu del trasllat de la seva residència a Olot, van vendre el mas l'Esquirol a Francesc Comperó, àlies Perai, de Rupit, que el va adaptar com a hostal. El nucli urbà de l'Esquirol es va formar al segle XV a l'entorn d'aquest antic hostal, molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot. Els propietaris del Perai, hostalers fins al segle XVIII, eren gent adinerada que prestava diners a censal a gent de la rodalia. | 42.0366400,2.3714900 | 447978 | 4654035 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65497-foto-08254-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M19. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65544 | Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-bala | ANFRUNS, J.; ROCA, A.; PAGÈS, E. (1989) 'Apèndix. Determinació del nombre d'individus, edat i sexe de les restes humanes incinerades provinents de l'urna I, del jaciment arqueològic del Serrat de Bala. Cantonigròs'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989). Barcelona, p. 238-239. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1988) Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, nº 4, p. 6-7. CASTELLS, J.; CRUELLS; MOLIST (1989) 'El Serrat de Bala. Una necròpolis d'incineració a Cantonigròs, Osona'. Empúries núm. 48-50 (T.1 1986-1989), p. 224-237. Barcelona. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-VIII aC | Ja no es conserva. | Es tracta d'una necròpolis d'incineració del Bronze Final III, probablement de la segona meitat del segle VIII aC. Va ser descoberta casualment l'any 1987 per Francesc Puntí, veí de Cantonigròs, mentre realitzava tasques de jardineria en una finca privada. El jaciment estava gairebé destruït i únicament es conservaven tres fosses excavades al sòl natural, una d'elles quasi sencera i les altres dues molt malmeses. La que es conservava millor era de planta ovalada, amidava 1,05 m per 0,55 m, i presentava un valuosíssim aixovar. Al seu interior, s'hi encabia una urna cinerària que contenia restes òssies humanes incinerades, probablement corresponents a un sol individu. Les altres dues fosses només conservaven fragments de vasos i plats, i no contenien restes òssies. Els vasos ceràmics recollits presenten forma bitroncocònica amb decoracions incises formant acanalats i motius d'oves. En quant al lot de metalls, està format per braçalets de secció plano-convexa, agulles de cap rectangular decorades, agulles d'ull romboïdal, anells, penjolls, etc. Els materials documentats permeten deduir l'existència d'una una activitat econòmica important, molt possiblement ramadera, com també en l'existència d'una estructura social jerarquitzada. Aquesta necròpolis confirma, a un nivell general, la relació del món dels camps d'urnes del nord-est de la península Ibèrica amb els seus homònims del nord dels Pirineus, amb l'existència d'unes importants xarxes d'intercanvi i/o comerç amb les àrees centreeuropees. | 08254-115 | C/ de Sant Bartomeu 33, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Va ser objecte de dues excavació arqueològica d'urgència; una al mes de juliol de l'any 1987 i l'altre al mes de maig de l'any 1988. | 42.0331800,2.4005400 | 450380 | 4653634 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65544-foto-08254-115-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65676 | Can Rifà o Santa Maria del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-o-santa-maria-del-roure | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MARIMON, S. (2009) 'D'opulenta torre d'estiueig a alberg'. Sàpiens, nº 80. Barcelona: Sàpiens Publicacions, p. 63. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. A l'angle de tramuntana se li adossa una torre de planta circular, que consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula àrab ceràmica. El portal és d'arc de mig punt, de pedra treballada, amb dos petits capitells a banda i banda. Les obertures són de disposició simètrica, emmarcades amb pedra, de tipologies diverses: rectangulars, circulars, d'arc de mig punt i d'arc rebaixat. Els murs són de paredat comú, d'obra vista. En destaca l'escala interior de fusta, d'estil modernista, que dona accés als pisos superiors. | 08254-247 | C/ de Sant Roc nº 4, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0423300,2.4085000 | 451046 | 4654645 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65627 | Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-sescorts | ALBAREDA, J.; MOLIST, M. (1973) 'Sant Martí de Sescorts'. Recerca. (G.A.E.C.), núm. 24, abril 1972/1973. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. CARBONELL, E. (1975) L'art romànic a Catalunya. Segle XII. Barcelona: Edicions 62, p. 19 i 20. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL, A.; i BENET, A. (1986) 'Sant Martí Sescorts' Catalunya Romànica, III, Osona, II. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 563-575. | XI / XVII | Església romànica de planta en forma de creu llatina, amb una nau amb transsepte, rematat amb un absis central i dues absidioles. Interiorment, la nau és coberta amb volta de canó reforçada amb tres arcs torals. L'absis central presenta quatre nínxols absidials. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, sobreaixecada posteriorment. El mur de ponent sobrepassa el nivell de la teulada, seguint la forma inclinada dels vessants. En aquest mur hi ha l'actual portal, d'arc de mig punt adovellat, d'època barroca, amb la dovella central decorada, damunt de la qual hi ha una finestra de doble esqueixada. De la primitiva porta d'entrada a l'església, situada al mur de migjorn, se'n conserva només l'obertura. Exteriorment, l'absis central te arcuacions llombardes en sèries de dues entre lesenes i presenta tres finestres. És cobert amb una teulada que desfigura el seu aspecte original. L'absis romànic lateral que resta també presenta arcuacions llombardes, en sèries de quatre entre les lesenes; té centrada una finestra de doble esqueixada. És cobert amb teulada de lloses de pedra. A la part alta de les façanes de tramuntana i de migjorn de la nau, hi ha un fris d'arcuacions i finestres cegues, les de tramuntana tapades per l'arrebossat de la paret. Sobre les arcuacions, hi ha una barbacana de lloses. A la part de tramuntana i adossat a l'angle nord-est del creuer, hi ha un campanar romànic de planta quadrada, d'uns 20 m d'alçada. Es desenvolupa en tres nivells de finestres, a més de la planta, a la que obre la porta d'entrada des de la nau de l'església. El primer nivell correspon a una finestra d'arc de mig punt en cadascun dels seus murs i en el segon, finestres geminades estretes i altes. Actualment, es troben tapiades, a excepció de la que hi ha oberta al costat nord del primer nivell. El darrer pis ja no pertany a la construcció romànica i presenta una finestra a dues cares i dues a les altres. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. L'aparell dels murs, tant del campanar com de l'església, és fet amb pedres de mida mitjana carejades, disposades regularment fent filades, lleugerament arrebossats. | 08254-198 | C/ de l'Església s/n, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | L'església de Sant Martí Sescorts formava part, inicialment, del terme de Roda i, posteriorment quan aquest es va desintegrar, al del castell de Manlleu. Als seus inicis ja tenia funcions parroquials. L'església romànica, consagrada l'any 1068, va ser construïda en substitució de l'església anterior, documentada l'any 934. La solemnitat de la seva acta de consagració, consignada per Guillem de Balsareny, bisbe d'Osona, indica la seva importància. Al segle XII es va vincular al priorat canonical augustinià de Santa Maria de Manlleu, conservant les seves funcions parroquials. Els priors de Manlleu proveïen els preveres de l'església de Sant Martí Sescorts. Al segle XVII, es va construir el portal de ponent i, al segle XVIII, la sagristia i un altar lateral. Des del segle XV fins a final del XIX, va tenir com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet). Malgrat les seves funcions parroquials, des de l'any 1670 fins al 1939, els rectors residien al costat de l'església de Vilanova, on tenien la rectoria i celebraven normalment el culte. La rectoria, que es troba adossada a l'església, va ser construïda modernament amb elements procedents de l'antiga parròquia de Sant Maria de Vilanova. A la llinda del portal hi ha la següent inscripció: 'PAV 1686 VICES. Maria Sin pecado Concebida'. | 42.0127800,2.3256300 | 444161 | 4651415 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65627-foto-08254-198-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Museu Episcopal de Vic es conserven fragments de les pintures murals que decoraven l'absis, que foren arrencades l'any 1934. | 92|94|96|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65460 | Carrer del Pont, l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-lesquirol | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó: síntesi històrica d'una parròquia més que mil·lenària, amb motiu dels cinquanta anys de la reconstrucció del seu temple parroquial. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 217-218. | XVI-XVIII | El carrer del Pont es localitza a l'extrem de llevant del nucli urbà de l'Esquirol. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble entre el segles XVI i XVIII. Es tracta majoritàriament d'edificis de dos o tres plantes, emplaçats a un solar que comprèn la casa i, al darrera, el pati i l'hort. En destaquen les llindes de pedra treballada dels seus portals i finestres. | 08254-31 | C/ del Pont, 08511, l'Esquirol. | A partir de la segona meitat del segle XVI, degut a l'extensió de l'organització gremial a Vic, es va desplaçar una gran part del treball artesà als pobles de pagès, on la gent no estava organitzada i es podien pagar salaris més baixos. Una part important dels primers habitants del nucli de l'Esquirol, establerts al voltant del Perai, es dedicaven a oficis derivats del tèxtil. Eren artesans que oferien serveis i productes als viatgers en el camí ral de Vic a Olot. El carrer del Pont es va estendre al llarg del camí ral en aquest context. Les terres pertanyien al vescomte de Cabrera, però els hereus de les Ententes les tenien en règim de contracte d'emfiteusi. | 42.0354000,2.3738300 | 448171 | 4653896 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65460-foto-08254-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65559 | Pont de la Gorga o del Raval del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-gorga-o-del-raval-del-pont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 220. | XV | Pont de dos arcs desiguals, situat a l'inici del carrer del Pont de l'Esquirol, que salva la riera de les Gorgues al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes i tallamar. | 08254-130 | C/ del Pont, s/n, 08511, l'Esquirol. | Les primeres referències documentals del pont són unes deixes per construir-lo a partir de l'any 1352. | 42.0362300,2.3723900 | 448052 | 4653989 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65559-foto-08254-130-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65670 | Font de Campamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-campamar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248. | XX | La font del Campamar es troba a poca distància a migdia de la masia homònima, a la capçalera del torrent. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de totxo. L'aigua surt per un broc vessador, situat a un dels costats del mur, i cau a una petita pica arrodonida. A pocs metres a ponent de la font, hi ha una antiga caseta de distribució d'aigua, construïda amb totxo. I uns metres a llevant, al bell mig del torrent, hi ha una altra font, construïda amb totxo, amb forma de dipòsit de distribució d'aigua, del que surt un broc vessador que desaigua cap al torrent. | 08254-241 | Campamar (Sant Julià de Cabrera) | 42.0749800,2.3852800 | 449150 | 4658284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65437 | Cabana de can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-codina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | S'ha ensorrat la teulada | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal amb arc rodó elevat de pedra desbastada dividit per la meitat per una llinda de fusta de roure. Al costat nord hi ha, a la planta baixa, dues petites finestretes protegides amb forjat. A la façana est s'hi obre el portal del paller, situat al pis superior, al que s'accedeix per una rampa de pedra. La façana oest és cega. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 6 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Les bigues que sostenen la coberta són de fusta. | 08254-8 | Can Codina (l'Esquirol) | La pallissa de can Codina és més antiga que la masia de can Codina. Antigament era coneguda com a corral de Tresserres, esmentada l'any 1860 en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich'. | 42.0216400,2.3870000 | 449250 | 4652361 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65468 | Pou de neu de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-cantonigros | XVII-XIX | Pou de neu de planta circular, situat enmig d'una fageda, a tocar del camí dels Enamorats. Es troba a uns 970 m d'altitud, amb orientació nord-est, i les seves mides aproximades són 3 m de diàmetre i uns 3 m de fondària màxima aparent. El seu interior conserva bona part del revestiment de pedra seca. Durant l'any 2016, el pou va ser objecte de tasques de sanejament de l'entorn i millora de l'accés, per part dels joves participants al camp de treball de l'Esquirol. | 08254-39 | Cantonigròs | Durant els segles XVII-XVIII es va produir la màxima activitat constructora de pous de neu i congestes, relacionat amb un període climàtic molt fred. Aquesta zona es troba coberta de faigs, fet que fa pensar que, antigament, s'hi donaven les condicions climàtiques adequades per a bastir-hi pous i congestes. Els pous de neu són excavacions senzilles fetes en el sòl natural de la muntanya, situades tant en indrets de gran pendent com en zones més planeres. Les seves mides són variables, tot i que sempre són de planta cilíndrica, sense coberta d'obra. Generalment, el seu interior es revestia de pedra seca, procedent del seu entorn o de la mateixa excavació, però en alguns casos aprofitaven directament la roca natural. A l'exterior es construïa un mur de contenció, que li donava el característic perfil circular atalussat d'aquestes construccions. | 42.0414100,2.4175200 | 451792 | 4654538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65468-foto-08254-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Podria tractar-se també un pou de glaç que actualment no conservi la coberta. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65487 | El Cós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. | XVII-XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició asimètrica, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. Se li adossen dos cossos annexos antics, de característiques similars a l'edifici original. A la façana oest hi ha un gran cos annex modern, construït amb pedra, que és utilitzat com a habitatge. | 08254-58 | Cantonigròs | Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0291200,2.4084400 | 451031 | 4653179 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65487-foto-08254-58-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | No s'ha pogut accedir al recinte de la casa, pel que les fotografies són des de l'exterior de la propietat, i la seva descripció s'ha realitzat en base a la bibliografia existent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65490 | El Farigoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-farigoler | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, que es troba desplaçat respecte la línia del carener, és rectangular de pedra treballada, amb la llinda escripturada i datada amb l'any '1753'. Les finestres són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra treballada. La resta de façanes són pràcticament cegues. Les mides aproximades de l'edifici són 8 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. La masia presenta diversos cossos annexos al voltant de totes les façanes, a excepció de la principal. | 08254-61 | Cantonigròs | La referència documental més antiga de la masia és del segle XII. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com casa de pagès. | 42.0520800,2.3970900 | 450109 | 4655734 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65490-foto-08254-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65490-foto-08254-61-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65500 | Les Perxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-perxes | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII | Masia de planta rectangular, formada per dos cossos: un d'ells que consta de planta baixa i pis, i l'altre de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al nord-est. Les obertures són de distribució regular, emmarcades amb pedra treballada. Les mides aproximades de l'edifici són 8 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, i la façana es troba arrebossada. A l'altre costat del camí hi ha una cabana d'era, amb arc elevat de pedra picada. | 08254-71 | Cantonigròs | El seu nom podria procedir de les 'perxades' d'avellaners que hi hauria al seu entorn. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a masia. | 42.0530500,2.3940100 | 449855 | 4655844 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65500-foto-08254-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M120. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65546 | Soleia del Serrat de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soleia-del-serrat-de-bala | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | XII-VII aC | Ja no es conserva. | Es tracta de la troballa de ceràmica del Bronze final, per part de Francesc Puntí i Homs , veí de Cantonigròs, en el decurs d'unes obres en un camí veïnal. En el tall en secció provocat per les obres, es van recollir un gran nombre de fragments de ceràmica feta a mà, majoritàriament llisa, amb presència de vores aprimades o amb bisell. Els materials es van classificar cronològicament en el Bronze final. L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona permetria obtenir més dades. Tanmateix, no es pot descartar una possible relació d'aquest jaciment amb la necròpolis del Serrat de Balà, ja que es troben a molt poca distància. | 08254-117 | Cantonigròs | 42.0303200,2.4016700 | 450471 | 4653316 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65546-foto-08254-117-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65551 | Font de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foradada | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 14. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 94. | XVIII | La font de la Foradada es troba a l'interior de les restes d'un antic molí fariner situat al costat de la riera de la Gorga, a l'entorn del salt de la Foradada. Es tracta d'una font natural, de règim estacional, que raja per una petita obertura a la roca i cau a un pedrís. És un lloc molt freqüentat pels excursionistes. | 08254-122 | Cantonigròs | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65551-foto-08254-122-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65557 | Molí de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-foradada | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 272. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 107-109. | XVIII | En estat ruïnós. | Es tracta d'e les restes de l'antic molí de la Foradada, del que es conserven bona part dels seus murs de façana, del canal de descàrrega i del cup. A la llera de la riera, s'observen uns forats que podrien correspondre a una antiga passera o presa, possiblement relacionada amb el molí. Prenia l'aigua directament de la riera per un portell i una resclosa, i no necessitava cap bassa. | 08254-128 | Cantonigròs | Els aiguats de l'any 1940 van provocar la destrucció del molí, que aleshores restava abandonat. Tot i així, van quedar abundants restes, atesa la seva situació molt amunt de la riera, al no portar l'allau d'aigua que va assolir més avall, als voltants de l'Esquirol. | 42.0410500,2.3950400 | 449931 | 4654511 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65557-foto-08254-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65558 | Font del Rajolí o de la Gossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rajoli-o-de-la-gossa | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Rajolí o de la Gossa es troba al costat del torrent de Balà, a tocar del marge del camí vell de Cantonigròs a Tavertet, a l'entorn del Pla d'Ardura. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit muret construït amb lloses de pedra. L'aigua raja abundosament per un broc metàl·lic i cau a un pedrís. | 08254-129 | Cantonigròs | 42.0407000,2.4183400 | 451859 | 4654459 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65558-foto-08254-129-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65570 | Festival internacional de música de Cantonigròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-musica-de-cantonigros | BOFILL, A. [et al.] (2007) Festival Internacional de Música de Cantonigròs: 1983-2007. Barcelona: Festival Internacional de Música de Cantonigròs. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS: http://www.fimc.es/inici.htm | XX-XXI | El Festival Internacional de Música de Cantonigròs és un certamen basat en la competició i exhibició de música coral mixta, veus iguals femenines, cors infantils i danses populars, on participen grups de música coral i grups de danses populars d'arreu del món. Es celebra al mes de juliol, durant quatre dies. És organitzat per l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs, i actualment forma part de l'European Festivals Association. Durant els dies del certamen, hi participen més de 400 voluntaris, i unes 800 famílies d'una trentena de pobles de l'entorn de Cantonigròs, ofereixen les seves cases per hostatjar els participants. El Festival es celebra des de l'any 1983 al 2011 a Cantonigròs, i des de l'any 2012, al Teatre l'Atlàntida de Vic. | 08254-141 | Cantonigròs | L'any 1996 el Festival Internacional de Música de Cantonigròs va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, l'any 2000 amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I, i l'any 2003 amb el Premi Nacional de Cultura Popular. | 42.0372600,2.3992100 | 450273 | 4654088 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65570-foto-08254-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Judit Jordana, responsable de premsa i comunicació de l'Associació Festival Internacional de Música de Cantonigròs. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65584 | Torrent de Balà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-bala | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 274. SANGLAS I PUIGFERRER, J. (2000) 'Torrents de Tavertet II: la riera de Balà'. Els Cingles de Collsacabra, nº 43. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 13-16. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 18-21. | El torrent de Balà o de la Creu de Balà és de règim estacional. Neix a Cantonigròs, a l'entorn de la font del Faig, i recull les aigües dels verals i camps del Collsesviles, segueix cap al sud-oest i entra al terme municipal de Tavertet, on aboca les seves aigües a l'embassament de Sau en el Salt de Tirabous. El torrent, mentre va davallant, va canviant de nom: de Balà, de Baumadestral, de la Corbera, o de la Guilla, i del Noguer en el seu últim tram. En destaca també el salt de Balà, al final del pas del torrent per Cantonigròs. | 08254-155 | Cantonigròs | 42.0264500,2.4009100 | 450405 | 4652887 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65584-foto-08254-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65613 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-10 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora]. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra: itinerari espiritual. Barcelona: ed. Proa. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a quatre vessants. La façana principal es troba orientada a migdia Al sector oest s'adossa una gran torre de planta quadrada, que consta de quatre pisos i és coberta a quatre vessants. Al sector de llevant, a nivell del primer pis, sobresurt un cos annex que fa de terrassa. Al nord de la casa hi ha una cabana, que presenta un escut amb una cabreta esculpida. Els murs de les edificacions són de pedra lligada amb morter de calç, amb carreus regulars als angles. | 08254-184 | Cantonigròs | Les Planes és un antic mas que ha estat objecte d'obres de reforma i ampliació al llarg del temps, tal com mostren les dates constructives presents a diverses parts de l'edifici: 1568, 1630, 1696, 1802 i 1827. A principis del segle XX va se reformat per l'arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynalds, quan la família Alibés el va vendre a la família Perdigó-Espona, i novament després de la Guerra Civil. L'any 1971 el mas va passar a propietat de la família Anglada de Vic. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0436400,2.4109700 | 451251 | 4654789 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65613-foto-08254-184-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Per tal d'ampliar coneixements de la història d'aquesta casa, cal consultar el llibre 'Mas Les Planes: història d'una centúria' de Rosa Mª Puigcerver (vegeu bibliografia). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65615 | Molí de l'Aulina o de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-laulina-o-de-lalzina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 263-264. | XVI-XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta una llinda amb inscripció: 'VENUT A ARNALT DE PLANAS ES AL MAS PLANAS DE CABRERES PER RESTAÑEDA ES MOLI 1360 EN POSECIO BA PASA 1843 Y DIT PLANAS RESTABLI 1586 EST ANY LO RETIFICA 1858 A LLORENS ALSINA PAGES/ FRANCISCO PLANAS Y ALIBES'. A la part esquerre se li adossa un cos annex, que correspon al primer pis de la casa, cobert a una sola vessant; que es troba unit a la cabana. A la façana de migdia, a nivell del primer pis, sobresurten uns balcons. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-186 | Cantonigròs | El mas Aulina és citat en documents medievals. També era una casa de pagès amb els seus conreus, que és d'on prové el nom del mas (PARÉS, 2001:264). | 42.0475200,2.4083800 | 451040 | 4655222 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65615-foto-08254-186-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65636 | Camí dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-enamorats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | Es tracta d'un camí rural que mena del carrer Major del nucli de Cantonigròs fins al camí de la font del Rajolí, i segueix part del curs del torrent de Balà. És un itinerari curt i senzill, que travessa una fageda de gran bellesa natural. | 08254-207 | Cantonigròs | 42.0395100,2.4096300 | 451137 | 4654332 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65643 | Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra | PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 | XX | Ja no es celebra. | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. | 08254-214 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65658 | Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-faig-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font del Faig es troba a un trencant que surt del camí vell de Tavertet a Cantonigròs, al naixement del torrent de Balà, a l'entorn del pla d'Ardura. És envoltada d'una fageda que destaca per la seva bellesa natural. Es tracta d'una font ben arranjada, formada per una llosa quadrangular de pedra treballada, amb un broc, que presenta la següent inscripció: 'Bach Planas 1841'. La llosa culmina amb una altra pedra treballada, en forma triangular, i per sobre hi ha un petit forat on antigament hi havia una petita imatge. La font es troba emmarcada, a banda i banda, per un petit mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc. | 08254-229 | Cantonigròs | 42.0390800,2.4225100 | 452203 | 4654277 | 1841 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65658-foto-08254-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65658-foto-08254-229-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Cada any s'hi celebra el dinar de la font del Faig per la Festa major de Cantoni, amb arrosada popular, sorteig de pernils i sardanes | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,87 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/