Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65743 | A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra | FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. | XX | El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. | 08254-314 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65657 | Afrau, cascada i gorg de Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. | Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. | 08254-228 | Les Gorgues, l'Esquirol | 42.0230400,2.3669500 | 447591 | 4652528 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65535 | Agullola de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agullola-de-la-tuta | <p>L'Agullola de la Tuta és un cim rocós de 1.142 metres, a l'extrem d'un contrafort que se separa del serrat de Cabrera. La punta de l'Agullola, que destaca per la verticalitat de les seves parets, ofereix unes vistes excepcionals de la major part del Cabrerès i de la Plana de Vic.</p> | 08254-106 | Sant Julià de Cabrera | <p>Durant molt temps, quan els excursionistes pujaven a l'agullola, els venia a rebre una cabra molt sociable perquè li donessin de menjar, fins que un dia, pels volts de l'any 2012, va desaparèixer. En la bústia que hi ha a la creu del cim, hi ha escrita la següent llegenda en record d'aquesta cabra: 'Heus ací una vegada en un bonic paratge del cabrerès hi vivía una dolça donzella. Ella... jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d'aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perquè els camperols poguessin controlar els seus actes. Després d'un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d'un cim majestuós anomenat 'LA TUTA'. Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devia ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella donzella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena. Al llarg del temps s'han vist molts habitants d'Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors... per tal de fer-li un petó a la cabra. Fins a dia d'avui, la bonica donzella encara té quatre potes'.</p> | 42.0621400,2.4094900 | 451143 | 4656844 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65535-foto-08254-106-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, ja que hi apareix la cabra protagonista de la llegenda de l'indret. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65473 | Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266. | XVI-XVIII | Aiats és una gran masia formada per diversos volums, fruit de les diferents etapes constructives al llarg dels segles. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal, que es troba descentrat del cos de l'edificació, és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són fetes amb carreus ben escairats. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una finestra amb la llinda decorada i, sota l'ampit, hi ha una espitllera tapiada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres. Al costat esquerre de l'edifici principal, s'hi adossa un cos de factura contemporània, cobert pel vessant més llarg de la teulada. A migdia s'hi adossa una altre cos, cobert a una sola vessant, sobre el que s'hi assenta un balcó que sobresurt de l'edifici principal. Hi ha una cabana amb quadra i corrals molt interessant. | 08254-44 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1195, on és citat com a mas Ysiats. Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Sant Julià de Cabrera de l'any 1553; aleshores habitava al mas un tal Joan Axats. Aquest casal dona nom al cingle d'Aiats. | 42.0585200,2.4178500 | 451832 | 4656438 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65473-foto-08254-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M9. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65575 | Alzina de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-parra | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada poc espès i gens arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-146 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0478700,2.3689000 | 447773 | 4655284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65575-foto-08254-146-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65752 | Alzina del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu | Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. | 08254-323 | El Feu (l'Esquirol) | 42.0551900,2.3686600 | 447759 | 4656097 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||||
| 65454 | Alzina del Perai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-perai | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), que destaca per les seves dimensions. Del tronc en surten un gran nombre de branques de mides i morfologies diverses, que configuren un aspecte a la capçada espès però poc arrodonit. És un arbre monumental. | 08254-25 | El Perai | 42.0369400,2.3717500 | 448000 | 4654069 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65454-foto-08254-25-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65745 | Aplec de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XV-XXI | L'Aplec de Cabrera es celebra anualment el dia de la Santíssima Trinitat, el diumenge després de Pentecosta. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol. Es duen a terme diferents activitats com la Solemne Eucaristia, i el tradicional concurs de pomells de flors boscanes. Es troba documentat des de finals del segle XV. | 08254-316 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65745-foto-08254-316-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65642 | Aplec de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-de-vila-seca | XX-XXI | L'Aplec de Santa Margarida de Vila-seca es celebra anualment el primer diumenge de setembre. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs i sortejos. | 08254-213 | Santa Margarida de Vila-seca (Sant Martí Sescorts) | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat.Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65466 | Aplec de Santa Maria de les Escales o de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria-de-les-escales-o-de-vilanova | RUBIÓ i SERRAT, A. (2010) 'Santa Maria de les Escales o de Vilanova'. Els Cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 15. Novena a Maria Santíssima de Vilanova, dita també de Las Escalas, que se venera en la Parroquia de S. Martí Sescorts del Bisbat de Vich. Vic: Impr. J. Trullas, 1850. | XX-XXI | L'Aplec de Santa Maria de les Escales es celebra anualment el primer diumenge de maig. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de la benedicció del terme seguida de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs infantils. Abans del dinar es celebra el concurs d'allioli. | 08254-37 | Santa Maria de les Escales (Sant Martí Sescorts) | L'Aplec es celebra des de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 42.0214500,2.3174700 | 443493 | 4652383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65466-foto-08254-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65431 | Arquerons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquerons | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 186. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa original tenia l'entrada de cara a la riera de les Gorgues, però l'antiga distribució va ser modificada posteriorment. La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres conopials, a nivell del primer pis; al segon pis s'hi obren uns porxos. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. Al davant del portal hi ha la lliça. Al sector de ponent i al de llevant, s'hi afegeixen un cossos de galeries, de factura contemporània. Hi ha d'altres cossos annexos independents. | 08254-2 | L'Esquirol | Les primeres referències documentals de la masia corresponen a l'any 1191, on s'esmenta a Amaldus Ycla d'Archerons. El mas era propietat de l'ordre militar dels Hospitalers. Segons consta a la documentació, l'any 1233 a la casa hi vivien en règim de lloguer el matrimoni format per Berenguera i Joan d'Arquerons, que amb ocasió del seu casament, signen la renovació amb Ramon de Vilacetrú, que hi figura com a llogater intermedi (PLADEVALL, 2002: 186-187). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de la parròquia de Corcó de l'any 1553; aleshores hi habitava Pere Archerons. El mas va ser reformat al segle XVIII, com indica l'any 1768 inscrit a la llinda d'una finestra del primer pis. A principis del segle XX es van construir les galeries. Durant la guerra civil, la masia va patir un incendi i alguns sectors van ser reconstruïts. | 42.0326800,2.3740400 | 448186 | 4653594 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65431-foto-08254-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M108.Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65696 | Arxiu Municipal de l'Esquirol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-lesquirol | DIPUTACIÓ DE BARCELONA. XARXA D'ARXIUS MUNICIPALS: www.diba.cat/es/web/opc/actuacions_arxius | XVIII-XX | L'arxiu municipal de l'Esquirol conserva els fons documentals generats per les diferents administracions municipals des del segle XVIII fins a l'actualitat. A l'arxiu municipal, a més del fons de l'ajuntament de l'Esquirol, hi ha el fons de l'ajuntament de Sant Martí Sescorts (segle XIX), del Jutjat de Pau de l'Esquirol i del Jutjat de Pau de Sant Martí Sescorts. El fons municipal està classificat en: 1. Administració general 2. Hisenda 3. Proveïments 4. Serveis Social 5. Sanitat 6. Obres i Urbanisme 7. Seguretat Pública 8. Serveis militars 9. Població 10. Eleccions 11. Ensenyament 12. Cultura 13. Serveis agropecuaris i Medi Ambient 14. Col·leccions factícies | 08254-267 | Ajuntament de L'Esquirol. C/ Nou, 1, 08511 l'Esquirol. | El Servei d'Arxiu Municipal de l'Esquirol forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007. La XAM, coordinada per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC), té com objectiu consolidar un sistema regional de suport a l'organització i gestió dels serveis d'arxiu municipals de la província de Barcelona i es materialitza des de dues tipologies: el Programa de Manteniment i la Central de Serveis Tècnics. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65696-foto-08254-267-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65698 | Arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-julia-de-cabrera | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVI-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Julià de Cabrera es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 40 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, vària sacramental, aniversaris i celebracions, administració de l'Obra, visites pastorals i documents episcopals, consueta, comptes i factures i llevadors de rendes i de censals, causes pies, correspondència, cens parroquial, confraries, varia administració, capítols matrimonials, testaments i actes notarials. La cronologia dels documents compren des de l'any 1551 al 1963.</p> | 08254-269 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65699 | Arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-marti-sescorts | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XIII-XIX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>L'arxiu parroquial de Sant Martí Sescorts es troba a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Està format per 5 unitats documentals en paper i pergamí, i en lligall, que corresponen a actes notarials, pergamins, vària notarial i vària administració. La cronologia dels documents compren des de l'any 1267 al 1800. El registre està elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials, monàstics, corporatius i privats, fet per Miquel S. Gros, Josep Mª Masnou i Ramon Ordeig. Està pendent de revisió.</p> | 08254-270 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65700 | Arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-santa-maria-de-corco | <p>ARXIU I BIBLIOTECA EPISCOPAL DE VIC: www.abev.net</p> | XVII-XX | Alguns documents es troben malmesos. | <p>A l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es conserva una part de l'antic arxiu parroquial de Santa Maria de Corcó, que fou majoritàriament destruït l'any 1936, en el decurs de la Guerra Civil espanyola. Està format per 4 unitats documentals en paper i pergamí, en volum i lligall, que corresponen a visites pastorals, documents episcopals, capítols matrimonials, testaments, actes notarials i pergamins. La cronologia dels documents compren des de l'any 1669-1958.</p> | 08254-271 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1, 08500, Vic. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Regular | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65554 | Avets del pla del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avets-del-pla-del-prat | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | L'avetosa del pla del Prat creix al vessant més obac del cim i en contacte amb la fageda, a uns 1.290 m d'altitud. Es tracta d'un bosc d'avets format per exemplars d'Abies alba. Van ser plantats a principis del segle XX per Manuel Crosas i molts d'ells van ser talats a la dècada dels anys 50 del segle passat, però van tornar a brotar. Des d'aquest indret es poden contemplar unes magnífiques vistes del pla de Cabrera. | 08254-125 | Sant Julià de Cabrera | Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena. També era aprofitada per a l'extracció de fusta. | 42.0794400,2.4000200 | 450373 | 4658771 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65554-foto-08254-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Protegit pel PEIN. Decret 328/92. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 65580 | Bandolers al Molí Vell de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandolers-al-moli-vell-de-la-bertrana | BANÚS i BLANCH, M. (2003) Collsacabra: paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 27-28. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 177. | XVIII | Es tracta de la història d'un succés, transmès per tradició oral, referit a l'antic Molí Vell de la Bertrana. Fa molts i molts anys, uns bandolers van entrar a robar a la nit al molí. El moliner els va dir que tenia els diners guardats a un amagatall a les roques, a l'altra banda de la riera de les Gorgues, i que els acompanyava. Quan estaven travessant la riera, el moliner, que era l'únic que duia un llum d'oli, va llançar-lo i s'escapolí. Els lladres van caure a l'aigua i van ser arrossegats per la corrent. Al cap d'un cert temps, per venjança, van calar foc al molí. L'amo de la Bertrana va fer construir un altre molí a la confluència de les Gorgues amb el torrent de Riupregon. Tot i que es desconeix si aquesta història és verídica, a les restes dels murs del Molí Vell es veuen indicis d'incendi. | 08254-151 | Molí Vell de la Bertrana (L'Esquirol) | 42.0201100,2.3680800 | 447682 | 4652202 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65582 | Barra de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-de-ferro | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 181. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 87-88. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau. | La Barra de Ferro és un espectacular indret natural format per un alterós cingle. Al centre es despenja la riera de la Bertrana, des d'una alçària de 80 m, creant un salt d'aigua de gran bellesa, que cau a la riera de les Gorgues. | 08254-153 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts | El seu nom prové d'una antiga barra de ferro al cim del penyal que s'unia, mitjançant una gruixuda corda, amb una altra situada en el cingle de l'altre costat de la vall. Era utilitzada per a transbordar feixina, carbó, troncs, etc., procedents del sector de Sant Bartomeu Sesgorgues. | 42.0171700,2.3537200 | 446491 | 4651885 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65582-foto-08254-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65529 | Bedollar de les Fontiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bedollar-de-les-fontiques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | Bosc de bedolls situat a la riba de la riera de les Gorgues, a la zona pròxima al nucli urbà de l'Esquirol. Durant la primavera i l'estiu, el bedoll es distingeix de la resta d'arbres pel color platejat de les seves branques i el verd intens de les seves fulles. A la tardor es pot observar la increïble varietat de tonalitats que va adquirint el seu fullatge amb el pas dels dies. | 08254-100 | L'Esquirol | 42.0367700,2.3804500 | 448720 | 4654044 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65529-foto-08254-100-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65749 | Bell Cabrerès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres | XX | La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... | 08254-320 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 1985 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65534 | Biquideres o Viquideres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biquideres-o-viquideres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició irregular, de pedra i totxo. Presenta diversos cossos annexos independents. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats i pintats. | 08254-105 | Sant Martí Sescorts | 42.0581600,2.3376200 | 445193 | 4656446 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65534-foto-08254-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M63. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65656 | Bores d'en Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera | <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> | <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> | 08254-227 | Sant Julià de Cabrera | <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> | 42.0676000,2.4103700 | 451220 | 4657450 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65478 | Bornaqueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bornaqueres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | En estat d'abandó. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada al sud-est. Presenta dos portals rectangulars, un construït amb pedra i l'altre amb totxo. Les obertures són de disposició irregular, de fusta i totxo. Les façanes són construïdes amb pedra lligada amb morter i tàpia. Se li adossen diversos cossos annexos, de factura contemporània, que desvirtuen les característiques patrimonials de l'antiga casa. | 08254-49 | Sant Martí Sescorts | 42.0409000,2.2966900 | 441791 | 4654557 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65478-foto-08254-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M48. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65437 | Cabana de can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-can-codina | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | S'ha ensorrat la teulada | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal amb arc rodó elevat de pedra desbastada dividit per la meitat per una llinda de fusta de roure. Al costat nord hi ha, a la planta baixa, dues petites finestretes protegides amb forjat. A la façana est s'hi obre el portal del paller, situat al pis superior, al que s'accedeix per una rampa de pedra. La façana oest és cega. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 6 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Les bigues que sostenen la coberta són de fusta. | 08254-8 | Can Codina (l'Esquirol) | La pallissa de can Codina és més antiga que la masia de can Codina. Antigament era coneguda com a corral de Tresserres, esmentada l'any 1860 en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich'. | 42.0216400,2.3870000 | 449250 | 4652361 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65437-foto-08254-8-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65438 | Cabana de Carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-carboneres | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Edificació de planta rectangular, que consta de dues plantes; originalment, la baixa era el corral i la superior la pallissa. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un portal rodó elevat fet de pedra basta, i la resta de façanes són cegues. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 5 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Al davant, hi ha l'era caironada circular. | 08254-9 | Carboneres (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas Carboneres. | 42.0328100,2.3579600 | 446855 | 4653618 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65438-foto-08254-9-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65439 | Cabana de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-guardia | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta trapezoïdal, que consta de dues plantes. Originalment la planta baixa era el corral i la superior la pallissa. La façana nord es troba adossada a l'edificació d'entrada a la lliça de la Guàrdia. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta un pilar central de pedra desbastada que sosté el cavall del carener i el del sostre del paller. A la façana principal, hi ha un gran ràfec recolzat als laterals per bigues amb suports. La planta superior de la cabana va ser objecte d'obres de reforma i remodelació, per tal d'habilitar-la com a cuina i sala d'estar. | 08254-10 | La Guàrdia (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas la Guàrdia. | 42.0400700,2.3648600 | 447432 | 4654420 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65439-foto-08254-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65440 | Cabana de l'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Estructura de planta rectangular, que consta de dues plantes. La coberta és de teula àrab, a tres vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba a ponent. La tercera vessant desguassa a l'est. Presenta un pilar central, que es troba desplaçat cap a l'interior de la cabana, que sosté el carener a través d'una biga de fusta; sobre el que es recolzen els dos cavalls que sostenen la tercera vessant. El pilar central té inscrit l'any '1728'. A les façanes nord i est s'hi obren dos portals. Pel costat est es troba adossada a un gran cos de corts, construït amb totxo. Les mides aproximades de l'edificació són 9 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-11 | L'Arimany (l'Esquirol) | La cabana va lligada a la història del mas Arimany, que es troba registrat als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Pere Arimany'. | 42.0497000,2.3865100 | 449232 | 4655476 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65440-foto-08254-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65440-foto-08254-11-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65435 | Cabana de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-pastor | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Hi ha algunes pedres despreses de l'estructura. | Petita estructura construïda amb pedra seca, de planta rectangular, que es troba arrecerada al marge del mur de llevant. La coberta és aplanada, formada per lloses que es recolzen sobre els murs. Al costat sud presenta una petita porta rectangular. Les mesures d'aquesta estructura són uns 2,5 m de llargada per 1 m d'amplada. Els murs són fets amb pedres de mida mitjana, de procedència local, disposades planes i falcades amb d'altres pedres més petites. Es conserva en la seva alçada original, 1 m, fet que impedeix estar dret al seu interior. És molt difícil atribuir a aquests tipus de construccions una cronologia precisa. Es documenten a partir del segle XVII i XVIII, relacionades amb pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. | 08254-6 | L'Esquirol | Aquesta cabana, construïda en un moment cronològic indeterminat, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, i també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire domèstic. És molt difícil atribuir a aquestes construccions una cronologia precisa, tot i que es documenten a partir del segle XVII i XVIII. La seva estructura és senzilla, i són construïdes amb material de procedència local. La base és de poca alçada, construïda amb pedra seca. La coberta sol ser de fusta o de lloses. | 42.0322100,2.3801200 | 448689 | 4653538 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65435-foto-08254-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65436 | Cabana del Dot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-dot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Edifici de planta rectangular que consta de dues plantes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a ponent. Presenta un gran arc de pedra desbastada, actualment tapiat, i uns grans ràfecs. Les façanes són de pedra sense treballar lligada amb morter de calç, tàpia i totxo. Els cavalls que sostenen la coberta són de roure. A la façana s'hi obren dues finestres el·líptiques. Al davant de la casa hi ha l'era, construïda amb rajoles de terrissa. | 08254-7 | El Dot (Sant Martí Sescorts) | La història de la cabana del Dot va lligada a la del mas. | 42.0273400,2.3414500 | 445484 | 4653022 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65436-foto-08254-7-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65441 | Cabana del Prat de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-del-prat-de-sant-julia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Cabana de grans dimensions, de planta rectangular, que consta de planta pis i entresolat. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un gran portal elevat d'arc carpanell. Hi ha dues pallisses laterals a la boca del portal, amb embigat de fusta. A la façana nord, a nivell de la pallissa, s'hi obre un portal d'accés a la mateixa, de pedra picada. El ràfec de la façana principal és molt sortit. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. A la façana est, seguint el traçat de la coberta, hi ha un annex lateral. | 08254-12 | El Prat de Sant Julià (Sant Julià de Cabrera) | La història de la cabana va lligada a la del mas el Prat de Sant Julià. | 42.0714400,2.3966900 | 450091 | 4657884 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65441-foto-08254-12-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65461 | Cabanes del Pla d'Aiats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanes-del-pla-daiats | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 266-267. | XX | En estat ruïnós. | Masia en estat ruïnós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a ponent. El portal és rectangular, fet de pedra i fusta. Les finestres són de distribució regular, construïdes amb totxo i fusta. Les façanes són de pedra lligada amb morter de cal, d'obra vista. A pocs metres de la casa, hi ha una bassa rectangular, construïda amb carreus de pedra, que s'omple de l'aigua de la pluja i d'escorrentiu. | 08254-32 | Pla d'Aiats (Sant Julià de Vilatorta) | Les cabanes del Pla d'Aiats es construïren després de la guerra, i s'abandonaren l'any 1955. El Pla d'Aiats havia estat artigat i conreat exclusivament amb enormes camps de patates excel·lentíssimes. L'any 1942 fou el primer any de sembradura i, per la gran qualitat de les mateixes, les destinaven per planter o llavor més que per al consum. Al servei d'aquesta enlairada explotació agrícola es bastiren les cabanes i s'acondicionà el grau d'Aiats com a camí de ferradura (PARÉS, 2001:266). | 42.0626700,2.4235400 | 452306 | 4656895 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65461-foto-08254-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65453 | Cal Gavatx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gavatx | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 139 i 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, centrat a la façana, és rectangular, de pedra treballada. Les obertures, de composició simètrica, majoritàriament són de pedra treballada amb afegitons de totxo. Se li adossen tres cossos annexos al sector oest: el primer, que cobreix gran part de la façana principal, que és utilitzat com a habitatge i com a garatge; el segon, corresponent a un garatge cobert per una gran terrassa; el tercer, corresponent també a un cobert amb terrassa. Al costat de la terrassa de tramuntana, hi a un cos semi cilíndric força alt i antic. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-24 | L'Esquirol | El nom original d'aquesta masia és la Maserata Nova o la Casa Nova de la Maserata, per abandó de la Maserata vella, ara en ruïnes. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com la 'Massarata'. El nom pel que es coneix actualment, prové de fet que una de les filles de la casa es casà amb un francès. | 42.0236500,2.3930300 | 449751 | 4652580 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65453-foto-08254-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65442 | Cal Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidrier-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 247. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, orientada al nord-oest. Les obertures són de disposició irregular, petites i emmarcades amb pedra treballada. A la façana est, hi ha un carreu datat i amb la següent inscripció: 'JOAN ROCA ANY 1859'. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. Presenta cossos annexos moderns al sud i a l'oest. L'edifici es troba a peu de l'antic camí ramader. | 08254-13 | Sant Julià de Cabrera | Antic hostal, a tocar del camí ramader de la Serra del Feu. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès, i en les llistes d'impostos com a forn vidrier. | 42.0739900,2.3944200 | 449905 | 4658169 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65442-foto-08254-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65442-foto-08254-13-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65636 | Camí dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-enamorats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | Es tracta d'un camí rural que mena del carrer Major del nucli de Cantonigròs fins al camí de la font del Rajolí, i segueix part del curs del torrent de Balà. És un itinerari curt i senzill, que travessa una fageda de gran bellesa natural. | 08254-207 | Cantonigròs | 42.0395100,2.4096300 | 451137 | 4654332 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65486 | Camí ral de Vic a Olot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic-a-olot | BUSQUETS, F. [et.al.] (2010) Travessant el Collsacabra: el camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau: història, ar¬queologia i patrimoni. Olot: Ajuntament d'Olot. CROSAS CASADESÚS, J. (2009) 'Mapa del camí ral de Vic a Olot'. Els Cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 18-19. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 195. ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. SERRA i CLOTA, A. (2006) 'El camí ral de Vic a Olot. Forma constructiva del Camí Ral'. Puigsacalm, any XXIIIè. Sant Esteve d'en Bas: GECA, p. 16. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra I'. Els cingles de Collsacabra, nº 61. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 20-23. SERRA i CLOTA, A. (2009) 'Els camins medievals al Collsacabra II'. Els cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 10-15. SERRA i CLOTA, A. (2010) 'Els camins medievals al Collsacabra III'. Els cingles de Collsacabra, nº 63. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra, p. 8-11. | V-XXI | Es tracta de l'antic camí que unia les viles de Vic i d'Olot travessant el Collsacabra. Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. És un eix entre capitals de comarca que no arriba als 45 km. Segons diversos investigadors, com Assumpta Serra (vegeu bibliografia), formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. El camí surt de les Masies de Roda i entra al terme municipal de l'Esquirol a les proximitats del Colom Gros, i segueix cap al nord, deixant a mà esquerra Sant Martí Sescorts. Continua paral·lel a la carretera C-153 fins al pont de la Teuleria, on s'enfila al collet de la Creu de Casserres, passa per l'hostal de les Palanques i el pont homònim, i creua el poble de l'Esquirol. El camí entra a Cantonigròs pel carrer Pompeu Fabra fins a esdevenir carrer Major, creua la riera de les Gorgues, i passa al costat de la Rotllada en direcció a Comajoan, ja en terme de Rupit i Pruit. | 08254-57 | Extrem sud-est del terme. | Els seus orígens són molt antics, d'època romana o anteriors. Formava part del traçat de la 'Strata Francisca', el camí de França, documentat ja des del segle X. | 42.0336000,2.3783300 | 448542 | 4653694 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65486-foto-08254-57-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al terme municipal de l'Esquirol el camí ral de Vic a Olot coincideix amb el camí de Sant Jaume.El Camí de Sant Jaume de Galícia és una gran ruta cultural que permet anar d'extrem a extrem de la península ibèrica, des del Cap de Creus fins al Cap de Finisterre. A Catalunya la ruta comença a Sant Pere de Rodes i segueix un traçat que passa pel monestir de Montserrat per arribar a Alcarràs (Lleida), on el Camí entra a l'Aragó. | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65669 | Camí ramader de la Serra del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-del-feu | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 211. | XIV-XX | Es tracta de l'antic camí ramader que travessa la Serra del Feu. Havia estat molt transitat pels ramats transhumants, però actualment resta abandonat i, en alguns trams, la vegetació l'envaeix i el desfigura. El seu recorregut transcorre a dues vessants, amb unes impressionants vistes panoràmiques. | 08254-240 | Sant Julià de Cabrera | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 42.0651200,2.3789100 | 448615 | 4657193 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65443 | Campamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campamar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248 | XIX | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra, amb l'any '1801' inscrit a la llinda. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. A la façana principal s'hi obren uns porxos amb pilastres de totxo a la planta i als dos pisos, seguint la mateixa coberta de l'edifici. Les mides aproximades de l'edificació són 13 m de llargada per 13 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç. La masia presenta diversos cossos annexos al voltant. A la façana oest hi ha una cabana d'era amb arc elevat i a la façana est i nord dos cossos de corts. | 08254-14 | Sant Julià de Cabrera | Les primeres referències documentals de la masia són de l'any 1350. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. L'aspecte actual de la masia és fruit de les reformes de les que va ser objecte al segle XIX. | 42.0764200,2.3848800 | 449118 | 4658444 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65443-foto-08254-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65445 | Camprodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprodon | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal és d'arc de mig punt adovellat, amb l'any '1722' inscrit. Hi ha dos portals de factura contemporània. Les obertures són de disposició regular, diverses construïdes amb pedra treballada. Al primer pis s'hi obre una finestra sobre el portal, amb ampit motllurat i llinda escripturada, i una altra també datada del mateix any. Al segon pis hi ha dues finestres apaïsades. La façana nord presenta un cos adossat de pedra i totxana. Les mides aproximades de l'edifici són 14 m de llargada per 14 m d'amplada. Els murs de façana són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats i pintats, amb pedres cantoneres. | 08254-16 | Sant Martí Sescorts | Masia que pertany a la batllia del Cabrerès des del segle XV. | 42.0339900,2.3006000 | 442108 | 4653787 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65445-foto-08254-16-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65447 | Can Clavell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-clavell-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. El portal principal és d'arc rebaixat de maó. La façana de migdia presenta un portal rectangular, de pedra, i un cos annex que ubicava l'antic forn de pa. Les finestres són de disposició irregular, de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-18 | L'Esquirol | Can Clavell va formar part del patrimoni del mas Campàs. | 42.0357800,2.3755600 | 448314 | 4653937 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65447-foto-08254-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65447-foto-08254-18-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65448 | Can Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-codina-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, amb llinda escripturada. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra treballada. Al primer pis hi ha un balcó ampitador amb barana de forja i, a les golfes, sobre el balcó, un altre de les mateixes característiques. A la façana oest s'hi obren, a la planta, tres finestres petites rectangulars amb forjat; al primer pis, tres més amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres quadrades també amb ampit motllurat. A la façana nord hi ha a la planta un cos petit (comuna), adossat al sector est amb una finestreta de gres; al primer pis hi ha una finestra i a les golfes una altra. A la façana est, hi ha dues finestres al primer pis i una a les golfes. Les mides aproximades de l'edificació són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, a excepció de la façana nord. A la façana principal s'hi adossa un cos annex, amb funció de galliner. | 08254-19 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es relaciona amb la de l'antic mas Tresserres, documentat des de l'any 1138. | 42.0218800,2.3873300 | 449277 | 4652387 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65448-foto-08254-19-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65451 | Can Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-foradada | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Al sector oest, s'hi adossa un annex cobert, en part, amb uralita, i a façana est, un altre cobert a la planta baixa. El portal és rectangular, de pedra treballada de gres, amb llinda escripturada, actualment il·legible pel seu mal estat de conservació. Les finestres són de disposició simètrica, de pedra treballada. A la planta, s'hi obre una petita finestra amb forjat; al primer pis, una finestra central amb ampit motllurat i dues finestres rectangulars laterals; i a les golfes, sota el carener, una petita finestra amb llinda de roure. La façana oest presenta un portal al sector nord i un altre al cobert adossat; al primer pis hi ha una finestra. A la façana nord, hi ha dues petites finestres a la planta i una altra al primer pis. A la façana est, hi ha una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-22 | Sant Martí Sescorts | 42.0221700,2.3182200 | 443556 | 4652463 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65451-foto-08254-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M25. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65455 | Can Mont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mont | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 242. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada, amb la llinda datada amb l'any 1804. Les finestres són de disposició irregular, de pedra. Les mides aproximades de l'edificació són 16 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres. A la façana nord presenta un cobert annex, d'una sola planta. | 08254-26 | Sant Julià de Cabrera | Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com a 'casa de pagès'. | 42.0561900,2.3985700 | 450235 | 4656190 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65455-foto-08254-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65455-foto-08254-26-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Segons la documentació consultada, la masia era anomenada també les Perxes de Dalt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65457 | Can Pelat o mas Mallarigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pelat-o-mas-mallarigues | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent. Les obertures són de disposició irregular, emmarcades amb pedra o totxo. La façana principal presenta un porxo al primer pis i un portal d'arc escarser de totxo. Les mides aproximades de l'edificació són 11 m de llargada per 8 m d'amplada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, una part arrebossades i una altre, d'obra vista. Presenta un gran annex modern, amb funció d'habitatge. | 08254-28 | Passeig de les Gorgues, nº 59 , 08511, l'Esquirol. | Presenta una llinda amb la següent inscripció: 'Joseph Mascaró masia 1767 me facit'. | 42.0294900,2.3705900 | 447898 | 4653242 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65457-foto-08254-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65676 | Can Rifà o Santa Maria del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-o-santa-maria-del-roure | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MARIMON, S. (2009) 'D'opulenta torre d'estiueig a alberg'. Sàpiens, nº 80. Barcelona: Sàpiens Publicacions, p. 63. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. A l'angle de tramuntana se li adossa una torre de planta circular, que consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula àrab ceràmica. El portal és d'arc de mig punt, de pedra treballada, amb dos petits capitells a banda i banda. Les obertures són de disposició simètrica, emmarcades amb pedra, de tipologies diverses: rectangulars, circulars, d'arc de mig punt i d'arc rebaixat. Els murs són de paredat comú, d'obra vista. En destaca l'escala interior de fusta, d'estil modernista, que dona accés als pisos superiors. | 08254-247 | C/ de Sant Roc nº 4, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0423300,2.4085000 | 451046 | 4654645 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65458 | Can Rispet o can Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rispet-o-can-plans | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 281. | XVIII | Petita masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de composició irregular, majoritàriament de pedra amb llinda de fusta. El primer pis presenta un porxo de fusta d'estil català, segurament modern. Les mides aproximades de l'edificació són 7 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. A les façanes oest i nord hi ha dos cossos annexos, amb funció de garatge i galeria. L'edifici va ser objecte d'obres de restauració i reforma integral. | 08254-29 | L'Esquirol | La història d'aquesta masia es troba relacionada probablement amb la del mas Tresserra. Consta en el Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich de l'any 1860, com a 'casa de pagès'. | 42.0250000,2.3928900 | 449740 | 4652730 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65458-foto-08254-29-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65456 | Can Xeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xero | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada, i la llinda presenta inscrit l'any '1779' amb una creu al mig. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament construïdes amb totxo i algunes de pedra. En destaca la finestra situada sobre el portal, de pedra, amb l'ampit motllurat. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-27 | Sant Martí Sescorts | 42.0392600,2.3053900 | 442509 | 4654369 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65456-foto-08254-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M46. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65653 | Cap de Mort o Ninot de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues | OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. | Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 08254-224 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 42.0127300,2.3411900 | 445450 | 4651400 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65463 | Capella de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 194. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.34. | XIX | Capella de petites dimensions, d'una nau, de planta rectangular. És dedicada a Sant Francesc Xavier i forma part del mas la Bertrana. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular de pedra treballada; amb la següent escriptura a la llinda: 'COR-COR. FCO. BERTRANA 1816'. A sobre el que hi ha un petit òcul. La façana principal també presenta un campanar d'un ull, amb campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç d'obra vista. | 08254-34 | La Bertrana (l'Esquirol) | La història de la capella està relacionada amb el mas la Bertrana. Es va construir l'any 1818, segons consta a la data de la seva llinda, sobre el solar de la parròquia antiga. Conserva una imatge de la Puríssima Concepció, procedent de la capella del mas la Orra de Sant Boi de Lluçanès. | 42.0264800,2.3582100 | 446870 | 4652915 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65463-foto-08254-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65607 | Capella de Sant Ferriol o de la Immaculada Concepció | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-ferriol-o-de-la-immaculada-concepcio | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XVIII | Capella d'una nau, de planta rectangular, de petites dimensions. Estilísticament presenta característiques renaixentistes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat en direcció sud est, amb la façana alineada amb la capçalera Interiorment està dividida en tres trams, coberts amb volta quatripartida. El presbiteri és marcat i presenta un retaule amb la Verge dels Dolors. És decorada, interiorment, amb elements d'estuc. El portal és rectangular, amb decoracions de tríglifs i al damunt un frontó. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya sense campana. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç arrebossats, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-178 | Mas Codinac (Sant Martí Sescorts) | La capella va ser construïda al segle XVII per l'hereu del mas Codinac, i dedicada a Sant Ferriol. El mas Codinac era una casa pairal benestant que, tot i que pertany al terme de l'Esquirol, històricament va lligat a la parròquia de Sant Feliu de Torelló. La sagristia és de l'any 1786. Segons la documentació, hi havia un retaule barroc esculpit al segle XVII i decorat al segle següent, amb una imatge de la Immaculada al centre i als costats les imatges dels sants Ferriol i Segimon. | 42.0445600,2.2992300 | 442004 | 4654961 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65607-foto-08254-178-2.jpg | Legal | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65619 | Capella de Santa Maria de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-de-les-planes | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. FONT i RIUS, J. (1970): La capelleta de la Mare de Déu de les Planes. Treball premiat en el concurs de Poesia de Cantonigròs. Cantonigròs: Concurs de Poesia. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 145-148. | XVIII | Capella d'una sola nau, de petites dimensions, amb absis semicircular i un xic peraltat. Es troba annexionada al mas de les Planes i és dedicada a Santa Maria. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Interiorment està dividida en dos trams i coberta amb volta de creueria; les nerviacions moren a la paret formant un cul de llàntia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Al davant hi ha un atri sostingut per pilars i cobert a dues vessants. La façana de migdia presenta un altre portal, que comunica amb l'antiga biblioteca del mas. A la façana de ponent, s'obren dos òculs. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres regulars. | 08254-190 | Les Planes (Cantonigròs) | L'aspecte actual de la capella és obra de les remodelacions de les que va ser objecte als segles XVIII i XIX, tot i que els seus orígens podrien ser molt més antics. | 42.0437200,2.4111500 | 451266 | 4654798 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65619-foto-08254-190-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/