Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65633 | Font de Sant Julià de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-julia-de-cabrera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GRUP DE DEFENSA DEL TER. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Vic: Ed. Eumo, p. 92. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 246. | XVIII | La font de Sant Julià es troba a uns 200 m al nord-est de Sant Julià de Cabrera, al bell mig del torrent. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És construïda amb un mur de carreus lligats amb morter, del que surten dos brocs metàl·lics, pels que raja l'aigua. Al mur hi ha esculpits una imatge de sant Julià a cavall i un escut, amb l'any '1743' inscrit. A tocar de la font, hi ha una gran taula i bancs de pedra treballada. | 08254-204 | Sant Julià de Cabrera | 42.0730600,2.3994400 | 450320 | 4658063 | 1743 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65633-foto-08254-204-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65634 | Salt i gorg d'en Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-i-gorg-den-cardona | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 142. | El salt i el gorg d'en Cardona es troben a la riera de Sant Martí, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gran gorg, en un indret de gran bellesa. | 08254-205 | Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts. | 42.0121200,2.3369000 | 445094 | 4651335 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65634-foto-08254-205-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Antigament era conegut com a Salt del Cabrit, i aquest últim era el 'Salt Gros de la Gorga'. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65635 | Pont de Sant Martí o de la Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-marti-o-de-la-teuleria | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XIX | Pont d'un sol arc, situat a tocar del Hostal Gorgues o Casa del Pont, que salva la riera de Sant Martí al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, sense baranes. En realitat són dos ponts units: el que dóna al costat de ponent és el més anti i el de llevant és posterior. | 08254-206 | Sant Martí Sescorts | El pont antic fou construït al segle XVII, i al segle XIX fou objecte d'obres per tal de consolidar l'estructura de l'antic pont i fer-lo més ample. | 42.0125500,2.3352900 | 444961 | 4651383 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65635-foto-08254-206-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Al Catàleg de béns del POUM és anomenat com a Pont de les Gorgues o de Sant Martí. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65636 | Camí dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-enamorats | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | Es tracta d'un camí rural que mena del carrer Major del nucli de Cantonigròs fins al camí de la font del Rajolí, i segueix part del curs del torrent de Balà. És un itinerari curt i senzill, que travessa una fageda de gran bellesa natural. | 08254-207 | Cantonigròs | 42.0395100,2.4096300 | 451137 | 4654332 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65636-foto-08254-207-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65637 | Goigs de Sant Pere Pescador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-pescador | AMADES, J. (1984) Costumari Català, el curs de l'any, vol.4. Barcelona: Salvat, p. 303. DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | XIX | Ja no es canten. | Els Goigs en honor de Sant Pere Pescador que es cantaven a la capella dels pescadors de Manlleu, a la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues, van ser escrits pel manlleuenc Joan Baptista Güell, l'any 1896. Es van extraviar i han estat retrobats recentment. Fins fa poc temps, l'única constància documental que se'n tenia era una carta manuscrita pel poeta Jacint Verdaguer amb la qual s'adreçava a l'autor del text, que li havia demanat l'opinió sobre la seva obra. Van ser impresos a la Tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic. | 08254-208 | Sant Pere Pescador (pantà de Sau) | L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu. Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla. | 42.0101500,2.3404000 | 445382 | 4651114 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65637-foto-08254-208-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions i fotografia procedents del web DEVOCIOTECA. JOAN ARIMANY JUVENTENY: http://devocioteca.blogspot.com.es/ | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65638 | Santa Maria de Corcó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-corco | GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 23. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó. | XVIII-XX | Església d'una sola nau, de planta rectangular. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal. El temple està orientat de llevant a ponent. Interiorment el presbiteri és marcat i forma capelles als murs laterals, i és cobert amb volta quatripartita; als peus hi ha el cor. Està decorada amb pintures. El portal és rectangular, emmarcat amb pedra; ambdues bandes presenten una fornícula, amb les figures de Sant Joaquim i Santa Anna. Sobre el portal hi ha un òcul. El capcer és triangular. A l'extrem de tramuntana hi ha un campanar torre; que presenta a la part superior un mirador. Les obertures que emmarquen les campanes són en forma d'ogiva. Els murs són de paredat comú i arrebossats, a excepció del campanar, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. | 08254-209 | Pl. Església s/n, 08511, l'Esquirol. | L'antiga església de Santa Maria de Corcó, de la que no es coneixen vestigis, es trobava entre el mas Bertrana i la rectoria vella. L'església de Santa Maria de Corcó de l'Esquirol es va construir entre els anys 1721 i 1762, en substitució de la primitiva església. Aquest trasllat va ser motivat pel gran creixement demogràfic del nucli de l'Esquirol, situat a redós de l'antic camí de Vic a Olot. Era obra de l'arquitecte Josep Morató. L'església i la seva rectoria van ser incendiades i arrasades el dia 21 de juliol de l'any 1936 i destruït el seu ric arxiu parroquial. Només va subsistir el campanar, amb la torrella superior destruïda i reemplaçada per un bastiment de ferro per a sostenir les campanes. La nova edificació, de l'any 1940, és obra de l'arquitecte Josep Maria Pericas. | 42.0350600,2.3694400 | 447807 | 4653861 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65638-foto-08254-209-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Maria Pericas, arquitecte. | Josep Maria Pericas i Morros (Vic,1881-Barcelona, 1966):Va ser un destacat arquitecte català. En les seves obres es poden apreciar les influències modernista en contraposició a la medieval, especialment romànica, així com una altra de l'escola vienesa. Tanmateix, va inspirar-se en l'arquitectura popular catalana. També són destacades les seves facetes com a arqueòleg i historiador. | 98|119|96 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||
| 65639 | Molí de la Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-masallera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 243. | XVIII | Es tracta d'un antic molí, reconvertit posteriorment en habitatge. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La façana principal presenta un cos annex de porxos, amb pilar central de pedra i estructura de fusta. Les obertures són de disposició irregular, majoritàriament amb llinda de fusta i brancals de pedra. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-210 | La Masallera (Sant Julià de Cabrera) | El molí pertany a la hisenda de la Masallera. Fa diversos anys, es va adaptar l'edifici com a corrals, es va terraplenar la bassa i es van tapar els recs. | 42.0621300,2.3974700 | 450148 | 4656850 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65639-foto-08254-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M80. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65640 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-0 | PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 114-116. | XX | Ja no es celebra. | La festa de Corpus es celebrava cada any a l'Esquirol, amb el tradicional ofici solemne i la processó. Acabada la cerimònia religiosa, el Santíssim Sagrament sortia en processó amb la Custòdia i sota tàlem. La comitiva anava encapçalada pel mossèn, acompanyat pels escolans i els infants que havien fet la comunió el diumenge abans, amb creu i gonfanons, els homes al darrera i les dones al davant. La processó transcorria pels principals carrers del poble, que havien estat engalanats amb flors i vànoves a les finestres i als balcons. Totes les processons feien el mateix recorregut: de l'església a la plaça, baixaven pel carrer Major fins a la font, tornaven a pujar fins a can Manel, allà giraven i tornaven a l'església. Es disposava un altar a la plaça, un altre a cal Secretari (al mig del carrer Major) i l'últim al davant de cal Manel; a cada un es parava el seguici per cantar i rebre la benedicció solemne. El Corpus Christi es va deixar de celebrar a l'Esquirol a finals de la dècada dels anys vuitanta del segle passat. | 08254-211 | L'Esquirol | El Corpus Christi o Cos de Crist, és una festivitat catòlica, d'origen medieval, que es celebra per a commemorar l'Eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic, el dijous o el diumenge següent a l'octava de Pentecosta. Actualment es celebra en diferents punts de Catalunya, amb un perfil molt més lúdic i pagà, havent perdut molt dels seus elements litúrgics originals. Es per això que es consideren les processons del Corpus com l'antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors de pobles i ciutats. | 42.0350800,2.3689900 | 447770 | 4653864 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||
| 65641 | L'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 216. PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p.199. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. A la façana principal, a la part central, el ràfec és molt sortint. Està adossada a la masoveria vella per un pont cobert al primer pis, sota el qual s'observa un escaire de carreus. Les obertures són de pedra treballada, i únicament les de la façana principal són de disposició regular. El portal d'entrada, centrat a la façana, és rectangular; al primer pis, s'obre una finestra datada amb l'any '1679'. A la façana est hi ha una finestra esculturada amb un llangardaix. Les mides aproximades de l'edifici són 16 m de llargada per 12 m d'amplada. Els murs de la planta són de pedra lligada amb morter de calç, i els del pis i les golfes són de tàpia. Les façanes són d'obra vista, a excepció de la façana principal, que conserva part de l'antic arrebossat. | 08254-212 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XII. Segons consta a la documentació, l'Arimany va ampliar les seves terres a mitjans segle XIV, amb l'adquisició d'alguns masos rònecs (PLADEVALL, 2002: 199). Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Pere Arimany'. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860. | 42.0498700,2.3864000 | 449223 | 4655495 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65641-foto-08254-212-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65642 | Aplec de Santa Margarida de Vila-seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-margarida-de-vila-seca | XX-XXI | L'Aplec de Santa Margarida de Vila-seca es celebra anualment el primer diumenge de setembre. És organitzat per l'associació de veïns 'La Veu de Sescorts'. Després de l'ofici religiós, amb els cants dels goigs, es fa un dinar popular i alguns jocs i sortejos. | 08254-213 | Santa Margarida de Vila-seca (Sant Martí Sescorts) | 42.0572500,2.3335200 | 444853 | 4656348 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65642-foto-08254-213-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Abel Rubió i Serrat.Fotografies del facebook de La Veu de Sescorts. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65643 | Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-parroquial-de-poesia-de-cantonigros-i-festa-literaria-del-collsacabra | PARRÒQUIA DE SANT ROC DE CANTONIGRÒS DEL BISBAT DE VIC (1966) XXIII Concurs parroquial de poesia i festa literària del Collsacabra dedicada al cinquantenari de la mort de Torras i Bages (Tríptic). Vic: Anglada. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 14 | XX | Ja no es celebra. | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Els promotors van ser mossèn Josep Cruells i Rodellas, Jordi Cots i Joan Triadú i Font. Va ser el certamen literari en llengua catalana més important durant el franquisme i hi van participar les principals figures literàries del país, com Carles Riba, Miquel Llor, Ramon Folch i Camarasa, Miquel Martí i Pol, etc. Es concedien premis simbòlics de poesia, narració, teatre infantil i assaig breu. Des de l'any 1963 va impulsar el Premi Cavall Fort. L'any 1968 el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, organitzades cada any a una ciutat diferent de Catalunya. | 08254-214 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, que va aplegar a destacades personalitats de l'època. Es va convertir en un nucli de resistència cultural, motiu pel qual va ser vigilat per la policia franquista, malgrat la protecció eclesiàstica que tenia. | 42.0403200,2.4051500 | 450767 | 4654424 | 08254 | L'Esquirol | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La documentació relativa al concurs va ser recopilada per Teresa Clota i Pallàs, de Cantonigròs, i es troba dipositada a la Biblioteca de Catalunya, amb còpia a la Biblioteca Joan Triadú de Vic.Fotografia facilitada per Carles Comella (l'autor és manent i el propietari físic la Parròquia de Cantonigròs). | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65644 | Font de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bertrana | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 10. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | L'indret on hi ha la font es troba inundat. | La font de la Bertrana es troba a uns 120 m a llevant de cal Masover, a tocar del camí. Es tracta d'una font monumental de gran valor patrimonial. És una font ben arranjada, d'obra, a l'interior d'un petit cobert amb volta, construït amb pedres treballades i totxo lligats amb morter de calç. De la font hi raja un bon raig d'aigua que cau a una pica de pedra, a nivell del sòl. El mur que emmarca la volta presenta dos destacats baix relleus, un d'ells representa un cavall i a l'altre hi ha inscrit l'any '1783', envoltat de motius vegetals. A tocar de la font, hi ha un llarg safareig rectangular de pedra, amb l'any '1867' inscrit. El rec que recull l'aigua de la font i la condueix al torrent està obturat i no desguassa correctament, pel que l'indret on hi ha la font es troba inundat. | 08254-215 | La Betrana (l'Esquirol) | 42.0258500,2.3595600 | 446982 | 4652845 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65644-foto-08254-215-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65645 | La Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bertrana | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) “Parròquia antigua de Corcó: Situació de l'antiga Parroquial”. Setmanari Català, Any IV: nº 22. Manresa, p. 345-347. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 117-118, 121-123, 194-195. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, dues plantes pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. El portal es d'arc de mig punt adovellat i es troba descentrat. Les finestres són de disposició simètrica, majoritàriament de pedra treballada. A la part esquerra, a nivell del primer pis, hi ha una eixida amb un portal amb llinda decorada. A la façana de migdia, s'hi obren galeries d'arc de mig punt. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. Hi ha un mur que envolta la casa i tanca la lliça, amb dos portals d'accés, un a tramuntana i l'altre a migdia. El recinte dels horts també es troba tancat per un mur que presenta, a la banda de tramuntana, un portal d'arc rebaixat amb la següent inscripció: 'CONSTRUIDO POR FRAN 1870 CO BERTRANA Y ALIBES'. La casa té diverses masoveries. | 08254-216 | L'Esquirol | La Bertrana és una casa senyorial que al llarg dels segles ha estat molt modificada. Dins del recinte es trobava el llegendari mas Corcó. Segons la documentació, l'any 1361 el senyor de Cabrera otorga en enfiteusi la masoveria de Folguerons de Puigdavi a Arnau Bertrana, hereu de la Bertrana. En destaca la figura d'en Miquel Bertrana, que va representar del sindicat remença en l'elaboració del text de la Sentència Arbitral de Guadalupe l'any 1486, com a síndic escollit per a la diòcesis de Vic (PLADEVALL, 2002: 206-207). Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553, quan hi habitava Bartomeu Bertran. La Bertrana va ser, durant segles, el mas que emparava l'antiga església de Santa Maria de Corcó. Al segle XVIII va deixar aquesta funció pel trasllat de la parròquia al nucli de l'Esquirol. Durant el segles XVIII i XIX va ser objecte d'obres de reforma i ampliació. | 42.0266900,2.3579600 | 446850 | 4652939 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65645-foto-08254-216-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A la cuina de la casa, hi ha un relleu que emmarca una aixeta, realitzat sobre un bloc rectangular de pedra, que presenta motllures a la part superior i un petit bordó a la resta del rectangle. Al centre del bloc, hi ha un relleu sobresortint que representa un rostre de forma ovalat, amb ulls, nas i boca, i cabells rinxolats, realitzats en un relleu més baix. Al centre de la boca hi ha una aixeta de llautó.Es troba protegit pel Catàleg de béns a protegir POUM 2007, X1. Bé d'interès. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65646 | Rectoria Vella o cal Masover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella-o-cal-masover | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 123, 194. | XVI-XVII | Masia de planta en forma de 'L' que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. Es troba assentada sobre el desnivell natural del terreny. Presenta un cos annex de planta baixa. Les obertures, de disposició irregular, són de pedra treballada. A la façana de tramuntana hi ha un portal a nivell del primer pis, que fa espona de pou. En aquest sector, s'obre una finestra d'estil gòtic amb una espitllera a sota l'ampit. A migdia, hi ha un portal que tanca la lliça amb l'any '1686' inscrit a la llinda. El mur de llevant presenta una escala d'accés al primer pis, que presenta un portal adovellat i una finestra romànica. Hi ha també al primer pis un porxo que envolta la casa, sostingut per un pilar assentat sobre la barana de l'escala. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats en gran part, deixant vistos els escaires i elements de ressalt. | 08254-217 | La Bertrana (l'Esquirol) | La Rectoria Vella va ser construïda l'any 1350 i funcionava com a casa rectoral de l'antiga parròquia de Santa Maria de Corcó, que al segle XVIII es va traslladar al nucli de l'Esquirol passant a ser una casa de pagès, patrimoni del mas de la Bertrana. | 42.0262000,2.3579800 | 446851 | 4652885 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65646-foto-08254-217-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M81. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65647 | Font de la Parra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-parra | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 11. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font de la Parra es troba a poca distància a l'oest de la masia homònima, a tocar del torrent. És una font d'obra, bastida amb totxo, i presenta tres brocs metàl·lics (un d'ells de cop). L'aigua que raja per dos dels brocs cau a una pica rectangular de pedra. Es troba en un indret per sota del nivell del pla, al que s'hi accedeix per mitjà de tres graons de pedra. | 08254-218 | La Parra (l'Esquirol) | 42.0480900,2.3685100 | 447741 | 4655309 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65647-foto-08254-218-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65648 | Font del Quintà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-quinta | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 12. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | El bestiar utilitza la font per a beure, pel que es troba en perill de que es malmeti. | La font del Quintà es troba a uns camps de conreus, entre la carretera dels Quatre Camins i el torrent de la Parra. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un broc i cau directament al terra. | 08254-219 | L'Esquirol | 42.0403200,2.3696800 | 447831 | 4654445 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65648-foto-08254-219-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol perquè, durant la visita, l'indret es trobava completament enfangat per les intenses plujes dels dies anteriors. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65649 | Font de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrera | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 15 PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 245. VINYETA i LEYES, R. (1984) El Collsacabra, Cabrera: Cantonigròs. Torelló: Celblau. p. 29. | XX | La Font de Cabrera es troba a tocar del camí de Cantonigròs a Sant Julià de Cabrera, entre el molí de la Masallera i la Masallera, a tocar del rec. Es tracta d'una font en forma de pedró, que guarda una imatge de la Mare de Déu de Cabrera. Té un bon cabal i presenta la següent inscripció: ANTIC BASSAL, CAMÍ ENLLÀ, JO SÓC LA FONT DE CABRERA. PLASMADA EN RÚSTIC ALTAR PER LA FE DELS MASALLERA. A tocar de la font hi ha una taula amb uns bancs de pedra. | 08254-220 | Sant Julià de Canbrera | 42.0644000,2.3988600 | 450265 | 4657101 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65649-foto-08254-220-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65650 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-0 | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 16. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font de la Roureda es troba pròxima al mas homònim, seguint el camí de la casa, a una zona de bosc. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un pedrís. | 08254-221 | La Roureda (l'Esquirol) | 42.0237700,2.3801600 | 448685 | 4652601 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65650-foto-08254-221-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65651 | Font del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-viver | CASADESÚS, D.; RIEROLA, S. (2009) Anàlisi de les aigües de deu fonts del Cabrerès i la seva flora. Treball de recerca batxillerat de Institut Miquel Martí i Pol (Roda de Ter), p. 17. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Viver es troba a una zona boscosa, al nord de la masia de Trasserra. S'hi accedeix per un camí de bast, que es pren des de l'antic camí de Sant Bartomeu. Es tracta d'una font ben arranjada, construïda amb un mur de paredat comú. L'aigua raja per un broc de cop i cau al terra. Es troba en un indret enverdissat. | 08254-222 | L'Esquirol | 42.0174600,2.3803100 | 448693 | 4651901 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65651-foto-08254-222-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia del Catàleg de béns del POUM, degut a que durant la visita no es va poder accedir a l'indret per trobar-se molt enverdissat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65652 | Puigdauret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdauret | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 200. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Presenta diversos cossos adossats: a la façana oest, un cos de porxos a nivell de planta i pis, amb dos pilars de totxo; a la façana nord, un cobert de totxana al sector oest, i un cos allargat adossat a la planta al sector est; i a la façana est, un garatge a la planta. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. La façana principal presenta, a la planta baixa, un portal rectangular amb llinda esculturada i datada amb l'any '1722', una finestra i un portal d'accés als porxos; al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat; i a les golfes, tres finestres més. La façana nord presenta un portal als baixos, sota una terrassa que està al nivell del primer pis, un portal i tres finestres; al sector est, quatre finestres al primer pis i una finestreta sota el carener. La façana est presenta una finestra al primer pis. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, deixant a la vista els escaires i elements de ressalt. | 08254-223 | L'Esquirol | Les referències documentals més antigues de la masia són del segle XIV. Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts de l'any 1553, on consta 'Joan Puigdeuret'. | 42.0500400,2.3611000 | 447129 | 4655530 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65653 | Cap de Mort o Ninot de les Gorgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-mort-o-ninot-de-les-gorgues | OSONA CLIMBS: http://osonaclimbs.blogspot.com.es/ PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 180. | Es tracta d'una estructura rocosa, amb una forma molt característica situada a llevant del meandre de les Gorgues, arran de riu, a tocar de la seva unió amb les Paganes. El Cap de Mort o Ninot de les Gorgues és un dels referents dels inicis de l'escalada a Osona, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 08254-224 | Les Gorgues, Sant Martí Sescorts. | L'ascensió al Cap de Mort es va popularitzar entre els escaladors osonencs, a les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat. | 42.0127300,2.3411900 | 445450 | 4651400 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65653-foto-08254-224-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65654 | El Ter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ter | <p>GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA: www.enciclopedia.cat</p> | <p>El Ter neix a Ulldeter, dins del terme de Setcases (Ripollès) al Pirineu Oriental, a uns 2.400 metres d'altitud. És el segon riu més llarg de Catalunya després del Segre, amb 208 quilòmetres de recorregut, i transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a la platja de Pals, al terme de l'Estartit. El riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, fet pel qual és de règim intermedi, i presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. Des de la seva capçalera fins a Osona, transcorre de nord a sud del territori, fins que a l'alçada de Manlleu es desvia vers a l'est. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria. A la llera hi creix la vegetació de ribera característica, com els verns, salzes, àlbers, pollancres, tamarius, oms, canyissars i bogars. És hàbitat de nombroses espècies animals, com el martinet, el bernat pescaire, el corb marí gros, la serp d'aigua, la rata d'aigua, etc. I s'hi observa la presència de colònies d'esponges d'aigua dolça.</p> | 08254-225 | Extrem de migdia del terme municipal, Sant Martí Sescorts. | 42.0077300,2.3425700 | 445560 | 4650844 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65654-foto-08254-225-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-07-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65655 | Salt d'en Nara o de la riera de les Paganes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-den-nara-o-de-la-riera-de-les-paganes | VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p.8. | El salt d'en Nara es troba a la riera de les Paganes, a poca distància de la seva unió amb les aigües de les Gorgues. Es tracta d'una petita cascada que dona pas a un gorg, envoltat de bosc. Uns metres més avall, a la desembocadura de la riera, es troba el Salt Gran de les Paganes. | 08254-226 | Les Gorgues (Sant Martí Sescorts) | 42.0152500,2.3405600 | 445400 | 4651680 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65655-foto-08254-226-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Una de les fotografies és extreta del portal wikiloc, degut a que durant la visita a l'indret, al mes de setembre, gairebé no baixava aigua pel salt. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65656 | Bores d'en Masallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bores-den-masallera | <p>ESPELEOÍNDEX: http://www.espeleoindex.com/ BORRÀS,J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1981) 'El Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme'. Catàleg Espeleològic de Catalunya Vol.6:1-292. Barcelona: Ed. Políglota. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º edició). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 38 i 244.</p> | <p>Les Bores d'en Masallera són un conjunt d'esquerdes i cavitats naturals disseminades situades a uns 500 m del coll del Bram. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós, format per llastres paral·leles de roques, una mica inclinades i de gran llargada i fondària, lleugerament extraplomades sobre el barranc. Les cavitats son fruit de l'atracció del buit al costat del cingle, que ha produït la gènesi de diverses esquerdes de despreniment. Per accedir a l'interior de les bores, cal entrar per alguna de les seves boques, recórrer els diversos passadissos i grimpar entre els blocs encastats.</p> | 08254-227 | Sant Julià de Cabrera | <p>Les Bores d'en Masallera van ser explorades, entre els anys 1978 i el 1981, pel Grup Espeleològic de Mollet, que va realitzar una intensa tasca de recerca i exploració a la zona del Cabrerès.</p> | 42.0676000,2.4103700 | 451220 | 4657450 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65656-foto-08254-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65657 | Afrau, cascada i gorg de Teixidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/afrau-cascada-i-gorg-de-teixidors | PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 190. VINYETA i LEYES, R. (1980) El Collsacabra: els salts i cascades. Torelló: Celblau, p. 12. | Es tracta d'una profunda fondalada encerclada de cingles, a la riera de les Gorgues, a poca distància del Pedró. L'aigua salta per una majestuosa cascada i cau a un gorg molt pregon, que es coneix com 'la Gruta', probablement per la balma que hi ha a sobre del saltant. | 08254-228 | Les Gorgues, l'Esquirol | 42.0230400,2.3669500 | 447591 | 4652528 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65657-foto-08254-228-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són extretes del blog de l'atleta Paris Canals Rovira: http://ultraparis.blogspot.com.es, degut a la dificultat d'arribar a peu del gorg. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||||
| 65658 | Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-faig-1 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XIX | La font del Faig es troba a un trencant que surt del camí vell de Tavertet a Cantonigròs, al naixement del torrent de Balà, a l'entorn del pla d'Ardura. És envoltada d'una fageda que destaca per la seva bellesa natural. Es tracta d'una font ben arranjada, formada per una llosa quadrangular de pedra treballada, amb un broc, que presenta la següent inscripció: 'Bach Planas 1841'. La llosa culmina amb una altra pedra treballada, en forma triangular, i per sobre hi ha un petit forat on antigament hi havia una petita imatge. La font es troba emmarcada, a banda i banda, per un petit mur de pedres lligades amb morter, a mode de banc. | 08254-229 | Cantonigròs | 42.0390800,2.4225100 | 452203 | 4654277 | 1841 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65658-foto-08254-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65658-foto-08254-229-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Cada any s'hi celebra el dinar de la font del Faig per la Festa major de Cantoni, amb arrosada popular, sorteig de pernils i sardanes | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65659 | Roure de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-loliva | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | El roure de l'Oliva es troba al costat de la masia. Es tracta d'un exemplar monumental, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat. | 08254-230 | L'Oliva (l'Esquirol) | 42.0510100,2.3699500 | 447862 | 4655632 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65659-foto-08254-230-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65660 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva-3 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 214. | XVIII | Masia de planta quadrada, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a tramuntana. Es troba adossada al desnivell natural del terreny. Les obertures són de disposició irregular, de pedra de gres treballada. La façana principal presenta, a la planta, un portal rectangular amb la llinda datada, amb l'any '1752', i dues finestretes amb llangardaix i, al primer pis, dues finestres quadrades. A la façana est se li adossa un cos annex, amb la teulada més baixa. Es troba unit a un altre gran cos annex, cobert a una sola vessant, que presenta un portal en la façana nord. A la façana oest, a la planta, hi ha un portal amb llinda de fusta corbada i tres espieres; i al primer pis, tres finestres amb ampit motllurat. A la façana sud hi ha un cos de porxos, que presenta un portal rectangular, i un finestral al primer pis, que il·lumina la cuina del habitatge. Les mides aproximades de l'edifici són 11 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, de pedra vista. | 08254-231 | L'Esquirol | Es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts, des de el segle XVII. | 42.0509800,2.3719800 | 448030 | 4655627 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65660-foto-08254-231-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65661 | Corranda de sega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corranda-de-sega | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sant Bartomeu del Grau i Sant Martí Sescorts. La lletra és tal i com segueix: Mare de Déu quin sol que en fa, tinc una set que m'escanya, i l'animal del davanter no m'en crida mai la garba! La següent cançó de 'Corranda de sega' és recollida a l'Esquirol i Sau. La lletra és tal i com segueix: I ai quin llanto que ara veig, i quin llanto que s'espera. Malparit del davanter, que no crida mai a beure! | 08254-232 | L'Esquirol | Antigament, mentre els pagesos segaven i batien, cantaven; era una feina llarga i monòtona, que ho afavoria. Aquesta cançó te a veure amb les tasques concretes que es feien durant la sega. A partir del moment en què aquestes feines es van mecanitzar, les cançons van perdre la seva funció. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53146 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65663 | Font o aljub de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-o-aljub-de-la-guardia | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | Es tracta d'un aljub que es troba a uns 70 m a ponent de la Guàrdia. És de planta rectangular, de paredat comú arrebossat, amb teulada coronada amb un motiu ornamental de pedra. Està tancat per un petit porticó de fusta i presenta una aixeta amb dues piques de pedra. A un dels laterals hi ha una porta de fusta. | 08254-234 | La Guàrdia (l'Esquirol) | 42.0397700,2.3638200 | 447346 | 4654388 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65663-foto-08254-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65663-foto-08254-234-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65664 | Les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-palanques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVII | Masia de planta rectangular, que consta de planta, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal, situat al centre de la façana, és rectangular, amb llinda de fusta i brancals de pedra treballada. Les finestres són de disposició asimètrica, de pedra treballada. A la planta s'obre una finestra lateral; al primer pis, dues finestres, una amb llinda esculturada i ampit motllurat; i a les golfes, dues finestres de factura contemporània. A la façana est, en destaquen les dues finestres del primer pis, amb la llinda esculturada. La façana oest presenta una finestra i un portal al primer pis i una finestra a les golfes. A la façana nord, hi ha un portal a la planta baixa, al primer pis dues finestres i a les golfes una altra, de totxo. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 10 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç i tàpia, arrebossats. | 08254-235 | L'Esquirol | Antigament havia estat un hostal a peu del camí ral de Vic a Olot. L'origen del seu nom podria relacionar-se amb les palanques que probablement hi havia per creuar el torrent, abans de la construcció del pont. Consta en el Diari de Joan de la Guàrdia del segle XVII. | 42.0241000,2.3474800 | 445980 | 4652658 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65664-foto-08254-235-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65665 | Pont de les Palanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-palanques | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 192. | XVII | Les baranes estan trencades. | Pont d'un arc, situat a tocar de la masia de les Palanques, al cantó de migdia, que salva la riera de les Paganes al seu pas per l'antic camí ral de Vic a Olot. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes trencades. | 08254-236 | Les Palanques (l'Esquirol) | L'origen del seu nom podria relacionar-se amb les palanques que probablement hi havia per creuar el torrent, abans de la construcció del pont. | 42.0239700,2.3475400 | 445985 | 4652643 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65665-foto-08254-236-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65666 | El caçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cacador | CALAIX: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/53106. GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D'OSONA (1994) Cançons i tonades tradicionals de la comarca d'Osona (CD). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. | XX | Ja no es canta. | Cançó tradicional que es cantava a l'Esquirol, Sau i Folgueroles. Tracta sobre una història picaresca d'un caçador i una pastoreta. La lletra és tal i com segueix: I una matinada fresca Com me remeno com me remeno, jo me'n vaig a caçar. Com me remeno tot me va. Sinós una pastoreta que en guardava el bestiar i ella n'és adormideta, i adormideta ja està. I és un temps de primavera: de violes prou n'hi ha. Ja en cullo un ram de violes, sobre els pits li vaig tirar. -Què hi veniu a buscar, jove, què hi veniu aquí a buscar? -I oi l'amor de vós, minyona, si me la volguéssiu dar? -Demaneu-la a.n el meu pare i oi també en el meu germà, i oi també en el senyor onclo, senyor onclo capellà, que si ell us.e la dón, per mi donada serà. | 08254-237 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | http://hdl.handle.net/10687/53153 | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65667 | Font del Pobre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pobre | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Pobre es troba a les proximitats de la masia de Carboneres. Es tracta d'una mina d'aigua que capta l'aigua del torrent, bastida amb pedra lligada amb morter de calç. | 08254-238 | Carboneres (l'Esquirol) | 42.0328000,2.3572500 | 446796 | 4653618 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65667-foto-08254-238-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat per filat elèctric, amb presència de bestiar. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65668 | Masoveria Vella de l'Arimany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-vella-de-larimany | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII | Masia de planta rectangular irregular, que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, orientada a ponent. Es troba adossada a la casa pairal, disposada obliquament respecte a la mateixa, amb la que comunica a través d'un pont cobert, amb un porxo al primer pis. S'assenta sobre la roca, al pendent natural del terreny. Al sector nord presenta un annex de factura contemporània, que aprofita la fonamentació de murs antics. El portal és rectangular, amb la llinda de roure. Les façanes no presenten cap eix de simetria excepte als badius del porxo de la façana principal. Les mides aproximades de l'edifici són 10 m de llargada per 7 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç. | 08254-239 | L'Arimany (l'Esquirol) | La història de la masoveria va lligada a la de la masia de l'Arimany, que es troba registrada als fogatges de les parròquies del terme de Corcó, Sant Julià de Cabrera, Sant Llorens Dosmunts, Sant Bartomeu Sagorga, Sant Vicens de Casserres i Sant Martí Sescorts. | 42.0498300,2.3863900 | 449222 | 4655491 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65668-foto-08254-239-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65669 | Camí ramader de la Serra del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-serra-del-feu | PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 211. | XIV-XX | Es tracta de l'antic camí ramader que travessa la Serra del Feu. Havia estat molt transitat pels ramats transhumants, però actualment resta abandonat i, en alguns trams, la vegetació l'envaeix i el desfigura. El seu recorregut transcorre a dues vessants, amb unes impressionants vistes panoràmiques. | 08254-240 | Sant Julià de Cabrera | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid. A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 42.0651200,2.3789100 | 448615 | 4657193 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65669-foto-08254-240-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65670 | Font de Campamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-campamar | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 248. | XX | La font del Campamar es troba a poca distància a migdia de la masia homònima, a la capçalera del torrent. És una font ben arranjada, emmarcada en un mur de totxo. L'aigua surt per un broc vessador, situat a un dels costats del mur, i cau a una petita pica arrodonida. A pocs metres a ponent de la font, hi ha una antiga caseta de distribució d'aigua, construïda amb totxo. I uns metres a llevant, al bell mig del torrent, hi ha una altra font, construïda amb totxo, amb forma de dipòsit de distribució d'aigua, del que surt un broc vessador que desaigua cap al torrent. | 08254-241 | Campamar (Sant Julià de Cabrera) | 42.0749800,2.3852800 | 449150 | 4658284 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65670-foto-08254-241-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65671 | Molí del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-campas | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants asimètriques, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a llevant. Es troba al llit de la riera de les Gorgues. Les finestres són de disposició regular, de pedra treballada. La façana de llevant presenta un portal d'arc rebaixat amb la pedra esculturada, que duu la següent inscripció: 'FET EN MCXXX REHEDIFICATE 1815'. A la part baixa hi ha la sortida d'aigua de les turbines. Els murs són de pedra lligada amb morter i tàpia, arrebossats, deixant a la vista els escaires i els elements de ressalt. | 08254-242 | l'Esquirol | El molí del Campàs va formar part del patrimoni del mas homònim, que es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de Corcó de l'any 1553. Segons les dades inscrites al portal de llevant, el molí fou construït al segle XII i reedificat l'any 1815 'FET EN MCXXX REHEDIFICATE 1815'. | 42.0357400,2.3759200 | 448344 | 4653933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65671-foto-08254-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65671-foto-08254-242-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65672 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-0 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | La font de l'Arç es troba al costat de la riera de les Gorgues. S'hi accedeix per un corriol que passa per la font de l'Escudella, segueix riera avall i s'enfila fins a mitja vessant, que es on es troba la font. L'aigua raja per un broc, que surt d'un petit muret de pedra, i cau a un pedrís, envoltat per dos carreus de pedra treballada. | 08254-243 | Riera de les Gorgues | 42.0254900,2.3695600 | 447809 | 4652799 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65672-foto-08254-243-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65673 | El Puig o Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-o-puigventos | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 221. | XVIII | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i planta pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. El portal és rectangular, de pedra treballada. Les finestres són de disposició regular, també de pedra treballada. Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, d'obra vista. | 08254-244 | Passeig del Pedró, s/n, 08511, l'Esquirol. | 42.0292800,2.3675100 | 447643 | 4653221 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65673-foto-08254-244-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M24. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65674 | Casa Nova del Feu o can Girapells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-feu-o-can-girapells | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 215. | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula àrab, a tres vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia. La casa es troba dividida en dos habitatges independents: la dels propietaris, a la zona est, i la dels masovers, ala zona oest. El portal principal és rectangular, d'arc escarser, recobert per plaques de gres. Les obertures són de disposició regular, emmarcades amb maó. A la façana principal, s'hi obren quatre finestres d'arc escarser disposades simètricament i una finestra lateral al costat de tramuntana; al primer pis, quatre finestres iguals que les anteriors. A la façana de migdia, se li adossa un annex de planta baixa, que presenta dos portals d'arc escarser i una finestra; la coberta funciona com a terrassa. A la façana oest, corresponent a la casa dels masovers, hi ha un portal rectangular centrat, al que s'accedeix mitjançant cinc graons, quatre finestres d'idèntiques característiques i disposició que les de la façana principal, dues de les quals tapiades, i quatre finestres d'arc escarser al primer pis. Les mides aproximades de l'edificació són 17 m de llargada per 8 m d'amplada. Els murs són fets de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-245 | El Feu (l'Esquirol) | La casa pertanyia a la hisenda del Feu. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860 com a casa de pagès. | 42.0568100,2.3643700 | 447405 | 4656279 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65674-foto-08254-245-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65675 | L'Armentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larmentera | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 229. | XVIII | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, actualment situada a tramuntana. Presenta diversos cossos annexos, fruit de les diverses ampliacions de la casa al llarg del temps. S'observen dos volums marcats pel traçat de la teulada, un adossat a la façana sud, amb funció de porxo. Hi ha uns annexes a la façana est, antics coberts reconvertits en dependències de la casa de colònies. Les obertures, que són de pedra treballada i també de totxo, només presenten distribució simètrica a la façana de migdia, antigament la principal, on hi ha el porxo i quatre finestres. Les mides aproximades de l'edifici són 12 m de llargada per 11 m d'amplada. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç; les façanes nord i oest estan arrebossades. | 08254-246 | L'Esquirol | El nom podria provenir 'd'arment' o 'd'armenter' o sigui, pastor de bestiar gros. Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XIV. En aquesta casa va servir en Toni Gros, fundador de Cantonigròs. Consta en el 'Nomenclator de la Provincia de Barcelona. Partido Judicial de Vich' de l'any 1860, com a casa de pagès. | 42.0249100,2.3856300 | 449139 | 4652725 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65675-foto-08254-246-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65676 | Can Rifà o Santa Maria del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rifa-o-santa-maria-del-roure | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. MARIMON, S. (2009) 'D'opulenta torre d'estiueig a alberg'. Sàpiens, nº 80. Barcelona: Sàpiens Publicacions, p. 63. | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a llevant. A l'angle de tramuntana se li adossa una torre de planta circular, que consta de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta de teula àrab ceràmica. El portal és d'arc de mig punt, de pedra treballada, amb dos petits capitells a banda i banda. Les obertures són de disposició simètrica, emmarcades amb pedra, de tipologies diverses: rectangulars, circulars, d'arc de mig punt i d'arc rebaixat. Els murs són de paredat comú, d'obra vista. En destaca l'escala interior de fusta, d'estil modernista, que dona accés als pisos superiors. | 08254-247 | C/ de Sant Roc nº 4, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0423300,2.4085000 | 451046 | 4654645 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65676-foto-08254-247-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65677 | Els Xalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-xalets | COMELLA, C. (2013). 'Els Xalets, ciutat infantil d'acollida, reportatge d'una Vanguàrdia de l'any 1937'. Els Cingles de Collsacabra, nº 70. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-10. FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVII-XIX | Els Xalets són un conjunt arquitectònic format per set cases, situades a peu de la carretera de Cantonigròs, entre cal Carreter i la benzinera. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i una planta pis, a excepció del més gran, que consta de planta baixa, pis i golfes. Les cobertes són de pissarra, a dues vessants, i el carener perpendicular a les façanes, que es troben orientades al nord. Presenten un porxo d'accés amb coberta a tres aigües. Les finestres són de disposició regular, amb motllures. | 08254-248 | Carretera d'Olot, nº 20-34, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | Els Xalets, inicialment anomenats 'La Suïssa Catalana', van ser construïts l'any 1932, i són obra de l'agrimensor i també mestre d'obres Josep Nogués de Vic. Van ser projectades com a cases d'estiueig, per a passar estius gaudint de l'entorn, les caminades i l'aire fresc. És una de les primeres urbanitzacions de l'estat espanyol. Durant la Guerra Civil (1936-1939) hi van acollir nens refugiats del front republicà, provinents de diferents regions d'Espanya. | 42.0410300,2.4114900 | 451292 | 4654499 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65677-foto-08254-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65677-foto-08254-248-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65678 | Portal de l'edifici del carrer Major nº 105, l'Esquirol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-ledifici-del-carrer-major-no-105-lesquirol | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | La part superior del portal es troba mutilada degut a una reforma. | Portal d'entrada a la casa situada al carrer Major núm. 105 de l'Esquirol, realitzat amb pedra d'origen local. És un gran portal adovellat situat a la façana de migdia de la casa. Fins fa pocs anys, abans de que el portal fos objecte d'obres de reforma, les dovelles que formaven l'arc eren més prolongades cap a l'interior del portal que la resta, de manera que quedava un petit espai buit des de la imposta al terra, que originàriament podria haver contingut columnes. La dovella central duu l'anagrama de Jesucrist. La part superior del portal es troba mutilada degut a una reforma de factura contemporània de la casa. | 08254-249 | C/ Major 105, 08511, l'Esquirol. | El portal podria pertànyer a la desapareguda església de Sant Genis, del segle XIII. Probablement el portal es traslladà al segle XVIII, quan l'església va ser abandonada per la construcció de la nova església parroquial a l'Esquirol. | 42.0365200,2.3696500 | 447826 | 4654023 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65678-foto-08254-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65678-foto-08254-249-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||
| 65679 | Pont de Baumadestral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-baumadestral | FENOY, E.; PANADÈS, J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XVIII | Pont pla d'un arc, que salva el torrent de Balà al seu pas pel camí veïnal entre els masos de can Codina i la Serra. És construït amb pedra lligada amb morter de calç, amb baranes de fusta. | 08254-250 | Cantonigròs | 42.0164100,2.3970800 | 450080 | 4651774 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65679-foto-08254-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65679-foto-08254-250-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65680 | Materials de l'Esquirol al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-de-lesquirol-al-museu-episcopal-de-vic | <p>MUSEU EPISCOPAL DE VIC: http://www.museuepiscopalvic.com</p> | XXaC-XVIII | <p>El Museu Episcopal de Vic acull, juntament amb l'excepcional col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, unes destacades col·leccions d'orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. Aquest fons està integrat per més de 29.000 peces. Una part dels materials que provenen del terme municipal de l'Esquirol, corresponen als trobats durant els treballs arqueològics realitzats al dolmen de Puig Ses Pedres. La relació de materials i la seva catalogació és: - MEV 1009-1013: retaule del Mestre de les figures anèmiques, segle XV. - MEV 11004: ampolla. - MEV 11022: fragment. - MEV 12484: restes òssies, ascle, roca. - MEV 3468: punta de sageta. - MEV 4247: copa, segle XVIII. - MEV 4248: copa, segle XVIII. - MEV 4249: copa, segle XVIII. - MEV 4250: copa, segle XVIII. - MEV 4252: pot. - MEV 4349: drap, segle XVII. - MEV 4572: predel·la de retaule Fonollosa, segle XV. - MEV 5: frontal d'altar, segle XII - MEV 6560: dena. - MEV 6561: dena. - MEV 6562: fragment. - MEV 6563: ascle. - MEV 7399: dena. - MEV 7751: copa, segle XVIII. - MEV 8209: enformador. - MEV 8418: marcador de bestiar, segle XVIII. - MEV 8617: làmina. - MEV 8618: sageta. - MEV 8619: dena, dent de porc senglar, botó. - MEV 9701: pintura mural mestre Cardona, segles XI-XII.</p> | 08254-251 | Museu Episcopal de Vic. Plç. Bisbe Oliba nº 3, 08500, Vic. | <p>El Museu Episcopal de Vic fou inaugurat l'any 1891, i té per objectiu conservar, estudiar, documentar, exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions, per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural.</p> | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Física | Edats dels Metalls|Medieval|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 79|85|94 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | ||||||||||
| 65681 | Homenatge a Carles Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-carles-riba | XX | Es tracta d'una estela de pedra en honor a Carles Riba, pels seus lligams amb el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. El monòlit presenta la següent inscripció: 'EL CONCURS PARROQUIAL DE POESIA DE CANTONIGRÒS A LA MEMÒRIA DE CARLES RIBA 1893-1959 HOMENATGE I AGRAÏMENT. FESTES DE SANT ROC. AGOST DE 1964'. | 08254-252 | Cantonigròs | El Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs és un certamen literari en llengua catalana, que es va celebrar a la parròquia de Sant Roc de Cantonigròs, entre els anys 1944 i 1968. Va ser un focus d'irradiació cultural durant el franquisme, i va aplegar a destacades personalitats de l'època. | 42.0402600,2.4058200 | 450822 | 4654417 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65681-foto-08254-252-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Carles Riba i Bracons (Barcelona, 1893-1959):Va ser un distingit poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Casat amb la poeta Clementina Arderiu. Va exercir de catedràtic de grec i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||
| 65682 | Capgrossos de Sant Martí Sescorts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-sant-marti-sescorts | XX | Es tracta dels capgrossos de Sant Martí, en Quimet, la Quimeta i l'Espavilat. Representen una parella de pagesos i un porc, en referència a la procedència pagesa del poble. Foren construïts per un taller d'Olot, el dia 20 d'octubre de l'any 2000 i es van batejar a Sant Martí Sescorts, el dia 5 de novembre del mateix any. | 08254-253 | Associació de veïns La Veu de Sescorts. Ctra. d'Olot nº 2, 08569, Sant Martí Sescorts (l'Esquirol). | 42.0133600,2.3254100 | 444144 | 4651480 | 08254 | L'Esquirol | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Dolors Serrat i Dorca de l'Associació de Veïns La Veu de Sescorts. Fotografies extretes del facebook de La Veu de Sescorts. | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 | |||||||||||||
| 65685 | Font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rector-2 | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XVIII | La font del Rector es troba a uns 80 m a l'est del Prat de Sant Julià, a tocar del torrent. Es tracta d'una deu natural, on l'aigua brolla de la terra, coberta amb una gran llosa. | 08254-256 | Sant Julià de Cabrera | 42.0718100,2.3980300 | 450202 | 4657925 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65685-foto-08254-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65685-foto-08254-256-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-23 10:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,41 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml