Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 65738 | Font del Rebot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rebot | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 230. | XX | Es troba en un entorn molt enverdissat. | La font del Rebot es troba en l'entorn de la masia les Alzines, al costat del torrent. És una font mínimament arranjada, emmarcada en un petit mur de pedres. L'aigua raja per un petit orifici i cau a un petit bassiol, fet de maons. És l'origen del rec de la font del Rebot | 08254-309 | L'Esquirol | Antigament era una font molt abundosa i s'hi abeurava el bestiar. A la seva vora hi havia uns safareigs, actualment desapareguts. La font tocava a l'antic camí ral de Tresserres al Pontarró i l'Esquirol. | 42.0219400,2.3827300 | 448897 | 4652396 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65738-foto-08254-309-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia i coordenades procedents del Catàleg de béns del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona l'accés era tancat. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||
| 65739 | Font Nova del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-del-padro | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font Nova del Padró es troba al parc del costat de la capella del Pedró. Es tracta d'una font urbana, construïda amb un mur de pedres. L'aigua raja per un broc de cop, situat en un petit espai del mur, amb forma de fornícula, i cau a una pica. | 08254-310 | Parc de la capella del Pedró. Passeig del Pedró s/n, 08569, l'Esquirol. | 42.0211600,2.3635400 | 447307 | 4652322 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65739-foto-08254-310-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 65740 | Font del Pedró o del Bac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pedro-o-del-bac | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. | XX | La font del Pedró o del Bac es troba a una zona boscosa pròxima al Pedró. S'hi accedeix a través d'un sender que es pren a poca distància al nord del Pedró, i baixa en direcció a la riera de les Gorgues. És una font gairebé sense arranjar. L'aigua raja per un broc metàl·lic, col·locat a l'orifici d'una roca, i cau a un rec que la retorna al torrent. Es troba en un indret de gran bellesa natural. | 08254-311 | El Pedró (l'Esquirol) | 42.0207700,2.3647100 | 447404 | 4652277 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65740-foto-08254-311-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 65741 | Font del Gorg de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gorg-de-lilla | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | Es tracta d'una font, de factura contemporània, situada al bell mig del Gorg de l'Illa. La font brolla per sota del nivell de l'aigua de la riera de les Gorgues, pel que està sempre submergida. A l'exterior s'hi observa una petita estructura per al motor i la bomba. | 08254-312 | Riera de les Gorgues | 42.0270300,2.3716900 | 447987 | 4652968 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65741-foto-08254-312-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 65742 | Font de l'Escudella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lescudella | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 222. | XX | La font de l'Escudella es troba a la riera de les Gorgues, sota un gran esquei inclinat. És una font poc arranjada, que raja per un orifici que surt d'un petit muret de pedra, completament cobert per molsa. L'aigua cau a una roca, que està treballada a mode de pica rectangular. L'engorjat de la riera és impressionant. | 08254-313 | Riera de les Gorgues | 42.0261900,2.3715800 | 447977 | 4652875 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65742-foto-08254-313-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 65743 | A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra | FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. | XX | El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. | 08254-314 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||
| 65744 | Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrallonga | CAPDEVILA, Ll. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, J. (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona. ROVIRÓ, X. (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell. | XVIII | Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, va ser un bandoler català que va viure entre els segles XVI i XVII, que amb el pas del temps va esdevenir un personatge de llegenda. La fama del bandoler prové de les simpaties entre bona part del poble, per la seva confrontació al poder centralista i autoritari de Felip IV, que havia enfonsat al país en una profunda crisi. Aquest bandoler actuava principalment a les Guilleries, la vall de Sau i el Collsacabra, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se. L'imaginari popular el va convertir en objecte de cançons, corrandes, auques, obres teatrals, novel·les, etc., que van fer créixer la seva llegenda i que han fet arribar el seu mite fins a l'actualitat. Les seves gestes, verídiques o no, representen la lluita del poble contra el poder repressor. | 08254-315 | Terme municipal de l'Esquirol | Joan Sala i Ferrer va néixer l´any 1594 a la masia la Sala de Viladrau, a Osona, fill de pagesos benestants. Arran del seu casament amb Margarida Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós de Sant Hilari Sacalm, a La Selva, fou conegut com Joan Serrallonga. Degut a les necessitats econòmiques en temps de crisi, compaginava les feines de pagès amb petits robatoris. L'any 1622 va assassinar el seu veí Miquel Barfull, que l'havia denunciat, i va fugir de les tropes del lloctinent. Des d'aleshores es va haver de dedicar al bandolerisme per sobreviure. L'any 1927, amb la detenció de la banda de bandolers dels germans Margarit, es va convertir en el principal bandoler del país. Pertanyia a la facció social dels Nyerros, condició que li va fer guanyar fama entre els contraris al govern de Felip IV. Va fugir a França i va comptar amb la ajuda de molta gent, gràcies a les simpaties generades pels seus atacs als carruatges reials que recaptaven els impostos. L'any 1633 va ser capturat a ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, La Selva, pels soldats del lloctinent, el duc de Cardona i va ser empresonat al castell se Savassona, on va ser torturat. Finalment va ser executat a Barcelona, a la forca, l'any 1634. | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||||
| 65745 | Aplec de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-cabrera | PLADEVALL i FONT, A. (1993) La Mare de Déu de Cabrera: patrona del Cabrerès. Barcelona: Montblanc-Martín. | XV-XXI | L'Aplec de Cabrera es celebra anualment el dia de la Santíssima Trinitat, el diumenge després de Pentecosta. És organitzat per l'ajuntament de l'Esquirol. Es duen a terme diferents activitats com la Solemne Eucaristia, i el tradicional concurs de pomells de flors boscanes. Es troba documentat des de finals del segle XV. | 08254-316 | Santuari de la Mare de Déu de Cabrera | 42.0733600,2.4078800 | 451018 | 4658091 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65745-foto-08254-316-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||||
| 65746 | Sortiu a Peu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sortiu-a-peu | CROSAS, A. (2004) 'Sortiu a Peu d'Alícia Casadesús. Una nova escultura pública a l'Esquirol'. Els Cingles de Collsacabra, nº 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 20-21. | XX | L'escultura 'Sortiu a Peu' és obra de Alícia Casadesús. És de format mitjà i està realitzada en un bloc de pedra amb una pica tallada a la part superior, que conté terra de sílex. Es tracta d'un homenatge al grup de música folk català, nascut al poble, 'Els Esquirols'. L'obra, que porta el nom d'una de les seves cançons, presenta una placa a nivell del terra, on es llegeix l'estrofa de la cançó: 'I aquest camí que feu a peu, el vostre anhel el faci pla, i les petjades que deixareu siguin històries que en el camí escriviu'. | 08254-317 | Plça. dels Esquirols s/n, 08511 l'Esquirol. | 42.0346500,2.3689200 | 447764 | 4653816 | 2004 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65746-foto-08254-317-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Alícia Casadesús | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 65747 | El Cabrerès de Fortià Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabreres-de-fortia-sola | SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona. | XX | El llibre 'El Cabrerès', escrit per mossèn Fortià Solà, era de lectura obligada per als nens de l'Escola Parroquial de Cantonigròs, des de la seva inauguració, l'any 1933, fins al seu tancament, l'any 1971. Conté lliçons d'història, geografia, toponímia, lingüística, i cançons i poemes del Cabrerès. Tanmateix, aquesta obra és cabdal per conèixer la història de Cantonigròs perquè inclou la traducció del llatí de les clàusules principals del contracte entre Toni Prat (Toni Gros) i Jaume Ententes, de la compra del tros de terra que va servir per fer la primera casa de Cantonigròs, l'any 1565. El document original va ser destruït durant la Guerra Civil (1936-1939), juntament amb tots els que formaven part de l'arxiu parroquial de Cantonigròs. | 08254-318 | Escoles parroquials de Cantonigròs. C/ Montcau, 08569, Cantonigròs (l'Esquirol). | 42.0400700,2.4059600 | 450834 | 4654396 | 1933 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fortià Solà i Moreta | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||
| 65748 | Cooperativa l'Activitat Obrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-lactivitat-obrera | CASANOVAS i PRAT, J. (1998) El Cooperativisme a Osona. Vic: Eumo. COOPERATIVA L'ACTIVITAT OBRERA (2010) Fem una mica d'història recordant... L'Esquirol: Societat Cooperativa l'Activitat Obrera. CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | Edifici entre mitgeres, de planta en forma de 'L', que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, amb el carener central paral·lel a les façanes principals, que es troben situades a la Plaça Major. El ràfec crea una línia d'ombra molt interessant a la façana. Les obertures són rectangulars i verticals. A la planta pis hi ha un balcó corregut i en el segon pis hi ha finestres-balcó. La disposició de la façana és regular i simètrica. | 08254-319 | Plça. Major, nº 83, 08511 (l'Esquirol). | La Cooperativa de l'Activitat Obrera va néixer l'any 1918, impulsada per Ricard Tubau. Els seus orígens es troben en el corrent cooperativista, dins del socialisme de principis de segle XX. Era el centre que aglutinava el sector obrer del poble i feia també d'aprovisionament de queviures. La seva gran expansió en nombre de socis i en volum econòmic la van convertir, ràpidament, en una de les més importants de la comarca. La Cooperativa local buscava satisfer les necessitats comercials a partir de l'autogestió. El fet d'estar afiliada a la Federació Comarcal permetia comprar grans quantitats de productes i oferir millors preus que la competència local. L'any 1921 la Cooperativa va crear una Mútua de Socors a la que es podien adherir tots el seus socis. Una de les curiositats de la Cooperativa era la utilització de la seva pròpia moneda. Els socis podien vendre i cobrar el seus productes amb aquesta moneda. En un principi es trobava a l'edifici del carrer Major nº 16 però, degut al seu gran creixement, l'any 1922, es va traslladar a un nou edifici, que és el que encara ocupa a l'actualitat. La seva època més activa va ser entre els anys 1930 i 1936, quan el seu protagonisme dins la dinàmica social i política del poble va ser molt notable. A la 'Cope', com se la coneixia popularment, també es feien representacions de teatre, es projectaven pel·lícules de cinema, i es feia ràdio. Des de l'any 1939 fins el 1979, la Cooperativa, que es coneixia també pel nom de 'la Falange', va passar a mans de l'administració. Entre els anys 1978-1979, un grup d'antics socis i fills de socis van treballar per a que els locals de la Cooperativa tornessin a ser dels Cooperativistes. L'any 1979 es va constituir la Societat Cooperativa l'Activitat Obrera, com a continuació de l'antiga. Des de llavors, els locals van quedar constituïts de la següent manera: a la planta baixa, la botiga, a la planta primera, el cafè-bar i a la planta segona, el teatre. | 42.0362700,2.3683800 | 447720 | 4653996 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65748-foto-08254-319-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||
| 65749 | Bell Cabrerès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-cabreres | XX | La sardana 'Bell Cabrerès' és l'obra més famosa de Jaume Pons i Jufré, que la va compondre l'any 1985. Tal i com indica el seu nom, està dedicada al paisatge i la gent del Cabrerès. La lletra és tal i com segueix: Bell Cabrerès terra ben catalana, l'amor hi neix com flor pura i galana. Camps i serrats, muntanyes encrespades, Bell Cabrerès com un conte de fades... Pugem muntanya amunt muntanya de Cabrera i quan serem al cim veurem fins la frontera. Tot és meravellós, tot és un pomell de flors, veurem ací i allà gairebé fins l'Empordà: i tot cantant..., Oh Verge et donem gràcies perquè siguem dignes d'aquests paratges... Bell Cabrerès... | 08254-320 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 1985 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65749-foto-08254-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes.Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'.És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. | 98 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 65750 | Trinxeres del Puigsaguàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-del-puigsaguardia | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puigsaguàrdia, en un punt estratègic per al control de la carretera. Les trinxeres tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm. El seu traçat és sinuós, per tal d'adaptar-se a l'orografia i per incrementar la seguretat davant les detonacions. Actualment es troben molt erosionades i colgades de terra per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, fet que dificulta la seva documentació. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-321 | Puigsaguàrdia (l'Esquirol) | 42.0443600,2.3647800 | 447429 | 4654897 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65750-foto-08254-321-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 65751 | Creu del Capellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-capella-0 | XX | Consta d'una base de pedra i una creu de metall. Té una inscripció. | 08254-322 | Al camí de Cantonigròs al Cos, al Pla d'Ardura | És originària dels anys 30 | 42.0379200,2.4136400 | 451468 | 4654153 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||
| 65752 | Alzina del Feu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-feu | Alzina d'aspecte monumental, que destaca per les seves dimensions considerables. Del tronc en surten una bona colla de branques de mides i morfologies diverses. | 08254-323 | El Feu (l'Esquirol) | 42.0551900,2.3686600 | 447759 | 4656097 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||||
| 65753 | Sardanes de Jaume Pons i Jufré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-pons-i-jufre | XX | Jaume Pons i Jufré va néixer a l'Esquirol el 24 de març del 1918. Va ser un destacat músic, intèrpret de trombó i fiscorn, i compositor, especialment de sardanes. Es va formar musicalment al seminari de Vic i, posteriorment, amb mossèn Aulet i Antoni Font. Va actuar amb la cobla 'Melodians' i amb la cobla 'Els Fonts'. L'any 1941, juntament amb Francesc Coll, va fundar el quintet 'Els Rítmics' amb altres músics de l'Esquirol i, posteriorment, el conjunt que els succeí, la cobla-orquestra 'La Muntanyenca'. També va formar part de l'orquestra 'Tropical, dels Angelets de Sant Hipòlit' i del 'Grup de Cambra de Manlleu'. És autor d'un extens repertori de sardanes, ballables, caramelles i himnes. Va compondre dotze sardanes dedicades a diferents indrets i persones del terme de l'Esquirol, on li van dedicar el nom d'un carrer. Són les següents: Poble enyorat' (1966), A la Verge de Cabrera (1979), A la Verge del Pedró (1982), Maria del Carme (1982), L'Eudald de l'Esquirol (1984), Recordant el Manel (1984), Bell Cabrerès (1985), En Pepito de la Fonda (1989), Juli (1990), L' Osca de Cabrera (1991) i Pujant per les Marrades (1991). | 08254-324 | L'Esquirol | 42.0348900,2.3688200 | 447756 | 4653843 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Pons i Jufré | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | |||||||||||||
| 65754 | Invocació a la Verge de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/invocacio-a-la-verge-de-lalzina | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1977) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. | XX | Es tracta de l'himne que porta per títol 'Invocació a la Verge de l'Alzina', amb lletra de Jaume Mas, i musicada per Martí Tera. Va ser realitzat l'any 1945, amb motiu de la construcció del nou pedró de la Mare de Déu de l'Alzina, a les Planes de Cantonigròs. La lletra és tal i com segueix: Verge Santa de l'Alzina Reina de Cantonigròs, preserveu-nos Mare el cos de tota cosa roïna, infoneu-nos l'esperit de vostre gràcia divina, freneu nostre cos, Regina sigueu sol de nostra nit Com féu amb el diví infant acolliu sobre el pit vostre aquest tros de terra nostra que estimem tots tant i tant. I quan a l'etern repòs la nostra ànima s'envoli, sigueu Vos qui ens consoli Reina de Cantonigròs. | 08254-325 | Les Planes (Cantonigròs) | L'any 1904, amb motiu del cinquantenari de la programació del dogma de la Immaculada a les Planes de Cantonigròs, es va instal·lar una petita capella sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Alzina, al tronc d'una monumental alzina. Francesc Alibés, de les Planes, en va ser el patrocinador. El 16 d'agost d'aquell mateix any, va ser beneït el pedró i la seva imatge pel mossèn Josep Puigcercós. Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. L'any 1945 es va construir un nou pedró, i al seu voltant es van col·locar dos bancs de pedra i s'hi van plantar quatre alzines. Cada any, el dia 8 de setembre, festa de les marededéus trobades, tenia lloc un aplec on es resava el rosari, es cantava l'himne a la Mare de Déu de l'Alzina i es feia un piscolabis. | 42.0430100,2.4142400 | 451521 | 4654718 | 1945 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65754-foto-08254-325-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra de Jaume Mas i música de Martí Tera. | Fotografia facilitada per Anna Maria Crosas Barcia. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||
| 65755 | Himne de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-lalzina | BANÚS, M. (2009) 'Llocs de culte marià a Cantonigròs'. Els Cingles de Collsacabra, nº 62. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 8-9. PUIGCERVER, R. Mª (2003) Mas Les Planes: història d'una centúria. Cantonigròs: [l'autora], p. 131-134. SOLÀ i MORETA, F. (1933) El Cabrerès (2a ed.). Barcelona: Bisbe de Barcelona, p. 125-128. TRIADÚ i FONT, J. (1994) El Collsacabra. Barcelona: ed. Proa, p. 34. | XIX | Ja no es canta. | Es tracta de l'himne a la monumental alzina que hi havia a les Planes de Cantonigròs. Va ser escrit pel doctor Marian Serra i Esturi amb anterioritat a la instal·lació de l'antiga capelleta de la Mare de Déu de l'Alzina al seu tronc, l'any 1904, i musicat per Lluís Jordà. La lletra és tal i com segueix: Cantem l'himne de l'Alzina amb un cant fort i serè, amb l'accent a l'esperança, amb la força de la fe. Fem-ne un símbol del bell arbre que havem vist tots reverdir, fem-ne un símbol de la Pàtria que volem veure florir, tota rica, tota plena, per mai més, mai més morir. És la Pàtria com un arbre; té per rels el temps passat, té per soca dret i força, per brancatge llibertat; sang per sava, de les venes li daríem de bon grat. Com un arbre és nostra vida; si és la fe la seva rel puja forta socalada feta a tot, a sol i a gel; la brancada tota estesa va esplaiant-se cap al cel. Siguem sempre com l'Alzina revinguts, valents i grans; siguin branques sempre obertes nostres braços de germans; siguin rels fondes, ben fondes nostres cors de catalans. | 08254-326 | Les Planes (Cantonigròs) | Durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser tallada l'alzina i destruït el pedró. | 42.0430100,2.4142400 | 451521 | 4654718 | 08254 | L'Esquirol | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Lletra de Marian Serra i Esturi i música de Lluís Jordà. | 119 | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 | ||||||||
| 65756 | Trinxeres de Barrès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-barres | CROSAS CASADESÚS, J. (2000) Memòria de la guerra: L'Esquirol, Osona: 1931-1940. Tarragona: El Mèdol. | XX | La vegetació i l'acumulació de sediments impedeix contemplar-ne les característiques i resseguir-ne tot el traçat. | Trinxeres de la Guerra Civil (1936-1939) situades al Puig Barrés, en un punt privilegiat per al control de la carretera. Es troben en part erosionades per l'acció del clima i la proliferació de vegetació, però el seu estat permet resseguir perfectament el seu traçat. Tenen una amplada aproximada d'1 m, i una fondària d'uns 50 cm i s'adapten perfectament a l'orografia. Les trinxeres van ser bastides per l'exèrcit republicà per impedir el pas de les tropes franquistes. Són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar. | 08254-327 | Puig de Barrès (l'Esquirol) | 42.0330300,2.3601900 | 447040 | 4653642 | 1936-39 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65756-foto-08254-327-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Exèrcit republicà | Informacions i fotografies facilitades per Miquel Vilella. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:47 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.