Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 69619 | Barraca de Mas d'en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-den-ponc | <p>CC.AA. núm. 3974</p> | III a.C | <p>Jaciment situat sobre un petit turó al nord de la partida del Mas d'en Ponç al límit entre els municipis de Mediona i la torre de Claramunt. El sector de les troballes és en el cim i els vessants, de bosc i matollar, i la part baixa d'aquestes, zona agrícola amb remocions importants de terra (que abracen el Pla de Mas d'en Pons i Vila-Seca) iniciades a partir de finals de 1987 a càrrec de l'empresa Torres. Fruit de diverses prospeccions a partir dels anys 80, Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., localitzà vàries peces de ceràmica en aquest sector: - ceràmica a mà (ibèrica de tradició indígena) amb fons plans i decoracions de cordó incís. - ceràmica ibèrica comuna a torn: contenedors amb vores zoomorfes, àmfores, nanses de cinta i kalathos. - Àmfora itàl·lica i fragments de dòlia. Tot plegat indica l'existència d'algun tipus d'hàbitat ibèric del periode final, amb interferències romanes que podrien definir el caràcter de les últimes fases de l'establiment íber. No s'han referenciat cap tipus d'estructures, per tant es pot pensar en la seva possible destrucció, per l'erosió o treballs agrícoles (sitges?, hàbitat perible?) o l'existència de construccions encara soterrades, no visibles. CC.AA (1991)</p> | 08286-4 | Urbanització Pinedes de l'Armengol (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Josep Gallart i Romeu de Mediona, membre de l'A.E.C.C.M., va fer prospeccions i va localitzar vàries peces de ceràmica en aquest sector a finals de la dècada del 1980, a conseqüència dels moviments de terres efectuats per l'empresa Torres que va destinar part del turó al conreu de la vinya. CC.AA (1991)</p> | 41.5081700,1.6376100 | 386304 | 4596067 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69619-foto-08286-4-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Des del nucli de la Serra, cal agafar el camí que porta a la partida de Mas d'en Ponç. El curs d'aigua amb el nom del Mas d'en Pons transcorre a 100 m al nord del turó. El nom del jaciment ve donat per l'existència d'una barraca en la part alta, convertida avui dia en refugi de caçadors. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69640 | Bosc de la Serra Conillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-serra-conillera | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Bosc que s'esten al vesant de ponent de la Serra Conillera, que s'escau dins dels terme municipal de la Torre de Claramunt, ocupant la punta del terme a l'altra banda de la carretera C-15. La serra Conillera s'esten en sentit Nord-Sud seguint el curs del riu Anoia amb alçades màximes de 548 m al pic de Miramar. Es tracta d'un bosc mixte on predominen l'azina, el pi negre (pinus slvestris), i el roure. Degut al fort pendent de la muntanya en aquest indret, l'explotació agrícola de la muntanya no va tenir els efectes d'altes muntanyes més planeres, conservant un bosc on encara s'observen clapes d'alzina i roureda cosiderables.</p> | 08286-25 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5414200,1.6973000 | 391341 | 4599682 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69640-foto-08286-25-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 69643 | Cal Gironès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-girones | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Edifici aixecat entre mitjeres que forma part del conjunt d'edificis del carrer del Castell, del nucli urbà de la Torre de Claramunt. Es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es una construcció aixecada en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades per carreus més ben escairats i que actualment conserva el parament a la vista. Compta amb planta baixa, primer i segon pis. Destaca la porta principal d'accés format per un portal adovellat que du gravat a la dovella central la data de 1759. Els brancals laterals també estan formats per carreus quadrangulars. Una travesser de fusta dóna origen a una tarja semicircular a la part superior del portal. A nivell de primer pis s'obre una finestra quadrangular i dues finestres més de diferent mida i alçada a nivell de segon pis.</p> | 08286-28 | La Torre Alta (C/Castell, 32, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'un dels edificis més antics del nucli de La Torre de Claramunt, juntament amb els dos altres edificis que el flanquegen. Tot fa pensar que la data de la llinda podria ser la de construcció de l'edifici, que es correspon a un moment de creixement poblacional i possiblement d'instal·lació de nous pobladors al nucli de La Torre, aprofitant la bonança de la indústria i de la vinya. La casa va rebre el nom de Cal Gironés degut a l'alies del seu propietari, conegut com el Gironés durant la primera meitat del segle XX. Actualment la façana exterior s'ha mantingut sense modificacions, mentre que l'interior es troba habilitat com a moderna vivenda.</p> | 41.5337400,1.6578100 | 388034 | 4598880 | 1759 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69643-foto-08286-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa i la veïna casa de Cal Rodacinto (fitxa 27) estan incloses com a un sol element dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l'IPA compartit amb l'altra casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69648 | Cal Guillot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-guillot | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció feta en paredat comú i maó, arrebossada amb ciment pòrtland i pintada de color blanc. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i golfes. Al voltant del cos principal s'adossen un seguit de coberts, i altres cossos afegits que impedeixen una visió neta de la casa. La façana principal es troba encarada a migdia. Aquesta façana i la de llevant es troba envoltades per una cos afegit de planta baixa que a nivell de primer pis es converteix en una terrassa. Com a conseqüència l'accés a la vivenda es realitza a nivell de primer pis. Els baixos de la casa es troben destinats a garaig i magatzems auxiliars. Actualment, l'accés a la casa es realitza per la façana de llevant, mitjançant una porta oberta al primer pis. Acompanyen a la porta diverses obertures a nivell de primer i segon pis. La façana principal de migdia s'obre amb una porta rectangular a nivell de primer pis i diverses finestres quadrangulars a nivell de segon pis. A nivell de golfes, destaquen dos petits finestrons. Els interiors de la casa han estat modificats i adaptats a les necessitats familiars, però la casa conserva l'embigat de fusta original. Un petit corredor a migdia deixa un espai de separació amb una nau de planta baixa aixecada a migdia de la casa destinada a la producció industrial. A la façana nord de la casa, s'adossa un cos quadrangular, amb coberta inclinada, amb accés a partir d'una porta metàl·lica al mur de llevant. La façana nord de la casa també s'obre amb diverses finestres rectangulars a nivell de primer, segon pis i golfes.</p> | 08286-33 | Riera de Carme (Cal Guillot, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Guillot és una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, que apareix als capbreus dels senyors de la Torre des del segle XVIII. L'edifici actual ha estat aixecat en un sol moment constructiu a finals del segle XIX, segurament sobre les restes de l'antiga masia. A l'interior de la casa es conserva la data de 1870 en una llinda. En la segona meitat del segle XX ha estat objecte de nombroses modificacions per tal d'adaptar les instal·lacions als condicionaments de l'empresa situada a tocar. És el cas d'obertures metàl·liques de garaig, etc. El mas fou venut els anys a l'entorn de la Guerra Civil a la família Fossalva, que residien fora del terme. La casa va ser cuidada per la família Iglesies, que treballaren com a masovers. A finals de la dècada del 1960 els pares de la família masovera van morir quedant només una àvia amb dos nens petits. Poc desprès la família Fossalva es va vendre el mas. Els nous propietaris van viure uns anys fins que novament va ser venuda, instal·lant els nous propietaris una fàbrica d'embotits.</p> | 41.5380800,1.6531300 | 387651 | 4599368 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69648-foto-08286-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69651 | Cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cosme-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII | <p>Masia formada per la suma de diversos cossos units i protegits per un mur exterior de tancament a la part davantera de la casa. El cos principal és de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. En aquest cos s'observa l'existència d'una part més antiga ubicada a ponent i que és el nucli més antic de planta quadrangular, i d'una part afegida a llevant que el va convertir el rectangular. L'alçada de l'edifici és de planta baixa, primer pis i golfes. El parament constructiu és mur de paredat irregular arrebossat a la façana principal i posterior amb morter de calç a la part més antiga i amb ciment a la part de llevant afegida. La façana principal es troba encarada a migdia i s'obre amb un seguit de finestres a nivell de la primer planta i una finestra balconera a la part de llevant més moderna, que no guarden cap simetria. A nivell de golfes destaca un petit finestró i un finestral rematat a la part superior amb una forma arrodonida. La resta del cos no compta amb obertures significatives als murs. Destaca l'existència d'un cisterna adossada al mur nord i façana posterior de la casa. A llevant de la casa s'adossen dos cossos més, un de petites dimensions i amb coberta inclinada i un altre de planta quadrangular, de primer pis i cobert a dues aigües. Aquest darrer cos es troba arrebossat amb ciment i compta amb dues finestres regulars a l'alçada del primer pis. Es tracta d'un afegit que podria haver estat aixecat a mitjans del segle XX i adaptat com a vivenda auxiliar. A ponent de la casa principal s'adossa un cobert de planta baixa i teulada inclinada. Dels murs dels diferents cossos arrenca una paret que tanca el sector de migdia de la casa creant un mur de tancament davanter de la casa i un pati interior entre aquest mur i la façana principal. La part central del mur ha estat sobreaixecada obrint un portal que dóna accés a l'interior del recinte. Es tracta d'un portal acabat amb un arc rebaixat on, tant brancals com arcada, han estat reforçats amb carreus de mida regular ben tallats que destaquen sobre el paredat irregular de la construcció. La part superior d'aquest sector sobreaixecat es cobreix amb un teuladet a dues aigües.</p> | 08286-36 | Pla de Cal Vilaseca (Mas Cal Cosme s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Cosme és un dels masos històrics del terme de la Torre de Claramunt. Les referències documentals més antigues la fan aparèixer al censos del segle XVIII. RIBA (1988:299). Tot i que segurament els seus antecedents podrien ser medievals, l'edifici actual sembla tractar-se d'una construcció del segle XVIII, aixecada segurament a sobre del vell mas. L'anàlisi de les característiques constructives de l'edifici va veure que la construcció original del segle XVIII és el cos originari de la casa de planta quadrangular. Al segle XIX va ser afegit un tram a llevant de la casa, que va convertir la planta en rectangular. Aquest tram va ser obert amb una finestra balconera. A mitjans del segle XX la casa va ser ampliada amb l'afegit d'un nou cos a llevant de l'anterior que va ser habilitat com a vivenda. Possiblement fou en aquest moment que la façana principal va ser protegida amb l'aixecament d'un mur de tancament. La casa va estar habitada de manera contínua pels seus propietaris fins a la dècada dels anys setanta. Actualment la casa continua mantenint els seus propietaris originals i només es troba ocupat una part de l'edifici per masovers.</p> | 41.5310900,1.6528500 | 387616 | 4598592 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69651-foto-08286-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69656 | Cal Cubé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cube | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XIX | <p>Restes d'antic mas enderrocat i desaparegut, la superfície del qual es troba actualment ocupada pel bosc. El mas es troba al cim d'un turó antigament conreat i ocupat per vinya, ja que en tot l'entorn de la muntanya s'observen feixes de paret seca, antigament ocupades per la vinya, l'olivera i altres arbres productius. Pel que fa a les restes del mas, es reconeix una planta quadrangular de petites dimensions, amb subdivisions interiors. El tram que conserva més alçada és el situat al cantó nord-oest, que permet observar un carreuat irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars més ben tallats. L'accés al mas podia haver estat a la façana de llevant, que és la que dóna al caminet que ascendeix el turó.</p> | 08286-41 | Pla de Cal Vilaseca (08789 Vilanova d'Espoia) | <p>Es desconeix l'origen d'aquest mas, tot i que podria tractar-se d'una construcció del segle XVIII, apareguda arran de l'expansió del conreu de la vinya. Les dimensions reduïdes de l'edifici i la seva ubicació podrien fer pensar en un mas de caràcter rabassaire. Possiblement devia quedar abandonat a començaments del segle XX, fruit de la crisis produïda per la fil·loxera i la desaparició de la vinya.</p> | 41.5242400,1.6439100 | 386858 | 4597843 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69656-foto-08286-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69657 | Cal Gramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gramunt | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XV-XXI | La rehabilitació de l'edifici s'està fent el més fidelment possible al que va ser la casa, especialment pel que són els materials de construcció. La pedra empreda ha estat aprofitada en la seva totalitat de l'edifici original, igual que la majoria de teules i maons de toves de les cobertes. L'aïllament és de materials naturals, flocs de cel·lulosa, fibres de fusta i canyes de riu, i l'acabat interior de les parets és de la mateixa argila utilitzada en la construcció de murs de tàpia de l'edifici original. La producció d'energa és 100% de fonts renovables, mitjançant una instal·lació solar fotovoltaica per a la generació d'electricitat, i una istal·lació solar tèrmica amb recolzament fet per una caldera de biomasa. | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Una part de la casa, en concret les façanes nord i est es troben envoltades per un mur perimetral de tancament que crea un espai interior de pati, on es troben alguns cobert auxiliars. L'accés a l'interior del pati es realitza mitjançant un portal i una porta de doble fulla obert al sector de llevant del mur, davant de la façana principal de la casa. La construcció és feta en mur de paredat antic amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars ben tallats i ben disposats. La casa original es trobava arrebossada amb morter de calç en alguns sectors de la façana de ponent. L'edifici compta amb planta baixa, primer i segon pis, i la rehabilitació ha respectat al màxim les obertures originals. La façana principal es troba encarada a llevant i s'obre amb un portal format per un arc rebaixat creat amb una fila de maons disposats a sardinell. Aquest portal es recolza sobre dos brancals formats per carreus de pedra quadrangulars que poden haver suportat dovelles. Sobre l'arcada del portal, s'observa un arc de descàrrega encastat al mur fet amb dues fileres de maons. Al cantó dretà del portal sobresurt el cos d'una cisterna d'aigua quadrangular, que s'alça fins al primer pis. A l'altre costat de la cisterna, al cantó nord de la façana, s'obre una arcada formada per fileres de maons, que donaven accés al celler. A nivell de primer i segon pis, s'observen dues sèries de tres balcons per pis, protegits per reixes treballades, que es distribueixen de forma ordenada. La façana nord s'obre amb una petita porta formada per una arcada molt rebaixada feta amb una filera de maons a sardinell. A nivell de primer pis, destaquen dos balcons simètrics, i a nivell de segon pis destaca una gran finestral format per una arcada rebaixada que dóna accés a un balcó. Originalment es tractava d'una obertura rematada a la part superior per una arcada i una petita finestra al costat, però totes dues han estat unificades i convertides en aquest gran finestral. La façana de ponent és la que ha conservat de manera més fidel les obertures, consistents en un seguit de finestres i balcons repartits de manera irregular a nivell de planta baixa i primer pis, i una filera de finestres molt uniforme a nivell de segon pis. Al costat de migdia de la casa, aprofitant el desnivell natural del terreny, s'adossa un cobert de planta baixa i coberta inclinada que era destinat a la producció de vi i compta amb dos cups a la planta inferior. La reforma actual de la casa aprofita un d'aquests cups com a dipòsit d'aigua de la pluja. L'interior de la casa conserva la majoria de les estances amb l'embigat de fusta original, i ha estat rehabilitada com a establiment de turisme rural.</p> | 08286-42 | Pla de Cal Vilaseca (Mas cal Gramunt s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>El mas de Cal Gramunt és una dels antics masos d'origen medieval del terme de La Torre de Claramunt. Arquitectònicament, una primera fase constructiva es correspondria a la part situada a migdia, a tocar del pendent de la muntanya i hauria tingut una planta quadrangular. Com a testimonis d'aquest moment només es poden apreciar els brancals del portal d'entrada, fets en carreus quadrangulars molt ben tallats i que podrien haver suportat una arcada adovellada similar a la de Cal Rossinyol, d'un període aproximat entre el segle XV i XVI. A finals del segle XVIII, en concret, el 1786 era propietat de Cristofol Gramunt. El 1852 era hereu de la casa Jaume Gramunt. En arribar a finals de segle XIX, la casa hauria estat objecte d'una important reforma que li hauria donat el seu aspecte actual. El cos original hauria estat reformat a nivell de primer pis, aixecat segurament en aquest moment el segon pis i obrint balcons. A més a més, la casa hauria estat ampliada afegint un altre cos quadrangular al nord de l'anterior, convertint la planta en rectangular. El moment de reedificació de la casa es pot correspondre a les dates de 1871 i 1874 que es van trobar en algunes de les teules del segon pis. Històricament, aquest moment es correspon amb un moment de gran expansió econòmica arran de la riquesa que va proporcionar el conreu de la vinya en tot el terme. La família propietària degué abandonar el mas a començaments del segle XX, coincidint amb el final del període de bonança proporcionat per la vinya. La casa va estar ocupada des d'aquell moment per masovers i finalment va quedar abandonada. Fa sis anys va ser adquirida per a Societat Can Gramunt SL i des de fa tres està sent rehabilitat per convertir-se en casa de turisme rural.</p> | 41.5240100,1.6598400 | 388187 | 4597797 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69657-foto-08286-42-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69658 | Cal Llupià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llupia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XX | Les parets actuals encara mantenen una alçada superior als dos metres, però corre el perill d'un esfondrament ràpid del conjunt de les estructures. | <p>Restes de l'antic edifici que es corresponia a la masia de Cal Llupià. Les restes permeten identificar una construcció de planta quadrangular aixecada al cim d'un petit turó, aprofitant el desnivell natural del terreny, al peu del camí de Vilanova de l'Espoia. Es tracta d'una construcció aixecada a la planta baixa en mur de mamposteria irregular utilitzant la pedra local, amb les cantonades i les obertures reforçades per carreus més ben escairats i disposats ordenadament. Pel que fa al nivell del primer pis, la construcció s'aixecava en tapia. La teulada de la casa ja no existeix, però cal pensar que es cobria a dues aigües i comptava amb planta baixa i primer pis. La façana principal estava orientada a ponent, encarada al camí i comptava amb un cos de planta quadrangular adossat, ocupant el costat dret de la façana. Possiblement aquest cos estava destinat a feines agrícoles. La porta principal s'obria al centre de la façana i consistia e un portal fet amb dovelles de pedra sense treballar, formant un arc molt rebaixat. A sobre d'aquest portal, coincidint amb el primer pis s'obria un gran finestral que es devia correspondre a un balcó. A la part del darrera de la casa, aprofitant el desnivell del terreny, s'adossava un altre cos destinat a espai agrícola. Aquest espai inclou un gran dipòsit, possiblement una cisterna d'aigua amb les parets protegides per lloses de pedra.</p> | 08286-43 | Collet de Morei (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i que segurament es tracta d'un mas més antic, la primera referència documental del mas que es té fins al moment és del segle XVIII. El 1716 era propietat de Toni Llupià i l'indret on es trobava la casa era anomenada el Serralet de sobre la font del Riu d'Agost. En aquesta data la casa comptava amb una cuina, estable, sala i una habitació. El 1736 era propietat de Maria Llupià, i el 1786 de Felix Llupià. Va estar habitada fins a començaments del segle XX, moment en el qual els seus propietaris la van abandonar i va començar a degradar-se.</p> | 41.5225000,1.6685400 | 388910 | 4597618 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69658-foto-08286-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69659 | Cal Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVII-XX | La casa no està habitada i corre un perll de degradació important | <p>Edifici de planta trapezoïdal format per tres cossos annexos i un mur de tancament que es prolonga a llevant de la casa formant un pati interior. Es cobreix a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Tot el conjunt s'aixeca sobre un petit turonet que domina el riu Anoia, a l'extrem de llevant del terme municipal. Malgrat tot, es tracta d'un indret molt modificat degut als moviments de terra, l'extracció de pedra ben bé a tocar de la casa i el pas de la carretera. Es tracta d'una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les obertures reforçades amb carreus més ben escairats i disposats de manera més ordenada. És possible que el cos de ponent de la casa estigui en part aixecat en tàpia, ja que sembla un afegit destinat a corral i feines agrícoles. La façana principal es troba encarada a migdia i no presenta obertures treballades. L'accés a la casa es realitza mitjançant una senzilla porta rectangular situada en un extrem de la façana principal. A nivell de primer pis s'obren dues finestres rectangulars molt senzilles. L'accés al pati interior es realitza mitjançant un portal format per una llinda monolítica que crea un arc molt rebaixat. Actualment el mur d'aquest tancat ha caigut en alguns trams i la vegetació ha crescut a l'interior del pati impossibilitant l'accés. Amb tot, cal pensar que a la façana de llevant, que dóna a l'interior el pati es devia obrir alguna porta de comunicació amb l'interior de la casa. Pel que fa a la resta de façanes, destaquen algunes petites obertures o finestrons a nivell de primer pis. A la façana posterior de la casa, encarada a llevant és on més es pot apreciar la diferenciació de cossos de la casa, observant-se el diferent parament i la unió dels dos cossos que conformen la vivenda sota el carener de la casa. El cos de ponent de la casa té un accés independent, mitjançant una senzilla porta al mur de ponent i es troba parcialment arrebossat amb ciment.</p> | 08286-44 | Urbanització Ca l'Anton (Mas El Camaró, s/n 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'una de les masies històriques del terme de La Torre de Claramunt. La presència de dos importants jaciments en les rodalies immediates de la masia fa pensar en la continuïtat de l'ocupació del turó des de temps alt-medievals que tenen la seva darrera expressió en la consolidació de la masia. Una prova més de l'antiguitat del mas és el fet d'haver donat nom a tota una partida dins del terme, així com a un torrent i una font. Tot i els precedents medievals, l'edfici actual sembla una construcció de caràcter popular, aixecada en diverses fases entre els segles XVII-XVIII. El mas devia abandonar les dècades centrals del segle XX, entrant en una fase important de degradació arquitectònica.</p> | 41.5380200,1.6796500 | 389863 | 4599327 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69659-foto-08286-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Als voltants de la casa s'observa una gran escampada de pedra treballada no sabem si procedent de la casa o no. Es tracta sobretot de llindes monolítiques amb rebaixos i restes de cantonades treballades. Destaca especialment el que pot haver estat el carreu treballat d'algun guardapols d'una finestra. Es tracta d'un element molt treballat format per una orla de flors i heures, protegida per arquacions i coronada per un espai que podria estar destinat a un escut. Caldria una recerca en profunditat per veure si es poden relacionar aquests elements amb el mas. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69660 | Cal Muntades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-muntades | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular format per dos cossos principals rectangulars annexos i alguns més petits adossats al voltant. Tot el conjunt es troba aixecat a la falda de la muntanya de Cal Vilaseca, al vessant de migdia, vers a la vall d'Espoia, en un terreny esglaonat i aterrassat per tal d'assentar l'edifici, i envoltat per un mur perimetral que inclou l'edifici principal i els coberts de l'entorn. Els dos cossos annexos que formen l'edifici es cobreixen independentment i s'observa una petita diferència d'alçada, que fa el cos de llevant una mica més baix que l'altre. Mentre que el cos de llevant es cobreix a dues vessants amb teula amb el carener paral·lel a la façana principal; el cos de ponent es cobreix amb dos fragments de teulada inclinada, restant el de del cantó de migdia un tram per sota del seu contrari, creant un petit esglaó al carener. Tota la construcció és feta en maó, arrebossada i pintada de color blanc. El mur perimetral és fet en pedra vista i es troba arrebossat en alguns fragments amb ciment pòrtland. Manté una alçada als dos cossos de planta baixa, primer i segon pis, essent els coberts i cossos adossats de l'entorn de planta baixa i primer pis. L'edifici es troba orientat a migdia. L'accés al pati interior que crea el mur es realitza a través d'una porta metàl·lica. El cos de llevant s'obre una sèrie de tres finestres rectangulars a nivell de primer pis que es corresponen amb tres finestres quadrangulars a nivell de segon pis. El cos de ponent compta amb un altre cos adossat a la façana de migdia amb coberta inclinada, que crea un porxo amb arcades a nivell de planta baixa i una galeria oberta a nivell de primer pis. Una teulada inclinada recau sobre pilars de maó i crea dita galeria, a la qual s'accedeix des del primer pis. Al mur de ponent s'adossa un altre cos quadrangular fins a l'alçada del primer pis.</p> | 08286-45 | Vilanova d'Espoia (Mas Cal Muntades s/n-Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal pensar que es tracta d'una de les masies històriques del terme de la Torre de Claramunt, ja que dóna nom a alguns plans de conreu a la muntanya de Cal Vilaseca (Plans de Cal Muntada). La família propietària de la casa s'ha mantingut fins a l'actualitat. Un dels membres destacats de la família va ser l'Abat Muntades, del Monestir de Montserrat. En tant que edifci, la casa ha estat objectes de diverses ampliacions i restauracions. La darrera va tenir lloc el 1974.</p> | 41.5193100,1.6441900 | 386873 | 4597295 | 1974 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69660-foto-08286-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69661 | Cal Manou de Poiosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manou-de-poiosa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319. TUSET, J. (2010) Pla especial urbanístic. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari de cases en sòl no urbanitzable. Ajuntament de la Torre de Claramunt.</p> | XVIII-XX | <p>Masia formada per diversos cossos afegits, que s'aixeca al vessant de la muntanya de la Serra. El mas compta amb un cos principal de planta basilical format per dues crugies, una central més alta i una adossada al nord. Cobert a dues aigües, amb el carener perpendicular a la que potser devia ser la façana principal, encarada a llevant, i amb teulada inclinada a nivell d'un pis més baix la crugia adossada al nord. Es tracta d'un cos de planta baixa primer, segon pis i golfes la crugia central i planta baixa, primer i segon pis ala lateral. La porta d'accés original la desconeixem. Destaca a façana de llevant la presència de tres balcons a nivell de segon pis, i d'una finestra geminada a nivell de golfes, sota l'aler de la teulada. L'accés a aquest cos es realitza actualment per la façana de ponent. Aquesta façana destaca per les seves formes arrodonides a les cantonades. A aquest cos principal s'adossa un segon cos al nord, de planta quadrangular i encarat a ponent, precedit un petit pati tancat per una reixa entre dos pilars coronats per elements decoratius. Aquest cos compta amb una façana principal policromada alternant el color ocre, amb el color blanc i el color granat. Aquesta façana està formada per una galeria oberta formada per arcades de mig punt fets amb maó, que recauen sobre columnes també de maó. El carcanyol entre arcada i arcada es decora amb un relleu triangulat que omple l'espai. A nivell de primer pis les arcades de la planta baixa es correspon amb una altra sèrie d'arcades similars que crea altra galeria oberta. El carcanyol d'aquest primer pis es decora amb un relleu que simula un capitell. La galeria del primer pis i el terrat del segon pis es protegeixen per una barana balustrada feta en guix. Al nord d'aquest cos s'afegeix una altre cos rectangular de planta baixa i primer pis, amb coberta inclinada que aprofita el desnivell del terreny. Aquesta cos sembla destinat a espai de treball. Al costat nord de la casa també s'adossen dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada, també destinats a celler i espais agrícoles.</p> | 08286-46 | Vilanova d'Espoia (Mas Cal Manou de Poiosa s/n - Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es conserva documentació relacionada amb la casa del Manou de la Poiosa des del 1650. El nom de Manou podria tenir relació amb el veí mas del Manou Vell, situat a la part alta del Coll de Mata, en terme de Mediona. Aquest mas sembla presidir la partida de la Poiosa, d'on rebria el sobrenom de Manou de la Poiosa. El mas s'ha mantingut en mans de la mateixa família des del segle XVII, moment en el qual apareixen dites referències documentals abans esmentades. El cognom familiar ha anat canviant en funció dels casaments de diverses pubilles. Originalment han estat els cognoms Piqué, Guitart, i actualment Busquets. Arquitectònicament el mas s'ha anat ampliat a mida que creixien les necessitats de la família propietària. El nucli original podria ser el cos de planta rectangular. Aquest podria ser una construcció del segle XIX aixecat a sobre de les estructures del vell mas. A finals del segle XX o començaments del segle XX s'hauria afegit a migdia el cos central amb arcades, i posteriorment els cossos laterals, que serien destinats a funcions agrícoles. En l'actualitat el mas acull diversos habitatges de la família.</p> | 41.5154700,1.6637600 | 388499 | 4596844 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69661-foto-08286-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A la casa es conserva un petit celler amb botes, fruit de les activitats relacionades amb la vinya, així com una màquina de premsar raïm. En un dels murs de la casa, al costat de llevant, es conserva un carreu amb un escut esculpit. Per la posició es troba, al mur d'una escala exterior auxiliar, i pel tipus de pedra calcària, cal pensar que es tracta d'un carreu reaprofitat. El motiu esculpit es troba molt erosionat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69663 | Ca l'Almirall/Molí del Mig/Cal Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalmirallmoli-del-migcal-batlle | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici format per dos cossos esglaonats de planta rectangular, adaptats als desnivell del terreny i units a diferent alçada. El cos principal de 16 m x 10,30 i l'edfici adjunt de 10 m de llargada. Tots dos es cobreixen a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta al sud. Es tracta d'una construcció feta amb pedra als nivells més baixos i tàpia als pisos superiors, que s'estructura en cinc nivells d'alçada arrebossada amb ciment pòrtland i pintat de color blanc. El portal d'entrada es adovellat i no conserva cap data ni cap emblema. Aquesta part antiga queda amagada per les construccions posteriors. Els dos últims pisos s'obren amb fileres regulars de 'ventanes' característics dels edificis paperers oberts als quatre vents. Els espais interiors estan molt modificats adaptant-los a les tasques del cicle productiu paperer. El primer pis va ser habitatge habitual fins als darrer terç del segle XX. En el seu interior hi havia un oratori que, des de l'any 1939, havia funcionat com a capella semipública per al veïnat de la Torre Baixa. Actualment l'antiga capella s'ha transformat en despatx. Als voltants del molí trobem parts dels antics safareigs del paper. IPIC (2004)</p> | 08286-48 | La Torre Baixa (Torre Baixa, s/n, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>A l'indret de la partió dels termes de la Torre de Claramunt i de Capellades, a les vores del riu Anoia, el 1481, Joan de Claramunt, establí tres molins fariners i drapers a Ramon Mora. Una de les condicions era la de moldre de franc els cereals dels delmes que recollien els senyors de la Torre de Claramunt. Aquests tres molins es distingiren pel seu esglaonament com els de Baix, del Mig i de Dalt; successivament foren fariners, drapers, paperers. Alguns dels molins dels Mora, durant el primer terç del segle XVI, foren arrendats a Vicenç Almirall, que els convertí temporalment en molins de pólvora. Uns descendents homònims, durant alguns anys dels segles XVIII i XIX, hi van treballar per moldre gran d'aresta, per batanar draps i per fer paper de tina a mà. RIBA GABARRÓ (1988: 311) A la torre de Claramunt, la fabricació de paper comença en el segon terç del segle XVII. Les primeres referències documentals són dels anys 1636 i 1644 a la vora de la riera de Carme. El millor floriment dels molins paperers es fa en el transcurs del segle XVIII. En el capbreu de la Torre de Claramunt de 1704 hom reconeix els molins de Baix i de Dalt, que ocupaven els mateixos llocs dels antics molins dels Mora, implantats el 1481, com a possessió de Miquel Tort. Amb una vigència de l'any 1736, fins al 1748, fou signat un conveni de reconversió del molí de Baix, fariner, i del molí del Mig, draper, per fer-ne un de sol de nova construcció i fabricar-hi paper, amb la instal·lació de dues rodes, nou piles i un mall. Els germans Jaume i Simó Tort establiren que Francesc Guarro, per ésser el constructor, l'explotaria durant dotze anys i desprès en tindria la preferència per a arrendar-lo. Per al bienni de 1750 a 1752, Francesc Guarro fa arrendament del molí a Josep Almirall, per 220 lliures anuals. RIBA GABARRÓ (1988:311) Segons una relació de la Reial Junta de Comerç de Barcelona, datada el 1775, a la Torre de Claramunt hi funcionaven sis molins paperers. En aquesta relació apareix el nom de Francesc Almirall amb 1.000 raimes. La suma de la producció total era de 7.600 raimes de paper de tina fet a mà. En la línia de molins del rec de Capellades, ocupava el lloc catorzè. Fabricava paper blanc de barba. El darrer propietari dels molins de Cal Marranxet (molí de Dalt), el molí de l'almirall (del Mig) i cal Tortet (de baix) fou Joan Almirall i Foraster, que fins el 1928 els tingué arrendats a Procopi Romaní i Torrescasana i a Pere Mora i Olivé. El 1942, Francesc Batlle hi feu una instal·lació d'una central hidroelèctrica. Amb un salt limitat per les aigües provinents de la bassa de Capellades. Foren arrendats i finalment venuts el 1945 a Francesc Batlle i de Batlle, enginyer industrial, especialitzat en la tècnica paperera a Alemanya, i a la seva esposa Fanny Mauerer i Rinner. Actualment forma part del conjunt de molins i noves naus de Francesc Batlle de Batlle, avui Virtisú SL. i les modernes naus industrials properes engloben tota l'activitat i producció i manipulats- reemplaçant els antics espais, que queden sense ús i, en conseqüència, amb un nivell de conservació variable. Fàbrica de paper higiènic sanitari. ESTEVE-RIBAS (2008:106)</p> | 41.5378300,1.6886200 | 390611 | 4599294 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69663-foto-08286-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com a Molí del mig i Cal Batlle. L'oratori es trobava en una dependència de l'antic Molí del Mig, que ara forma part de la moderna fàbrica d'Indústries Batlle i de Batlle S.A.. Fou fundada els anys de la Guerra Civil entre 1936-1939, i es convertí en un dels centres de resistència litúrgica més importants de la comarca de l'Anoia, donant refugi a molts capellans. A partir del 1939, la capella es convertí en una capella pública amb autorització per a la reserva sacramental. Ha restat oberta al culte per als veïnats de la Bòfia i de la Torre Baixa de la parròquia de Sant Joan de la Torre de Claramunt i del barri de la Rata, de la parròquia de Santa Maria de la Pobla de Claramunt, que es troben a distàncies considerables dels respectius centres parroquials i municipals. RIBA GABARRÓ (1998:314) A l'IPA aquest edifici comparteix núm. amb el d'inventari amb el molí de Cal Tortet i el de Cal Pere Joan, tots tres amb el nom de Cal Batlle. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69666 | Cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patera | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XX | <p>Establiment paperer situat al marge dret de la riera de Carme, en terme de la Torre de Claramunt. L'entorn és força irregular, clos entre la riera i la muntanya, amb una esplanada propera a l'actual fàbrica, que comprèn part del terreny on s'alçava el primitiu molí del Turó, avui desaparegut. La fàbrica actual està formada per dos edificis principals, adaptats a la configuració del terreny i agrupats perpendicularment. El més petit era el molí paperer i manté parcialment, aquesta tipologia constructiva, tot i que amb alguns cossos adossats que limiten la seva visió. És de planta lleugerament rectangular, amb la façana principal orientada a llevant, i el carener paral·lel a la mateixa. Els materials de construcció són els habituals; carreus de pedra (voltes, basament i caires) i maçoneria i tapiat amb arrebossat formant murs. El pis superior manté, en part les 'ventanes' o finestres de l'antic mirador o estenedor, actualment en desús i el nivell intermedi correspon a l'habitatge (posteriorment dividit en dos i ara sense ús). A través d'aquest edifici es fa l'accés a la resta de les instal·lacions. La fàbrica anteriorment dedicada a la filatura és de majors dimensions i de cinc nivells d'alçada. En el soterrani inferior es conserven restes de dues turbines, els embarrats, rodes i enginys de repartiment d'aigua. En el nivell següent hi ha ara les instal·lacions papereres de tractament de la primera matèria i preparació de pastes. La planta baixa i les dues plantes superiors estan unificades, per tal de disposar d'una major alçada, i allotgen la màquina de paper. A l'exterior es manté una xemeneia de secció quadrangular i de considerables dimensions. IPIC (2004)</p> | 08286-51 | Riera de Carme (BV- 3131, km. 1, 08789 La torre de Claramunt) | <p>De molt antic, en aquest emplaçament hi consten activitats manufactureres relacionades amb la utilització de l'aigua amb diversos molins: fariners, drapers, paperers, farga,etc, que van anar canviant o desapareixent al llarg del temps. L'any 1620 Joan Romaní va convertir el molí fariner del Turó en molí paperer. El 1667 el paperer Pere Romaní habitava el casal i hi feia paper de barba. El 1737 Francesc Claramunt va fer construir un altre molí, Cal Patera, al costat del Turó. Durant el segle XIX la firma Estapé Canut i Gràcia l'utilitzà per a l'activitat tèxtil. Cap al 1945, Albert Sanllehí, fundador de la companyia Ibèrica del Papel SA, el va convertir en paperer. Actualment es dedica a la fabricació de paper higiènic i sanitari. L'antic molí del Turó va ser enderrocat a mitjan del segle XX com a conseqüència d'un incendi que el va destruir. ESTEVE-RIBAS (2008:88)</p> | 41.5437200,1.6633100 | 388510 | 4599981 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69666-foto-08286-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com Fàbrica Sanllehí-Ibèrica de Papel S.A. i com a Antic molí del Turó | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69667 | Cal Olivé/Cal Roda/Cal Federico/Cal Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-olivecal-rodacal-federicocal-pau-vidal | <p>GUTIÉRREZ I POCH, M. (1999) Full a full. La Indústria paperera de l'Anoia (1700-1998). Continuïtat i modernitat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) 'Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica' a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNNÉ SELLARÉS (1983) 'Els molins paperers de la comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi' a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàgs. 185-213. RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | <p>Conjunt arquitectònic format per les naus industrials destinades a la fabricació de paper i altres edificis destinats a residència. Es tracta d'un conjunt edificat formant un angle que segueix la línia del camí de la Torre Baixa i se situa sobre el torrent del Blanquer, que separa els termes de La Torre Claramunt i Capellades. Les dues façanes principals dels edificis creen un gran pati central semiobert, al qual es té accés des de la carretera i des del carrer de la Torre Baixa. Totes les crugies del conjunt tenen un aspecte unitari, ja que han estat aixecats en un mateix moment constructiu, guardant semblances per que fa a l'alçada (planta baixa, i tres pisos), i al parament. Els materials emprats han estat la pedra, ben carreuada a la planta baixa i a les cantonades i formant un paredat irregular als murs. La part residencial és un cos de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Compta amb planta baixa, primer i segon pis i golfes. La façana principal està encarada a Nordest, i ha estat objecte d'alguna reforma pel que fa a les obertures. Destaquen un seguit de portals de d'arc rebaixat a la planta baixa, sent el de l'extrem de llevant el que donava accés a la vivenda. A la dovella central d'aquest portal s'ha gravat la inscripció de les lletres DV y F, entre la data 1860. Un dels centrals ha estat transformat el porta de garaig i un altre sembla haver desaparegut. Pel que fa a nivell de primer i segon pis, les obertures de la planta baixa es corresponent amb balcons protegits per baranes de ferro treballat, a excepció dels de la cantonada de llevant que han estat eliminats. A nivell de tercer pis o golfes destaca una sèrie de finestres rectangulars que es podrien correspondre a un espai destinat a mirador o assecador de la fàbrica. Actualment l'accés a la vivenda es realitza per la façana posterior de la casa. A nivell de primer pis, en aquesta façana posterior s'ha obert una galeria formada per arcades de mig punt. La part destinada a fàbrica són dues crugies unides en sentit perpendicular, que formen una façana unitària encarada a llevant. Les dues crugies es cobreixen de forma independent amb el carener perpendicular a la façana. Totes dues mantenen una gran simetria d'obertures, amb portals allindats a la planta baixa, portes d'accés a nivell de primers pis, a les quals s'accedeix mitjançant una escala metàl·lica adossada, i sèries de finestrals a nivell de segon i tercer pis corresponent a les típiques finestres de mirador dels papereres i a espai d'assecada. Seguint la línia de façana de les dues crugies, s'adossen al nord, seguint el carrer de la Torre Baixa, dos edifcis més. Tots dos es corresponen a edificis de planta rectangular coberts de forma independent a dues aigües amb el carener paral·lel. Mentre que el primer es correspon a un espai auxiliar de la fàbrica, el segon sembla una antiga vivenda,que era coneguda com Cal Moliné. Aquesta casa compta amb un portal adovellat obert en un dels extrems de la façana.</p> | 08286-52 | La Torre Baixa (C/ de la Torre Baixa, 1 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, i aproximadament en el mateix lloc, hi existia el molí fariner i draper del Mas Vidal. El rec major, o sèquia gran, procedent de la Bassa de Capellades, entrava al terme de la Torre de Claramunt, pel costat del camí ral, entre els barris de la Bòfia i de la Font de la Reina i feia possible l'existència d'un grup de molins al costat de mas Vidal, disposats a l'entorn de la casa de pagès i amb el veïnatge dels edificis paperers del capdavall de la Costa dels Molins de Capellades. En aquest lloc, l'any 1438, Artal de Claramunt, escripturà un molí a favor de Joan Martí, i el 1561, Joan de Claramunt, atorgà el molí del mas Vidal a Joan Molner, de la Pobla de Claramunt. El 1506, Ramon Claramunt concedí l'establiment d'un molí draper a Pere Pascual, els descendents del qual el tindrien fins el segle XVIII. Al final d'aquest segle el molí fou transformat de draper en paperer. RIBA GABARRÓ (1988: 312) La construcció actual correspon a la segona meitat del segle XIX (1860) per encàrrec de Pau Vidal. Com a fàbrica, amb la producció mecanitzada, va funcionar durant el segle XX. Propietat de la família Olivé, que provenia del molí de Roda de Torrelavit, va ser conegut com a molí de Cal Roda o Fàbrica Olivé. En la segona meitat del segle XX ha sofert algunes ampliacions, amb naus que es perllongaren per la part posterior de l'edifici original, i amb la instal·lació de nova maquinària. En aquesta època va tenir diversos arrendataris, i la seva producció principal era de paper de baix gramatge, higiènic i sanitari. Una de les últimes empreses va ser PAPSANI. La màquina fa funcionar, segons testimonis orals, fins el 1997. Actualment resta inactiva, però, en general, es manté en bon estat. IPIC (2004)</p> | 41.5379000,1.6859000 | 390384 | 4599306 | 1860 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69667-foto-08286-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També conegut com fàbrica Olivé, Cal Federico i com Cal Pau Vidal. La casa de Cal Moliné va ser propietat de la veïna casa de Cal Pasqual. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69670 | Bosc de la muntanya de cal Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-muntanya-de-cal-vilaseca | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Espai boscos que ocupa la muntanya anomenada de Cal Vilaseca. Aquesta elevació del terreny es troba situada al bell mig del terme de La Torre de Claramunt, i s'esten en sentit Est-Oest separant les valls de Vilanova d'Espoia i La Torre de Claramunt. Es tracta d'un espai ocupat actualment per un bosc variat de pi blanc (pinus halepiensis) i pi roig (pinus slvestris), alzina i roure, crescut sobre els marges dels antics conreus de la vinya que ocupaven la muntanya. Altra forma d'explotació del bosc va ser la tala d'arbres destinada al consum dels forns de calç, molt abundants a Vilanova de l'Espoia. Hores d'ara es tracta d'un bosc madur, d'uns 70 anys d'edat. Algun tram del bosc, especialment el que toca al sector nord-oest i a la Serra de l'Espoia, en terme de Carme, s'ha vist afectat la darrera dècada per petits episodis de focs forestals. Les restes del conreu de la vinya encara s'aprecien enmig del bosc. Es tracta de barraques de vinya i altres construccions en pedra seca com marges.</p> | 08286-55 | Muntanya de Cal Vilaseca (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Certament es tracta d'un bosc crescut al llarg dels darrers 70 anys sobre els marges de les antigues vinyes abandonades. Per dins del bosc els marges són fàcilment apreciables, així com restes de barraques i altres construccions de pedra seca. Pel que fa a l'activitat de la calç, alguns testimonis locals que havien treballat als forns, expliquen com sovint els forns es construïen al mig de bosc per tal de tenir a prop la matèria prima. Un cop el forn s'havia utilitzat durant una temporada i el bosc s'esgotava, era normal marxar un tros de muntanya més amunt i tornar a aixecar un altre forn. Tot i que el nom general de l'indret és el de Muntanya de Cal Vilaseca, la superfície forestal rep diversos noms: Bosc de Cal Cobert i Bosc de Cal Pantebre. Es desconeix l'origen d'aquesta nomenclatura però cal pensar que es tracta del noms d'antigues cases, avui desaparegudes, que haurien tingut la propietat dels boscos.</p> | 41.5223300,1.6533600 | 387643 | 4597619 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69670-foto-08286-55-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Per la seva situació al mig del terme municipal, el bosc de la muntanya de Cal Vilaseca té una alt interés ecològic i ambiental, enmig de planes de conreu i espais urbanitzats. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 69671 | Antic camí de la Torre de Claramunt a Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-de-claramunt-a-carme | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | Nomès s'ha pogut seguir un tros del traçat de camí que es troba senyalitzat. | <p>Fragment de l'antic camí que antigament menava a Carme des del nucli de La Torre Alta. Es tracta d'un antic camí d'abast que ascendia pel mig del bosc fins el plans de Cal Vilaseca, la Serra de l'Espoia i les Escomes. Actualment es conserva un fragment senyalitzat. Es tracta d'un camí d'entre 0.70 i un metre d'amplada que ascedendeix pel mig de bosc fins a Cal Comes i els Plans de Cal Vilaseca, i des d'allà es dirigia cap a ponent fins a Carme. Un ramal del camí emprat pels carruatges era el baixava fins a la riera de Carme i just abans de cal Roio creuava la riera pel Pont de Terra (actual pas de la riera) anant a parar a la carretera de Carme.</p> | 08286-56 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Carme era una de les poblacions a les quals els veïns de La Torre de Claramunt acostumave a anar sovint. Molt possibement els dos brancals del camí siguin d'origen medieval, i s'hagin utilitzat com a camins tradicionals fins a la construcció de les modernes carreteres. El camí d'abast, que pujava fins a Cal Cosme i fins als Plans de Cal Vilaseca va deixar d'utilitzar-se des de la dècada de 1950, quan van proliferar els vehicles. El que travessa la riera de Carme pel pont de fang es continua utilitzant ocasionalment per permetre el pas de cotxes. L'anomenat Pont de Fang és actualment una passera de ciment sobre la riera.</p> | 41.5319800,1.6528800 | 387620 | 4598691 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69671-foto-08286-56-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69681 | Cal Batista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batista-1 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Edifici de grans dimensions amb planta en forma de L, amb una façana a la Plaça Major del nucli de Vilanova d'Espoia i altra façana al carrer Capellades. L'angle exterior dels dos carrers es troba ocupat per un cos quadrangular que s'aixeca en forma de torre fortificada de dos pisos d'alçada. El cos situat a la Plaça Major té la façana encarada a llevant, i es cobreix a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici és una construcció aixecada en pedra, en mur de mamposteria irregular, on destaca la cantonada sud-est que està especialment reforçada amb carreus rectangulars ben tallats i ben disposats. També destaca la presència d'un ràfec al costat nord de la façana, ocupant la planta baixa, que reforça tota l'estructura de l'edifici. Entre el ràfec i la cantonada reforçada s'obre un dels portals que dóna accés a la vivenda. Es tracta d'un portal adovellat que forma un arc molt rebaixat. Els brancals laterals són fets amb carreus quadrangulars i rectangulars ben disposats. Aquest cos compta amb planta baixa, primer pis i golfes. Pel que fa a la façana els nivells de primer pis i golfes estan arrebossats i pintats de color ocre, destacant cromàticament amb la pedra vista. A nivell de primer pis s'obre amb dues finestres rectangulars de diferent mida. Les obertures es troben reforçades amb llindes monolítiques i recauen en un empit motllurat a la part inferior. Al nivell de golfes s'obre un petit finestró. El cos encarat al carrer Capellades és de planta rectangular, i compta amb planta baixa i primer pis amb coberta inclinada. La façana principal encarada al nord. Les obertures són finestres quadrangulars obertes a nivell de primer pis. Totes aquestes obertures són fruit de la darrera restauració. Pel seu cantó nord i ponent, l'edifici es troba envoltat per una reixa i un mur de tancament, creant un jardí interior. L'accés al jardí interior es realitza mitjançant un portal de mig punt adovellat al mur de ponent. Es tracta d'un portal realitzat amb dovelles reaprofitades que ressalta sobre un mur arrebossat i pintat en color clar. La cantonada dels dos cossos es troba ocupada per una torre quadrangular de planta baixa, primer i segon pis, cobert a quatre aigües situat a llevant de l'edifici i que s'alinea amb la façana del cos de la plaça major. A la planta baixa d'aquesta torre s'obre el portal principal d'accés al cos del carrer Capellades. Es tracta d'un portal allindat, encapçalat per una llinda de fusta. A llevant d'aquest cos s'adossa un altre cos quadrangular de planta baixa i teulada plana al qual s'accedeix des de la plaça, i que acollia un espai destinat a tines.</p> | 08286-66 | Vilanova d'Espoia (Pl. Major, 4 -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Es tracta d'un edifici restaurat a la dècada del 1990 unint el que eren dues antigues cases de la matexa propietat. Mentre que el cos encarat a la Plaça Major es tracta d'una antiga casa que podria ser datada entre ell segles XVIII-XIX, el cos encarat al carrer Capellades i la torre són fruit de la rehabilitació de l'edifici dut a terme en dita dècada de 1990. La propietat era coneguda com Cal Sabater.</p> | 41.5160900,1.6536300 | 387655 | 4596926 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69681-foto-08286-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69688 | Bosc del Coll de Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-coll-de-mata | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Massa boscosa que creix sobre el Coll de Mata, ocupant bona part del sector de migdia del terme municipal. La serra del Coll de Mata s'esten en sentit Est-Oest, tancant la vall de Vilanova d'Espoia i la Serra per migdia i està formada per dit Coll, i pels turons de la Casa Blanca i del Felício. La seva alçada màxima és de 553 m i destaca el sector del Coll de Mata, que li dóna nom, entre les dues alçades màximes. El bosc que creix és un bosc principalment de pi blanc i un sotabosc d'arbust. L'escassa explotació del bosc les darreres dècades ha afavorit la presència d'espècies mediterrànies que conviuen amb el pi blanc com són l'alzina i el pi negre. L'abundància de pi blanc s'explica bàsicament per l'explotació intensiva que es va fer d'aquest bosc fins a la dècada de 1940-1950, associada a tasques d'explotació de la fusta: llenyataires, carbones, forns de calç, i a l'ocupació de la vinya en les zones de soley de la muntanya. Aquesta explotació intensiva del bosc, va ser la causa de la renovació constant de la vegetació, i del fet de no trobar arbres d'edat avançada. A partir de la dècada del 1950 els treballs relacionats amb el bosc es van anar abandonant i va ser la causa del creixement del sotabosc.</p> | 08286-73 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | 41.5111400,1.6737600 | 389326 | 4596350 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69688-foto-08286-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 69694 | Bosc del Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-camaro | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | <p>Zona boscosa que cobreix el vessant nord del Turó de la Torre, al cantó nord del Collet de Morei. Es tracta d'una bosc que s'esten per la carena i la falda de ponent del turó fins al mas del Camaró, ascendint per la falda de muntanya des del torrent del Camaró. Es tracta d'un bosc de pi roig (pinus silvestris), alzina i roure força antic, ja que el conreu de la vinya , que havia ocupat tot el turó, va ser abandonat a finals del segle XIX en aquests indrets més difícils de mantenir. A les zones més baixes de la muntanya, conreades durat més temps, el pi roig comparteix espai amb el pi blanc (pinus halepiensis) i amb un sotabosc més crescut. També és en aquestes zones més baixes de la muntanya on es poden apreciar ,hores d'ara, restes de construccions de pedra seca (barraques i marges). En aquests sectors, el sotabosc de boix i arbust és més abundant. Al peu d'un dels camins del bosc es troba la Font del Camaró. (fitxa 87)</p> | 08286-79 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní , quan descriu les troballes arqueològiques, esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Tots els topònims d'aquesta zona estan relacionats amb la propera casa del Mas Camaró (fitxa 44). Cal pensar que aquest sector del terme s'englobava dins de les seves propietats.</p> | 41.5354200,1.6781200 | 389731 | 4599040 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69694-foto-08286-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta.(fitxa 15) | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 69703 | Antic pont de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Actualment el pont es troba en desús i totalment cobert per la vegetació. La seva alçada és lleugerament inferior a la del pont actual, que s'aixeca just a tocar del vell, fent que sigui un element molt difícil de veure. | <p>Antic pont de la carretera que antigament unia el poble de Vilanova d'Espoia amb el nucli de Capellades, salvant el desnivell ocasionat pel torrent del Manou. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra picada de mida regular que forma un mur de paredat comú, amb pedres naturals sense picar, colocades en verd amb mescla de calç i grava. El pont conforma una gran arcada de mig punt que salva el desnivell del congost que crea el torrent del Manou, just al peu del turó s'aixeca en nucli de Vilanova d'Espoia. La seva amplada és d'uns 4 m. aprox. I la seva llargada és de 25 m. Als extrems de l'arcada l'estructura es reforça ambdues rafes atalussades, un per cada banda, adossades al mur. Per sobre del pont transcorria l'antiga carretera.</p> | 08286-88 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La construcció de l'antic pont d'Espoia es paral·lel a la construcció de la carretera de Vilanova d'Espoia a Capellades, que devia substituir el camí tradicional d'Espoia. L'objectiu de la construcció de la carretera i el pont tenia com a objtectiu facilitar el trànsit rodat, a diferència de l'antic que camí que nomès permetia el transport d'abast. La construcció de la carretera i el pont devia tenir lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.5157600,1.6589400 | 388097 | 4596882 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al fons de l'AMFI dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es conserva una fotografia amb núm. de registre 00981, de data 1927, on es pot observar el pont antic de Vilanova d'Espoia i la carretera vella, abans de la construcció del pont i la carretera nova. (fitxa 129) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69751 | Barraca de vinya 038 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-038 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada aixecada utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca. Cal tenir present, que la paret posterior de la barraca s'assenta directament sobre la roca, aprofitant-la a la seva part baixa. La seva mida exterior és de 4,20 m d'amplada per 6, 60 m de fondària. La seva mida interior és de 1,90 m d'amplada per 2,00 m de fondària per 2,00 m d'alçada. Es tracta d'una barraca que guarda una orientació en sentit sud-est, vers a on obre la porta d'accés. El tipus de porta d'entrada és simple, amb una llinda monolítica que descansa sobre muntants fets amb carreus de diferents mides força ben disposats. En la llinda superior s'observen restes d'un escut esculpit en baix relleu, parcialment arrencat. Les mides de dita porta són 0,60 m d'amplada per 1,60 m d'alçada i un gruix de mur de 0,90 m. Pel que fa a la coberta, aquesta es fa mitjançant una falsa cúpula formada per rengleres de pedra que van disminuint l'espai superior fins a tancar-ho del tot. A l'interior de la barraca aquestes rengleres de pedra es poden apreciar perfectament. En aquesta barraca destaca la presència d'un doble mur lateral de 0,40 x 0,90 x 1,20 m que arrenca de les dues façanes laterals i crea un pati interior de 3,30 m de fons i una obertura de 0,90 cm. A l'interior de la barraca es conserva un dipòsit rectangular per al sulfat.</p> | 08286-118 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5324000,1.6765300 | 389593 | 4598707 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69751-foto-08286-118-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La barraca destaca per les seves mides considerables, pel seu bon estat de conservació, i per la presència d'aquest mur de tancament que crea un espai de considerables dimensions al davant de la barraca. Aquesta barraca és un dels elements que ha estat inclós dins de la fitxa IPA núm. 30951 amb el nom 'Conjunt de construccions de pedra seca'. Codi 2486 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 130 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69752 | Barraca de vinya 048 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-048 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | Sembla haver estat arreglada els darrers anys i netejada la vegetació de l'entorn. | <p>Barraca de vinya adossada semi-excavada formant part del marge de pedra contigu. Es tracta d'una barraca aixecada en la tècnica constructiva de la pedra seca, utilitzant carreus de diversa vida sense tallar units amb falques també de pedra més petites. L'orientació de la barraca és nord-est. La planta interior és circular i es cobreix amb una falsa cúpula exteriorment coberta per terra i vegetació. La seva alçada total exterior és de 1,60 m. L'espai interior manté una amplanda de 2,00 m per 1,90 de fondària, per 1,60 m d'alçada. La porta d'accés està formada per una arcada de mig punt creada a partir de carreus ben tallats disposats com dovelles, que es recolzen sobre muntants lleugerament inclinats. El portal manté una amplada a la base de de 0,80 m per 0,40 m d'amplada a la part superior per 1,30 m d'alçada. El gruix de les parets és de 0,80 m.</p> | 08286-119 | Plans de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5259000,1.6732200 | 389306 | 4597989 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69752-foto-08286-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2556 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:146 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69753 | Barraca de vinya 062 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-062 | <p>ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)'Les construccions en paret seca a l'Anoia' . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) ' La tècnica de la pedra seca' a Dovella núm. 29. Manresa.</p> | XX | A l'inventari de barraques de vinya d'ENRICH (2006: 268) es comenta que la barraca tenia una porta de ferro que protegia l'accés. Actualmet aquesta porta ha desaparegut. | <p>Barraca de vinya construïda utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca, situada sobre un cami, davant d'un marge, deixant a l'esquena camps de conreu i oliveres. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada en pedra de petites dimensions del mateix turó. Es cobreix amb una falsa cúpula també feta a base de pedra petita disposada sense ordenar. L'amplada màxima exterior és de 4,50 m per una fondària de 6,00 m i una alçada de 3,10 m. La barraca es troba orientada a migdia i s'obre amb una porta formada per pedra de més grans dimensions que forma un arc de mig punt molt estret. Les mides d'aquesta porta són 0,60 m d'amplada per 1,40 m d'alçada per 1,00 m de gruix de mur. Exteriorment, la barraca es troba encarada a un marge de pedra. Dos murs de 1,70 m de llargada per 0,70 de gruix arrenquen dels laterals de la barraca i creen un espai interior tancat. A l'interior d'aquests murs es troben dos bancs de pedra adossats.</p> | 08286-120 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de 'barraques de vinya'. L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.</p> | 41.5346500,1.6713000 | 389161 | 4598963 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69753-foto-08286-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Codi 2562 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:166 | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69774 | Barraca de vinya 013 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-013 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-141 | 41.5217600,1.6494000 | 387312 | 4597561 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69774-foto-08286-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69774-foto-08286-141-3.jpg | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Codi 2539 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||||||||
| 69824 | Antic camí de la Torre a Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-la-torre-a-capellades | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XV-XX | <p>Antic camí que portava de la Torre de Claramunt a Capellades. El camí sortia del nucli històric de La Torre de Claramunt seguint la línia del carrer de La Torre Nova i seguia el traçat en paral·lel per la carretera BV-2134, pel seu cantó de migdia. Actualment es conserven alguns trams d'aquest camí entre la carretera i les cases. Es tracta d'un caminet d'un dos metres d'amplada de terra, que serveix d'accés a algunes de les cases unifamiliars aixecades a tocar de la carretera i a alguns camps de conreu. Des del final del carrer de la Torre Baixa, s'esten a llarg d'un kilòmetre paral·lel a la carretera BV-34 fins al km.1, on empalma amb aquesta.</p> | 08286-208 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Possiblement es tractava del camí emprat des de segles per comunicar els veïns de La Torre de Claramunt amb els de Capellades. Aquest camí va ser utilitzat fins a la dècada del 1950 en que es va construir la carretera actual.</p> | 41.5312300,1.6650200 | 388631 | 4598592 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69824-foto-08286-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest camí es fins al km. 1 de la BV-2134 era emprat també com antiga via pecuària per al trànsit de ramats que venien de Capellades i La Pobla de claramunt, i que travessaven el poble i es dirigien a la riera de Carme | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69843 | Barraca de vinya 083 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-083 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-227 | 41.5157900,1.6758900 | 389512 | 4596864 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69843-foto-08286-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69843-foto-08286-227-3.jpg | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Codi 2493 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||||||||
| 69860 | Arcada apuntada de cal Mas Marimón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arcada-apuntada-de-cal-mas-marimon | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVI-XXI | <p>Arcada apuntada que s'observa a nivell de planta baixa de l'edifici de Cal as Marimón. Aquest edifici compta amb dues façanes, ja que salva un important desnivell entre el carrer Major i el carrer de Baix. L'arcada es troba encastada al mur que dóna al carreró que comunica un carrer amb l'altre. Es tracta d'una arcada apuntada, tot i que per l'evolució de la casa es desconeix si pertanyia als baixos o es tracta d'un arc de descàrrega. L'arcada es recolza sobre brancals de diferents dimensions, ja que salva l'important desnivell del carrer. Actualment l'element es troba inutilitzat a nivell estructural i ha estat tapiada amb maó, deixant una finestra a la part superior del mur per permetre la il·luminació dels baixos. La casa va ser restaurada recentment, arrebossant aquesta façana i pintant-la de color taronja, tot i que s'ha deixat l'arcada a la vista.</p> | 08286-244 | Vilanova d'Espoia (Pl. del Senyoriu s/n-Vilanova d'Espoia 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Cal Mas Marimón és una de les cases antigues que formen part del nucli urbà de Vilanova d'Espoia. La casa ha sofert nombroses modificacions i l'existència d'aquesta arcada s'explica als baixos de la casa, que als seus orígens devia tenir una planta diferent i segurament amb accés des del carrer Major. L'arcada devia quedar dintre de la casa. Les fotografies antigues de la primera meitat del segle XX mostren aquesta casa amb un cos intermedi que unia el carreró per la part superior i que permetia travessar el carrer a l'alçada del primer pis. L'arcada ja era present a la vista del carrer. Les darreres obres de rehabilitació han canviat l'orientació de la casa, obrint l'entrada principal a la placeta del carrer de baix.</p> | 41.5156900,1.6534100 | 387636 | 4596881 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69860-foto-08286-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69620 | Mas el Camaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-camaro | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203.</p> | IX | Tot l'entorn del mas ha estat molt remogut. Al sector del jaciment es poden observar piles de pedra llençada procedent del mas i vegetació crescuda. Actualment nomès s'ha pogut localitzar la sitja situada a tocar de la casa. | <p>Conjunt format per quatre sepultures i una sitja isolada, situat al costat del Mas Camaró, en un context de camps de conreu i bosc. El Mas Camaró es troba al quilòmetre 8 de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a pocs metres a l'oest de la caseta que hi ha al peu de la carretera, en una forta corba d'aquesta i en un turonet. El jaciment es localitza aproximadament a 1quilòmetre del conjunt de sitges del Camaró (o Pla de les Sitges). Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una. Romaní també parla de les restes d'uns fons de cabana, que sembla que en realitat serien possiblement les restes d'unes sepultures excavades al travertí i en part molt destruïdes. Per tant, el conjunt està format per les restes de quatre sepultures i una sitja, tot excavat al travertí on està assentat el Mas Camaró. La sitja localitzada està situada a l'oest del mas, oberta al travertí, i actualment revestida interiorment amb ciment i plena de pedres i deixalles. A l'extrem est de la casa hi ha un grup de quatre sepultures molt destruïdes, obertes al travertí del turonet. Una d'elles té forma de 'banyera', amb els extrems arrodonits i la capçalera més ampla que el peu. Aproximadament tindria, car està en part destruïda i partida (el bloc està caigut a la part baixa del turonet), una llargada de 2'05 metres, una amplada de 0'50 metres i una fondària d'uns 0'42 metres. La seva orientació és est-oest, amb el cap a l'oest. La segona sepultura seria més o menys rectangular, amb angles arrodonits i conservant un encaix per a la llosa. Es fa difícil donar-ne les mides, ja que manca un bon tros de la mateixa. La seva orientació també seria est-oest. Resten dues puntes de dues sepultures més amb la mateixa orientació. Durant la visita del 1984 no s'aprecià superficialment cap element material arqueològic. Per la morfologia de les tombes, la cronologia del jaciment es pot fixar aproximadament vers els segles VIII-IX. És possible que en aquest indret hi hagués un lloc d'habitatge alt-medieval, del qual no han perdurat les seves estructures. Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas, aproximadament a uns 10 metres de la casa, la qual estava tapada per unes fustes per tal d'evitar accidents. Les restes de tombes es troben al sud de la masia, a uns 10 metres dels seus murs, en el punt on acaba la plataforma de travertí on està assentat el mas. Un bloc de travertí que es va desprendre de la plataforma, mostra les restes del cos d'una de les tombes. CC.AA. (1991)</p> | 08286-5 | Urbanització Ca l'Anton. ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní, en el seu 'Atles' inèdit conservat al Museu de Capellades, parla de dues sitges. L'any 1984, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, només se'n localitzà una.Durant la visita al jaciment l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder localitzar la sitja revestida de ciment situada al nord del mas. Els anys 2001 i 2003 van ser realitzades dues intervencions amb motiu del desdoblament de gaseoducte de Subirats. CC.AA (1991)</p> | 41.5380700,1.6793100 | 389835 | 4599333 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69620-foto-08286-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69621 | Jaciment de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-cal-cosme | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia a la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàgs 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301.</p> | IX-X | Tan sols retirant la terra que cobreix el travertí es podria clarificar si les formes observades són realment restes de tombes o només formes capricioses produïdes per l'erosió. | <p>A l'oest, al costat de la masia de Cal Cosme, passa una franja de travertí on foren excavades les tombes, però en fer-se uns desmunts aquestes van ser destruïdes. Segons informacions recollides pel Amador Romaní, i d'acord amb allò que ell mateix aprecià, les tombes eren de planta rectangular; unes eren excavades directament a terra i les altres al travertí, totes cobertes amb 'tegula' romana. Segons informacions que el propietari del mas donà al Sr. Romaní, la destrucció afectà a ambdós tipus. Romaní va poder apreciar sobre el terreny una tomba excavada al travertí de planta rectangular i mides corrents. També va aparèixer una petita caixa ben tallada en un bloc del travertí (sarcòfag per a un infant) que feia 1'10 metres de llarg, 0'40 metres d'ample i 0'30 metres de gruix, la qual estava excavada a una fondària de 0'25 metres. En el seu interior era antropomorfa, a l'estil 'olerdolà'. Els únics materials apareguts foren les restes humanes i 'tegula'. Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. Tampoc s'aprecià cap tipus d'estructura ni materials arqueològics superficialment, car el lloc estava molt embrossat i amb terra al damunt. Per les informacions donades, és molt possible que es tracti d'una necròpolis dels segles IX-XI a base d'enterraments de cista, excavats a la roca i coberts amb lloses o 'tegula', una de planta rectangular i altres antropomorfs, i també enterraments de fossa, excavats directament al sòl. CC.AA (1991) Actualment l'indret s'ha convertit en una terra plantada de vinya.</p> | 08286-6 | Pla de Cal Vilaseca ( 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta necròpolis fou explorada per Amador Romaní l'any 1906, i es localitzava a l'oest de la masia de Cal Cosme. Quan Romaní la visità gairebé havia desaparegut. No s'ha pogut determinar el nombre de tombes que hi havia.Romaní catalogà aquestes sepultures a la revista 'Penedès' com a post-romanes, del tipus olerdolà. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap sepultura en el lloc indicat per Romaní, tot i que coincideixen totes les dades. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà que a la zona on se suposa que estava situada la necròpolis, de la qual Amador Romaní va veure les últimes tombes conservades, hi aflora el travertí força erosionat. En aquest travertí es veuen algunes formes mig cobertes per la terra que semblen indicis de restes de tombes, que, en tot cas estarien molt malmeses. L'indret ha estat emprat com a camí i també hi ha transitat maquinària pesada utilitzada en la construcció d'un línia de torres d'alta tensió. Aquests factors han agreujat l'erosió del travertí. CC.AA (1991)</p> | 41.5314100,1.6519800 | 387544 | 4598629 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69621-foto-08286-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69622 | Olivar d'en Francisquet/El Camaró/Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivar-den-francisquetel-camarofrigols | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | IX-XII | <p>Tomba aïllada, situada gairebé a tocar de la carretera que porta a La Torre de Claramunt, però a un nivell més baix, al peu d'uns pins i del mur de contenció de la carretera. Es troba uns 15 metres al nord d'un antic camí que anava cap a Vilafranca del Penedès. Aquest camí es caracteritza per tenir unes roderes molt marcades en el travertí. Es tracta d'un enterrament d'inhumació aïllat, excavat al travertí. La sepultura té forma rectangular i fa uns 1'80 metres de llarg, 0'55 metres d'ample i 0'40 metres de fons. Possiblement estaria relacionada amb el conjunt del Camaró, situat a uns 100 metres a l'est d'aquesta sepultura. L'orientació de la sepultura és aproximadament nord-sud i el seu estat de conservació és bo. Aquest enterrament es podria catalogar cronològicament com dels segles VIII-IX, antecessor del tipus 'banyera' i de l'antropomorf. CC.AA (1991)</p> | 08286-7 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní visità l'indret el 1915. L'any 1984, durant la realització de la Carta Arqueològica, no s'observaren estructures ni materials arqueològics en superfície. Durant la visita efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta, la sepultura es trobava tapada gairebé totalment pels esbarzers que creixien del seu interior. CC.AA. (1991) Actualment no s'han pogut observar restes de la sepultura que deu trobar-se tapada a tocar del camp de conreu.</p> | 41.5380700,1.6717100 | 389201 | 4599342 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69622-foto-08286-7-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69623 | Jaciment mas Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-mas-rossinyol | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301</p> | X-XI | Actualment no s'aprecien les restes sobre el terreny. | <p>Segons les explicacions de Romaní, el jaciment es tractava d'una sepultura de planta trapezoïdal, excavada al sòl, amb coberta de lloses però sense revestiment interior a les lloses. Estava a una profunditat d'uns 0,65 metres d'ample a la capçalera, 0,30 metres als peus i 0,30 de fons. La seva tapa tenia una longitud d'1,80metres de llarg i estava formada per set lloses poc tallades. La seva orientació era nord-oest. Amador Romaní indicà que a tocar hi havia unes sitges i restes de ceràmica, de la que en dibuixà dues formes que molt bé podrien ser alt-medievals. A l'interior de la sepultura va aparèixer un esquelet en molt mal estat de conservació. En el Museu de Capellades, en una vitrina, s'aprecia l'existència d'una mandíbula inferior humana procedent d'aquest enterrament. Durant una exploració que Romaní efectuà l'any 1911 en relació a la sepultura i a les sitges de Mas Rossinyol, ho catalogà com d'època indeterminada. En un manuscrit inèdit conservat en els lligalls Amador Romaní del Museu de Capellades, figura que en aquestes sepultures es van recollir 8 ossos llargs, 2 mandíbules i 14 fragments de ceràmica, sense especificar més. Segons les dades facilitades per Romaní, es pot deduir que aquesta sepultura seria un enterrament de fossa, excavat al sòl, amb coberta de lloses i planta trapezoïdal, pròpia dels segles X-XI.</p> | 08286-8 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquesta sepultura fou visitada l'any 1911 per Amador Romaní, el qual la situà en un bosquet al sud del mas Romaní, al peu del camí de Capellades a l'Espoia, prop del lloc on es trobaren unes sitges. L'any 1984 durant una visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no es localitzà cap indici de materials arqueològics en superfície, ni cap tipus d'estructura, cosa ben natural d'acord amb l'etapa a la qual pertanyen. L'any 1991, durant la visita realitzades a les rodalies del mas Rossinyol amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es va localitzar cap indici de sepultura, ni cap resta de cultura material en superfície. CC.AA (1991)</p> | 41.5284900,1.6630000 | 388458 | 4598290 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69623-foto-08286-8-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons informació procedent de la Carta arqueològica la ubicació del material es troba al Museu del Molí Paperer de Capellades. Informació procedent d'aquest museu indiquen que les restes es troben emmagatzamades juntament amb altres restes de la comarca. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69624 | Cova del Mallorquí/Cova de cal Patera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mallorquicova-de-cal-patera | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Cova situada en el cingle del marge dret de la riera de Carme, a la partida de Noranta o Moranta, en un context molt boscós i embrossat. Per accedir a aquesta cova cal arribar a l'abocador d'escombraries de La Torre de Claramunt. Del costat oest de la zona utilitzada com abocador surt un senderó en direcció a ponent. Aquest senderó circula pel pendent i arriba fins a la cova. Segons Amador Romaní, aquesta cova també és coneguda amb el nom de Cal Patera. Romaní comenta que es recollí ceràmica prehistòrica, sense especificar el tipus. L'entrada de la cova està orientada al nord-oest i té una amplada màxima d'uns 12 metres, amb dues entrades separades per una formació del terreny. Romaní hi dibuixà un mur posterior. La profunditat màxima és d'uns 6 metres. Afirma que la visità per primera vegada l'any 1898 i que recollí algun tros de ceràmica, sense especificar-ne el tipus. L'any 1911, l'explorà novament i recollí més ceràmica, de la qual tampoc va especificar res. En la planta dibuixada per Romaní, aquest hi fa constar que l'entrada de l'esquerra està tapiada amb paret de pedra, i la de la dreta és de tàpia. També especificà que l'altura màxima era de 3'50 metres. Romaní la catalogà com una cova sepulcral del neolític final. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques. Hi havia terra i pedres en el sediment interior, però amb molt de desordre, amb perforacions modernes a les parets de la cova. Amb aquestes dades es fa difícil establir una cronologia del jaciment, però la cova reuneix certes condicions d'habitació. També podria haver estat emprada com a lloc d'enterrament.CC.AA. (1991)</p> | 08286-9 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Segons informa Amador Romaní en el seu 'Atles' manuscrit, en aquesta cova hi visqué a principis del segle XIX, un mallorquí. Posteriorment l'indret va servir per tancar bestiar. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, no s'aprecià en l'indret cap indici superficial de materials arqueològics, així com tampoc estructures prehistòriques.Durant la visita al jaciment efectuada l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es va poder constatar que els sediments del seu interior semblaven força remenats i no es va localitzar cap resta arqueològica. No es pot descartar totalment la possibilitat que quedin algunes restes arqueològiques en alguna part del sediment que es conservi intacte. CC.AA. (1991)</p> | 41.5435900,1.6641800 | 388582 | 4599965 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69624-foto-08286-9-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69625 | Cova de la Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-guineu-1 | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. SERRA I GARCIA, J. (1983) 'Dues coves sepulcrals a la comarca d'Anoia' a Miscel·lània Aqualatensia/3. Igualada. CECI. Pàg.57-81. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut mlta vegetació que impideix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada a la cova. | <p>Cova situada a la cinglera de costat dret de la riera de Carme voltada de bosc, a la partida de Noranta. Es troba molt prop de la Cova del Mallorquí, i a prop de la Font de Noranta, també anomenada Noranta de Baix, i que, segons les anotacions que figuren a l''Atles' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, està enlairada a l'esquerra, sobre el camí que mena a La Torre de Claramunt, en un bloc de conglomerat, tallat, situat a l'esquerra, tocant el camí que indica el lloc d'accés a la cova. Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916 i, segons dades facilitades per ell mateix, s'hi van recollir ossos humans, sílex i ceràmica en superfície (en l''Atles' només s'especifica el sílex: 'un fragment de ganivet retocat' i 'un taló de làmina'). Segons les dades facilitades per Amador Romaní, es podria assegurar que es tracta d'una cova d'enterrament col·lectiu. També es fa difícil establir una cronologia; Romaní la catalogà com una cova del neolític final. A causa d'una sèrie d'informacions contradictòries i de l'embrossat del lloc.CC.AA (1991)</p> | 08286-10 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va explorar aquesta cova l'any 1916. L'any 1984, durant la visita al lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, la cova no va poder ser localitzada. L'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, es va intentar localitzar la cova a partir de les dades que donava Amador Romaní i es va rastrejar la zona de la cinglera on se suposava que devia trobar-se aquesta cova, però va ser impossible localitzar-la. Cal dir que aquest lloc és molt difícil de resseguir perquè ha crescut molta vegetació que impedeix passar per molts llocs i pot haver cobert l'entrada de la cova. CC.AA. (1991)</p> | 41.5437200,1.6642100 | 388585 | 4599979 | 08286 | La Torre de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69625-foto-08286-10-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Durant la realització el Mapa de patrimoni no s'ha pogut tenir accés a l'interior de la Cova per la dificultat del camí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69626 | Cova sepulcral de Noranta o Moranta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-sepulcral-de-noranta-o-moranta | <p>BOSCH GUIMPERA,P (1919).Prehistòria Catalana. Barcelona. ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàgs 298-301. VIDAL, L.M. (1911)'Abric Romaní. Estació Agut, Cova de l'oro dels Encantats' a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol 4. Barcelona</p> | <p>Per accedir a aquesta cova cal situar-se en el cementiri de la Torre de Claramunt i continuar en direcció nord per un carrer fins desembocar en un camp de conreu que cal travessar fins arribar on acaba la plana i s'inicia el descens vers la riera. En el límit entre la plana i el pendent, on hi ha construïts xalets de la urbanització, es trobarà un caminet que baixa pel pendent en direcció est; pocs metres més enllà es troba la cova, en un punt on aflora la roca de la cinglera, voltada de terra i pins. La cova queda uns 2-3 metres per sota de la plana. Es tracta d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu, orientada al nord. La cova fa 5'10 metres de llarg, 3'50 metres d'amplada i uns 1'60 metres d'alçada màxima; l'entrada té una alçada d'uns 1'45 metres. Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats, tot i que no conformats amb seguretat, i també s'aprecià que la cova havia estat molt remenada i que tenia una potència d'uns 20 cm, com a màxim, de terra fins a la roca. Els materials trobats en el decurs de l'esmentada prospecció i cedits a la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada són: SÍLEX: Una punta de sageta amb aletes curtes i llarg peduncle, talla bifacial amb retocs a pressió; una punta de sageta amb incipients aletes, curt trencat, amb la fulla de forma lanceolada, només amb un finíssim retoc als extrems de la peça; un fragment de peduncle d'una punta amb retocs bifacials; un petit esclat triangular sense retocar; un esclat atípic. OBJECTES D'ORNAMENT: 62 peces circulars de collaret, amb perforació central bitroncocònica, totes de petxina, amb un diàmetre que varia entre 3 i 11 cm. OSSOS HUMANS: Ossos humans sense cap mena d'ordre, en la quasi totalitat de la superfície de la cova i pertanyents a diversos individus. Entre incisius, canins i queixals sumen un total de 1035 unitats. D'aquestes, unes 220 són de llet. Fragments de cranis, húmers, etc. MONEDES: 28 monedes de bronze, 'dineros' de l'any 1711 de Felip V, IV d'Aragó. CERÀMICA: Fragments pertanyents a formes hemisfèriques, carenades, ovoides, exvasades; vores verticals, lleugerament entrades, exvasades i enfora; llavis arrodonits o plans; fons plans; desgreixants de quars, mica daurada, pissarra i fibres vegetals; la majoria allisades interiorment i exteriorment; corresponents a vasos petits, mitjans i grans; la majoria dels fragments són llisos, però un d'exvasat porta dos cordons horitzontals i paral·lels, impresos. També un fragment amb una decoració al llavi, consistent en impressions transversals i paral·leles. El gruix de les parets varia de les més primes (d'uns 2 mm) a les més gruixudes (d'uns 17 mm). Les carenes són, en general, a la part medial de les peces. Es tracta, doncs, d'una cova sepulcral d'enterrament col·lectiu amb una cronologia típica de l'edat del bronze, però també amb la possibilitat d'una etapa eneolítica o calcolítica. Les tres etapes fonamentals de l'edat del bronze queden ben clares en aquesta cova: un bronze antic amb els bols i formes hemisfèriques, urnes de fons pla, amb un típic material lític i d'ornament; un bronze mig amb vàries formes carenades; i un bronze final amb vores enfora i exvasades, a més de típics motius decoratius. CC.AA. (1991)</p> | 08286-11 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Durant la prospecció de la cova efectuada l'any 1971 per membres de la Secció Excursionista del Club Natació Igualada, es documentà l'existència d'uns possibles enllosats. L'any 1991, durant la visita a la cova amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'Anoia, es pogué observar que la cova estava en bones condicions, malgrat estar molt a prop d'un nucli de població. És probable que no quedi en el seu interior cap resta de sediment intacte, ja que no es va poder apreciar cap resta arqueològica en superfície. CC.AA. (1991)</p> | 41.5392200,1.6594000 | 388176 | 4599486 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69626-foto-08286-11-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La ubicació del material de la cova es troba a la secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Arxiu Antropologia/núm.de referència:9 Secció Arqueologia del CECI/núm. de referència: P-43 i M-54 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69627 | La Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-garsa | <p>ROMANÍ I GUERRA, A. (1921) 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Bibliografia' a Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Any III.. Pàg 202-203</p> | IV aC-X dC | Actualment l'indret on es trobava el jaciment ha estat convertit en un gran pla sembrat de vinya. El terreny ha estat aplanat per tal de poder plantar els ceps i permetre el pas de la màquina. Cap de les estructures descrites a la carta arqueològica s'ha pogut reconèixer. | <p>Segons Amador Romaní, que visità aquesta sepultura l'any 1915 (el 1919 fou destruïda), aquesta estava situada en el lloc anomenat La Garsa, a les Terreres del Ramonet. La sepultura estava excavada al travertí (tapassot), no tenia coberta i era neta de terra. Romaní hi recollí unes dents humanes i uns ossets al seu entorn. La sepultura tenia la forma humana (antropomorfa), estava orientada a l'oest i feia 2 metres de llarg, 0'45 metres d'ample a la capçalera (espatlles de l'esquelet), entre 0'10 i 0'20 metres a l'extrem dels peus i 0'25 metres de fons. Romaní afirma que en aquest lloc hi va recollir ceràmica l'any 1924. En els lligalls d'Amador Romaní conservats al Museu de Capellades es conserven uns dibuixos d'uns fragments de ceràmica de difícil classificació. Hi figura la data d'exploració: any 1915, a càrrec del Sr. Amador Romaní. Aquest autor, després de la visita efectuada l'any 1915, catalogà la sepultura com d'època indeterminada, indicant, però, que era de tipus olerdolà. En un manuscrit inèdit, conservat en els seus lligalls, consta que s'hi van recollir els següents elements: un morter de pedra, sis fragments de 'tegula', tres fragments de vores de vasos sense identificar, un fragment de vora de 'dolium', un fragment de crani humà i varis fragments d'ossos humans pertanyents a les extremitats. Segons les dades aportades per Romaní, es tracta d'un enterrament excavat al travertí, antropomorf, amb el cap arrodonit, angles i peu també arrodonits, típic dels segles IX-X. Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. També es van apreciar molts fragments de 'dolium' i de parets d'àmfora romana. Es pogué comprovar una forta acumulació d'aquests materials en els marges dels camps. No es localitzà cap tipus d'estructura visible superficialment. Aquest jaciment es tracta, doncs, d'una sepultura alt-medieval que segurament ha desaparegut, i un lloc d'habitació sense estructures visibles, d'època romana. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana. En el tall del terreny del costat dret del camí que porta a la masia, a l'alçada de la tanca que la rodeja, es veuen unes bossades de sediments amb fragments de ceràmica grisa medieval i restes de cendres. Per la forma d'aquestes bossades es pot afirmar que es tracta d'un camp de sitges. CC.AA (1991)</p> | 08286-12 | Pla de la Garsa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment visitat per Amador Romaní el 1915. . Durant la visita al jaciment, el novembre del 1984, efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no es localitzà cap tipus d'enterrament, però sí que es trobaren molts fragments superficials de 'tegula' romana que conserva corbatura a les vores, així com 'imbrices' en un camp de conreu de cereals. L'any 1991, durant la visita al jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, s'observà com en els camps de conreu predomina la ceràmica romana i en un tros de terreny erm entre camps, a la dreta del camí que mena a la casa, es troben nombrosos fragments de tègula romana El 2003 van tenir lloc algunes prospeccions durant el desdoblament del gasoducte Subirats-Òdena. El mateix any es va dur a terme una nova intervenció de consolidació i rebliment indefinit d'estructures arqueològiques: bassa ibèrica i rases de vinya. CC.AA. (1991)</p> | 41.5281300,1.6757700 | 389523 | 4598234 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69627-foto-08286-12-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els materials del jaciment es troben ubicats a Museu de la pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Núm. de referència 309. | 83|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69629 | Sitges de can Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-can-pasqual | <p>Can Pascual està ubicat a l'esquerra de l'antic camí ral, en començar la Torre Baixa, poc després de deixar Capellades, tot anant cap al veïnat de La Rata. Per accedir a al jaciment cal pujar per un curt camí serpentejant que es troba a la dreta del carrer Torre Baixa, poc abans d'arribar al conjunt de Cal Roda. També es pot anar des del carrer Miramar de la urbanització el Pla de la Torre. Segons informació extreta de l''Altes' d'Amador Romaní, conservat al Museu de Capellades, el mateix Romaní l'any 1917 visità unes sitges localitzades a Can Pascual, a la Torre Baixa, una d'elles situada al nord de la masia i l'altra a dins d'aquesta, en el corral, sense especificar més. Arran de la visita a aquest lloc efectuada l'any 1984 amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, els propietaris de Can Pascual informaren que realment havia existit una sitja al costat nord de la casa, però que el lloc ja no es coneix, car possiblement la sitja està tapada o amagada per la brossa, en un turonet a uns 30 metres al nord de la casa. De les sitges de l'interior del corral no en donaren raó. Durant la visita, també es comprovà que hi havia terra i palla, amagant molt possiblement les esmentades sitges. Cal dir que amb aquestes dades es fa molt difícil establir la cronologia del jaciment. CC.AA. (1991)</p> | 08286-14 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Amador Romaní va visitar aquestes sitges el 1917. L'any 1991, durant la visita al lloc amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, no es van veure indicis de les sitges visitades per Amador Romaní, tot i que existeix la possibilitat que quedin restes sota el nivell actual del sòl. CC.AA. (1991)</p> | 41.5386100,1.6860900 | 390401 | 4599384 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69629-foto-08286-14-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 69630 | Turó de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-torre-nova-0 | <p>ALMAGRO, M; SERRA, J.C. COLOMINES, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Província de Barcelona. CSIC. Madrid. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203</p> | XVII-X a.C | <p>El Turó de Torre Nova està situat a prop de la vila de Capellades i a la seva part NO, al costat dret de la carretera d'Igualada a Vilafranca del Penedès, a uns 200 metres abans d'arribar al trencall que porta a Martorell. La part plana d'aquest turó, on hi ha el jaciment, havia estat conreada; Amador Romaní esmenta bancals abandonats i afirma que no massa temps enrere l'indret s'havia convertit en un abocador municipal de deixalles. Quan es realitzà la fitxa del jaciment, la zona estava molt degradada. A. Romaní va detectar en aquest indret dues alineacions de pedres; la primera en direcció sud amb una longitud de 50 metres, i la segona amb una direcció NO i una llargada d'uns 90 metres; en un extrem d'aquesta última hi aprecià els fonaments circulars d'una torre (murs a base de dues filades de pedres amb una amplada de 0'90 metres). També esmenta una pedra dreta, situada a l'interior de l'angle format pels dos murs, de 0'90 metres d'alçada per 1'25 metres d'amplada per 0'50 metres de gruix. A. Romaní no recollí cap tipus de ceràmica ni element arqueològic. Vaello i els seus col·laboradors van recollir ceràmica rodada (poca) i sílex en uns bancals abandonats, però després d'explorar una cova (la de Torre Nova) que es localitza a la cinglera, van arribar a la conclusió que els materials provenien de la part superior, del planell, aleshores decidiren explorar-lo amb més intensitat i detectaren 'algunes irregularitats cobertes de terra i pedres' que identificaren com un possible poblat, del que trobaren ceràmica no rodada com la de la cova i de la qual se'n desconeix la ubicació o destí. Segons l'article de Vaello i col·laboradors, els materials trobats van ser els següents: - Varis fragments de ceràmica de superfície brunyida, llises i grolleres, decorades amb diversos motius (cordons impresos amb digitacions, mugrons i solcs acanalats). Vores exvasades i llavis bisellats, un fons pla i una nansa vertical tipus pont. També, segons els mateixos prospectors, un fragment de nansa d'àmfora romana, un fragment de 'tegula' romana i sis fragments de ceràmica gris medieval. Quant a pedra, es van recollir quatre gratadors de sílex i un burí i tres nuclis del mateix material; també un fragment de destral polida de diorita i un tros de pedra de molí de mà d'arenisca. A la vista d'aquests materials, cal suposar que el lloc estaria habitat en una etapa del Bronze Final III català, és a dir, entre els anys 900-650 aC aproximadament. CC.AA. (1991)</p> | 08286-15 | Coll de Frígols (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert per Amador Romaní a principis del segle XX. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, l'any 1984, es van recollir dos fragments de ceràmica: un decorat amb dos cordons impresos i vora exvasada i l'altre decorat amb simples incisions. És possible, doncs, confirmar la cronologia esmentada. No es pogueren localitzar els murs descrits ja que el lloc era cobert amb deixalles i terra. Només s'aprecià, a l'extrem nord, unes pedres amb una disposició especial (restes dels murs?). Amador Romaní, a la revista 'Penedès', la va catalogar com una estació d'època indeterminada. En la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1991, els arqueòlegs afirmen que aquest indret durant anys havia estat l'abocador municipal de deixalles de la Torre de Claramunt. Quan l'Ajuntament del municipi va decidir dignificar aquest lloc, segons els varen informar, no sols es van endur les deixalles, sinó que també varen rebaixar el nivell del turó en aquest sector. Quan els arqueòlegs varen anar a visitar la zona, la plana estava coberta per una capa de vegetació que va dificultar la tasca de localització de restes. No varen localitzar cap fragment de material en superfície. Malgrat totes les agressions que ha patit aquest jaciment, és possible que encara resti una part conservada per sota del nivell actual del sòl.CC.AA. (1991)</p> | 41.5336200,1.6802000 | 389902 | 4598838 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69630-foto-08286-15-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lloc d'ubicació del material: Arxiu Arqueologia del CECI /núm.de referència 306 | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69631 | Pedra Dreta de Cabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-dreta-de-cabrera | <p>ENRICH I HOJA, J . (1976 ) 'Recuperación de la desaparecida 'Pedra dreta de Cabrera''. Igualada, Periódico del Anoia.</p> | <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, estava a terra. Posteriorment Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari la una placeta a Vilanova d'Espoia, prop de l'absis de l'església romànica. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb una certa tradició arqueològica a la comarca de l'anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenòmen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica al seu lloc d'orígen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoa no corria perill de destrucció. CC.AA (1991)</p> | 08286-16 | Vilanova d'Espoia (Plaça de l'església s/n -Vilanova d'Espoia, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>La Pedra Dreta de Cabrera fou descoberta l'any 1922 per mossèn Pere Bosch i Ferran. El dia 22 d'agost del 1929, Amador Romaní la visità i afirmà que es tractava d'un menhir. Aquest, estava ubicat en un bosc de pins a prop del camí que del Castell de Cabrera mena al Mas de la Guitza, i a sota de la Casa Blanca. Posteriorment, i durant molts anys, aquesta pedra es va considerar perduda o destruïda, fins que mossèn Batlle i Manerer la localitzà novament el 1976, tirada al peu d'un terraplè i a la vora d'un carrer d'una urbanització d'aquesta zona, en una parcel·la. En una fotografia que es conserva de l'any 1922, es pot veure com la pedra estava inclinada, però quan es localitzà l'any 1976, amb motiu dels treballs de l'esmentada urbanització, va aparèixer a terra. Posteriorment, Mossèn Batlle la va traslladar, amb el permís del seu propietari, a una placeta de Vilanova d'Espoia i la plantà a prop de l'absis de l'església romànica de Vilanova. La Pedra Dreta de Cabrera ha estat sempre un element amb certa tradició arqueològica a la comarca de l'Anoia (suposadament un menhir), tot i que no hi ha cap indici que pugui fer suposar que pertanyi al fenomen megalític. L'any 1985, durant la visita efectuada amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica de l'Anoia, no s'aprecià cap element arqueològic o constructiu ni ceràmica en el seu lloc d'origen. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, l'any 1991, es va poder comprovar que la pedra es troba en bon estat de conservació i que, al trobar-se en una placeta del nucli de Vilanova d'Espoia, no corria perill de destrucció. CC.AA. (1991)</p> | 41.5160000,1.6543700 | 387716 | 4596915 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69631-foto-08286-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Ornamental | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La fitxa de la Carta Arqueològica corresponent a aquest menhir, inicialment va ser inclosa en el municipi de Cabrera d'Igualada, lloc del qual probablement procedeix el menhir. Posteriorment es va incloure aquest jaciment entre els pertanyents a la Torre de Claramunt, municipi on actualment es conserva el menhir | 79|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69632 | Necròpolis al peu de la carretera entre la Pobla i Capellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-al-peu-de-la-carretera-entre-la-pobla-i-capellades | <p>CC.AA. núm 12250</p> | V-X | Actualment l'entorn del jaciment ha estat molt remogut i per l'extracció de pedra i la vegetació que ha crescut. Piles de pedra ocupen l'espai i impossibiliten la correcta observació. | <p>En aquest lloc es poden observar les restes de tres tombes excavades a la roca de travertí. Es tracta de dos peus o dos capçals, arrodonits i orientats cap a l'oest. Un d'ells es conserva molt precàriament i els altres dos són fàcilment identificables. Aquestes tombes estaven senceres anys enrere, però els treballs d'extracció de roca de travertí per a la construcció les han escapçat i amenacen la seva conservació. Establir la cronologia d'aquest tipus de tombes és una empresa difícil, i més quan no hi ha hagut la possibilitat de practicar-hi cap intervenció arqueològica. De tota manera, i en base a altres jaciments amb tombes similars, cal apuntar dos límits cronològics clars: segles IV-V dC i segles IX-X dC, és a dir, entre un moment tardoromà i l'alta edat mitjana. CC.AA. (1991)</p> | 08286-17 | Urbanització Ca l'Anton. (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Notícia del jaciment donada per Joan Jordi Enrich del CECI.</p> | 41.5377800,1.6801600 | 389905 | 4599299 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69632-foto-08286-17-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69633 | Els Frígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-frigols | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya.</p> | I aC-X dC | Actualment és un camp de conreu i no s'aprecia cap resta a simple vista | <p>En aquest lloc s'han documentat 28 estructures arqueològiques retallades a la roca, 7 de les quals són atribuïbles a sitges d'emmagatzematge de cereals d'època ibèrica tardana o romano republicana reblertes al segle I a C. Tres d'elles són concavitats poc profundes de planta circular possiblement utilitzades com basament de grans gerres d'emmagatzematge romanes (dolium), 10 són sepultures d'inhumació tardoromanes o altmedievals -de fossa simple excepte una de caixa de lloses-, i la resta són retalls i rases de vinyes. Aquestes estructures corresponen a tres moments d'ocupació de l'espai: 1. Ocupació en època ibèrica, representada per sitges i estructures negatives de planta circular de dimensions més reduïdes. Pel que fa a les sitges, es tracta d'estructures negatives de planta circular, amb unes dimensions i tipologies variades. La gran majoria són retalls amb una boca de 56 a 146 cm i unes parets que es van obrint fins a la base, on arriben a tenir una amplada d'entre 60 i 240 cm. També ha aparegut una sitja amb les parets molt més verticals i que es va tancant lentament sense fer panxa. Dues d'aquestes sitges es comunicaven entre elles per un forat gairebé a la base de la sitja i que va aparèixer tapiat per pedres molt ben encaixades. Alhora també van aparèixer estructures negatives de planta circular però poc profundes, de 30 a 45 cm, i amb un diàmetre que oscil·la entre 65 i 90 cm, les parets són verticals. Probablement es tracta d'estructures per encaixar-hi algun tipus de recipient tipus dòlies. Tant les sitges com les estructures més petites es trobaven farcides per un estrat molt similar, format per terra fosca i gran quantitat de pedres de travertí. Aquesta fase d'ocupació ha deixat molt pocs materials i els que han aparegut estan molt fragmentats, la ceràmica més abundant ha estat la feta a mà o a torn lent de pasta vermellosa, de la que només han aparegut formes tancades tipus olla. També ha aparegut ceràmica feta a torn, oxidada ibèrica i algun fragment de ceràmica reduïda, així com fragments de tègula romana plana i dòlia, tot i que en petit nombre. El material lític recuperat correspon a tapes de sitges, fetes amb travertí, de planta circular, i dos fragments de molí barquiforme fet amb granit. També han aparegut algunes pedres aparentment d'esmolar. Tot i situar-se a uns 70 metres del jaciment conegut com a Pla de les Sitges del Cameró, sembla que tots dos punts formarien part d'un mateix conjunt, ja que la tipologia i cronologia d'ambdós jaciments són molt similars. 2. Utilització de l'espai com a necròpolis, que podria ser d'època tardoromana o medieval. D'aquesta fase s'han documentat un total de 10 tombes que apareixen distribuïdes de forma ordenada, en bateria i amb una orientació sud-oest nord-est. N'hi ha dues que apareixen separades de la resta. Les tombes són gairebé totes infantils o d'individus joves. L'estat de conservació de les restes humanes és molt precari, segurament a causa de l'acidesa del terreny i tots els cossos recuperats estan molt malmesos. En la majoria dels casos només han aparegut part de les extremitats i alguns fragments de crani. Totes les sepultures tenen unes dimensions similars: 150 cm de llargada, 60 cm d'amplada i en algun cas arriben fins els 180 cm de llargada. Tipològicament les tombes es poden dividir en dos grups: les de fossa simple, que són la majoria, i les de caixa de lloses. 3. Rases de vinyes d'època moderna. Quant a les rases de vinya, aquestes estan relacionades amb les tasques agrícoles en època moderna, ja que en el seu interior s'han localitzat alguns fragments de ceràmica vidriada.CC.AA (1991)</p> | 08286-18 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gaseoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-175 i VB-176. Desprès de l'excavació es va emetre la resolució del director general del Patrimoni Cultural, de data 4 d'agost de 2003, per la qual s'autoritzava l'eliminació parcial de les restes arqueològiques del jaciment de Frígols.</p> | 41.5393000,1.6755500 | 389523 | 4599474 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69633-foto-08286-18-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Lot de material arqueològic: fragment eina/instrument ubicat al Museu Comarcal i de la Pell de l'Anoia amb el núm de registre 4774 | 81|85|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69634 | El Camaró II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camaro-ii | <p>AA.DD. (2003) Informe de l'excavació arqueològica per la construcció del gasoducte Subirats-Òdena. Generalitat de Catalunya. ALMAGRO BASCH, M.(1948). 'Excavaciones de los silos romanos tardios del Pla de les Sitges' a Pirineos. Núm. 8. Saragossa. ROMANÍ I GUERRA, A. (1917) 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVII. Núm. 271. Agost 1917. Barcelona. Pàg. 202-203 ROMANÍ I GUERRA, A. (1916) 'Paletnologia de la Comarca de Capellades. Antigues necròpolis' a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Vol XXVI.. Barcelona. Pàgs 89-95</p> | III-I a.C | <p>La localització de tres sitges, seccionades durant la construcció de la rasa del gasoducte Subirats-Òdena va motivar la realització d'una prospecció per tal de determinar la possible ubicació d'un jaciment en aquesta zona. Els treballs de prospecció van posar de manifest l'existència de dos retalls circulars més, fet que va motivar l'excavació arqueològica en el punt afectat pel traçat del gasoducte. L'excavació parcial d'aquest jaciment va permetre descobrir l'existència de quatre retalls de planta circular i un de planta rectangular. En canvi, no es va localitzar cap tipus d'estructura murària que es pugui relacionar amb aquests retalls. Quant a les sitges seccionades per la rasa, es tracta de sitges de reduïdes dimensions, reomplertes amb pedres de petit i mitjà tamany, amb una minsa presència de material ceràmic. La localització d'aquestes cinc estructures en un espai molt reduït (7 m2) suposa un alt índex de concentració de sitges, la qual cosa porta a pensar en l'existència de més estructures similars en el terreny que no està afectat per les obres del gasoducte. En resum, es pot concloure que es tractaria d'una zona d'emmagatzematge que podria estar relacionada amb el jaciment del Pla de les Sitges del Cameró, el qual es troba a uns 200 metres de distància. El material recuperat permet establir un marc cronològic que situa la colmatació d'aquestes sitges a la primera meitat del segle I aC. Cal tenir en compte l'existència del jaciment de Frígols, situat també a escassos metres del Cameró. Aquest fet permet plantejar la hipòtesis de l'existència d'un assentament ibèric de relativa importància econòmica en aquesta zona. CC.AA. (1991)</p> | 08286-19 | Pla de les Sitges (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Jaciment descobert durant les prospeccions realitzades amb motiu de les obres del gasoducte que transcorre de Subirats a Òdena, en el tram VB-180 i VB-181.</p> | 41.5393100,1.6754100 | 389512 | 4599475 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69634-foto-08286-19-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69635 | Forn de calç del Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-manou | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XX | La vegetació de l'entorn amenaça amb cobrir tot el conjunt. | <p>Restes d'antic forn de calç situat al cim de la Serra, prop del Coll de Mata. Es tracta d'un forn amb la caixa semisoterrada de planta circular. Dins de la caixa, s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom i juntes fetes amb fang d'argila. El mur de la caixa s'aixeca uns tres metres d'alçada pels sectors de llevant, nord i ponent. El sector de migdia, on presumiblement es trobava la boca, ha desaparegut i es troba ocupat per la vegetació. No s'observen restes d'una possible volta superior, per la qual cosa es pot pensar que la volta era feta amb les mateixes pedres de calç cobertes amb un capell, fet d'una enfangada de calç espessa, que desapareixia un cop s'havia acabat la cuita.</p> | 08286-20 | Coll de Mata (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Tradicionalment els forns havien estat itinerants i consistien en una caixa excavada que es feia al mig del bosc, proper a la pedra i a la fusta per evitar el transport. Al cap d'uns anys quan s'esgotaven els recursos de l'entorn el forn s'abandonava. A començaments del segle XX es va optar per fer forns fixos, acompanyats d'una caseta o barraca al costat destinada a protegir els fogots o grapats de fusta de la pluja i deixar un espai pels treballadors. A mitjans del segle XX es comptaven sis forns de calç als entorns d'Espoia: el del Cabreta o de la carretera (fitxa 115), el del Tino (fitxa 112), el Nou o de Cal Pep de la Jana (fitxa 114), el del Calciner, avui desaparegut, el del Carrascle, també desaparegut, i el de Ginoles, aquest darrer en terme de Mediona però treballat per gent d'Espoia. El forn del Manou, per ser propietat de la casa del Manou, no tenia nom concret i era associat al de Cal Tino. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El treball als forns era molt feixuc. Primer s'havia d'arrencar la pedra carregar el forn apilant les pedres. Desprès calia cobrir-lo de pedra i fang. En paral·lel era necessari haver tallat molta llenya i apilar-la en fogots. Un cop encès calia mantenir el foc viu durant set o vuit dies dia i nit. Aquesta feina era realitzada per tres homes que s'anaven tornant cada dues hores. Desprès calia refredar la pedra de calç i carregar-la en carruatges. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. Fins a finals de la dècada del 1950 estigueren en funcionament els diversos forns. El darrer forn en tancar va ser el del Calciner. Aquest forn era propietat de la casa de Cal Manou, que explotava juntament amb el forn del Coll de Mata. Va trobar-se en actiu fins a la dècada del 1950, moment en que l'activitat de la calç va ser abandonada pels de la casa.</p> | 41.5123300,1.6650100 | 388598 | 4596493 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69635-foto-08286-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69636 | La Torre Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-alta | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | <p>Nucli format per la trama urbana nascuda als peus del turó on s'aixequen les construccions del castell de La Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. El nucli es troba format per un seguit de carrers: Carrer del Castell, Carrer de Dalt, Carrer de Baix, Carrer del camí del riu Agost, Carrer de la Torre nova, Carrer de Josep Miquel Bas i Carrer del Camí de la Font, que formen un entramat molt irregular fruit de l'adaptació orogràfica al pendent de la muntanya. El conjunt d'edificis que configuren el nucli està format per cases unifamiliars adossades en la majoria dels casos, de planta baixa i un o dos pisos. En ocasions compten amb plantes semisoterrades aprofitant el desnivell del terreny. La planta dels edificis acostuma a ser rectangular o quadrangular, però no són estranys els edificis de plantes trapezoïdals coincidint amb les cantonades dels carrers. Es tracta de construccions senzilles de caràcter popular, aixecades en parament de pedra irregular i arrebossades amb ciment i pintades. La majoria han tingut reformes fetes amb maó. Del conjunt de construccions destaca l'edifici de l'Ajuntament per les seves grans dimensions i major solidesa, ben bé al centre del nucli urbà. L'aspecte general de conjunt destaca per la seva harmonia sense grans edificis que trenquin els volums en alçada o grandària, i per la seva gran adaptabilitat al pendent i a la irregularitat del terreny natural on s'assenta, amb carrers irregulars, esglaonats i sense línies rectes.</p> | 08286-21 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli urbà de la Torre de Claramunt neix aprofitant la protecció que proporcionava el castell de la Torre de Claramunt i l'església de Sant Joan. Si bé podem pensar que originalment la població del terme podria haver estat predominantment dispersa, vivint en les masies, la presència del castell hauria estat un important punt d'atracció i és possible que ja des dels segles XIV-XV s'hi concentrés un petit nucli de cases. Desprès d'un període als segles XVI-XVII en el qual la població minvaria i hauria pogut desaparèixer, el nombre d'habitants tornaria a augmentar entorn al segle XVIII. Al cens del 1719 hi consten 390 habitants al terme i al del 1787, un total de 390. Dels 390, n'hi havia un total de 315 que vivien a la Torre. RIBA GABARRÓ (1988: 299). El fogatge del 1738 dóna a entendre l'existència 20 focs a la Torre de Claramunt, alguns dels quals podrien ser d'habitants del peu del turó del castell. Algunes de les construccions més antigues que es conserven podrien pertànyer a aquest moment històric. És el cas de Cal Gironès que conserva gravada a la dovella central del portal la data de 1759. Durant la primera meitat del segle XIX la població s'estabilitza: el censos del 1830 i 1842 donen 411 i 438 habitants. Poc temps després, a causa de la crisi de les indústries i la devastació de les vinyes per la fil·loxera, la tendència es va invertir i el 1900 només apareixen registrats 192 habitants. Al segle XX, amb la modernització de les indústries papereres i la creació de nous centres de treball de diverses activitats, el censos tornaven a mostrar una recuperació. En les dècades del 1980-1990 la construcció de noves urbanitzacions al sector de llevant de l'antic nucli i per la partida coneguda com el Pla de la Torre han fet augmentar considerablement la població. L'estil arquitectònic i la trama urbana de les noves urbanitzacions contrasta àmpliament amb la del nucli històric de la Torre de Claramunt, que ha sabut mantenir la seva personalitat davant de l'impuls constructiu i el creixement de finals del segle XX.</p> | 41.5336000,1.6583400 | 388078 | 4598863 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69636-foto-08286-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Torre Alta és el nom que se li dóna habitualment al nucli històric de La Torre de Claramunt, amb l'objectiu de diferenciar-lo de la Torre Baixa i de Vilanova d'Espoia ja que, La Torre de Claramunt, és també el nom del municipi. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69638 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-5 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | La gran majoria de les cases han sofert restauracions i renovacions els darrers anys adaptant-les a les necessitats bàsiques, però sempre mantenint els volums i en la majoria dels casos, les façanes. | <p>Conjunt urbà format pel grup de cases que configuren el nucli de La Serra. El conjunt es situa coronant un petit turó situat al Sud-oest del nucli de Vilanova d'Espoia, just a l'altre costat de la carretera. El nucli es configura en sentit Est-Oest, sobre la carena del turó, formant un seguit de carrers nascuts al voltant dels principals camins que recorren el turó. El carrer més alt i més antic rep el nom de Carrer Alt de la Serra. Uns metres més baix i en paral·lel a l'anterior es troba el carrer Camí Vell de la Serra. Un carrer perpendicular que els creua és el carrer Camí de Can Paxiano, que segueix la via que du a aquest mas, ja en terme de Mediona. El conjunt d'aquests tres carrers sembla haver estat el nucli originari de La Serra. Dos carrers més inferiors i a l'hora més moderns són els Carrer de la Serra i Carrer del Camí de Matacavalls. Pel que fa a la tipologia de les construccions, cal dir que el nucli el formen fileres de cases aliniades que conformen els carrers. Es tracta de cases de planta baixa, primer pis i golfes, pràcticament totes de planta rectangular i cobertes a dues aigües. La gran majoria d'elles són fetes en parament irregular de pedra a la planta baixa i reforçant les obertures, i en maó o tàpia als pisos superiors. Pràcticament totes es troben arrebossades i pintades. Algunes de les construccions entre vivenda i vivenda són corrals, cellers o espais auxiliars de les cases, que queden integrades al conjunt. Algunes d'elles conserven les llindes datades originals com Cal Finu, que és la núm. 18 del carrer Camí Vel de la Serra amb la data 1774 i d'altres les restes de portals adovellats. Les cases de carrer de la Serra, orientades al Nord són més modernes i la majoria compten amb planta biaxa, primer i segon pis.</p> | 08286-23 | La Serra (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Tot i no tenir dates concretes, el nucli de la Serra devia aparèixer en la segona meitat del segle XVIII fruit del creixement demogràfic del terme. La llinda del 1774 és la més antiga conservada al nucli i reforça aquesta idea de nucli aparegut en aquest segle. La tipologia constructiva mostra cases de caràcter popular, possiblement de pagesos rabassaires que conreaven les vinyes del voltant. Molts dels habitats més grans de la Serra encara recorden la feina de parcers en les terres dels masos Ponç i Martí, del terme de Mediona, però properes al nucli de la Serra. Aquesta activitat agrícola era combinada amb el treball als forns de calç de Vilanova d'Espoia. El conjunt es va mantenir amb característiques similars fins a la segona meitat del segle XX, moment en el qual es van arreglar moltes cases dotant-les de serveis moderns, i es va construir la línia de cases adossades al nord formant el carrer de la Serra i carrer del camí de Matacavalls.</p> | 41.5127600,1.6505300 | 387390 | 4596560 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69638-foto-08286-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69639 | La Torre Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-baixa | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII-XXI | Algunes de les cases que formen el nucli han estat restaurades les darreres dècades, però mantenint la seva línia de façana i els elements principals. | <p>Nucli habitat situat a ponent del terme de La Torre de Claramunt, al peu de la carretera de Capellades a La Pobla de Claramunt, que es correspon a l'antic camí ral. Aquest nucli s'organitza urbanísticament en un carrer que s'estén en dos trams en sentit Nord-Sud anomenat carrer de la Torre Baixa, entre els números 3 i 65 el primer tram, i els números 135 a 139 el segon tram. La tipologia constructiva de les cases és similar als dos trams, tractant-se de cases de caire popular, aixecades entre mitgeres de planta baixa, primer i segon pis, cobert a dues aigües. Són construccions fetes en mur de pedra amb parament irregular, amb alguns fragments de maó. La majoria han estat arrebossades i algunes pintades en colors. Moltes d'elles conserven els portals originaris construïts amb dovelles formant arcs rebaixats. Al primer tram s'aprecia que la línia de cases situades a ponent són més antigues, i que per tant el carrer actual devia ser en realitat l'antic camí ral, arran del qual s'aixecaven. A migdia del carrer, seguint la línia de cases s'aixeca el conjunt paperer de Cal Roda. De tot el conjunt destaquen especialment les cases dels actuals números 51-53, per tractar-se d'una de dimensions superiors a les altres i dotada amb una galeria oberta a nivell de primer pis. Aquesta casa, juntament amb la del número 15, que s'adossa al conjunt fabril, semblen les més antigues del nucli. La renglera de cases situada a llevant d'aquest primer tram i que tanquen el carrer són de recent construcció. Predomina la casa entre mitjeres de planta baixa i primer pis, fetes totes amb les mateixes característiques arquitectòniques. El segon tram de carrer, entre els números 135 i 139 conserva cases antigues a banda i banda del carrer, algunes d'elles com la núm. 155, que rep el nom de Cal Nen, conserven encara els portals adovellats. Altres, com la casa núm 145 conserva la data de 1835.</p> | 08286-24 | La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt) | <p>El nucli de la Torre Baixa estava format per la renglera de cases encarades a llevant al peu de l'antic camí ral. Els seus orígens cal situar-los a mitjans del segle XVIII i començaments del segle XIX. La tipologia constructiva, de caire popular, indica que es tracta de construccions fetes per rabassaires i obrers de les fàbriques papereres dels voltants. El nucli de La Torre Baixa va mantenir una població estable fins a la dècada del 1950-1960, moment a partir del qual moltes cases van quedar abandonades. A la dècada del 1990 bona part de les cases foren reocupades i rehabilitades, tot i que la majoria van conservar els portals originals i les façanes. A partir d'aquesta data el nucli va créixer aixecant cases unifamiliars adossades a l'altra línia de carrer.</p> | 41.5383600,1.6865700 | 390441 | 4599356 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69639-foto-08286-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El segon tram del barri es troba a tocar del barri de la Rata. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 69642 | Cal Rodancito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rodancito | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Edifici de planta rectangular situat al final del carrer del Castell, dins del nucli de la Torre de Claramunt. Cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal segueix la línia de façanes del carrer del Castell. Es tracta d'una construcció aixecada en mut de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben escairats. Actualment conserva el parament a la vista, amb restes d'arrebossat pintat en blanc a nivell de planta baixa. A nivell constructiu la casa compta amb planta baixa, primer pis, segon pis i golfes; i destaca l'existència d'un ràfec que reforça l'edifici a la cantonada de llevant, entre aquesta casa i la veïna de Cal Gironès. La façana principal s'obre amb un portal de mig punt format per dovelles ben treballades que formen l'arc i es recolzen sobre carreus rectangulars que formen els brancals. Una porta de fusta de dos batents protegeix l'accés a la casa. Aquest portal s'obre al costat de llevant de la façana i no queda centrat en l'edifici. La resta d'obertures de la façana principal s'alineen sobre el portal principal. A nivell de primer i segon pis s'obre una finestra rectangular reforçada amb ciment fruit d'una darrera restauració. Les dues finestres recauen sobre un ampit esglaonat original. Pel que fa a l'obertura del nivell de les golfes, es tracta d'un finestró acabat a la part superior amb un arc de mig punt que recau sobre un àbac de teula i dos pilastrons de terracotta adossats al mur.</p> | 08286-27 | La Torre Alta ( C/Castell, 34, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Aquest edifici, juntament amb la casa veïna de Cal Gironès, és dels més antics que actualment es conserven al nucli de la Torre de Claramunt. A l'igual que la casa veïna pot ser datada a mitjans del segle XVIII, coincidint amb el període d'expansió de la vinya i el creixement urbanístic del nucli al peu del castell. A diferència de la resta de cases del nucli, aquest edifici ha conservat la seva estructura original. La casa va passar a ser coneguda com a Cal Cinto per l'alies del seu propetari a començaments del segle XX. Actualment s'ha adequat com a vivenda moderna, mantenint la façana exterior.</p> | 41.5337800,1.6577500 | 388029 | 4598884 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69642-foto-08286-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquesta casa i la veïna casa de Cal Gironès (fitxa 28) estan incloses com a un sol element dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el núm. 6072, però en realitat és tracta de dos edificis ben diferenciats. La fitxa conserva el número de l'IPA compartint-lo amb l'altra casa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69644 | Riu d'Agost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-dagost | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa . pàg 297-319. INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que travessa el terme de La Torre de Claramunt. El seu naixement es té lloc al serralet de Cal Llupià, a la banda nord del turó, darrera de la casa, i rep les aportacions del Torrent de Manou, que a la vegada recull les aportacions estacionals dels torrents de Mas d'en Ponç, la Serra i l'Oriol. El riu discorre vers a ponent, travessant la part fonda de la vall de La Torre de Claramunt. Finalment, a l'extrem de ponent del terme, desgüassa a la riera de Carme. Es tracta d'un cabal fluvial inestable però constant, que depèn molt de la estacionalitat i la pluviometria anual. Amb tot, acostuma a mantenir un mínim d'aigua durant tot l'any, convertint-se en el riu principal del terme, sobre tot si tenim present que els altres cursos fluvials de més importància, com el riu Anoia i la riera de Carme, només són als límits del terme. El curs fluvial té una amplada d'entre 1,5 i 3 m depenent del tram. El curs del riu pot distingir-se al mig de la vall que recorre per trobar-se envoltat per una vegetació pròpia de ribera, que destaca enmig de camps de conreu, vinya i boscos de pins. A nivell paisatgístic, la seva impronta és important, ja que l'abundància d'aigua determina l'existència d'un bosc de ribera al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un bosc de ribera típic dels torrents, i del curs alt i mig dels rius. A les riberes on la disponibilitat hídrica és més abundant domina el vern (Alnus glutinosa), acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i un estrat arbustius amb saüc (Sambucus nigra) i sanginyol (Cornus sanguinea), la sarga (Salix eleagnos), etc.</p> | 08286-29 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>En alguns documents antics, el riu és conegut com a riu de Gost, d'on hauria derivat en riu d'Agost.</p> | 41.5321300,1.6588600 | 388119 | 4598700 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69644-foto-08286-29-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai del riu d'Agost ha estat inclòs en l'inventari dels espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. No compta però, amb cap número de fitxa ni referència. Al seu pas pel nucli de La Torre Alta, els primers anys de la dècada del 1960 els veïns de la Torre van excavar un petit tram del riu per tal de fer-hi una piscina i banyar-se a l'estiu. Aquest indret va ser conegut com el Pèlag de la bomba. El context en el qual va tenir lloc aquesta actuació va ser el dels anys en els quals arribaven els primer estiuejants. El nucli de La Torre era vist com un lloc d'estiueig per algunes famílies d'Igualada i l'entorn de Barcelona. Va ser un període en el qual molts dels veïns del nucli havien marxat a viure a altres poblacions i el nombre de veïns baixava, i encara no havien arribat les primeres famílies immigrants a assentar-se novament al lloc. Aquest indret va mantenir-se uns anys i finalment una riuada es va emportar les tanques que formaven les basses. Aquest fet, juntament amb una disminució del cabal hídric els darrers anys ha fet desaparèixer el lloc. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 69645 | Portal del carrer Castell, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-carrer-castell-30 | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XVIII | <p>Portal adovellat obert a la façana principal de l'edifici del carrer del Castell núm. 30, dins del nucli urbà de la Torre de Claramunt. El portal destaca amb les seves dovelles a pedra vista sobre un parament arrebossat i pintat en blanc. Es tracta d'un portal obert per un arc carpanell format per dovelles rectangulars ben treballades que recauen sobre carreus quadrangulars i rectangulars que formen els brancals laterals. A la part inferior, el nivell de la porta interior s'ha elevat amb un parell de graons fets amb rajola. La porta interior també és contemporània. Es tracta d'un edifici cantoner, a l'extrem del carrer del Castell, amb dues façanes vistes. A la cantonada de l'edifici s'ha deixat a la vista el parament original per sota de l'arrebossat actual i s'aprecia un carreuat quadrangular ben escairat.</p> | 08286-30 | La Torre Alta (C/Castell, 30, 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Juntament amb els edificis veïns de Cal Gironès i Cal Cinto, cal pensar que es tracta d'un dels edificis conservats més antics del nucli urbà de La Torre de Claramunt. Tot i que segurament els seus orígens cal situar-los entre mitjans i finals del segle XVIII, durant el període de creixement urbanístic fruit de la vinya, l'edifici ha sofert importants reformes estructurals a nivell de primer i segon pis, conservant només elements originals a la planta baixa. El portal de l'edifici es correspondria a l'accés original de l'edifici, malgrat que hauria estat refet durant la darrera reforma de la casa, a finals del segle XX.</p> | 41.5330685,1.6592336 | 388151 | 4598803 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69645-foto-08286-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 69646 | Pont del Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-vidu | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX-XX | El desús de l'element fa que no tingui manteniment i la vegetació creixi a l'entorn de manera excessiva. | <p>Aqüeducte situat sobre el riu Agost, a l'alçada del nucli antic de La Torre de Claramunt. Forma part d'un rec que neix a la Mina del Gaià, als camps propers al Mas Rossinyol i que es dirigeix vers al nucli de la Torre de Claramunt. Aquest aqüeducte permet passar l'aigua als horts de l'altre costat del riu Agost, situats a la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Està format per una gran arcada d'uns 10 metres d'amplada que salva el desnivell del riu Agost. Es tracta d'una construcció aixecada en parament irregular que combina la pedra i el maó. La canal superior que transporta l'aigua és feta en maó amb una amplada de 50 cm i una fondària de 40 cm. Un cop feta l'obra l'element ha estat arrebossat amb ciment pòrtland. Actualment la vegetació ha crescut ocupant tota la canal i deixant l'aqüeducte en desús.</p> | 08286-31 | La Torre Alta (08789 La Torre de Claramunt) | <p>L'aqüeducte del riu Agost són les restes visibles d'un antic rec que prenia l'aigua d'una mina situada als camps propers del mas Rossinyol. Aquesta mina era coneguda com la mina del Gaià i el rec també era conegut com a rec del Gaià. Aquest rec duia l'aigua al nucli de La Torre de Claramunt i permetia regar tots els horts situats a la vora del riu Agost, prop de la població. L'aqüeducte va ser construït per poder passar l'aigua a l'altra riba del riu Agost, i poder regar els horts de la falda de la muntanya del nucli de La Torre Alta. Els homes del poble s'encarregaven de netejar el rec a l'hivern, i l'aigua s'abocava als safareigs. Cada hort disposava d'un safareig que servia per emmagatzemar l'aigua, i que les dones utilitzaven per anar a rentar la roba. Pels materials emprats en la construcció i les característiques de l'element cal pensar que es tracta d'una construcció del segle XIX, amb reparacions fetes a començaments del segle XX. L'aqüeducte era conegut amb el nom del Pont del Vidu. Hores d'ara, bona part del rec està perdut i l'aqüeducte no funciona. L'aigua per regar els horts que queden a tocar del nucli de La Torre de Claramunt és aigua extreta de pous amb motor.</p> | 41.5328700,1.6565300 | 387926 | 4598785 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69646-foto-08286-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 69647 | Riera de Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-carme-0 | <p>INVENTARI DELS ESPAIS DE PROTECCIÓ ESPECIAL II. (2008) Pla territorial de les Comarques Centrals. Annex. Aprovació definitiva setembre 2008. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Curs fluvial que neix al municipi d'Orpí i travessa el veí municipi de Carme, del qual rep el nom. Un cop passat el tram conegut com a Esplugues de Carme, la riera avança en direcció nord i serveix com a afrontació entre els terme municipals de Carme i la Torre de Claramunt, seguint la direcció de la crta. BV-2131 entre Carme i la Pobla de Claramunt, entre el km. 2,5 fins al 0,8, aproximàdament. A partir d'aquest punt la riera continua fins a desgüassar al riu Anoia, ja en terme de la Pobla de Claramunt. Pel que fa al terme de La Torre de Claramunt, la riera marca el límit de ponent del municipi. Es tracta d'un curs fluvial i contínu al llarg de l'any, tot i que s'amplia o redueix en funció de la pluviometria estacional. El curs continu ha permés la instal·lació de nombroses indústries que tradicionalment han aprofitat la força de les seves aigües. Al seu pas pel municipi de la Torre de Claramunt, destaquen les indústries papereres del molins del Roio i Cal Patera. La permanència d'uns cabals mínims i l'aparició de basses alternant amb zones d'aigües més ràpides possibilita la presència de comunitats de peixos autòctons com el barb cuaroig i la bagra, així com d'altres espècies introduïdes com la carpa o el carpí vermell. També es poden localitzar anfibis com el gripau comú, el gripau corredor, la granota verda, el tòtil, la salamandra, rèptils com la tortuga d'aigua o la serp de collaret. El pas de la riera de Carme genera al seu entorn una vegetació de ribera formada per salzedes, pollancreres i vernedes. La verneda és un bosc típic de torrents i del curs alt i mig dels rius. Es troben a les riberes allà on la disponibilitat hídrica és sempre molt elevada i l'ambient és fresc. És un bosc dens on hi domina el vern (Alnus glutinosa) acompanyat del freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), l'avellaner (Corylus avellana) i de l'om (Ulmus minor). A l'estrat arbustiu hi trobem el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). La pollancreda (Populus nigra) es troba a prop dels marges, on el nivell freàtic és molt alt. L'estrat arbustiu està dominat pels esbarzers (Rubus ulmifolius) i l'arç blanc (Crataegus monogyna).</p> | 08286-32 | Riera de Carme (08789 La Torre de Claramunt) | <p>Antigament, entre els segles XVI i XVII era anomenada riera de Noya.</p> | 41.5366600,1.6514200 | 387506 | 4599212 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69647-foto-08286-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-09-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'espai de la riera de Carme ha estat inclós en l'inventari desl espais de Protecció especial, de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,98 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.