Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68831 | Sant Marçal de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69. FIERRO,J. : DOMINGO, R,(1989) 'Evolución histórica y desarrollo arquitectónico de la iglesia de Sant Marçal de Terrassola, Torrelavit', dins González, A., López Mullor, A. (dirs.), Simposi Actuacions en el patrimoni edificat medieval i modern (segles X al XVIII). I. La intervenció arquitectònica, II. La recerca arqueològica. Barcelona, 5 7 d'octubre de 1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Quaderns Científics i Tècnics, 3. Barcelona, 1991, pàgs. 115-123. FIERRO,J. : DOMINGO, R: Terrassola i Lavit. Sant Marçal de Terrassola. L'excavació arqueològica', dins Catalunya Romànica XIX. El Penedès. L'Anoia, Barcelona, 1992, pàg. 204. Lacuesta, R.; Fierro, J.; Vila, R., 'Església de Sant Marçal de Terrassola. Torrelavit', dins Memòria 1985-1989, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic, Barcelona, 1990, pàgs. 83-92. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 252 - 262. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 156 - 159. | XI | Refeta en la restauració de 1957-73. Obres de restauració dels anys 1985-86. L'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. | Església de nau rectangular, amb tres absis semicirculars formant una capçalera trevolada i un cimbori vuitavat al centre del creuer. Els tres absis semicirculars tenen les mateixes dimensions, estan oberts amb arcs presbiterials i ornats exteriorment amb arcuacions cegues i dues lesenes cadascun. Les lesenes van fins a un petit sòcol que envolta els absis i hi ha tres arcuacions cegues entre lesena i lesena, en total nou a cada absis. El central té tres finestres de doble esqueixada i els laterals una cadascun, també de doble esqueixada. A la façana de ponent, refeta en la restauració de 1957-73, hi ha el portal d'entrada, de mig punt amb una imposta. Una orla sobresortida volta l'arc, i les dovelles estan molt ben polides i encaixades; damunt seu hi ha una finestra allargada de volta de mig punt amb una orla semicircular i imposta. A l'aresta de la façana de migdia hi ha un contrafort. La nau és coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per dos arcs torals, el del creuer de mig punt i el del mig de la nau apuntat, i recolza sobre unes columnes de factura molt sòlida, amb impostes en les de l'arc apuntat. Els absis són coberts amb volta de quart d'esfera. La cúpula del cimbori és semiesfèrica, de base quadrada i de grans dimensions, aguantada pels arcs dels absis (el central i els laterals) i el de la nau. Té quatre trompes a partir de les quals els carreus estan disposats uniformement fins al punt final de la semiesfera. El cimbori té tots els costats d'idèntiques dimensions. A la paret de migdia hi ha una finestra rodona. La coberta de la nau té dues vessants, la del cimbori en té vuit i en els absis és cònica, totes amb teula àrab. Les dues façanes laterals, sud i nord, presenten decoració d'arcuacions cegues llombardes de les mateixes dimensions que les de l'absis; aquestes arcuacions presenten una lesena central al mur nord, mentre que en el mur sud apareixen seguides i tenen una tipologia molt especial, ja que són formades per plafons semicirculars refets del pla de façana. A la paret de migdia hi ha dues finestres de doble esqueixada i una porta més petita que la del mur de ponent, i a la paret nord hi ha una finestra de doble esqueixada on també es troba un portal de mig punt, de petites dimensions. L'aparell constructiu de l'edifici és de carreus de pedra tallats amb uniformitat en tot el conjunt, excepte a la base, que és de pedra basta. L'edifici presenta alguns elements que el singularitzen, atorgant-li un interès especial: en primer lloc, la presència de les dues portes secundàries situades a les façanes nord i sud, que es corresponen força bé amb les portes accessòries que apareixen a les esglésies monàstiques medievals i que plantegen, per a alguns estudiosos, un possible caràcter monàstic de l'església de Terrassola. Així, i seguint aquesta hipòtesi, seria l'únic element conservat d'un conjunt monàstic desaparegut, si és que s'arribà a completar el projecte en el qual es concebí l'església. Tanmateix, a la façana sud cal destacar la singularitat formal del seu fris d'arcuacions, molt diferent del que és més habitual en aquest tipus decoratiu. També és un element singular en la composició del mateix edifici, en la qual la situació dels absis i de la façana nord segueix les fórmules habituals del seu tipus. És difícil donar una motivació a aquesta singularitat, potser justificada per la presència d'edificis annexos. | 08287-1 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | L'indret que ocupa l'església de Sant Marçal de Terrassola ja estava habitat, com a mínim, des del segle IV aC. Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l'emplaçament es tornà a poblar al segle X. Damunt d'una església anterior, entre els anys i 1043 i 1053, Guislabert, bisbe de Barcelona, consagrà l'actual església de Sant Marçal a petició del matrimoni format per Silveri Borrell i Ermessenda. Deuen ser d'aquesta època o de la capella anterior les tombes antropomorfes actualment tapades que hi ha dintre del recinte del temple i que aparegueren durant les obres de restauració dels anys 1985-86. Al començament del segle XIII, l'església de Sant Marçal depenia del monestir italià de Sant Martino dell'Isola Gallinaria, a l'igual que el proper priorat de Sant Pere de Riudebitlles. El 1209, Nicolau, abat de l'esmentat monestir, nomenà síndic Bernat de Blancafort, monjo i diaca d'aquell cenobi. L'any següent hi hagué una concòrdia entre Pere, bisbe de Barcelona, i Bernat de Blancafort, perquè aquest darrer no volia observar sobre la institució de l'església de Sant Marçal la cura d'ànimes i l'entredit. La dependència del cenobi italià durà fins que es va fer una permuta de propietats amb el monestir de Montserrat l'any 1428, que canviava Sant Marçal per terres italianes. Es creu que aquesta església tingué una funció monacal, com ho corrobora l'existència de les portes laterals, i cal suposar que la façana meridional connectava amb el possible claustre, la de tramuntana amb el fossar i la de ponent estava reservada als fidels. Amb tot, fins al segle XV no hi ha cap document que parli de la seva funció com a cenobi. L'església s'utilitzà també com a magatzem de gra, com ho demostra la troballa, en les últimes excavacions, de set sitges tallades al terreny natural. Aquestes es trobaren distribuïdes per la nau sense cap ordre. Possiblement aquest factor indica una diacronia en la construcció, fent-se a mesura que calia augmentar la capacitat d'emmagatzematge. Les sitges eren de forma ovoïdal, força irregulars, amb el diàmetre més gran prop de la base, que presentava una lleugera concavitat. El brocal estava fet amb pedres treballades en arc de cercle, i la tapadora era monolítica, amb una perforació central. Aquests dipòsits van estar en ús fins l'any 1780, ja que se sap per la documentació que el bisbe, amb motiu d'una visita pastoral, va sol·licitar al rector que proporcionés un altre lloc per guardar el blat, ja que no era decent que el tingués dins l'església. Al segle XIV es va substituir la volta de canó per una altra lleugerament apuntada. Al segle XVIII es van fer algunes actuacions a l'església, a fi de com sanejar la volta, posar nova teulada, construir un campanar rectangular damunt de la nau i fer el contrafort de la façana sud. Al començament del segle XX s'adossà la sagristia a sota del campanar. En la restauració que es va fer a partir de l'any 1957, a càrrec de la Diputació de Barcelona, es van treure el campanar i la sagristia i es va refer la façana actual d'entrada entre d'altres millores. Però no és fins a la intervenció de 1985-86 que el temple queda en perfecte estat de conservació. Es pot considerar un dels millors exemplars del romànic català que ha arribat fins als nostres dies. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68831-foto-08287-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 85|92|94|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68832 | Sant Marçal de Terrassola (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-terrassola-jaciment | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 202-204. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 67 - 69 Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. JAVIER FIERRO MACIA , RAMÓN DOMINGO MUSTARÓS (1989): Evolucion histórica y desarrollo arquitectónico de la Iglesia de Sant Marçal de Terrassola ( Torrelavit). Quadrens Científics i Tècnics, 3. SIMPOSI Actuacions en el patrimoni medieval i modern ( segle X al XVIII) | IV aC - XX | Restauració 1957, 1971 i excavació fonaments 1985 dutes a terme per Diputació de Barcelona . | Jaciment arqueològic situat sota l'actual església de Sant Marçal de Terrassola, excavat durant els any 1985-86 (veure apartat 'Història') | 08287-2 | Plaça Pau Vidal, Terrassola | Durant els anys 1985-86 l'església de Sant Marçal de Terrassola fou objecte d'una restauració total i una reorganització de l'entorn dutes a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, segons el projecte de l'arquitecte Rafael Vila Rodríguez. Aquesta actuació va ser precedida d'una recerca documental, portada a terme per les senyores Anna Castellano i Maria José Sureda. L'excavació arqueològica prèvia abastà la totalitat de la superfície interior del temple i els rebliments que hi havia sota les teulades; a més es van fer dos sondeigs extramurs de l'absis major. Les recerques dutes a terme permeteren identificar deu fases diferents d'ocupació. Així, les restes més antigues conegudes al solar de Sant Marçal corresponen a una habitació d'època ibèrica, situada al bell mig de l'àrea ocupada pel temple actual, amb una cronologia que abasta des de mitjan segle IV a la darreria del segle II aC. L'ocupació del capcer de Terrassola a l'època de l'Alt Imperi Romà també és documentada per la presència d'alguns materials ceràmics. Si bé no coneixem cap estructura arquitectònica d'aquell moment, es pot suposar que hi havia una vil·la romana als voltants del lloc on avui hi ha l'església. Després de l'abandó de l'explotació agrícola romana, de la qual tan sols podem intuir que funcionava durant els segles II i III dC, no tenim més dades sobre l'ocupació del promontori fins al segle X, la qual cosa no vol dir que deixés d'utilitzar-se en aquesta darrera data. És d'aquell moment una necròpoli d'inhumació, amb vuit sepultures antropomorfes d'adults i dues d'el·líptiques d'infants, coetànies a les anteriors, retallades en part als rebliments de l'època ibèrica i en part al terreny natural. Les tombes es trobaven concentrades a la meitat sud de la nau i, en més quantitat, a ponent. La presència d'aquesta sagrera pot indicar l'existència d'un edifici religiós anterior a l'actual, desconegut fins ara, que caldria situar fora de l'àrea afectada per l'excavació arqueològica, segurament cap al sud-oest. Els rebaixos de nivell realitzats anteriorment al voltant del temple fan que sigui impossible confirmar aquesta hipòtesi. Només es coneixen íntegrament tres tombes d'adults, ja que dues estaven tallades pels fonaments del temple i la resta estaven parcialment arrasades per remocions posteriors. L'absència d'aixovar i d'elements de cultura material als rebliments de les tombes fa difícil la datació absoluta de la necròpoli, però la tipologia i la datació 'ante quem' proporcionada pel fet que algunes sepultures van ser tallades per la cimentació del temple permeten establir-ne la datació prop del final del segle IX i sobretot al llarg del segle X. Finalment, a les acaballes del segle XI o començament del XII es va construir l'edifici que sense grans canvia ha arribat fins avui. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68832-foto-08287-2-3.jpg | Inexistent | Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|85|94|98|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68833 | Santa Maria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 263 - 275. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98.</p> | XI | <p>Església de planta rectangular d'una sola nau i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, rematada a llevant per un absis semicircular precedit d'un arc presbiterial, cobert igualment amb teulada de teula àrab. La porta d'entrada al temple es troba a la façana sud, conservada també de l'edifici original romànic; és d'arc de mig punt, emfasitzada per una arquivolta en degradació i emmarcada per un guardapols motllurat. Aquest guardapols enllaça amb les impostes dels arcs i extradossa les dovelles de l'arquivolta. A la porta d'entrada a l'església, en el coixí esquerre de l'arquivolta exterior i sobre la línia d'imposta, ocupant tot el camp de la dovella, hi ha un grafit en forma de trident que per la seva composició recorda el de l'església de Sant Martí Sadevesa (fitxa 5). Es tracta d'un trident disposat verticalment, amb els tres braços amb la mateixa alçada; en la línia de confluència dels brancals i a cada costat del trident hi ha dues creus de braços iguals. La branca central té l'acabament en forma de creu. A l'igual que el grafit de Sant Martí Sadevesa, el de Santa Maria de Lavit potser té relació amb el dogma de la Trinitat, a partir de l'època de les prèdiques de Sant Atanasi davant de temples d'observança ariana, durant l'Antiguitat Tardana, en una expressió de religiositat popular conservada fins a l'època romànica (J. Miró i Rosinach, 1981). També és factible considerar aquest grafit com una marca de picapedrer. Un estudi de J. A. Ferrer (1975) fet a partir d'algunes mostres conservades en terres gallegues identifica formes forcades a la seu d'Orense i a la catedral de Santiago de Compostel·la, entre d'altres. També se'n poden trobar alguns exemples a la catedral de Roda d'Isàvena o a la de Tarragona, tots ells semblants, encara que disposats de forma diferent (horitzontal, a dreta o esquerra, o vertical, amunt o avall). En tots els exemples esmentats, a diferència del de l'església de Lavit, mai no apareix el signe cruciforme; però aquest detall no pot fer oblidar la coincidència de les marques en les dues esglésies del terme de Torrelavit relativament pròximes. L'aparell d'aquesta façana és de carreus a penes escairats, disposats en filades uniformes i regulars. És molt més regular en la formació del portal, de carreus de pedra sorrenca, i palesa formes ja avançades de la tecnologia constructiva del romànic. L'interior del temple està reformat modernament, si bé conserva l'estructura arquitectònica que al segle XVIII va fer mossèn Antoni Alzina (1736-1776), consistent principalment en el sobrealçat de l'església, que permet observar el primitiu campanar romànic d'espadanya de dos ulls. L'ampliació de la part de l'absis, on s'ubica actualment l'altar major, dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu, es va fer després de la guerra Civil (1936-1939) . A l'enrajolat actual del terra hi ha una marca corresponent al perímetre del mur original de l'església romànica. Cal destacar també, al mur nord, la capella actualment dedicada a Sant Joan Baptista, que conserva, a la volta, la policromia original del segle XVIII, de l'època del sobrealçament del temple.</p> | 08287-3 | Carrer Molí, 56, Lavit | <p>L'església de Santa Maria de Lavit va néixer estretament vinculada al castell de Lavit, del qual era la capella. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l'any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana. En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del castell. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198, en el qual signà com a marmessor Ramon de Lavit, deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. Al començament del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellvei, i poc després, l'any 1365, fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. Tot seguit, l'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. Aquesta situació es prolongà per poc temps. L'any 1380, Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, data en què va vendre el castell a l'orde de l'Hospital. Aquest orde va concedir un privilegi municipal al lloc de Lavit i va posseir drets sobre el castell fins almenys el 1809. Tanmateix, consta que al segle XVIII l'alta jurisdicció de Lavit era de la corona. És molt probable que la primitiva església del castell fos consagrada, doncs, per Guislabert, vescomte i bisbe de Barcelona, entre el 1035 i el 1062. Sigui com sigui, a mitjan segle XI el temple estava en construcció. L'any 1030 Ermengarda, mare del magnat de la frontera Mir Geribert, deixà un conjunt de béns que tenia a Lavit per tal que es pogués fer la dedicació de Santa Maria de Lavit. També el 1048 el levita Bonfill, marit de Bonadona, llegà dos mancusos a l'obra de Santa Maria. Es coneixen diversos clergues que regiren aquesta església: Guillem Bernat (1134), Berenguer (1148), o Berenguer de Badalona, que l'any 1170, juntament amb el prevere Ramon, establiren un mas prop de Santa Maria de Lavit. L'església del castell es degué abandonar al segle XIII i se'n construí una de nova, també romànica, damunt les antigues dependències del castell del segle XI. Això es pot deduir de les excavacions que s'han realitzat al subsòl de l'església, ja que hi ha aparegut diversos murs durant les obres de reforma del temple.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68833-foto-08287-3-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||
| 68834 | Santa Maria de Lavit (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-lavit-jaciment | <p>A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 40; 205-208. ALBERTO LOPEZ , ALVAR CAIXAL I XAVIER FIERRO (1997) : Cronologia i Difusió d'un grup de ceràmiques medievals trobades a les comarques de Barcelona ( segles VII-XIV). Quaderns Científics i Tècnics, 9 Ceràmiques medievals catalana . El monument, document. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 69 - 71. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XI-XIX | Aquest jaciment està colgat sota l'emplaçament de l'actual església de Santa Maria de Lavit. | <p>Jaciment arqueològic ubicat al subsòl de l'interior de l'església de Santa Maria de Lavit, excavat l'any 1989 (veure apartat 'Història'). Les estructures arqueològiques localitzades es troben tapades per l'actual paviment de l'església. Excavació sota la direcció de R.Martí. Els materials ceràmics van ser estudiats per H. Kirchner i procedien dels rebliments d'una serie de sitges . L'estudi tipològic de l'edifici permet datar el temple de mitjans s.XIII</p> | 08287-4 | Carrer Molí, 56, Lavit. | <p>Unes obres de reforma a l'església de Santa Maria de Lavit l'any 1989 posaren al descobert diverses estructures arqueològiques. Fou la primera intervenció arqueològica que es realitzava a l'interior del temple. Exteriorment, l'església ja mostrava restes d'una antiga construcció, sobrealçada més tard, atribuïdes al segle XII. La intervenció arqueològica va posar al descobert restes semi destruïdes anteriors a la construcció de l'església i de les fases evolutives de l'edifici. El nucli de Lavit és format per unes poques construccions que es reparteixen la totalitat de la superfície útil del turó on s'assenta; un indret on se sap que hi havia un 'castrum' i possiblement una església des del moment de la conquesta comtal, al segle X, sense que s'hagin conservat restes aparents d'aquestes construccions. El castell de Lavit apareix esmentat l'any 956 en la venda d'un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec. El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert. En morir aquest el 1060, el castell passà a la seva descendència. Els Santmartí posseïren l'alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, doncs en el seu testament de 1180 només s'esmenta els béns que té al castell de Lavit. Al mateix temps degué actuar dins el terme una nissaga de castlans. Guillem de la Granada en el seu testament del 1198 deixà el castell de Lavit a la seva neboda Saurina. A principis del segle XIV el castell fou adquirit per Eimeric de Bellveí, i l'any 1365 fou comprat per Joan d'Olzinelles, fill d'un conseller reial. L'any 1372 el rei va cobrar la jurisdicció del lloc i el castell esdevingué patrimoni reial. El 1380 Jaume Desfar, conseller reial, va comprar al rei la jurisdicció. Aquesta família la retingué fins al 1405, quan la va vendre a l'orde de l'Hospital. Aquest concedí un privilegi municipal al lloc de Lavit i posseí drets sobre el castell fins el 1809. Al segle XVIII l'alta jurisdicció era de la Corona. A la zona excavada, als segles X-XIII hi havia un àmbit obert a l'interior de la fortificació on es detectà la presència de l'antic cementiri i graners. Una tomba excavada a la roca i altres restes humanes són anteriors als enterraments en taüts de fusta que hi havia a l'interior de la nau; la trinxera de fonamentació de l'església del segle XIII destruí tres sitges. El jaciment presenta una concentració inusual de sitges: a les vuit que es trobaren a l'excavació de l'església cal afegir-ne dues més a l'edifici de la rectoria, no excavades. En aquest moment les sitges foren amortitzades. Quant als materials, l'estudi arqueològic es centrà en les restes recuperades dels reompliments de les sitges, corresponents a un abocador de deixalles diverses (s. XI-XII): alguns elements de ceràmica ibèrica i romana, poc significatius. Ceràmica grisa monocroma (vaixella domèstica). Fauna: restes de porc, mul o cavall, vaca, conill, ovella, corb, gallina. També s'han localitzat restes humanes, fet que fa pensar en el desmantellament del cementiri primitiu del segle XI.- Llavors de blat, civada, pèsols, males herbes. A la sitja nº6, un peu circular de premsa, amb unes dimensions d'1 m de diàmetre per 4 cm de gruix, amb un forat central i un canaló circumdant, amb senyals de reparació amb peces de ferro. Altres materials localitzats en l'àrea d'excavació són: obra (teula, maons, pedra tallada, etc.), vidre de factura moderna (molt esmicolat), 2 monedes d'època moderna (1650 i 1714) i una de contemporània (1810); correlacionables amb diversos canvis de paviments de l'església. L'agrupació de fortificacions, habitatges, magatzems, església i cementiri mostren una configuració que reprodueixen les sagreres feudals del segle XI. La nova església de Lavit del segle XIII no deu haver alterat l'estructura del conjunt del 'castrum' i formava part del perímetre de la fortificació, clos amb cases i murs. Després de la remodelació de l'edifici, les restes arqueològiques foren tapades i cobertes per l'actual paviment.</p> | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68834-foto-08287-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Oriol Vilanova | El recinte actual on s'ubica aquest bé patrimonial forma part del BCIN R-I-51-5746. Aquest BCIN atorga protecció legal a les restes de l'antic castell de Lavit (veure camp 'Història'). Les minses restes que queden l'aquesta construcció defensiva no permeten conèixer el perímetre exacte del que va ser el castell. | 81|83|85|94|98|80 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||
| 68835 | Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-sadevesa | A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 16. CRUAÑES I OLIVER, Esteve (1980): 'Esglésies romàniques del Penedès'. Edita: Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès, p. 61-62. LLORAC I SANTIS, Salvador (1984): 'El Penedès durant el període romànic'. Sant Sadurní d'Anoia, p. 70. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 276 - 280. MIRÓ I ROSINACH, Josep (1981): 'Troballes de grafits medievals a Catalunya'. DIPLOMATARI, any II, núm. 6. Barcelona, p. 43-44. MORET, Anna; VILANOVA, Oriol (2009): 'Les rutes de Mir Geribert. 8 itineraris pel romànic de l'Alt Penedès.' Edicions i Propostes Culturals Andana. Vilafranca del Penedès, p. 97 - 98. | XII | Obres de restauració l'any 1983. | Església d'una sola nau amb teulada a doble vessant de teula àrab i embigat de fusta, rematada a llevant amb un absis poligonal, del qual únicament la meitat de ponent de la nau correspon a l'obra original, mentre que tot el sector de llevant correspon al procés de reforma que es portà a terme l'any 1762, tal i com es pot llegir a la dovella central de la porta d'accés a l'edifici, situada a la façana de ponent, rematada per una espadanya de dos ulls, i una finestra d'una sola esqueixada. Una inscripció recorda que l'edifici fou restaurat l'any 1983. La porta original d'entrada al temple es troba a la façana sud, en arc de mig punt i emfasitzada per una arquivolta, i una finestra paredada de doble esqueixada. A l'interior del temple cal destacar la volta de l'absis, reformada en guix l'any 1597 en estil gòtic, així com la capella lateral de la part de l'evangeli, d'arc de mig punt i recoberta també en guix, amb coberta d'arc de mig punt d'estil barroc, fruit de les reformes realitzades al segle XVIII. Es conserva també una pica baptismal de pedra, situada al mur sud. Les seves dimensions són 21 cm d'alçada x 28 cm de diàmetre intern. La pica està decorada amb franges verticals tallades en baix relleu que recorren la superfície externa des de la boca fins a la base. L'aparell de les parts originals és de reble, amb blocs de pedra toscos i carreus ben tallats a les cantoneres i en la formació de les finestres i la porta. | 08287-5 | Nucli de Sant Martí Sadevesa | L'església de Sant Martí Sadevesa apareix documentada per primera vegada l'any 1149, en una donació que Bernat fa al monestir de Sant Llorenç del Munt d'unes propietats situades prop de l'església de Sant Martí. De nou l'any 1193 es llegaren al monestir de Sant Llorenç del Munt diverses propietats situades al sector de l'església. En aquest darrer document s'esmenta l'existència d'un fossar a la capella de Sant Martí. Els anys 1203 i 1210 es torna a documentar el temple en unes definicions i vendes que fan els Penyafel. L'any 1413 l'església consta com a sufragània de Sant Marçal de Terrassola. L'edifici fou restaurat l'any 1597 al sector del sostre de l'absis, i posteriorment també al segle XVIII, perdent gran part del seu aspecte primitiu. L'aspecte actual és fruit de la restauració que es va portar a terme l'any 1983. | 41.4318900,1.6920600 | 390720 | 4587528 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68835-foto-08287-5-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al muntant dret de l'arc exterior de la porta de l'església, oberta a migdia, es conserva un grafit que ocupa tot el camp d'una de les dovelles. Aquest grafit té forma de forca o trident, disposat en sentit vertical i amb els tres braços de la mateixa alçada. A cada costat de la línia de trifurcació hi ha inscrites dues creus de braços iguals i una tercera creu sembla encapçalar el braç central. J. Miró i Rosinach (veure bibliografia) ja feu una descripció i un estudi simbòlic, tot partint de la forma del trident del món clàssic i de la transformació i l'adaptació, per part dels primers cristians, en una representació de la Trinitat. Sant Atanasi, gran lluitador de l'arianisme, impulsà entre els fidels orientals la necessitat de marcar les esglésies trinitàries amb aquestes formes forcades. El primer concili de Nicea (325) establí el dogma que el Fill és de la mateixa substància que el Pare; més tard el concili de Constantinoble, l'any 381, proclamà la divinitat de l'Esperit Sant. Miró i Rosinach dedueix que aquesta marca de l'església de Sant Martí, de factura tosca i esquemàtica, és deguda a la pietat popular, tal i com s'esdevenia en època paleocristiana. Sense descartar aquesta opció, també es pot considerar que aquesta figura sigui la marca d'un picapedrer (Llorac, 1984). Tant la fàbrica de l'edifici com el treball en incisió amb què ha estat fet el grafit i la similitud amb d'altres exemplars de factura medieval fan que hom s'inclini per una datació entre els segles XII i XIII. | 92|93|94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 68836 | Ca la Constància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-constancia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 65. | Aquest edifici està molt transformat. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal. La façana de l'immoble presenta una composició asimètrica de les obertures de la planta baixa, doncs hi ha dues portes d'accés a l'immoble i una finestra, totes coronades per un arc carpanell molt rebaixat. La finestra, enreixada, es situa al sector esquerre de la façana, mentre que al centre hi ha una porta ample, antigament destinada a les tartanes, amb porta de fusta de doble batent, i a la dreta la porta d'entrada per a les persones, més estreta. Totes les obertures presenten un marc de color rosa apagat, que contrasta amb la superfície blanca de la façana. A la part baixa de la façana hi ha un sòcol de pedra, modern. A nivell de primer pis hi ha una llarga balconada amb barana de ferro, molt transformada modernament, mentre que a la dreta hi ha la porta d'accés, coronada per un arc deprimit còncau. | 08287-6 | Carrer Major, 34, Terrassola | L'edifici de ca la Constància havia acollit, antigament, un cafè, un cinema i una sala de ball. | 41.4471900,1.7271000 | 393673 | 4589183 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68836-foto-08287-6-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68837 | Ca la Júlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-julia | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 41. | Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb planta baixa i pis i coronat per una teulada plana amb balconada i frontis amb decoració geomètrica. A la part posterior, aquest immoble té pati. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb un marc ondulant de color gris a la part superior, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la façana. La planta baixa està centrada per la porta d'accés a l'immoble, amb una finestra amb reixa de ferro a cada costat i sòcol de ciment a la part baixa. La porta d'entrada a l'edifici és de fusta a doble batent amb decoracions ondulades. Al primer pis hi ha tres finestres, disposades simètricament sobre de les obertures del pis inferior. Totes tres surten a un balcó amb barana recta de ferro. Entre el primer pis i el coronament hi ha una línia de cornisa horitzontal motllurada. El coronament està composat a partir d'un pinyó central disposat a dos nivells; la base presenta una obertura ovalada, i la part superior està composada per un bloc amb quatre espadanyes estretes. A cada costat d'aquest pinyó hi ha barana recta de ferro, i els extrems són rematats per dos cossos quadrats emmarcats en la motllura. | 08287-7 | Carrer Major, 1, Terrassola | 41.4470600,1.7273200 | 393691 | 4589168 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68837-foto-08287-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 68838 | Ca l'Andalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landalus | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 47. | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos, coronat per una teulada plana. Està adossat a un altre immoble situat a la dreta per mitjà d'una paret mitgera, mentre que a l'esquerra constitueix un dels límits de la plaça Pau Vidal, del nucli de Terrassola. Tot i que l'edifici ha estat força transformat, a nivell de façana conserva una disposició simètrica de les obertures, tres per cada planta, amb barana de ferro forjat als balcons de les finestres del primer pis, i molt especialment, destaca la galeria del pis superior, amb balustrada amb ornamentació d'estil vegetal: una sèrie de tiges envoltades per orles circulars. | 08287-8 | Carrer Sant Pau, 1, Terrassola | 41.4475000,1.7268400 | 393652 | 4589218 | 1912 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68838-foto-08287-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68838-foto-08287-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68839 | Cal Font de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-font-de-terrassola | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XIX | Edifici diferenciat arquitectònicament en diversos immobles adossats que ocupa tota una illa de cases davant de la plaça Sant Marçal, al nucli de Terrassola. L'edifici més destacat és de planta rectangular, amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada a un sol vessant amb la caiguda d'aigües paral·lela a la façana. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament, tres per cada pis. Totes les obertures presenten un arc deprimit còncau i marc en baix relleu de color salmó, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la façana. A la planta baixa, la porta d'accés a l'edifici es troba al centre de l'ordenació d'obertures; és més ample que les dues finestres que es disposen a cada costat, les quals presenten reixes simples de ferro. El primer pis presenta tres finestres amb porta amb finestra de fusta a doble batent, que donen pas a un gran balcó amb barana de ferro forjat, mentre que les finestres del segon pis, que també tenen porta a doble batent, donen, cadascuna d'elles, a un balcó individual, també amb barana de ferro forjat. Per sobre de les finestres del segon pis hi ha una línia de cornisa, decorada amb tres bandes horitzontals, disposades simètricament a sobre de les finestres de la façana, respectant la composició. Cadascuna d'aquestes bandes horitzontals està decorada amb tres petits forats octogonals que recorden els ulls de bou, per bé que en aquests cas són forats cecs. Per últim cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de dents de serra i sanefa de mènsules de motius vegetals. Adossat a l'esquerra d'aquest, hi ha un altre edifici de planta rectangular, compost de planta baixa, pis principal i segon pis, cobert amb teulada plana, amb vessants de teula àrab als costats sud-est i sud-oest. Es tracta d'un edifici adossat a altres edificis pels costats nord-est i nord-oest. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana principal, orientada a l'est. Així, el portal d'entrada a l'immoble, d'arc carpanell, es troba al centre de la planta baixa, flanquejat per una finestra rectangular a cada banda. Les finestres del pis principal són també rectangulars, presentant balcó amb barana de ferro forjat. Finalment, al pis superior hi ha igualment tres finestres rectangulars, més petites, sense balcó. L'altra façana, orientada a la plaça de Sant Marçal, té únicament una finestra rectangular a cada pis. A la cantonada, a l'alçada del primer pis, hi ha una placa on es llegeix: '1828. Restaurat 1928'. Destaca la cornisa de la teulada, amb el ràfec format per un zig-zag esglaonat amb decoració de dents de serra. La superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc. | 08287-9 | Plaça Sant Marçal | Segons la placa que hi ha a la cantonada, aquest edifici fou construït l'any 1828 i restaurat el 1928. | 41.4473200,1.7267500 | 393644 | 4589198 | 1828 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68839-foto-08287-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68839-foto-08287-9-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68840 | Cal Met / Ca l'Olivé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-met-ca-lolive | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 50. | XX | A la part superior de la façana la pintura blanca de la superfície presenta alguns desperfectes, havent caigut en alguns sectors. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis principal i segon pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. L'element més destacat de l'immoble és la façana, amb ornamentació vegetal de calç típicament modernista, concentrada als enmarcaments de les obertures del primer i segon pis, les quals presenten també balcons amb baranes de ferro forjat, i al frontis de la façana, que presenta un coronament de línies ondulants i una orla al centre amb una inscripció on es llegeix 'AÑO 1912'. La decoració dels marcs de les finestres, així com la línia ondulant de la cornisa, són de color salmó, contrastant així amb el blanc de la superfície de la resta de la façana. Les obertures estan disposades simètricament a la façana, a raó de dues finestres a cada pis, per bé que les del pis principal donen pas a un balcó allargat que les comunica entre elles, mentre que les finestres del segon pis disposen d'un balcó individual, més estret. A sobre de cada una de les finestres del segon pis hi ha un ull de bou. La part més transformada respecte l'immoble original és la planta baixa: mentre la porta d'accés a l'edifici, ampla i situada a l'esquerra, conserva l'arc carpanell, a la dreta hi ha una porta d'entrada al modern aparcament, rectangular. | 08287-10 | Plaça Sant Marçal, 4. Terrassola. | 41.4471500,1.7267600 | 393644 | 4589179 | 1912 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68840-foto-08287-10-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68841 | Cal Nonis de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nonis-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 52. | XX | La planta baixa està força transformada a nivell exterior, i l'interior de l'immoble està totalment reformat. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada plana. La façana, allargassada horitzontalment, presenta una disposició simètrica de les obertures i una decoració amb motius geomètrics que predominen sobre algunes ornamentacions vegetals, propis del llenguatge estètic de la transició del modernisme al noucentisme. A la planta baixa, la façana de Cal Nonis de Lavit ha estat força transformada respecte el seu aspecte original, a jutjar per les portes i finestres, totes rectangulars i quadrades, sense marc ni ornaments. L'immoble té, així, dues portes d'accés, que flanquegen una única finestra situada al centre. Més interessants són les obertures del primer pis. Disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa hi ha tres portes, cadascuna de les quals s'obre a un balcó individual amb barana de ferro forjat. A cada costat d'aquestes portes hi ha una finestra amb ampit, sense balcó. Totes les obertures d'aquest pis presenten un marc coronat per un arc deprimit còncau sobrealçat, i a la part superior, aquest marc presenta un esglaonat en degradació. Aquest marc és de color marró clar, que contrasta amb el color groc apagat de la superfície de la façana. El coronament de la façana es resol a partir d'una línia de cornisa horitzontal amb volutes als extrems i un pinyó central semicircular al centre del qual hi ha una orla amb la inscripció 'J C 1916', amb una bola de coronament a la part superior, decorada amb garlandes. | 08287-11 | Carrer del Molí, 58 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa fou construïda en dues o tres fases diferents pel senyor Joaquim Cardús. | 41.4468400,1.7290800 | 393838 | 4589142 | 1916 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68841-foto-08287-11-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Mercè Galimany, la casa conserva l'antic celler. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||
| 68842 | Cal Parellada de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-parellada-de-la-placa | XIX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Es tracta d'un edifici d'estil popular que conserva l'estructura arquitectònica original, per bé que està molt transformat. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana que dóna a la plaça Pau Vidal, mentre que a la façana lateral la disposició de les obertures és asimètrica a la planta baixa i al primer pis. A ambdues façanes, el pis superior presenta una galeria de finestres d'arc de mig punt, quatre a la façana principal i vuit a la façana lateral. Cal destacar que la galeria de finestres de la façana principal presenta balustrada. Destaca, per últim, un massís contrafort fet amb carreus de pedra que reforça la cantonada oest de l'edifici. | 08287-12 | Plaça de Pau Vidal, 3, Terrassola | 41.4478800,1.7263000 | 393607 | 4589261 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68842-foto-08287-12-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 68843 | Cal Rovira de Terrassola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rovira-de-terrassola | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. | XIX | L'encalat de les façanes presenta un destacable estat de deteriorament. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i tres pisos, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. L'immoble presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes; a la principal, que s'obre al carrer Bonavista, hi ha una sola obertura per cada pis, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, amb un sòcol a la part baixa, emmarcat amb un marc en baix relleu de calç de color blanc i coronat amb un arc de mig punt. Al centre d'aquest arc hi ha un aplic decoratiu circular de color groc, l'interior del qual està ornat amb dues estrelles de cinc puntes concèntriques i superposades, amb una inscripció on es llegeix 'J R 1861'. Les obertures dels pisos superiors són portes de marc rectangular, que s'obren a un balcó amb barana de ferro, recta. La façana sud - est de l'edifici és la més destacable. Presenta també una disposició simètrica de les obertures, per bé que les obertures de la planta baixa comuniquen amb un pati lateral tancat, mentre que al primer i segon pis hi ha tres obertures per cada pis: dues portes que s'obren a balcons individuals amb barana de ferro, rectes al centre i a l'esquerra, mentre que a la dreta hi ha una finestra senzilla, sense balcó. Totes aquestes obertures son rectangulars i estan emmarcades. El més destacable d'aquesta façana lateral sud-est és el pis superior, amb galeria de sis finestres d'arc de mig punt i balustrada; la finestra situada a l'extrem esquerre està tapiada. Corona aquesta façana un pinyó triangular adaptat al doble vessant de la teulada, llis, sense cap tipus de decoració. | 08287-13 | Carrer Bonavista, 10. Terrassola | 41.4474800,1.7264300 | 393617 | 4589216 | 1861 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68843-foto-08287-13-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68844 | Torre de la Sala / Cal Sala de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-sala-cal-sala-de-la-font | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 49. | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb caraner perpendicular a la façana principal a la part central de l'immoble, tot i que al sector de la façana principal, la teulada cau a un sol vessant paral·lel a la façana principal. La façana principal presenta una disposició simètrica de les obertures, tres a cada pis. La porta d'entrada a l'immoble es troba al centre de la planta baixa, i es troba flanquejada per una finestra rectangular vertical enreixada. A nivell del primer pis les obertures són tres portes amb arc a nivell que s'obren a balcons individuals amb balustrada, el central lleugerament més allargassat que els laterals. Aquestes portes estan emmarcades amb un marc en baix relleu, i a la part superior, estan decorades amb una motllura grisa a mode d'arc pla, amb una petita voluta semicircular a la part central. Les tres obertures del pis superior són finestres quadrades, senzilles, amb un marc en baix relleu. Cada pis està separat per una fina línia motllurada horitzontal del mateix color gris de les motllures de les finestres del primer pis, que contrasten amb el color blanc de la superfície de la façana. Les façanes laterals presenten dues finestres a cada pis, actualment tapiades. Tot el recinte està tancat per un barri perimetral. | 08287-14 | Carrer del Castell de Çavit, 2. Lavit. | Segons Salvador Llorac, aquest edifici es va construir l'any 1901com a torre d'estiueig. | 41.4468300,1.7294000 | 393864 | 4589140 | 1901 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68844-foto-08287-14-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68845 | Rellotge de Cal Pau Veí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-cal-pau-vei | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Grup de Recerques 'El Podall' (2007): 'Els rellotges de sol de Torrelavit'. Calendari municipal del 2008. | XX | En algunes zones del rellotge ha saltat la capa de pintura. | Rellotge de sol de forma quadrada pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de l'immoble situat al carrer Bonavista, 14, de Terrassola, anomenat 'Cal Pau Veí', orientat al sud-sudest. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color beix, mentre que el rellotge pròpiament dit està representat dins d'una circumferència situada dins del marc quadrat. Aquesta circumferència presenta un marc també de color beix, on es llegeixen les xifres horàries del rellotge, d'esquerra a dreta: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV', i al seu interior el fons és de color blanc. A la part inferior hi ha pintades unes línies de color marró fosc, disposades quasi radialment des de les xifres horàries envers una petita circumferència situada a la part superior del fons del rellotge, que representa un sol, amb el marc del mateix color marró fosc que les línies que surten dels números, les quals marquen també les mitges hores, i el fons és del color beix dels marcs del rellotge. Al centre d'aquesta circumferència hi ha clavat el gnòmon del rellotge. | 08287-15 | Carrer Bonavista, 14. Terrassola | Aquest rellotge va ser construït a principis del segle XX, època en què la casa de Cal Pau Veí era l'ajuntament de Terrassola. | 41.4474900,1.7262700 | 393604 | 4589218 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68845-foto-08287-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68846 | Rectoria de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 295 - 296. | XVIII | Edifici de planta rectangular, compost de soterrani, planta baixa, pis i golfes, i cobert per teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'obre a la petita plaça que hi ha al davant de l'església parroquial de Santa Maria. Aquesta façana presenta una disposició asimètrica de les obertures, donat que la porta d'entrada a l'immoble, sobrealçada i coronada amb arc de mig punt i carreus de pedra, a la qual s'hi accedeix pujant quatre esglaons de pedra des de la plaça, es troba a l'extrem dret de la façana, fent cantonada amb l'església. No hi ha cap altre obertura a la façana a nivell de la planta baixa. En canvi, a nivell del primer pis hi ha quatre finestres quadrades de diferents dimensions. A la dovella central de l'arc de la porta hi ha una inscripció on es llegeix 'ALZINA 1760'. La façana més destacable de l'immoble, però, és l'orientada al sud - oest, que dóna al carrer del Molí. Aquesta façana presenta, a nivell de planta baixa, diverses finestres rectangulars i quadrades disposades asimètricament i en nivells diferents, ja que en aquest sector, l'edifici està edificat adaptant-se al pendent del terreny. Per aquest motiu la cantonada oest de l'edifici es recolza en un contrafort. No obstant, les obertures de la planta baixa es van obrir amb posterioritat al tapiat de dues grans arcades d'arc de mig punt que anaven des de la base de l'edifici fins a l'alçada de la divisòria amb el primer pis, i que possiblement formaven part de l'edifici original. A nivell del primer pis hom pot observar l'element més destacable d'aquest edifici: una galeria de vuit arcades de mig punt sobre columnes salomòniques; les quatre del mig, amb balcons amb barana de ferro, mentre que els dos parells situats als extrems són únicament finestres. Per sobre d'aquesta galeria hi ha una línia horitzontal de cornisa motllurada, i per sobre s'aixeca el pis corresponent a les golfes, afegit durant les reformes del segle XIX (veure apartat 'Història') fet de maó, cobert amb la teulada a dues aigües, amb dues finestres d'arc de mig punt al centre. | 08287-16 | Carrer del Molí, 64. Lavit | L'origen de la casa rectoral de Lavit és medieval; en aquest sentit és molt possible que el lloc on s'emplaça formés part de les dependències del castell de Lavit. L'immoble fou completament modificat vers l'any 1760, durant el rectorat de mossèn Antoni Alzina, responsable de la parròquia entre els anys 1735 i 1776. al primer terç del segle XIX es van portar a terme el realçat de l'edifici, i encara altres millores al segle XX. Actualment la rectoria de Lavit és habitada pel rector i canonge de la Seu de Barcelona, mossèn Josep Maria Aragonès i Rebollar (Barcelona, 1926), el qual regí la parròquia entre 1960 i 1970, primer com a regent i després com a encarregat, i des de 1974 com a rector. Mossèn Aragonès és un destacat biblista i ha estat vicari episcopal del Penedès - Garraf, delegat diocesà de catequesi (1981 - 1993); especialitzat en obres de catequesi i qüestions bíbliques; té publicades diverses obres i ha aplegat una biblioteca amb més de 20.000 llibres de temàtica diversa. | 41.4466800,1.7295900 | 393880 | 4589124 | 1760 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68846-foto-08287-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68847 | Goigs de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marcal-0 | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 337. | XX | Himne religiós en lloança de Sant Marçal, bisbe, titular de la parròquia de Torrelavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Torrelavit reb favor / de Sant Marsal advocat' 'Bisbe sant i confessor / puix, de Déu sou tan amat. / TORNADA. Sant Pere fou vos vostre guia / i Sant Esteve parent, / per ells la doctrina pia / llest anàveu aprenent. / Llurs virtuts i ardent fervor / prou se us han encomanat / TORNADA. Amb tot fervor predicàreu / entre jueus i gentils, / i gloriós triunfàreu / de totes les sectes vils / oposant a llur error / la fe del Crucificat. / TORNADA. Quan Sant Pere a Roma anava / us va prendre per company, / vostre zel es refermava / i prenia nou afany. / No cal dir quin nou fervor / conseguiu al seu costat. / TORNADA enviat després a França / féreu fruit més abundós; / de la Fe la llum alcança / quan sóu bisbe de Llimós / i amb el vostre intens ardor / Bordeus haveu il·lustrat. / TORNADA. La doctrina confirmàreu, / els miracles van creixent, / a la vida els morts tornàreu / i guaríreu molta gent. / Prop de Déu, intercessor / tots els mals haveu curat. / TORNADA. A la fi de vostra vida / us revela Déu la mort / i vers la Glòria us crida / a fruir l'eterna sort. / Allà en al suprema Cort / us donà un lloc enlairat. / TORNADA. De capella antiga gosa / dedicada al vostre nom, / aquesta vila sortosa / visitada per tothom. / Des de vostre lloc d'honor / molts prodigis heu obrat. / TORNADA. Llars i barris us visiten / en llurs tribulacions, / vostre auxili sol·liciten / els malalts d'aquests contorns, / i es mitiga llur dolor / quan amb fe us han invocat. / TORNADA. És la guia vostra imatge / de Terrassola i Lavit, / sota vostre patronatge / les parròquies han unit / amb un llaç de germanor / les llars d'aquest veïnat. / TORRELAVIT. ¡Com onegen les senyeres / per damunt Torrelavit / sa muntanya i ses rieres, / de la Fe, Pàtria i Delit! / Ja la seva resplendor / nostres cors han arborat. / TORNADA.' | 08287-17 | Segons Salvador Llorac (veure 'Bibliografia'), aquests goigs van ser composats en el moment de la unificació dels dos antics municipis de Terrassola i de Lavit, que comportà la unió rectoral de les dues esglésies parroquials: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit, per formar la parròquia de Torrelavit, a la dècada dels any '20 del segle XX. | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1920 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és 'Goigs a la llaor de Sant Marsal'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 68848 | Goigs del gloriós apòstol Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-apostol-sant-pau | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332. | Himne religiós en lloança de Sant Pau, venerat a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'siáu nostre amparo i guía, / sant Pau, apóstol sagrat.' .'Puig que en alta gerarquía / sóu dignament exâltat / TORNADA. Quant vos a Damasco foreu / a cristiáns a conquistar, / per lo camí encontrareu / al qui'ns té tots de salvar: / vehent vostra valentía / del caball vos ha llensat; / TORNADA. Al instant que vos caiguereu, / sens vista vareu quedar, / i sens ella coneguereu / la llum que'us venia a dar: / Senyor, ¿qué voleu que fassa? / al punt li havéu demanat; / TORNADA. A Ananías lo Senyor / comunicá sa intenció, / manant-li os fes sabedor / seríau vas de elecció: / Y si bé li contradía, / sempre mes vos ha honorat / TORNADA. Sens tardar, la alegre nova / lo sant deixeble vos porta, / i la vista vos renova / quedant la gent tota absorta: / Alabant allí ab porfía / a Deu que'us ha tant amat; / TORNADA. Predicant ab gran fervor, / vareu a Roma arribar, / en quan lloc lo emperador / lo cap vos maná llevar: / Y dels sals doná aquell dia, / tres fonts ne han resultat; / TORNADA. A Jesús vau invocar / sent ja lo cap separat, / per ahont restá molt clar / ser en lo cel col·locat: / Y puig aquí en vos confia, / sempre havéu remediat; / TORNADA. Puig contra tot mal d'espalma / sóu singular advocat; TORNADA.' | 08287-18 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol original dels goigs és: 'Goigs del gloriós apòstol Sant Pau que es venera en la parròquia de Sant Marcial de Torrelavit' | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||||
| 68849 | Creu de la plaça Pau Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-pau-vidal | Creu ornamental de tipologia llatina, feta a partir de la unió de tres làmines de ferro forjat per al pal i tres per a la faixa. La creu està reforçada als angles per quatre làmines més, torçades, i els extrems estan rematats en punta. La creu té unes dimensions de 130 cm x 93 cm x 4,5 cm, i està clavada sobre un pedestal modern de forma troncocònica, fet de conglomerat de pedretes i formigó, les dimensions del qual són de 158 cm x 47 cm. | 08287-19 | Plaça Pau Vidal, Terrassola. | 41.4477700,1.7267200 | 393642 | 4589248 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68849-foto-08287-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 68850 | Homenatge al raïm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-al-raim | AJUNTAMENT DE TORRELAVIT (2008): 'Escultòric de Torrelavit 2008'. Catàleg de l'exposició. Torrelavit. | XXI | Escultura figurativa exempta monocroma de ferro forjat, que representa un personatge femení dempeus, que amb la seva mà esquerra aixeca un gotim de raïm per sobre del seu cap. És una escultura ben proporcionada, composada a partir d'un eix vertical, sense clarobscurs estridents i amb un ritme que manté l'equilibri entre el moviment i el repòs. L'escultura té unes dimensions màximes de 2,30 metres d'alçada x 60 cm d'amplada x 1 m de profunditat. | 08287-20 | Aquesta escultura fou la guanyadora del 1r concurs d'escultura urbana o Escultòric de Torrelavit (EdT), que es va celebrar a Torrelavit entre els dies 15 de juliol i 19 d'octubre de 2008. El premi d'escultura EdT va néixer fruit d'una iniciativa municipal, desenvolupada per l'alcalde, senyor Ramon Riera i l'equip de govern municipal constituït després de les eleccions celebrades la primavera de l'any 2007. Sota la coordinació de la crítica d'art Johanna van der Pas, es van presentar al concurs un total de 13 escultures, 9 de les quals el jurat, format per experts qualificats, va decidir que podien optar al premi, valorat en 9000 €. Del 15 de juliol al 19 d'octubre els escultures restaren exposades a la via pública, per tal que els ciutadans de Torrelavit poguessin escollir amb el seu vot quina seria la guanyadora, i per tant, la que es quedaria permanentment a Torrelavit. Amb 59 vots, 'Homenatge al raïm', de Ferran Capdevila, resultà l'obra guanyadora. La temàtica del 1r concurs d'escultura urbana de Torrelavit tenia com a tema la vitivinicultura. Ferran Capdevila va arribar a l'art de l'escultura a través de l'ofici de joier. La seva obra no s'adscriu als corrents de cap escola, sinó de l'exploració constant de les formes, del coneixement directe dels materials i de l'observació de l'home i el seu entorn. Capdevila té escultures a Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès i Ripollet. | 41.4464200,1.7303200 | 393941 | 4589094 | 2008 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68850-foto-08287-20-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ferran Capdevila | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68851 | Pont de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-escoles | A.A.V.V. (2009): 'Torrelavit. Mirades creuades'. Edicions i Propostes Culturals Andana, S.L., Vilafranca del Penedès, p. 14. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 57, 233. RAQUEL LACUESTA, XAVIER GONZÁLEZ (2008): 'Ponts de la Província de Barcelona, comunicació i paisatge'. Diputació de Barcelona . | XX | Pont que salva el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal, comunicant així els nuclis de Terrassola i de Lavit amb la zona de les escoles. El pont té una longitud de 48 metres i una amplada d'1 metre a la zona de pas de vianants. Està construït en tres trams i es suporta sobre dos pilars, cadascun d'ells assentat a un costat del torrent de Mas Vendrell i de Sant Miquel. L'accés al pont per la banda dels nuclis de Terrassola i Lavit es fa pujant per una escala de tres esglaons de pedra; al frontal de l'esglaó superior hi ha una inscripció gravada a la pedra on es llegeix 'PABLO VIDAL ROVIRA', i al frontal de l'esglaó inferior es llegeix 'AÑO 1929'. | 08287-21 | Nucli urbà, sobre el torrent de Mas Vendrell | El pont de les escoles va ser construït l'any 1929 (la primera pedra es col·locà el dia 29 de juny d'aquell any) gràcies a la donació del filantrop Pau Vidal i Rovira. Aquesta obra d'enginyeria civil representà la unió física dels nuclis històrica de Lavit i Terrassola amb el barri de les escoles, salvant el desnivell format pel torrent de Mas Vendrell o de Sant Marçal. L'obra es portà a terme a causa de l'onada de protestes per part dels habitants de Terrassola, per la raó que havien de travessar el torrent pel barri del Vilet per portar els nens a les escoles. | 41.4473600,1.7285000 | 393790 | 4589200 | 1929 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68851-foto-08287-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68851-foto-08287-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68852 | Cal Vidal de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidal-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 40, 53. | XX | Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principal, segon pis i golfes, cobert amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, dues a cada pis. Les obertures de la dreta són portes: la d'entrada a l'immoble situada a la planta baixa, d'arc deprimit còncau, i als pisos superiors, portes que s'obren a balcons semicirculars amb barana de ferro forjat. Les obertures de l'esquerra són finestres senzilles, sense balcó. Els extrems laterals de la façana estan decorats amb dues bandes horitzontals de color blanc trencat, que sobresurten en baix relleu, arrencant a la divisòria entre la planta baixa i el primer pis i que van fins al coronament, corb, amb tres ulls de bou i volutes als extrems, que emmarca així la façana de l'edifici. Aquest emmarcament de color blanc trencat contrasta amb el color salmó clar de la superfície de la façana. | 08287-22 | Carrer del Molí, 32, Lavit | 41.4468800,1.7309000 | 393990 | 4589144 | 1910 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68852-foto-08287-22-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68853 | Creu de terme de Lavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-lavit | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 282-283. | XX | Creu de terme assentada sobre una base octogonal, al centre de la qual es disposen dos blocs esglaonats de perfil cilíndric que sostenen un fust de ciment, que sense cap motllura està rematat per la creu. Al bloc cilíndric superior hi ha una inscripció on es llegeix: 'RESPECTEU LA CREU RECONSTRUÏDA PER PAU VIDAL ROVIRA. ANY 1931' . La creu pròpiament dita és una creu grega floronada; al centre de la cara anterior hi ha les inicials de Crist 'JHS'. L'alçada total és de 3,10 metres x una amplada de 85 cm. | 08287-23 | Partida de la Creu | En aquest indret sempre hi ha hagut una creu de terme que parteix el terme parroquial de Santa Maria de Lavit amb el de Santa Magdalena del Pla del Penedès. A mitjan del segle XVIII apareix esmentada com a 'creu de pedra de Lavit'. Es degué refer o modificar durant el segle XIX, tot i que al primer terç del segle XX restava igualment malmesa, raó per la qual l'indiano Pau Vidal aportà diners per la seva reconstrucció l'any 1931 i es tornà a enderrocar en aquella mateixa dècada. Es recuperà la creu, que fou guardada a la rectoria de Lavit fins que, per iniciativa del Centre Excursionista Puigcúgul, fou reubicada al seu emplaçament l'any 1981. | 41.4374800,1.7280600 | 393737 | 4588104 | 1931 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68853-foto-08287-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68853-foto-08287-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68854 | Laberinto I - Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laberinto-i-torrelavit | AJUNTAMENT DE TORRELAVIT (2009): 'Escultòric de Torrelavit 2009'. Catàleg de l'exposició. Torrelavit. | XXI | Escultura abstracta exempta monocroma realitzada amb acer corten, peltina de base i pedra imitació de marbre feta amb fibra de vidre. L'escultura està realitzada a partir de dues columnes d'acer cortén col·locades verticalment. La columna inferior es recolza directament a terra, mentre que la superior es recolza un bloc de pedra imitació de marbre fet amb fibla de vidre, que resta, així, atrapat entre les dues columnes. El tancament sobre el bloc de pedra es realitza a partir d'un entramat d'acer cortén en forma de laberint. És una escultura ben proporcionada, composada a partir d'un eix vertical, sense clarobscurs estridents. Té unes dimensions màximes de 2,80 metres d'alçada x 1,38 cm d'amplada x 60 cm de profunditat. | 08287-24 | Plaça de la Pau, s/n | Aquesta escultura fou la guanyadora del 2n concurs d'escultura urbana o Escultòric de Torrelavit (EdT), que es va celebrar a Torrelavit entre els dies 5 de juliol i 27 de setembre de 2009. El premi d'escultura EdT va néixer fruit d'una iniciativa municipal, desenvolupada per l'alcalde, senyor Ramon Riera i l'equip de govern municipal constituït després de les eleccions celebrades la primavera de l'any 2007. Sota la coordinació de la crítica d'art Johanna van der Pas, a l'edició de l'any 2009 es van presentar al concurs un total de 19 escultures, 7 de les quals el jurat, format per experts qualificats, va decidir que podien optar al premi, valorat en 9000 €. Del 5 de juliol al 27 de setembre els escultures restaren exposades a la via pública, per tal que els ciutadans de Torrelavit poguessin escollir amb el seu vot quina seria la guanyadora, i per tant, la que es quedaria permanentment a Torrelavit. Amb 64 vots, 'Laberinto I - Torrelavit', de Manuel Fontiveros Sánchez, resultà l'obra guanyadora. Manuel Fontiveros Sánchez (Barcelona, 1985) és un escultor jove que, malgrat la seva edat, ha realitzat varies exposicions i activitats artístiques. L'any 2009 finalitzà els seus estudis d'art al Departament d'Escultura de la Facultat de belles Arts de la Universitat de Barcelona. També el 2009 quedà finalista en el II certamen d'escultura d'Edeta i exposició col·lectiva que s'han dut a terme a l'Ajuntament de Llíria (València). En el mateix any obtingué el primer accèssit a la XIII edició del concurs d'escultura Pere Jou a Sitges, i realitzà l'exposició individual titulada 'Creixent' a La Sala de la ciutat d'Igualada. | 41.4426900,1.7281400 | 393752 | 4588682 | 2009 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68854-foto-08287-24-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Manuel Fontiveros Sánchez | Segons l'autor de la peça, Manuel Fontiveros, el bloc de pedra representa els contorns del municipi de Torrelavit, tapat parcialment pels racons sinuosos d'un laberint metàl·lic. L'autor vol fer així una reflexió sobre la identitat dels pobles de l'Alt Penedès, analitza la seva realitat i els canvis econòmics i conjunturals que afecten la seva estructura urbana. Fontiveros relaciona la creació artística amb la filosofia contemporània i opina que l'acceleració i la mobilitat desenfrenada que dominen la nostra vida actual estan relacionades amb la dinàmica de la ciutat que es produeix en part per la nostra facultat de practicar un cert nomadisme enfront a la vida més sedentària del segle XX. Des d'aquesta perspectiva l'escultor explica que l'obra projectada en referència a la concepció del 'Laberinto I - Torrelavit', fa reflexionar l'espectador sobre els valors d'identitat i de simbologia del poble de Torrelavit, els quals al llarg de les últimes dècades han anat perdent rellevància degut als diferents canvis socials i culturals com a resultat de les transformacions principalment geogràfiques del poble, causades per la immigració i per la creixent aparició de vivendes de segona residència. Per tant el 'leitmotiv de la creació d'aquesta escultura és la preocupació per les transformacions naturals que pot absorbir el paisatge de l'Alt Penedès sense perdre la seva identitat, i la necessitat d'expressar-ho en un llenguatge artístic contemporani. | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||
| 68855 | La planta de julivert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-planta-de-julivert | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 328. | XX | Llegenda segons la qual dos collidors de raïm de les terres de Lleida es van presentar a Torrelavit al primer terç del segle XX per treballar com a jornalers durant la verema, i coneixedors que el propietari de la hisenda a la qual havien estat contractats posseïa una gran quantitat d'unces d'or, una nit abans d'acabar la feina van pujar a la seva cambra quan dormia, i entre tots dos el van matar. L'enterraren en una pineda que hi havia prop de la casa i, per dissimular la tomba, varen sembrar al seu damunt llavors de julivert. El fet no es va arribar a descobrir i els dos malvats, cada cop que es trobaven per les terres lleidatanes, no deixaven de comentar el seu crim, tot penedint-se'n, però aviat intentaven oblidar-se'n dient: 'Mala cosa és un ja està fet, però...que vagi creixent el julivert damunt la tomba'. | 08287-25 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||||
| 68856 | Tresor de Can Soler de Secabecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tresor-de-can-soler-de-secabecs | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual una freda vetllada d'hivern, mentre estaven reunits al voltant de la llar de la masia de can Soler de Secabecs un gran nombre de treballadors, va sentir-se dalt de la xemeneia una veu profunda i estranya que deia: 'que baixo? Que baixo?' La sorpresa i la por va apoderar-se de tots els reunits; la veuota no parava de repetir la pregunta; els més atrevits van mirar la xemeneia amunt i no van veure res, però la veu no parava de repetir la pregunta. Com que no sabien quin determini prendre i creien que bé eren prou per a resoldre el que pogués passar, van decidir dir al desconegut que, bé, podia baixar. Donat el permís, caigué al moment un gros tió de fusta, que de poc no hi mancà com no va caure dins la perola del sopar que es coïa. La sorpresa dels reunits fou gran i seguidament cregueren que devia tractar-se d'una broma jugada potser per algun company absent. L'amo prengué el tió i desdenyosament el tirà en un racó de la cambra, i continuà la conversa. Però tan bon punt havia mig passat la por, quan es repetí la pregunta: 'que baixo? Que baixo?'. Passada ja la por i coneixent el resultat de la resposta, no va dubtar a dir al desconegut que ja podia baixar i altra vegada caigué un tió de nou que, com l'anterior, fou llençat a un racó de la llar. El cas es repetí tres vegades més, o sia, que van caure cincs tions, que tots foren llençats al mateix racó. Mes quan foren tots cinc reunits, prengueren vida i moviment fins al punt d'ajuntar-se i convertir-se en un home petitó i rabassut, que tot dirigint-se a l'amo li manà amb un to imperiós que el seguís. No cal dir que la por va ésser gran, però davant del seu to el propietari de la hisenda no pogué negar-se a seguir-lo. El desconegut el feu passar al davant i el menà cap al celler; allà li assenyalà un lloc i amb el mateix to li digué: 'Cava aquí' 'Jo no, cava tu', respongué el propietari. 'No; has de cavar tu' 'Jo no, cava tu'. Els manaments i rèpliques foren repetits nombroses vegades, ja que l'amo es resistia a cavar; però per fi accedí i va cavar a terra en el lloc on el desconegut li indicava. Aviat aparegué als ulls del Soler de Secabecs un grandiós tresor. El desconegut li manà que el recollís ben curosament i que el donés íntegrament a una captaire que l'endemà mateix passaria a demanar almoina; que si ho feia així, la major fortuna sempre el protegiria, però que si mancava una sola moneda en la caritat que havia de fer-ne, la més terrible desgràcia cauria al seu damunt. El desconegut desaparegué. L'amo de la casa recollí el tresor, que entregà a la captaire que es presentà l'endemà a pidolar i, tal com va predir l'home fet de cinc tions de fusta, sempre més ha brillat damunt la família la major ventura. | 08287-26 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2019-11-29 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||||
| 68857 | La plana dels Cavallers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-dels-cavallers | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 327-328. | Llegenda segons la qual a l'antiga quadra de l'Aguilera, que havia pertangut al territori de Terrassola del Penedès i ara és del Pla del Penedès, durant el període medieval, quan era habitada per un important cavaller i la seva família, la filla d'aquest una nit va ser raptada. La seva família passà molts neguits buscant-la per tot arreu, i a la fi, en una de les planes prop del casal senyorial, va aparèixer el raptor, el qual es donà a conèixer al pare de la gentil donzella. Aleshores els dos cavallers pactaren i el pare va donar el seu consentiment perquè es casessin, i des d'aquell moment l'indret on va tenir lloc el pacte és conegut com la plana dels Cavallers. | 08287-27 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||||
| 68858 | Goigs de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332, 335. | XIX | Himne religiós en lloança de la Verge de les Neus, venerada a l'església de Sant Marçal de Terrassola. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Ateneu á nostras veus / Mare de Deu de las Neus'. 'Cantém tots ab armonia / à Maria: / TORNADA. Roma veu molt admirada / la Navada, / qu'en lo temps més calorós / cubri com de blancas flos / la Collada: / hont voliau estar Vos, / per guardarla nit, y dia / ó Maria, / TORNADA. Dels bens que Vos acceptareu, / y heretareu / de Patrici, y sa Muller / un Temple alli fereu fer / y manareu; / qu'el nom havia de ser / lo de vostre Senyoria / ó Maria! / TORNADA. Al veurer tanta finesa / ab prestesa / lo Papa molt Religiós, / y ab lo Poble fervorós / la Noblesa, / vos dedica un sumptuós / Trono avostra bisarria / ó Maria! / TORNADA. Lo nom del temple abona / y blasona / qual es alli vostre honor / Santa Maria Major / vos pregona: / la Ciutat tota ab fervor / lo frequenta à porfia / ò Maria! / TORNADA. De la Neu ab la blancura, / y hermosura / nos voleu significar, / que à Vos sols pot agradar / quant es pura / la vida, y en ben obrar / se manté ab gallardia/ ó Maria! / TORNADA. Acausa de pedregadas / á vegadas / Terrassola trastornát / plorava desconsolat / ven trinxadas / las vinyas y sos sembrats; / á qui acudir no sabia / ó Maria! / TORNADA. Desde qu'est Poble os venera, / y s'esmera / invocantvos per Patrona / mes, y mes s'aficiona / puix prospera: / de alabansas vos corona, / y respira ab alegria / ó Maria! / TORNADA. Son agrahiment publica / quant dedica / un Altar avostre honor, / es prenda de son amor / que predica; / ser per ell Vos la major / defensora en qui confia, ó Maria! / TORNADA. Lo devot que aquí'os implora / Protectora, / alcansa vostre favor, / y li mostrau vostre amor / Gran Senyora: / mes tambe al nostre dolor / vostre consol alivia / ó Maria! / TORNADA. Ja que sou nostra advocada / molt amada / miraunos ab pietat, / y en qualsevol tempestat / sempre armada: / eixiu per vostra bondat / defensantnos nit, y dia / ò Maria! /TORNADA.' | 08287-28 | 41.4477200,1.7269100 | 393658 | 4589242 | c. 1830 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | El títol complet dels goigs és: 'Goigs en alabanza de Nostra Senyora de las Neus que se venera en la Iglesia Parroquial de Sant Marsal de Terrasola'. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 68859 | Goigs dels gloriosos sants martyrs Abdon, y Sennen' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dels-gloriosos-sants-martyrs-abdon-y-sennen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 332-333, 336. | XIX | Aquests goigs ja no es canten. | Himne religiós en lloança dels sants Abdó i Senén, venerats antigament a l'església parroquial de Santa Maria de Lavit. La lletra dels goigs és la següent: TORNADA: 'Martyrs Abdon, y Sennén, / siáunos sempre advocáts.' 'Puix de Deu sou tant honrats, / vostres llohors cantarém, / Martyrs Abdon, y Sennén, / dels Pagesos advocats. Persia vostra Patria es, / y real vostre llinatge, / richs, pios, y tant christians, / que als Faels dáreu coratge; / als Sants Martyrs sepultura, / y als pobres grans caritáts; / TORNADA. Decio, Emperador malvát, / tant santa vida sabent / vos carrega de cadenas, / y'us mana severament / deixeu al Deu verdader, / y adoréu sas falsedáts; / TORNADA. Mes [...] Deus burla fent / vostres animos constants, / á Roma se vos ne porta / pera darvos torments grans: / Entráreu com Reys vestits, / y com esclaus encadenáts; / TORNADA. Allí Claudio, President, / ab astucias, y ab enganys, / si adoráu al Sol per Deu / vos promét riquesas grans: / Mes vosaltres li escopíu / com de Christo grans Soldats; / TORNADA. Per això en continent / allí us mána despullar, / y ab assots guarnits de plom / cruelment vos fa assotar: / Per la terra corrent la sanch / teníu al Cel los cors claváts; / TORNADA. Vensút aqueix grant torment, / à las bestias vos llansaren; / mes ellas com racionals / molt vos reverenciaren: / Quatre onsos, y dos lleons / als peus se vos son postráts; / TORNADA. Iráts de tant gran miracle / aquells Sayons infernals, / vostres cossos despadassan / ab espasas, y destrals: / La corona heu alcansát, / y palma de Martyrs Sagráts; / TORNADA. Teníu sempre molt guardáts / als devots que vos invocan, / guardáunos de tempestáts, / y dimonis que ens provocan: / De contagi, y malaltias, / puix per nos sou reclamáts, / TORNADA. Puix de Deu sou tant amats, / de cor vos invocarém; / TORNADA. | 08287-29 | 41.4467100,1.7298600 | 393903 | 4589127 | c. 1880 | 08287 | Torrelavit | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 68860 | Dites populars de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330-331. | Conjunt de dites populars referents a Torrelavit o als seus habitants: - Els de Sant Sadurní si volien beure bon vi, no tenien més remei que anar a Lavit i si volien assaborir un bon plat a la cassola, a Terrassola.' - A Terrassola, hi existia una torre sola que era habitada per una dona sola. - A Lavit la fam els treu del llit. - A Terrassa mala raça, a Sabadell mala pell, a Sant Quintí les noies maques, a sant Pere no ho són tant, a Terrassola són gitanes i Lavit la flor del camp. (Com a contrapartida, els habitants de Terrassola deien el mateix amb una variant: 'A Terrassola són gitanes, però a Lavit s'hi van tornant') - A Terrassola es caguen a la cassola i a Lavit es pixen al llit. - A Terrassola, borrissols. | 08287-30 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Obert | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||||
| 68861 | Els Dansots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dansots | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca - Museu del Vi. Vilafranca del Penedès, p. 90. | Aquest costum ha desaparegut. | Antigament, a Terrassola i Lavit, de les festes de carnaval en deien 'dansots'. El carnestoltes o parella de palla es vestia de robes estrafolàries que s'havia confeccionat lluny del poble i se l'anava a buscar amb un carro endiumenjat, al so de les gralles, que era seguit per un bon nombre de gent del poble. Arribats al local on es feia el ball, començava la festa. La comparsa es feia dimarts a la nit, i recorria els carrers en diferents disfresses i tot seguit del seguici. | 08287-31 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||||
| 68862 | Aplec de Sant Abdó i Sant Senén | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-abdo-i-sant-senen | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 329. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum segons el qual el dia 30 de juliol es celebrava un aplec en honor als antics patrons dels pagesos, Sant Abdó i Sant Senén, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, al lloc de la Creu de Lavit, on es reunien els feligresos de les esglésies de Lavit i del Pla, que hi anaven en processó portant cada una la seva creu processional; aleshores tots plegats cantaven els goigs als sants màrtirs esmentats, i els demanaven que els preservessin de les pedregades d'estiu. Després de la cerimònia religiosa tenia lloc un àpat tradicional que consistia en pa amassat en blat de la darrera collita i ceba de les hortes dels dos llocs, que gaudia de molta anomenada a la contornada. | 08287-32 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Nin i Sant Non eren tinguts com a patrons tant de l'església de Lavit com la del Pla, on en aquesta última encara són venerats com a patrons, mentre que a la de Lavit des de fa anys s'ha perdut l'advocació i ara no és coneguda pràcticament de ningú. | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 68863 | Processó de la Mare de Déu de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-la-mare-de-deu-de-les-neus | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum religiós en el qual el dia de la Mare de Déu de les Neus (5 d'agost), les noies de Terrassola treien la imatge que es venerava a l'església parroquial i feien una processó per les vinyes del voltant del poble. Totes anaven vestides de blanc i col·locaven a les mans de la imatge el raïm més gros que havien trobat i en tornar-la al temple cantaven els goigs en honor seu, implorant-li que durant la verema no fes mal temps. | 08287-33 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||
| 68864 | Pregàries a Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pregaries-a-sant-domenec | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 330. | Aquest costum ha desaparegut. | Antic costum religiós pel qual els paperaires, tant de Lavit com de Terrassola, anaven per Sant Domènec, patró de l'aigua, a una capelleta que hi havia a la vora del Riudebitlles, dins el terme de la veïna vila de Sant Pere de Riudebitlles, i de la qual encara en queden restes, per a demanar al sant que el riu portés prou cabal per als recs a fi de fer moure les rodes dels molins paperers. A l'entorn de la capella es feia una gran festa consistent en ball i molta gresca. | 08287-34 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||||
| 68865 | Costum per a curar la febre alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-a-curar-la-febre-alta | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc'. Edita: Museu de Vilafranca - Museu del Vi. Vilafranca del Penedès, p. 129. | Aquest costum no es practica actualment. | Segons el folklorista Pere Sadurní (veure 'Bibliografia'), a Torrelavit hi havia un antic costum segons el qual calia vessar sobre el cap d'un malalt amb molta febre, la sang d'un colomí que acabaven de matar. | 08287-35 | 41.4463400,1.7298800 | 393904 | 4589085 | 08287 | Torrelavit | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||||||
| 68866 | Can Raspall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raspall-dels-horts | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 300-301. TORRES, Montserrat (2002): 'Can Raspall dels Horts', dins El Cep, n.14, p. 7. Ajuntament de Torrelavit. | XX | Edifici modernista de planta rectangular amb planta baixa, pis principals, segon pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. A l'esquerra, l'edifici principal hi té adossada una torratxa de quatre pisos, sobresortit, així, el darrer pis, amb coberta de pavelló i teulada de majòlica a quatre vessants i una galeria amb tres finestres a cada costat. Pel que fa a la façana principal, aquesta presenta una disposició simètrica de totes les obertures, cinc per cada nivell, les quals estan decorades amb aplics de rajoles, o bé estan coronades amb arcs de diverses formes geomètriques, tal i com és propi del llenguatge estètic del modernisme, i que contrasten així amb el color blanc de la superfície de la façana. La porta d'entrada a l'immoble, d'arc escarser, és al centre de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat. Al pis principal destaquen les tres portes de fusta a doble batent que donen pas a un balcó allargassat amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta una galeria de cinc finestres, a sobre de les quals hi ha el ràfec, sostingut per mènsules, que dona pas a la teulada, la part frontal de la qual està coberta amb teules de majòlica. L'interior de l'immoble està perfectament conservat, destacant els embigats de fusta de pi melis al sostre de la planta baixa, la decoració de guix emmotllurat als sostres del pis principal, els terres de rajola hidràulica, així com dues piques d'aigua enrajolades a la planta baixa. Al lateral dret de l'edifici principal hi ha un annex on es conserven els antics cups, l'espai dels quals ara s'ha reconvertit en zona de descans. A la façana d'aquest annex hi ha un rellotge de sol i un escut heràldic de la família, moderns. Els antics cups estan oberts al jardí que hi ha davant de la casa, on hi ha un pou circular de pedra de 77 cm d'alçada i amb un diàmetre interior de 1,10 m, així com una gran roda de pedra de molí d'oli, amb un diàmetre de 1,40 m. A uns 30 metres al nord-est de l'edifici, dins de la mateixa finca, hi ha la masoveria. | 08287-36 | Masia de Can Raspall dels Horts, s/n | Els orígens de la pairalia de Can Raspall dels Horts són medievals. Al segle XIV n'era aloer Ramon dels Horts; després passà a la família Vendrell, també esmentats al segle XIV com a aloers. Al segle XVI, la propietat fou adquirida pels avantpassats de l'actual propietari, del llinatge dels Raspall, que segons sembla provenien de can Raspall de Renardes, del terme de Lavit, tal i com queda reflectit en el fogatge de 1497. Als fogatges de 1515 i 1553, els Raspall ja són esmentats com a habitants de Terrassola. L'edifici patí grans reformes a principis del segle XVII (cap al 1605), que van continuar als segles següents, fins que al 1909 va ser enderrocada en la seva pràctica totalitat per a edificar-se al seu lloc l'actual edifici modernista, obra de l'arquitecte Antoni Pons i Domínguez. Joan Respall i Roig (1859-1938), avi de l'actual propietari, fou el promotor de l'actual edifici modernista. Fou un gran lector, molt afeccionat a l'astronomia i amb moltes inquietuds sociològiques, fet que el portà a publicar, l'any 1889, el llibre 'El comunismo o sistema del porvenir según la ciencia y la naturaleza' imprès a Barcelona, que va dedicar a Emilio Castelar, President del Govern de la Primera República Espanyola (1873-1874). Tant la casa pairal de Can Raspall dels Horts com la dels masovers, van ser un dels escenaris de la sèrie de TV3 'Nissaga de Poder'. | 41.4262500,1.6873700 | 390319 | 4586908 | 1909 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68866-foto-08287-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Antoni Pons i Domínguez | 98|105|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 68867 | Mas d'en Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-tort | XIX | estat de conservació molt ruïnós | Conjunt arquitectònic format per tres edificis, dos dels quals estan adossats i un estat de conservació molt ruïnós. Entre ambdues construccions hi ha una distància aproximada de 32 metres. Tots els edificis presenten una planta rectangular amb teulades a dues aigües i els careners paral·lels a la façana, així com diversos annexos arquitectònics posteriors per a ús agrícola. L'estat ruïnós dels edificis adossats, ubicats a la banda oest fa difícil la seva descripció; tot i així enumerem els elements conservats més destacats. Els murs, en la seva part inferior, estan fets amb pedres i còdols de riu units amb morter de calç i sorra, amb algun reforç de maó. La part superior presenta un parament de maó arrebossat. En general crida l'atenció l'heterogeneïtat de paraments i materials emprats en la seva construcció. Gran part dels arcs, tant en finestres com en portes, sóc escarsers, la majoria d'ells tapiats. El sostre presenta embigat de fusta i la part més nova conserva una armadura de fusta de cinc nusos. La resta del sostre està enrunat. Aquest mateix espai allotja el que semblen dos dipòsits circulars de grans dimensions i un contrafort fet de maons, elements tots ells contemporanis. La façana sud presenta dos arcs adovellats tapiats amb còdols i terra. L'edifici més oriental, en més bon estat de conservació, presenta una façana amb aparell original de maons i refaccions posteriors de totxo. S'observa una planta baixa i un primer pis, amb obertures organitzades regularment. Destaca la conservació de l'espai de la cuina, amb embigat al sostre, llar de foc, cuina econòmica pel que fa a l'estructura, però sense les peces de metall i pis recobert de rajola de terra cuita amb incisions. | 08287-37 | Finca del Mas d'en Tort | 41.4365900,1.6973500 | 391170 | 4588043 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68867-foto-08287-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68867-foto-08287-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 68868 | El desparpajo de los cuervos de los sueños | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-desparpajo-de-los-cuervos-de-los-suenos | VAN DER PAS, Johanna (2010): Catàleg de Torrelavit 2010. 3r concurs d'escultura urbana, Torrelavit 2010. Ajuntament de Torrelavit | XXI | Escultura exempta abstracta, realitzada en granit de Poriño (Galicia) i plantada sobre una planxa d'acer corten a la base. La composició està configurada per tres talles granítics idèntiques disposades radialment respecte a un imaginari eix central. D'aquesta manera la figura provoca un ritme continu en la seva visió. L'escultura pot associar-se a diferents interpretacions i associacions metafòriques, com la forma d'un càntir, figures humanes o els perfils d'uns ocells. Segons el catàleg de l'Escultòric de Torrelavit 2010, l'autor es va inspirar en una lectura poètica del llibre 'Las nadas y las noches' de la poetessa venezolana Maria Auxiliadora Álvarez. L'escultura seria un element poètic de l'entorn, sense funció pragmàtica, sinó amb una funció simbòlica per excel·lència amb valors intangibles com la gràcia i la reconcialiació expressats paral·lelament en la poesia del mateix títol. | 08287-38 | Plaça d'en Pere Ribé i Durban | 41.4464300,1.7297100 | 393890 | 4589096 | 2010 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68868-foto-08287-38-3.jpg | Inexistent | Abstracció|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Enrique Asensi | L'escultura va ser creada expressament per l'exposició concurs de Torrelavit (Escultòric de Torrelavit 2010). | 111|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||
| 68869 | Can Fàbregues de Sant Martí / Les cases de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregues-de-sant-marti-les-cases-de-baix | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 294-295. | XIV | Les cases que integren aquest conjunt han patit reformes importants en al seva estructura arquitectònica original. | Masia d'origen baix-medieval amb annexos més moderns, molt modificada al llarg del temps. L'edifici principal és de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i coberta amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, tot plegat tancat per un petit baluard. La façana principal és de composició molt senzilla, destacant, però, el portal d'entrada, d'arc de mig punt amb grans carreus de pedra, i a sobre, a l'alçada del primer pis, una antiga finestra de pedra del segle XVII, reconvertida en balcó, amb trencaaigües, d'estil renaixentista. A la banda esquerra de la façana hi ha també una finestra amb marc de pedra, amb ampit i festejadors a l'interior. Al vestíbul de l'immoble es conserven dues arcades d'arc de mig punt fetes amb carreus de pedra i una porta adovellada amb arcada també de mig punt i arestes aixamfranades, possiblement originària del segle XV. Al saló principal, situat al primer pis, es conserven tres portals estucats, dos d'ells amb arc conopial, possiblement del segle XVII. | 08287-39 | Veïnat de Sant Martí Sadevesa | Aquest conjunt arquitectònic s'originà a partir de la masia de Can Fàbregues de Sant Martí Sadevesa, abans Can Soler de Secabecs, esmentada per primer cop al segle XIV, quan pertanyia a Bertran del Bosc. Després passà a mans de la família Ferrer, llinatge esmentat als fogatges de 1497, 1515 i 1553. Al segle XVII era dels Soler de Secabecs, del terme de Torrelles de Foix, i al segle XX, per vincles familiars, passa a l'actual llinatge, originari de Tortosa. | 41.4315400,1.6924700 | 390754 | 4587489 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68869-foto-08287-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68870 | Torre del Guano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-guano | Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Arxiu Servei de Patrimoni Arquitectònic. LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 56. TORRES, Montserrat (2002): 'La Torre del Guano', dins EL CEP n. 15, p. 7 | XX | Conjunt arquitectònic constituït per una casa i un magatzem d'estil modernista, ambdós de planta baixa. L'edifici residencial és de planta quadrada i teulada plana amb una torratxa al damunt. La façana presenta una disposició simètrica de les obertures, amb el portal d'entrada al centre, flanquejat per una finestra a cada banda, amb enreixat de ferro. Les tres obertures estan coronades per un marc amb decoració vegetal, pròpia del llenguatge estètic del modernisme. Cal destacar igualment el coronament de la façana, amb un frontis central enmig del qual hi ha un ull de bou, balustrada i volutes ondulades als extrems, tot plegat amb decoració vegetal. El magatzem és de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, destacant el coronament de la façana principal, de línies ondulades i esgrafiats ornamentals, en mal estat. | 08287-40 | Carretera BP-2151, s/n | Segons Montserrat Torres (veure camp 'Bibliografia'), el nom d'aquest edifici li ve donat per l'adob que hi elaboraven els seus primers propietaris, la família de Paulino Gibert. El guano és un adob de les terres de cultiu ric en fosfats i substàncies nitrogenades. | 41.4397000,1.7331600 | 394167 | 4588344 | 1907 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68870-foto-08287-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68871 | Font del Cargol / Vessants de Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol-vessants-de-puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola, bàsicament oliveres i vinya, també hi ha terrenys erms. El substrat muntanyós és de conglomerats terciaris. La font del cargol està emplaçada al NE del Puig, a tocar del bosc. Les troballes superficials d'indústria lítica es dispersen en dues zones de cara al nord d'aquesta elevació: 1. És el punt de la Font del Cargol i els seus voltants: indústria lítica, sobre sílex, del període neolític - eneolític (laminetes, geomètrics). 2. A tota la vessant nord/nord-est del Puig Cúgul i enmig de la zona conreada apareixen restes lítiques de sílex: ascles tipus Llevallois, fragments i ascles sense retocar, etc. | 08287-41 | Cara nord de Puig Cúgul | L'Antoni Freixes, component del 'Grup Arrels' de Sant Pere de Riudebitlles, localitzà en aquest indret, amb motiu d'unes esplanacions agrícoles -de data imprecisa -, un possible fons de cabana (taca de cendres i un fragment de ceràmica a mà indeterminat). | 41.4440900,1.7119600 | 392403 | 4588858 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68871-foto-08287-41-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Els arqueòlegs responsables de realitzar l'inventari del Patrimoni arqueològic van considerar les restes lítiques del primer punt com a fruit d'una aportació secundària, per la dinàmica de vessant. En el cim del Puig està documentat un important taller lític del mateix període.La segona àrea la van atribuir al període del Paleolític Mitjà, un taller lític superficial. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68872 | Capella de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. A.A.V.V. (1992): 'CATALUNYA ROMÀNICA'. Vol. XIX: El Penedès. L'Anoia. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 204-205. | El jaciment es troba colgat sota uns terrenys enjardinats | Aquest jaciment es troba sota l'àrea enjardinada de Can Parellada de Sant Martí Sadevesa. | 08287-42 | Sant Martí Sadevesa | L'any 1988, l'arqueòloga Mª Rosa Senabre va rebre la notícia oral de l'aparició d'unes tombes amb lloses al costat de l'església de Sant Martí Sadevesa quan es feren unes obres d'acondicionament del jardí i la construcció d'una piscina. La referència oral parlava de la troballa d'una enterraments amb tomba de llosa i inhumat al costat de l'església quan es feren unes obres. No fou possible saber de quantes tombes es tractava i tampoc es pogué valorar la destrucció del jaciment. | 41.4319800,1.6919800 | 390714 | 4587538 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68872-foto-08287-42-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||||
| 68873 | Can Paco Font - La Sesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paco-font-la-sesta | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea de creixement urbà amb presència de diverses naus industrials, amb terrenys agrícoles residuals, bàsicament vinya i conreus d'horta, situada a l'entrada a l'entrada de Torrelavit. No s'observen materials arqueològics en superfície. | 08287-43 | Partida de Ca l'Espardanyer, nucli urbà | El jaciment és esmentat per Pere Giró en els seus quaderns de camp, l'any 1952, com a restes d'una vil·la romana, per la presència de materials de materials constructius, com tègules, fragments de paviment, etc. | 41.4419000,1.7295900 | 393872 | 4588593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68873-foto-08287-43-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, la localització exacta del jaciment és desconeguda. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68874 | Torrent Xic - Can Torrent Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-xic-can-torrent-xic | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Àrea agrícola de conreu de vinya, situada entre el Torrent Xic, a 150 m a l'est, i el Torrent Gran, a uns 100 m a l'oest. No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08287-44 | Plana del Torrent Xic | L'estació arqueològica fou localitzada per Pere Giró i Romeu l'any 1950, a partir de la troballa de materials arqueològics en superfície, pels marges del camí que porta a les vinyes conreades: fragments de tègula, de dolia, d'àmfora romana i blocs de granit. A més, en les seves notes de camp, Romeu assenyala la localització, a partir d'informació del propietari del terreny, d'unes sepultures romanes quan aquest feia treballs amb el tractor. El terreny fou aplanat a principis dels anys '70, rebaixant una petita elevació on es localitzaren els materials. D'aleshores ençà, els treballs per a condicionar els camps de conreu no han parat. Aquesta és segurament la causa de l'actual manca de troballes en superfície. | 41.4282200,1.7074900 | 392003 | 4587101 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68874-foto-08287-44-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, a tall de conclusió es tractaria d'un assentament agrícola d'època romana (vil·la o pagus), sense poder precisar el tipus, l'extensió ni la cronologia, per manca de dades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68875 | Puig Celoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-celoni | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Petita zona boscosa ocupada per una petita clapa de bosc de pi blanc i matollar, ubicada dalt del Puig Celoni, un turó envoltat de terrenys agrícoles, principalment vinya i olivera. L'espessa vegetació de l'indret impedeix la observació de materials arqueològics en superfície. | 08287-45 | Puig Celoni | La notícia original de les troballes arqueològiques en aquest sector provenen de Pere Giró, quan l'any 1961 cita la presència de sepultures romanes en tègula i fragments de molí de granet. Aquesta informació no s'ha ampliat, i en cap moment s'ha arribat a precisar el lloc exacte on es localitzaren les restes. | 41.4303200,1.6840800 | 390051 | 4587364 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68875-foto-08287-45-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, no és estrany que en aquest sector s'emplacin les estructures funeràries d'una necròpolis romana, ja que la seva situació topogràfica elevada el fa idoni per a tal funcionalitat, sobretot si es té en compte que contrasta positivament amb el patró d'ubicació d'altres necròpolis de la mateixa cronologia arreu del Penedès: l'espai funerari s'emplaçava en llocs elevats (especialment petits turons), mentre les vil·les acostumen a ocupar la plana més propera. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68876 | Camí vell de Sant Pere de Riudebitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-sant-pere-de-riudebitlles | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Zona de terreny erm situada a la vora de l'antic camí que unia el nucli de Sant Martí Sadevesa amb Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-46 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per dues estructures visibles, parcialment conservades a una alçada de 2-2,5 m respecte del camí, sobre el marge esquerre partint de Sant Martí Sadevesa, i serien: - Una sitja de fons còncau excavada en les margues, amb les parets molt alterades, amb un diàmetre màxim conservat de 1,60 m i una alçada màxima d'entre 1,40 i 1,50 m. No conserva reompliment ni la seva part superior. - Un mur (?), format per blocs de pedra irregulars (+/- 20 x 20 cm) lligats amb morter de calç i sorra. Tindria una llargada de 1,75 m, 80 cm d'alçada màxima i 90/100 cm d'amplada. Entre l'aparell constructiu hi ha un fragment de molí de granet, reaprofitat. L'única referència pel que fa als materials prové d'una entrevista que van mantenir els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya a Vilafranca del Penedès amb el senyor Fàbregues en data 25-3-1990: restes ceràmiques (de cronologia incerta -medieval o ibèrica?-, de les quals es va poder reconstruir un vas sencer) i fauna, conjunt que formava part del reompliment de la sitja, que fou buidada cap als anys '60 per un antic estiuejant de Sant Martí Sadevesa. | 41.4328800,1.6950100 | 390968 | 4587634 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68876-foto-08287-46-3.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | No hi ha dades sistemàtiques que permetin determinar una cronologia fiable per a les dues estructures que conformen aquest jaciment arqueològic, per bé que segurament estan relacionades. | 85|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | |||||||||
| 68877 | Forns de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVIII | És molt possible que a dia d'avui els forns hagin estat colgats per la runa. | Zona boscosa travessada per l'antic camí que des del nucli de Sant Martí Sadevesa porta a Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-47 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per tres forns d'obra cuita (teules, maons), datables dels segles XVIII-XIX. A continuació es transcriuen les dades que aquests arqueòlegs van escriure a la fitxa de l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya quan van visitar el jaciment l'any 1990: - Forn 1: Seria el més conservat del conjunt, situat al marge dret del camí. De planta rectangular (3,35 m x 1,90 m), està excavat en les argiles. La paret més alta mesura entre 3,55 i 4 m d'alçada. Conserva la boca de foc (0,60 m d'amplada i 0,70 m d'alçada), els arrencaments dels arcs del graellat (cinc arcs del tipus 'plecs de llibre', fets amb maons d'argila cuita de 38 cm d'amplada, separats entre sí uns 20 cm) i la línia del sostre ( a 3,35 m per sobre del graellat). Les parets del forn estan sobrealçades uns 50-60 cm amb obra de tapial. Tan els fons del forn com part de la boca de foc estan parcialment plens i coberts de runa i brossa. - Forn 2: Situat al marge esquerre del camí i parcialment tallat per aquest. Estava cobert de runa i sediment quasi totalment, només es conserva una paret de 2,70 m i una de cantonera, a banda de l'inici de l'altra paret paral·lela, que presenta una amplada màxima de la càmera del forn d'uns 2,95 m. - Forn 3: Situat també al marge esquerre del camí, es troba a la vora d'un camp de vinya darrera la finca de Caves Naveran (Can Parellada). També està cobert fins la part superior, i tan solo són visibles dues parets (de 2,20 m i 2,90 m respectivament), les quals tenen una alçada màxima d'1,40 m. En una d'aquestes parets hi ha les traces d'on s'engalzava el sostre (línia de pedres de petit tamany i maons, i part del tapial pel damunt. | 41.4324900,1.6936900 | 390857 | 4587593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||
| 68878 | Puig Cúgul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-cugul | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment arqueològic ubicat al replà al cim del Puig Cúgul, en una antics camps de conreu actualment abandonats i coberts de vegetació de màquia litoral i pineda de pi blanc. | 08287-48 | Puig Cúgul | A principis dels anys '80 del segle XX es van efectuar unes prospeccions en superfície al jaciment, i es van recollir diversos materials, prou significatius d'una indústria neolítica impregnada d'un substrat epipaleolític microlaminar. Sobre un total de 741 elements de sílex es determinaren: - 69 làmines - 255 ascles. - 75 peces, d'entre les quals 8 nuclis (predominant els polièdrics), un 24% de gratadors, un 20% de rascadores i 14 d'abruptes (destacant un trapezi) També aparegueren alguns materials, molt escadussers, d'Eneolític (retoc pla, puntes de sageta). En el conjunt, doncs, cal remarcar la tendència microlítica, el predomini d'ascles en les peces retocades, l'elevat percentatge de gratadors juntament amb els abruptes, paral·lelament als denticulats. | 41.4421200,1.7117000 | 392378 | 4588639 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68878-foto-08287-48-1.jpg | Inexistent | Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 68879 | Els Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-plans-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat en una extensa àrea de conreu de vinya. No s'observen materials arqueològics en superfície (veure camp 'Història'). | 08287-49 | Camí de Sant Pere de Riudebitlles a Torrelavit, partida de la Terroja | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, les restes d'indústria lítica sobre sílex que va poder documentar el senyor Antoni Freixas en les seves prospeccions són molt escadusseres. D'una banda són de 'característiques' diferents (remenat), i de l'altra no hi ha peces prou clares. Aquest factor fa difícil fer cap atribució cronològica ni determinar l'entitat del jaciment amb certesa. | 41.4533000,1.7127500 | 392484 | 4589879 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68879-foto-08287-49-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 | ||||||||||
| 68880 | Can Batllori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batllori-1 | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Jaciment situat als voltants de la finca de Can Batllori, a la zona d'Els Plans, una extensa plana de conreu vitícola. El seu emplaçament resta il·localitzat (veure camp 'Història'). | 08287-50 | Finca de Can Batllori | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, segons Pere Giró, aquest jaciment '(...) está cerca de la carretera de Sn. Pere de Riudevitlles y a 1 km. aprox. de la casa de Can Batllori en linea recta (...), en medio de un campo sembrado de forrajes y cerca de un edificio o casilla que hay en el mismo campo' (Quaderns de camp, vol. 8, 1964-1969, dia 7 d'octubre de 1964. Els mateixos autors de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic no van poder localitzar l'emplaçament del que possiblement és una vil·la romana, ni per referències directes dels propietaris de la finca, per desconeixement absolut de la notícia d'aquestes troballes. En el seu moment es recolliren, però, fragments de tègula, ceràmiques i dòlia, i la notícia fou proporcionada a Giró per part del senyor Ros (qui aconseguí recuperar un dòlium sencer), un agrònom de Barcelona. S'apuntà la possibilitat que allà existís un camp de dolium, però no es realitzà cap excavació sistemàtica per tal de comprovar-ho in situ. | 41.4492900,1.7164700 | 392788 | 4589429 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68880-foto-08287-50-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-04-24 09:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml