Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72021 | Alzina de Cal Pirrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-pirrot | Alzina centenària (de l'espècie Quercus ilex ssp ilex L.) de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals, de 2.25, 1.75 i 1.75 metres de diàmetre que, a la vegada, es van subdividint profusament formant una gran capçada densa. El fet que el tronc principal es divideixi gairebé des de la base fa que, tot i tenir un diàmetre considerable, l'arbre no sigui massa alt. D'aquests tres eixos principals, el que creix cap a la carretera BP-5002 se li han anat tallant branques a fi que no afectés la circulació dels cotxes. | 08296-19 | Riera de Vallromanes amb l'encreuament de la BP-5002 | Expliquen un fet històric, que un dia llunyà, enmig d'una gran tempesta, l'home de Cal Pirrot va voler aixoplugar-se sota l'alzina amb el seu carro, que anava carregat de maons d'obra. Quan anava a posar la falca, a la part del darrera del carro, la càrrega es va esllavissar al seu damunt, provocant-li la mort. Per aquest motiu hi ha una creu en un dels seus troncs. | 41.5352200,2.2915100 | 440899 | 4598417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72021-foto-08296-19-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||||
| 72022 | Alzines de l'Avinguda Galvany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-lavinguda-galvany | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'L'avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7. | Conjunt de dotze alzines (Quercus ilex subespècie ilex L.) de grans dimensions, algunes d'elles centenàries i altres quasi, disposades en filera al llarg del parterre de l'avinguda Galvany, creant un ambient ombrívol i frescal. Els perímetres fluctuen entre els 0.78 i 2.86 metres, tres d'elles amb més de 2 metres i només quatre per sota d'un metre de perímetre. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels. | 08296-20 | Nucli urbà. Av. Galvany, s/n | Quan es va urbanitzar aquest sector, es van conservar les alzines enmig d'un passeig en el qual es va posar una escultura al·legòrica als arbres (veure fitxa 28). | 41.5342100,2.2987500 | 441502 | 4598300 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72022-foto-08296-20-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Guardiola (ACTIUM SCP) | Declarat per l'ajuntament 5.10.1995 Arbre d'Interès Local (Donat d'alta per la GC a l'Inventari Arbres monumentals i d'int. Local i comarcal). Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. N-02 Esp. botan. Element d'Interès | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72101 | Població de Carex Grioletii | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblacio-de-carex-grioletii | BOLÒS, O., VIGO, J. (2001).'Flora dels Països Catalans, vol.4' ed. Barcino, Barcelona MONTSERRAT, P. (1968).'Flora de la Cordillera Litoral Catalana' Ed. Caixa Laietana, Mataró TARRUELLA,X., GUERRERO, M. (2000) 'Projecte Flora Amençada. Memòria de l'any 2000' Parc Serralada Litoral | Petita població de Carex grioletii, ciperàcia molt rara als Països Catalans que només es troba en petites poblacions de molt pocs individus al Montnegre, al Tibidabo i al Parc de la Serralada Litoral. Al Parc no havia estat retrobada fins fa pocs anys d'ençà del seu descobriment pel monjo botànic francès Sennen el 10 d'abril de l'any 1917. Viu a clarianes i zones de mitja ombra a les avellanoses. | 08296-99 | En diversos llocs del terme | 41.5248700,2.3209600 | 443347 | 4597248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72101-foto-08296-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72101-foto-08296-99-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | M.Guardiola (ACTIUM S.C.P.) | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||||
| 72014 | Fons documental parroquial i divers referit a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-parroquial-i-divers-referit-a-vallromanes | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona.</p> <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167.</p> <p>SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona.</p> <p>TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta, el número de la parròquia de Vallromanes és el 764. Hi ha documentació diversa (censos, correspondència, nomenaments, estats de comptes, ...) des de 1831 a 1962. També trobem 62 visites pastorals, de 1305 a 1892 en la corresponent sèrie de Visites Pastorals. Sense fer una recerca completa de l'arxiu, cosa que ens hauria portat mesos de feina, si que hem buscat en els índexs de grups més comuns d'agrupar documentació referent a parròquies. Els registres trobats a banda dels ja comentats són els següents. 'Registre Communium', documentació des de 1335 al s. XIX. 'Registre Gratiarum', documentació des del s. XIV al XIX. 'Registre Speculum' en el Vol. V, foli 413 hi ha una recopilació de documentació copiada d'altres registres pel Dr. Campillo (fet el s. XVIII). Arranjament parroquials, on es troben documents relacionats amb construccions i obres de temples entre 1860 i 19455. A la carpeta 13, l'expedient 342 parla dels fets esdevinguts durant la guerra. L'arquitecte fou Josep M. Ribas. També hem trobat 2 plànols, un d'històric, en la registre corresponent. Així com un procés l'any 1800 (expedient 6). Els processos del s. XVII i XVIII no estan indexats. També existeix el rectorologi (núm. 42 pàgina 160) que arriba a l'any 1860. Els rectors que no s'han indexat s'han de buscar a la sèrie 'Colacions'. Però un dels registres amb més informació és el registre 'Elenchus'. Es tracta d'una enquesta enviada a les parròquies l'any 1921, prèvia a una visita pastoral (Vol. 25 Fol. 254-267). Són vàries enquestes, una sobre la parròquia, una altra sobre l'església i una tercera sobre cofraries i associacions religioses. Els temes són ben amplis: condició canònica, feligresia, esglésies i oratoris públics i privats, la rectoria, l'hort del rector, el rector, les rendes coadjuntors, residència, missa 'pro-populo', els sagraments, cofraries, devocions, obres socials, escoles, arxiu parroquial, llibres, la situació de l'església, estat de conservació de l'edifici altars i objectes de culte, mobiliari, cementiri,....</p> | 08296-12 | Carrer del Bisbe, 5 (08002 - Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. (dades 2002) | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72015 | Fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | Conjunt de 17 fotografies en blanc i negre d'edificis de Vallromanes (Torre Tavernera, església parroquial,...) . Una porta la data de 1913 i la resta són de l'any 1970. | 08296-13 | Carrer Comte d'Urgell, 187 - Edifici del rellotge - (08036 - Barcelona) | El Servei fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. El llavors anomenat Servei de Conservació i Catalogació de Monuments ha tingut 4 directors en quasi un segle: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González i Moreno-Navarro (1981-2010) i Josep Closa (actual). Entre 1915 i 1929, la seu del servei era el Palau de la Generalitat. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||||
| 72017 | Arxiu Municipal de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-vallromanes | JUAN RICHARTE, Carme (1998) Inventari de l'arxiu municipal. Vallromanes. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Inèdit, juny-juliol de 1998. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1997) l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 2, agost-setembre de 1997, pàg. 3. REGIDORIA DE GOVERNACIÓ i SERVEIS (1998) Creant nous serveis: l'Arxiu Municipal una realitat. La Pinya, núm. 4, juny de 1998, pàg. 4. | XX-XXI | Està format per la documentació generada pel propi Ajuntament des de la seva segregació de l'Ajuntament de Montornès, l'any 1933, fins l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Segueix la divisió de Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Les 14 seccions en que s'ordena són: 1.- Administració general 2.-Hisenda 3.-Proveïments 4.- Beneficència i assistència social 5.-Sanitat 6.-Obres i urbanisme 7.-Seguretat pública 8.-Serveis militars 9.- població 10.-Eleccions 11.-Ensenyament 12.- Cultura 13.-Serveis agropecuaris i medi ambient 14.- Col·leccions factícies. L'Arxiu està distribuït en tres espais dins del mateix edifici de l'Ajuntament. Volum i suport: 1348 unitats de descripció, 155 metres linials. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent | 08296-15 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72017-foto-08296-15-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'any 1998 l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va elaborar un projecte d'inventari i catalogació d'aquest arxiu, a càrrec de Carme Juan i Richarte.El 20 de novembre de 2007 l'Ajuntament s'adherí al programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona .Per al període anterior a la creació del municipi cal acudir al fons del municipi precedent de Montornès del Vallès, conservats a l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès. Resta pendent reclamar a l'Ajuntament de Montornès la documentació referent a Vallromanes anterior a 1933. Es una qüestió poc urgent donat el poc espai disponible de dipòsit d'arxiu. La comunicació amb l'Arxiu de Montornès es manté amb fluïdesa. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||
| 72018 | Arxiu Parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | XVII-XX | La poca informació que se'n pot treure es perdrà definitivament si no s'actua ràpid. | <p>Conjunt de nou llibres, la majoria en molt mal estat de conservació. N'hi ha quatre que és impossible distingir de quin tipus de llibre es tracta. Els altres són: - Volum relligat de documents varis de 1707 a 1838. El seu estat de conservació és molt dolent. - Llibre d'òbits de 1601 a 1722. Estat de conservació regular. La tapa és de pergamí reaprofitat. - Llibre de matrimonis de 1722 a 1778. Estat de conservació regular. - Dos llibre de bateigs. El primer és de 1931 a 1973 i el segon de 1973 a 1975. - Llibre de matrimonis de 1954 a 1975. Aquests darrers llibres més moderns presenten un bon estat de conservació.</p> | 08296-16 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | 41.5338200,2.2994100 | 441557 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72018-foto-08296-16-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons informació oral, un dels antics capellans els tenia a terra, fent de falca per a una escala. Per això es van mullar o humitejar. Sembla que la resta de llibres antics de l'Arxiu es troben en una casa particular, sense que puguem esbrinar el perquè ni assegurar en quina casa. | 98|94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||
| 72025 | Festa Major de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-miquel | MAS DOMÉNECH, Mn. Josep (1904) Notes històriques de la parròquia de Vallromanas. Deganat del vallès y Bisbat de Barcelona. A MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. | Festa Major de Sant Miquel o d'estiu, en contraposició a la festa de Sant Vicenç o festa major d'hivern. 29 de setembre. A les activitats desenvolupades s'hi pot trobar la barreja típica de les festes majors dels nostres temps, combinant tradicions artístico-culturals amb activitats esportives i musicals i lúdiques modernes o innovacions pròpies dels temps actuals. Entre els actes fixes més tradicionals i que confereixen una identitat pròpia a les festes majors trobem: el pregó inaugural, l'Ofici a l'església, balls d'envelat, gegants, sardanes, correfocs, cercaviles, castell de focs. | 08296-23 | Vallromanes | Per ser exactes, caldria dir festa menor de Sant Vicenç, ja que actualment com ha passat a la majoria de poblacions, la festa d'estiu s'ha convertit en l'autèntica festa Major. En el cas de Vallromanes la celebració es realitza per Sant Miquel, copatró del municipi, el dia 29 de setembre. El dia 29 de setembre de 1906, es portà l'antiga i restaurada imatge del Sant en processó a l'església parroquial, que antigament es venerava a la capella del castell de la muntanya de Sant Miquel, ja que a l'any 1838 la capella fou saquejada i des de llavors es va deixar de celebrar-hi l'aplec. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||||
| 72036 | Col·lecció arqueològica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-0 | Col·lecció arqueològica fruit de les prospeccions realitzades per Xose Santín durant l'any 1999. Hi ha un total de 3 caixes de plàstic. A la caixa vermella hi ha 26 bosses de material de la Vinya de Can Corbera. En algunes etiquetes posa Vinya de Can Barbeta o Coll de Corbera. Aquest indret correspon a la fitxa que hem denominat Coll de Can Corbera. El material és bàsicament ibèric. Destaquen una fusaiola, un fragment d'escòria i vernís negre. A la caixa de fruita blava hi ha un total de 45 bosses. El material prové dels camps d'algunes masies de Vallromanes com Can Panna, Can Maioles, Can Genís, Can Vinardell, Ca l'Agutzil, Can Cabrit, Can Sala Gros, Can Gordi, Can Balet, .... Tot aquests fragments són d'època moderna, fruit de l'activitat continuada en aquests camps. Destaquen, però, unes bosses amb material ibèric, una retolada amb el topònim 'Camí darrera La Torre' i les altres dues fent referència a llocs molt propers del poblat ibèric de Sant Miquel. Tot i que no ho podem assegurar donada la mancança d'una memòria científica dels resultats d'aquestes prospeccions. A la caixa blava petita hi ha materials de Can Genís: material constructiu romà, 1 fragment de vernís negre i una bossa amb ceràmica ibèrica oxidada. | 08296-34 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, 6 | Aquestes prospeccions formen part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5337000,2.2989200 | 441516 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es troben a les dependències municipals (a l'Arxiu Municipal), tot i que haurien d'estar dipositades en les dependències assignades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 2013 l'Ajuntament va demanar formalment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat la retirada d'aquest material, però no va obtenir resposta. | 94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72110 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-montornes-del-valles | XIII-XX | La seu de l'AMMV és a la planta baixa de l'edifici central de l'Ajuntament de Montornès del Vallès, a l'avinguda de la Llibertat. Per garantir la conservació i la consulta adient dels documents, l'Arxiu disposa d'unes instal·lacions actualitzades l'any 2002 consistents en un dipòsit d'arxivatge amb armaris compactes de 675 metres lineals de capacitat i un despatx per al treball intern i les consultes tant del personal de l'administració com de l'usuari extern. De moment, els fons conservats per l'AMMV són, fonamentalment dos: 1) El fons de l'Ajuntament de la vila (segle XIX fins a l'actualitat). El document més antic es de 1861. 2) El fons de Can Masferrer: adquirit l'any 2003. A més l'Arxiu conserva de manera especial materials organitzats en tres seccions: A) Secció d'Hemeroteca: Butlletins municipals, publicacions, revistes, díptics, programes de mà, etc. B) Secció d'Imatges: Conjunt de fons i col·leccions de fotografies. C) Secció de Gràfics: Cartells, plànols, fulls volants, material cartogràfic, impresos i gràfics de diversa tipologia. | 08296-108 | Carrer de la Pau, núm. 10. 08170 - Montornès del Vallès | L'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès (AMMV) és la institució arxivística responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la vila des de finals del segle XIX fins l'actualitat, així com de qualsevol altre material arxivístic relacionat amb el municipi que pugui ser d'interès per a la història del poble, sigui quina sigui la seva procedència. | 41.5336400,2.2988400 | 441509 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) /OPC DIBA | S'inclou aquest arxiu per que Vallromanes va pertànyer a Montornés fins 1933, any en que es va segregar i erigir-se en municipi propi. Per tant conté molta documentació referida a Vallromanes. Al fer-se l'inventari de 2002 no es va poder consultar aquest arxiu, ja que es trobava encapsat per problemes estructurals de l'edifici. Aquesta fitxa és la traslació de la fitxa corresponent del Mapa de Montornés (elaborada amb la participació de l'arxiver, Nicolau Guanyavens).Actualment (2017), l'Arxiu Municipal de Montornès del Vallès te unes instal·lacions modernes en dues seus. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||
| 72117 | Fons fotogràfic referent a Vallromanes de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-vallromanes-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1990) Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23. Editorial Pòrtic. Barcelona.</p> | XX | <p>És un recull fotogràfic de les esglésies i edificis religiosos de Catalunya, poble a poble. En el cas de Vallromanes l'inventari inclou dades i fotos de l'església parroquial dedicada a Sant Vicenç, la Capella de Sant Andreu de la Torre Tavernera, la Capella de Sant Antoni de Pàdua de Can Gordi i la Capella de Santa Maria de l'Esperança de Can Sala Gros.També inventaria com elements desapareguts la capella oratori de l'Assumpció a Can Coret (que existia l'any 1921), la capella de la Mare de Déu de l'Esperança a Can Poal (existia l'any 1550) i la capella-oratori de Sant Andreu de Llabons (sic) a Can Gurguí (existia l'any 1264). No té inventariades l'ermita de Sant Miquel de la Muntanya ni la capella de Can Rafart.</p> | 08296-115 | Arxiu Gavín. Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, km. 181 25612 Os de Balaguer (La Noguera) | <p>Josep Maria Gavin va començar per ser un aferrissat col·leccionista, fins que trobà un centre d'interès per damunt dels altres. Va començar per fotografiar tots els campanars de Catalunya, des de l'any 1947 i va acabar fent fotos de tots els edificis religiosos (monestirs, esglésies, capelles, ermites, oratoris, ....) estiguessin en l'estat que estiguessin. Paral·lelament va anar recollint tot tipus d'informació referent a aquests i així bastí el seu arxiu, que creix dia a dia. A principis dels 90 es calculava que el volum del seu arxiu podia arribar a les 145.000 fotografies corresponents a 11.000 edificis, a més de 525.000 documents escrits, entre articles a diaris, revistes, ....</p> | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Gavin | El 2008 l'Arxiu es traslladà de Valldoreix a Les Avellanes | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||
| 72123 | Cant a Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cant-a-vallromanes | XX | Composició musical en forma d'himne, dedicada a Vallromanes. La lletra i la música és obra de Sebastià Rafart Llates i diu així: !Vallromanes! Vall hermosa/ Bell paratge d'un cel blau;/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau./ Si tos xaragalls m'encisen/ Tos boscos son mos encants.// De tes aigües cristallines/ Brollen fonts, rics manantials;/ De tos vinyars, lo ric nèctar,/ Que al feble lo torna brau./ Rodejada de montanyes/ Que apar se donguen la mà,/ Com voltejant la sardana,/ Tos encants van voltejant:// L'aucellada ab ses cantúries,/ Lo Rossinyol ab bells cants,/ L'Himne entonen nit i dia/ Que alegra ton ample espai.// ant Miquel n'es lo teu guarda/ Sant Vicens ton benfactor,/ ¿Com no has d'ésser venerada/ Tenint tans bons protectors?/ !Valromanes! Vall hermosa;/ Bell paratge d'un cel blau/ De vernedes d'esmeragda,/ De pinars d'un verd que atrau,/ Cantant els aucells son Himne/ Jo també t'enlairo un Cant. | 08296-121 | Vallromanes | Cant fet pel mestre Sebastià Rafart, compositor i director d'orquestra que estiuejava a Vallromanes i era el propietari de la Villa Joyosa. Fou cantat per primera vegada el dia de Sant Miquel, davant l'església., per un cor format per nois i noies i gent del poble, també estiuejants, segons s'especifica en el recordatori pertinent. Estaven acompanyats per l'orquestra Torres de Barcelona, dirigida per l'autor del text i de la música. | 41.5337000,2.2989400 | 441518 | 4598243 | 1926 | 08296 | Vallromanes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72123-foto-08296-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Mestre Sebastià Rafart | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72125 | Trobada de Col·leccionistes de Rajola Catalana i Ceràmica Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-colleccionistes-de-rajola-catalana-i-ceramica-antiga | Fira de col·leccionistes de ceràmica antiga i rajoles catalanes que es fa anualment des de l'any 1981, organitzada per l'Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa. | 08296-123 | Nucli urbà. Plaça de l'Església | Vallromanes acollia fins fa poc temps una rajolateca. Era una col·lecció privada de rajola catalana i ceràmica antiga. Aquest fet provocà aquesta fira que es continua fent tot i haver-se traslladat la col·lecció a una altra població. | 41.5336400,2.2993400 | 441551 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es fa a la plaça de l'Església. El 2002 es va celebrar la XXII edició. La XXXVI Trobada (2016) es va fer a Esplugues | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||
| 72151 | Antiga escola de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola-de-vallromanes | XX | Edifici rectangular compost de tres cossos: un cos central més avançat amb coberta a dos vessants (que correspon al cos d'escala) i dos cossos laterals més grans amb coberta a quatre vessants. Dotada de planta baixa i pis (el cos central planta baixa, planta pis i golfes). Sota coberta del cos central, més abaix s'aprecia la llegenda 'Escola de Vallromanes'. Els cossos laterals presenten en façana un porticat en planta baixa, i a sobre el porxo, balconada a la planta primera. Tot l'edifici es mostra encalat (blanc) | 08296-149 | Nord del terme | Escola construïda el 1930 per a nens i nenes. Va ser l'escola de Vallromanes fins l'any 2006. D'acord amb la documentació facilitada per l'ajuntament (acord municipal, contracte, memòria del projecte, plànols...), sabem que per acord de la Comissió Permanent de l'Ajuntament de 'Montornés del Vallés y Vallromanas' es licita i contracta, el 1930, la construcció de 'las escuelas nacionales de Vallromanas' al contractista Pedro Casanovas Artigas després de la corresponent subhasta. El plec de condicions estableix el preu en 36.833 ptas. La memòria descriptiva -projecte (i plànols) de l'edifici -de l'any 1927- i projecte modificat (1929) estan signats per l'arquitecte municipal (firma il·legible: Manuel Cases?). De la resta de documentació, destaca: un plànol del 'solar que Don Juan Carsi cede al ilustre ayuntamiento de Vallromanas para emplazar el edificio escolar' (1929) (Superficie: 1576,80 m2); les liquidacions econòmiques de les obres per part del contractista. El projecte defineix l'edifici amb un sol cos de 21'30 m. de façana per 6'60 m. de costat. La part central constitueix el cos d'escala que distribueix els espais: dues aules en planta baixa (nens a un costat; nenes a l'altra) i diverses habitacions (dormitoris, cuines) en planta pis (mestres?) | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 1934 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72151-foto-08296-149-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | A l'entrada hi consta una placa amb el text: 'Terreno cedido gratuitamente por Don Juan Carssi Carssi'Actualment l'Ajuntament l'utiliza com a magatzem de mobiliari urbà.Superfície constrïda: 490 m2. Edifici principal: 350 m2 | 102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72053 | Pou de Can Serrador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-serrador | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular amb la paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula en forma d'ametlla de les mateixes característiques que la paret. Porta reixada. Està situat a pocs metres de la casa. | 08296-51 | Centre del terme. Camí de Teià | 41.5266300,2.3073600 | 442214 | 4597452 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Al costat hi ha la bassa, rodona (4 m. diam.), a migdia de la casa, ran el pont, on hi havia la sínia, metàl·lica. (desapareguda). Amb la sínia s'omplia la bassa de l'aigua del pou per regar les feixes de la casa. Al costat N. De la bassa hi ha via un petit safareig i rentador. També hi havia un safareig a llevant del torrent de can Roig. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||||
| 72114 | Pou de Can Rafart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-rafart | XX | Pou fet de pedra, de planta circular. | 08296-112 | Carrer de la Marinada, 5 | 41.5371500,2.2983500 | 441472 | 4598626 | 1914 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72114-foto-08296-112-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||
| 72119 | Pou de Can Matagats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-matagats | Pou amb una mica de safareig, de planta quadrangular, fet d'obra. Actualment està tapat -des dels anys 50 del s. XX- per evitar el vandalisme. Fins fa pocs anys es treia l'aigua bombejant amb una bomba amb mecanisme de ferro manual | 08296-117 | Riera de Vallromanes | 41.5303900,2.3090700 | 442360 | 4597869 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||||||
| 72009 | Forn de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. | IIaC-IIdC | Actualment no hi ha cap resta visible | Es tracta d'un conjunt de 'doliae', un forn de doble cambra i elements constructius negatius (sitges?), apareguts al voltant de la Torre Tavernera, que avui és la seu del Club de Golf Vallromanes. | 08296-7 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Excavacions realitzades per J. Estrada els anys 1953 i 1959 on es va localitzar un forn de doble cambra amb les parets caigudes, amb força troballes de material ceràmic. Molt a prop es localitzaren 5 doliae. El Sr. Gerard Rovira Cruells trobà dins una sitja una àmfora greco-itàlica amb la marca L.CAE L.AUR COS R VZAN. Aquestes troballes es van fer al rebaixar terres per fer-hi una carretera. La continuïtat de les troballes de 'tegulae' fins a la casa fan pensar en una relació amb una possible vil·la situada sota l'actual casa. Els materials estan al Museu Arqueològic de Catalunya i també en tenien J. Estrada i G. Rovira. El senyor Estrada va morir a finals de l'any 2001 i el Museu de Granollers està amb contacte amb els seus hereus per recuperar aquests materials, inventariar-los, classificar-los i posar-los a l'abast d'investigadors i públic en general. | 41.5341300,2.2873000 | 440547 | 4598299 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hi ha dues fitxes corresponent a jaciments arqueològics a la Torre Tavernera, seguint la classificació de la Carta Arqueològica, tot i tenir les mateixes coordenades i les mateixes indicacions imprecises d'ubicació: un és un grup de dues sitges i l'altre el conjunt d'elements amb el forn.A la publicació de ROVIRA i PASCUAL (1970) es precisa que l'àmfora en qüestió fou dipositada al Museu d'Arqueologia de Catalunya. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||
| 72010 | Sitges de la Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-torre-tavernera | ESTRADA i GARRIGA, Josep (1955) Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. FABRE, G; MAYER, M i RODÀ, I (2002) Inscriptions Romaines a Catalogne, V. Diffusion Debocard. Paris. NOLLA, Josep Maria (1976) 'Una producció característica: les àmfores DB', a Cypsela II, pàgs. 222-224. ROVIRA, Gerardo; PASCUAL, Ricardo (1970) 'Hallazgo de una ánfora romana con inscripción pintada' Información Arqueológica, núm. 2. Barcelona, maig-juny de 1970. SANMARTÍ, Enric i BARBERÀ, Josep (1984) 'Nota sobre un conjunt de ceràmiques romano-republicanes trobades a la Torre Tavernera de Vallromanes (Vallès oriental, Barcelona)', a Informació Arqueològica núm. 43 juliol-desembre de 1984, pàgs. 73-80. | III-IaC | Tot i que es veuen ceràmiques escampades en els marges es fa difícil la seva ubicació precisa. | Conjunt de sitges aparegudes al marge dret del camí que puja al castell de Sant Miquel. Més amunt aparegué part d'un molí i restes de dos murs. La imprecisió de la ubicació fa difícil la seva ubicació exacta, ja que actualment està força urbanitzat. | 08296-8 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | Documentat i excavat per Josep Estrada l'any 1953. Va aparèixer un conjunt de sitges ubicades al marge dret del camí que va al Castell de Sant Miquel. El material aparegut fou ceràmica ibèrica a mà amb decoració de cordons, àmfora ibèrica, kalathos, ceràmica de vernís negre,... Més amunt aparegué la part inferior d'un molí circular. J. Estrada trobà dos murs de pedra seca que definien una habitació de 5 per 4 metres. Actualment no es veuen estructures però es continua trobant ceràmica escampada. | 41.5337600,2.2874000 | 440555 | 4598257 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica, hi ha materials d'aquest jaciment al Museu de Granollers, però en la nostra visita no s'ha pogut confirmar aquest fet.També n'hi ha en el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un lot de ceràmica campaniana de cuina (cuina itàlica no vernissada. També hi ha, en teoria, l'àmfora Dressel 1C amb la inscripció pintada. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72024 | Torre Tavernera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-tavernera | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BAULIES, Jordi (1991) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. 2. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 275-277. CATALÀ i ROCA, Pere (1983) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. CATALÀ i ROCA, Pere (1969) Els castells catalans. Vol.II, Rafael Dalmau editor. Barcelona, pàgs. 292-298. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit.</p> | XVIII | Seu corporativa del Club de Golf, que assegura un manteniment acurat | <p>Antiga masia fortificada, rehabilitada el 1718 (data a la façana), coneguda com Casa Palau o Torre Tabernera. Segons fonts i tradició, l'edifici podria ser originari del segle XII, antigament anomenat 'lo Castell Vell (en contraposició al Castell Nou, el Castell de Montornès o de sant Miquel, que és BCIN). Edifici de façana rectangular, teulada doble vessant. A la seva façana es troben sis plafons de 2,60 por 1,50 metres, fets de rajoles de ceràmica, a l'estil Lluís XIV, de principis del segle XVIII. Es dedueix que aquests sis quadres, per la numeració que duen, haurien d'haver format part d'una col·lecció de vint que haurien d'haver envoltat la casa. Presenten cadascuna els retrats dels propietaris. Les imatges representen: 1- Jeroni de Montornès; 2 - Guillem de Montornès; 3 - Pere de Montornès; 4- Jeroni de Montornès abans Armengol; 5 - Isabel Joana de Montornès; 6 - Miquel Joan de Taverner i de Montornès, net del darrer Jeroni. La importància d'aquesta obra rau en aquesta època, les representacions en façanes es limitaven a imatges de sants, no als propietaris, com és el nostre cas. A la façana principal hi ha una inscripció (de fet n'hi ha 2) gravada en pedra 'VETUS HOC CASTRUM SIVE DOMOS ANTIQUA 1.718', que permet fixar la data de l'edificació de la casa. L'edifici està rematat en un extrem per una torre de planta rodona (possiblement anterior) i compta amb diversos elements constructius que semblen correspondre a successives reformes. El conjunt està format també per una capella, Sant Andreu del Castellvell (fitxa propia, 24) . Altres elements del conjunt: un monòlit amb una pica; una bassa; casa annex (cobert) Es la seu del Club de Golf Vallromanes</p> | 08296-22 | Carretera BP-5002, Km. 8-9 | <p>Torre Tavernera és una mansió senyorial, edificada el 1718 per Oleguer d'Ardena Taverner Montornès, Comte de Darnius, sobre I'antic Castell Inferior o Castell Vell dels Montornès, que va ésser destruït durant la Guerra de Successió pels partidaris del rei arxiduc. Els senyors del Castell de Montornès hi residiren fins a finals del segle XVIII, ja que aleshores, en passar la senyoria als Fiveller, es traslladaren a viure a Teià, on també es guarda l'arxiu. Segons notícies de Mn. Sever Pratginestós, copiades per F. Mogas (veure bibliografia), pren el nom de Tavernera abans de l'any 1595, per haver casat D. Bernat de Taverner amb Jerónima de Montornès, filla i hereva de Jeroni i Elizabeth de Montornès. Ens diu que amb el nom de Montornès ja està documentada a mitjans del s. XII. En alguns documents és coneguda pels seus propietaris com a 'Castell inferior'. La Torre Tavernera, segons indica Mn. Mas (1904:173) 'en temps mes antichs era nomenada lo Castell Vell, del que'n resta la torre rodona del homenatge á un ángul del edifici actual, creyent que'l nom de Castell vell es per que mes tart va edificarsen un altre dalt de la montanya de Montornès'. En canvi a les notes de Mn. Pratginestós (Mogas 1927) es confonen el castell vell amb el del turó de Sant Miquel. Així, el Vil·la Romanos del bisbe Frodoi es podria correspondre amb una vil·la d'origen romà (que encaixa amb les troballes efectuades) i de llarga pervivència cronològica. Amb la posterior formació de l'estructura feudal, es bastiria el Castell de Montornés o de Sant Miquel al turó dels mateix nom. Aquest castell està documentat des del 1108, i fou possessió dels Montornès (inicialment com a castlans, després com a possessors) fins el 1621, quan va passar als Taverner, els quals es van convertir al final del S. XVII en els comtes de Darnius. El 1718 e! comte de Darnius reedifica l'antiga masia de la Torre Tavernera, al peu del castell, convertint-se així d'ara en endavant en residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, al final del segle XVII eren els Fiveller, que van heretar també el títol de comtes de Darnius, i al segle XIX ho eren els Martorell. Al final d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera van passar a mans dels propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste. Les obres de restauració i ampliació de la Casa Palau per ubicar-hi les instal·lacions del Club de Golf, que van començar el 1968, van ésser dirigides pel Cap d'Ornament de l'Ajuntament de Barcelona Sr. Ros de Ramis. La inauguració del Club va tenir lloc el 1972.</p> | 41.5335100,2.2860700 | 440444 | 4598231 | 1718 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72024-foto-08296-22-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIL | 2022-03-18 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es la seu del Club de Golf Vallromanes (inaugurat el 1972). Protecció. Està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-66. Edificis, com a BCIN. És un error. En el Registre de la GC aquest bé no està classificat BCIN, ni tant sols com a castell. Tot que com a mas fortificat ho podria ser, no està donat d'alta com a tal per la GC. El catàleg afirma que està específicament protegit per la GC els plafons ceràmics de la façana, però aquesta protecció no és certa. | 94 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||
| 72137 | Club de Golf Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-de-golf-vallromanes | II aC-IIdC | Espai molt transformat | Aquesta fitxa s'ha creat en correspondència a la fitxa del catàleg 2008 corresponent (J-15), que comprèn 'la totalitat de la zona destinada al camp de Golf on s'han trobat restes declarades i descrites en altres fitxes que fan pensar en la possibilitat de hi hagin altres restes encara desconegudes'. | 08296-135 | Torre Tabernera. Nord-oest del terme.Carretera BP-5002 | 41.5335900,2.2898000 | 440755 | 4598237 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. Tots els jaciments (fitxes 7 i 8) relacionats amb la Torre Tabernera (on hi ha el Club de Golf) (fitxes 22 i 24) s'hi relacionen | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||
| 72030 | Natura Industrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/natura-industrial | REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Urbanització de l'Avinguda de Can Galvany'. La Pinya núm. 1, abril-maig de 1997. Vallromanes, pàg. 7. REGIDORIA D'URBANISME (1997) 'Ll'Avinguda de Can Galvany: una realitat'. La Pinya núm. 2, agost-setembre de 1997. Vallromanes, pàg. 7 | XX | Monument urbà composat de dues estructures metàl·liques de format vertical. D'un eix central neixen, en totes dues, diverses 'branques' que s'enlairen guanyant la llei de la gravetat. Es troben ubicades en un passeig, en l'espai deixat per dos grups d'alzines. Representen la continuïtat d'aquesta filera de 12 alzines, algunes d'elles centenàries. El color de les dues estructures és de rovell. | 08296-28 | Nucli urbà. Avinguda Galvany, s/n | El projecte de la urbanització de l'Av. Galvany es va pensar a partir de l'eix de les alzines centenàries. L'autor del projecte, en el moment de la seva realització, era tècnic municipal de l'ajuntament. Aquesta obra fou finalista dels premis FAD de l'any 1997. | 41.5343800,2.2994000 | 441557 | 4598318 | 1997 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72030-foto-08296-28-3.jpg | Inexistent | Pop Art|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Dedeu | L'obra provocà forta controvèrsia en el poble entre els partidaris i els detractors de l'escultura, que també es coneix col·loquialment com 'Le cometes' | 117|98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||
| 72031 | L'alba i el capvespre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalba-i-el-capvespre | MARCH i REÑÉ , Martí (dir.) 1985. Diccionari ràfols de artistas contemporaneos de Cataluña y Baleares. Vol. I, pàg. 201 | XX | Escultura metàl·lica al·legòrica feta per Josep Bofill Moliné. Materials usats: pedra i bronze. | 08296-29 | Nucli urbà. Plaça de l'Església s/n | Escultura ubicada a la plaça de l'Església l'any 1989. Josep Bofill Moliné va néixer l'any 1942. És escultor i pessebrista, fill del també pessebrista Josep Bofill Herrero. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Va rebre el 2n premi del Concurs per al Monument al gos abandonat de Barcelona i va entregar al President de la Generalitat una al·legoria de Sant Jordi. Ha fet diverses exposicions. La crítica l'ha definit com a 'naturalista idealista de tall tradicional'. | 41.5334000,2.2989200 | 441516 | 4598210 | 1989 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72031-foto-08296-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Bofill Moliné | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72146 | Escut nobiliari de can Mayoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-nobiliari-de-can-mayoles | <p>ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. GARCÏA PEY, ENRIC (2003) Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona.</p> | XVI-XIX | <p>Escut heràldic fet de pedra col·locat damunt la porta principal de la Masia de Can Mayoles, sota el rellotge de sol. L'escut està partit en dos camps: a la dreta, cinc punts circulars; a l'esquerra, torre fortificada amb tres merlets i una porta de la que surt un braç dextrogir armat amb una espasa corba. L'escut propiament dit està enmarcat sobre una àliga bicéfala (la doble àliga austracista?) amb els dos caps a sobre; les ales als costats; i les urpes i cua abaix.</p> | 08296-144 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | <p>No hem trobat documentació sobre la família a qui pertanyeria aquest escut. L'ultim de la nissaga Mayoles fou Miquel Mayolas Barbany, sense fills, que vengué la casa el 1934 a Jaume Botet Sangrà (García Pey, 2003: 137).</p> | 41.5282000,2.2916900 | 440908 | 4597637 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-31 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Es tracta d'una masia fortificada, de planta quadrangular, orientada a migdia (fitxa 45). Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). No sabem si l'escut correspon originalment a la casa o és una addició moderna. .La família conserva llibres pertanyents a l'arxiu parroquial. No hem pogut aprofundir en com, quan i per què hi ha anat a parar. Protecció: la casa estava protegida a les anteriors Normes subsidiàries de planejament. municipal. A part de la fitxa de la casa (45), hem fet fitxa específica de l'escut de pedra, per que d'acord amb la disp. add. Llei 9/1993 de patrimoni, i d'acord amb el decret 14.3.1963, es BCIN (Decret 571/1963 de 14.31963 d'Escuts, emblemes i pedres heràldiques de més de 100 anys, recollit per la llei 16/1985 LPHE i per la llei 9/1993 LPCC). La protecció de l'escut com a BCIN està contemplada al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008. E-34. Però la fitxa comet l'error de classificar BCIN tot l'edifici quan en realitat només l'escut és BCIN. A la fitxa del Catàleg, la casa es denomina Can Malloles (o Can Mayoles) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72149 | Projector de cinema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/projector-de-cinema-0 | XX | Maquina de cinema de 16mm de dos bobines, de ferro. L'aparell porta la següent inscripció:'Cinematografia Marin SA Barcelona' | 08296-147 | Edifici de l'Ajuntament. Plaça de l'Església 6 | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||||||
| 72150 | Pou de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-1 | Pou fet d'obra, amb pedra irregular i totxo lligat amb morter, de forma cupular. Amida 450 cm. de diàmetre (la part més ampla) i 180 cm. d'alçada. Presenta una abertura per accedir al pou, actualment tancada amb una reixa de ferro. | 08296-148 | Plaça Església confluència amb c/ Mossen València | 41.5337400,2.2986200 | 441491 | 4598247 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72150-foto-08296-148-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | Es situa en un dels 4 angles de l'edifici rectoral, que es troba al costat de l'esglèsia parroquial. La base del pou es troba a una cota molt més baixa que l'actual nivell de la plaça. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72008 | Cal Cabrit (o Carabit) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrit-o-carabit | ESTRADA, Josep (1965) 'Montornés y su pasado'. Setmanari Vallés núm. 1218. Granollers, 24 de juliol de 1965. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona MONTLLÓ, Jordi (2003). 'Prospecció arqueològica de Can Cabrit-Roca Foradada. Memòria de l'Intervenció. Servei d'Arqueologia. Generalitat de C. | XXII-XVIII | Troballes superficials de pedres polides al voltant d'una masia, a l'E del nucli de Vallromanes, al vessant S del turó del Mas Miquel. Actualment són camps de conreu amb dipòsits argilosos en una zona saulonenca. A prop de la casa hi ha la Roca Foradada. Entre la masia i La Roca Foradada hi ha una extensió d'antics camps conreats que actualment són boscos. No s'ha fet cap excavació, però és l'única zona d'aquest vessant amb petites afloracions granítiques, que podrien haver estat aprofitades en èpoques pretèrites. | 08296-6 | Turó del Mas Miquel | Pels voltants dels camps de Can Carabit i prop d'un indret anomenat 'Pedra dels sacrificis' o 'Roca Foradada' foren localitzades pels masovers dues 'pedres de llamp' (destrals polides). Sembla que els amos de la casa conserven les destrals. No s'ha trobat cap estructura. J. Estrada documentà la troballa el 15 de febrer del 1948. Segons el catàleg (2008), l'any 1999 es van prospectar els camps situats al voltant de la masia, i es va obtenir una mostra de cinc fragments ceràmics, tres de cocció neutra i dos vidrats. També es prospectà la franja de bosc i un camp situat sobre la casa en direcció cap a fa Roca Foradada, on es van recollir cinc fragments ceràmics dels quals quatre són de cocció oxidant i un de cocció neutra. El març de 2003 es realitzà, en motiu de Pla Parcial de Cal Cabrit, una prospecció arqueològica preventiva a càrrec de J. Montlló en els entorns de la masia de Cal Cabrit i de la Roca Foradada (es prospectà una area de 45.270 m2) . No es va detectar la presència de cap resta de material arqueològic, ceràmic ni lític, ni cap tipus d'indici d'estructures. Tan sols s'observà l'existència de diversos murs corresponents a feixes de conreu i algunes acumulacions de pedres possiblement vinculades també amb aquesta activitat. | 41.5352000,2.3114700 | 442564 | 4598401 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Hem afegit una fitxa per la Roca Foradada com a zona d'interès natural, ja que no podem relacionar les troballes superficials amb la formació granítica. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72011 | Colldeforns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colldeforns | ESTRADA, Josep i VILLARONGA, Leandro (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA i GARRIGA, Josep (1969) Vías y poblamiento romanos en el territorio del Area Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo, 65. Barccelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952) El poblament d'Ilduro. Memòries de la Secció històrico-arqueològiques de l'IEC. Barcelona. | IX-I aC | Coll situat entre dos turons granítics, a prop del terme municipal de Vilassar de Dalt i al NE del terme de Vallromanes. Es tracta d'una zona de bosc on s'hi ha trobat només un parell de fragments de ceràmica feta a mà. Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. | 08296-9 | Colldeforns | Segons la bibliografia han aparegut restes de ceràmica ibèrica. No s'ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de ceràmica feta a mà. | 41.5309700,2.3198500 | 443260 | 4597926 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Les característiques de les restes fan difícil una atribució cronològica que oscil·laria entre l'edat del Bronze Final i l'època ibèrica. Denominació: a l'Inventari de 2002 fitxat com a 'Coll de Forns'. El 2012, d'acord amb el Catàleg 2008, modifiquem a 'Colldeforns'Al Cataleg 2008 hi ha una altra fitxa de jaciment, J-10, amb la denominació 'Coll de Forns'. Entenem que és el mateix jaciment (entenem que la fitxa J-8 Colldeforns i la fitxa J-10 Coll De Forns correspondrien al mateix jaciment,, ja que fan esment en els dos llocs de la mateixa triballa arqueològica: un parell de fragments de ceràmica ibèrica a mà). Les dues fitxes del Catàleg incloen informacions de la fitxa 9 del present inventari. Ara bé, ni les coordenades ni el mapa de les 2 fitxes del catàleg coincideixen. Tampoc la descripció del lloc. En el cas de la fitxa del catàleg J-10, diu ' Zona localitzada a l'est de Vallromanes, seguint l'antic camí de Vilassar fins arribar a Colldeforns. Per arribar-hi cal prendre el camí que s'enfila a la dreta, delimitat per la finca de Can Viló, fins arribar a la carena, zona plana, d'antigues vinyes i camps erms. A l'esquerra del camí es troba un turó que a les seves cotes baixes ha estat anivellat i emprat per al conreu. Segons la bibliografia, en aquesta zona han aparegut restes de terrissa ibèrica. No s'hi ha localitzat cap estructura. El material recollit es redueix a dos fragments molt rodats de terrissa ibèrica a mà. Aquests fragments corresponen a ceràmiques fetes a mà amb molt de desgreixant, informes, molt rodades i de mida petita' | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72032 | Can Poal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poal | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Rehabilitació feta recentment, convertida en restaurant. | Masia situada a la dreta de l'església parroquial. Estructura típica de la casa rural catalana: planta quadrangular, amb la teulada a doble vessant i carener perpendicular a la façana. Els murs són sostinguts per quatre contraforts situats als angles. Actualment no és simètrica per l'existència d'un cos afegit, probablement posterior, a la dreta. La portalada és d'arc de mig punt i dovellada. La finestra superior té el dintell i el bancal de pedra. Les altres dues finestres, possiblement són afegides. | 08296-30 | Nucli urbà. Avinguda de Vilassar de Dalt | Antigament hi havia una vaqueria. Quan es va fer l'inventari el 2002 estava en estat ruïnós. Ara és un restaurant de categoria alta | 41.5336400,2.2999000 | 441598 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72032-foto-08296-30-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: estava protegida per les antigues Normes subsidiàries de planejament municipal. Tenia era, bassa, pou i llac. Actualment llueix una pica cuadrada de pedra a l'entrada del cos lateral, a la part dreta, i també dos bancs correguts a banda i banda de l'entrada principal. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72045 | Can Mureu (o can Moreu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mureu-o-can-moreu | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | No està abandonada, però s'utilitza com magatzem | Masia de planta quadrangular, asimètrica, orientada a migdia. Teulada de doble vessant amb carenat perpendicular a la façana. Contraforts a la paret E per aguantar el desnivell del terreny. Té un porxat a la part del darrera. Tipologia de masia: pertany al grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-43 | Sot de Vellucre | Per la construcció de la casa es podrien haver aprofitat pedres i elements arquitectònics de la desapareguda Casa de Vallromanes. | 41.5279900,2.3052500 | 442039 | 4597605 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72045-foto-08296-43-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | La part del davant ha estat explanada a màquina i han desaparegut dependències annexes o properes a la masia. A l'exterior es veuen basaments i tambors de columnes que no podem saber si pertanyien a la masia o a un altre immoble. Els propietaris tenen una empresa de construcció, i utilitzen la casa com a magatzem. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72046 | Pou de Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-morera-xic | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Pou de planta circular aixecat a partir de pedres, maons i argamassa. Arrebossat a l'exterior. Ha sofert modificacions modernes, per l'ús de ciment i portaló de ferro. El pou és antic i molt profund, buidat al sauló i sense bastir. Presenta una pica on posaven l'agua neta per cuinar a la casa i abeurar-hi el cavall. Al darrera conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta rectangular. La repissa en tres costats és de tova. El safareig s'omplia a cops de galleda del pou. Hi anaven a rentar dones d'altres cases. Presenta un rentador de cairons amb una peça especial a un cantó per rentar la roba fina i de seda, lloc on cabien tres dones enfilades a un graonat. | 08296-44 | Casa de can Morera Xic. Carretera BP-5002 (Granollers-El Masnou) | 41.5337800,2.2922300 | 440958 | 4598256 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72046-foto-08296-44-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Ubicat davant la façana del Mas Can Morera Xic (Fitxa 38). El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou en el marc de la fitxa de la casa. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||
| 72051 | Mina de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-galanto | XVIII-XIX | Galeria que entra a la roca. Obra feta de maó, sostre abovedat. Recull l'aigua en una bassa construïda amb tècnica mixta de maons, pedra i argamassa, de planta quadrangular. | 08296-49 | Sud-est del terme | 41.5279700,2.3070600 | 442190 | 4597601 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72051-foto-08296-49-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72052 | Pou de Can Liro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-liro | XVIII-XIX | Pou delimitat per una paret circular amb pedra seca. Coberta de maons de forma esglaonada. Porta de fusta. Està situat a l'ombra d'una figuera, a pocs metres de la casa. | 08296-50 | Casa de Can Liro. Avinguda de Can Corbera | 41.5313900,2.2815500 | 440065 | 4597998 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72052-foto-08296-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||
| 72054 | Pou de Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-galanto | XVII-XIX | Pou de planta circular amb paret feta de pedres, maons i argamassa. Coberta en forma de cúpula de les mateixes característiques que la paret. Porta moderna de ferro. Està situat al costat de la casa. Té annex i conserva un petit safareig d'ús domèstic, fet de les mateixes característiques, però de planta quadrada. No té repissa. Està cobert d'heures en la quasi totalitat de la seva superfície. | 08296-52 | Sud-est del terme | 41.5278600,2.3068500 | 442172 | 4597589 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72054-foto-08296-52-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||
| 72062 | Pou Vell de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-vell-de-can-boter | XVIII | Conserva la maquinària original, però sense funcionar | Pou de planta quadrangular, aixecat amb maons i enguixada. Coberta en forma piramidal, sense enguixar. En la part frontal hi ha una imatge de Sant Vicenç feta de rajola. Porta de fusta i enreixat. Conserva la maquinària original. | 08296-60 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Aquest fou el primer pou que es va fer per abastir d'aigua a la casa. Posteriorment se'n va construir un altre al costat (El Pou Nou de Can Boter, fitxa 61). | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72062-foto-08296-60-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||
| 72063 | Pou Nou de Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-nou-de-can-boter | XX | Molt tapat per la vegetació | Pou de factura moderna amb pedra i ciment. Base circular sobre la que s'aixequen una estructura de ferro, coberta en la seva totalitat per vegetació que sustenten el sistema de suport de la politja utilitzada per pujar l'aigua. | 08296-61 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 9 | Amb el primer pou (El pou vell de can Boter, fitxa 60) no n'hi havia prou per subministrar tota l'aigua necessària. Per aquest motiu, l'any 1958 es fa aquest segon pou. | 41.5328000,2.2985300 | 441483 | 4598143 | 1958 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72063-foto-08296-61-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72078 | Molí de Can Patatetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-patatetes | XIX | Estructura metàl·lica amb la torre i les aspes de ferro. S'utilitzava per extreure aigua del pou. | 08296-76 | Est del terme | 41.5321500,2.3143200 | 442799 | 4598060 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||||||
| 72108 | Coll de Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-can-corbera | VI-I aC | Camp actualment de vinya i arbres fruiters que s'estén per la falda de la muntanya de Sant Miquel i el coll de Can Corbera. S'han recollit materials arqueològics en superfície gran quantitat, d'època ibèrica. Per la situació geogràfica i el context arqueològic es podria tractar d'un assentament ibèric dispers o d'un camp de sitges | 08296-106 | Coll de Can Corbera | L'any 1999 es van fer prospeccions arqueològiques formant part d'un conjunt d'activitats realitzades pel Departament d'Història Medieval de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigides per Xose Santín i Carme Montalban. | 41.5261200,2.2755200 | 439557 | 4597417 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el treball de camp per a l'elaboració d'aquest inventari del patrimoni s'ha confirmat la presència de molt material arqueològic en superfície. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||||
| 72118 | Mina de Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-ca-lagutzil | Raig d'aigua provinent de mina que s'acumula en aquesta bassa. Està envoltada d'un reixat i la vegetació cobreix tot el voltant dificultant molt la visibilitat | 08296-116 | Est del terme | 41.5278800,2.3126900 | 442660 | 4597587 | 08296 | Vallromanes | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Aigua amb molta fama de gran qualitat. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||||||||
| 72012 | Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-vallromanes | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. FILGUEIRA GANZO, M. Dolors (1991) 'Sant Vicenç de Vallromanes' a Catalunya Romànica Vol. XVIII: El Vallès Oriental. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp 436. MARTÍ BONET, Josep Maria (1981) Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès oriental. Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona, pàgs. 603-612 MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. MONTALBAN, Carme i SANTÍN, Xosé (1998) Informe de la intervenció arrqueològica al cementiri de l'església parroquial de Sant Vicenç (Vallromanes, Vallès Oriental). Inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XX | Església parroquial situada en el nucli urbà de la població. L'actual edificació data de 1908, però conserva restes anteriors: absis d'estil romànic i campanar que podrien tenir un origen medieval però el seu alçat actual s'ha de situar l'any 1774, amb una ampliació l'any 1909 per afegir-hi el rellotge. Es tracta d'un edifici de línia gòtica, amb planta de creu llatina i una única nau, projectada per l'arquitecte Josep Maria Pericas. Actualment l'edifici està arrebossat i pintat. La portada és atrompetada, amb arc de mig punt. Al damunt hi ha un finestral, d'estil gòtic florit, d'època moderna. La teulada és de doble vessant perpendicular a la façana. El campanar es troba adossat a la dreta de la façana de l'església i és d'un sol cos paredat. Té finestres quadrades a mitja altura i quatre buits d'arc de mig punt per a les campanes. En el coronament hi ha merlets de pedra, d'estil català. En la visita pastoral del 3 de novembre del 1604 es diu:'...facen un caragol de guix i reiola pera puiar al campanar i feta, sia llevada la escala de gat'. En les visites pastorals del segle XIV es constata que hi havia 3 altars: el de Sant Vicenç, que era el principal, el de Santa Margarida i el de Sant Bartomeu. En la visita pastoral del 16 d'agost del 1508 es parla també de l'altar dedicat a Sant Sebastià. L'altar del Roser apareix per primer cop en la visita del 18 de setembre del 1610, així com el de Sant Isidre. Tots aquests altars i el que es citen de la visita pastoral del 1921 han desaparegut, arrel de la Guerra Civil. | 08296-10 | Nucli urbà. Plaça de l'Església, s/n | A l'arxiu Diocesà de Barcelona consta que ja existia parròquia l'any 1303, però dedicada a Sant Bartomeu. L'estructura primitiva va patir diferents transformacions. Es coneixen les de 1629-1630, les de 1765-1802, les de 1908-09 i les posteriors a la Guerra Civil. L'actual edifici conserva poca cosa de l'antiga església. De la visita pastoral de l'any 1921 (veure bibliografia) s'extreu que és una construcció de 1908, essent rector Francesc Cardús: 'El material empleado en su construcción es de mampostería siendo de piedra de Figaró el arco del portal de entrada y la ventana o rosetón tripartido ... Pertenece al estilo gótico de líneas muy sencillas, proyecto del arquitecto Sr. D. José Mª Pericas de Barcelona'. L'any 1998, amb motiu de les obres d'ampliació del cementiri es va realitzar un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència o no de restes arqueològiques. Aquest sondeig, però, donà resultats negatius. | 41.5338500,2.2993800 | 441555 | 4598259 | 1908 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72012-foto-08296-10-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Josep Maria Pericas, arquitecte. | L'arxiu parroquial i el tresor parroquial tenen fitxes independents, 16 i 17, respectivament.El pati de davant l'església presenta dos carreus o elements arquitectònics col·locats al terra, amb decoració esculpida vegetal (pedra artificial?) | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||
| 72144 | Sant Vicenç de Vallromanes (Jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-vallromanes-jaciment | Molt transformat per la moderna església | Antiga església romànica i voltant de l'actual església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes (fitxa 10) (Subsól) | 08296-142 | Nucli urbà. Plaça de l'Esglesia, s/n | 41.5337500,2.2995200 | 441566 | 4598248 | 08296 | Vallromanes | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo (OPC) | Jaciment que no estava inclos en la versió 2002 d'aquest inventari. En el Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 es desdobla en dos, amb dos fitxes amb el mateix nom: un per l'Església (E-62) (Fitxa 10) i un altre com a 'jaciment' (J-30) (Fitxa 142), ambdos com a BCIL. L'any 1998 es va portar a terme un sondeig arqueològic per tal de poder detectar la presència de restes arqueològiques que donà resultats negatius. En realitat la fitxa del catáleg E-62 descriu l'esglèsia moderna (1908) mentre que la de la fitxa J-30 descriu els vestigis de l'antiga esglèsia romànica: 'l'actual edifici conserva ben poca cosa del que fou l'antiga església, que era un edifici d'una sola nau, situada als peus de l'actual església i capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb una volta d'un quart d'esfera, feta amb pedres de carreus mitjans, amb una finestreta de doble esqueixada. L'absis s'obria a la nau a través d'un senzill arc triomfal que encaixava aquest cos a l'edifici de la nau. La part corresponent als peus de l'església i al campanar es troba totalment arrebossada. L'exterior de l'edifici permet veure les tres quartes parts de l'absis, amb carreus grossos disposats irregularment. La resta de fa construcció es va aprofitar per fer la paret del cementiri. Al costat sud-oest hi ha la torre del campanar, de planta quadrada. La base pot ésser també romànica, però la resta de la torre pertany a èpoques més modernes'. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||||||||
| 72023 | Carrer Vista Alegre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vista-alegre | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | La part septentrional del carrer ha estat urbanitzat sense tenir prou en compte la originalitat del carrer antic | És el carrer més antic de la població, i l'únic que conserva l'estructura original 'de poble'. Està ubicat en el que antigament s'anomenava la Sagrera (es pot veure en la documentació). S'ubica al vessant esquerra de la Riera de Vallromanes, on hi té dues sortides. Cases de cos de planta rectangular i que consten de planta baixa i pis, amb coberta acabada en ràfec. Carener paral·lel a les façanes. Tipològicament i individualment, les cases no tenen un excessiu interès, però si en conjunt, i en tot cas, només tenen interès les cases de la riba esquerra (mirant a la riera), és a dir, els numeros pars. Estan construïdes amb carreu de pedra poc treballat i fang, i posteriorment arrebossades. Els murs tenen un gruix considerable. | 08296-21 | Nucli urbà. Carrer Vista Alegre | Carrer més antic de la població, ubicat en el que s'anomenava La Sagrera. Les sagreres jugaren un paper molt important en el creixement dels pobles, emparats per un territori (de 30 passes al voltant de l'església) considerat sagrat i inviolable a abusos i violències. Per aquest motiu es convertí en un on lloc per tenir-hi magatzems i graners primer i després la vivenda. Tots els altres carrers de Vallromanes tenen un origen modern, ja que la població estava majoritàriament disseminada. D'acord amb els tres faristols esmentats més amunt instal·lats in situ al carrer, a la part més allunyada de la riera es trobaven a l'any 1948 les cases de can Salvador (més tard coneguda com Can Pepe Ros) i de Can Cisteller. A la part del mig, a l'actual num. 14, hi havia (al menys al 1917) l'escola de nenes. Mes tard va ser un cafe. Al num. 12 hi havia l'escola de nens (o casa de ca'l mestre). A la part que toca a la riera hi havia la botiga de queviures de Can Duran i al costat la central telefònica (veure fitxa 124) | 41.5326400,2.2985600 | 441485 | 4598125 | 08296 | Vallromanes | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72023-foto-08296-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | El costat esquerra del carrer va dels nums. 1 al 34. S'han individualitzat dins el conjunt dues fitxes específiques, a més d'aquesta, que engloba tot el conjunt del carrer: la fitxa 36 (Can Boter) corresponent al num. 24 i la fitxa 124 (Cases de carrer) corresponents als nums. 1-3. Les cases que tenen més interès són la num 34, les num. 18 a 24 (les úniques protegides) i les nums. 1-3 (fitxa 124). El sector més proper a la riera (nums. 1-3) està immers en un projecte de rehabilitació, el qual preservarà les façanes. Així estava previst el 2002. El 2012 (Revisió) se'ns informa que no hi ha novetats, que està aturat. (veure fitxa 124) Protecció. Al 2002 estava a les Normes subsidiàries de planejament municipal. El carrer està inclos al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 com a BCIL amb el num. E-71 amb la denominació 'Cases al carre Vista Alegre', però només en part. La protecció abasta únicament els num. 18,20,22 i 24 (aquest darrer es Can Boter) (fitxa 36) però les cases més properes a la riera, les més antigues i característiques (num. 1-3) (fitxa 124) no estan incloses en la fitxa del catàleg.L'Ajuntament ha instal·lat tres faristols metàl·lics al carrer, amb una foto antiga i un text històric, senyalitzant en cada lloc determinats aspectes històrics del carrer. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72028 | Can Maura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maura | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XIX | Masia de planta quadrangular, amb façana orientada a migdia i teulada de doble vessant, i carener perpendicular a la façana. Presenta un rellotge de sol de mitjans del segle XIX (uns anys posterior a la masia, que data de 1800) Distribució característica. Cuina a mà dreta, a l'esquerra era l'establia per animals, enfront hi ha el celler i en el pis superior l'espai privat (habitacions). Ha sofert les modificacions pròpies per adaptar la vivenda a les necessitats quotidianes, però poca cosa més. Els edificis annexos són posteriors. | 08296-26 | Est del municipi | Masia que sempre ha estat propietat de la mateixa família. | 41.5300800,2.3147900 | 442837 | 4597830 | 1800 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72028-foto-08296-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | En el celler hi ha una premsa de vi que encara s'utilitza, ja que Can Maura és una explotació en funcionament. Aquesta premsa es va fer a Can Roura de Premià de Mar.També tenen un carro, comprat l'any 1937 als exiliats aragonesos de la Guerra Civil.Bassa i font a l'entorn de la casa, Era davant la casa. Plàtan de Can Maura al NE de l'eraEl nom de la casa el podem trobar escrit d'altres maneres com Can Mauri o Can Maulí, i també can Maura del Castell | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72035 | Can Gurguí (o Can Gurguí Gros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gurgui-o-can-gurgui-gros | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. MOGAS, Francesc (1927) Notes històriques. Rectorologi i consuetes de la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes. Mecanoscrit inèdit. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Masia de planta quadrangular amb teulada a doble vessant. Porta d'entrada de mig punt, dovellada i rellotge de sol pintat a la façana, a sobre del qual hi ha la següent inscripció: 'Casa Gurguí Siglo XI, J.L año 1899' (la J.L vol dir Joaquim Lairet). A l'alçada del primer pis hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. A la dreta de la porta hi ha una finestra i a la dreta una porta, ambdues obertes posteriorment. Els annexos laterals són molt posteriors. | 08296-33 | Can Galvany. Est del municipi | Hi ha documents del segle XI, que parlen de l'antiga església de sant Andreu de Llovons i d'un convent de monges 'Sobre la casa de Sant Andreu de Llovons, avui Gurguí, a la part de migdia del camí que va de dita casa nova de Bru ats Guillamí en lo bosch i a la part de vessant de la font de dita Casa Gurguí se observan senyals de ruines com de una casa o edifici i las aiguas pluvials a menut descobren varios ossos de personas. Lo que pot interferirse de aixó lo haver estat en aquell puesto lo Sementiri de la antigua Yglesia de S Andreu de Llavons quan era Sufragania de esta Parroquia, de modo aún al present las Casas son en aquella part se anomenan del Partit de S. Andreu de Llovons' (MOGAS,F:1927,pàg.28). En un altre paràgraf ens diu: 'Capella de Sant Andreu de Llobons, situada á Ca'n Gorguí gros, existent ja al segle XIII, la qual envers 1854 deixà d'esser capella, trasladantse l'altar á Ca'n Riera de Sant Matéu pel propietari de les dues masies D. Agustí Canals. En substitució de la capella feu un oratori á la verge de la Mercé á un departament de la casa, y desde llavors dita capella ha set destinada á dependencies de la masia, la qual té al detrás una habitació nomenada lo quarto del ermitá. Avui pertany á D.J. Layret' (MOGAS,F:1927, pàg.180). A mitjans S. XIX trobem el cognom de Genís Gurguí com a propietari de les terres de Sant Andreu de Llobons, consolidant-se el canvi de topònim. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72035-foto-08296-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Us de restaurant. Vista excepcional.A l'interior de l'edifici, en el mur de l'esquerra del menjador, hi ha unes pintures murals (possiblement del segle XVIII) d'aproximadament 1'20x1 mts. El fresc està cobert per un vidre i un marc l'envolta. Representa la Verge amb el Nen Jesús als braços, a l'esquerra, i sant Joan de la Creu, a la dreta. A la part superior central hi ha l'Esperit Sant entre núvols; i a sota l'Anyell de Déu. S'han utilitzat colors terrosos (vermells, ocres, taronges, blanc...) És una pintura plana i amb perfils molt accentuats per línies gruixudes de color negre.Protecció: aquest immoble està protegit al Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 amb la denominació can Gurguí Gros (E-28). El catàleg també inclou una fitxa del jaciment Can Gurguí Gros (J-17), que no estava a l'Inventari de 2002. El lloc és el mateix, la masia de Can Gurguí pero s'ha obert nova fitxa com a jaciment (fitxa 126).Era molt coneguda l'Alzina de can Gurguí, d'extraordinària envergadura, al camí de la finca, davant la font; la propietat va tallar l'arbre a mitjans de la dècada de 1980 | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72037 | Can Gallemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallemi | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XVIII | Masia de planta quadrangular. Orientada a migdia. Teulada a doble vessant amb el carenat perpendicular a la façana. No s'hi ha fet gaires millores. Conserva els ampits i llindars de les finestres del primer pis, però la porta principal no és de punt rodó ni està adovellada. Actualment està en pitjor estat de conservació que fa uns anys, sobretot pel que fa a l'entorn. Tipologia de la masia: correspondria al grup II de Danés (1933) i Bonet i Garí (1983). | 08296-35 | Solella de Can Gallemí | Durant molts anys es va fer un aplec el diumenge abans de Nadal, per plantar-hi un pessebre que es portava des de Premià de Mar. Aquest acte estava organitzat pels Amics de l'Art Pessebrístic de Premià de Mar i la Parròquia de St. Cristòfol de la mateixa població. Per problemes pràctics es va haver de canviar la ubicació d'aquesta plantada i ara es fa davant l'ermita de Sant Mateu. | 41.5207300,2.3255000 | 443722 | 4596785 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72037-foto-08296-35-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Darrera casa del terme pel costat Sud, tocant a Premià, La vinya de la casa ha estat engolida pel bosc. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72038 | Can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter-3 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII | Edifici civil. Casa que està adossada pels dos costats a altres construccions. Teulada d'un únic aiguavessant. Façana dividida en tres parts: la porta d'accés, un balcó superior, i entremig, una petita obertura emmarcada per 4 blocs de pedra granítica. Sobre la llinda hi ha una creueta inscrita dins un triangle i gravada sobre la pedra. L'angle dret de la façana te un acabament en blocs de pedra. La resta és arrebossat. Cara a migdia i ponent. La façana presenta una llegenda amb rajola: 'Celler de l'Avi' | 08296-36 | Nucli urbà. Carrer de Vista Alegre, 24 | El nom es deu a que s'hi feien botes. Després s'hi va instal·lar el barber i més endavant la costura de les noies.Pertany a la família Mogas des del besavi Vicenç Mogas i Riera, que era fuster i deuria fer botes. Abans era propietat de la família Pungol. La casa conserva una col·lecció d'objectes vinculats a la història de la família, de la que hem fet una fitxa. | 41.5327300,2.2984300 | 441474 | 4598135 | 1756 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72038-foto-08296-36-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: El Catáleg Bens a Protegir POUM 2008 protegeix 4 cases del c/Vista Alegre a la fixa E-71 com a BCIL , les cases num. 18, 20, 22 i 24 (aquesta darrera, can Boter). (Entenem el num. 24 inclós malgrat el num. 24 no es cita en l'enunciat -aquest només esmenta els immobles num. 18, 20, 22- pero a la descripció de la fitxa si que s'esmenten els 4 immobles, inclos el 24).Segons García Pey (2003: 32), en una feixa per sobre la casa, a ponent, es situa l'era de can Boter, un espai de terra que es netejava per batre mongetes i faves, i també blat. Més endavant s'hi construí un enrajolat, on hi havien estat els pallers. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72039 | Can Sala Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-gros | GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVI-XVIII | Pagesia amb dos edificis, Can Sala Gros Nord i can Sala Gros, ponent. La masoveria és la part més antiga d'aquesta finca que ara es troba dividida. La torre fou un afegit posterior, del s. XIX, tal com indiquen les dates aparegudes en elements arquitectònics al fer-se les presents reformes. Es va aixecar damunt l'antiga era. La masoveria té un cos principal quadrangular, amb teulada a doble vessant, però carener paral·lel a la façana. A l'esquerra hi ha un cos més petit, que feia les funcions de pallissa. La façana del pis superior té dues obertures arcades. A la façana hi ha un rellotge de sol circular i una rajola que posa: CUARTEL/2ª/MEDIODIA. L'interior presenta la distribució típica, amb la cuina a la dreta del vestíbul, que alhora era l'entrada del cavall. La quadra estava darrera la cuina i al costat del celler. El celler conserva l'estructura originària amb els cups per premsar el raïm i la premsa (hi ha 3 premses de tipologies diverses). | 08296-37 | Sud del terme | Sembla que durant les Guerres Carlines fou una caserna militar. Antigament s'hi havia instal·lat un forn de vidre del que no es conserva cap resta visible. | 41.5293700,2.3114900 | 442561 | 4597754 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72039-foto-08296-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | L'era, a llevant de la casa, està ocupat per un porxo i un garatge. Darrera la casa, til·ler de gran bellesa, mutilat per un llamp el 1992. Mina i safareig. També s'anomenava la casa Sala Vidrier, perque havia tingut un forn de vidre. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72040 | Can Morera Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-xic | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII-XIX | Masia de planta quadrangular (19,4 x 11,3 metres) amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Orientada al SO, presenta una estructura senzilla, amb planta baixa i pis. Hi ha un pou a la dreta (fitxa propia, 44) i edificacions annexes als dos costats. La de l'esquerra és ben moderna i forma part de la vivenda actual. El celler que hi havia al costat fou eliminat; tenia brescat, cubells, portadores i dues botes. La porta d'entrada amb arc de mig punt és fruit d'una reforma posterior, però s'entreveuen les dovelles de la primitiva entrada. Tipologia de la masia: grup II de Danés (1933) i Garí (1983). | 08296-38 | Carretera BP-5002 (Granollers-Masnou) | Propietat de la família Puigvert S. XIX i XX. El nom de 'Xic ' es deu a que existia a prop Can Morera Gros, gran casal que fou enderrocat. Les terres van ser comprades als amos de can Morera; era la part petita del mas Morera situat a l'altra banda del torrent de Font de la Cera. | 41.5338500,2.2922600 | 440961 | 4598264 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72040-foto-08296-38-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Casa anomenada també Can Burra.Als voltants hi ha l'Alzina de can Morera Xic i l'era de can Morera Xic (davant la casa), a mes del pou i safareig. El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | ||||||||
| 72041 | Can Galantó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-galanto | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVIII-XIX | Masia orientada al S. amb cos central quadrangular amb teulada a doble vessant i carenat perpendicular a la façana. Disposa d'un porxo a la dreta i un cos afegit per la part posterior. També disposa de mina, era i dos pous. La mina i un dels pous tenen una fitxa a part, però el pou més allunyat i d'una arquitectura més comuna l'hem inclòs en la fitxa de la casa i adjuntem una fotografia. | 08296-39 | Sud-est del terme | El nom antic és Can Galantó, però durant els anys 30 es va començar a conèixer com a Can Roig, ja que el propietari era de cabell pel roig i de tendències polítiques d'esquerres o comunista. Per tant, el destí es va confabular per què s'anomenés Cal Roig. Els propietaris actuals, quan van comprar la casa fa uns 30 anys, van preferir recuperar el topònim antic. Per això en alguns plànols encara surt com a Cal Roig. La façana de la masia conserva una antiga retolació amb el nom de can Galantó. | 41.5279500,2.3065800 | 442150 | 4597599 | 1855 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72041-foto-08296-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Recentment restaurada. No s'observen dovelles.El catàleg municipal de protecció de 2008 protegeix especificament el pou adjunt a la casa. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 | |||||||
| 72042 | Can Cirera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cirera-0 | ANDRÉS BLANCH, Rosa Maria (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Vallès oriental. Generalitat de Catalunya. Barcelona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i Editorial Montblanch. Barcelona. BORBONET i MACIÀ, Anna (1996) La Masia. Columna, Col·lecció Terra Nostra, núm. 38.Barcelona. DANÉS i TORRAS, Josep (1933) 'Estudi de la masia catalana', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Vol. XLIII, núm. 458. Barcelona. GARCÍA-PEY, ENRIC (2003). Vallromanes. Noms de lloc i casa. Ajuntament de Vallromanes. | XVII | Conjunt format per l'antiga masia, la nova residència annexa i la cort del bestiar. La masia, orientada al S., és de planta rectangular amb tres ampliacions posteriors, encara que conserva la distribució primitiva. A la cuina hi ha una llar de foc i un forn de pa que es reflexa a l'exterior com un cos semicircular fet de còdols. El carener és paral·lel a la façana i es pot veure que la teulada fou aixecada sobre el nivell de l'original. A la façana només hi ha dues finestres amb bancals i dintells de pedra. Tipologia de la masia: correspondria al tipus I de Danés (1933) i Garí (1983). La nova casa que s'hi afegí al costat dret data de finals de segle passat i no té massa interès arquitectònic. | 08296-40 | Carretera BP-5002, Km 7-8 | Possiblement la masia sigui del segle XVII, encara que actualment no es pot veure la data enlloc, perquè fou esborrada en unes obres d'instal·lació elèctrica. Només es recorda que les dues primeres xifres eren un 1 i un 6 . Segons García-Pey (2009:58) la casa es del XVII i fou restaurada el 1900, quan se li afegeix la part més nova, a ponent. Conserva un fons documental integrat per 17 pergamins (veure fitxa 125). L'últim Cirera fou Ma Josefa Maimó i Cirera. Per acta notarial sabem que el canvi de familia es produeix l'any 1897 a favor de Federico Esteve i Llubí. | 41.5265900,2.2980500 | 441437 | 4597454 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72042-foto-08296-40-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Protecció: ja estava protegit a les anteriors normes subsidiàries de planejament municipal.Seria important que els pergamins conservats a la casa es protegeixin i s'estudiin (fitxa 125).Prop de la casa hi ha la Font de l'Alba, però està assecada. També té un safareig de recollida d'aigua del torrent. En el camí que puja a la casa hi ha una gran bassa 20x14x1'90 amb 7 graons per baixar-hi.El propietari de la casa va mostrar una sitja apareguda en el decurs de les obres de remodelació de la vivenda. Es tracta d'una sitja de grans dimensions que no ha proporcionat cap material associat, però que probablement dati d'època moderna. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-10 09:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml