Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72377 | Castell de Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-roset | <p>AADD (1990: 418). AADD (1994: 184). BERNADICH (1991: 192-194). CAMPRUBÍ (1996: 83). CATALÀ (1976: 971-976). NOGUERA (1990: 22). PUIG (1982: 119-136). SANTANDREU (1982: 115). SANTANDREU (1985: 500-502). SOCA (1995: s. p). WEB (http://www.vilada.diba.es).</p> | XII | Si bé pot dir-se que és un dels castells més ben conservats de la comarca en la seva tipologia, no podem oblidar que el seu deteriorament és progressiu. L'erosió i la disminució de les alçades dels murs és constant. La part sud-est de la construcció és amenaçada per una gran escletxa, que podria donar lloc a la caiguda d'un important pany de paret. No hi ha dubte que seria totalment necessària una intervenció arqueològica i una campanya de consolidació de les restes conservades. | <p>Els vestigis de l'antic castell són situats al capdamunt d'un turó de roca calcària. Per l'estat del conjunt de les restes es fa difícil saber quina era l'estructura original d'aquest conjunt defensiu. Del que no hi ha dubte és que els diversos cossos o edificis adjacents no són tots de la mateixa època, sinó que presenten una seqüència temporal bastant indefinida, que es tradueix en una total irregularitat de la seva planta. No obstant, tot fa pensar que primerament es bastí una torre quadrada, d'unes dues o tres plantes, a la part més meridional i que en l'època de màxima vitalitat i de decadència del castell s'hi van anar fent ampliacions successives cap a la seva part nord. En general, les parets de la torre presenten, en els carreus i en la seva pròpia constitució, una uniformitat més gran que la resta de murs, encara que tots ells són d'una envergadura notable. Les mides extremes del conjunt tenen una allargada d'uns 20 metres, una amplada de més de 7 metres i una alçada que supera els 9 metres en algunes parts. A les parets hom hi pot observar encara els forats deixats per l'embigat, cosa que fa que en alguns indrets es pugui deduir l'existència d'unes tres plantes d'alçada. Caldria també sumar un espai soterrani o semi-soterrani, possiblement utilitzat com a celler i estabulari. Són també interessants altres elements que es troben a redós del castell: una profunda cisterna amb volta de canó; les restes deixades a la roca per l'antiga porta d'entrada, el camí empedrat que s'enfila pel turó o una plataforma semicircular excavada a la roca i que constituïa l'avantguarda defensiva del castell.</p> | 08299-1 | Sector nord-oest | <p>Tradicionalment, s'ha considerat com a primera data on es menciona el Castell de Roset l'any 1026, ja que una donació feta al monestir de la Portella esmenta un alou 'in apendicio de Rosed', és a dir, en terme de Roset. Després d'això hom va pensar que aquest terme corresponia al terme casteller de Roset. Estudis més recents sobre la formació i estructura territorial del comtat de Berga veuen en aquesta termenació una identificació cohetània amb la parròquia de Vilada (també dita de Roset), però mai amb el castell. De fet, el més usual és que els castells prenguin el nom de la vall o de la parròquia i no pas a la inversa. Per tant, hauríem d'ubicar cronològicament el castell cap a mitjan segle XII i no a principi del segle XI. Amb el document de 1026 s'havia atribuït la possessió del castell al comte Sunifred, però tenint present el que hem explicat, la primera notícia sobre els possessors del castell no la tenim fins al 1275. Es tracta del testament de Pere de Berga, en el qual es feia hereu del castell, amb totes les seves fortaleses, drets i altres coses que detentava en aquest lloc a Roger de Pallars. Aquest darrer no va trigar a deixar-lo, també en herència, a Sibil·la de Pallars, senyora de Berga i del Berguedà. El 1309 Sibil·la signà una permuta amb el rei Jaume II, per la qual es desprenia d'un gran nombre de castells berguedans (Casserres, Montmajor, Querol, Madrona...), però es reservà el de Roset i el delme de la Nou. Hom pensa que això ho féu perquè era la fortificació més propera a les possessions del seu marit Hug de Mataplana i, alhora, actuava de separació entre la baronia de Mataplana i les possessions berguedanes a mans reials. Passà després a mans dels Portella, almenys així ho veiem en un testament de Bernat Guillem de la Portella de 1321. Tanmateix, seguint la sort de la baronia de la Portella, no trigarà a annexionar-se als dominis dels Pinós. Els Pinós, durant la resta del segle XIV i fins al segle XVII, van utilitzar el castell com a seu dels seus batlles i altres agents senyorials. Durant el segle XV, en les conflictives relacions amb el rei i, en especial, durant la guerra civil catalana, el castell va tenir un notable protagonisme. Els castlans varen ser gairebé sempre la família cognominada Roset. Des de finals del segle XVII i fins al seu abandó definitiu, possiblement a mitjan del segle XVIII, el castell esdevingué propietat dels Boatella. Aquests, ciutadans honrats de Barcelona, ja només van aprofitar el castell com a explotació agropecuària i per cobrar-ne les rendes derivades de la jurisdicció, però no hi van residir mai. El 1949 es declarà Bé d'Interès Cultural, a partir del Decret de castells de 1949, expedit pel Ministerio de Educación Nacional (BOE, 5 de maig de 1949). Més tard trobà la seva correspondència com a Bé Cultural d'Interès Nacional, segons la disposició addicional de la segona llei de Patrimoni Històric espanyol de 25 de juny de 1985 (R-I-51-5765)</p> | 42.1483100,1.9142800 | 410292 | 4666814 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72377-foto-08299-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72377-foto-08299-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72377-foto-08299-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La llunyania que el castell presenta respecte dels nuclis de població i el seu dificultós accés, ha estat aprofitat en moltes ocasions per excavadors furtius, que han malmès seriosament l'estrat arqueològic. A l'interior de la construcció, per la seva part nord, hi han fet un forat de grans dimensions, arribant a arrencar físicament estructures soterrades sòlides. Tanmateix, aquest no és l'únic, contínuament apareixen nous moviments de terres, especialment a l'espai interior del castell. Les dovelles d'algunes finestres també han desaparegut, possiblement per reaprofitar-les en algun altre indret. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||
| 72378 | Sant Joan de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-vilada | AADD (1994: 184). BARAUT (1979: 52-72). BARAUT (1980: 113). BARAUT (1986: 208-211). BERNADICH (1991: 192). SITJES (1993: 22-24). SANTAMARIA (1935: 16-17 i 23). SERRA (1985: 497-498). SOCA (1995: s. p). YEGUAS J.,Abeuradors o regates en un carrer (rere Cal Massot), Avenç. El Palau d'Anglesola, 140, p.44. 2018 FREIXES C. Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936). Treball Final de Grau. Universitat Politècnica de Catalunya. 2010-2011. | IX-XIX-XX | En general l'estat de conservació és bo, sobretot després de les obres de neteja, adequació i repintat que Mn. Salvador Casafont i la Junta Parroquial hi han portat a terme els dos darrers anys. | L'actual edifici de l'església parroquial és una nau allargassada en direcció est-oest. A la primera part de la nau, després de l'entrada, s'obren a banda i banda algunes capelles laterals, coronades per un arc. En cada una d'elles hi ha imatges sobre pedestals. A la dreta, la Mare de Déu del Carme, sant Antoni Maria Claret, Sant Ramon i Santa Llúcia. A l'esquerre, el sant Crist i la Verge dels Dolors, el Sagrat Cor i sant Josep. La major part de les imatges tenen un interès poc rellevant. A l'altar major, sobre del sagrari, s'hi troba la imatge de sant Joan Baptista, possiblement l'única conservada d'abans de 1936. A la sagristia hom hi ha reposat també una altra imatge, la de sant Isidre, semblant a les de les capelles laterals. A la resta de l'església no hi destaquen cap mena d'elements ornamentals, a excepció de la làmpada de ferro forjat que hi ha sobre l'altar major, que es va fer aprofitant les restes d'una antiga barana. Tampoc a l'exterior trobem parts destacables. Solament una representació de sant Joan Baptista, en ceràmica, damunt de la porta d'entrada. A la façana principal hi ha també un rosetó molt simple d'imitació gòtica i un petit finestral amb dues espitlleres de trets romànics. A les façanes laterals s'obren alguns ulls de bou que permeten augmentar la il·luminació de l'interior. No obstant això, l'element més característic de l'església és el seu alt campanar, amb una base quadrada i que a mitja alçada es converteix en octogonal. A la part superior s'hi alberga un rellotge esfèric automàtic. Les campanes es disposen en finestrals amb volta de canó, encara que no presenten un interès remarcable. Per contra, criden més l'atenció els murs mitgers d'aparell medieval entre l'església i la rectoria i un arc gòtic de grans dimensions al vestíbul de la casa rectoral adjacent. De totes maneres, es fa molt difícil establir una datació i un estil dels diversos elements de l'església, ja que gairebé tots són fruits de les reformes endegades als segles XIX, cap a 1852, i XX, sobretot, després de 1940. Una curiositat de la façana principal són els grans blocs de pedra amb regates. Tal com documenta i descriu el Dr. d'història de l'Art J. Yeguas, la presència d'aquestes regates correspondria al reaprofitament d'aquests blocs, originalment dovelles, provinents d'algun gran arc de portal. Les regates forment part de la tècnica constructiva d'aquest tipus d'arcs, i ajudaven a travar els blocs de pedra entre ells. Curiosament, donada la seva forma, a Mallorca se solien anomenar d'espina de peix. L'espai buit que quedava de les regates entre blocs s'omplia amb una lletada de calç. Les estries dels blocs, documentarien la presència d'un portal de grans dimensions, força habitual en masos i altres edificis als s. XV i XVI, i que es van començar a retirar a partir del s. XIX per ampliar-ne les entrades. En el context de la parròquia de Sant Joan, podem especular que aquest procés podria coincidir amb les obres de reforma de l'església parroquial del s. XIX. Segons alguns testimonis orals, la pedra utilitzada per la reconstrucció de la façana després de la guerra civil, era pedra reaprofitada de la mateixa església que havia quedat amuntegada sense utilitzar de l'última reforma a les feixes propietat de la rectoria, situades al barranc de sota l'edifici. Podria tractar-se doncs, del testimoni de l'antic portal d'entrada de l'església parroquial. | 08299-2 | Nucli urbà, plaça Església s/n | L'església de Sant Joan ha vertebrat des de temps molt remots la comunitat de Vilada. L'any 903, quan es consagrà l'església de Santa Magdalena de Gardilans, ja és sota la dependència de la parroquial de Sant Joan i del seu prevere Mauregó, per la qual cosa es pot aventurar fàcilment que és anterior al segle X. L'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, considerada de finals del segle X o d'inicis del segle XI també en fa esment. De la mateixa manera apareix, al segle XI, a la relació de censos que paguen les parròquies del bisbat d'Urgell. El 1003, va publicar-se el testament de Bernat de Conflent, el qual va deixar a Sant Joan un alou que tenia a la Clusa i que, abans, havia estat d'una seva germana. La parròquia comença a aparèixer molt freqüentment a la documentació des d'aquest moment, per exemple, en diverses donacions fetes al monestir de la Portella, com les del 1036 i el 1078, però l'edifici no acostuma a esmentar-se. El 1127 va fer-se una convinença sobre les esglésies d'Olvan, Sagàs Vilada, Gironella i la Portella entre el bisbe d'Urgell Pere Berenguer i Guillem de la Portella, en la qual Guillem de Portella s'obligava a respectar el senyoriu i els drets episcopals i a facilitar un cavaller al bisbe si aquest havia d'anar a terra musulmana. En el document s'esmenta clarament l'església i el cementiri de Sant Joan de Vilada ('similer sit de ecclesia et de ciminterio Sancti Ihoanis de Vilalada'). L'edifici pròpiament no el tornem a trobar a la documentació fins als anys 1312-1313, en les visites pastorals conservades del bisbat d'Urgell. En aquests anys l'església es trobà en condicions i ben ornamentada, però s'ordenà que el personal eclesiàstic arrangés la seva vestimenta. Les visites de 1575 i 1587 també ens aporten molta informació, especialment referent a un retaule existent a l'altar major, al sagrari, a les fonts baptismals, a una creu d'argent, al cementiri, etc. Durant el segle XVII s'hi va construir el retaule barroc del Roser, segurament pagat per la confraria del mateix nom. Al segle XIX també s'aixecà un nou retaule major, d'estil neoclàssic. L'estructura de l'edifici degué ser força modificada cap a mitjan segle XIX, però indubtablement els canvis més greus es van produir a causa de la guerra civil de 1936 a 1939, quan l''església i la rectoria es varen incendiar i destruir. També va desaparèixer l'arxiu parroquial, que contenia la documentació de la parròquia i de la notaria. L'església quedà tan malmesa que l'arquitecte del bisbat va arribar a projectar un nou temple, però l'ambició del projecte i la manca de diners va fer que s'acabés reconstruint el vell edifici. Amb la col·laboració de la gent del poble es va poder refer lentament en la seva estructura essencial i en els detalls de l'interior, com les imatges. Algunes d'elles foren pagades íntegrament per famílies del poble, com els Ferrer o els Simón. A començaments dels anys 1980 el rector Urbici Vila hi porta a terme força millores. L'any 2002 l'església de Sant Joan va ser netejada i pintada de nou a l'interior. | 42.1372600,1.9286500 | 411464 | 4665572 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72378-foto-08299-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72378-foto-08299-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72378-foto-08299-2-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Uns moviments de terres efectuats recentment a l'exterior de l'església amb motiu d'unes obres van fer aflorar fragments ceràmics i restes humanes (sis inhumacions cobertes amb llosa), que podrien correspondre perfectament al cementiri primitiu (documentat des del segle X) i la sagrera medieval (documentada des del segle XII), encara que hom va decidir mantenir més o menys en secret per tal d'evitar el que podria haver comportat una excavació d'urgència. Posteriorment, la troballa es va donar a conèixer a l'Ajuntament per part d'uns particulars que en tenien notícia, però les obres varen continuar sense cap mena de control ni supervisió per part de l'administració. Potser convindria arribar a un acord entre la parròquia, les institucions públiques i els interessats per tal de portar-hi a terme, si més no, una simple prospecció arqueològica que permetés conèixer l'entitat del jaciment i la seva cronologia concreta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72379 | Santa Magdalena de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-gardilans | AADD (1994: 184). BARAUT (1979: 52). BARAUT (1981: 105). BERNADICH (1991: 194). SANTAMARIA (1935: 16-25). SERRA (1930: 41). SOCA (1995: s. p). SOCA (en curs: s. p). VIGUÉ (1978: 204). VIGUÉ (1985: 498-499). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | X | L'estat de conservació és dolent i presenta problemes estructurals. Algunes deficiències a la teulada deixen filtrar aigua sobre la volta de la nau, que es va esquerdant progressivament i amenaça esfondrar-se. L'any 2017 es va haver d'apuntalar interiorment tota la nau perquè aquesta va començar a cedir. L'any 2019 s'iniciarà un projecte de restauració de tot l'edifici per mitjà d'un ajut de la Diputació de Barcelona. També s'observa una zona d'humitat al damunt del presbiteri, a la banda nord i a migdia, a la part central. S'ha fet algunes intervencions exteriors els darrers anys per recuperar algun mur de tancament esfondrat del cementiri i per mantenir la vegetació ordenada entorn de l'edifici. | Es tracta d'una església romànica d'una sola nau, encarada a llevant. Tot i que l'edifici sembla haver estat molt modificat des dels seus orígens, conserva els trets característics de la major part de les esglésies romàniques de la comarca. No obstant això, sembla haver perdut alguns dels seus elements més antics, com l'absis i la coberta, que va ser substituïda per l'actual. Una altra de les modificacions va tenir lloc sobre el presbiteri, que es cobrí amb una volta quatripartita que amplià desproporcionadament la nau. En època moderna es bastí un porxo i la sagristia a la façana de migdia, que varen portar a ocultar molts dels elements romànics i a capgirar-ne la composició original. Moltes parts de l'exterior també van ser arrebossades amb calç. Actualment l'arrebossat està molt malmès. Les obertures tampoc semblen correspondre's amb les originàries. Solament s'obre un òcul a ponent, sota d'un massís campanar d'espadanya, i una senzilla finestra a migjorn d'una sola esqueixada. La porta d'accés, encarada al sud i amb volta de mig punt, sí que sembla d'estil romànic. D'ella en destaca el guardapols, l'adovellat i la ferramenta de la porta. Malgrat tot, fa la impressió que no es conserven tots els components metàl·lics primigenis de la porta; alguns potser s'han perdut o han estat arrencats. Cada un dels batents de la porta en té tres jocs, formats per un parell de cintes estretes i planes, juxtaposades, a l'extrem dels quals es formen una mena de volutes acabades en punta plana. Són decorades amb un nervi en ziga-zaga poc profund i són clavats amb claus. Aquests elements es van col·locant un a continuació de l'altre, tot formant una línia vertical. L'interior de l'edifici no presenta elements d'interès, tret d'una pica baptismal i el cor. El cor, de fusta, aparenta ser molt modern, probablement del segle XVIII, però es troba força degradat. Gairebé tot l'interior de l'església resta arrebossat amb calç i és pintat. El terra és empedrat, però no presenta elements d'interès. L'altar de pedra és del segle XX. Annexionat a l'església, per la part de migdia, hi ha el cementiri, on s'hi han sepultat fins fa ben poc els veïns de la zona. El cementiri, completament ple de vegetació, a excepció del passadís que condueix al porxo de l'església, és envoltat per un mur de pedra d'uns 1-1'5 metres d'alçada. L'enguixat exterior ubicat al porxo mostra algunes inscripcions pràcticament il·legibles de finals del s. XIX i XX. En algun punt on aquest enguixat / pintat ha cedit, es poden observar algunes inscripcions gravades al guix del s. XVIII. | 08299-3 | Antiga parròquia de Gardilans | L'església és clarament documentada el juliol de l'any 903, en motiu de la seva consagració. La consagració fou feta pel bisbe Nantígis d'Urgell, a petició d'Egared, que l'havia construïda i l'havia dotat amb alguns béns immobles (un hort, una casa i sis quarteres de terra). El bisbe autoritzà poder-hi celebrar tot tipus de culte, però la deixà subjecte a la parroquial de Sant Joan de Vilada. Tot i que l'església es deixà inicialment sota l'advocació de Santa Maria, el 1001 la trobem sota el patronatge de Santa Maria Magdalena. A partir del segle X trobem molts esments de la vil·la i parròquia de Gardilans, però les referencies concretes a l'església són gairebé inexistents. La crisi d'època baixmedieval sembla que va deixar la població de la parròquia de Gardilans molt delmada, però l'església no s'abandonà mai. No és fins a les visites pastorals del segle XVI que es torna a parlar directament de l'església. El 1575 el visitador manà arranjar la teulada, el cementiri i comprar un 'cobri altar'. La visita de 1587 permet saber que l'església de Gardilans comptava amb un sagristà, però el rector sempre va ser el de Sant Joan de Vilada. Durant els segles XVII i XVIII trobem molts testaments que hi fan deixes, sobretot de veïns de la mateixa parròquia que també demanen ser-hi enterrats. A mitjan del segle XX va deixar-s'hi de fer missa amb regularitat. | 42.1380600,1.9560600 | 413730 | 4665632 | 903 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72379-foto-08299-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72379-foto-08299-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72379-foto-08299-3-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Una esllavissada de terra a uns metres del cementiri ha posat al descobert restes humanes i fragments ceràmics d'època medieval. Això fa pensar que anteriorment el cementiri ocupava una superfície més àmplia, potser reduïda després de la crisi baixmedieval. Seria interessant emprendre-hi una prospecció per tal de conèixer l'abast del conjunt, probablement el més interessant del municipi. | 91|92|94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||
| 72380 | Sant Miquel de les Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-les-canals | AADD (1994: 184). BARAUT (1979). SOCA (1995: s. p). SOCA (2000: 35). VIGUÉ (1978: 200). VILADÉS (1985: 499-500). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | XII | L'estat de conservació és bo. El propietari ha fet fer, recentment, una revisió preventiva a la teulada. | Es tracta d'una capella rectangular, coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular a llevant. L'absis, però, té una amplada poc usual i no és coberta per un quart d'esfera, sinó que s'obre directament a la nau. Al centre de l'absis s'hi nota l'existència d'una antiga espitllera, que ha estat tapiada. No obstant això, se n'obrí un altre a la banda de migjorn, gairebé entre l'absis i la nau. També és al mur de migdia on trobem la porta d'entrada primitiva, actualment tapiada. Podríem dir que aquesta porta és l'element més destacable de l'edifici i, possiblement, el més pròpiament romànic. Es tracta d'una porta coberta amb unes curioses i estretes dovelles i és recolzada damunt d'uns bancals, amb pedres col·locades verticals i horitzontals alternativament. La porta actual va ser oberta al mur de ponent. És una porta força senzilla, encara que és coberta amb una gran llinda de pedra. Damunt de la porta s'hi obrí també una espitllera en forma de creu llatina. El mur de ponent és coronat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura, que sembla més modern que la resta de l'edifici. L'aparell de tots els murs és gros i poc polit, però mostra molt bona disposició. L'interior de l'edifici és completament enguixat amb alguns fragments de policromia moderna als murs i a la volta. Queden testimonis d'un cor de fusta. Uns bancs raconers moderns, de fusta, envolten la nau. L'altar també és força recent. | 08299-4 | A la serra de Picancel | L'oratori o capella de Sant Miquel va ser consagrada el 20 de març de 1168. La consagració la va fer el bisbe de la Seu d'Urgell Arnau de Preixens. El prelat hi assistí cridat pel seu fundador Bertran d'Avià, que havia construït de nou l'edifici ('qui oratorium illud de novo edificaverat'). La resta del document mostra que es tracta d'una capella aixecada per un particular i que tan sols era un lloc de culte, sense cap circumscripció adscrita i sense cap tipus de dret parroquial ('habeat... perpetuo iure, integre et libere, sine vinculo tocius secularis persone'). Bertran d'Avià també es va comprometre a donar la cinquena part dels fruits d'un cap contigu a l'església, pel seu manteniment, i una candela cada any. La donació la feia en remissió dels reus pecats. També donà la tasca i la primícia del seu treball, però pel remei de l'ànima dels seus pares. El seu fundador també s'obligà a donar cada any pel sínode de quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell, sota l'autoritat i govern dels quals és constituït. L'oratori es deixà sota la doble advocació de Sant Miquel i Sant Víctor, però aquesta darrera sembla que va caure en desús poc temps després. En una permuta de 1346 també hi trobem esmentades com a afrontació 'les Canals de Sancto Michele'. Fins al segle XVIII ja no tornem a trobar notícies que facin referència d'una manera directa a la capella, amb motiu d'una capbrevació que la menciona com a afrontació. Hem de creure, però, que degué servir majoritàriament com a capella particular, segurament de la mateixa casa de Sant Miquel de les Canals, situada a una desena de metres. En aquesta casa va néixer, al primer terç del segle XVI, Antoni Viladomar i Sant Miquel, que més tard fou abat de la Portella i de Breda. Viladomar és conegut a l'àmbit eclesiàstic català per l'impuls que donà al monaquisme de la contrareforma. El 1937 l'església va ser incendiada i es varen perdre el cor i els elements litúrgics. Se sap també que s'havia celebrat un petit aplec el dia 8 de maig i es donava un panet als feligresos. Actualment s'ha tornat a recuperar, però varen passar uns anys durant els quals la festivitat es deixà de celebrar. Hom dóna un panet que és costejat pels propietaris de la casa de Sant Miquel, però ara ja no se celebra a l'oratori, sinó a l'església parroquial. | 42.1107300,1.9210400 | 410798 | 4662634 | 1168 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Tot i que popularment és denominada església, no passa de ser una capella o oratori, tant en la seva estructura com en les seves funcions. | 92 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72381 | Les Eres de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres-de-vilada | AADD (1994: 185). SOCA (1995: s. p). SOCA (en curs: s. p). | XIV | Mostra algunes parts bastant brutes i degradades, atès el seu ús agropecuari i la poca concurrència als pisos de segona residència. | Es tracta d'un conjunt d'edificis, la major part d'ells sobreposats ela uns sobre els altres. Entre tots ocupen una àmplia superfície allargada, en direcció nord-sud, i de base molt irregular.. Les diverses construccions estan adequades a les exigencies de les seves finalitats. Per una banda les plantes baixes i l'entorn del conjunt són destinades a l'estabulament de bestiar i a l'emmagatzematge de ferratges. Les primeres i segones plantes són destinades a vivenda, d'amos, masovers i mossos. Tot sembla indicar que la part més antiga del conjunt o l'edifici originari, sobre el qual es varen anar solapant la resta, és al sector meridional, tot i que actualment està desvirtuat per unes galeries, acabades en arcada, que s'hi han construït modernament; a més s'han arrebossat amb ciment. La resta d'edificis semblen ampliacions dels segles XVIII i XIX, quan la casa assolí el màxim apogeu. Pot veure's clarament en la datació de les llindes. Les llindes de les plantes baixes i dels balcons i finestres de la primera planta són de pedra sorrenca, però de grans dimensions. Les obertures més grans es troben a la banda de llevant. A la segona planta ja no s'hi obren balconades, unicament petites finestres. La major part d'espais interiors han estat modificats. Les vivendes originàries dels amos i dels treballadors de la finca s'han convertit en pisos de segona residència. Tanmateix, es conserven elements interessants, com un forn de pa de dimensions poc habituals. Al sector de migdia i una mica allunyats de la resta d'edificis, s'hi ha bastit uns moderns estabularis per bovins. En general, però, pot dir-se que el seu interès rau més en l'envergadura del conjunt d'edificis que no pas en la singularitat dels seus elements. | 08299-5 | Sector nord-est | No hem documentat l'existència de les Eres de Vilada fins al 1383, però és de creure que el seu origen és anterior. El fet de trobar el topònim de les Eres a la parròquia de Vilada i, de la mateixa manera, les Eres a la parròquia de Gardilans ens fa pensar que pugui tractar-se d'antics espais comunals de les respectives vil·les o parròquies, on es devia anar conjuntament a batre i a garbellar. Des del segle XIV els tinents de les Eres són cognominats amb el gentilici Eres de Vilada, però abans d'acabar el segle XVI la finca passà a mans dels Piques, per la situació a la qual els havia portat l'endeutament. El 1553 van haver de vendre a carta de gràcia tots els seus béns als Piques. Els Eres i després els Piques posseïen el domini util del mas, sota la senyoria directa del monestir de Sant Pere de la Portella. Al segle XVI els Piques també eren propietaris d'una partida de terra anomenada la Gallinada, en bona part plantada de vinya, i d'altres masos o peces de terres abandonades després de la crisi baixmedieval, com Bals i Tambrius. Al llarg dels segles XVII i XVIII els van adquirir un gran nombre de terres i masoveries, d'entre les quals destaca la de Sorribes. Els capbreus del monestir de la Portella d'aquests dos segles fan multiples mencions i descripcions de la finca, però en cap cas hi ha referències directes a l'edifici o al conjunt d'edificis que ens siguin d'utilitat. Fins a l'actualitat les Eres de Vilada s'ha anat consolidant com una gran explotació agropecuària, especialment ramadera i forestal. Actualment, els seus propietaris no hi resideixen. Ho fan en una casa moderna situada a uns centenars de metres. | 42.1424600,1.9366900 | 412135 | 4666141 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72381-foto-08299-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72381-foto-08299-5-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Els propietaris posseixen documentació familiar i patrimonial de la finca, però no ens han donat facilitats per la seva consulta. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72382 | Les Eres de Gardilans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-eres-de-gardilans | AADD (1994: 185). BERNADICH (1991: 194). CAMPS (1959: 122). CAMPS (1965: 70-72). SOCA (1995: s. p). SOCA (en en curs: s. p). WEB (http//:www.leseres.com). WEB (http//:www.vilada.diba.es). | XIV | Es tracta d'una gran masia, amb l'arquitectura típica de les cases pairals de muntanya. És formada per un conjunt d'edificis, destinats a diverses activitats: vivendes dels amos i dels treballadors de la finca, espai destinat a residència d'agroturisme, estables, magatzems, pallers, etc. L'edifici principal, segurament el més antic, té tres plantes d'alçada, d'uns 400 metres quadrats cada una. A la planta baixa hom pot veure-hi elements interessants, especialment alguns espais coberts amb volta de canó. La major part d'obertures es troben a migdia i a llevant. A migdia s'hi pot veure una eixida, constituïda per tres grans arcades, encara que sembla força moderna. L'edifici principal presenta una planta rectangular quadrada, encarada de nord a sud, però és fruit de diverses ampliacions, sobretot dels segles XVIII i XIX. Així ho mostren les llindes de la major part de finestres i balconades. L'interior de la casa presenta espais molt interessants, com el menjador. El mobiliari i els objectes ornamentals són d'una gran qualitat, però alguns no es corresponen amb la cronologia i les característiques de la resta del conjunt. A unes desenes de metres de l'edifici central hi ha altres construccions, com les pallisses i una gran era enrajolada. A l'exterior, algunes parts han estat recentment modificades, com un mur a la part nord, que s'ha coronat amb merlets i que, òbviament, no es corresponen amb una construcció d'aquestes característiques. | 08299-6 | Antiga parròquia de Gardilans | El fet de trobar el topònim de les Eres a la parròquia de Vilada i, de la mateixa manera, les Eres a la parròquia de Gardilans ens fa pensar que pugui tractar-se d'antics espais comunals de les respectives vil·les o parròquies, on es devia anar conjuntament a batre i a garbellar. L'actual casa de les Eres possiblement es correspon amb les cases citades a l'acta de consagració de Santa Magdalena de Gardilans o a les que apareixen en documentació del segle XI en aquesta parròquia. No obstant, fins al segle XIV no tenim notícies de l'existència d'aquesta masia. El 1357 trobem a Pere de les Eres, juntament amb Pere de Casa Sant Pere i Pere Ferrer, en una confirmació dels dominis del monestir de la Portella. Les Eres de Gardilans també es trobava sota del domini directe del monestir de la Portella. A partir del segle XV els Eres de Gardilans varen anar adquirint masoveries i roturant noves terres, que van eixamplar paulatinament el seu patrimoni. No poques vegades es varen veure implicats en bandositats i altres relacions conflictives de l'època. A mitjan segle XVI els Eres entroncaran amb els Comelles de Castell de l'Areny. Durant els segles XVII i XVIII la finca s'havia convertit en una gran explotació agropecuària, cosa que va obligar a ampliar notablement la casa. També al segle XIX es van fer noves construccions, però no es modificà l'estructura bàsica de l'edifici principal. Al segle XIX els Comelles varen emparentar amb els Anglerill d'Olvan, que encara hi resideixen. De la masia és fill l'erudit Dr. Ramon Anglerill, autor de mitja dotzena de llibres dedicats a santuaris marians del berguedà i excompany de seminari de Jacint Verdaguer. A la casa també hi va fer llargues estades l'historiador i jurista Joaquim de Camps i Arboix i l'escriptora Aurora Bertrana. Actualment els Anglerill intenten compaginar l'activitat tradicional de l'explotació amb un negoci d'agroturisme. | 42.1327400,1.9554200 | 413670 | 4665042 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72382-foto-08299-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72382-foto-08299-6-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Disposa d'una capella familiar advocada al Santíssim Nom de Jesús. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72383 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-6 | SÁINZ (1996: 400-401). SANTAMARIA (1935: 23). SOCA (en curs: s. p). VV.AA. PRUDENCI BERTRANA, PINTOR. Ed. Departament de Cultura. Catàleg exposició Museu d'Art de Girona. 2017 Montañà D., i Rafart J., PARADISOS RURALS: EL BERGUEDÀ EN LA VIDA I L'OBRA DE PRUDENCI BERTRANA I AURORA BERTRANA. Valls : Cossetània ; Avià : Centre d'Estudis d'Avià, 2017 | XVIII-XX | Completament reformada | És una masia de dimensions mitjanes i d'una planta rectangular. Consta de dos pisos d'alçada, més les golfes. La teulada és de teula a dos vessants. La part més característica de l'edifici és la façana de ponent. A la planta baixa d'aquesta façana s'hi obren dues arcades, que donaven entrada a les corts i als estables. Tapiades durant molts anys, amb la reforma efectuada l'any 2013 s'han recuperat per bé, que ara són l'entrada principal a la casa, ja que s'ha transformat els estables en espai residencial de la casa. Tant al primer pis com al segon hi trobem diverses finestres, ampliades i modificades modernament, però que es deuen correspondre amb les originals. L'edifici presenta un cos central quadrat molt robust, amb l'aparell més aviat gran i ben disposat. Sembla tractar-se de l'edifici primitiu. A aquesta part s'encavalca una altra, que actua com a ampliació de la casa. Els carreus d'aquesta part són més petits i no presenten una disposició massa acurada. A la façana nord s'ha conservat un forn de pedra domèstic de la casa que només tenia sortida de fums per la xemeneia interior de la cuina. Davant de la casa, hi ha una gran era enrajolada possiblement a mitjans del XVIII o principis del s. XIX que separa del que havia sigut possiblement l'antiga casa de la Serra Jussana i que en els darrers temps ja només tenia funció de pallissa de la casa. Amb la reforma de l'any 2013 es van retirar unes porqueres situades a pocs metres de la façana sud. | 08299-7 | Sector sud-est | La Serra és un dels masos que trobem documentats des de més antic a Vilada. La seva primera menció és de l'any 1078, quan Arnau Guillem i la seva esposa Guilla van donar un alou al monestir de la Portella. Durant els segles XII i XIII, seguint el procés habitual de desdoblament dels masos, s'arribarà a consolidar l'existència d'una Serra Jussana i d'una Serra Sobirana. Ara per ara és difícil saber a quin correspon la casa actual, però possiblement es tracta de la Serra Sobirana. Una i altra apareixen documentades en diverses ocasions a partir del primer terç del segle XIV, especialment en confirmacions de dominis del monestir de la Portella i en l'actualització dels seus censos. El 1387 Joan I encomanà al jurisperit de Cervera Mateu Bonjoc la solució d'una qüestió entaulada entre l'abat de la Portella i els germans Pere i Vicenç de la Serra Sobirana, homes de remença de l'abat, a causa d'uns béns que aquests confiscaren i els diners que obligaren en diverses vendes. A partir de finals del segle XV, ja deixa de fer-se esment dels dos masos i la documentació només consigna el topònim la Serra. El 1518 després d'unes violentes disputes i bandositats entre Rafael Prat de Ripoll, que en tenia el domini útil, i els Eres de Gardilans, passà a mans d'Antoni Eres de Gardilans. S'hagué de dictar una sentència arbitral després de la qual es va obligar els Prat de Ripoll a vendre'n el domini útil. A partir d'aleshores deixà de ser un mas autònom i es convertí en una masoveria més de les Eres de Gardilans. Aquesta situació s'ha mantingut així fins que fou venuda a Les Eres de Vilada a mitjans dels 90's i reformada en casa de turisme rural l'any 2013. Prudenci Bertrana va dibuixar la Serra l'any 1937 durant la seva estada a la casa de Les Eres de Gardilans en plena Guerra Civil Espanyola. El Dibuix actualment es troba al Fons de Prudenci Bertrana dipositat a la Universitat de Girona. | 42.1329500,1.9384100 | 412264 | 4665083 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72383-foto-08299-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa ha estat transformada a masia de turisme rural l'any 2013. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72385 | Molí de Dalt (o de les Eres) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-o-de-les-eres | AADD (1994: 186). AYMAMÍ (2000: 18). SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici compost per diferents cossos, cosa que fa que la seva planta sigui força irregular. La part més primitiva és la més propera a la ribera, ja que és on, segurament, es bastí el primer casal moliner. Progressivament es va anar ampliant i es construí un segon cos a llevant, que es devia dedicar bàsicament a habitatge, estables i corts. D'aquesta construcció més moderna en destaca una petita terrassa coberta i un porxo, que dóna entrada al molí. En conjunt s'hi veuen dues plantes, més les golfes. Les obertures més grans es troben a la façana de migdia, per contra, a ponent només n'hi ha una. El molí conserva encara la bassa de pedra, que es troba contigua a la casa, per la seva part nord. L'aigua hi arribava per un llarg canal, que prenia l'aigua de la ribera a un centenar de metres en direcció nord. L'element més interessant de l'edifici és el catau, amb una treballada volta de pedra. A l'exterior del molí hom hi pot veure diversos jocs de moles, cosa que demostra la seva importància i els seus anys d'imparable activitat. Fins als anys 1950 el molí estigué actiu, però des d'aquesta data l'edifici s'anà degradant. No obstant això, els aparells de l'obrador encara es trobaven en molt bon estat fins fa relativament poc. Actualment, ha estat adquirit com a segona residència i ha estat restaurat tot l'edifici. | 08299-9 | Sector sud-est | No hem trobat el molí documentat amb anterioritat al segle XVII, però el seu origen és molt probablement anterior. Durant aquest segle el trobem immers en una complexa situació jurídica. El molí era sota del domini directe del monestir de la Portella, el domini útil el detentaven els Piques de les Eres de Vilada, però el tenien arrendat a la comunitat de preveres de la vila de Berga. Els preveres de Berga l'explotaven directament, hi tenien un moliner i la seva família a qui pagaven un sou. De fet, sembla ser una de les fonts d'ingressos més importants dels clergues berguedans als segles XVII i XVIII. La comptabilitat de la comunitat de preveres de Berga, permet veure les ampliacions i les diverses obres que s'hi anaven fent. Dóna la impressió que les obres més importants varen tenir lloc cap a 1660, quan va renovar-se tota l'estructura de l'edifici i els aparells del molí, fins i tot, s'hagué de portar un joc nou de moles des de Berga. Un altre conjunt de reformes importants van tenir lloc cap a 1782, quan a part de moldre gra, també funcionava com a molí draper. A mitjan segle XVIII passà dels Piques de les Eres de Vilada als Comelles de les Eres de Gardilans. Va funcionar fins als anys 1950. L'ultim estadant del molí va ser un peculiar personatge conegut amb l'àlias de Xicarrell. | 42.1353000,1.9369000 | 412143 | 4665345 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72385-foto-08299-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Val a dir que la restauració que s'hi ha portat a terme ha estat molt encertada, sobretot pel respecte que s'ha tingut de les estructures originals, tant de la vivenda com del molí pròpiament dit. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72386 | Molí de Baix (o de Boixader) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-o-de-boixader | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s. p). | XIII-XVIII | Es tracta d'un tradicional casal moliner de planta rectangular, encara que modernament s'hi afegí un altre cos. Aquest afegit sembla ser fet amb motiu d'un engrandiment de l'obrador. El cos principal també sembla ser una ampliació del primitiu molí medieval. Es tracta d'un edifici de dues plantes, amb una estructura clàssica i una coberta a doble vessant. No presenta elements massa interessants, tret d'una doble balconada, entre el primer i el segon pis, separats per una gran biga de fusta, i les arcades acabades en volta a la planta baixa. Conserva encara baranes de fusta. No es conserva, però, la bassa i la resclosa del molí. Aquestes es trobaven darrere del molí i varen ser cobertes amb terra a finals del segle XX. Ara s'ha convertit en una feixa cultivada. A l'interior, però, resten encara alguns aparells del molí. Algunes riuades sofertes recentment van desviar una mica el curs normal de la ribera i l'aigua es filtrava a l'interior de l'edifici. Això va obligar a aixecar un mur de formigó per tal de contenir futures pujades d'aigua, però el fet és que desvirtua bastant l'edifici. | 08299-10 | Sector sud-est | El molí el trobem esmentat per primera vegada el 1295, cosa que fa suposar una existència més antiga. El trobem mencionat, juntament amb el rec o canal, quan Pere Baró el va vendre a Bernat Ferrer, amb dues peces de terra més. Des del segle XIV les referències al molí cada vegada són més habituals, sobretot en capbreus del monestir de Sant Pere de la Portella, que en ostentava el domini directe. El 1358 l'abat Berenguer de la Portella demanava a Beatriu Ferrer i al seu marit Berenguer 40 sous barcelonesos per tal de poder-se redimir de la remença. El 1364 demanava ja 50 sous als fills dels anteriors possessors. Des d'aleshores els Ferrer apareixen ininterrompudament a la documentació com a tinents del molí, però les referències directes al molí són poques. Els Ferrer es van mantenir al mas fins a finals del segle XVII, quan el molí va ser venut als Boixader de la Nou. Des de llavors va començar a ser denominat com a molí de Boixader, encara que en algunes ocasions hom s'hi referia com a molí de Baix o Molinot. El 1766 es trobava en mans de Francesc Boixader i segons la documentació cadastral feia una contribució de 300 rals, molt més que la resta de molins de la parròquia. Això fa pensar que era el que treballava més i el que tenia més bona infraestructura. S'hi va moldre fins ben entrat el segle XX. Després d'aturar la seva activitat, tornà a moldre alguns anys després de la guerra civil de 1936-1939. Actualment hi ha l'obrador i forn de pa ecològic de Cal Pitus. | 42.1328400,1.9359800 | 412063 | 4665073 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72386-foto-08299-10-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||||
| 72388 | Viladomat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat | AADD (1994: 185). BARAUT (1986: 208-211). CATALÀ (1976: 971-976). SERRA (1930: 241). SOCA (en curs: s. p). | XII-XVIII | Tot i el bon estat de conservació algunes parts, com els coberts adjacents, presenten cert estat de deixadesa. | Es tracta d'una masia amb una estructura tradicional. L'edifici principal és un bloc molt sòlid de planta rectangular que s'orienta d'est a oest, amb una teulada a dues vessants. L'aparell és molt regular i els carreus són molt ben treballats, cosa que permet veure les successives ampliacions, Les més importants devien tenir lloc a mitjans del segle XVIII. L'entrada actual és a la cara nord, però la façana principal sembla ser la de migdia. És en aquesta façana on s'obren les obertures més grans. Hi ha també una balconada amb una barana de fusta. La casa consta de tres pisos d'alçada. A la planta baixa hi ha les corts i els estables i les dues plantes superiors serveixen d'habitatge. A la primera planta s'hi accedeix a peu pla per l'era, ubicada a la part nord. L'era separa la casa d'una gran pallissa, característica de les cases de la contrada. La resta de construccions adjacents semblen més modernes. Consisteixen en simples porxos o coberts, que han servit d'estables o de magatzems de ferratge, però actualment estan força degradats. També hi ha alguns murs de pedra, algun d'ells força alt. En un d'ells hi havia hagut les restes d'antigues premses traslladables de vi, les quals ara ja han estat retirades del mur i es guarden a recer de la casa. | 08299-12 | Sector nord-oest | La masia de Viladomat la trobem documentada des de molt antic. La primera menció del mas és de l'any 1127, en fer-se una convinença sobre les esglésies d'Olvan, Sagàs Vilada, Gironella i la Portella entre el bisbe d'Urgell Pere Berenguer i Guillem de la Portella, en la qual Guillem de Portella s'obligava, entre altres coses, a cedir dues parts del delme de Sant Joan de Vilada 'et unum mansum bonum in Viladomad'. El topònim fa pensar, però, que l'origen és molt més antic i que en aquell temps Viladomat o la Vila d'Amat, era composta per diversos masos. Amb tota seguretat l'actual masia correspon a un d'aquests masos. El 1312, en una visita parroquial a Sant Joan de Vilada hi compareix també un Berenguer de Viladomat. Així i tot, entre l'abundosa documentació de la resta del segle XIV no trobem referències a la casa, cosa que ens fa pensar en un abandó temporal, possiblement causat pels estralls de la pesta de 1348. El 1469 trobem a Joan Viladomat com a capità del castell de Roset, per l'honorable donzell Joan de Roset. Hem de pensar que aquest era fill de la masia de Viladomat. A partir del segle XVI les mencions dels Viladomat i de la masia ja són més freqüents. El 1546 Joan Viladomat va arrendar les herbes i terres del mas Viladomat a Janot de Roset, de la parròquia de Vilada, però que residia a la Cerdanya, per quatre anys i pel preu de 25 lliures anuals. Joan Viladomat es reservà algunes parts, com un molí que també posseïa prop de la Coromina. A començaments del segle XX Cèsar August Torras, en una de les seves excursions, encara trobà les restes de l'antic molí, però ara estan desaparegudes. També apareix al fogatge de 1553. Al segle XVIII Viladomat fou adquirit pels propietaris de la Canal de la Nou i passà a ser una de les seves masoveries. Durant aquest període s'ampliaren les terres de conreu i se'n romperen de noves. També els ramats de la casa van anar creixent. Aquesta situació s'ha mantingut fins als nostres dies. | 42.1416900,1.9133400 | 410205 | 4666079 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72388-foto-08299-12-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Tot i que darrerament s'hi han obrat algunes millores, la casa conserva encara els seus trets més característics. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72389 | Fons documental de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vilada | PEDRALS (1998: s. p). SOCA (en curs: s. p). WEB (http://www.diba.es/opc/Vilada.htm). | XVIII-XX | L'estat de conservació és bo | L'Arxiu Municipal de Vilada conté, bàsicament, la documentació generada per l'ens de govern i gestió municipal. El document més antic que conserva és un llevador del cadastre de l'any 1750, però la documentació no es comença a desenvolupar amb una relativa regularitat fins a la dècada dels setanta del segle XIX. Això possiblement es correspon amb el període en què l'ajuntament ha disposat d'un edifici propi. Actualment l'arxiu s'organitza segons la normativa proposada pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. Són les tretze sèries que componen el fons estrictament municipal: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficència i assistència social, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura i Serveis agropecuaris. Tanmateix, també alberga alguns fons que no pertanyen a l'ajuntament, tots ells de procedència diversa. Són els Organismes supramunicipals, Jutjat de Pau, Falange i Movimiento, Entitats i Altres municipis. D'aquest darrer grup destaca especialment el fons del Jutjat de pau, amb unes subsèries molt completes, que com acostuma a ser habitual es custodia en el mateix ajuntament. Actualment l'arxiu es conserva en una de les antigues sales del consultori mèdic a la planta baixa. La documentació es conserva en arxivadors tipus caixa i en prestatgeries metàl·liques. La documentació que encara és utilitzada en la gestió administrativa actual es troba al pis de secretaria. | 08299-13 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | Hem de suposar el municipi com a tal ha anat generant documentació des d'època medieval, segurament des de que els senyors de la baronia de la Portella van anar otorgant més competències a les universitats i parròquies de la baronia, possiblement cap al segle XIV. Encara que, segurament, la documentació municipal més antiga es devia conservar a l'arxiu de la parròquia, desaparegut el 1936. Amb la intervenció cada vegada més freqüent de les famílies benestants del terme en la gestió municipal, sobretot en època borbònica, molta documentació va anar a parar a arxius particulars. Aquest situació es devia veure agreujada per la manca d'un edifici que servís especificament d'ajuntament. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Segurament l'arxiu es constituí com a tal amb la construcció d'una casa consistorial cap a mitjan segle XIX. Cap a 1980 va tenir lloc una primera ordenació i classificació de l'arxiu, però en quedà un gran volum sense rebre cap tipus d'atenció. Una altra campanya la portà a terme Isaac Soca cap a 1994. Més tard s'efectuaren obres a l'edifici de l'ajuntament. Els documents van patir multiples trasllats i veritables situacions de descura i risc, fins a la finalització de les obres. La campanya arxivística més completa i eficient no va tenir lloc fins als anys 1997-1998, gràcies a un conveni signat amb la Diputació de Barcelona. En una revisio del conveni, es feu una actualització, reordenació i trasllat l'any 2010. Actualment, l'arxiu es troba als baixos de la l'Ajuntament, en una de les sales que havia estat el consultori mèdic. | 42.1372100,1.9311200 | 411668 | 4665563 | 1750 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72389-foto-08299-13-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Des de l'any 2010 amb l'actualització de l'arxiu, s'ha incorporat tot el material que quedava pendent. També s'ha millorat les condicions tan a nivell de humitats com amb la il·luminació. Continua sense una bona taula de consulta. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||
| 72390 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-15 | RIU (1992: 89-95). SOCA (en curs: s. p). | XIV | Es tracta d'una gran cas pairal amb una estructura molt tradicional, situada en un petit coll de muntanya encarat cap a migdia. L'edifici és format per un cos central, de planta rectangular, possilement es tracta de la primitiva 'sala', atès que les parets són molt robustes i presenta una alçada considerable. Aquest edifici principal, destinat bàsicament a vivenda, ha estat complementat amb altres edificis adjecents, que s'utilitzen per les activitats propies de la finca (agraries i ramaderes). La teulada de l'edifici principal és a dues vessants i s'encara d'est a oest. La casa presenta una estructura molt clàssica i sòbria, amb unes obertures molt petites, excepte al cantó nord on s'han arribat a tapiar les poques que hi havia. En general, a l'exterior, no hi ha elements molt rellevants, tret d'alguns objectes i altres elements mobiliaris típics de les feines del camp. A l'interior hi ha una petita capella familiar, actualment molt deixada. Darrera de la casa, per la banda de tramuntana, hi ha una gran era enrajolada i, a l'altra banda de l'era, una gran pallíssa, semblant a les que es poden trobar a la resta del terme. De la pallíssa són especialment interessants els acabats en fusta. La casa és envoltada per bosc d'alzina i roureda i, també, per múltiples camps i feixes que encara conserven els marges empedrats. La zona és força humida, cosa que s'ha aprofitat per idear un sistema de petits canals que fan arribar aigua a la casa. | 08299-14 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | La masia de la Sala la trobem mencionada el 1341 en un llevador de censos de la sagristia del monestir de la Portella, com a la Sala de l'Espunya. De fet els complement 'de l'Espunya' el trobem al llarg de l'època medieval i moderna, cap a finals del segle XVIII caurà en desús. Si bé, com diem la casa no és documentada fins al segle XIV l'indret de l'Espunya ja apareix en documents del 995 i de 1001: 'ipsa Spungia'. Per aquest motiu podem pensar que l'origen de la casa és anterior, possiblement es una de tantes 'sala' o 'palacium' que es documenten a Catalunya als segles XI i XII, com a casa forta i residència del 'baiulus'.Del segle XIV en endavant els esments de la casa i dels seus posseïdors cada vegada acostumen a ser més freqüents, especialment entre la documentació del monestir de la Portella. Els tinents del mas són aleshores cognominats Sala. La crisi dels segles XIV i XV va permetre als Sala establir-se i adquirir gran nombre de masos rònecs o abandonats (Martins, Torrent, Ricolp, Campedragar, el Pujol...), amb la qual cosa eixamplaren notablement les seves possessions, moltes en terme de la Baells i de la Nou. Juridicament la masia de la Sala es trobava en una situació complexa. Formava part de la parròquia de Santa Maria de la Baells, però es trobava dins de la batllia de Vilada i de la baronia de la Portella. Al segle XVI el mas passà a mans dels Canal de Berga. Durant els segles XVII els enfrontaments dels Canal amb el Comú de Berga pels emprius de Puigherbessos varen ser molt tensos i arribaren a provocar situacions molt violentes, fins que a començaments del segle XVIII s'establí una concòrdia. Durant el set-cents era, amb 2000 jornals de terra, una de les finques més grans de la baronia de la Portella i, per extensió, de tota la comarca. A començaments del segle XX el mas fou adquirit pels Orriols, que són els actuals propietaris. | 42.1325500,1.9029200 | 409331 | 4665076 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72390-foto-08299-14-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | No s'ha pogut realitzar una visita general a l'interior, pel poc interès que hi han tingut els propietaris actuals. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72391 | Molí de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-sala | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s.p). | XIV | Es tracta d'un massís casal de planta quadrada i de dos pisos d'alçada més golfes. Era un molí fariner. L'aparell de l'edifici és molt regular i la major part és format per pedres tosques, molt abundants a la zona. Molts d'aquests carreus possiblement són aprofitats de l'antiga casa forta que s'endevina al costat del molí i que fou abandonada després de la pesta del segle XIV. La casa forta devia constar almenys d'uns tres pisos d'alçada. Encara s'hi pot veure part de la teulada encastada a la roca, un tros del forn de pa, els forats de l'embigat, un colomar, etc. L'edifici del molí no presenta elements gaire interessants, sobretot per les modificacions que s'hi ha realitzat modernament i que han alterat l'estructura original. És el cas de les terrasses que s'han bastit, a planta alçada, per les parts est i oest, que desvirtuen l'edifici primitiu. L'edifici, per la banda nord, gairebé es troba a tocar d'un petit cingle de pedra. Fins fa pocs anys, damunt de l'esmentat cingle hi havia la bassa i la resclosa del molí, d'aquesta forma s'aconseguia un salt d'aigua d'uns 15 metres que proporcionava molta força motriu al molí. L'aigua procedia de la font de Martins. Actualment l'estructura del molí resta desmantellada i les moles són en un descampat, a un centenar de metres; i l'aigua s'ha reconduït amb finalitats decoratives i d'esbarjo. Tot i la bellesa de l'indret, els entorns de la casa s'han modificat de forma molt artificiosa i s'han convertit en jardins. Això es va fer a partir de continuats moviments de terres, que segurament van destruir importants estrats arqueològics, sobretot a redós d'on hi havia l'antiga casa forta. | 08299-15 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | La casa forta contigua al molí presenta la mateixa estructura que les cases fortes dels segles XII-XIII. No obstant això, no podem documentar-la fins al segle XIV. Sembla que es tracta del mas la Tosca ('za Toscha') que apareix en un document de 1338, per mitjà del qual Pere Trapi de l'Espunya donava el mas en sots-emfitèusi a Arnau de Miralles per temps de cinc anys. Ambdós contractants eren de la parròquia de la Baells. Fa la impressió que el mas quedà abandonat després de la pesta de 1348, ja que posteriorment no apareix més a la documentació. Possiblement els carreus i altres materials constructius van ser aprofitats cap al segle XVI quan es bastí pròpiament el molí de la Sala. El 1674 apareix entre la documentació de la Batllia General de Catalunya. Com indica el mateix topònim el molí fou sempre propietat de la masia la Sala, situada a uns centenars de metres. Els Canal de la Sala va tenir sempre molta cura del molí i el van anar modernitzant segons les exigències dels temps, sobretot cap a mitjan segle XVIII. El 1766 era en mans de la vídua Victòria Canal i pagava 140 rals de talla cadastral. Sembla que l'estructura bàsica de l'edifici actual es correspondria amb aquesta època. Quan el molí deixà de funcionar, a mitjan segle XX, encara s'hi van quedar la família Badia com a masovers. Però cap a finals de la dècada dels anys 1980 aquests van haver de deixar la casa i aquesta canvià la seva fesomia i es convertí en una segona residència. | 42.1296100,1.8967100 | 408813 | 4664756 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72391-foto-08299-15-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Caldria fer un estudi aprofundit en aquest indret, si no fós possible una prospecció arqueològica, almenys seria necessari obtenir una bona planimetria de l'antiga casa forta. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72392 | Martins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/martins | AYMAMÍ (2000: 17). SERRA (1990: 130-131). SOCA (en curs: s. p). | XIV | L'estat de conservació com a jaciment és bo, encara que cal pensar que es tracta d'un mas derruït. | Es tracta de les restes d'un mas d'època baixmedieval. Actualment només es conserven unes poques parts de la casa, que no superen el metre d'alçada. Presenta una estructura senzilla, de planta rectangular. Segurament només constava d'una planta, la qual es devia dividir en dos estatges: en la llar o habitatge i en les corts i estables. Les parets són molt robustes, però la teulada segurament era construïda amb matèries orgàniques i fang. Al costat del mas poden observar-se murs de pedra i altres signes, com murs molt irregulars, fruit de l'activitat humana. El conjunt queda força amagat entre la vegetació. A una desena de metres del mas, en direcció sud, poden observar-se també les restes d'un antic molinet. S'hi pot veure encara part del mur de contenció de la bassa i el pou o salt d'aigua, que en bona part és cobert per la mateixa runa. Tot fa pensar que el molinet era molt senzill. Devia constar d'un petit obrador, possiblement cobert amb fusta, que en cap cas s'utilitzà com a habitatge. El molí aprofitava l'aigua de la font de Martins. Rec avall, aquesta aigua també feia moure el molí de la Sala i la molina serradora de la Baells. | 08299-16 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | Són ben poques les notícies que tenim sobre aquest indret. Els primers documents escrits que hem trobat són del segle XIV, del 1397 concretament, quan ens apareix com a batlle de Roset un tal Pere de Martins, juntament amb Pere de la Serra. També tenim documents del segle XV, però aleshores el mas ja es trobava deshabitat i rònec. El 1443 era sota domini directe de l'abat de Ripoll. Aquest féu diverses crides per què aquell que tingués títols acreditatius de drets sobre el mas es presentés la documentació a la cort abacial, si no hi establiria qui voldria. S'hi presentà Jaume de Vilanova, de Sant Esteve de Valloriola, i Bernat Erola, de Vilada. A mitjan segle XVI es van fer noves crides, però aleshores el mas ja es trobava dintre de les possessions de la Sala i es trobava deshabitat i derruït. La documentació posterior al segle XVI, sobretot els capbreus, sempre hi fan referència, però sobretot per posar en relleu que es tractava d'un mas abandonat que havia estat adquirit pels tinents de Sala i, lògicament, interessava cobrar-los els censos. Durant l'època moderna i contemporània va córrer la mateixa sort que aquesta darrera finca. | 42.1318600,1.8951000 | 408683 | 4665007 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72392-foto-08299-16-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'interès de l'indret rau en què fou abandonat molt primitivament, per la qual cosa una prospecció arqueològica de l'indret i una excavació segurament aportaria resultats interessants en relació al modus vivendi de l'època. Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala i del Molí de La Sala. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72393 | Serradora de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serradora-de-la-baells | SOCA (en curs: s. p). | XVII | Es tracta d'un edifici força simple, que actualment resta cobert per les aigües del pantà de la Baells. Solament és visible en èpoques de força sequera, quan l'aigua de l'embassament arriba a cotes molt baixes. L'edifici és de planta quadrada i probablement tenia més d'un pis d'alçada. Actualment la teulada ja ha desaparegut. S'hi poden veure obertures per les quatre façanes: a migdia hi ha només una finestra, però a la resta de panys de paret hi ha portes. L'element més característic és la porta principal, ubicada a la part nord. Té unes grans dimensions i és rematada amb una gran arcada. Tot fa pensar que aquesta gran portalada es deu més a les necessitats que imposen les activitats que s'hi portaven a terme, més que no pas el simple gust arquitectònic. Al costat de l'edifici s'hi poden veure encara les restes d'un antic porxo, segurament on hom emmagatzemava la fusta ja tallada. A l'interior ja no hi queda res, però té la peculiaritat que funcionava a partir de la força hidràulica que li proporcionava l'aigua provinent de la font de Martins, després de passar pel molí de la Sala. La bassa on s'acumulava l'aigua tampoc es conserva, però al voltant de l'edifici encara poden veure's les restes de canals i altres conduccions d'aigua, totes, però, molt derruïdes. | 08299-17 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | Són molt poques les referències que hem trobat d'aquest edifici, però considerem que són força reculades. Un document de mitjan segle XVII, que fa una descripció de les terres posseïdes pels Canal de la Sala, fa referència a una 'molina serradora' sota de l'actual molí de la Sala. No hi ha dubte que es tracta de l'edifici ressenyat en aquest fitxa. Inicialment aquesta infraestructura només devia serrar fusta de la mateixa finca de la Sala, però probablement cap a mitjan segle XVIII va començar a serrar i a treballar fusta per altres propietaris. De fet, l'existència d'aquestes indústries no era molt freqüent a la zona. L'actual edifici sembla ser del segle XIX, quan més s'hi devia treballar. A començaments del segle XX deixà de funcionar com a serradora, però la força de l'aigua i l'edifici s'aprofitaren per a altres usos, sobretot per la producció d'energia elèctrica. | 42.1273700,1.8976900 | 408891 | 4664506 | 08299 | Vilada | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72393-foto-08299-17-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Aquesta fitxa s'ha elaborat amb la finalitat de documentar un edifici que probablement no trigarà a desaparèixer, atès que l'erosió de l'aigua del pantà és molt forta i s'esfondra progressivament. L'edifici en si no té elements remarcables, l'interès rau, sobretot, en l'activitat que s'hi portava a terme. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72394 | Capella de Fàtima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-fatima | SOCA (1996: 40-41). | XX | Caldria esborrar o netejar les pintades, tipus grafiti, que els brètols han fet a les parets exteriors. | És una moderna capella advocada a la Mare de Déu de Fàtima. Les seves dimensions són petites i presenta una estructura que recorda, molt de lluny, una petita església romànica. La teulada és disposada a dues vessants, en direcció nord-sud. La part posterior perfila una mica d'absis. També compta amb un petit campanar d'espadanya, on s'hi alberga una campana. No obstant, no presenta elements d'interès. Les parets són de maons arrebossats, amb ciment per fora i amb guix per dintre. L'interior és molt senzill i sobri. Solament la imatge de la verge presideix l'altar. Les obertures són molt poques, cosa que fa que la il·luminació sigui bàsicament artificial. Quan ja feia temps que era construïda s'amplià uns quants metres, vers ponent, fent ús de part del local parroquial annex. La resta del local s'aprofita per a la realització d'activitats que organitza la Junta parroquial i l'entitat Dones de Fàtima. Les reformes d'ampliació també van servir per repintar l'edifici i esculpir un baix relleu en fusta a la porta d'entrada, on s'hi representà la Mare de Déu de Fàtima. | 08299-18 | Nucli urbà, carrer Sant Joan, s/n | La història de la capella de Fàtima és força recent. L'any 1949 la Mare de Déu de Fàtima va ser adoptada com a copatrona en moltes parròquies del bisbat de Solsona. Aleshores a Vilada encara s'estava reconstruint l'església parroquial, devastada durant la guerra civil. El rector Mn. Joan Aymerich, fill de Vilada i gran activista cultural, emmalaltí de càncer i féu vot a la verge de Fàtima de dedicar-li una capella si abans de morir podia veure l'església parroquial acabada Per aquest motiu, el 1953 la va fer construir en uns terrenys que ja pertanyien a la parròquia de Sant Joan. Per la inauguració de la capella s'organitzaren diversos actes, que varen durar alguns dies, enmig d'un ambient festiu. Tanmateix, després de la seva construcció passà alguns anys de força deixadesa, possiblement perquè la major part de celebracions tenien lloc al temple parroquial. Anys més tard, cap a 1985, disminuí el nombre de persones a ofici a l'església parroquial i les misses diàries es van començar a fer a la capella de Fàtima. Aleshores s'aprofità per ampliar l'oratori, per repintar-lo i per condicionar-lo amb nou mobiliari. També va arranjar-se el local parroquial, que durant els anys del franquisme havia servit, entre altres coses, de teatre i de cine. Actualment s'hi tornen a fer força activitats. | 42.1372100,1.9309200 | 411651 | 4665564 | 1953 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72394-foto-08299-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La disminució del nombre de persones a l'ofici diari ha traslladat la celebració de les misses de l'església parroquial a la capella de Fàtima. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||
| 72395 | Resclosa i Molí del Camp del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-moli-del-camp-del-bosc | GUIXÉ (1906: 154). SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XIX | Tot i el bon estat de conservació, cal fer esment de l'acumulació de brutícia i deixalles sota la resclosa i entorn del molí. | Actualment entorn del que es coneix popularment com la fàbrica de baix, l'antiga fàbrica dels Germans Ferrer, hi ha un conjunt arquitectònic format per la resclosa i el molí del camp del bosc, l'antiga casa del Camp del Bosc, i la resclosa i l'antiga fàbrica dels germans Ferrer. L'antic molí presenta una estructura molt esvelta. La planta és quadrada, però molt petita i l'alçada és de tres pisos, per la qual cosa la sensació que provoca és d'una alçada superior a la real. La teulada del molí és encarada d'est a oest. A la planta baixa s'hi troba l'obrador i els aparells per efectuar la mòlta, alguns encara en perfecte estat. La primera i la segona planta havien servit d'habitatge. La tercera planta es caracteritza per tenir una gran balconada de fusta i es devia utilitzar com a graner o magatzem. Al costat del molí es poden endevinar encara les restes de l'antiga resclosa de fusta i les respectives canalitzacions. La roca mostra els forats on eren encastades les posts de la bassa i els canals. Sobre l'antiga resclosa del molí s'aixecà la moderna resclosa que actualment encara utilitza la fàbrica tèxtil d'Alditex, abans anomenada dels germans Ferrer. | 08299-19 | Sector sud-oest | La denominació de Molí del Camp del Bosc o també dels Emprius es deu a la seva proximitat als antics terrenys comunals, encara que aquest mai en formà part. L'actual edifici del molí és de finals del segle XVIII, però segurament es va establir sobre un molí més antic i més simple. Això és el que semblen demostrat els forats i les incisions a la roca, corresponents a les antigues rescloses i canalitzacions. El molí devia moldre fins a finals del segle XIX, quan s'instal·la, a tocar, la fàbrica dels germans Ferrer. Aleshores s'hi accionà també una turbina que produïa electricitat, no solament per la fàbrica sinó també pel poble. | 42.1288200,1.9303000 | 411588 | 4664633 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72395-foto-08299-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72395-foto-08299-19-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Seria interessant obtenir una planimetria de l'antic molí i de les seves primitives rescloses, en bona part excavades a la roca. El salt es manté actiu. | 94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72396 | La Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-maso | AADD (1994: s. p). SOCA (en curs: s. p). | XIV-XX | Convindria prosseguir amb la restauració netejant l'era enrajolada i arranjant la pallissa. | Es tracta d'una masia tradicional de muntanya. La seva estructura és molt clàssica: té una planta quadrada i és formada per un sol cos. La teulada és a dos vessants, encarada de nord a sud. Té dues plantes més golfes i baixos. A la primera planta s'hi accedeix des de l'era. La porta d'entrada és coberta per un petit porxo. Les obertures més grans són a migdia però no presenten cap mena d'interès. Els carreus de les parets permeten veure les successives ampliacions, una d'elles va tenir lloc a finals del segle XVIII, tal com es deixà consignat a la llinda de la porta principal. Els baixos devien ser utilitzats com a estables. Per la banda de ponent hi ha una gran era enrajolada, força coberta de vegetació. A davant de la casa, per la part de migdia, hi ha un cortal perimetral força gran, on s'hi estabulava el bestiar. | 08299-20 | Sector nord-oest | Es tracta d'una de les masies més antigament documentades en terme de Vilada, el 1325, encara que el seu topònim, derivat clarament de 'mansum', fa pensar en un origen més antic. Probablement va ser dels primers 'mansi', que es disgregaren de la 'villa' al segle X o XI. El document de 1325 és una definició que Ramon Roger de Pallars va fer als hereus de Bernat de Sagrer per preu de 50 sous. Tanmateix, deu anys més tard, el 1335, ja és en mans d'Arnau de Condemines, de Berga, i de la seva esposa Elisenda. Aquest matrimoni va vendre el mas, juntament amb altres, a l'abat Berenguer de la Portella. Una mica més tard, el 1338, l'abat Guillem de la Rovira hi establí en emfiteusi a un home anomenat Berenguer. Després d'això i sobretot durant els segles XVI i XVII els tinents del mas tenen el domini útil cedit pel monestir de la Portella i són apel·lats Ça Masó o, simplement, Masó. A finals del segle XVII el mas passà a mans dels Raurell de la Quar, que la convertiren en una de les seves principals masoveries. A l'arxiu del Raurell de la Quar es conserven encara molts dels contractes i la comptabilitat de la masoveria, sobretot de la segona meitat del segle XVIII. La condició de masoveria es va mantenir fins al darrer terç del segle XX, quan passà a utilitzar-se només com a segona residència. | 42.1475000,1.9186400 | 410651 | 4666719 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72396-foto-08299-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72396-foto-08299-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72396-foto-08299-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa fou restaurada a finals dels anys 90 del s. XX de manera modèlica. Es va respectar al màxim l'estructura original. Les obres han posat al descobert les arcades dels baixos i altres obertures originals. També s'han eliminat alguns afegits contemporanis, com una comuna que sobresortia a la façana sud. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72397 | Roset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roset | AADD (1994: 185). SOCA (en curs: s. p). | XIV-XX | Es tracta d'una masia clàssica, amb l'estructura pròpia de la zona. L'edifici es compon d'un bloc compacte, de planta rectangular, amb la teulada a dos vessants, orientada d'est a oest. Compta amb uns baixos, una primera planta i les golfes. L'aparell de les parets és format per carreus força grans i polits, especialment a les cantoneres, cosa que permet veure les successives ampliacions. Les obertures es reparteixen regularment per totes les façanes, però cap d'ella presenta elements d'interès. La majoria són força petites i amb llindes de fusta. Amb no massa èxit, fa unes poques dècades es va col·locar un rellotge de sol a la façana de migdia, que desvirtuava el conjunt de l'edifici. La casa és envoltada per un petit cortal perimetral, al qual s'accedeix per un portal semicobert. A una vintena de metres de la casa s'hi aixeca una gran pallissa, com és habitual a les cases de la contrada. La pallissa és de pilar central i quatre calaixos d'obertura frontal. La coberta és a doble vessant. Possiblement la part de davant era destinada a l'era. | 08299-21 | Sector nord-oest | Sovint la documentació comporta problemes entre el topònim i amb els cognoms Roset, ja que tant s'utilitzen per referir-se a la casa, als tinents de la casa com als castlans del castell de Roset. Tanmateix, el 1335 ens apareix un Bernat de Roset Jussà, que sens dubte es refereix al possessor de la masia de Roset, per la qual cosa hem de suposar que al segle XIV la masia ja existia. Bernat, però, no n'era l'amo, sinó que ho eren Arnau de Condemines i la seva esposa Elisendis, de Berga. El mateix any 1335, però, ja van vendre el mas a l'abat de Sant Pere de la Portella. El 1338 l'abat Berenguer de la Portella, en una confirmació de domini, demanava 100 sous per la redempció de la remença dels hereus del mas Roset i per tots els seus descendents. A partir del segle XV la menció del mas i dels seus possessors, cognominats també Roset, és molt freqüent a la documentació, sobretot en arrendaments de prats i pastures, en parceries de bestiar, contractes de compravenda... Sembla que els Roset van posseir el mas fins als darrers anys del segle XVII, quan passà a ser propietat dels Raurell de la Quar. Aleshores va perdre el seu estatus de casa pairal autònoma i es convertí en una masoveria més dels Raurell. Aquesta situació s'ha mantingut fins no fa massa dècades. Actualment, després de passar alguns anys tancada, ha estat habilitada com a segona residència. La casa fou pintada per Prudenci Bertrana (1935) durant les seves estades a Vilada abans de la Guerra Civil. El quadre actualment es troba al museu d'Art de Girona. | 42.1490200,1.9213700 | 410879 | 4666885 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72397-foto-08299-21-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Fins fa pocs anys la casa complia les funcions de masoveria, però després d'uns anys d'inactivitat i d'estar tancada, ha estat adquirida com a segona residència. Els nous propietaris han fet una acurada restauració de la casa, mantenint-ne l'estructura original i els seus elements típics, fins i tot recuperant-ne alguns que ja s'havien perdut. També s'ha eliminat el rellotge de sol encimentat a la façana sud. L'interior és molt auster i senzill. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72398 | Cal Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebre | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | Seria convenient fer un examen dels baixos, a fi de poder-ne determinar una datació, abans del seu esfondrament definitiu. No obstant això, cal accedir a l'indret amb certa prudència, atès que els despreniments de materials ho converteixen en una activitat perillosa. | És una robusta masia, situada en un coll, al capdamunt d'una solana. L'estructura presenta una robustesa poc habitual. La seva planta és quadrada i té una alçada de dos pisos, a més dels baixos i les golfes. El primer i el segon pis s'havien utilitzat com a habitatge, mentre que les golfes tenien més aviat la funció de graner i de magatzem. Els baixos eren utilitzats com a corts i estables. La teulada és a dos vessants, orientada de nord a sud. Les façanes són molt sòbries i austeres, a excepció de la sud, que era la principal. Són interessants els acabats en fusta, com les baranes de les balconades de migdia i les menjadores dels estables. Els baixos manifesten la gran antiguitat de l'edifici, sobretot en els arcs de les portes. La porta principal també és rematada amb un arc de mitja volta i amb unes dovelles de dimensions considerables. Al costat de la casa hom hi pot veure un profund pou empedrat, però que ja fa anys està sec. | 08299-22 | Sector nord-oest | La documentació baixmedieval i moderna ens informa de l'existència d'un mas Viladomiu Jussà i d'un mas Viladomiu Sobirà, un d'ells sempre derruït. Caldria interpretar això com al resultat del desdoblament dels masos del segle XII i el posterior despoblament d'un d'ells a partir de la crisi del segle XIV. El cas és que el 1383 trobem a la documentació un Raimon de Viladomiu. Al segle XV sí que ja podem afirmar amb seguretat que el mas estava habitat. Es trobava aleshores sota la batllia de Roset, baronia de la Portella, i sota domini directe de l'abat de la Portella. La documentació posterior ens deixa veure la importància que els Viladomiu varen anar adquirint en tots els àmbits, sobretot en l'econòmic i l'institucional. Els trobem en gran nombre de documents notarials i de la cort del batlle. En molts documents, els Viladomiu comencen a ser apel·lats 'de les Llebres' o 'Llebre', nom que cada vegada més anirà desplaçant el del mas, fins a convertir-se en Cal Llebre. A finals del segle XVI els Viladomiu arriben a una situació de precarietat absoluta i d'endeutament, que els obliga a vendre el domini util del mas als Montblanc. Els Montblanc van ampliar les seves possessions i van rompre noves terres. Segurament a la seva gestió patrimonial es deuen les ampliacions més costoses i espectaculars del mas. Els Montblanc van residir a la casa fins ben entrat el segle XX, quan la van abandonar per anar a viure a Berga. Hom presumeix que a la casa hi havia molta documentació familiar, avui perduda. Per altra banda, hi ha qui pensa que la branca dels Viladomiu oriünda de Vilada és la que fundà les conegudes colònies de Viladomiu Nou i Viladomiu Vell a la riba del Llobregat, però ja al segle XIX. | 42.1542200,1.9279800 | 411432 | 4667455 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72398-foto-08299-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa està derruïda i el seu deteriorament és cada vegada més ràpid. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72399 | La Peçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pecola | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | És una masia típica de mitjana muntanya. Es tracta d'una masia composta per un sol casal, de planta més o menys quadrada. Compta amb uns baixos, on se sobreposen un pis i unes golfes. La teulada és a doble vessant, encarada de nord a sud. La façana principal és la de migdia. S'hi poden veure unes tres finestres per planta, més una altra a sota teulada. Cap de les obertures, generalment petites, sembla tenir interès, a excepció d'una finestra al primer pis amb una gran llinda de pedra i que podria correspondre a una de les primitives (per la part interior hi ha un festejador). La resta de finestres tenen les llindes de fusta, molt senzilles. La part més antiga de l'edifici segurament és la banda de llevant, almenys així s'intueix de les ampliacions que es perfilen en l'aparell de les parets. La façana sud està totalment arrebossada amb calç, cosa que li dóna un aspecte singular, car no acostuma a ser habitual en aquesta zona. Els elements més destacables de la casa són les arcades de la part de ponent, que deuen correspondre a una ampliació del segle XVIII. Malauradament, només una és oberta a l'exterior, la resta han estat tapiades. Al costat de la casa s'hi aixeca la pallissa i alguns coberts moderns que no tenen cap mena d'interès. La casa se separa de la vella carretera de Vilada a Castell de l'Areny per un mur força alt, que en altre temps també es devia utilitzar per estabular el bestiar al costat de la casa. Actualment s'accedeix a l'interior per una porta secundària, a la banda de llevant. L'interior s'ha adaptat als temps moderns i no conserva massa elements originaris. Destaca per això, una gran llar de foc, i el forn de pa, el qual té la boca tapiada. | 08299-23 | Sector nord-est | El topònim Peçola sembla provenir de 'peciola', és a dir, 'petita peça de terra', sobre la qual es devia bastir la casa. Per aquest motiu caldria evitar les formes tan utilitzades de Passola, Pessola o Paçola. El primer esment és del 1312, quan Bernat ça Peçola va comparèixer en una visita parroquial a Sant Joan de Vilada. El 1325, Arnau Martí, procurador d'Hug de Mataplana, hi definia de nou a Guillem de la Peçola i al seu fill Bernat, demanant-los 60 sous per la remissió de la remença. Pel document es dedueix que Guillem i Bernat ja feia temps que hi vivien, ja que és una nova definició, no un establiment. Sembla que Guillem de la Peçola va poder pagar els 60 sous i el mateix any ja s'alliberà de la servitud de la remença. El 1345 també trobem a Pere de la Peçola comprant una devesa a Arnau de Prat Jussà, però a causa d'aquesta peça de terra esdevingué home propi del monestir de la Portella. Per ella pagava la tasca dels seus fruits i una punyera de blat, mesura de Berga. Sembla que, a diferència de la major part de masos, la Peçola resistí força bé la crisi dels segles XIV i XV, pogué adquirir pastures i feixes abandonades properes a la casa. Així amplià molt el seu patrimoni. Durant el segle XVI trobem els Peçola en gran nombre de transaccions i contractes, sobretot en arrendaments i parceries de bestiar. Malgrat tot, cap al segle XVII notem a disminuir el seu poder econòmic, comencen a contreure censals amb molta més freqüència i gairebé desapareixen del mercat de terres. A finals del segle XVII fins i tot es van haver d'enfrontar a la justícia baronial per no pagar els censos als quals estaven sotmesos i que devien als Boatella, senyors del castell de Roset. Al segle XVIII conservaven encara força terres, de les aconseguides segles endarrere, però cada vegada van anar reduint més el seu patrimoni. Van haver de vendre la molina serradora que tenien a la riera de Vilada i, finalment, el mas sencer. En un capbreu de 1758 la Peçola ja era en mans de Joan Picas de les Eres de Vilada. Des de llavors es convertí en una masoveria de les Eres de Vilada. Actualment la casa només s'utilitza com a habitatge i els seus arrendataris no en treballen les terres. | 42.1432600,1.9368500 | 412150 | 4666229 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72399-foto-08299-23-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment la casa només s'utilitza com a habitatge i ja no s'hi porten a terme les activitats agropecuàries que durant segles l'havien caracteritzat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72401 | Serra de Picancel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-picancel | <p>GENERALITAT (1996: 152). SANTAMARIA (1935: passim). SOCA (en curs: s. p).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>És una serralada prepirinenca típica, formada per relleus conglomeràtics alternants, amb freqüència variable, amb gresos. Esdevé un flanc de divisió entre l'Alt i el Baix Berguedà, en contacte amb les conques i altiplans de la Depressió Central catalana. Aquest fet es reflecteix en els paisatges que formen aquest espai natural, fet que el diferencia de la resta d'espais de la seva subunitat. La serra és formada per relleus conglomeràtics molt trencats i valls molt tancades i profundes que han permès un excel·lent grau de conservació d'alguna de les seves raconades. La part septentrional queda força protegida de les intrusions humanes gràcies al pantà de la Baells. El paisatge és essencialment forestal i hi predominen les coníferes. Hi són especialment representats la major part de paisatges mediterranis del país de les rouredes seques (Quericion pubescentis-petraeae), sovint transformats en pinedes de pinassa (Pinus nigra) i/o pi roig (Pinus sylvestris). En alguns indrets, però, es conserven interessants bosquines mixtes de caducifolis refugiats en algunes barrancades o fondals poc alterats. De fet, el conjunt de l'espai es troba enmig dels municipis de Cercs, la Quar i Vilada. D'aquest darrer n'ocupa unes 532 ha, de les 22445 que té en total. Dintre d'aquest espai s'hi poden comptar nombroses masies i també el monestir de Sant Pere de la Portella.</p> | 08299-25 | Part medirional del terme de Vilada | <p>La serra de Picancel ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. Malgrat tot, enlloc no apareix el topònim Picancel, que sembla ser creat artificiosament i introduït al segle XIX. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació.</p> | 42.1148300,1.9342600 | 411896 | 4663075 | 08299 | Vilada | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72401-foto-08299-25-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La pràctica totalitat de l'espai és privada i de propietaris diversos. Cal esmentar també que a Vilada hi ha delimitació del sòl urbà. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||
| 72402 | Font de Martins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-martins | AYMAMÍ (2000: 17). SOCA (en curs: s. p). | La Font de Martins brolla de l'interior d'un espai rocós, prop de la masia la Sala. La seva aigua és conduïda per un petit canal, al llarg d'uns centenars de metres, fins a una arribar a una bassa. Tant el canal com la bassa tenen el terra i les parets aïllades amb ciment, per evitar fuites i filtracions. El canal disposa d'alguns sobreïxidors i punts reguladors del cabal. La bassa té una gran cabuda i presenta més profunditat a la banda de llevant. També alberga algunes especies de peixos, però és envoltada per una tanca per tal d'evitar l'accés del bestiar, sobretot de les vaques. Des de la bassa, l'aigua desguassa, per una tuberia coberta, al pantà de la Baells. No obstant, abans d'arribar a l'embassament, l'aigua surt a l'exterior en arribar al molí de la Sala, on és reconduïda amb finalitats ornamentals. L'aigua d'aquesta font és potable i força gent s'hi arriba per proveir-se'n. L'indret és tranquil i constantment netejat, cosa que el converteix en un espai molt atractiu. | 08299-26 | Antiga parròquia de Santa Maria de la Baells | L'aprofitament de l'aigua de Martins de ben segur és d'època medieval. La seva aigua permetia fer funcionar el petit molinet de Martins, el Molí de la Sala i Serradora de la Baells respectivament, però en èpoques diverses. Tanmateix, la canalització i embassament de l'aigua en sentit transversal, que desvia el seu curs vertical, més o menys natural, és força recent. L'actual infrastructura data de 1934, quan Teodor Miralles va construïr una central hidroelèctica que n'aprofitava l'aigua. La central es trobava prop del curs del riu Merdançol i actualment resta negada per les aigües del pantà de la Baells. La central ja deixà de funcionar abans de la construcció de l'embassament i, des de llavors, la canalització i la bassa es varen mantenir amb altres finalitats, sobretot pel proveïment d'aigua a les cases properes. Davant de les secades dels darrers anys, l'Ajuntament de Vilada també va plantejar fer arribar l'aigua fins al nucli urbà, però el projecte va ser posteriorment desestimat. | 42.1329900,1.8944300 | 408630 | 4665134 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72402-foto-08299-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72402-foto-08299-26-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment existeix un litigi per la propietat entre els propietaris de La Sala (Ramon Orriols Puigcasas) i del Molí de La Sala (Ramon Rotllan Olivella). | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||||
| 72403 | Font de les Eres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-eres-0 | SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XX | Potser seria necessari netejar una mica la vegetació de l'entorn. | La Font de les Eres queda arraconada en una petita vall, que forma el Torrent de la Font del Vidrier. L'aigua de la Font de les Eres probablement resulta de l'acumulació en aquest torrent d'altres petits afluents i té un característic regust sulfurós. El brollador de la font queda enfonsat a un metre aproximadament de la resta del sòl. S'hi arriba descendint uns graons de pedra, que formen un espai quadrat. L'aigua és en bona part sulfurosa. A tocar de la font hi ha una petita construcció moderna, en la qual es resguarden els aparells i instruments necessaris que permeten bombar aigua cap a les Eres de Vilada. Part de l'aigua que surt de la font és canalitzada cap a una profunda bassa d'obra, que després s'utilitza per regar alguns horts propers. Pot arribar-se fins a molt a prop de la font amb un vehicle tot terreny, però els darrers metres cal rematar-los a peu. | 08299-27 | Torrent de la Font del Vidrier. Entre els Erms i Les Eres de Vilada | L'aigua de la Font de les Eres de ben segur és aprofitada des de temps molt pretèrits, encara que no l'hem pogut documentar fins a l'època moderna. Al segle XVIII apareix en múltiples descripcions del mas les Eres de Vilada, sobretot en capbreus. Segurament en aquest mateix període es va intensificar a l'indret el conreu de productes hortícoles, aprofitant l'aigua i la humitat de l'indret, creant-se així l'Horta de les Eres. Actualment aquests horts encara es treballen. L'any 1965 es col·locà una bomba al costat de la font per tal de fer arribar aigua a les Eres de Vilada. | 42.1430400,1.9309600 | 411663 | 4666211 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72403-foto-08299-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72403-foto-08299-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72403-foto-08299-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | En les èpoques de secada hom fa algunes restriccions de l'aigua que hi brolla. | 98|119|94 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72404 | Diada de l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-lonze-de-setembre | SOCA (1995: s. p). | XX | D'ençà que la festa es comença a celebrar ha sofert alguns canvis, però ha mantingut sempre la seva significació i els actes principals. La festa s'inicia el matí del dia 11 de setembre al nucli urbà, on es troben tots els participants. Una vegada congregats els que hi prenen part, marxen amb cotxe fins als planells propers al Pont del Climent. Des d'aquell punt es camina durant almenys una hora i es puja fins al Serrat de Migdia, on es renova la senyera que s'hi ha col·locat l'any anterior. Al capdamunt del Serrat de Migdia hi ha també una imatge de la Mare de Déu de Montserrat i un bloc de paper on signen algunes persones. Una vegada reposada la senyera, hom llegeix alguns poemes i es canten alguns himnes. Fet això es tiren onze petards i la gent comença a descendir fins a arribar altra vegada als planells del Pont del Climent. La celebració ha viscut alguns canvis d'ençà que es va iniciar. Actualment els petards ja no es tiren al capdamunt de la muntanya sinó que es llancen des del nou camp de futbol per motius de seguretat. Per altra banda, inicialment, des del Pont del Climent, la gent que volia, s'arribava a la Serra, on s'obsequiava els participants amb un dinar que costejava l'Ajuntament i alguns comerciants. I en acabat el dinar, se solia fer ball al poble. Actualment, el dinar, que sempre ha estat una arrossada popular, és costejat per l'Ajuntament i s'ofereix al Local Cultural. | 08299-28 | Serrat del Migdia, Planells del Pont del Climent i la Serra. | La festa es començà a celebrar el 1980, organitzada pel primer ajuntament democràtic, i per tal de celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Inicialment només es pujava al Serrat de Migdia per col·locar i renovar la senyera, potser recordant altres temps, quan les senyeres només resistien cert temps col·locades en llocs de difícil accés. De fet, ja no era el cas, el 1980, però la festa adquirí una significació especial. Més tard, es van incorporar altres elements a la festa com la lectura de poemes o la cantada d'alguns himnes i cançons. El 1985 es van començar a tirar els petards a dalt del Serrat de Migdia, però actualment això s'ha hagut de traslladar al nucli urbà, pel perill d'incendi que comportava. El dinar i el ball també són actes introduïts posteriorment, però actualment encara se celebren i són els més concorreguts. L'any 2000 l'Associació Conèixer Catalunya hi pronuncià una conferència entorn de l'11 de setembre, però l'assistència de públic va ser poc nombrosa. Entre els anys 2012-18 fruit de les grans mobilitzacions i manifestacions convocades per l'Assemblea Nacional Catalana, ha baixat la participació, sobretot al dinar. També s'ha repartit durant molts anys un adhesiu commemoratiu de la diada. No obstant això, el trasllat al centre del poble, ha millorat l'accessibilitat per molta gent que tenia dificultats per pujar al cim, i s'ha traspassat la idea d'aplec posterior a la caminada a un dinar popular per la diada de l'11. | 42.1372300,1.9311000 | 411666 | 4665566 | 1980 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72404-foto-08299-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Hi ha alguns actes com el dinar o el ball que no sempre s'han fet en els mateixos indrets, però darrerament s'han celebrat en els llocs esmentats suara. Cal dir, que s'ha convertit en una de les festes més actives i amb més participació del poble. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72405 | La Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-coromina-2 | SOCA (en curs: s. p). | XVI-XX | És una masia tradicional de la zona. La planta és rectangular, molt regular. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos havien estat tradicionalment utilitzats com a estables, però ara ja no s'utilitzen per a aquesta activitat. La primera planta feia i fa la funció d'habitatge i les golfes s'han fet servir sempre com a graner i eixida. La teulada és a dues aigües, encarada de nord a sud. La façana principal és la de la part de migdia. En aquesta façana hi podem observar unes tres obertures per planta. Els elements més importants són: l'única porta d'entrada, rematada amb una gran llinda de pedra, i la balconada central de la segona planta, acabada amb un arc de mitja volta adovellat, que sembla força modern. La resta de façanes no presenten massa interès. La masia ha estat dedicada fonamentalment a les activitats agropecuàries que li són pròpies. Amb el pas del temps s'han construït moderns edificis de maons a redós de la casa, ja sigui de forma totalment adossada, com aixecats a uns metres, que cada vegada més han anat amagant la fesomia típica de la casa. | 08299-29 | Sector nord-oest | Les activitats humanes de ben segur s'han portat a terme a la Coromina des de temps molt reculats. El topònim 'coromina' pot referir-se als habituals condominis d'època medieval, però també a camps de secà i a quintanes. Tot i això, la primera menció explícita de l'indret no l'hem trobat fins al segle XVI, concretament el 1546, quan Joan Viladomat va arrendar unes terres a Janot de Roset. Les terres arrendades anaven 'fins al molí qui va a la Coromina, no passant, emperò, del dit torrent envers la Coromina'. Durant la resta del segle XVI i al llarg del segle XVII el silenci de les fonts respecte del lloc és total. A mitjan segle XVIII, a la recanació cadastral de 1766, ja hi ha una clara referència de la Coromina com a mas. L'esment, però, és en una de les afrontacions del mas Viladomat i res més es diu de la Coromina. Durant el segle XIX i primers anys del segle XX el mas la Coromina va ser objecte de múltiples transaccions i passà amb molta rapidesa d'uns propietaris a uns altres (Soler, Miralles, Comellas...). Els Comellas van ampliar el nombre de terres en direcció nord, fins a arribar al castell de Roset, del qual també són propietaris. Actualment la Coromina és de la família Comellas, la qual hi porta a terme activitats agràries, ramaderes i silvícoles. | 42.1366200,1.9194700 | 410704 | 4665510 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72405-foto-08299-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||||
| 72406 | Pont del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-climent | ELIZONDO (1996: s. p). SALMERÓN (1990: 259-260). | XX | Serien convenients revisions periòdiques, especialment en els desguassos d'aigua. | És un pont d'uns 50 metres de longitud, per 3 d'amplada i amb una alçada sobre el nivell de l'aigua d'uns 20 metres. És situat sobre el riu Margançol i ajuda a salvar el pas cap al monestir de la Portella. Està situat en un terreny rocós amb un pendent molt accentuat. Té un sol arc, molt rebaixat, format per formigó vist on poden observar-se perfectament les empremtes de l'encofrat. L'arc i la fàbrica del pont són de carreus de pedra calcària collats amb morter de calç. Els ampits que delimiten la caixa del pont queden diferenciats exteriorment de la fàbrica d'aquest; formats per dues capes, una en contacte amb la fàbrica del pont, amb carreus irregulars de forma i mides, i una altra que constitueix la part superior de l'ampit, amb presència de còdols i coronada amb pedres de major mida i forma irregular. Els ampits estan arrebossats amb morter en tota la cara interior i només per la part superior de la banda exterior. | 08299-30 | Antiga parròquia de Gardilans | La denominació de Pont del Climent no és en va, ja que fou construït pel contractista de Vilada Climent Simón Aguilar, entorn de l'any 1930. Climent Simón es dedicava sobretot a massives activitats de tala forestal, que també comportaven el ròssec, el transport i l'emmagatzematge de la fusta. El Pont del Climent va ser construït juntament amb altres infraestructures, com el telefèric de Castell de l'Areny, per portar a terme aquestes activitats. El telefèric de Castell de l'Areny va ser projectat per l'enginyer portuguès José Ogando i, possiblement, també va ser ell qui va idear el Pont del Climent. El Pont del Climent permetia superar la vall del riu en les tasques d'extracció d'arbres tallats, però l'indret havia estat lloc de pas a peu des de feia segles, sobretot per anar al monestir de la Portella i a la Quar. Tanmateix, cap dels documents consultats, sobretot els padrons de finques, no informen de l'existència d'un pont en aquest indret abans de 1915. Per aquest motiu no compartim les datacions que alguns tècnics han volgut atribuir-li (concretament dels segles XVI-XVII). El pont va ser construït al primer quart del segle XX, des de llavors s'ha utilitzat per múltiples activitats, però sobretot pel pas de vianants. El 1998-1999 va ser objecte de millores, gràcies a un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona. | 42.1294500,1.9414800 | 412513 | 4664691 | 1930 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72406-foto-08299-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Climent Simón Aguilar | Recentment, gràcies a un conveni signat entre l'Ajuntament de Vilada i la Diputació de Barcelona, s'ha pogut realitzar una actuació sobre el pont, que ha consistit en la seva millora i condicionament global. S'han intentat evitar, sobretot, els punts d'erosió i deteriorament progressiu i el consegüent perill que suposava per als vianants. Malgrat tot, s'hi ha col·locat unes baranes metàl·liques que n'han desvirtuat el seu aspecte originari. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||
| 72407 | Pont del Doro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-doro | XX | L'aigua de l'embassament erosiona progressivament tots els seus elements, sobretot en les continues pujades i baixades de nivell. | El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana. | 08299-31 | Sector sud-oest | La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte. | 42.1273300,1.9260400 | 411234 | 4664472 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||||
| 72408 | Bosc del Metge Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-metge-soler | BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2017. No publicat. | XX | L'estat de conservació dels espècimens naturals és bo. A Mitjans dels anys 2000 s'havien degradat moltíssim els camins, els bancs i els marges empedrats. No obstant això, l'Ajuntament va arribar a un conveni amb la propietat i s'han efectuat algunes actuacions d'arranjament dels espais. S'ha instal·lat alguns travessers de fusta als camins que n'eviten l'erosió i l'aparició de reguerons. També s'han arranjat alguns dels bancs que es trobaven en mal estat, per bé que hi ha esllavissades que continuen sense arranjar-se, sí que s'ha retirat les que cobrien el camí principal. | El Bosc del Metge es troba en un turó allargassat, prop del nucli urbà de Vilada. En ell s'hi poden observar un bon nombre d'arbres, sobretot de fulla perenne, que no són propis de la zona, sinó que hi van ser introduïts artificiosament, la majoria damunt d'antics camps de conreu i pastures. En algun indret poden encara observar-s'hi les típiques barraques utilitzades pels pagesos per guardar-hi eines i altres utensilis. Un ample camí de ronda permet vorejar tot el turó, que al seu torn queda intercomunicat per camins secundaris. Alguns corriols també permeten arribar a algunes cases disseminades, com a cal Manel, cal Riera o Cal Teixidor. Successivament hom hi va trobant bancs de pedra i altres espais conscientment adaptats per al repòs i el lleure. Els vorals de molts camins són flanquejats per marges curosament empedrats. Es tracta d'un important punt de trobada i de passeig per a la gent del poble i també de fora. | 08299-32 | Sector nord-oest | Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar. En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble. | 42.1333100,1.9258300 | 411225 | 4665136 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72408-foto-08299-32-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Àngel Soler i Daniel | A mitjans dels 2000 es van tallar uns grans xiprers a l'indret que donava entrada en aquest espai. La tala es va efectuar no arran, sinó a mitja alçada, cosa que ofereix molt mal aspecte. També es va arreglar part dels camins interiors i s'hi va col·locar una font ornamental de pedra a la plaça central. Posteriorment, també s'ha millorat els bancs del punt panoràmic situat sobre les cases de Cal Felip i Cal Riera. Les vistes de l'embassament de la Baells, el Picancel i la serra de Queralt són immillorables. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72409 | La Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ferrera | SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XIX | Tot i que els elements estructurals no perillen, hi ha parts força deixades, com l'arrebossat d'algunes parets i la vegetació del jardí. | La casa de la Ferrera és de les més emblemàtiques de Vilada, entre altres coses per trobar-se molt a prop del nucli urbà. Al cos més antic de la casa, de planta rectangular, s'hi ha anat afegint altres cossos en època moderna. La casa és formada per uns baixos, als quals es sobreposen dues plantes superiors i unes golfes. El que abans era un habitatge unitària ara s'ha convertit en diversos pisos. El conjunt, en general, presenta elements força interessants, però d'èpoques molt diverses. A la part de llevant, cal remarcar les dues voltes de mig punt que rematen les obertures de la balconada. A migdia, hi ha una gran eixida als baixos, formada també per diverses arcades, però d'època ja més moderna. No obstant això, l'element més significatiu és la torre que s'aixeca en una de les cantonades, entre la façana de llevant i la de migdia. La torre és de planta quadrada, amb unes robustes parets de pedra que a mitja alçada es converteixen en parets de maó. Al capdamunt de la torre, hom hi pot veure tres petites finestres a cada façana, totes elles en arc de mig punt. La teulada de la torre és de teula aràbiga, a quatre vessants. L'element més interessant de la torre són els caps de biga que sostenen la teulada, car en l'extrem d'alguns d'ells hi són esculpits rostres humans. Les edificacions situades al voltant de la casa són reaprofitades d'altres èpoques, com la pallissa, però algunes d'elles han estat transformades de forma medievalitzant. Els arcs de la pallissa, per exemple, s'han remodelat imitant unes arcades gòtiques. Davant de la casa, per la banda sud, s'hi obre un ampli jardí. En ell s'hi ha instal·lat taules i bancs de caràcter modernista. El patí també és ple de parterres amb vegetació decorativa. Enmig dels parterres s'hi aixequen alts xiprers, alguns d'ells modelats a partir de contínues podes. Dissortadament, fa poc temps s'ha dividit el pati en dos espais amb un mur d'uns 2 metres d'alçada, que espatlla la concepció inicial del conjunt. Sembla que a l'interior es conserven materials d'interès, com el mobiliari i les ceràmiques, ambdues coses de tall modernista. | 08299-33 | Nucli urbà, plaça Església, s/n | No hem trobat referències d'aquesta casa fins al segle XVIII. Aleshores trobem la casa i les terres contigües en mans d'Antoni Viladomat, un terratinent de Berga. L'extensió de la finca segurament era superior a l'actual, ja que a la recanació cadastral de 1766 es donaven com a afrontacions: el mas Sant Miquel, la Coromina, la Rectoria i terres del Soler. El cadastre també fa referència als seus horts, cultius i arbres fruiters. La finca sembla que va desenvolupar sempre activitats agropecuàries, fins que a començaments del segle XX la va adquirir l'empresari i contractista Teodor Miralles i Soler. Miralles va portar-hi a terme les transformacions més importants, fins a donar-li l'aspecte actual. Tot i que per una banda la casa actuava com a residència d'una família benestant, per altra banda també serví com a magatzem i oficines de moltes de les activitats empresarials que realitzava la família Miralles, per la qual cosa mai s'acabà de definir d'una manera concreta. Sembla que el projecta inicial, ideat pel mateix Teodor Miralles, no s'ha pogut acabar de realitzar. Actualment, s'ha adaptat com a segona residència. En algunes parts s'hi han realitzat obres de millora i condicionament, però altres evidencien el seu estat de deixadesa. | 42.1373900,1.9280600 | 411415 | 4665587 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72409-foto-08299-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La casa ha estat objecte de múltiples reformes, algunes sense massa èxit. Tot fa pensar que el projecte inicial, que pretenia convertir l'antiga casa pairal en una espai senyorívol, mai s'ha portat a terme en la seva totalitat, sinó que ha quedat a mig fer. Recentment s'han arranjat els murs de contenció del pati. Actualment la casa està dividida en dos habitatges independents, al qual s'accedeix utilitzant cada un l'accés pertinent est o oest. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72410 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras-1 | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. GENERALITAT (1996: 151).</p> | L'estat de conservació és bo, però caldria controlar i delimitar el transit rodat, sobretot a les motocicletes, que causen importants erosions en els camins tradicionals. També seria convenient planificar i ordenar al màxim l'activitat silvícola, per tal que sigui compatible amb la seva conservació. | <p>Es tracta d'un singular massís pre-pirinenc, situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'Alt Berguedà, i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. És un espai representatiu, geològicament, dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé en algunes parts, són més abundants els sediments eocens i paleocens (gresos i conglomerats). Els vessants meridionals són força abruptes, mentre que els septentrionals són més suaus. La seva considerable amplitud altitudinal, en un espai relativament petit, permet enriquir la seva diversitat. L'espai és interessant en la seva estructura geomorfològica i per la presència d'alguns elements d'interès biològic. Els vessants de la serra i les seves valls internes presenten l'acció típica dels paisatges del Pre-pirineu: alzinar fragmentat, rouredes i pinedes. A les obagues també hi trobem fagedes amb sotabosc de boix, aquestes poc freqüents a l'Alt Berguedà. Tot i no ser un espai amb grans alçades, també compta amb prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Hi destaca sobretot la presència de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie rara al país i protegida per la legislació a Catalunya. També hi són molt representades les comunitats rupícoles de mitja muntanya calcària, que són un conjunt d'espècies relictuals. La fauna de la Serra del Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom hi troba espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, tot i que conserva moltes espècies de gran interès com el cérvol. La Serra del Catllaràs ocupa un total de 5605 hectàrees, entre el Berguedà i el Ripollès, només 217 hectàrees afecten el terme de Vilada, concretament a la zona de Sobrepuny, Picamill i de la Creu de Roset.</p> | 08299-34 | Sector nord-oest | <p>La Serra del Catllaràs ha estat sempre un espai completament lligat a l'activitat humana de la zona. La documentació dels segles X i XI ja ho deixa ben palès: camins, estrades, artigues, masos... En aquesta època el territori ja estava completament delimitat i qualsevol accident geogràfic quedava consignat a la documentació amb un topònim o l'altre. En aquest espai s'hi poden documentar molts llocs habitats. Durant la resta de l'època medieval i fins a l'actualitat l'activitat antròpica a la zona ha anat en augment i s'ha diversificat. A començaments del segle XX s'hi van portar a terme activitats mineres. Darrerament també és un lloc de lleure: escalades, rutes a peu, investigació... Però bàsicament manté el seu caràcter d'explotació forestal. El caràcter eminentment silvícola de l'espai fa que d'acord amb l'article 10 de la Llei 6/1988 forestal, dins del seu àmbit hi hagin de tenir prioritat la redacció de plans de producció forestal. Darrerament s'ha inclòs dins del Pla Especial d'Interès Natural. Des de 1985 també s'intenta promoure la inclusió de boscos mixtos amb la reintroducció de l'avet i per la protecció de moltes espècies florals (arts. 9 i 10, Llei 12/1985, d'espais naturals).</p> | 42.1372200,1.9311000 | 411666 | 4665565 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72410-foto-08299-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72412 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-8 | SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | L'estructura bàsica no perilla en absolut, però l'entorn presenta un estat de degradació i deixadesa força gran. | És una de les cases pairals més grans del municipi. L'edifici central és un bloc compacte de planta rectangular, amb la teulada a dues aigües i encarada d'est a oest. Té una alçada de dues plantes, on cal sumar els baixos i les golfes. Als baixos hom hi troba els estables, als quals només es pot entrar per la part sud. Davant dels baixos hi ha un petit cortal, al que els amos es refereixen com a barri, al qual s'accedeix a través d'un portal semicobert. L'estructura murària del cortal està molt ensorrada. A la primera i a la segona planta, que s'utilitzen com a habitatge, s'hi entra per l'era. La segona planta és fruit d'una ampliació molt recent. L'era es troba al nord, entre la casa i una gran pallissa. La casa no presenta elements rellevants. Les obertures són molt petites, la majoria són finestres, i les llindes són de fusta i molt simples. A redós de la casa s'hi aixequen altres edificacions, sobretot coberts destinats a les activitats agràries i ramaderes de la finca, però tots ells semblen molt moderns. Actualment la casa està dividida en dos habitatges. La façana nord delimita aquesta separació la posició del pou artesià, al qual només s'hi pot accedir des de l'interior de la casa. | 08299-36 | Sector sud-est | La primera menció del mas el Prat és de l'any 1346. En el document on és consignada la notícia, Maria de Prat Jussà i el seu marit Arnau bescanviaven unes terres amb Ròmia de Prat Sobirà i el seu marit Pere. L'operació es va fer per tal de racionalitzar millor ambdós patrimonis. De retop això ens fa pensar que el mas Prat, que en aquest document correspon al mas Prat Jussà, és molt anterior, possiblement d'abans del desdoblament dels masos dels segles XII i XIII, però malauradament no en tenim notícies certes. El document de 1346 fa una veritable descripció del paisatge de la zona: basses d'aigua, canalitzacions, camins, camps... Cosa que ens mostra l'arrelament de moltes activitats humanes. L'inicial domini directe que els Prat Jussà tenien sobre el seu mas va passar més tard a l'abat de Sant Pere de la Potella. A partir del segle XV hem d'anar a cercar la major part de referències del mas entre la documentació portellesa. El 1437 trobem a Bartomeu del Prat de Vilada en una confessió col·lectiva de terres del monestir. Durant els segles XVI i XVII trobem els Prat en molts documents, sobretot de caràcter notarial, però les mencions explícites de la casa són molt esporàdiques. Més aviat apareixen arrendant les seves terres meridionals, en direcció a les Canals de Sant Miquel, per la pastura de bestiar, ja que aquestes no són aptes pel conreu. Les terres de la part més septentrional del mas si que eren conreades. La recanació cadastral de mitjan segle XVIII hi esmenta una gran extensió de cultius i moltes espècies conreades, però aleshores el mas ja no es trobava en mans dels Prat, sinó del terratinent Antoni Bergafeta de Berga. Durant el segle XIX també varen tenir lloc alguns canvis en la titularitat de la propietat. Els actuals propietaris són la família Vilalta, que en treballen les terres i practiquen activitats ramaderes. | 42.1337800,1.9318600 | 411724 | 4665182 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72412-foto-08299-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Una inspecció acurada als baixos, segurament permetria endevinar vestigis de les estructures primitives, d'època medieval. És interessant una creu gravada en una llosa que fa funcions de graó a les escales per accedir al barri. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72413 | Font del Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vidrier | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia : guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN | Convindria que tan el propietari com les institucions corresponents vetllessin per mantenir la font en condicions, especialment pel que respecta a la seva neteja. | La Font del Vidrier es troba a la riba esquerra del torrent del mateix nom. El brollador, d'aigua potable, és a uns dos o tres metres del torrent i ha estat convenientment arranjat. Hom ha condicionat, al costat del sortidor, alguns bancs per poder seure. La zona és al solell, però la vall on es troba és força profunda i la vegetació s'assimila més a la d'un indret bac: bosc mixt de pinasses i caducifolis amb un sotabosc bàsicament format per boixos. L'indret és tranquil i molta gent, sobretot de Vilada, aprofita per anar-hi a buscar aigua i reposar-hi una estona. Paral·lel al torrent i en direcció descendent s'obre un camí que permet arribar, després d'uns centenars de metres, a la Font de les Eres. Entre la font i el camí, poden observar-s'hi les restes d'unes senzilles construccions, la datació i la finalitat de les quals és difícil de determinar a simple cop d'ull, però que en tot cas no semblen molt antigues. En direcció ascendent el camí permet arribar a la masia de Comelles, ja en terme de Castell de l'Areny. | 08299-37 | Sector nord-oest | Tot i que l'activitat antròpica en relació a la font probablement és antiga, no n'hem trobat referències documentals. Els detallats capbreus del segle XVIII i els padrons de finques del segle XIX no l'esmenten. Però el topònim, relatiu al vidre i/o a la seva fabricació, i les indeterminades construccions properes sí que ens fan sospitar un ús bastant pretèrit, tanmateix difícil de datar. Sí que sabem, però, que a començament del segle XX la font s'havia convertit en un indret força concorregut, sobretot pels primers grups d'estiuejants que arribaven a Vilada. Algunes fotografies antigues ens ho acaben de confirmar. Fou arranjada parcialment l'any 1966 segons se'n desprèn de la inscripció feta al morter sobre el broc d'aigua. L'obertura d'una pista forestal a començament dels anys 1990 va fer desaparèixer el camí tradicional i, durant algun temps, l'aigua també deixà d'arribar al brollador. Més tard, l'indret s'arranjà parcialment. Actualment, es força visitat, sobretot per gent que hi va a buscar aigua. L'aigua de la font és molt apreciada pels veïns del poble, i hom li atribueix propietats saludables. | 42.1508100,1.9307200 | 411654 | 4667074 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72413-foto-08299-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72413-foto-08299-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'indret es va veure molt afectat per l'obertura d'una pista forestal, que va fer desaparèixer pràcticament la totalitat del camí i que va malmetre seriosament l'aqüífer. Per ara sembla que les aigües subterrànies han tornat a un curs normal i de la font torna a sortir aigua, que s'ha fet analitzar i és potable, però l'atractiu camí primitiu ja és irrecuperable. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||||
| 72414 | Molina de la Peçola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/molina-de-la-pecola | SOCA (en curs: s. p). | XV-XVII | Hi ha el perill que alguna riuada sobtada no acabi destruïnt els pocs elements que es conserven. | Actualment la infraestructura resta enrunada. Es troba a la riera de Vilada, en un indret força pla, que permetia embassar l'aigua amb facilitat. L'edifici en qüestió es troba a la riba dreta. Actualment només en resten alguns fragments dels murs, corresponents, alhora, amb part dels murs de la resclosa. Pensem, per tant, que solament alguns dels murs eren de pedra i que la resta de l'estructura era composta per posts de fusta, amb una coberta que protegia els aparells de la intempèrie. La resclosa era de pedra per la part de ponent, la més propera a l'edifici, però la resta era de fusta i devia tenir una alçada bastant considerable, segurament de més d'1,5 metres. Així es dedueix dels forats excavats a la roca que travessen tota la riera. N'hi ha uns vuit i són d'uns 20 a 25 centímetres quadrats per uns 30 de profunditat. Són molt ben excavats i polits. En alguns encara hi ha fragments de les posts que s'hi van estampir. A aquestes posts verticals s'hi col·locaven taulons, llistons i lloses de forma perpendicular que dotaven la resclosa d'una gran consistència. En aquest lloc s'aprofitava la força de l'aigua per serrar fusta, però a banda dels elements descrits, a la pocs metres a la llera oest de la riera, s'observa encara les restes d'una gran bassa completament coberta de vegetació. De fet, la vegetació dificulta molt l'accés a l'indret. | 08299-38 | Sector nord-est, La Peçola | El 27 de maig de 1439, Guillem de la Canaleta, de Sant Sadurní de Malanyeu va haver d'acudir a la justícia baronial per poder cobrar 49 sous 6 diners que havia deixat a Pere Joan Peçola 'per 'operare et edificare dictum molendinam [...] quod possit serrare', és a dir, per poder obrar i edificar dita molina, que pogués serrar. No hi ha dubte, que el topònim 'molina', fa referència a infraestructures creades per tallar fusta i no per moldre. Segurament des d'aquesta data la molina s'utilitzà per treballar i tallar fusta, primer del mas Peçola, aleshores molt ampli, i posteriorment d'altres finques. Durant els segles XVI-XVIII les referències a la molina són poques, però segur que seguia funcionant, encara que cada vegada menys. Al segle XVIII, com la resta de les propietats dels Peçola, passà a mans dels Piques de les Eres de Vilada. Segurament va ser a finals del set-cents que la molina va deixar de funcionar, coincidint amb una època de restriccions en la tala de fusta a la zona per part de les autoritats borbòniques. Aleshores apareix en molts capbreus, però ja només com a punt de referència o com a límit en algunes descripcions espacials. Tot fa pensar que llavors ja no funcionava i les instal·lacions es van anar degradant. | 42.1419900,1.9384400 | 412279 | 4666087 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72414-foto-08299-38-1.jpg | Inexistent | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Pere Joan Peçola | Seria interessant netejar una mica la vegetació per poder obtenir una planimetria i unes fotografies d'aquestes restes, uns dels pocs testimonis al municipi de l'anomenada tecnologia medieval. | 94|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||
| 72415 | Font de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larc-1 | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. (2003): Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. BCN BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat. | XX | Seria convenient no abandonar les inspeccions periòdiques que es fan de les canalitzacions i del camí. | La Font de l'Arç es troba al costat d'un rierol que aprofita algunes torrenteres provinents de les Collades de la Clusa i de Sobrepuny. Generalment, pel rierol baixa molt poca aigua i només en èpoques força humides l'aigua hi discorre amb certa normalitat. La font es troba a la vessant d'una muntanya que dóna al solell i la vegetació dels entorns es compon de pinassa i de roures, amb un sotabosc de boixos i garrigars. Actualment la font no brolla en èpoques de secada, atès que l'aigua és conduïda per mitjà de canonades fins al poble de Vilada, on s'aprofita com a aigua potable. La font, doncs, s'ha convertit en un mer sobreeixidor, d'on només surt aigua quan aquesta hi circula amb excés. Enmig del tram per la qual és conduïda al poble de Vilada, prop de la masia de Roset, també s'hi ha construït un dipòsit per utilitzar en cas d'incendis forestals. El camí que mena a la font des de sobre la masia de Roset té un gran atractiu. Segueix les canalitzacions, soterrades a la major part de llocs, i com aquestes passa per una foradada, d'uns 6 o 7 metres, i també per diverses palanques alçades respecte del sòl natural. En alguns indrets el desnivell és força elevat. També s'hi poden observar diversos murs de contenció de pedra seca, on els carreus són disposats amb molta cura. | 08299-39 | Sector nord-oest | La Font de l'Arç possiblement es correspon a la que la documentació del segle XVIII cita en aquest indret com a Font de la Noguera, però no tenim prou notícies per poder-ho assegurar. En qualsevol cas, es tracta d'una font d'origen natural que des de fa anys és aprofitada pels pobladors del terme. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada, car segons els tècnics l'aigua era -i és encara- de molt bona qualitat. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada, coneguda encara ara com la Mina de l'Aigua. Des de llavors l'aigua de la Font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població. Per aquest motiu les canonades i el camí han estat arranjats en diverses ocasions. Les modificacions més importants van tenir lloc cap a 1970, però recentment se n'hi han realitzat altres. En el treball de Botella MR ens descriu que durant la dècada dels anys vint del segle XX, es va electrificar el poble i també es va fer la conducció de l'aigua des de les fonts de l'Arç i les Fontanelles. Aquí torna a aparèixer la família Miralles, en Teodor Miralles fill va ser l'empresari i artífex d'aquestes obres, també portà la llum a Borredà i durant molts anys l'esmentada família varen ser els propietaris de l'empresa que donava aquests dos serveis, cobrant els cànons corresponents. | 42.1522500,1.9132300 | 410211 | 4667252 | 1927 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler | Potser caldria assegurar un pas mínim d'aigua cap al sortidor de la font, ja que en algunes èpoques tota la que hi arriba és conduïda cap al poble. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72416 | Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pradell | SOCA (en curs: s. p). | XV | La casa ha estat restaurada recentment i mostra molt bon aspecte, sobretot pel respecte que hi ha hagut de l'estructura original i la utilització de materials. | Pradell és una gran casa pairal. L'edifici principal, actual residència dels propietaris, és de planta rectangular, amb una coberta de teula aràbiga a dues aigües i amb la biga carenera encarada de nord a sud. Es compon d'uns baixos, dues plantes superiors i unes golfes. Com la major part de masies de la zona, té els baixos destinats a l'estabulació de bestiar i els pisos superiors es fan servir d'habitatge. La portalada principal conserva una gran llinda de pedra a sobre la qual hi ha un petit arc de descàrrega, que substitueix una gran arcada de la qual encara se'n conserva l'arrancament, i a la que veiem incisa la data 1816 flanquejant la marca de la creu i cornamenta de boc de Casa Pradell. A la segona planta, per la façana de migdia, hi tenia una arcada de grans dimensions, que s'ha mig tapiat i s'ha convertit en una galeria vidriada. La resta d'obertures són petites, però molt sòlides i robustes. La majoria corresponen al segle XVIII i tenen les llindes i els muntants de pedra. El conjunt de la façana ha estat restaurat recentment respectant materials i els acabats de l'edifici tradicional, inclòs l'arrebossat de calç original. L'interior conserva el seu caràcter tradicional per bé que s'ha adaptat a la modernitat dels nous temps. La casa, disposa alguns elements que s'emmarquen dins els espais habituals de treball tradicional de la masia catalana que són destacables per la qualitat i l'harmonia del conjunt. Així doncs al voltant de la façana sud, trobem el barri caracteritzat per un terra enllosat, però sobretot, de pedres de gairell. El barri, tancat, està envoltat pel sector sud per una gran nau de principis de segle XX amb coberta de teula a doble vessant i el carener d'est a oest. La nau tenia funcions de cort de porcs i fusteria. Aprofitant el desnivell del terreny el femer es va construir sota el nivell de les corts mitjançant una gran volta de pedra. L'accés al femer es fa per la façana oest la qual està decorada per un arc de pedra de molt bona qualitat, i un finestró i òcul de maó. Al costat de l'edifici principal s'hi aixeca una altra caseta, d'estables, planta baixa i pis, molt més moderna i sòbria, la masoveria de Pradell. La façana nord disposa d'una entrada secundària situada sobre unes escales de pedra i al costat del pou de la casa. Aquest accés directament s'obra al pis de la casa, al qual s'hi ha afegit una petita ampliació d'època moderna. Darrere de la casa hi ha un altre espai de gran qualitat: el conjunt l'era i la pallissa. L'era està completament enrajolada i s'ha regularitzat el terreny mitjançant un petit mur de contenció elevat al sector sud. Al sector nord de l'era està completament tancat per la pallissa, la qual disposa d'un adossat amb funcions de cobert al seu costat oest. La pallissa disposa de dos nivells interiors fets per un terra enfustat, per bé que només té una gran obertura feta mitjançant un arc. La coberta és a doble vessant amb el carener orientat de nord a sud. | 08299-40 | Antiga parròquia de Gardilans | Les notícies del mas Pradell de Gardilans apareixen ja a mitjan segle XV, però de forma molt esparsa. L'octubre de 1438 trobem a Galceran de Pradell signant els capítols matrimonials de la seva filla Margarida, que havia de maridar amb Bernat Gaig, sastre de la Pobla de Lillet. A Galceran de PA partir del segle següent les notícies que tenim dels Pradell comencen a ser molt més freqüents a la documentació. Per una banda, en els llevadors de censos del monestir de la Portella, que en tenia el domini directe, i, per l'altre, a la cort del batlle de Palmerola. Les notícies provinents de la cort del batlle es deuen a les relacions amb els veïns, que no sempre van ser cordials. Veiem enfrontaments sobretot amb els tinents de masos de Borredà, com els Capdevila, pel dret a empriuar a Gardilans. Amb alguns d'ells es van establir autèntiques bandositats, que es van anar acabant a mesura que disminuïen els terrenys comunals. D'altra banda, la documentació també deixa veure les relacions endogàmiques que es van mantenir amb les cases veïnes (el Soler, Casa Sant Pere, les Eres de Gardilans...). A mitjan segle XVIII el patrimoni dels Pradell ocupava àmplies extensions de territori. Encara que de forma fragmentada, tenien terres a les parròquies de Borredà, la Quar i Sant Joan de Vilada. A partir de la segona meitat del segle XVIII les terres de Pradell van anar disminuint, en favor d'altres propietaris. Actualment, la família Soler, que hi resideix des del segle XVIII encara viu al mas, però l'explotació d'aquest ja no la fan de forma directa. | 42.1362600,1.9604100 | 414087 | 4665428 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72416-foto-08299-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72416-foto-08299-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72416-foto-08299-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La pallissa potser és l'element més característic d'aquesta masia, sobretot per les seves enormes dimensions. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72417 | Molí de Ballestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-ballestar | AADD (1994: 186). SOCA (en curs: s. p). | XVIII-XIX | Tot i que l'estat de conservació és bo, la deixadesa de la vegetació de l'entorn denota cert abandonament. | Es tracta d'un casal moliner situat a la riba esquerre de la riera de Vilada, a tocar del terme de Castell de l'Areny i molt a prop del veïnat de Sant Ramon. L'edifici té una planta més aviat quadrada, amb dos pisos d'alçada i golfes que es sobreposen als baixos, antigament utilitzats com a obrador del molí. La teulada és de teula aràbiga, amb les aigües a dues vessants i orientada de nord a sud. La construcció en general és força moderna, però és molt sòlida. Com acostuma a ser freqüent les obertures més petites es troben al bac, mentre que al solell ja són més àmplies. Tanmateix, cap d'elles presenta una rellevança especial. Destaca la llinda de fusta de la porta d'entrada on hi ha incís la data 1775. A l'entorn de la casa poden encara veure's les antigues infrastructures propies del molí, com la bassa i les canalitzacions, emperò ara ja no són utilitzades. L'interior ha estat adaptat a la modernitat i s'han perdut molts dels elements originaris, però encara es conserven alguns dels elements propis del molí. Un dels trets més característics d'aquest molí és el petit pont o palanca que permet salvar l'aigua de la riera de Vilada per passar d'una a l'altra riba i arribar al molí. A l'entorn del molí també es poden observar gran quantitat de camps, conreats en altre temps, però que actualment resten abandonats i que, com a molt, són utilitzats com a pastures pel bestiar. | 08299-41 | Sector nord-est | El Molí de Ballestar és possiblement un dels més nous del municipi. De ben segur és fruït del creixement i dels canvis que comportà la millora agrària de la segona meitat del segle XVIII (Destaca la llinda de fusta de la porta d'entrada on hi ha incís la data 1775). De fet, el molí no apareix en la recanació cadastral ni als llevadors del cadastre del segle XVIII, però ja surt esmentat en un d'aquests llevadors de l'any 1801. En aquesta data hi trobem residint a Joan Costa, que en devia ser el moliner, però segurament no n'era el propietari. La naturalesa dels llevadors fa que solament s'hi anoti el nom del molí i el que havia de pagar, però enlloc consta quins eren els seus propietaris originaris. Durant la segona meitat del segle XIX devia ser quan el molí es modificà més fuins arribar a adquirir la fesomia actual. L'activitat molinera hi perdurà fins ben entrat el segle XX. Una vegada s'hi deixà de moldre, únicament es conreaven les terres contigües. Actualment ha estat adaptat com a segona residència. | 42.1529400,1.9467500 | 412981 | 4667294 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72417-foto-08299-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72417-foto-08299-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72417-foto-08299-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Ara per ara aquesta casal moliner només és utilitzat com a segona residència. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72418 | Especialitats Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/especialitats-vinas | Les Especialitats Viñas són diversos tipus de bescuits, resultat del seguiment rigorós d'un seguit de fórmules i d'un sistema artesanal. D'entre aquestes galetes destaquen els anomenats 'Predilectes. Aquesta especialitat és una petita pasta allargada i guarnida amb ametlles trinxades. Es couen sempre en un forn de llenya i a una determinada temperatura. Els seus elaboradors treballen amb molta cura alhora de barrejar els seus ingredients, tots ells productes naturals de primera qualitat. A part dels esmentats 'Predilectes' elaboren també els 'Sequillos', els ametllats, els pets de monja, els panellets d'ametlla i, per Nadal, torrons. Qualsevol dels productes és posat a la venda en caixes i paquets decorats, generalment amb motius del poble de Vilada. | 08299-42 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 8-10 | Les Especialitats Viñas varen néixer com una petita indústria artesanal el 1924, quan Pere Viñas va iniciar-se en l'ofici de pastisser. Des de llavors i fins als nostres dies els seus familiars descendents han continuat la tradició i han ampliat progressivament el negoci. Actualment l'establiment compta amb una botiga oberta al públic, sota de la qual hi ha l'obrador. Però també ha incorporat un bon equip comercial i transportistes que han permès expandir els seus productes per diversos indrets de la geografia catalana. En dies festius és habitual veure a Vilada grups de turistes i estiuejants fent cua a l'establiment. | 42.1366600,1.9317700 | 411721 | 4665502 | 1924 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72418-foto-08299-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Pere Viñas | La botiga oberta al públic al C/ Teodor Miralles, és un establiment que conserva molts dels elements originals del comerç històric. Recentment s'ha fet una reforma a l'establiment, que li ha rentat la cara i l'ha buidat d'elements contemporanis que trencaven l'harmonia de l'establiment. S'ha conservat taulells i prestatges oferint al client un establiment perfectament complementat amb la tradició i qualitat dels seus productes. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72419 | Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-sant-pere | AADD (1994: 185). BERNADICH (1991: 194). SOCA (en curs: s. p). | XIV-XVIII | S'ha hagut de reforçar recentment amb totxana els punts de suport del cavall exterior de la pallissa perquè la paret on es recolzen s'estava obrint. El pis superior de la casa també ha estat reforçat amb tirants. | Casa Sant Pere és una de les masies més singulars de Vilada. Tipològicament s'allunya una mica dels altres masos de la zona i potser s'assimila més als del Ripollès o als de la Garrotxa. L'edifici té una planta rectangular, amb una teulada a doble vessant encarada d'est a oest. Consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos, als quals s'accedeix per la part de migdia, s'han utilitzat tradicionalment per l'estabulació de bestiar. L'espai de davant dels baixos, on hi havia l'era originària, ara s'utilitza com a cortal, aprofitant una tanca perimetral de pedra molt ferma. L'accés al primer i al segon pis es feia originàriament per migdia, on hi ha la porta principal, però actualment s'utilitza una porta secundària situada al nord. La façana principal és la del sud. En ella hom hi pot veure les successives ampliacions des del cos primigeni. Pot deduir-se que la major part d'obertures eren en forma d'arcada, però cap al segle XVIII es devien tapiar i es devien substituir pels finestrals actuals, tots amb llindes i muntants de pedra. També han estat tapiades les arcades dels baixos i solament resten obertes la d'entrada a l'estable i la de la porta principal, que presenta unes dovelles molt grans i polides. L'interior conserva elements molt característics, propis de les activitats de la finca. A la part de ponent, força a prop de la casa, s'hi aixeca una gran pallissa distribuïda en 6 calaixos oberts a migjorn i quatre pilars interiors de pedra i coberta de bigues i llates de fusta amb teula àrab. Es tracta d'un molt bon exemplar de pallissa de grans dimensions. Al voltant de la casa poden observar-se múltiples construccions, algunes ensorrades i altres dempeus, que demostren cronològicament les múltiples activitats antròpiques de la zona. | 08299-43 | Antiga parròquia de Gardilans | La primera menció del mas Casa Sant Pere la trobem a la documentació el març de 1321. El document en qüesttió és una confirmació de domini que l'abat Bernat de la Portella fa a Arnau de Casa Sant Pere ('Arnaldo de Domo Sancti Petri'). Aleshores Arnau ja pagava diversos censos: la tasca, una perna de cansalada de porc, 5 sous i 4 diners, 2 fogasses i 2 albergues al batlle del monestir. Se li oferia també la possibilitat de redimir la seva remença amb el pagament de 100 sous. No obstant, els Casa Sant Pere mai van ser lliures de la remença fins a la desaparició d'aquesta institució. El 1335 el mateix abat de la Portella actualitzà i augmentà els censos que pagava aquest mas. Des del segle XIV les referències a aquest indret són constants a la documentació. Els Casa Sant Pere van adquirir un gran poder econòmic a mitjan segle XVI, època de la qual també tenim detallats inventaris de la masia. Els inventaris també informen del gran nombre de documents -ara perduts- que aleshores posseïa la casa. L'inventari més detallat és de 1592, el qual també informa de l'existència 'en un forat de les biges, sobre del capsal del llit, nou dobles de or de dues cares, embolicats ab un pergamí'. L'expansió dels Casa Sant Pere continuà fins que a finals del segle XVII van emparentar amb els Eures de la Quar, que també van contribuir a engrandir el patrimoni. Els serveis que els Eures de Casa Sant Pere van fer a favor de Felip d'Anjou, durant la Guerra de Successió, els serviren també per aconsegur el títol de Ciutadans Honrats de Barcelona. En motiu d'això, durant el segle XVIII són els únics personatges, oriünds de Vilada, amb títol nobiliari. Cap al segle XIX notem una paulatina disminució dels Casa Sant Pere en les relacions de poder existents al terme i la masia es consolidà únicament com a finca de caràcter agropecuari. Aquesta situació es va mantenir fins a mitjan segle XX, quan va esdevenir una masoveria. Cap a 1975 se'n habilità alguna part com a casa de colònies. Actualment una part de la casa es continua dedicant a les activitats agropecuàries, mentre que l'altra ha estat adaptada com a segona residència. És propietat de la família Marginet de la Nou. Cal fer notar que el nom de Casa Sant Pere, a part de constituir un curiós hagiotopònim que no caldria perdre de vista en futures recerques, sempre el trobem escrit i pronunciat amb els tres mots. De tal manera que és freqüent trobar a la documentació la reiteració 'casa Casa Sant Pere', 'mas Casa Sant Pere' o, en llatí molt vulgaritzat, 'manso de Domo Sancti Petri'. Per altra banda, cal fer constar que totes les persones cognominades Casa Sant Pere (freqüentment també Casasanpere o Casasampere) que hi ha escampades per la geografia catalana tenen, de ben segur, el seu orígen en aquesta antiga masia. | 42.1394400,1.9568600 | 413798 | 4665785 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72419-foto-08299-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72419-foto-08299-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72419-foto-08299-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Una inspecció acurada als baixos, segurament permetria endevinar vestigis de les estructures primitives, d'època medieval. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72420 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera-4 | XX | La Farinera és un edifici de planta rectangular, encarat de nord a sud i amb la teulada a dos vessants. Compta amb diversos estatges ubicats a diferents nivells. Començant per baix, hi ha un petit semisoterrani, ara utilitzat com a magatzem i traster, una planta baixa, que actualment fa de garatge, una primera planta, on hi ha instal·lada una indústria de ferro i forja, i, finalment, unes golfes sense utilitat. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle. Els materials constructius emprats són una barreja de pedra i de maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar les obertures. Les obertures són vidriades i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. La façana amb més finestrals és la de migdia. Les de llevant i ponent no en tenen tantes La façana nord es pot dir que gairebé ha desaparegut, ja que als anys cinquanta s'hi annexionà una altra nau, que amplià l'edifici originari. Al semisoterrani i la planta baixa s'hi accedeix per la banda de migdia, mentre que a la primera planta s'hi arriba per llevant. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. És possible que, originàriament, el soterrani albergués els motors o la maquinària que feia funcionar la major part d'aparells de l'edifici a partir de jocs d'embarrats i corretges. | 08299-44 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 57 | L'edifici va ser construït pels volts de 1926-1927, ja que el 1928 ja molia farina. Tanmateix, té un estil més propi del segle anterior. Inicialment, almenys fins a la guerra civil de 1936-1939, va moldre farina per la major part d'agricultors de secà del municipi i també dels municipis veïns, sobretot de Castell de l'Areny, Borredà i la Nou. Després de la guerra civil s'hi establiren els Ferrer i hi van posar en funcionament una indústria tèxtil, amb telers a la planta baixa i màquines de filar al primer pis. Cap als anys cinquanta els Ferrer van haver-ne d'ampliar les dependències, construint una nau nova a la banda nord. Més tard els Ferrer edificaren una altra nau, més gran encara, a unes desenes de metres i l'anomenada farinera esdevingué, més aviat, el magatzem de la fàbrica. Després del tancament de la fàbrica, el 1997, l'edifici restà alguns anys tancat. A mitjans dels 2000 els germans Soler hi han instal·lat la indústria de ferro i forja familiar, que ja tenien en funcionament en un altre indret del poble. Recentment s'hi ha instal·lat un taller d'auto mecànica als baixos. Per motius de seguretat, malauradament s'han perdut alguns dels elements estructurals de la fàbrica original, sobretot els embarrats. La resta de l'estructura (bigues de fusta i pilars de forja) ha estat coberta amb un tractament ignifug. | 42.1379700,1.9341000 | 411915 | 4665645 | 1926 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72420-foto-08299-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'edifici en el seu conjunt esdevé un dels pocs exemples patrimoni industrial del municipi. Encara conserva un motor de fuel de grans dimensions original. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72421 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-6 | AADD (1994: 185). BARAUT (1979: 52). BERNADICH (1991: 194). SOCA (1995: s. p.) SOCA (en curs: s. p). | X-XVIII | El Soler és un gran casalot pairal. La seva estructura no és molt comú al terme de Vilada, aquest fet possiblement ve donat per la seva antiguitat respecte de la resta de masies. El mas és compost per un sol edifici, de planta rectangular i que s'orienta de nord a sud. La seva teulada és a dues aigües, també orientades de nord a sud, però el vessant de llevant gairebé dobla l'amplada a la de ponent. La casa consta d'uns baixos més dues plantes superiors. Curiosament no té golfes, ja que la segona planta es troba directament sota de la teulada. La major part d'obertures són petites finestres amb les llindes de pedra, excepte a la façana sud. Aquesta façana compta amb dues grans arcades a la planta baixa, que són el resultat de la volta que s'introdueix alguns metres cap a l'interior. Damunt de les arcades dels baixos, s'hi obre una balconada amb la barana de fusta. Al segon pis, i a la mateixa façana, hi ha dos petits balcons. Si bé les arcades de la planta baixa demostren força antiguitat, la balconada i els balcons superiors semblen fruit d'unes modificacions. La masia actual segurament es deu a un nou bastiment que es va fer en època moderna damunt de l'estructura medieval. Com pot observar-se al voltant de la casa, la seva principal activitat al llarg dels segles ha estat l'agropecuària, encara que fa un parell de dècades es rehabilités com a casa de colònies. L'interior no presenta elements d'interès, sobretot després de la seva restauració. Davant de la casa, per la part sud, s'hi estén una àmplia era, adés empedrada amb grans lloses, adés enrajolada. Actualment, a l'era hi ha instal·lada una moderna estació meteorològica. A una desena de metres per la part nord de la casa, hom hi troba ja el cementiri de Santa Magdalena de Gardilans. Actualment sols es treballen algunes feixes d'hortalisses a uns metres de la casa. | 08299-45 | Antiga parròquia de Gardilans | El juliol de l'any 903, amb motiu de la consagració de l'església de Santa Magdalena de Gardilans, Egared que l'havia fet construir, va dotar el temple amb diverses extensions de terra i una casa. La casa es trobava a tocar de l'església: 'afronta ipsa casa de primus latus in ipsa ecclesia'. Gairebé no hi ha dubte que aquesta casa es tracta de l'actual casa del Soler. Segurament la casa actuà durant algun temps com a sagristia de l'església, fins que se'n va construir una de contigua, i, possiblement, també hi va residir algun prevere. Tanmateix, el 1227 ja trobem la casa esmentada pel seu nom. Aleshores hi residien Pere i el seu fill Bernat del Soler. Aquest darrer maridà amb Maria, filla d'Arnau d'Ardaricó, de la Pobla de Lillet. La proximitat amb l'església ha fet pensar a alguns autors que les lloses de l'era correspondrien a antigues sepultures medievals. Nosaltres dubtem d'això, però no seria endebades posar-ne algunes al descobert per tal de confirmar o desestimar aquesta hipòtesi. A partir del segle XIV les mencions del mas comencen a ser molt més freqüents a la documentació. Sabem que el 1359 el mas Soler ja comptava amb algunes masoveries, com la de la Plana, avui desapareguda, però que aleshores es trobava a la mateixa parròquia de Gardilans i segurament no molt lluny del Soler. Des d'aleshores els Soler apareixeran molt sovint als documents, sobretot en relació al monestir de la Portella, car estaven sota el seu domini directe. Durant els segles XVI a XVIII els trobem formant en múltiples enfrontaments i situacions violentes pel dret a empriuar a la parròquia, però també en actes d'altra índole: capítols matrimonials, compravendes, capbrevacions... Possiblement es tracta d'una de les cases de Vilada amb més continuïtat en la seva nissaga, ja que fins al segle XIX va ser posseïda pels Soler. Durant el segle XIX es van succeir alguns canvis de propietat i es convertí en una masoveria, perdent el seu estatus de mas autònom. Les seves terres es van treballar fins als anys 1960. Cap a 1980 la casa s'habilità com a casa de colònies, essent una de les primeres granja-escola de Catalunya. Actualment la casa és ocupada residencialment. | 42.1378100,1.9564500 | 413762 | 4665604 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72421-foto-08299-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72421-foto-08299-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72421-foto-08299-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Cal remarcar l'encert amb què s'efectuà la darrera restauració. Per altra banda, una esllavissada de terra a uns metres del cementiri, ha posat al descobert restes humanes i fragments ceràmics d'època medieval. Això fa pensar que anteriorment el cementiri ocupava una superfície més àmplia, potser reduïda després de la crisi baixmedieval. Seria interessant emprendre-hi una prospecció per tal de conèixer l'abast del conjunt, probablement el més interessant del municipi. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72422 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-32 | Programes Festa Major de Vilada 1915/2001. AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | La Festa Major de Vilada presenta l'esquema típic de les Festes Majors de la Catalunya Vella, tipològicament molt allunyat del tipus de vertebració que tenen les Festes Majors de la Catalunya Nova. Els actes tradicionals ineludibles que d'antic, com a mínim d'ençà de les primeries del segle XX, articulen la Festa Major són la passada, l'Ofici, les sardanes, la processó o rosari, el ball-concert i el castell de focs. D'entre aquests actes vertebradors, només la processó i/o el rosari han desaparegut actualment. En ser Sant Joan el patró de Vilada, un dels actes imprescindibles és la foguera, un acte totalment desvinculat de la concepció de Festa Major però que a causa de la coincidència que hem esmentat, n'ha acabat formant part de forma indestriable. El castell de focs també és un element que ha anat variant de manera intermitent. | 08299-46 | Nucli urbà | Com passa amb moltes manifestacions folklòriques, la història de la Festa Major de Vilada és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 903 la parròquia de Vilada ja estava advocada a Sant Joan, la qual cosa ens fa suposar que les celebracions patronímiques deuen correspondre's, de bell antuvi, amb la figura d'aquest sant. És per aquest motiu que considerem que d'ençà de l'època medieval, amb la florida que experimentaren aquestes manifestacions populars, la festa Major de Vilada devia celebrar-se per la festivitat del Baptista. La festa de Sant Joan com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Durant l'època moderna, en especial als segles XVII i XVIII, el dia de sant Joan era un dels dies assenyalats pel pagament de censos i altres anualitats i també de celebració o renovació de contractes. Aquests actes devien tenir lloc després de la sortida d'ofici, aprofitant la gran munió de congregats, segurament la més multitudinària del curs estival, juntament amb el dia de la Mare de Déu d'Agost. Fou durant la segona meitat del segle XIX i la primera del XX quan la festa va anar agafant la forma característica amb la qual ha arribat fins a nosaltres. Com passa a tants altres indrets, l'arribada dels primers ajuntaments democràtics va significar un important procés de revitalització i la introducció de nous actes (exposicions, caminada popular, concursos, partits de futbol, etc.). | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1994 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72422-foto-08299-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Actualment es promociona a mitjans d'Agost la festa major d'estiu, però que respon a una voluntat d'aprofitar la presència de més veïns al poble, sobretot estiuejants i de segona residència, però sense una tradició històrica. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72423 | Fira del Bolet de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-bolet-de-vilada | AADD (1985: 61, 261). AADD (1994b: 129). | XX | Es tracta d'una mostra de productes naturals i gastronòmics vinculats al món de la micologia i el consum de bolets, aprofitant l'auge d'aquest món. Se celebra pel pont de la Mare de Déu del Pilar. Durant el dia es poden trobar parades de bolets, herbolaris, productes locals agroalimentaris i alguns artesans. Els darrers anys s'ha completat la jornada amb la inclusió d'una exposició micològica a partir de bolets dels boscos del municipi i el Catllaràs. El plat fort de la jornada és el concurs gastronòmic popular que se celebra a la tarda. Un jurat format per cuiners professionals i membres de la societat civil del poble i comarca, valoren tres categories: Carn i peix amb bolets, i la tercera categoria a l'originalitat. Alllarg del dia es van produint diferents activitats paral·leles a l'activitat central de la fira. Aquesta fira enllaça directament amb el grup de fires de bolets i tardor que s'organitzen a la comarca. | 08299-47 | Nucli urbà, plaça dels Gronxadors | La celebració de la fira del bolet s'inicià l'any 1994. Sent l'any 2018 el 25 aniversari de la celebració. L'element que ha mantingut viu aquesta fira durant tots aquests anys ha estat sense dubte el concurs gastronòmic popular. L'origen de la fira és una mica difús, però possiblement es tracta de l'evolució de la fira d'Herbolaris i herbes remeieres, la qual pràcticament s'havia perdut a principis dels 90's i es va decidir per part dels establiments comercials del poble i Ajuntament, recuperar i impulsar de nou una fira al poble. La celebració de la Fira d'Herbolaris havia nascut l'any 1982, de la voluntat del primer Ajuntament democràtic de Vilada de donar relleu a la Festa Major. De fet, la idea de fer una Fira no va sorgir del no res sinó que va intentar recuper una tradició, ja que antigament se'n feia una que s'havia deixat de celebrar. Fou aleshores quan l'Ajuntament, assessorat pels veïns més grans del municipi que encara la recordaven, va voler recuperar aquesta celebració festiva, comercial i tradicional, amb la qual cosa es reintroduïa un costum desaparegut i es rellançava la Festa Major. Desconeixem des de quan es celebrava l'antiga Fira, però la vinculació de Sant Joan amb aquest tipus de manifestacions és molt antic, podent remuntar-se perfectament a les darreries de l'època medieval. Actualment, l'Ajuntament paga el dinar als firaires que hi assisteixen. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1982 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72423-foto-08299-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | En realitat, malgrat que la Fira de Productes Tradicionals s'associa amb la Festa Major, que és quan té lloc, per la seva concepció és una manifestació vinculada a la festivitat de Sant Joan, ja que és pels volts d'aquesta data quan, segons la tradició, cal collir i conservar la major part de les herbes remeieres. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72424 | Gegants Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells | RUMBO (en curs: s. p). | XX | Els gegants vells de Vilada es conserven, en un magatzem municipal. Malgrat no surten gaire, s'ha modificat el seu emplaçament per garantir-ne la preservació. | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa. Ella vesteix faldilla florejada, davantal negre, brusa blanca i una espècie de xal o mocador negre sobre les espatlles i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. | 08299-48 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | Fou a la segona meitat de la dècada del 1980 quan l'Ajuntament de Vilada, engrescat per una colla de veïns del poble, va decidir incorporar una parella de gegants a les seves manifestacions festives populars i tradicionals. L'obra fou encarregada a Jaume Estefanell, constructor de Sant Vicenç de Castellet, el qual construïa gegants de forma amateur. Estefanell va reaprofitar les mans dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga (talles de fusta massissa) per a la parella de gegants de Vilada, la qual cosa explica la seva desproporció vers la resta del cos i les testes. Els gegants vells de Vilada sortiren al carrer per la Festa Major del 1987? i a partir d'aleshores participaren en diverses celebracions a Vilada i a la resta del país, bàsicament en trobades de gegants, fins que el 1992 foren substituïts pels gegants nous. La voluntat de disposar d'uns gegants més ben elaborats, de faccions més agradables i proporcionades i que no presentessin tants problemes d'equilibri i balanç, foren les raons principals del canvi. Actualment, aquests gegants es conserven en un magatzem municipal. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1987 | 08299 | Vilada | Sense accés | Dolent | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Jaume Estefanell i colla gegantera de Sant Vicenç de Castellet | D'aquests gegants cal destacar-ne les mans, autèntiques talles de fusta massissa que foren aprofitades dels gegants vells del carrer de la Pietat de Berga i que cal datar-les pels volts de l'any 1963. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72425 | Gegants Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una parella de gegants abillats a la manera tradicional dels pagesos catalans en dia de festa i que reprodueix la forma dels gegants vells. Ella vesteix faldilla estampada de color salmó, brusa blanca i corpinyo morat i porta un ram de flors a la mà dreta. Ell vesteix faldilla i armilla negres, camisa ratllada i faixa vermella. Porta unes forques damunt l'espatlla dreta i una cadena a l'armilla insinua la presència d'un rellotge de butxaca. Ell mesura 3'70 metres i pesa 40 quilos. Ella mesura 3'50 metres i pesa 36 quilos. | 08299-49 | Nucli urbà, carrer Església, 29 | L'any 1992, l'Ajuntament de Vilada va decidir substituir els antics gegants de la població, obra de Jaume Estefanell, a causa de la seva construcció amateur i no massa acurada, la qual cosa feia que els gegants vells fossin desproporcionats i tinguessin molts problemes d'equilibri i balanç. A més, els nous gegants havien de ser més ben elaborats i de faccions més agradables. Els seus noms, Miquel i Magdalena, tenen l'origen en les advocacions de dues esglésies romàniques del terme municipal. El mestre Artús Esteve va compondre la música que els acompanya. D'ençà de la seva estrena, el 23 de juny del 1992, per la Festa Major de Vilada, participen en les festes tradicionals del municipi i en nombroses trobades de gegants de les nostres contrades. Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929- 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya. Després de començar en aquesta faceta amb els gegants de Solsona, Casserras va estendre la seva popularitat més enllà de les fronteres catalanes, fins al Japó. Actualment, el taller de la família Casserras ha esdevingut un dels centres més coneguts de construcció de gegants, tant per la seva gran qualitat artística com per la situació estratègica de Solsona, ciutat gegantera i un dels nuclis festius per excel·lència de Catalunya. És autor de la reconstrucció dels gegants vells de Solsona, autor dels Nous i de tota la comparseria vinculada al carnaval de Solsona, per destacar-ne només algunes. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Manel Casserras i Boix | Aquestes figures es construïren per substituir les antigues i, en certa manera, les copien. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||||
| 72426 | Pasqua a Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pasqua-a-vilada | El Berguedà-Sardanes. La Principal de la Bisbal i Polifònica de Puig-reig. Audiovisuals de Sarrià. Barcelona 1988. | XX | Es tracta d'una sardana de Caramelles dedicada al poble de Vilada. | 08299-50 | La sardana fou composada l'any 1969 pel mestre Josep Font i Parera, el qual, anys enrera, havia dirigit les Caramelles a Vilada. La peça musical fou un obsequi d'aquest compositor i la lletra li va posar Rossend Espelt, veí de Vilada aficionat a la poesia. Val a dir que, amb el pas dels anys, la sardana s'ha popularitzat tant en la seva versió cantada com en la seva versió instrumental. L'any 1988 fou enregistrada per la Coral Polifònica de Puig-reig i per la Cobla La Principal de La Bisbal. | 42.1374500,1.9312800 | 411681 | 4665590 | 1969 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72426-foto-08299-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Josep Font (música) i Rossend Espelt (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | ||||||||
| 72427 | La Truitada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-truitada | AADD (1985: 60, 261). AADD (1994b: 119, 128-129). | La celebració consisteix en l'elaboració de truites i el seu posterior repartiment per tal de ser consumides entre la població. Les truites que s'elaboren són les típiques de Pasqua, amb alls tendres i cansalada llistada. Quan s'acaben les truites, es reparteixen les rostes de cansalada que han sobrat; tot plegat regat amb alguns porrons de vi. | 08299-51 | Nucli urbà | La festa de la Truitada va íntimament lligada a la Pasqua i a les Caramelles. Antigament, i a causa de l'abundància que n'hi havia a pagès pels volts de Pasqua, els caramellaires eren obsequiats amb ous. Amb aquests ous, el Dilluns de Pasqua es feia una truitada, puix era imprescindible consumir-los ben aviat per evitar que es fessin malbé. S'ofereix a tots els veïns i visitants, truita d'alls tendres i cansalada, les quals són cuites per voluntaris. Una curiositat de la festa, és que els alls tendres per tradició dels últims anys, provenen sempre de la família de la casa de Cal Bars. Vilada va estar a punt de perdre's el costum de cantar Caramelles i en canvi s'ha mantingut ben viva la tradició de la Truitada el Dilluns de Pasqua. Actualment, fa uns anys que s'han recuperat les tradicionals Caramelles per part dels grups d'adults vehiculats a través del grup coral del poble: Les Veus del Picancel. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 08299 | Vilada | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72427-foto-08299-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | La festa s'ha mantingut malgrat que el costum de cantar les Caramelles gairebé es va perdre durant la dècada dels anys 1980, quan només en cantaven la canalla de l'escola. Curiosament, la truitada s'ha mantingut el dia que li és propi segons la tradició, el Dilluns de Pasqua, mentre que a molts indrets de la comarca la festa s'ha traslladat al diumenge següent. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||||
| 72428 | Vals dels Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vals-dels-gegants | MONTRAVETA (1997: 85). RUMBO (en curs: s. p). | XX | Es tracta d'una peça musical, a compàs 3/4, que segueix la típica forma de vals, composada expressament per tal que fos ballada pels gegants nous de Vilada. | 08299-52 | Aquesta peça fou encarregada per la colla gegantera de Vilada al compositor Artús Esteve de Sant Vicenç de Castellet. La vinculació d'ambdues colles geganteres (fou a Sant Vicenç on es construïren els gegants vells de Vilada) feu que el músic escollit fos d'aquesta població bagenca. Un cop composada, el mateix autor es va preocupar de presentar-la a Vilada i de fer classes als seus grallers per tal que aquests la poguessin interpretar. Com els gegants, fou estrenada per la Festa Major del 1992 i des d'aleshores els acompanya en totes les sortides que fan a Vilada i arreu del país. | 42.1372100,1.9311000 | 411666 | 4665564 | 1992 | 08299 | Vilada | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72428-foto-08299-52-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Artús Esteve | El fet que els gegants disposin d'una peça pròpia és un fet cada vegada més habitual, però continua essent un costum minoritari; ja que la major part de colles geganteres del país ballen als acords de peces tradicionals que són interpretades arreu. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 | |||||||
| 72429 | Cal Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-climent | XX | És un edifici modern eminentment residencial. En general presenta una planta rectangular, alterada en algunes parts per elements que en sobresurten com la terrassa. L'edifici consta d'uns baixos i de dues plantes superiors. Els baixos han estat sempre utilitzats com a garatge de carruatges i, posteriorment, d'altres vehicles. Les dues plantes superiors sempre han estat destinades a habitatge. L'edifici és de pedra en la seva totalitat, per bé que algunes parts de les façanes són arrebossades. Presenta força elements decoratius, la major part coetanis a la construcció de la casa, com ho són les finestres. Hi té un protagonisme especial la terrassa de la façana de migdia, que s'aixeca damunt d'unes robustes arcades de pedra. És també interessant el jardí que envolta la casa, adaptat completament a l'esbarjo, i el portal empedrat i l'escalinata que hi donen accés des de la carretera. Per la banda nord de la casa també pot observar-se una curiosa construcció, semblant a un gabial zoològic, que en altres èpoques havia servit per tancar-hi els gossos de caça de la família. A una desena de metres de la casa, se n'hi aixeca una altra i una sèrie de coberts i estables. Aquesta segona casa havia estat la residència dels mossos i masovers de la propietat i, actualment, continua habitada durant tot l'any. En general, la casa destaca pel seu caràcter senyorívol. | 08299-53 | Nucli urbà, carrer Teodor Miralles, 11 | La casa la va fer aixecar l'empresari Climent Simón Aguilar, que es dedicava bàsicament a l'explotació forestal. Tanmateix, va ser dissenyada per Teodor Miralles, que també treballava com a projectista. Miralles va aplicar en aquesta i altres edificacions l'experiència adquirida en la construcció industrial, però per projectar cal Climent s'inspirà en les cases residencials de la Provença, al Sud de França. Climent Simón, a part de dedicar-se a la tala i contractació forestal, posseïa altres negocis, com una fonda situada al mig del poble. La casa aixecada al costat de cal Climent serví com a habitatge dels mossos i treballadors de l'empresa i els estables contigus a la casa, per guardar-hi les bèsties de bast utilitzades pel ròssec al bosc. La casa i els seus entorns van ser un indret de molta activitat, sobretot degut a les empreses endegades per Simón. Des d'aquest lloc la fusta era portada a la Baells, on es carregava al carrilet en direcció a Barcelona. Hom recorda també la celebració de multitudinàries festes en aquesta casa, especialment per Sant Antoni. En aquesta diada es convidaven tots els treballadors de la finca i altres persones a un ofici religiós i als àpats posteriors. La casa ressenyada en aquesta fitxa era la residència habitual de la família, però després de la mort de Simón, la resta de familiars s'instal·laren bàsicament a Barcelona i cal Climent esdevingué la seva segona residència. | 42.1357900,1.9295400 | 411535 | 4665407 | 1933 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72429-foto-08299-53-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | Teodor Miralles i Soler (projectista) | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-25 09:48 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 154,63 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.