Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73019 | Pergamí de l'any 977 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-de-lany-977 | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MIQUEL ROSELL F. Pbro. (1945). Liber Feudorum maior. Vol I. Barcelona. UDINA MARTORELL F. (1951) El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona.</p> | s.X | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, al fons de la Cancilleria Reial, es conserva un document datat l'any 997 on es testimonia un judici celebrat davant el comte Borrell de Barcelona, pel qual Bonfill hagué d'abandonar unes terres que deia posseir al lloc de Vallformosa. En aquest judici vàren testimoniar quaranta-nou persones, (caps de casa o focs) que habitaven a la zona, i que segons el document residien des de feia més de trenta anys, per tant podien ser considerades propietàries de les terres que cultivaven. Es tracta doncs d'un document singular mitjançant el qual es pot coneixer qui eren els habitants de Vilobí a finals del segle X. Per la importància del document s'han cregut necessari transcriure'l: ' En judici Borell, comte; i Guadall, vescomte; els jutges Guifré i Audesind; i en presència de Tatefred, Oliba, bonall, Guifré, Crispí sacerdot, Quintila levita, Radulf, Savaric, Todegill i altres prohoms que hi eren presents, a petició de Bonfill, que és procurador de l'anomenat príncep. Reconec, jo, bonfill, i a la vegada deixo al vostre judici el que vaig demanar als habitants de 'Vallefermonsa', quan vaig dir que tot el que tenen de terres, vinyes, edificis, garrigues, boscos ho tenien injustament perquè el dit lloc de Vallformosa, junt amb el seu terme, havia de ser del meu senyor, l'abans anomenat príncep, per drets del seu pare Sunyer, comte, que estigui a la glòria, quan els habitants de l'esmentada vall, amb les seves respostes, digueren que ells no posseïen la dita vall amb els seus termes injustament, ja que feia 30 anys i més que tenen dit lloc amb el seu terme com a cosa pròpia d'ells o dels seus predecessors, que ja han mort, i aquests són els noms dels habitants de l'esmentada vall: Tudilla, dona amb els seus hereus; Fruila; Eldovigi, sacerdot; Todaleg; Sunifred; Durable; Modari; Ferriol; Quintilla; Esteve; Eldrand amb els seus; Guidiscle; Recosind; Adrover; Immila; Plàcid; Asinari amb els seus hereus; Elies, Sendered; Gigila; Remese; Daniel; Desideri; Elperic; Argesinda amv els seus; Fedanci; Llandric amb els seus hereus; Agela amb els seus hereus; Ranovigia; Devota; Gontes dona amb els seus hereus; Ermesinda amb els seus hereus; Boso; Felmir; Daniel; Ansileu; Ferriol; Esteve; Todemon; Galliceni amb els seus hereus; excepte l'alou de Crispí sacerdot i de Quintila i de Novília, dona, i Bella, dona. Sobre el que vosaltres, els esmentats jutges, a mi bonfill, em pogueu interrogar si podia provar que la vall havia de ser del nostre senyor comte, per alguna raó o bé no, jo, Bonfill, en totes les coses en reconec i deixo sobre l'esmentada vall amb el seu terme, pel que fa als drets del meu senyor, perquè no puc provar ni ara ni mai d'on ha de ser la predita vall i el seu terme dels abans esmentats habitants o de qualsevol altra persona que hi tingui alguna cosa, que no pas del comte Borrell, el meu senyor, o de qualsevol altre home, que injustament o al marge de la llei els havia demanat; per això que dic, de veritat i amb justícia ho reconec i ho deixo al vostre judici. Feta la confessió i reconeixement el 17 de les calendes d'abril de l'any 23 del regnat del rei Lotari, fill del rei Lluís. Signatura de Bonfill, que sóc procurador de l'esmentat meu senyor. Aquest reconeixement i deixa e fet. Signa: Eizo. Signa: Tortosí, Gotmar, Folquer sacer, dd; Duran, prevere, ss.Signa:Teudoric.Signa: Recosind. Signa: Galí. Signa: Ratafred. Signa; Audesind,ss. Signa: Guifré,ss. Signa: Borrell, comte, que confirmo que aquest alou sigui franc. Eldovigi, sacer, que aquest reconeixmement i confessió vaig escriure i subscriure el dia i any abans esmentat. (LLORAC,1990:80-81)</p> | 08304-33 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C/Almogàvers, 77 (08018 Barcelona) | <p>La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El context històric en el qual es produeix aquest pergamí està lligat als avatars socials i polítics propis de finals del segle X, i que han estat catalogats per historiadors com Gui Bois, Pierre Bonaissie o Josep Maria Salrach de Revolució Feudal. A finals del segle X, bona part de les terres de Catalunya han estat repoblades per pagesos lliures que han roturat terres verges i han fet aflorar nous masos i terres de conreu. Aquestes terres han estat en gran majoria captades pel sistema conegut com “aprissió”, mitjançant el qual els pagesos pasaven a ser propietaris de les terres que havien roturat si les havien conreuat un mínim de trenta anys. Es tractava doncs d'alous lliures. En aquest context els grans propietaris feudals tracten a finals del segle X d'apoderar-se d'aquests alous. Són nombrosos els judicis que es celebren en aquestes dates, en les quals, els pagesos apel·len a la justícia comtal defensant-se dels senyors locals que volen pendre'ls les terres. En aquests judicis tracten de demostrar mitjançant testimonis que resideixen en les seves terres des de fa més de trenta anys, a fi de poder demostrar que els pertanyen.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 977 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'original es troba localitzat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Carpeta 4. Cancilleria Borrell II, núms. 1 al 74. Extra inventario de Borrell II. 1. Pergamí núm.14. Mides 219x 544 mm. Ben conservat. Escriptura comtal del segle X amb reminiscències visigòtiques. La importància del document radica en el fet de què són molt pocs els municipis que poden comptar amb un document de tal antiguitat i on es pugui conéixer amb tant detall qui era la població del terme en èpoques tan remotes. El document ha estat publicat per: Miquel, F. L.F.M. I, doc. Núm.320. Udina, F/A.C. de B. Doc. Núm.181 Llorac S. 1989: Sant Martí Sarroca, pòsit del Temps. Pp.285-286. Catalunya Romànica. El Bages. Vol XI. Pàg. 24 (està col·locat en un indret que no li correspon) | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||
| 73021 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XVII-XXI | L'arxiu històric comarcal de Vilafranca del Penedès conté fons relacionats amb Vilobí del Penedès al fons gràfic, amb capbreus i altra documentació, i al fons gràfic, que inclou fotogràfies i pel·lícules. | 08304-35 | Arxiu Històric Comarcal de vilafranca del Penedès. Avda. Europa, 6 (08720 Vilafranca del Penedès) | El fons històric de l'Arxiu de Vilafranca, es troba recollit i organitzat com a arxiu històric des de principis del segle XX, i recull bàsicament fons de caire notarial i eclesiàstic. Actualment forma part de la xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. La col·lecció de fotografies que conformen el fons gràfic es tracta en realitat d'un conjunt de còpies dels originals. Les fotografies originals va ser recollides de forma conjunta a l'Ajuntament de Vilobí arran d'una exposició organitzada per una festa Major a mitjans dels anys noranta. Aprofitant aquesta concentració, des de l'Arxiu històric de Vilafranca es van fer còpies que van ser incorporades a l'àlbum de fotografies de la comarca, juntament amb les d'altres poblacions. El film sobre el treball del guix, va ser gravat l'any 1983 també a iniciativa de l'Arxiu Històric Comarcal. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més cal tenir present l'existència d'un Fons Registral a l'Arxiu de Vilafranca, que compta amb un apartat anomenat Ofici i comptadoria d'Hipoteques, que avarca els anys 1768-1862, on també podríem trobar referències documentals sobre Vilobí del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||
| 73023 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-vallformosa | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.</p> | XVII-XX | <p>A la parròquia de Santa Maria de Vilobí es conserva el següent fons documental: -Confirmacions (1773-1866) -Llibre de l'obra de l'església (1676-1787) -Llibre de compres (1739-1787) -Llibre de l'obra (1787-1890) -Llibre de censos, testaments, òbits. Segle XVII -Padró 1916 -Consueta antiga del Roser (1852-1955) -Apostolat de l'oració (1918-1935) -Cementiri municipal (dos llibres de nínxols) -Defuncions, casaments i naixements (1650-1730) -Defuncions (1744-1791) -Defuncions (1792-1851) -Defuncions (1852-1887) -Defuncions (1887-1939) -Defuncions (1939-1983) -Defuncions (1983 fins ara) -Casaments (1709-1761) Junt amb baptisme -Casaments (1792-1851) -Casaments (1852-1887) -Casaments (1887-1939) -Casaments (1939-1983) -Casaments (1983 fins ara) -Naixements (1596-1625) -Naixements (1760-1804) -Naixements (1760-1766) -Naixements (1804-1845) -Naixements (1845-1853) -Naixements (1852-1874) -Naixements (1875-1900) -Naixements (1900-1939) -Naixements (1939-1982) -Naixements (1983 fins ara)</p> | 08304-37 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | <p>L'orígen dels arxiu parroquials de Catalunya, i el de la parròquia de Vallformosa, radica en l'interés que la institució eclesiàstica va ternir, arran del concili de Trento (1630) en tenir la vida de les parròquies controlada. Arran d'aquest Concili, totes les parròquies es van verue obligades a dur un control de la vida parroquial, registrant baptismes, casaments i defuncions, a més a més de la vida interna. L'arxiu parroquial va inciar-se en origen a l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilobí, sent traslladat als anys quaranta a la seu de l'actual parròquia, establint així una continuïtat entre l'una i l'altra.</p> | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73023-foto-08304-37-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||
| 73024 | Fons documental de l'Ajuntament de Vilobí del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-vilobi-del-penedes | XIX-XX | <p>Fons documental format per un total de 485 caixes emplaçades als baixos de l'actual edifici de l'Ajuntament de Vilobí. La descripció del fons documental és com segueix: 1. Adminsitració General (1902-2000) Agrupa documentació del terme municipal general. Organs de govern, alcaldia, Secretaria, Serveis Jurídics, Personal, Correspondència. 2. Hisenda (1881-2000) Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitatm Juntes i Comissions, Fàbrica de moneda 3. Proveïments (1940-1999) Aigües, fonts i safeig, control de proveïments. Juntes i comissions municipals. Transport públic. 4. Beneficència i assistència social (1939-1999) Centres assistencials. Atenció als refugiats i orfes de guerra. Assitència social. Actuacions contra l'atur laboral. Juntes i comissions. 5. Sanitat (1902-1998) Cementiri i serveis fúnebres. Inspecció sanitària. Personal facultatiu. Centres sanitaris municipals. 6. Obra i urbanisme (1919-2000) Planejament i gestió urbanística. Obres municipals. Construcció i manteniment. Obres particulars. Activitats classificades i obertura d'establiments. Promoció de l'habitatge. Juntes i comissions municipals. 7. Seguretat Pública (1898-1994) Guardes jurats. Juntes i comissions municipals. Protecció civil. 8. Serveis militarsa (1909-2001) Quintes, allistaments, lleves forçoses. Bens subjextes a requisa militar. Prestació social substitutòria. 9. Pobalció (1880-1998) Estadístiques generals de població. Censos. Padró municipal d'habitatges. Junta local del cens de població 10. Eleccions (1945-2000) Eleccions municipals. Eleccions al parlament de Catalunya. Eleccions generals. Cort. Senat. Eleccions al Parlament Europeu. Referendums i plebiscits. Cens electoral. 11. Ensenyament (1902-2000) Ensenyament preescolar. Ensenyament primari. Juntes i comissions municipals. Ensenyament especial. 12. Cultura (1957-2000) Festa Major. Festes populars, Activitats i iniciatives culturals. Relacions amb entitats culturals. Servei municipal de català. Esports. Servei de juventut. Promoció Turística. 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (1962-1999) Censos agraris. Foment forestal. Juntes i comissions municiapls. Medi ambient. Representativitat agropecuària.</p> | 08304-38 | Ajuntament de Vilobí del Penedès. Pl. de la vila, 1 (08735 Vilobí del Penedes) | <p>Els origens del fons es remunten al 1902. El 2001 la Diputació de Barcelona va subvencionar l'ordenació i classificació actual.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73025 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-5 | <p>CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat.</p> | XIV-XX | <p>Bona part de la documentació que es conserva procedent de l'Arxiu Diocesà de Barcelona va ser buidada al seu dia a: CAMPILLO A. 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de barcelona. S/a., i a MAS J.(1913). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Malgrat tot, als fons de l'arxiu es possible trobar-hi documentació a les següents sèries: -COLACIONES: Iniciada a principis del segle XIV, i continuada fins el segle XX, està formada per registres de presentació ,renuncia, institució, permuta, creació de nous altars etc.. i altre documentació relacionada amb parròquies i capellanies. -REGISTRA COMUNIUM: Documentació expedida per la Cúria referent a l'erecció de noves aprròquies, nombrament de càrrecs parroquials, beneficis, albaceas, permisos per construir altars etc.. -VISITES PASTORALS. A partir del segle XVI, el delegat episcopal redactava informes sobre la situació de les parròquies. Es té constància de l'existència d'una visita pastoral a la parròquia de Vilobí al Tomo 54. P.90. -REGISTRA ORDINATORUM: Ordeonacions sacerdotals entre els segles XIV i XX. -REGISTROS GRATIANUM: Autirotzació per a construir i arreglar esglésies i altars. - TAXAE BENEFICIORUM. Inventari general dels rèdits de l'església que servia de base per a senyalar la tasa o contribució.</p> | 08304-39 | ADB. C/del Bisbe, nº5 (08002 Barcelona) | <p>La raó de l'existència d'un fons documental referent a Vilobí del Penedés en aquest arxiu, radica en el fet de què la parròquia de Santa Maria de Vallformosa està lligada des dels seus origens al bisbat de Barcelona, per tant , el nomenament de mossens, les possibles reformes i obres practicades dins l'església, així com la fundació de beneficis, capellanies etc.. va quedar lligada a la voluntat del Bisbat de Barceloa. Des del segle XIV el bisbat conserva bona part de la documentació lligada a temes adminsitratius i legals de les seves parròquies.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Salvador Llorac al seu llibre 'Vilobí del Penedés. Passat i present', dona notícia de l'existència d'un document del 1846 on queden establerts els límits territorials de la parròquia de Vallformosa. Afirma que aquest document és extret d'un lligall pentanyent a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa i que pressuposadament es troba en aquest arxiu. Al no donar la referència documental, no s'ha pogut esbrinar ni precissar a quina sèrie pertany aquest document. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||
| 73026 | Goigs de la Mare de Déu de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-vallformosa | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | XVIII-XX | Goigs cantants en alanbança a la Mare de Déu de Vallformosa. Existeixen diverses versions, de les quals actualment es manté una actualitzada i musicada l'any 1989 per Joan Maria Aragonès i Rebollar i que és tal com segueix: Vostra vida molt sortosa / cantarem amb alegria / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa / Aquella noble ambaixada / de l'arcàngel Gabriel / per ser de tots exalçada / fou tramesa des del cel / quina sort tan singular / per eixa vall tenebrosa / sigueu... / Els desterrats fills d'Eva / vostre auxili singular / esperaven a la terra / per tenir la llibertat / del pecat que els impedia // la posada més honrosa / sigueu... / La major felicitat / de les moltes que tinguéreu / fou aquella en què venguéreu / vostre fill molt estimat / Estols d'Àngels davallaren / en diada tan formosa / sigueu..../ Joia immensa bé us donaren / els tres Reis d'Orient / quan vau veure que adoraven / vostre Fill tan excel·lent/ presentant-vos moltes joies / amb voluntat fervorosa / sigueu..../ Fou la vostra Assumpció / singularíssima sort / doncs baixaren de l'alt port / els àngels en processó / per pujar-vos, oh Senyora, / amb corrandes molt gustosa / sigueu..../ Els malalts i atribolats / socorreu amb gran conhort / en totes necessitats/ sou auxili i segur port / a qui us reclama devot / socorreu ben amorosa / sigueu.../ Acabada la jornada / en eixa vall tenebrosa / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa. | 08304-40 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | La tradició de cantar els goigs a la Mare de Déu de Vallformosa es remunta amb seguretat al segle XVIII. La primera versió escrita que es conserva va ser impresa l'any 1800, i es conserven encara un bon nombre d'exemplars a l'Arxiu parroquial de Vilobí. Aquesta versió editada va ser vigent fins l'any 1989, en que amb motiu de les celebracions festives celebrades pel 55è aniversari de la inauguració de la nova església parroquial de Santa Maria de Vallformosa van ser actualitzats i musicats pel Sr. Joan M. Aragonès i Rebollar. Tradicionalment aquests goigs eren cantats en nombroses celebracions eucarístiques. Actualment només són cantats el dia de la Mare de Déu d'Agost. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||
| 73053 | Festa Major de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilobi | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Celebrada el diumenge després de Sant Roc (16 d'Agost), copatró del poble, encara que actualment el dia principal de festa és el dilluns següent. L'estructura festiva ha variat poc al llarg del temps, i s'organitza en torn a una missa, que anteriorment es celebrava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, i ara es celebra a la nova parròquia, seguida d'un ball popular a la plaça Major de Vilobí. A la tarda, després del dinar es continuava amb el ball fins ben entrada la nit. Segons informació oral procedent del Sr. Josep Musons el primer ball de la festa major,(una espècie de pas doble) era ballat pels administradors de la festa de l'any anterior que acabaven el seu mandat i els adminsitradors de la festa d'aquell any que entraven. Com a premi pel seu treball, aquests últims entregaven una garlanda de pa als antics. Salvador Llorac també menciona l'existència d'un antic ball de garlandes actualment perdut (LLORAC, 1991:167) que ben bé podria tractar-se del mateix. | 08304-67 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès | Oralment la festa Major de Vilobí pot documentar-se des de principis del segle XX. La seva estructura i actes han variat molt poc al llarg del temps, girant en torn a una missa solemne i el ball popular. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73054 | Festa Major de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Segons informació oral facilitada per la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, de Bellver, la festa de Sant Pere sempre començava amb una missa a la capella de Sant Pere de Bellver. Aquest dia era l'únic que la família propietària de l'esglesiola, permetia l'entrada d'altres persones a la capella. El reduït espai d'aquesta capella, feia que bona part de la gent del Barri de Bellver que hi anava es quedessin fora, a l'espai de la plaça. Després de la missa es feia el ball, que ja des del 1927 (amb anterioritat no s'han pogut recollir testimonis orals) es feia dins l'edifici de la Cooperativa de Bellver. Després la gent tornava a dinar a casa seva, i a la tarda continuava el ball al mateix edifici. Actualment la missa es celebra a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa a Vilobí, i el ball de la tarda-nit es continua fet a l'edifici de la Cooperativa. La festivitat es celebra el dia de Sant Pere (29 de juny) | 08304-68 | Barri de Beller | Oralment la festivitat de Sant Pere com a festa major del barri de Bellver pot remuntar-se a principis del segle XX. Ni l'estructura de la festa ni els seus actes han variat considerablement, a excepció del lloc on antigament es celebrava el ball, que devia ser sens dubte la plaça de l'església. Amb la construcció de l'edifici de la cooperativa, aquest va passar a ser el lloc habitual on es celebraven els actes festius del barri. La participació actual es limita als veïns del barri de Sant Pere i alguns de Vilobí. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrque | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73055 | Festa de les Guixeres de Dalt i de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-guixeres-de-dalt-i-de-baix | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Festivitat celebrada la segona setmana de juny (Sant Antoni de Pàdua). Els actes festius són de caràcter purament lúdic i es limiten a un dinar popular, alguns actes festius a la tarde i ball. L'organització corre a càrrec de l'Associació de veïns del barri de les Guixeres. | 08304-69 | Barri de les Guixeres | L'origen d'aquesta festivitat es remunta a mitjans dels anys vuitanta, com a resultat de la iniciativa de l'associació de veïns del barri de les guixeres. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||||
| 73057 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-4 | Desapareguda | L'objectiu de la festa era la benedicció dels animals, malgrat que les protagonistes, almenys durant bona part del segle XX van ser les carrosses. El dia de celebració era el 17 de gener. Aquesta benedicció es realitzava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Segons informació oral procedent de la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, aquesta festivitat es celebrava ja a principis del segle XX, malgrat que el seu testimoni es remunta fins els anys 1925-1930. en aquestes dates, hi havia tres colles o bàndols (la de Bellver, la de Cal Valentí i la de Cal Donato). Tradicionalment, el grup de Bellver, era identificat amb els veïns de Bellver. El grup de Cal Valentí era identificat amb els veïns de Vilobí que participaven d'idees dretanes, i el grup de Cal Donato, s'identificava amb veïns de Vilobí que participaven d'idees d'esquerres. Cadascun dels grups feia una carrossa guarnida amb guirnaldes i orles i amb ella es dirigia a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Allà, després de la missa, les carrosses es passejaven i eren beneïdes. A continuació cadascuna de les carrosses es dirigia a la seva seu (la cooperativa de Bellver, la casa de Cal Valentí de Vilobí, i la casa de Cal Donato de Vilobí) i es bevia i es ballava. Amb posterioritat a la guerra aquesta tradició de diverses carrosses va ser abandonada, i només eren uns quants que es dirigien amb algun cavall i algun carruatge per ser beneïts després de la missa. La celebració també va canviar de lloc, passant a fer-se a la plaça que hi ha davant de la moderna església de Vallformosa. Poc a poc aquesta festivitat s'anà perdent, fins que a finals dels anys seixanta desaparegué per complert. | 08304-71 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat pot documentar-se de forma oral al terme de Vilobí des d'almenys principis del segle XX, la seva forma a anat variant progressivament, passant el protagonisme dels animals a les carrosses durant els anys trenta, i finalment de nou als animals durant els anys seixanta. A finals d'aquesta dècada, amb la desaparició del treball i la tracció animal, va desaparèixer definitivament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73058 | Festa del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-4 | s.XX | Celebrada el dia 12 d'octubre. L'organitza l'associació de Veïns de la Plaça (nucli de Vilobí) i de la Font. La festa consisteix bàsicament en un dinar popular a base de productes a la brasa. L'objectiu de la festa és la celebració del final de la verema i alhora la conversió en un reclam turístic. | 08304-72 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat va començar a celebrar-se a finals dels anys vuitanta, i no guarda cap referència amb cap celebració anterior d'aquest tipus. Antigament, segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès, s'acostumava a realitzar un ball popular a l'acabar amb les feines de la verema. Però aquesta celebració no tenia data fixa, i es feia en funció de quan es consideraven acabades aquestes feines, variant considerablement d'un any a l'altre en funció de la climatologia. La festa actual té els seus origens en la voluntat de l'Associació de veïns del barri de la Plaça (Vilobí), iniciant-se la seva primera edició a finals dels anys vuitanta. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73059 | Cançó de les Llúcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | La recuperació de la festa ha estat efectada amb èxit i sembla arrelada en la població | El costum de cantar les Llúcies es du a terme el dia 13 de desembre per les nenes de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on les nenes, un cop reunides, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. La lletra de la cançó dels Nicolaus recollida per l'escola llebeig de Vilobí del Penedés és com segueix: Santa Llúcia, la bisbal tretze dies per Nadal. Baixeu, baixeu senyora, baixeu, baixeu de dalt. Baixeu panses i figues baixeu nous i olives per al dia de Nadal. Les campanes són enlaire el rellotge ja va fi, obriu bé les mans, senyores, que les llúcies són aquí. | 08304-73 | Vilobí del Penedés | Aquesta cantada popula es va fer de forma espontània fins a mitjans dels anys setanta. A partir d'aquesta data la tradició va anar caient poc a poc en desús. A mitjans dels anys vuitanta, la Sra.Montserrat Mata Gili, juntament amb una veïna, van proposar a les seves filles, que llavors tenien sis i set anys, de tornar-la a cantar. L'any següent es van anar afegint algunes nenes més, fins que poc a poc la tradició ha estat recuperada. A partir de l'any 1984 va ser l'escola llebeig de Vilobí del Penedès l'encarregada de la seva organització, la finalitat de recollir diners per les colònies de l'escola. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||||
| 73060 | Cançó dels Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-nicolaus | s.XX | El costum de cantar els Nicolaus es du a terme el dia 6 de desembre pels nens de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on els nens, un cop reunits, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. Al tractar-se d'un dia festiu (dia de la Constitució) els nens solen anar acompanyats dels pares. Malgrat tractar-se d'una tradició importada de Guardiola de Font-Rubí, la lletra ha estat adaptada de forma espontània pels nens de l'escola de Vilobí, introduïnt-se algunes variacions. El text original de Font-Rubí s'annexa entre parèntesis al costat: Sant Nicolau de la bandera, Tot allò de Jesucrist, la Fandingua i el porró (la padrina i el prió) tots covaven en el niu, ( tots cantaven en el niu) la Fandingua ja n'és morta, (la padrina) el porró encara es viu. (prió) Virolet Sant Pere Virolet Sant Pau la caputxeta al terra i el barret a dalt. Baixeu, baixeu, mestressa. Baixeu, baixeu de dalt que omplireu la cistelleta i us direm l'adeu-siau. Adéu-siau bona gent Proveïr-nos de cosetes, (Proveïr-nos de pessetes) de salut i pessetes (salut i cosetes) Fins l'any que ve (Fins l'altre any) si Déu ho vol. | 08304-74 | Vilobí del Penedés | Segons informació facilitada per la Sra. Neus Amat, directora de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès, aquesta cançó, juntament amb la tradició de cantar els Nicolaus, és originària de Guardiola de Font-Rubí. La implantació d'aquesta tradició a Vilobí, prové de la tradició similar de catar les Llúcies per les nenes el dia 13 de desembre. Aquesta tradició fou recuperada l'any 1984 i posteriorment adoptada i organitzada des de l'escola. Aquest fet compratiu va provocar que els nens també volguéssin tenir la seva cançó, per tant, cap al 1988, els mestres de l'escola van decidir adoptar la tradició dels Nicolaus, perquè els nens també tinguéssin la seva cançó. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73061 | Tradició remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-remeiera | Està desapareixent | La Sra. Rosa Marquès Vidal, veïna de Vilobí del Penedès, va fer memòria d'algun dels remeis tradicionals que la seva mare, la Sra. Rosa Vidal, aplicava per guarir algunes de les malalties dels seus veïns. Tots els seus remeis estaven basats en el coneixmenet profund i tradicional de les herbes i el medi en el qual vivia. El coneixement li havia trasmés de forma oral la seva mare, malgrat que era la seva padrina la que realment tenia fama de ser una gran remeiera i coneixer molts remeis tradicionals. Aquest tipus de servei ho aplicaven a tothom qui ho demanava de forma gratuïta. Els demandants no eren només veïns de Vilobí, sinó que sovint hi recorria gent d'altres municipis de l'entorn. Aquest tipus de coneixement s'havia trasmés entre les dones de la seva família, sent només elles les úniques de Vilobí que ho posseïen. A continuació es descriuen alguns dels remeis que la informant recordava. - Remei per treure l'aire (mal d'ossos, refredat i malestar general) En aquest cas la remeiera anava a casa del malalt i omplia un plat fondo amb aigua fins a la vora i la deixava reposar fins que estigués ben quieta (l'aigua). A continuació es presignava. Agafava aigua amb un setrill i roixava amb unes gotes al malalt tot resant. Durant aquest procés també era molt important dir explicitament el nom de la persona i el lloc on havia nascut. A cotinuació tirava tres gotes d'oli al plat amb aigua. Si les gotes d'aigua s'escampaven el pacient realment tenia el mal i s'havia de treure l'aire. El procés curatiu de treure l'aire consistia en tallar amb un ganivet les gotes d'oli escampades al plat d'aigua, i a continuació la remeiera sortia al carrer amb el plat i tot resant tirava l'aigua cap al darrera, expulsant el mal de casa. Al cap d'un parell de dies els malats notaven una millora. - Remei contra el Per guarir als nens afectats de s'agafa un grapat d'una planta. Es collien quatre o cinc branques i es deixaven sobre una pedra propera al lloc on s'havien collit. A continuació es collien quatre o cinc branques més i es col·locaven dins un saquet de roba que s'engaxava (normalment amb una agulla) a la roba del nen de tal manera que li fregava la pell. Al cap d'uns quants dies quan s'assecaven tant les herbes del saquet com les deixades sobre la pell, el mal es curava. - Remei contra els còlics dels nounats. Per aliviar els còlics infantils dels nounats es feia servir una planta anomenada (Cuombros), que antigament abundava en les zones rocalloses, normalment prop de les pedreres. Aquesta planta fa una flor semblant a un aglà. Aquesta mena d'aglà es xafava i es col·locava amb una cataplasma prop del melic del nen, aliviant els síntomes. - Guarir l'espatllat Normalment es deia que una persona tenia un 'espatllat' o estava 'espatllada' quan tenia mal de panxa, inapetència o sensació de basques. Per saber si s'estava o no 'espatllat', la nit de Sant Joan s'havien de collir dues canyes, o bé una canya que s'obria per la meitat. El malalt es col·locava les dues canyes en posició perpendicular al cos a l'alçada de la panxa. Un dels extrems havia de tocar la paret. Si s'estava 'Espatllat' es podia veure com aquestes dues canyes s'acostaven per l'extrem que quedava lliure i finalment es creuaven. Aquesta operació es repetia dos o tres dies fins que es tornava a tenir apetit. | 08304-75 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Marquès Vidal | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest tipus de tradició remeiera va ser aplicada per última vegada per la Sra. Rosa Vidal, la informant (Sra. Rosa Marquès Vidal) nomès ho havia vist aplicar o ho havia sentit explicar. (Cont. Descripció): - Remei contra el mal de collQuan es patia mal de coll es col·locava una 'pegat' o 'cataplasma' d'una herba anomenada rabanissa fins que es curava.- Remei contra el 'feel sobreexit' o inflamació de fetge.Aquest remei va ser explicat per la Sra. Pepita Marquès Guasch de Can Fontanals, a la qual la Sra. Rosa Vidal li havia aplicat de petita. Quan es diagnosticava en una criatura aquest tipus de mal calificat com a 'feel sobreixit', i que devia tractar-se d'algun tipus d'inflamació del fetge, es collia un tipus d'herba amb la cual es feia una infusió diària. Algunes de les fulles o branques d'aquesta herba es deixaven sense arrencar al lloc d'origen. Al pacient se li administrava aquesta infusió durant set dies seguits. Durant aquests set dies el pacient havia d'orinar a sobre del manoll d'herbes que havien quedat al lloc de recollida. Al cap de set dies de veure l'infusió i orinar, les herbes plantades s'havien assecat i el mal havia marxat. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||||
| 73062 | Costum per curar els herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-curar-els-herniats | Està desapareixent | Segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de la casa de Can Fontanals, fins als anys trenta al terme de Vilobí es mantenia -encara que molt malmesa- la tradició de guarir als nens herniats la nit de Sant Joan. Encara que ella personalment no ho va veure en persona, la seva mare i avia explicaven com per procedir a tal fi, la nit de Sant Joan portaven al nen al bosc, i a les dotze de la nit es procedia a obrir un roure amb una falca de ferro, un cop fet aixó, es procedia a pasar el nen d'una banda a l'altra pel mig del forat obert cantant la següent dita: : ' Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí te'l torno curat.' A continuació es feia una festa a la familia. La roba de la criatura amb la qual l'havien passat d'un costat a l'altra es deixava dins el forat. A continuació l'arbre es lligava amb una corda, i era condició imprescindible que l'arbre no es morís. En aquest cas la tradició explicava que el nen quedava guarit. | 08304-76 | Vilobí del Penedés | Informació facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73063 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-35 | MACARIO Romà (2003): Cent anys de Cant Coral a vilobí del Penedés. 1903-2003. Ed. Nexus. | La colla de Caramelles de Vilobí manté el costum de cantar cançons de caramelles la festivitat del Diumenge de Pasqua. Aquestes són cantades davant de la plaça de l'església parroquial a la sortida de missa i se segueix cantant per les cases dela població, davant d'algunes de les auls es fa una cantada, rebent a canvi, un obsequi, normalment un refrigeri. A continuació els caramellaires es tralladen per les masies i cases disperses del terme el furgonetes i cotxes. La colla sol portar una alta perxa i al capdemunt una cistella ben guarnida amb flors, flocs de cintes i picarols. Aquesta cistella, un cop feta la cantada, s'acosta a la finestra de la casa amb una ballesta per tal de què hi possin algun pressent. No existeix entre els caramellaires de Vilobí de vestir-se de cap manera especial, malgrat que tots intenten vestir-se amb una camisa o samarreta blanca. Tampoc es té tradició de cap ball que els acompanyi. | 08304-77 | Vilobí del Penedè | El cant de les caramelles té els seus origens en les cançons populars que amb motiu de les festes religioses- Nadal, Pasqua etc- cantava el jovent del poble pels carrers i cases, segurament acompanyant-se del so de flabiolers. Al terme de Vilobí, l'existència de caramellaires es troba estretament lligada als cors eclesiàstics que cantaven als oficis religiosos del diumenge, ja documentats a principis del selge XX, i als grups de Cant Coral, que a partir de l'any 1903 s'organitzaren entorn a la societat coral 'L'Agrícola' . A mitjans del segle XX, durant el temps de la República, es tenen testimoniades tres colles de carameillaires, que mantenien entre elles una gran rivalitat i competitivitat: la de Cal Valentí, la de Cal Donato, i la de la cooperativa de Bellver. Aquestes mateixes colles s'agrupaven per a altres actes festius com la festivitat de Sant Antoni Abat, quan cada colla organitzava una carrossa. La colla de Cal Valentí s'acostumava a identificar amb la gent de Vilobí d'ideologia dretana. La de Cal Donato amb gent de Vilobí d'ideologia esquerrana; i la de la Cooperativa agrupava la gent de Bellver. Com era costum en aquells temps només hi cantaven els homes. Passada la Guerra Civil, el grup de Caramelles es tornà a organitzar a l'empar de la Societat Cultural Recreativa. . A partir del 1993 el Cor de Caramelles de Vilobí s'anà escindint de la Societat . Actualment el Cor de Caramelles de Vilobí s'integra dins de la Federació de Cors de Clavé. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'Ajuntament de Vilobí del Penedès es conserva una petita caixa de cabdals amb dos claus, segurament de principis del segle XX, que pertany al grup de caramelles. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||
| 73064 | Dites populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars | No totes són conegudes | Salvador Llorac al seu llibre: Vilobí del Penedés. Passat i present (1991) va recollir alguna de les dites populars conegudes al terme de Vilobí. Són les que a continuació es detallen: -Vilobí, terra de bon pa i bon vi. -Vilobí, bona terra i bon vi. -Sant Roc passat, temps canviat. -Per gent franca, a Vilafranca. Per molt de luxe, Vilobí. Per drapaires, a Sant Pere. Per misèria, Sant Quintí. -Els de Vilobí i els de Font-Rubí, poques coses se solen dir. -Per Sant Roc, prepara el trepitjador i la bóta de most. -A Vilobí, bones dones i millor vi. -Sant Martí molt a prop de Vilobí, però no el volem com a padrí. -Quan a Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia. -Pel mes d'agost, després de Sant Roc, cada dia el gos. -Benaurat Sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc. -Sant Roc, a Vilobí, va gaudir. -A Bellver, cant d'esparver, a Vilobí, de cotoliu, i a Vallformosa, d'alosa. -A Vallformosa, gent escampada i recelosa -Abans Vallformosa de Sant Martí, i ara de Vilobí -Si la Quaresma sol ser ventosa, la collita serà abundosa. Vallformosa. -Pluja de Sant Roc d'agost, el cistell ple de bolets. -Dia de pluja, a casa murga. -quan bufa el llebeig, no sortir a rentar el safareig. -Any de sequera, any de fredor -Pluja d'agost, vi a dojo i bon most. -Si plou per Sant Llorenç, la collita se salva a temps. LLORAC (1991:165-166) A més a més d'aquestes dites, la Sra. Pepita Marquès va recordar alguns refranys més relacionats amb la meteorologia: -Si plou el dia de Sant Pere Regalat (13 de maig), plu un més seguit. -Si la candelera riu el fred és viu. Si la candelera plora el fred és fora. -Per Nadal s'allarga un pas de pardal. Per Sant Esteve s'allarga un pas de llebre -Per Sant Vicenç el sol ja corre pels torrents | 08304-78 | Vilobí del Penedés | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73065 | Festa del vot per Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-per-sant-roc | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Festivitat recuperada | Celebrada el segon diumenge abans de Pasqua. Segons informació oral procedent de la Sra. Pepita Marquès, aquesta celebració es reduïa a una missa oferta en devoció del Sant. Actualment la festivitat s'ha recuperat i consisteix en una missa oficial i un vermut popular. | 08304-79 | Vilobí del Penedés | Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:164) aquesta festivitat es celebra almensy des del segle XVII. Els seus orígens els relaciona amb la tradició que relaciona el poble de Vilobí amb Sant Roc. La tradició oral, relaciona els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||
| 73066 | Ball de Sant Roc i el gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-sant-roc-i-el-gos | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Desaparegut | El ball de Sant Roc i el gos era representat tradicionalment el dimecres abans de Setmana Santa. Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:167) aquest ball era representat davant de la plaça de l'antiga església de Vallformosa. Aquest indret no s'ha pogut confirmar a través de la informació oral procedent dels informadors entrevistats, que ho recordaven segons uns a la plaça major i altres davant de l'actual parròquia de Santa Maria de Vallformosa. La interpretació del ball era la següent: El protagonista anava vestit de pelegrí amb un bordó i esclavina i duia un barret amb una petxina, i a la mà un bastó amb una carbassa penjada. Portava un camal dels pantalons arremangat, amb la cama nua, a la qual hi havia simulades unes nafres. El gos que l'acompanyava llepava les nafres (que normalment eren de sucre). Sortia un diable que intentava temptar en tota classe d'insinuacions a Sant Roc, el qual dansava frenèticament entorn del sant, fent tot tipus de gestos grotescos, però ell s'afanyava de voler gaudir els empestats i de demanar el bé per a tothom. Durant el curs de l'acte es feien diversos simulacres de miracles, els quals els parroquians congregats seguien amb molt d'entusiasme. Finalment l'actor que representava el Sant i el gos entraven a l'església i el personatge es posava a pregar davant la capella dedicada a Sant roc amb el gos al seu costat. Es diu que era l'únic dia de l'any que es permetia l'entrada d'un animal al temple. | 08304-80 | Vilobí del Penedés | No es pot precisar amb exactitud la data d'origen d'aquesta representació teatral ballada, que arrencaria potser la tradició pre-tridentina de representacions teatrals: misteris, passions etc.. a dins i al voltant de l'església, durant diverses dates senyalades del calendari litúrgic. Si que podem documentar millor, a través de la tradició oral, els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí, relacionada amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. És també degut a aquest motiu que els administradors del ball havien de ser sempre forasters. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||||
| 73074 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-3 | Desapareguda | La festivitat de Sant Cristòfol, celebrada el dia 10 de juliol, es trobava profundament arrelada en el calendari festiu del terme de Vilobí del Penedés. L'objectiu de la festa, religiosa i lúdica, era la benedicció dels carruatges i vehicles de tot el terme. La significació d'aquesta festa estava estretament relacionada amb el treball de les guixeres, ja que aquesta feina implicava un important volum de transport i tragí del guix i de fogots (troncs) que s'utilitzaven als forns. Fins els anys 1920-1930, el que es beneïa era bàsicament els carruatges utilitzats en questes tasques, a partir d'aquestes dates, el transport del guix es realitzava bàsicament en camions, que eren beneïts. La festa de caire religiós començava amb una missa que es realitzava a l'església de Santa Maria de Vallformosa. La juventut del terme pujava als camions que eren guarnits per l'ocasió, i acabada la missa el mossèn procedia a la benedicció. Un cop acabada aquesta els camions, amb la gent a sobre, es dirigien fins al nucli de Vilobí, on es continuava la festa a Cal Donato, que era el bar de la població, ubicat a la Plaça Major. A la tarda es procedia amb un ball popular. | 08304-88 | Vilobí del Penedés | Les informacions orals recollides sobre la festa de Sant Antoni es remunten a principis del segle XX, quan es procedia a la benedicció dels carruatges que es dedicaven al tragí de fogots (troncs) i guix. L'estructura i aspectes de la festa no va variar al llarg dels anys, només ho va fer el mitjà de transport, que a partir dels anys trenta els antics carruatges van anar sent substituïts poc a poc per vehicles motoritzats i sobretot camions. Actualment aquesta festa es troba en desús. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La informació oral ha estat facilitada per la Sra. Rosa Romeu, Pepita Marquès (de Can Fontanals) i Josep Musons (de cal Musons)Al Museu de Geologia de Vilobí es conserva una fotografia testimoni d'aquesta festivitat:-Obrers amb camió el dia de la benedicció de Sant Cristòfol (1950-1960) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||||
| 73076 | Escallotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escallotada | Desapareguda | Aquest costum tenia lloc a Vilobí i a Bellver. Segons informació oral de la Sra. Pepita Marquès i Rosa Grau Romeu, quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a apareixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. . El nom d'escallotada prové de 'Escallot' encara que es feia soroll amb qualsevol objecte | 08304-90 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals i Rosa Grau Romeu. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||||||
| 73077 | Aplec a les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-les-graus | Un dels dies més assenyalats del calendari festiu de Vilobí era el dia del Aplec al Bosc de les Graus que es celebrava el dilluns de Pasqua. Aquest bosc, amb una petita font al mig, és ubicat a uns tres quilòmetres del nucli de Vilobí, en terme de Guardiola de Font-Rubí. Aquell dia la gent (de Vilobí i Bellver) anava a peu generalment o en carruatge fins aquell bosc. Tothom hi anava des de mig matí amb la intenció d'agafar una bona ombra, portant el dinar que es cuinava allà mateix. Un cop fet es dinava en colla, i a la tarda es feia ball i jocs pel jovent. Es tractava d'una jornada totalment festiva, sense celebracions religioses. L'aplec era una festivitat celebrada també per la gent d'altres poblacions (Guardiola de Font-Rubí, Les Cabanyes, La Llacuna,etc..) que es reunien al bosc. Segons informació oral procedent de diversos informadors, la jornada era molt aprofitada pel jovent alhora de fer noves amistats i buscar parella. | 08304-91 | Bosc de les Graus (Guardiola de Font-Rubí) | L'origen d'aquests tipus d'aplecs cal buscar-los segurament al llarg de l'Edat Mitjana, on es barregen antigues tradicions d'arrels pre-crsitianes com és la trobada entre poblacions veïnes, festivitats de primavera etc.. camuflades amb el calendari litúrgic cristià. L'aplec als graus pot documentar-se oralment a través d'informats (Sra. Pepita Marquès, Sra. Rosa Romeu i Sr. Anton Martí) des de principis de segle. En tots els casos es coincideix amb el marcat caràcter lúdic de la festivitat, i l'absència total d'elements religiosos, malgrat fer-se en dilluns de Pasqua. Aquest aplec es va celebrar fins a principis dels anys setanta, quan poc a poc s'anà perdent. Entre d'altres causes s'assenyala la prohibició d'encendre foc al bosc, que limitava les possibilitats de l'àpat, i la manca d'interès de les noves generacions en aquest tipus de festivitats. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que aquest aplec es realitzava en un bosc ubicat en un altre terme municipal, aquest aplec era una de les festivitats més sentides i esperades pels veïns del terme de Vilobí. D'altra banda, cal assenyalar, que segurament degut a la celebració d'aquesta festivitat la zona ha pogut conservar part del que devia ser la vegetació autòctona de la zona en altres èpoques (alzina, roure i pi) | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||
| 73078 | Tradició del treball del guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-del-treball-del-guix | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Caldria fer un esforç de conservació d'aquesta tradició artesanal i industrial. | El procés d'extracció i elaboració del guix es va fer fins al segle XX de manera molt artesanal, sense canviar pràcticament res en la seva tècnica. Malgrat que a finals del segle XIX van apareixer un espais anomenats fàbriques que van substituir els antics forns i molins, el sistema i la tècnica era pràcticament la mateixa. Només a partir del 1966 amb l'aparició dels forns rotatoris el sistema es va modernitzar substancialment. Extracció: En principi el guix s'arrancava de la guixera de forma molt manual, amb pics, xapos i pales. La pedra era sempre arrancada en bancs, a fi de poder anar escal·lant pel pèlag. La única variació que es va incloure al segle XX en el procés d'extracció, va ser la utilització de dinamita que permetia arrancar el mineral mitjançant barrinades. Malgrat tot, sempre calia acabar d'arrancar-lo per mitjans manuals. El transport es va fer fins a mitjans del segle XX en carruatge, i després en camions. Cuita: Un cop arrancada la pedra es col·locava en sacs, i es duia al forn , on s'efectuava la cocció en forns. Dintre dels forns, es col·locava una capa de pedra de guix, i una capa de trocs (fogots) de llenya, una altra capa de pedra de guix, i una altra capa de trocs o fogots de llenya, fins que s'omplia el forn. La última capa era de pedra, a fi d'assegurar que la cocció quedava ben tapada. La cocció durava unes dotze hores aproximadament, fins que el guix es deshidratava. Fins al segle XIX la cocció s'efectuava en forns tradicionals, construïts a l'entorn de les guixeres, aprofitant el pendís del terreny. Consistia en una cavitat de forma circular anomenada caixa, dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec, que un cop s'aforava a arran de terra, seguien amb el mateix paredat ordinari però molt més guixut. Es cobria generalment amb volta, i es deixava una boca per on s'introduïa el guix i el combustible. A sota, i aprofitant el pendent de la muntanya, es deixava una petita cavitat coberta amb una volta rebaixada per guardar la llenya. Normalment al costat del forn s'ubicava un espai destinat a molí. A finals del segle XIX i amb la instal·lació de fàbriques, el guix es traslladava en carruatge o bé amb camions (al segle XX) a dites fàbriques, on es trobaven els forns. Malgrat l'aparició d'aquests edificis anomenats fàbriques, el sistema de cuita continuava sent el mateix. La única diferència era que els forns eren molt més grans, i en podia haver més d'un. Normalment a les fàbriques, cada dia es feia una formada, mentre que als forns tradicionals devia fer-se de forma ocasional. Els forns continuaven funcionant amb llenya. Eren els anomenats “fogots” o troncs que es cremaven. Per tant, paral·lelament a l'activitat guixera, hi havia una altra indústria derivada de la necessitat de combustible. Normalment eren els pagesos de les poblacions veïnes (Guardiola de Font-Rubí, La Llacuna etc.propietària de bosc, que quan feien la neteja dels seus boscos, tallaven el trocs a una mida assequible, i els venien per les guixeres. Hi havia per tant una serie de persones a Vilobí, que es dedicaven a “Traginar Fogots”, és a dir, a anar a buscar i comprar troncs a les poblacions veïnes, per traslladar-los en carruatge i vendre'ls a les fàbriques de guix”. El consum de fusta era considerable, ja que s'acostumaven a cremar uns 300 fogots en cada fornada, i s'ha de tenir en compte que s'acostumava a fer una fornada diària. A partir del 1966 i amb la fusió de les fàbriques, es van abandonar els forns de llenya per forns rotatoris. Moldre: Un cop el guix estava cuit s'havia de moldre. Fins a l'aparició de les fàbriques l'espai per moldre acostumava a trobar-se al costat del forn. Es tractava d'un espai cobert on es disposava un corró trapezoidal amb un eix, lligat a un pal fixe per una banda, i a un animal per l'altre, que al donar voltes movia el corró sota el qual s'havia col·locat el guix, i l'esmicol·lava. | 08304-92 | Terme de Vilobí del Penedès | L'explotació dels jaciments de guix al terme de Vilobí es remunta amb seguretat al període ibèric i romà. La proximitat d'aquestes canteres explicaria l'abundància de jaciments ibèrics i romans en en un entorn pròxim a les guixeres. El mateix topònim Vilobí, procedeix del llatí 'Villa albini', pel fet d'estada la població principal al pujolet de mineral de guix. Certament, l'explotació del mineral degué continuar fent-se durant els primers segles de l'Edat Mijana i al llarg de tota aquesta. És en aquest període que ja trobem les primeres referències documentals. En un document del 1013, Geribert i Eiga, permuten un alou situat al comtat de Barcelona, a la Marca Inferior, terme i accés d'Olèrdola, al lloc anomenat Llitrà, al comte de Barcelona. Aquest alou confronta a llevant amb l'alou de Geribert; a migdia amb la Via Calçada que va a Tarragona; a ponent amb l'alou que fou d'Erimany i amb la via i va fina a la riera de Llitrà; i a tramuntana amb la munya de la 'guissera', alou de Gondebau, al terme de Pacs. A canvi ells ofereixen al comte un alou a Avinyonet. (LLORAC, 1991:58). El 1066 en un contracte de venda fet entre Albert Berenguer i Ramon Berenguer I El Vell, en el lloc anomenat Torre Dela, al terme d'Olèrdola, es diu que limita a occident amb la 'Guixera' (LLORAC, 1991:58). Indubtablement aquests dos documents esmentats fan referència al lloc de Vilobí i a les seves guixeres, que sens dubte al segle XI ja eren explotades. Al fogatge del 1553, apareixen antropònims com Pere Carbó de les Guixeres i Pere Marroquí de la Guixera. En arribar al segle XVII la documentació ja és molt més abundant. Així el 1664, Jaume Olivella de Vilobí, ha llogat una guixera a Jaume Sogàs pel termini d'un any i dóna de lloguer 4 lliures i 10 sous. El 1682, dit Olivella també ha llogat una guixera a Toni Caldes pel termini d'un any, donant-li com a lloguer 2 lliures i 5 quarteres de guix picat. El 1683, també dit Olivella ha deixat mestall espeltós a Jaume Carbó de les Guixeres. També el 1684 Jaume Olivella ha llogat una guixera a Maria Masa (muller d'en mas) per un any i mig, pel preu d'una lliura i sis sous. (LLORAC, 1991:58). Malgrat tot segurament fins aquests moments l'explotació del guix es feia d'una manera molt artesanal i en petites proporcions. No és fins el segle XVIII que no apareixen testimonis d'una explotació més industrial. Així, el 1734, al cadastre del repartimenr personal dels habitants de la quadra de Vilobí, s'esmenta un tal Josep Sogas, el qual diu que té una fàbrica de guix. Aquesta proporció devia anar augmentant, de tal manera que Madoz, al seu 'diccionario', diu que la part muntanyosa és arbolada de pins i alzines i pedres de mineral de guix. La geografia General de Catalunya dirigida per Carreras Candi, diu que la seva única indústria són les explotacions de les guixeres, comentant l'existència de set forns de guix al terme (LLORAC, 1991:59). Durant el segle XX la indústria del guix anà prosperant molt degut a l'augment de la construcció. Fins al 1940 eren moltes les petites fabriquetes de guix que hi havia al terme. Aquestes, poc a poc van anar patint un procés de concentració fins que a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, es van fusionar en quatre grans fàbriques. Cadascuna d'elles tenia en exclusiva l'explotació d'una cantera. Així, el pèlag anomenat Torrello era explotat per l'empresa Mirabent S.L. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els treballadors no hi tenien cap advocació especial, ni mantenien costums particulars propis. Al ser un tipus de treball que no requeria cap eina especial, no s'ha conservat res relacionat amb el treball de els guixeres, a banda de les restes arquitectòniques. Només es conserva un antic corró de moldre al museu de geologia. A l'Arxiu històric Comarcal de Vilafranca del Penedès es conserva una pel·licula que documenta el treball del guix l'any 1983. (Cont. Descripció): Aquest guix esmicol·lat queia per un forat a un espai inferior o s'acumulava. Allà es garbellava amb un garbell per triar la part més fina, i esposava en sacas. Amb l'aparició de les fàbriques el guix es treia del forn, i allà mateix s'esmicol·lava amb un molí de martell. D'allà es col·locava en sacs, primer de yuta i després de paper.Una altra de les empreses subsidiàries del guix, va ser la de sacas de paper. Als anys vuitanta hi va arribar a haver tres fàbriques de sacs de paper, de les quals avui dia només en resta una. Magatzematge: Un cop s'havia molt i carregat en sacs, en època de les fàbriques el guix era transportat al magatzem. En aquests cas encara es conserva l'antic magatzem de guix dels anys vint i trenta compartit per diverses fàbriques. Més modernament, les fàbriques ja posseïen els magatzems dins les seves intal·lacions. El traball de guix també creà unes dinàmiques laborals i socials al terme de Vilobí. De fet, només un grup de persones treballaven de forma constant a les fàbriques de guix. La majoria d'elles ho feien de forma ocasional, combinant els treballs agrícoles amb el treball a les guixeres. Era un treball exclussivament masculí, i eren normalment un o dos homes de la família, que aprofitant el descans o les èpoques de poca feina agrícoles, s'empleaven a temporades, o bé alguns dies a la setmana, a les fàbriques per treure un sobresou. De tots era conegut, que les millors feines (el forn i el molí) era reservat a les persones habituals, deixant el treball més dur (degut a la climatologia exteriror) als eventuals. En èpoques de ple estiu o ple hivern, el treball als pèlags era molt dur per l'extrema calor o fred. (Cont. Història): El pèlag de la Coma era explotat per Yesera de Vilobí. El pèlag Montserrat, era explotat per l'empresa Roig i Moratal S.L. I el pèlag anomenat La Nueva, era explotat per l'empresa Ines Domènech. Algunes d'aquestes fàbriques tenien el pèlag arrendat, d'altres el tenien en propietat. Cap al 1960 es va produir una nova fusió, donant com a resultat dues empreses anomenades Yesos de Vilobí i Gyps S.A. Aquestes dues empreses es van tornar a fusionar l'any 1967 en una gran firma anomenada Vilovigyps, S.A. , propietat d'una empresa britànica, que agrupava altres explotacions guixeres de Catalunya i Espanya com la de Santa Maria de Montbuí (Anoia) i Sorbes (Almeria). Fins aquests moments el procés de fabricació del guix era encara molt artesanal a base de forns de llenys. Va ser en aquests moments (1966) quna es van introduir els forns rotatius. Aquesta empresa va funcionar fins els anys noranta, en què va ser tancada definitivament. Donava feina a unes 85 persones, i fabricava una variada gamma de productes destinats a paraments interiors, ornamentació, escultura, fabricació de motlles, guix de pintor, coles, adobs per l'agricultura etc..Actualment resten com a únic testimoni d'aqueta indústria, a més dels pèlags, un antic magatzem compartit per diverses fàbriques originari dels anys vint, les restes de l'antiga fàbrica de Mirabent S.L. camuflats dins el museu de Geologia, i el gran edifici industrial abandonat, que es destinava a fàbrica. | 85|94|98|80 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||
| 72996 | Font d'en Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-baro | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | s.XX | L'espai es troba en un estat de cert abandonament, podent convertir-se en un lloc d'esbarjo i adequació. | Font ubicada a escassos metres a llevant de l'antiga masia de Can Baró. Es tracta d'una antiga font de la qual no en queden restes. Actualment la construcció es redueix a un mur de pedra d'uns cinquanta centímetres d'alçada construït en parament irregular amb un cos central sobresortint pintat en blanc i rematat per un frontó triangular també pintat en blanc. El brollador resulta d'una canonada senzilla. No disposa tampoc d'una aiguera destacable. | 08304-10 | Bosc de Can Carbó | La tradició que esmenta l'existència d'aquesta font és antiga. Una referència documental que confirmi la seva existència la trobem l'any 1846, en el document que defineix els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, quan es diu que el camí 'continua un tros de dit camí fins al que de la masia Baró de la Font va a la de Lledó'. (LLORAC, 1991: 101). La referència és la de la masia de Can Baró associada a l'existència de la font, ja que sens dubte, per la descripció del tram, es tracta d'aquesta font. Tanmateix, precissar els orígens certers de la seva existència és impossible. Malgrat la seva antigor l'aparell que actualment la conforma és sens dubte recent, datant-se segurament de mitjans del segle XX. | 41.3822500,1.6527700 | 387352 | 4582067 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||||
| 73001 | Carrerada de Vilafranca a La Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-vilafranca-a-la-llacuna | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Alguns trams d'aquesta carrerada han estat asfaltats i són utilitzats com a camins secundaris pels veïns de la zona | Antic camí que conduïa de Vilafranca del Penedès a La Llacuna, passant per Guardiola de Font-Rubí, i travessant el terme de Vilobí del Penedès. La carrerada comença a la confluència de la carretera B-2127, a l'alçada de la Masia de la Sala, i recorre tot el terme de en direcció a ponent fins a la Fassina Vella. A partir d'aquesta casa, el marge dret pertany a Guardiola de Font-Rubí i el marge esquerre a Vilobí. Es tracta d'un camí en part de terra, i en part asfaltat, d'uns 2,5 m. d'amplada de mitjana. Actualment aquest camí és de terra fins al Barri de la Font a partir del qual queda asfaltat fins a la Fassina Vella. Travessa el bosc de la Planota. Al terme de Vilobí finalitza a l'alçada de Cal Farinas. | 08304-15 | Des del Pla de Vallformosa fins els Tres Termes | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència del 'camí reial que de la vila de la Llacuna va a parar a Vilafranca. Dit camí es deixa en arribar a la masia de la Saleta' (LLORAC, 1991:101) Aquest antic camí ramader és un dels més antics del Penedès. S'anomenava també Via Mercadera, ja que durant segles va servir als mercaders i als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. | 41.3872300,1.6749900 | 389218 | 4582592 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73001-foto-08304-15-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rovira i Miralles, al seu estudi sobre les carrerades al Penedès, confirmen l'existència d'un antic corral anomenat Corral Nou, l'any 1860, i que era utilitzat pels pastors que duien ramats per la carrerada de La Llacuna. Aquest corral es trobava a la partida anomanda Corral Nou de Vilobí del Penedès, a la qual segurament dóna nom. (ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F,1999:60) | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||
| 73002 | Carrerada de Guardiola a les Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-guardiola-a-les-cabanyes | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Branc de carrerada que feien servir els pastors que venien per la carretera de Vilanova i travessaven Vilafranca per anar a trobar la carrerada de la Llacuna, travessant part del terme de Vilobí del Penedès. Es tracta d'un camí d'uns quatre metres d'amplada, que s'inicia a la zona de la font de l'Albonar, en el límit entre Les Cabanyes i Vilobí del Penedès, i continua en direcció Nord, travessant la partida coneguda com les Tres Puntes, i continua a través de la dels Pujols en direcció a Guardiola de Font-Rubí. La llargada d'aquesta carrerada al terme de Vilobí és d'uns dos kilòmetres. Durant tot el traçat, el cantó esquerre pertany al terme de Vilobí, mentre que el cantó dret, pertany fins a la casa de les Tres Puntes al terme de les Cabanyes, i des d'aquí fins al final al terme de Guardiola de Font-Rubí. | 08304-16 | Des dels pujols de Can Cotoliu fins el Camp del Comte Moi | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència d'una zona que : 'entra al camí reial que de Sant Joan de Conilles va a Vilafranca. ' (LLORAC, 1991:101) | 41.3848500,1.6922600 | 390658 | 4582306 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73002-foto-08304-16-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||||
| 73004 | Antiga casa del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-comu | AA.DD. (1986) Museu de Geologia i del Guix. Col·lecció Rovira Sendrós. Vilobí del Penedès. | s.XIX | Caldria una adeqüació i un pla de consolidació de l'edifici | Edifici de planta rectangular amb coberta plana, construït en parament irregular, arrebossat i pintat de color blanc. La part inferior de l'edifici, fins a l'alçada d'uns 40 cm. s'ha disposat un sòcol de ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer i segon pis. Sobre el segon pis es disposa un terrat, protegit amb una barana decorativa. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer on es troba ubicat. A la planta baixa es diposen dues portes rectangulars com a obertures. La situació de les portes és als laterals, quedant al centre de l'edifici una pinestra quadrangular, protegida per una reixa. La porta d'accés a l'edifici sembla ser la del cantó de llevant, que també es troba protegida per una reixa. Al primer pis s'obren dos balcons, amb la llosana o peanya, molt malmesa, pràcticament inexistent, i amb una barana de ferro també molt malmesa. Al segon pis es repeteix l'esquema d'obertures, igulament molt malmeses. La barana que protegeix l'espai del terrat es formada a base de petites columnetes de base quadrangular, on s'intercalen tres cossos en forma semicircular, dos a les cantonades i un al mig. Actualment manca d'edificis adossats. La façana posterior de l'edifici es troba encarada al Nord. S'obre amb tres balcons – tres al primer pis i tres al segon- que romanen unificats amb una sola peanys i reixa. Sent aquestes últimes de gran llargaria i extenent-se al llarg de tota la façana. Malgrat poder comptar també amb un terrat, la barana manca de qualsevol tipus de decoració. | 08304-18 | Nucli urbà de Vilobí. Carrer del Jardí, nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construit a finals del segle XIX al solar antigament ocupat per la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta capella fou enderrocada l'any 1859 i l'estat es va apropiar del terreny. En aquells moments hi hagúe una forta discussió entre el rector de la parròquia i el cosisitori per la possessió dels terrenys, segons consta en una carta del 1863, en la qual es diu que el poble s'apoderà de les claus i la campana que es conservava de l'antiga església. L'actual edifici es devia construir a finals del segle XIX, i funcionà com a Casa del Comú fins el 1990, anys en què es va construir el nou Ajuntament. . L'edifici ha partit nombroses modificacions. Aquests últims anys ha estast utilitzat com a oficina de correus. Actualment es troba en desús i en força mal estat de conservació. | 41.3894600,1.6620900 | 388143 | 4582856 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73004-foto-08304-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73005 | Cooperativa de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-bellver | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en parament irregular arrebossat exteriorment en ciment, i reforçades les obertures (portes i finestres) amb maó. Consta de Planta Baixa i Primer pis. La façana principal es troba orientada a l'Est i és on es concentra la decoració de l'edifici. Aquesta façana es prolonga lleugerament en alçada per sobre de la teulada a modus de frontó, i es corona a la part central amb un petit cos quadrangular. Es tracta d'una façana on l'arrebossat de ciment exterior ha estat decorat mitjançant incisions horitzontals paral·leles i continuades a la planta baixa i horitzontals i verticals al primer pis imitant grans carreus rectangulars. Manté una organització simètrica de l'espai, trobant-se la porta principal al mig de l'espai de la planta baixa i amb dues finestres laterals (una per banda- emmarcant la porta. La porta principal s'obre amb un arc rebaixat, i reomplerta la part superior) tarja- amb ciment. Les finestres laterals són rectangulars i s'emmarquen en un espai encimentat que destaca sota l'arrebossat principal de la façana, i que es remata a la part superior amb un arc molt rebaixat, similar al de la porta. Ambdues finestres es troben protegides exteriorment per una reixa. De manera similar es disposen les obertures al primer pis, obrint-se un gran finestral al mig de la façana del primer pis, que resulta una còpia del portal d'entrada. Aquest finestral té com a decoració una estructura esglaonada feta en ciment aprofitant l'intradós de l'arcada, foradada amb dos rosetons trifolis sota els quals sorgeixen dues columnetes de separació interiors. Darrera aquesta estructura es disposa una finestra balconera. Als dos laterals de la part inferior del finestral s'ha col·locat un mosaic de color groc disposat en trencadís, amb un rombe de color verd al centre. Les dues finestres laterals del primer pis són balconeres i s'exterioritzen en dos balcons fets amb ferro forjat. A l'igual que les finestres de la planta baixa s'han emmarcat en un espai arrebossat en ciment que es destaca de la façana principal, i que es remata a la part superior en un arc molt rebaixat. Sobre el finestral del mig es disposa un petit rosetó trilobulat emmarcat en ciment. La disposició d'aquest rosetó no es correspon amb unes golfes interiors, sinó que forma part de la il·luminació del primer pis. La façana Sud disposa de diverses obertures molt simples, algunes d'elles tapiades. La façana Oest es troba sense arrebossar i amb diverses finestres tapiades. Destaca l'existència d'una portella auxiliar. Portella i finestres es troben reforçades a la part superior amb fileres de maons disposats creant un arc molt rebaixat. La façana Nord no és exempta, sinó que es troba adossada a tota la filera de cases del carrer Cooperativa. Interiorment la subdivisió més gran és la que es fa entre la planta baixa i el primer pis, ja que els espais interiors són molt simples i unitaris. La planta baixa és formada per un gran espai sense separacions que ocupa pràcticament tota la planta. Trenca aquest gran espai l'existència d'un gran escenari que ocupa tota l'amplada de l'edifici aixecat sobre un graó d'un metre i mig d'alçada. El terra de la sala és cobert amb paviment hidràulic decorat amb motius vegetals i florals de color marronós i verd, creant entre diverses rajoles un conjunt decoratiu. El sostre és fet amb bigues de fusta. L'espai compta amb una subdivisió creada per un tabic que s'exten internament al llarg de la paret Nord de l'edifici, on es troben els sanitaris i algunes petites sales de reunions. A l'extrem Nord de la paret Est, es conserva un petit altell d'obra adossat a la paret, que servia per col·locar les antigues màquines de projeccions. | 08304-19 | Barri de Bellver. C/Cooperativa, 1, (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici de la Cooperativa de Bellver va ser aixecat l'any 1927 pels veïns del Barri de Bellver. Aprofitant la construcció de l'edifici, el mateix any van ser aixecada la línia de cases de adossades al cantó Nord, que conformen l'actual carrer Cooperativa. Originàriament es tractava d'una Cooperativa de caire agrari i rural. L'objectiu era posar a la venta dels socis de l'entitat, productes alimentaris bàsics: oli, patates, sucre, vi etc.. a preus reduïts, pràcticament de majorista. També es venien altres productes no destinats al consum humà com per exemple adobs, pinsos etc..La gestió de la botiga corresponia als membres de la Junta, que cada vespre obrien durant unes hores la botiga. El mobiliari era escàs, ja que tan sols es comptava amb una taula i una petita prestatgeria de fusta. L'objectiu de l'entitat de la Cooperativa i de l'edifici també era lúdic, ja que des de la seva creació va passar a ser l'entitat organitzadora de la Festa Major de Bellber, i l'edifici el local on es celebraven els balls i actes lúdics. Paral·lelament el pis superior es va disposar com a cafè públic, i era arrendat per alguns dels veïns del barri de Bellver. Durant els anys cinquanta i fins els setanta també va funcionar com a cinema. L'edifici es manté intacte des de la seva construcció, tan sols ha patit algunes reformes durant el transcurs de l'any 2000, destinades a consolidar la seva estructura, especialment la de la teulada, que va ser reforçada amb bigues de ferro. Actualment el sistema d'organització de l'entitat continua sent el mateix, estant en mans d'una junta gestora que es renova periòdicament. Malgrat no funcionar ja com a cafè, l'entitat –Associació de Veïns del Barri de Bellver- continua organitzant els actes de la Festa Major, i altres activitats de diversa mena, dins el local. | 41.3939800,1.6579500 | 387805 | 4583363 | 1927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No es conserven fotografies antigues de l'edifici. Com a fons documental només es conserven els moderns llibres d'actes de l'entitat i la documentació administrativa pertinent, i alguns llibres de comptes i compres dels anys vint i trenta.L'entitat conserva dins el local alguns cartells i programes de festes (No s'ha pogut precisar els anys) La casa es troba catalogada dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (Cont. Descripció): S'accedeix al segon pis a través d'una escala de dos trams a escaire ubicada a la cantonada S-E de l'edifici.El primer pis compta amb un espai únic, totalment unificat directament sota la teulada. Aquesta última és feta amb una encavallada de fusta, reforçada últimament amb algunes bigues de ferro. El terra és fet amb rajola cuita disposada a la mescla. Aquest espai estava dedicat a cafeteria i bar, conservant com a únic mobiliari intern una barra i ubicada al mig de la paret Oest de l'edifici, i les antigues taules rectangulars de marbre i peus de forja. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||
| 73008 | Vinyes de la Masia Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-la-masia-via | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº01.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. | Actualment la superfície del terreny es troba plantada de vinya. | Jaciment ubicat al mig d'un camp de conreu de vinya emplaçat al davant de la Masia Via. Es tracta d'una plana d'argiles quaternàries , al marge esquerre del torrent de Mayans, a l'extrem nord del terme de Vilobí, prop de la partió amb el municipi de Pacs. S'hi accedeix des de la carta. BV-2127 de Vilafranca del Penedès a Guardiola. A l'alçada de l'església de Vallformosa s'agafa el camí a l'esquerra en direcció a Pacs del Penedès, d'allà s'agafa el primer trencall a l'esquerra que condueix a la Masia Via. Les restes es dispersen superficialment sobre un substrat d'argiles quaternàries, a la banda esquerra del torrent de Mayans, sobre la plana. S'han documentat dos tipus d'indústries sobre sílex ben diferenciades: a) Elements patinats: 1 fragment de nucli unifacial centrípet, 1 ascla sense retocs, i una osca-perforadora. Adscripció aproximada: epipaleolític/Neolític. b)Sílex deshidratat amb alguns elements concrecionats (sòls argilosos desmantellats que han sofert processos de carbonatació càlcica); una rascadora sobre ascla amb retocs dextres i distals (cortical), dues ascles sense retocs i un fragment amb còrtex. De clara adscripció Paleolítica, probablement Mosterià (de tradició axeliana) (CC.AA., 1990) | 08304-22 | Camp de les Planes. Masia Via (08735 Vilobí del Penedès) | El jaciment manté una cronologia des del Paleolític mig (-90.000-50.000) al Neolític mig (-35.000). Aquest jaciment va ser descobert pel Sr. Josep Mestres i Mercadé l'any 1990 i va passar a ser documentat pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya a l'inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) efectuades el mateix any. | 41.3766500,1.6708900 | 388857 | 4581422 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-2.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment ha estat catalogat com a jaciment de sílex i té el núm.1 dins de la Carta Arqueològica del municipi de Vilobí del Penedès. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73009 | Vinya del Taberner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-taberner | CC.AA. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº02Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. | s.III d.C. | Donada la importància del jaciment, caldria la realització d'estudis arqueològics | Jaciment ubicat en un relleu ondulat dins d'una explotació agropecuària ocupada actualment per la vinya, a uns 350 m. a l'oest del Barri de Bellver,dins de l'àrea anomenada 'Els Llacs' -que revela l'existència d' una antiga zona lacustre avui dessecada- amb un torrent homònim que davalla a 200 m. al sud del jaciment. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. A l'alçada del barri de Bellver, s'ha d'entrar al nucli antic, seguint el mateix carrer central fins agafar un camí terrer que cap a l'oest porta fins la propietat del Sr. Josep Torné i Ferré, conegut amb el nom de Vinya del Taberner. El mateix propietari dels terrenys apunta que a principis dels anys vuitanta, en els treballs d'explanació agrícola, sorgiren materials arqueològics. El sr. Magí Suriol (de la casa de la Rovira Roja) informà del jaciment al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Es recollí un conjunt de peces arqueològiques format per: - Fragments d'amfora romana Baix Imperial - Un fragment de molí de mà en pecha granítia - La part passiva d'un molí rotatori de granit - Una peça de construcció d'argila cuita, de forma trapezoidal amb encaixos superiors i inferiors, de possible ús termal. - 1 bust femení de marbre blanc d'uns 25 cm d'alçada, 15 cm d'amplada frontal, i 22 cm de costat. Es conserva part del coll (uns 2 cm) i el cap sencer, amb mostres d'erosió que desdibuixen les formes facials, i trencament de nas. El cap mira endavant, lleugerament inclinat cap a la dreta. Els cabells es desdibuixen a partir d'una ratlla que seguint la línia de nas els divideix per la meitat. Els blens que emmarquen el rostre s'enrotllen en forma de diadema a l'alçada de les orelles (deixant lliure el lòbul) i es recullen al clatell en un monyo ample. Actualment en l'àrea del jaciment ocupada per la vinya es localitzen materials arqueològics: -Fragments de tègula romana i dolium, sobretot en els marges on s'emmagatzemen els blocs de despedregar els camps. - 1 maó de factura romana. - Ceràmica sigilada : 1 base de peu anul·lar -Àmfora itàlica -Ceràmica comuna romana de fons estriat -Ceràmica comuna romana africana -Àmfora baix imperial (1 vora) (CC.AA, 1990) | 08304-23 | Corral Nou. A les afores del barri de Bellver. | El jaciment ha estat documentat i catalogat com a romà, amb una cronologia que va del segle I d.C. al segle III d.C. Per la qualitat del bust femení, i la presència de peces de construcció, tot sembla indicar l'existència d'una vil·la romana, on trobaríem dependències pels treballs agrícoles (amb les dòlia a la 'Pars Rústica') i la zona de vivenda ('Pars Urbana'). També cal tenir en compte la peça de construcció trapezoidal que trobem en edificis de tipus termal, i que podria definir l'existència d'algun complex hidràulic, aprofitant l'existència d'un llac proper. Pel que fa a la cronologia, va del segle I a.C. al III d.C. però manca un estudi acurat de les peces més importants com el bust femení de marbre, que per assemblances amb d'altres peces similars -com el Bust d'Afrodita d'Empúries, al Museu Arqueològic de Barcelona, estudiada per (LLECHA T, 1989:276-281)- i per l'assemblança en el pentinat, podria datar-se al segle I. d.C. Tant el bust com la peça d'ús termal es troben actualment ubicats al museu de Sant Martí Sarroca. La documentació d'aquest jaciment es va produir als anys vuitanta, durant els treballs de preparació de la terra de la vinya actual. Es va informar al servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, que va incloure el jaciment dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA) l'any 1990. | 41.3946900,1.6537000 | 387451 | 4583447 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73009-foto-08304-23-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que el descobriment oficial del jaciment es va produir als anys vuitanta, es possible que amb anterioritat ja es tinguessin notícies de la seva existència. Els antics propietaris de la casa de Cal Jan Pau, compten a casa seva amb nombroses peces (teules, fragments de ceràmica, vores, etc.. ) que caldrien un estudi acurat per determinar la seva cronologia i la possible connexió amb aquest jaciment. També compten amb dues peces prou singulars: Una columna d'estil romà, ubicada actualment al mig del jardí de la casa de Cal Jan Pau, i un fragment d'inscripció romana, que segons tradició oral, pertany a la família des de fa algunes generacions. Podria tractar-se sens dubte de peces recollides en aquest jaciment i traslladades a la casa amb propòsits ornamentals. Cal tenir en compte que un avantpassat de la família – un metge de Vilafranca, casat amb la pubilla de la casa- era un home de cultura amb sensibilitat per la tradició històrica. Cap la possibilitat que tots aquests materials i la columna haguessin estat trobats a mitjans del segle XIX i traslladats a la casa.Cal tenir en compte també, la qualitat del bust femení localitzat al jaciment. Actualment es tracta de l'únic exemple existent al Penedès.El jaciment es troba catalogat dins l'Inventari del Patrimoni Arqueològic, (CC.AA.) amb la referència de Jaciment núm.2 del terme de Vilobí del Penedès. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||
| 73010 | Can Cotoliu/La Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cotoliula-socarrada | GIRÓ ROMEU P. (1964-1969). Quaderns de camp. Vol 8. (24 de febrer 1968-3 d'abril 1968) GIRÓ ROMEU P. (1968) « Sección de Arqueologia. Resumen de actividades durante el año 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca, caperta 'Informes'(24 febrer 1968) INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº03.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Actividades arqueológicas desde el mes de mayo de 1967 hasta abril de 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Vestigios ibero-romanos de Cal Cotoliu, del término de Vilobí, parte baja de la finca de Els Pujols'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. GIRÓ ROMEU P. (1978) “Notes d'Arqueologia de Catalunya”. a Informació Arqueològica. Núm 27-28. p.91-92. RAFEL FONTANALS N (1979). “Constibució a l'estudi de la circulació monetària a la comarca del Penedés” a Symposium Numismático de Barcelona. Asociación Numismática Española. P.15-20. | s.I a.C. | El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment | Jaciment ubicat en un àrea de planícies ocupada actualment pel conreu de la vinya, a 1 km a l'est del poble de Vilobí del Penedès, a tocar amb el límit Sud de l'àrea del torrent de Mayans. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Al km. 4,2 trobem un trencall a la dreta, a uns 300 m. passat el torrent de Mayans, d'aquí segueix un camí que mena a la masia de Can Cotoliu. El jaciment ocupa la banda Oest de la Masia, a tocar amb aquesta, i delimitada, al Sud pel camí d'accés. La partida es coneix amb el nom dels Pujols. Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Tot seguit s'esplanà el terreny i foren localitzats. -Fragments de ceràmica ibèrica a torn. - A una profunditat de 30 m. es descobrí: ' una sepultura con ámfora ibérica aplastada encima de una losa, y debajo a un 'Inhumado'(Fitxa nº 78 del catálogo Arqueològico del Penedès) -Molins de fricció en granit i un de calcària rotatori. -Fragments de dòlium Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya. Superficialment es detectaren desprès dels treballs agrícoles: -Ceràmica a torn ibèrica comuna (sense especificar) -Ceràmica romana (sense especificar) -“…piedra cuadrada rústica utilizada como contrapeso en las pensas de vino o aceite con un hoyo central donde se emplaza la parte inferior del husillo” - àmfores romanes (sense especificar) -Fragments de dòlim o tégules -2 monedes: 1 semis de bronze ibèric amb seca d'Iltrirca -1 as de bronze d'Adrià amb la inscripció 'Hispania' al revers. Ambdós estan referenciats a la publicació de Núria Rafels i Fontanals . RAFELS I FONTANALS N.(1979:15-20) Pel que fa a l'excavació (sota la direcció de Pere Giró i Romeu) no es coneix cap documentació ni descripció, només les seves anotacions de camp. El sondeig s'efectuà en col·laboració amb alguns membres de la Secció Arqueològica del Museu de Vilafranca. S'identificaren: -Ceràmica a tron ibèric -Ceràmica de vernís negre campaniana -1 ungüentari fragmentat a la part superior (sense coll), de cos allargat (12,3 cm d'alçada), part central (3,5 cm) La dispersió dels materials i el cultiu de la vinya dificulten l'excavació en extensió. Per altra banda tenim la descripció d'un enterrament amb un inhumat cobert per una llosa de pedra i una àmfora ibèrica esclafada damunt i la localització en altres sectors d'ossos humans i fragments d'àmfora. Tot plegat indicaria una ocupació en època ibèrica a partir del segle III. a.C. amb l'existència d'enterraments. També hi tenim la presència romana amb restes d'un assentament agrícola. L'existència d'una moneda d'Adrià ens documenta una ocupació fins almenys el segle II.a.C. | 08304-24 | Els Pujols. Casa de Can Cotoliu. (08735 Vilobí del Penedès) | Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya. | 41.3816400,1.6887500 | 390359 | 4581954 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es conserven al Museu de Vilafranca. El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.03 del terme de Vilobí del PenedèsAquest jaciment apareix referenciat al llibre de Salvador Llorac: Vilobí del Penedès passat i present com a “Camp del Mort”.(LLORAC, 1991: 78)Catálogo Arqueológico del Penedés. Fitxa núm.76. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||
| 73011 | Vinya del Bartrolí/Els Llacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-bartroliels-llacs | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº04.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. | s.I a.C. | El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment | Jaciment ubicat sobre un promontori que domina una plana fèrtil, i que fins el segle XIX era cobert en part d'estanys que s'extenien en direcció al Sud. D'aquí que la partida es conegui com Els Llacs.Es tracta doncs d'un lloc privilegiat.L'accés es realitza partint del barri de la Rovira Roja, situat al N.E. de Sant Martí Sarroca, des d'on s'agafa la crta. BP-2122 (Vilafranca-La Llacuna), a l'alçada del km 7, just abans d'entrar al nucli abans esmentat, a mà dreta surt un camí en direcció a l'Est, i als 350 m. ens desviem per un camí esquerre i continuarem uns 300m, on ens desviem un altre vegada a la dreta, i a 150m més enllà tornem a trencar a l'esquerra. Recorreguts uns 400 m. arribarem als camps vitícoles on es localitzen restes en superfície. S'han localitzat fragments de ceràmica ibèrica comuna a torn, de cocció oxidant. Es tracta de fragments informes, nanses etc.. També s'han recollit fragments de ceràmica moderna. Tot indica un assentament de caràcter temporal en època ibèrica, en una zona on s'han documentat punts amb dades de la mateixa època, i amb cronologia romana (Camp del Pont, Bosc de les Guixeres, Can Sègol etc..) (CC.AA , 1990) | 08304-25 | Corral Nou | 41.4024100,1.6523700 | 387353 | 4584306 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73011-foto-08304-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73011-foto-08304-25-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es conserven al Museu de Vilafranca. El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.04 del terme de Vilobí del Penedès. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73012 | Salabret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salabret | GIRÓ ROMEU P. (1960). Quaderns de camp. Vol 6. (11 de juliol de 1959) Catálogo Arqueológico del Penedés. Fitxa núm.81. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca GIRÓ ROMEU P. (1960) « Sección de Arqueologia. Actividades desde junio 1959 y junio 1960'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca, caperta 'Informes' INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº05.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. ESTRADA J.(1969) Vias i poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo de Barcelona. P.68. Barcelona. | s.I aC-III | El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment | Jaciment ubicat en una planícia ubicada a uns 500 m. al N.E. de la població de Vilobí del Penedès. Es tracta de camps de cultiu ondulats a pocs metres al Sud del Barri de la Font, entre els Torrents del Pantans i la riera dels Graus. S'accedeix per la carretera BV-2127 (Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí). A l'alçada del poble de Vilobí, i passat el trencall amb l'indicador cap a la població, tot just abans d'arribar a l'església de Santa Maria trobem l'entrada d'un camí a la dreta que porta al barri de la Font, i al de Riera. Tot just passats uns 350 m. trobem l'àrea del jaciment al marge dret. Segons la descripció anotada pel seu descobridor Pere Giró: 'En esta finca se han identificado materiales romanos superficialmente, tégulas, dòlums etc. Procedentes de un grupo de sepulturas en teja halladas hace años' (GIRÓ, 1960) Es van identificar: -Fragments de tégula i d'imbrex -Fragments de dòlia -Ceràmica a torn, ibèrica comuna de cocció oxidant: informes i nansa de cinta de contenidor. -Ceràmica sigil·lada: 1 informe de Clara A i una base de Clara C -Ceràmica comuna romana -Ceràmica comuna africana Els materials documenten l'existència d'un assentament agrícola, segurament una vil·la, emmarcat en una cronologia que podria abarcar des del s.I d.C. al III d.C. També cal tenir en compte l'existència d'un enterrament, que podria documentar la ubicació d'una necròpolis. (CC.AA. 1990) | 08304-26 | Barri de la Font (Camp Salabret) | El jaciment fou localitzat per Pere Giró Romeu el 1959 a partir de troballes superficials que anotà als seus quaderns de camp. Els materials documenten l'existència d'un assentament agrícola, segurament una vil·la, emmarcat en una cronologia que podria abarcar des del s.I d.C. al III d.C. També cal tenir en compte l'existència d'un enterrament, que podria documentar la ubicació d'una necròpolis. La datació d'aquesta només es port fer a partir de la tipologia d'enterrament en tègula, des de l'època romana al segle XII. | 41.3905200,1.6699000 | 388798 | 4582963 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73012-foto-08304-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73012-foto-08304-26-2.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Tampoc podem deixar de banda la troballa d'un conjunt d'indústria lítica en sílex localitzat al delimitar el jaciment per fer la Carta Arqueològica. Els materials, molt escadussers poden englobar-se des del paleolític mitjà al eneolìtic.Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.05 del terme de Vilobí del Penedès. | 77|78|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||
| 73013 | Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-nou | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº06. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. | Està a nivell superficial | Jaciment consistent en un taller lític on es va recollir una mostra d'osca denticulada sobre un gran ascla (120 x 70 x 33 mm) i dos fragments de nuclis petits fets tots plegats sobre un sílex gris-blavós i translúcid, molt deshidratat amb molta costra calcària. També cal assenyalar un fragment de làmina o ascla amb retocs simples i quatre fragments més. Està datat del Paleolític Inferior- Mosterià, de tradició axeliana. Cal assenyalar la seva possible relació amb un antic estany dessecat al segle XVIII que es trobaria cap al barri de Bellver. Aquesta dinàmica de depressió vora el llac, el faria molt semblant al jaciment de 'Camp Gran' (Vilafranca del Penedès) datat en les mateixes èpoques (CC.AA. 1990) Al jaciment s'hi accedeix des de la cruïlla de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna), en el punt km.7 amb el desviament a la Rovira Roja. Recorreguts 2,4 km arribem al nucli abans mencionat amb un cartell indicador, just al cantó del cartell neix un camí que mena cap al barri de Bellver, a uns 400 m es passa per davant de la casa de Cal Pastor. Darrera d'allà a la banda esquerra del camí es troba el jaciment. Just enfront de la casa. | 08304-27 | Corral Nou . Torrent dels Llacs | El jaciment fou descobert per Josep Mestres i Mercadé a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, quan excavà el jaciment de les Guixeres de Vilobí. | 41.3930900,1.6454300 | 386757 | 4583280 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.06 del terme de Vilobí del Penedès. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73014 | Can Fontanals de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-de-vilobi | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular amb coberta plana. Construït en maó i arrebossat en ciment, ha estat posteriorment pintat en color blanc. L'edifici es troba integrat dins la xarxa urbana del nucli antic de Vilobí, ubicant-se a la plaça major i fent cantonada amb un desl carrers que menen a la plaça. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal s'orienta a ponent. Es tracta d'una façana molt ordenada que s'obre de forme simètria a la planta baixa i al primer pis. El cos central de la casa, format pel portal principal i el balco del primer pis que es situa a sobre, sobresurten uns 10 cm. de la línia de la façana principal, creant un volum central que trenca la linialitat de la façana. A la planta baixa, s'obre amb un portal principal ubicat al centre de l'edifici. Es tracta d'un portal obert amb un arc molt rebaixat, amb la porta de vidre protegida per una reixa exterior. A ambós costats s'obren dues finestres rectangulats disposades verticalment, amb contrafinestres de fusta, i protegides exteriorment per una reixa. Com a decoració exterior, tant el portal com les finestres es troben emmarcades amb un ressortit exterior que les envolta seguint la línia del portal o les finestres, i que ha estat pintat en un color gris clar. Aquest ressortit es recolza sobre un zòcol exterior que s'aixeca fins uns 30 cm d'alçada. L'empit de les finestres també queda recolzat sobre aquest zòcol. Marca la diferència amb el primer pis un fris exterior que s'exten de forma horitzontal a les dues parts de la façana que resten enfonsades, entre les finestres del primer i segon pis. Es tracta d'un fris que discorren entre dues motllures i que és fet a base de rajoles de color verd. Al primer pis, i de forma paral·lela a la planta baixa, s'obre una finestra balconera al centre del cos sobresortit amb peanya i reixa, i dues finestes rectangulars, similars a les de la planta baixa a ambdós costats –una per banda-. ´Totes tres es troben protegides per contrafinestres de fusta. La decoració d'aquest conjunt és feta amb un ressortit de ciment pintat en color gris clar, formant un arc molt rebaixat que es col·loca sobre les finestres estenent-se pels laterals fins a mitja alçada. Aquest ressortit finalitza en un cul de llàntia format per una rajola de ceràmica vidrada en color verd. La part que es correspondria a l'intradós de l'arc es rebaixa de forma esgraonada, creant un espai interior sobre les finestres que es cobreix amb rajoles de colors verds i blaus. Sota les finestres laterals del primer pis, que s'han obert en el rebaix del mur, també es crea un espai rectangular que es cobreix amb rajoles de colors verds i blavosos. Sobre el primer pis destaca l'existència d'una doble cornisa entre la qual s'han col·locat tres rombs fets amb rajoles de color verd. Sobre la segona cornisa es col·loca una barana protectora del terrat ubicat a la teulada. Aquesta barana fa les funcions de frontó de la façana principal. Es tracta d'una barana contínua molt simple, que es corva amb un arc molt rebaixat a la part central sobresortida, creant l'efecte visual de frontó. La resta de façanes de la casa manquen d'interés arquitectònic, ja que han estat moelt reformades. | 08304-28 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Pl. Major s/n. (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construït entre el 1920 i el 1930. | 41.3889300,1.6619300 | 388129 | 4582797 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73014-foto-08304-28-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'edifici es troba inclòs dins el Catàleg de monuments i Conjunts històrico- artístics de Catalunya del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, en una fitxa de conjunt amb d'altres edificis del nucli anomenada arquitectura del nucli de Vilobí del Penedès. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73015 | Feixa Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixa-llarga | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. Fitxa núm.07.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. | Atravessat per una carretera | Jaciment ubicat vora el nucli de Vilobí. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, a l'alçada del km.5, passades les caves Vallformosa, i a uns 340 m al S.E. de la població de Vilobí. El sector del jaciment és a banda i banda de la carretera. L'excavació d'urgència es feu directament a una sola estructura, que resultà ser una sitja escapçada per la carretera i el conreu. Feia 110 cm de diàmetre màxim, tenint en compte que en faltava la meitat, i 36 m. d'alçada conservada. Es localitzaren un total de 201 materials arqueològics, bàsicament d'indústria lítica. Pel material es pot datar al neolític antic. El jaciment podria extendre's als camps del voltant conreuats de vinya. (CC.AA.1990) | 08304-29 | Barri de la Font. Al peu de la Crta. BV-2127. Km.5 | El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Mestres de manera fortuïta quan acabaven de netejar els marges de la carretera l'any 1991 | 41.3871200,1.6717900 | 388950 | 4582584 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73015-foto-08304-29-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.07 del terme de Vilobí del Penedès. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73028 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa-0 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XIX | Creu de terme de quatre braços monolítica, elaborada en pedra granítica i que reposa sobre una base formada per quatre graons superposats. L'inferior és una base circular d'un diàmetre de 110 cm. formada per un conjunt de 6 peces trapezoïdals unides al centre. Sobre aquest es col·loca una altra base octogonal de 70 cm. de diàmetre també formada per diverses peces. Sobre aquest es col·loca una altra base quadrangular de 50 x 50 x 30 cm d'alçada. Sobre aquesta s'aixeca l'últim graó també quadrangular de 40 x 40 x 20 cm. d'alçada, sobre el qual es col·loca directament la creu. Aquesta última és un sol bloc de pedra de 140 cm d'alçada x 60 cm d'amplada comptant com a única decoració afegida un petit rebaix que ressegueix el perímetre interior la creu. | 08304-42 | Nucli de Vilobí del Penedès. Crta. BV-2127 km. 5,5. | Malgrat que no es compta amb dades concretes sobre els seus orígens o la seva data de manufactura, cal pensar que es tracta d'una creu esculpida a finals dels segle XIX o principis del segle XX, potser en substitució d'alguna més antiga. També cal pensar en que la base de graons sobre la qual s'aixeca, especialment els dos inferiors (circular i octogonal) poden ser reaprofitats de la creu anterior. | 41.3888500,1.6683200 | 388663 | 4582780 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||||||
| 73029 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-10 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XV-XXI | La pedra del fust es troba molt erosionada | Creu de terme formada per la unió de dos elements dissociats (un fust i una base), corresponents a dues antigues creus de terme que han estat unificades modernament formant una sola creu, que ha estat col·locada en un dels extrems del terme, concretament al final del camí que va fins a Pacs, indicant per tant la partió amb aquest terme. Es tracta d'un fust circular de 28 cm d'ample x 110 cm d'alçada fet amb pedra granítica de color groguenc sense cap decoració. Compta amb diversos cops al fust que l'escapçalen, i la part superior ha estat completada amb ciment, a fi de crear una superfície plana. Sobre el fust s'ha col·locat una moderna creu de ferro de quatre braços molt senzilla. Aquest fust ha estat adossat i unificat mitjançant ciment amb un peu circular que reposa sobre una base quadrangular de 40 cm d'ample per 90 cm. d'alçada. Es tracta també d'una base monolítica, elaborada en pedra granítica grisosa i sense cap decoració afegida. | 08304-43 | Pla de Can Mayol (Camp d'aviació) | No es pot precisar amb exactitud l'origen d'aquesta creu, i més tenint en compte que és formada per dos elements de diferent procedència. Per la manufactura cal penar que el fust és més antic que la base. Podent ser el primer inclús d'origen baix medieval, mentre que la base seria més moderna, possiblement del segle XVIII o XIX. Tots dos elements que formen la creu han estat col·locats sobre un petit promontori a mà dreta de la carretera que va de Vilobí a Pacs. Just al final del terme de Vilobí. Malgrat tot, desconeixem la seva localització original, ni quan van ser fusionades. | 41.3718000,1.6723600 | 388972 | 4580882 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73029-foto-08304-43-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73030 | Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. BACH A.(1987) Col·lecció diplomàtica del monestir de Santa Maria de Solsona: El Penedès i altres llocs del comtat de Barcelona (segles X-XV). Barcelona CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. CRUANYES E. VIRELLA X. (1984) Piques baptismals d'immersió del Penedès i el seu entorn. Vilafranca. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca RIUS Y SERRA J.(1947) Cartulario de 'Sant Cugat del Vallès'. Vol III. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XVII | Malgrat l'estructura dels murs exteriors és bona. A l'interior caldria una restauració i recuperació dels guixos. | Conjunt arquitectònic format per l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa i el cementiri parròquia que l'envolta. El conjunt es troba envoltat parcialment per un mur que tanca parcialment en conjunt, i que arrenca de la cantonada N-O de l'església, envoltant el cementiri fins empalmar amb l'absis de l'església pel seu cantó S-E. Es tracta d'un més modern pintat en color blanc. L'accés al conjunt es fa per una porta oberta en aquest mur i orientada al Nord. Es tracta d'una porta oberta amb un arc molt rebaixat i coronoda amb un frontó triangular i una creu. Aquesta porta ha estat reaprofitada de l'antic mur de tancament del cementiri. Aquesta estranya disposició fa que l'entrada a l'església es faci a través del cementiri. L'església és un edifici de planta basilical de tres naus construint amb parament irregular molt ben treballat i polit i cobert exteriorment a dues aigües amb teula. Les cantonades de l'edifici s'han reforçat amb carreus quadrangulars ben treballats. L'edifici conserva restes d'un antic arrebossat en ciment en alguns trams, especialment de l'absis. Exteriorment no es percep diferència d'alçada que indiqui l'existència de tres naus, ja que les naus laterals, malgrat ser més petites, compten amb un segon pis a sobre que unifica l'alçada exterior. Sobresurt del conjunt, un absis semicircular. L'orientació de l'església és amb la capcelera a l'Est i la façana principal a l'Oest. Destaca l'existència d'una petita finestreta esbiaixada ubicada al cantó Nord de l'absis, realitzada amb carreus ben treballats i coronada amb un petit ressortit arquejat. També destaca la presència d'un gran campanar octogonal de setze metres d'alçada ubicat a la cantonada N-O de l'edifici, que descansa sobre quatre petxines rectes i inclinades i es cobreix amb coberta de pavelló. Les cantonades del campanar també s'han reforçat amb carreus ben treballats. Destaca a mitja alçada la presència d'una motllura semicircular exterior i adossada, que marca l'inici de les obertures del campanar. Es tracta de quatre grans obertures, que s'intercalen ordenadament en el mur –un si i un no- en forma d'arc de mig punt que deixen entreveure les campanes interiors. La façana principal de l'església es troba orientada a l'oest i s'obre amb una porta d' arc de mig punt format per dues petites arquivoltes. Aquesta porta recau sobre un seguit de maons disposats a sardinell. La porta es troba coronada per un frontó d'estil neoclàssic format per una cornisa triangular, enmig de la qual s'ubica un timpà sense decoració. Aquest frontó es recolza sobre un fris on s'alternen tríglifs i mètopes. Sota els tríglifs s'aprecien les règules i les gotes. Les mètopes s'han decorat amb motius geomètrics i espirals. Els laterals d'aquest fris sobresurten en volum de la resta del conjunt, i recauen sobre dos capitells i columnes adossades al mur, que emmarquen la porta d'entrada.La base de les columnes es recolza sobre un pedestal quadrangular i un sòcol. Tot aquest conjunt decoratiu es troba elaborat en pedra calcària ben treballada, i s'ha sobreafegit adossant-lo al mur de la façana. Sobre aquest conjunt de l'entrada s'obre un rosetó que es troba actualment tapiat. Interiorment la coberta-totalment restaurada- és a doble vessant en maó, i reforçada per cinc arc torals de mig punt molt rebaixats, que recauen en pilastres quadrangulars adossades al mur, i que serveixen de línia divisòria entre capelles. El paviment interior és en rajola cuita disposada a trencajunt. | 08304-44 | Pla de Vallformosa | Les primeres notícies de l'existència d'una església parroquial són del 1087,quan Bonfill fa donació d'una peça de terra que té, i que afronta al nord amb un altre alou dels donadors, situat a Santa Maria de Vallformosa (Sancte Marie de Valle fermosa). Devia tractar-se d'un edifici de pre-romànic, aixecat al mateix indret de l'actual església. El 1322, en la venda que el cavaller Berenguer de Castellbisbal fa a la Pia Almoina, diu que es troba la parròquia de Santa Maria de Vallformosa. El 1328, trobem una àpoca de 100 lliures feta per Berenguer Vendrell, prevere i beneficiat de Santa Maria de Vilobí, per raó d'un establiment de cases a Vilobí. Durant el segle XV hi ha unes col·lacions a Santa Maria de Vallformosa. El 1582 el bisbe de Barcelona dona permís per beneir les campanes de l'església. . El 1589, es fa la fundació d'un benefici per Josep Miret i Joan Pau Fonol, mercader de Vilafranca, per a la casa i heretat anomenada la Sala, situada dins la parròquia. El 1551 trobem una resolució feta per la Pia Almoina als jurats de Vallformosa per a l'obra de l'església. D'un imprès del segle XVII, sense data, sabem que Joan Cases, rector de Vallformosa, pledejà contra Maria Ana Vallesa, per un benefici de Santa Maria del lloc de Vilobí. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. El mateix any-1703-, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. El 1758, el vicari general dóna permís al rector, Josep Masaguer per beneir una campana de l'església. Pels inventaris consultats del segle XIX, es tractava d'una parròquia relativament pobra, i en quedar cada cop més aïllada dels nuclis principals (Vilobí i Bellver), s'opta per canviar l'emplaçament de l'església. La revolució del 1936, afectà tot el contingut del temple que fou destruït, destacant una creu processional gòtica d'argent del segle XV. En quedar sense culte, posteriorment s'anà deteriorant la fàbrica de l'església i va amenaçar ruïna, sobretot el sostre, fins que al 1989 es va decidir restaurar les parts més afectades de l'edifici. Sens dubte en origen l'església de Vallformosa fou d'estil romànic, i es degué enderrocar al segle XVI, que és quan es comença a construir l'actual, la qual quedà enllestida al segle XVII. És molt possible que la decoració d'estucs interior sigui també del segle XVII. La finestra esbiaixada de l'absis du la data del 1652 que es pot considerar com a bona. Al segle XVIII s'optà per dotar l'església amb un porta de més gran categoria, iniciant la construcció del frontó que emmarca la porta de la façana principal, i que du la data del 1778. Al segle XIX es degueren fer algunes reformes interiors, per exemple la d'adequació d'una de les capelles laterals al culte de la Puríssima Concepció, cosa que va fer que es cobrís de forma plana, i es pintés i decorés amb tons pastels. Durant el segle XX també s'han efectuat algunes transformacions, però en aquest cas exteriors, així en una fotografia conservada de l'església a principis del segle XX, s'observa que el cementiri no ocupa l'espai actual, sinó que es limita a ser un afegit al cantó de migdia de l'església, quedant de lliure accés la façana i la porta principal. La porta d'accés al cementiri és la mateixa que l'actual d'entrada al recinte. Cal pensar que en un moment posterior es produí una modernització i ampliació del cementiri que s'extengué cap a la zona de la façana principal, i al tancar-se englobà tota l'església (El 1888 hi ha una reconstrucció del cementiri, però cal pensar que no és l'actual). Aquesta església va ser la parroquial del terme de Vilobí fins el 1933, en que degut a qüestions pràctiques es construí la moderna església de Vallformosa traslladant el culte. A partir d'aquests moments entrà en un estat de degradació, que s'accentuà durant 1936 en que patí un saqueig. | 41.3821900,1.6764500 | 389332 | 4582030 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73030-foto-08304-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73030-foto-08304-44-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Segons el llibre de les adminsitracions de 1787, a l'església hi havia: el cos preciós de Crist, del Roser, del Remei, del nom de Jesús, de Sant Crist, de Sant Antoni Abat, de Sant Ramon, de Sant Antoni de Padua, del Remei, de Sant Isidre, de Sant Roc, del Bací dels pobres, de Sant Joan, de Sant Josep i de la Puríssima Concepció. (Cont. Descripció):L'absis es cobreix amb una volta radial feta també en maó i reforçada per quatre bigues. La divisió interior de l'espai es fa en tres naus de diferents dimensions, sent la central més ample que les laterals. Les naus laterals es divideixen en quatre capelles laterals –quatre per banda- separades per arcs de mig punt. Les tres primeres, començant per l'absis, presenten la particularitat de comptar amb un segon pis a modus de trifori que recorre tot l'espai superior de les capelles. La coberta d'aquestes tres capelles laterals es fa amb volta d'aresta nervada i tancada amb una clau de volta. Els nervis i la clau de volta han estat profusament decorats amb afegits de guix i decoració vegetal i floral. També s'han decorat els intradós dels arcs de separació entre la nau central i les laterals, amb orles formades per cassetons de guix reomplets amb decoració floral. Destaquen també uns culs de llàntia molt ben treballats. Les dues capelles finals – a tocar de la porta- presenten característiques diferents, obrint-se la del cantó nord amb un arc de mig punt decorat amb estucs de vegetació floral, i cobert per una cúpula semiesfèrica, que descansa sobre quatre petxines i un petit tambor. Tota la cúpula es troba enguixada i decorada amb gran detall. Destaca la presència d'uns rosetons molt ben treballats a l'espai de les petxines, d'un tambor decorat amb escaquejats i caps d'angelet, orles en forma de trena que recorren la cúpula a imitació de nervis, dues de les quals finalitzen en dues fornícules en forma d'arc de mig punt rebaixat, també molt decorades. L'altre capella posterior -la del mur de migdia-– no té tanta alçada, i s'ha cobert amb un sostre recte. La decoració interior és pictòrica a base de colors pastel: blau cel i marró, que dona a entendre que és de factura més nova, i que estaria dedicada a la Puríssima Concepció. Finalitza l'interior de l'església l'existència d'un cor a l'entrada de l'església, aixecat com si fos un primer pis sobre una teulada embigada i un arc molt rebaixat.Adossat al cantó de migdia de l'església hi havia l'antiga casa rectorial, que fou totalment enderrocada. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||
| 73031 | Santa Maria de Vallformosa de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-vallformosa-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CARBONELL I VIRELLA V. (1993): 'Els voltants de Vilobí: Vallformosa, graubac i les guixeres' a Revista Gran Penedés, nº 34. Vilafranca del Penedès. pp.32-35. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. GAVIN J.M. (1981) Inventari d'esglésies. Alt Penedès. Baix Penedès. Barcelona GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Conjunt arquitectònic format per l'església de Santa Maria de Vallformosa, el campanar de l'església, la casa del campaner, la rectoria, i un espai destinat a dependències auxiliars. Tot el conjunt es troba edificat en parament irregular sense arrebossar, haven reforçat les cantonades i les obertures-portes i finestres- amb ressortits de ciment imitant carreus de pedra ben trebalalts. L'orientació de l'edifici és força irregular, no corresponent-se amb la orientació clàssica de les esglésies –l'absis al'est-. En aquest cas la façana principal del conjunt s'ha orientat a l'Est, i l'absis a l'Oest. L'edifici de la cantonada N-E és la rectoria. Es traacta d'un edifici format per planta baixa, primer pis i golfes, cobert a quatre aigües amb teula. La porta principal, com la de la resta del conjunt, es troba a la façana Est, i es tracta d'un portal de mig punt al qual s'accedeix després de dos graons. Tota l'arcada es troba reforçada i definida per un ressortit fet en ciment imitant carreus de pedra que alternen rectangulars i quadrangulars. Al cantó dret s'ha obert una gran finestra geminada amb arcades també de mig punt, que es ressalta amb el mateix sistema que la porta principal. Al cantó esquerre destaca una finestra simple de mig punt. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'han obert tres finestres quadrangulars també definides amb un ressortit de ciment imitant carreus de diferents i mides, i un empit a la part baixa. Al segon pis –espai ocupat per les golfes- s'obre una galeria formada per quatre arcs de mig punt que recauen sobre columnetes quadrangulars sense cap decoració, i també emmarcadesamb el mateix ressortit en ciment. A la façana Nord es repeteix el mateix esquema d'obertures, tan sols, que les finestres del pimer pis es redueixen a una. Interiorment la rectoria conserva l'estructura original, conformada per un corredor central i un seguit de estances adaptades a vivenda a ambdos costats. En direcció a migdia s'adossa a la rectoria un petit edifici de planta baixa, amb un portal d'entrada similar al de la rectoria però de menor tamany, i dues finestres de mig punt a tocar de la porta, a banda i banda. De l'edifici destaca el fet d'estar coronat per tres merlets esgraonats fets en maó i acabats en punta. Es tracta d'un espai auxiliar, destinat a magatzem. A migida d'aquest espai s'adossa l'església de Santa Maria de Vallformosa. Exteriorment presenta la fesomia d'un edifici romànic, amb un gran portal de mig punt, degradat amb arquivoltes formades per un seguit de faixes motllurades o esculpides a la cara exterior de les dovelles, que des del parament de la façana, van reduïnt progressivament l'obertura cap endins, i que descansen de columnetes adossades al mur, i que a la vegada reposen sobre un zòcal d'uns 40 cm d'alçada. Arquivoltes i columnetes es troben profusament decorades amb motius vegetals i florals. Els capitells ubicats entre les arquivoltes i les columnetes, tenen decoració vegetal i figurada, representant-se en dos d'ells –els interiors- escenes de lluita entre monstres imaginaris. L'espai ubicat entre la porta d'accés i les arquivoltes és ocupat per un timpà decorat amb l'escena de l'ascensió de la Mare de Déu. Sobre el portal s'ha obert una rossassa també degradada amb faixes motllurades i esculpides, decorades amb motius vegetals. | 08304-45 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. Plaça de Mossèn Lluís Panyella (08735 Vilobí del Penedès) | La decisió de construir una nova església al terme de Vilobí pregué cos a principis del segle XX, quan a la majoria de la població, concentrada entre els nuclis de Vilobí i Bellver, li resultava massa lluny per assistir als oficis l'antiga església de Vallformosa. La concentració de la vida política i cultural al nucli de Vilobí, va inclinar definitivament la balança per la construcció d'una església més propera i accesible a la majoria de veïns. El terreny per a la seva construcció fou cedit per Fèlix Mestre Notó.L'edifici és obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), marquès de Sagnier, que traballà a l'obra gratuïtament. La primera pedra es col·locà el sis de febrer de 1927 pel bisbe de Barcelona Josep Miralles. La construcció es projectà pujar-la amb donatius en metàl·lic i jornals de prestació personal, i fou inaugurada i beneïda el vint-i-cinc de març de 1931 pel bisbe de Barcelona Manuel Irurita. Durant la revolució del 1936 sofrí diversos desperfectes,sobretot al seu interior. A la dècada dels 40 s'enllestí el pis de les campanes del cloquer (LLORAC, 1991: 134) L'edifici va ser constrït en estil neoromànic, a imitació de les antigues esglésies romàniques. Pràcticament no ha patit reformes des de la seva construcció, a banda dels elements refets després de la Guerra Civil. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 1933 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73031-foto-08304-45-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | (Cont. Descripció): Sota la coberta inclinada- ja que l'edifici es cobrexi exteriorment a dues aigües- s'ha col·locat com a element decoratiu un seguit de faixes verticals llises sobresortint del mur, unides a la part superior per arcuacions a l'estil de les bandes lombardes, i que segueixen la inclinació de la teulada. Aquestes faixes finalitzen en un cul de llantia decorat amb la forma d'un cap humà. Corona l'edifici una creu d'obra. Interiorment l'església és un edifici d'una sola nau amb planta basilical, a la qual s'accedeix després de travessar un petit espai rectagular adeqüat com a ante-sala. La coberta interior és amb volta de canó de mig punt aguantada per sis arcs torals. L'absis és de planta semicircular i es cobreix amb una volta de quart d'esfera. A banda i banda de la nau principal s'obren cinc capelles cobertes amb volta d'aresta que descansa sobre arcs formers. A migidia de l'església s'adossa el campanar de planta quadrangular de 22 m. d'alçada. L'edifici es troba dividit exteriorment en 4 pisos, amb l'afegit d'un tram superior. A imitació d'un campanar romànic, els pisos es marquen exteriorment mitjançant finestres. En aquest cas es tracta d'una finestra-una per pis- de mig punt geminada, a excepció de la planta baixa que és una finestra simple. A la part superior o cloquer, es troba oberta a les quatre cares amb dos finestrals geminats per cara, emmarcades per arqüacions lombardes a la part superior i inferior (aquestes últimes sota la cornisa). Sobre la línia d'arqüacions superior el campanar es remata amb merlets esgraonats fets amb maó. Espaialment l'interior és conformat per una nau única envoltada de capelles -quatre per banda-, dedicades a advocacions diferents: El roser, la Puríssima Concepció, El Remei, Sant Josep, Sant Isidre, Sant Antoni, el Sagrat Cor i el Sant Crist. L'interior es troba cobert per una volta única, subdividida en trams per uns arcs torals molt ressaltats, que recauen en les pilastres de separació de les capelles. Un fris horitzontal a l'alçada dels capitells de les pilastres recorre la nau principal. Tot el conjunt en colors clars, i amb decoració floral a les parets laterals. La il·luminació es realitza a través d'un seguit de rossetons -un per capella- protegits per vidres de color verdós. Pressideix l'altar la imatge d'una mare de Déu ubicada dins un baldaquí que recau sobre quatre columnes llises. Als peus de l'església s'ubica un cor, que recau sobre un espai destinat a rebedor. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73032 | Cal Teixidó o castell d'en Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixido-o-castell-den-baro | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XIV-XX | Caldria interiorment una recuperació de esestructures originals i de l'ornamentació de la sala principal del primer pis. | Edifici de planta quadrangular coberta a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Construït en parament irregular i arrebossat en ciment sense pintar. L'edifici es troba aixecat al punt més alt del turó on s'ubica el nucli urbà de Vilobí, i s'assenta directament sobre la roca, que és perfectament visible en alguns punts, com per exemple la façana nord de l'edifici, a tocar de la vorera del carrer. Format per planta baixa. Primer pis i golfes. Sobresurten del cos principal un seguit de cossos que han estat adossats amb posterioritat i que fan la funció de coberts i magatzems. Aquest cosos han estat adossats a la façana principal que està orientada a l'Est, i trenquen totalment la visió unitària d'aquesta façana. Un mur de tancament sobresurt de la façana creant un petit espai a modus de pati intern davant de la casa. D'altra banda, hi trobem un altre edifici d'un pis d'alçada que ha estat adossat a la façana Sud. L'accés a aquest edifici es realitza passant per davant de la façana principal de la casa de Cal Teixidor, donant com a resultat un mur de separació entre ambdos, i un arc que permet el pas. A resultes d'aquests cosos adossats a la façana principal –un d'ells d'un pis d'alçada, i d'altra col·locat al davant del primer de planta baixa- la façana principal queda reduïda pràcticament a la prota d'entrada i a la finestra del primer pis. La porta d'entrada és feta amb un portal adovellat de mig punt. Les finestres són quadrangulars sense decoracions afegides. A la façana Nord i Oest, amb visibilitat des del carrer no es destaca cap obertura execepcional a banda d'algunes finestres de petites dimensions obertes al primer pis. L'interior de la casa ha estat molt modificada amb el temps. Com a estructuras originals tant sols es conserva una gran arcada apuntada d'estil gòtic, que arrenca a la planta baixa i s'exten fins a l'alçada del primer pis. Aquesta gran arcada ha estat tapiada i aprofitada superposant diversos elements arquitectònics al llarg del temps. Finalment, arran d'algunes obres empreses a la casa va ser descoberta i recuperada parcialment els darrers anys. Al primer pis es conserva la sala principal amb elements propis segurament del segle XVI o XVII. Es tracta d'una gran sala que realitza les funcions de distribuïdor a les diverses habitacions del primer pis, i que compta com a decoració bàsica amb una capa de guix amb la qual ha estat arrebossada. El sostre s'ha recobert amb plaques de guix col·locades entre biga i biga, i decorades amb motius diversos. Entre alguns d'ells destaca l'existència d'algun escut familiar. Les portes d'accés a les habitacions ,tres en total, han estat decorades amb motllures afegides de guix, i d'altres excavades a la mateixa paret de guix, rematades a la part superior amb forma d'arc conopial. El pis destinat a golfes manca d'interès arquitectònic i ha estat destinat a traster. | 08304-46 | Nucli urbà de Vilobí . Plaça del jardí nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | La primera referència documental que tenim de l'existència d'un castell ubicat a la quadra de Vilobí, prové del document de venda de dita quadra pel cavaller Bereguer de Castellbisbal a la Pia Almoina, en dit document s'explica com es ven en franc alou totes les cases de la quadra de 'Vilalbí', la qual es troba dins la parròquia de Vallformosa, amb la seva fortalesa. (LLORAC, 1991: 87). Aquesta fortalesa que s'esmenta al document deuria ser situada on actualment es troba la casa de Cal Teixidor. Sens dubte es tracta del punt més alt del turó de Vilobí, visible des d'arreu. A favor d'aquesta teoria tenim també l'existència d'una antiga capella dedicada a la Mare de Déu dels Angels, que va ser dreta fins el segle XIX, i que podria tractar-se d'una capella castellera. Madoz, al seu 'Diccionario', comenta l'existència d'unes restes d'un castell. (LLORAC, 1991:87). La ubicació d'aquesta capella seria la de l'actual casa consistorial, al peu de l'antic castell. L'advocació primera seria la de Santa Maria i després la de la Mare de Déu dels Àngels. L'orígen de la construcció arquitectònica del castell es remunta amb seguretat als segle XII, i seria segurament la residència dels castlans de la quadra de Vilobí ,depenents del castell de Sant Martí Sarroca. Les primeres modificacions daten segurament del segle XIV i XV, als quals es correspondrien les arcades encara visibles a l'interior de la casa. Amb la venda de la quadra a la Pia Almoina, aquesta institució passaria a ser la propietària de l'edifici, conventint-se en la casa del representant de la Pia almoia, al territori de la quadra de Vilobí, i el lloc on es pagaven els delmes i els altres drets senyorials, aixó com la residència ocasional dels canonges o preveres del capítol catedralici de Barcelona que visitaven el terme. Durant el segle XVI van tenir lloc noves reformes, que segurament es van concentrar en la planta noble de l'edifici, amb la construcció de la sala principal, i l'afegit ornamental dels estucs i portes enguixades. Segons informació oral facilitada pel propietàri, el Sr. Martí, la casa era originalment a principis del selge XX molt més alta. Comptaba amb tres pisos i un afegit de merlets, però el seu estat era ruinós. El propietari era en aquells moments el sr. Santacana, veí de la Granada. L'avi de l'actual propietari , que era conegut com el Teixidor, la va arrendar al senyor Santacana a finals del segle XIX a canvi d'un cens de dues gallines i rals. La família es dedicava al teixit de bri 8lli aspre i gruixut). Dins de la casa va instal·lar l'obrador amb un teler i al portal una petita botiga de panys i roba. Cap al 1920-1925 la familia va anar abandonar l'ofici.Malgrat tot, el sobrenom de la casa a perdurat. En aquells moments es van fer algunes obres, enderrocant la part superior de la casa que es trobava en ruïnes, i dotant-la de la fesonomia actual. | 41.3894100,1.6617500 | 388115 | 4582851 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La familia conserva documentació antiga de caire familiar, com és el cas del contracta d'arrendament. No conserven fotografies antigues de la casa. Sí conserven una petita col·lecció d'estris antics: un celemí, una romana, algunes mesures de gra, algunes forques etc.. No guarden cap estri relacionat amb l'antic ofici de teixidors. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | |||||||
| 73033 | Can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Carbó i algunes dependències annexes que conformen un conjunt residencial de grans proporcions. Tot el conjunt estroba envoltat per un mur perimetral que crea tot un seguit de patis interiors i espais ajardinats. També cal considerat que l'edificació es troba ubicada aprofitant el pendent d'un turó – el de Can Carbó- i per tant alguns espais dins del conjunt s'han sobreelevat creant un espai aterrassat. Al voltant del conjunt es disposen un seguit de moderns coberts, garatxos i naus que disposen les modernes intal·lacions de “Vinyendos del Penedés” destinats a l'explotació agropecuària. L'accés al conjunt es realitza per dues portes obertes al mur i orientades a llevant. Del conjunt arquitectònic es distingueixen dues parts; per una banda les restes de l'antiga masia de Can Carbó orientades a migdia, a les quals s'ha adossat el moder casalot de Can Carbó. Interiorment els dos espais es troben totalment integrats sent pràcticament impossible distinguir on comença l'una i on acaba l'altra. De l'antiga masia només es pot distinguir un tram del que deuria ser la façana principal orientada a migdia, on s'aprecia un portal principal adovellat i rebaixat del qual s'han respectat algunes dovelles. Interiorment destaca l'existència d'una gran arcada de diagragma que dibideix internament una gran sala amb bigues de fusta i que fa de nexe d'unió entre ambues cases. La moderna casa de Can Carbó és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i una torre també quadrangular que sobresurt al centre de l'edifici. Consta de planta baixa primer pis, segon pis i golfes .L'edifici s'ha construït en pedra irregular i ciment granulat a l'exterior. La façana principal es troba orientada a llevant, creant així un espai en angle recte amb la façana de l'antiga masia. La porta principal s'ha obert amb una gran llinda, i es troba acompanyada de dues finestres – una a cada banda- Al primer pis destaca l'existència d'una gran galeria oberta per un seguit de cinc arcades de gran tamany unides amb un pilar quadrangular. Aquestes arcades donen lloc a una galeria interiror coberta amb viges de fusta. Al segon pis s'obren u n seguit de quatre finestres de petites proporcions. La façana de ponent comparteix el mateix tipus de distribució, però l'obertura de la galeria del primer pis ha estat substituïda perun seguit de tres balcons. En aquesta façana s'obre un ull de bou al tram de les golfes, en el qual s'ha pintat un rellotje de sol. La façana de ponent repeteix l'esquema de la de llevant, però a l'alçada del primer pis la galeria dona accés a una terrassa ajardinada. L'interior de la casa conserva l'aire d'una mansió senyorial de principis del segle XX. | 08304-47 | Bosc de Can Carbó. Casa de Can Carbó (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les masies més antigues del terme de Vilobí del Penedés. El nom tradicional amb el que apareix és el de Can Carbó de la Guixera, segurament degut a la proximitat als jaciments de guix i l'explotació que d'ells es fes. La primera referència documental la trobem l'any 1322, quan en la relació de cases del terme de Vilobí que apareix en el document de venda de la quadra de Vilobí a la Pia Almoina, apareix una dona anomenada Mancell Carbona, que és vídua d'en Carbó.(LLORAC, 1990: 87). Ja al fogatge del 1553 és té constància de l'existència de Pere Carbó de la Guixera. (LLORAC, 1990: 41). Al 1680 en una de les llibretes de notes de la casa Olivella, la del recompte del mill del delme apareix censada Can Carbó de la Guixera, que contribueix amb una quartera i 2 quartans. Sens dubte devia tractar-se ja d'una de les cases econòmicament més importants de la quadra de Vilobí. (LLORAC, 1990:50). També apareix en la llibreta de delmes que es pagaven a la Pía Almina al 1729 i que es conserva a la Casa Olivella, la menció a Jaume Carbó de la Guixera amb la quantitat de cereals i pagaments en espècie que es feien (LLORAC,1990: 52) . El 1754 a la relació de famílies que composaven el lloc del terme de la Quadra de Vilobí apareix Pau Carbó, llaurador de 39 anys i el seu fill Jaume (LLORAC, 1990: 174). Al cadastre de Vilobí del 1791 apareix Jaume Carbó, amb la relació de terres que té per sembrar, la categoria i l'import que paguen (LLORAC,1990:181) . També al rebut d'arbitris de l'Ajuntament de 1871 apareix Jaume Carbó que paga setanta pessetes i vuit cèntims. (LLORAC, 1990:190). Per l'import pagat, devia tractar-se d'una de les masies més importants del terme. És molt possible que el conjunt arquitectònic actual s'aixequés a finals del segle XIX sobre les restes de l'antiga masia de Can Carbó, inclús aprofitant algunes. De l'original masia de Can Carbó de les Guixeres només resten alguns trams de la façana principal, incorporada a l'edifici actual. No se sap a partirt de quin moment la veïna masia de Can Baró va passar a formar part de la propietat de Can Carbó, segurament a principis del segle XX, quan comencen a mancar notícies de Can Baró. Durant tot el segle XX ambdues propietats van restar unificades.L'any 1990 el conjunt, juntament amb la casa de Cal Baró va ser adquirida per la companyia “Vinyedos del Penedés S.A.” a la Sra. Francisca Carbó, l'últim membre de l'original nissaga de propietaris. | 41.3810200,1.6551900 | 387552 | 4581928 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha conservat bona part del mobiliari de l'època. Destaca l'existència d'una pintura a l'oli de grans dimensions que representa una visió idealitzada de les feines de la verema al paisatge a finals del segle XIX. La data de quadre és del 1886 i està signat per Ricarda S.C. També es conserven alguns estris antics relacionats amb les tasques agrícoles:-1 màquina d'aixafar raïm-1 romana-Mesures de graTambé compta amb:-1 pedra de molí-1 recipient cilíndric de pedra | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73034 | Portal adovellat de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-can-mayol | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVI | Portal adovellat formant una arcada de mig punt realitzat amb grans dovelles de diferents mides, alternant algunes rectangulars amb d'altres quadrangulars. No conserva cap data de referència. Aquest portal devia enquadrar la resta de la casa, i pertanyia a la façana principal que es troba orientada a l'Est. | 08304-48 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Malgrat les poques restes conservades, la casa de Can Mayol és una de les més antigues del terme de Vilobí del Penedès. Un document de l'any 1117, parla de la donació d'un alou a Vallformosa, dins el terme de Sant Martí, i es diu que la donació és feta per Mayol i la seva muller Ermessenda, exceptuant un terreny que tenen sobre de Pacs. Aquest sembla ser l'origen del topònim i de la masia, d'on es desprèn que ja existia al segle XII. (LLORAC, 1991:150). Malgrat tot les restes conservades més antigues pertanyen al segle XVI, i es tenen notícies de modificacions posteriors (segles XVIII i XIX). La nissaga dels Mayol es va conservar fins a principis del segle XX, en què Carmen Benach va comprar la propietat. Aquesta família era originària de Banyeres del Penedès, metre que la família Mayol va optar per instal·lar-se a Barcelona.. En aquells moments la casa es trobava ja molt deteriorada, així que es va optar per la solució més pràctica: abandonar la vella casa i construir-ne una de nova al costat. Aquest fet va portar com a conseqüència un deteriorament absolut de la vella masia. Cap als anys vuitanta l'estat de l'edifici era ruïnós, i es va optar per enrunar el pis superior i la teulada i aixecar-la de nou. Només es va conservar el portal adovellat de l'entrada i alguns elements de la planta baixa com el terra, algun embigat de fusta i algunes parets. Actualment la família Mitjans - El portal sens dubte és l'element més antic, possiblement del segle XVI. La zona on es conserven més restes antigues a la sala d'entrada amb la rajola original en terra cuita i un arc de diafragma molt rebaixat al mig, que ajuda a aguantar el primer pis. Aquests espais són segurament dels segles XVIII i XIX. La masia comptava amb alguns espais annexos destinats a l'elaboració del vi. Avui dia només es conserva un d'aquests coberts originari dels anys vint i molt reformat. Actualment la família Benach, a causa del casament de les pubilles, du el cognom Mitjans. La casa es troba en procés de reconstrucció a partir dels pocs elements originals conservats. L'edifici actual poc té a veure amb la primitiva masia. | 41.3733800,1.6665900 | 388492 | 4581065 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdnebro Manrique | La família Mitjans conserva una fotografia de principis del segle XX de la casa que permet fer-nos una idea de com era la masia original i la forma de la façana principal. La façana actual, amb un cos sobreelevat al mig no es correspon amb l'antiga, que era coberta a dues aigües amb carener.També es conserven a l'estança de l'entrada de la casa, alguns cups originals de la casa, encara utilitzats.La família Benach va comprar la hisenda amb la clara intenció de fabricar vi i cava. Actualment continuen en aquesta activitat fabricant el cava 'Loxarel'. Degut a aquest interès per aquesta feina han fet esforços per conservar alguns estris antics relacionats amb el vi. Posseeixen una col·lecció de:-1 premsa-2 bombes- 1 bàscula antiga- 4 màquines de posar taps a les ampolles de cava (restaurades): 1 morrionadora i 3 tapadores de mall. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73035 | Refugi de la guerra de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-de-can-mayol | s.XX | A uns 10 m. sota terra, i ubicat sota la moderna nau de fabricació de vi, i al costat dels nous cellers, la família Mitjans ha conservat un espai que té el seu ús original en un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es tracta d'un espai excavat d'uns 25 m de llargària per uns 4 m d'ample amb forma de túnel, i dividit internament en dos espais separats per un mur paral·lel a les parets laterals, obert amb arcades que permeten la visibilitat de l'un a l'altre. El refugi és construït en maó i arrebossat internament en ciment sense pintar. Sobre el refugi es va col·locar una capa de ciment de diversos metres d'alçada. Originalment comptava amb dues portes d'accés, i s'hi accedia a través d'unes escales que encara es conserven, encara que inutilitzades. Actualment aquest espai s'ha unificat a d'altres nous, formant una gran cava soterrada. | 08304-49 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Durant la Guerra Civil Espanyola, l'exèrcit Republicà va expropiar la finca de Can Mayol, col·lectivitzant les terres. La família Benach, llavors propietària de la casa va ser obligada a marxar. Les vinyes del voltant van ser arrencades, i a pocs metres de la casa el terreny va ser aplanat per fer un petit camp d'aviació. És així com la finca ubicada al costat de la casa encara és coneguda popularment com el camp d'aviació-. La moderna casa de Can Mayol va ser convertida en un quartel militar, i es va construir un refugi protegir al soldats en cas de bombardeigs amb capacitat per unes 70 o 10 persones. Al camp d'aviació van ser construïts quatre refugis més de dimensions més petites. Passada la gerra, la família propietària va retornar a les seves terres, i va voler conservar el refugi transformant-lo en cava, i obrint-ne nous espais al voltant. | 41.3729900,1.6674000 | 388559 | 4581020 | 1937 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73035-foto-08304-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'aquest refugi es troba relacionada amb tres petits refugis més ubicats al camp llindant a la casa de Cal Mayol, anomenat 'Camp d'Aviació'. En principi aquest refugi era el del quartel, i per tant el de majors dimensions, i dins del camp s'havien instal·lat almenys 4 refugis més de dimensions més petites destinats a acollir les persones que en cas de bombardegi es trobaven al camp d'aviació, lluny de la casa. Juntament amb aquests quatre refugis més -tres dels quals encara existeixen- formaven un dispositiu de protecció anti-aèria molt estructurat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73036 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-2 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Malgrat les últimes reformes, el fet de trobar-se actualment abandonada accelera ràpidament la seva ruïna. | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Construït en parament irregular i arrebossat posteriorment amb ciment i pintat en color grogenc. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a llevant. A ambdós costats -façanes Nord i Sud-, i s'han adossat coberts que actualment es troben en ruïnes. També trobem altres coberts als voltants de la masia, però en un estat igualment ruïnós. La façana principal s'obre amb un portal ubicat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de grans dovelles rectangulars. Actualment aquest portal es troba cobert per la capa de ciment i pintura, i les dovelles només s'intueixen a sota. Acompanya a aquest portal una finestra rectangular ubicada al cantó de migdia de la portal principal. Aquesta finestra es troba protegida per una reixa. Al cantó nord s'obre una petita finestrella quadrangular de reduïdes dimensions, oberta a una alçada molt elevada de la planta baixa, i també protegida per una reixa No es tracta ben bé d'una finestra, sinó més aviat d'un finestró de respiració, que deu donar a una part destinada a feines agràries o magatzem dins la casa. En el cas d'aquesta masia, la façana principal no resulta simètrica, no només pel diferent tamany i forma de les finestres, sinó perquè al cantó nord de la casa, però integrat dins l'edifici i sota la mateixa teulada, hi trobem un annex adossat al cos principal de la casa que segurament devia fer funcions de graner o magatzem. Aquest annex s'exten al llarg de tota la façana nord, format part de la casa. L'entrada a aquest cos es realitza de forma independent, per tant, compta amb una porta de petites dimensions, oberta amb un arc molt rebaixat. No hi ha finestres a la planta baixa. Al primer pis s'obren un total de quatre finestres rectangulars d'iguals dimensions i tamany, repartides equitativament. La finestra central ubicada sobre el portal principal, és tracta d'una finestra balconera amb una peanya de considerable tamany i reixa. La primera planta de l'espai annex deu formar part de la part residencial de la casa, ja que compta amb finestres del mateix estil i forma que la resta del conjunt. A la façana de migdia s'han obert dues finestres rectangulars a l'alçada del primer pis. Un cobert i una tanca impedeixen una visió general del conjunt d'aquesta façana. Al cantó nord s'obre una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. Interiorment Ha estat impossible accedir a l'edifici, que es troba en considerable mal estat. Al cantó de ponent de l'edifici es troba adossada l'antiga casa dels masovers, que actualment s'ha restaurat i es troba habilitada com a vivenda. | 08304-50 | Les Clotes. Casa Can Fontanals (08735 Viobí del Penedès) | L'origen de la masia de Can Fontanals es remunta segurament a la baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). Al segle XVII la trobem documentada el 1680, al compte del mill recollit pel delme de la quadra de Vilobí, conservat en una de les llibretes de la Casa Olivella (LLORAC, 1991:50). Allà apareix com Can Fontanals de les Clotes, que és el nom de la partida en la qual es troba ubicada. L'any 1729 apareix també en la relació del delme que es pagava a la Pia Almoina, sota el mateix nom (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, no apareix en el llistat de famílies que resideixen a la quadra de Vilobí el 1754, ni al cadastre del 1791, la qual cosa fa pensar, que ja en aquestes dades el gentilici de la família no coincideix amb el de la masia. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. Segons informació oral facilitada per la sra. Pepita Marquès, propietària de la casa dels masovers, la seva família eren masovers, ja des de principis del segle XX, i en aquests moments existia l'antiga tradició de que la casa, havia estat convertida a finals del segle XX en un quartel militar anomenat 'Cal Mediodia'. En aquells moments el propietari de la casa era el sr. Vicenç Llopart de Guardiola, i els massovers hi vivien a la planta baixa, mentre que el senyors ho feien al primer pis. Després va ser quan van construir la casa adossada a la part posterior. Des de mitjans dels anys noranta la casa ha canviat diverses vegades de propietari, i en un d'aquests canvis, va ser quan va ser arrebossada i pintada. Després va restar abandonada. Actualment es troba en un estat d'abandonament total. Arquitectònicament l'origen de la casa pot establir-se cap al segle XVI i XVII, patint amb seguretat algunes reformes posteriors. És molt possible que a finals del segle XVII o segle XVIII s'afegís un cos al nord de la casa, del qual es va destinar la planta baixa a feines agrícoles, i el primer pis a vivenda. Aquest annex va suposar segurament la reforma de la teulada de la casa , a fi d'incorporar tot el conjunt. | 41.3776400,1.6581500 | 387794 | 4581549 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73037 | Can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olivella | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Olivella i un seguit d'edificis annexos a migidia de la casa principal amb funció de coberts. La masia pròpiament dita es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perperdicular a la façana. Sota la teulada s'observa una doble imbració. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, que actualment es troba arrebossat en ciment i pintada en color marronós. Un sòcol de ciment gris recorre la superfície inferior de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc rebaixat fet a base de dovelles amb la data indicativa del 1812. A banda i banda s'acompanya de dues finestres rectangulars protegides amb reixa. Al primer pis s'obre un balcó central ubicat sobre el portal d'accés, i dues finestres rectangulars a banda i banda. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars de menor tamany que les del primer pis. La façana lateral de migdia s'obre amb diverses fienstres a la planta baixa. Un seguit de tres finestres rectangulars al primer pis, i dues fienstrons al pis de les golfes.La façana posterior manca d'obertures. A migdia i ponent de la casa s'annexen un seguit de coberts de planta baixa amb coberta inclinada amb funcions auxiliars. | 08304-51 | Barri de les Guixeres de Dal. Can Olivella (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Can Olivella es remunten amb seguretat als segles XV-XVI, consolidant-se com una important pairalia propietària de totes les terres del voltant, inclós el bosc i el turó de can Olivella, i els talls de les guixeres. La casa compta amb un important fons documental que es remunta al segle XVI, i que proporciona informació no tan sols de l'evolució històrica de la casa, sinó també de tota la resta de masies del terme. L'explicació d'aquest fenòmen bé donat pel fet de que alguns memebres de la família Olivella havient format part del consistori municipal al llarg dels segles XVIII-XIX, acumulant bona part de la informació corresponent al pagament de rendes i censals de les cases del poble. La importància de la família era tal que l' any 1703, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. Arquitectònicament la masia actual és la segona casa edificiada. La primera casa del segle XVI era un edifici senzill del qual encara es conserven algunes restes arquitectòniques integrades a la casa actual, especialment a la zona dels cellers i de la façana de ponent. La proximitat als jaciments de guix fa que el celler primitiu de la casa estigui excavat al guix. Sobre aquesta casa es va aixecar l'actual al segle XIX (una llinda amb la data del 1812 al portal d'entrada ho recorda) i que mostra la riquesa econòmica de la masia. Vora el 1950 els actuals propietaris van iniciar una sèrie de reformes interiors (paviments, i decoració interior) i exteriors (l'arrebossat de la façana i les finestres). La familia Olivella va seguir la línia paterna original fins a principis del segle XX, en que la mare de l'actual propietàri es va casar amb el Sr. Josep Suriol, perdent-se el cognom Olivella. | 41.3881600,1.6605300 | 388011 | 4582714 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa compta amb un fons documental important entre els segles XVII i XIX. Bona part de la història del municipi inclosa al llibre de Salvador Llorac es fonamenta en el fons documental d'aquesta casa.Propietat de la casa és el bosc de Can Olivella, i ho eren els talls de les antigues guixeres de Vilobi (A,B,C,E). Malgrat tot, segons informació oral facilitada per la família, ells no explotaven mai directament el guix, ja que existia la tradició immemorial de que qui es dedicava a l'explotació del guix acabava arruinant-se, per tant sempre van optar per l'arrendament dels tall. Eren uns ingressos nets sense problemes. L'economia de la casa es basava en l'explotació agrícola, que es feia directament i mitjançant arrendaments. L'explotació directa era molt important, arrivant a haver-hi fins a vint-i-cinc mossos vivint en la casa.La casa compta actualment amb una sínia de rosari al pati posterior de la casa i que es troba excavada sobre un pou de guix. Aquesta sínia regava els horts de la casa. El seu estat de conservació actual és molt dolent.A l'interior de la casa es conserven alguns bens mobles d'interès: botes de castanyer, vuit tines de rajola, màquines d'ensofatar. Una fassina del segle XVIII molt malmesa | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73038 | Cal Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Edifici de planta rectangular amb coberta inclinada en direcció a migdia. Construït en parament irregular, ha estat recentment arrebossat en ciment i pintat en color rosa. Consta de Planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a Llevant. Una fotografia dels anys noranta impresa al llibre de Salvador Llorac (LLORAC,1991:125) permet veure com fins aquestes dades encara es conservava un antic cobert de planta baixa adossat a la façana principal de la casa, impedint una visió àmplia i certera. A la façana Sud s'adossen una sèrie de coberts de planta baixa, que conformen, juntament amb un mur perimetral, un espai interior tancat en forma de terrassa. Cal esmentar el fet de què la casa es troba edificada en un pendent força acusat. Originalment aquesta casa seguia el pendent natural del turó de Bellver, i la roca original, que aflora en algunes parts. Aquest condicionament, feia que la planta original tingués forma de L, i la façana principal estigués tallada en forma d'escaire. Posteriorment, la propietat de la casa es va dividir en dos, dedicant la part superior a magatzem, i la part inferior de la casa (actual Cal Romeu ) a estables i bestiar. Quan la propietat es va fraccionar definitivament, la part superior – a partir de l'escaire- va ser reformada i convertida en un bloc de pisos, conservant només algunes parets originàries, i una petita finestra emmarca en carreus ben treballats, i que encara s'aprecia a la part baixa del bloc de pisos. La part inferior –actual Cal Romeu- va conservar la fesomia tradicional. En aquesta part es troba la porta original de la casa i dues finestres treballades. El portal d'entrada és un portal adovellat amb forma de mig punt, fet a partir de grans dovelles de diferents mides, i que es troba just abans de l'escaire de l'antic edifici. Al primer pis s'han conservat dues finestres rectangulars, decorades amb un ressortit fet de pedra en forma de motllura col·locat damunt la llinda superior i part de les laterals. Es tracta d'un ressortit fet en forma d'arc conopial i rematat a la part superior per un element floral en forma de pinya. Aquest arc es degrada en ambos casos en una sèrie de columnetes que finalitzen en un cul de llàntia també en forma de pinyes. Destaca el fet de la diferent dimensió de les dues finestres, sent la central- ubicada sobre el portal principal- de mides molt més grans, i inclinada a l'esquerra, no se sap si ja d'origen o degut a reformes posteriors. La finestra del cantó de migdia és més petita, i finalitza en culs de llàntia senzill. Interiorment la casa ha estat reformada conservant l'aire rústic original. S'ha conservat el paviment original fet amb rajoles cuites disposades a trencajunt. Destaca l'existència al primer pis d'uns sala principal amb funcions de distribuïdor. En aquesta sala s'han obert dues grans portes i una finestra profusament decorades. La decoració consisteix en un ressortit d'estuc que cobreix tot el marc de la porta, i que es degrada en columnes molt decorades amb motius vegetals i florals. Sobre les portes la decoració es complerta amb una gran petxina també d'estuc rematada a la part superior amb un gran floró. | 08304-52 | Barri de Bellver. Baixada Oreneta, nº10 (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les cases més antigues del barri de Bellver, ja que al fogatge del 1553, ja trobem un tal Pere Romeu, que segurament pot ser associat a aquesta casa. (LLORAC, 1991: 41). A la relació del Delme pagat a la Pia Almoina del 1729 apareix al llistat de famílies residents a la quadra de Vilobí, la de Can Romeu de Bellver (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, es desconeixen els canvis de propietat soferts per la casa durant els segles XIX i XX. Als anys noranta la casa va patir reformes internes i externes, eliminant coberts adossats i arrebossant i pintant la façana. Internament va ser adequada com a vivenda conservant molts dels elements originals com el paviment de terra cuita i l'embigat del sostre. | 41.3938400,1.6571200 | 387735 | 4583349 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga. La casa es troba catalogada en una fitxa de conjunt anomenada: Restes i elements d'arquitectura a Bellver dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73039 | La Pineda de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-de-vallformosa | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XV-XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia coneguda com La Pineda de Vallformosa i construccions annexes adossades a l'Oest, i N-E de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que tanca l'espai creant un pati i jardí interior. La masia conserva una planta en forma de L, formada per un cos rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa,primer pis i golfes; i un altre cos quadrangular de proporcions més petites, adossat a la façana principal pel seu cantó N, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües i carener perpendicular, però resultant una mica més baix que el cos rectangular original, presentant una coberta totalment independent de la principal i que es situa uns centímetres per sota. Tots dos cossos són construïts en parament irregular i arrebossats en ciment. La façana principal està orientada a llevant, i ofereix una visió de façana tallada a escaire, fent un angle recte de 90º. Destaca a la façana principal l'existència d'una obertura principal formada per un gran portal adovellat, fet a partir de grans dovelles rectangulars, formant un arc de mig punt. Destaca també al primer pis, i com a única obertura, l'existència d'un gran finestral format per tres arcs trilobulats de factura gòtica, que es recolzen sobre dos capitells, que recauen sobre dues columnetes. Aquest finestral es troba reforçat als voltants amb carreus ben treballats, que romanen visibles lliures d'arrebossat. Tot el finestral es troba emmarcat per un trencaaigües i un empit a la part inferior. A la mateixa alçada del primer pis, però oberta al cos quadrangular adossat, i orientat a migdia s'obre un altre gran finestral rectangular que ha estat profusament decorat amb un arc d'estil conopial, que descansa sobre dos culs de llàntia en forma de caps humans. Tot els voltants han estat reforçats amb carreus rectangulars ben treballats que són visibles per no estar arrebossats. La façana de migdia i la façana de ponent de la casa destaquen exteriorment per la seva sobrietat i senzillessa, obrint-se amb un seguit de petites finestres sense decoració exterior, que a l'interior es prolonguen en lluernes fetes amb volta escarsera. Destaca també un gran contrafort atalussat a la façana de migdia. Al voltant de la casa, al llarg de les façanes Nord, S-O i E, s'han adossat coberts agrícoles i magatzems en diverses èpoques. Destaca també l'existència d'un pou quadrangular a l'entrada de la casa. Al costat de la casa s'adossa la masoveria, en la qual es troben dues finestres de pedra treballada. Una té a la llinda la data de 1703, i una reixa de ferro forjat. Entre la masoveria i la casa pairal hi ha un arc apuntat gòtic, avui tapiat. Interiorment, i a la planta baixa, destaca l'existència d'un gran arc rebaixat a l'entrada, i una sala coberta amb volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda Resta patent l'existència de dos festejadors a l'interior de la finestra gòtica, i dos festejadors més en una finestra del sector de ponent. A l'habitació de la gran finestra conopial hi ha un nínxol profusament treballat. Al primer pis destaca l'existència d'una gran sala, amb funcions de sala principal, que s'ha decorat molt esmeradament. Així, l'espai situat entre l'embigat de fusta del sostre s'ha cobert amb un seguit de plaques d'estuc decorades amb el signes del zodiac. També s'han obert un seguit de portes de diferents mides i tamanys, que s'han decorat amb un ressortit molt decorat amb motius vegetals i florals, i que es coronen de formes diferents. Cinc d'elles ho estan amb una petxina rematada a la part superior per un motiu floral. Altres dos ho estan per arcs conopials de gran tamany i entrecreuats, dues d'elles amb arcs de tot punt, i tres són allindades. Les dimensions de les portes són molt diferents, destacant algunes de molt petites. Algunes d'elles es troben pràcticament enganxades les unes amb les altres. | 08304-53 | La Pineda. Masia de la Pineda (08735 Vilobi del Penedès) | Els origens de la masia de la Pineda de Vallformosa es remunten a l'Edat Mitjana. La primera referència documental prové del fogatge del 1553, on apareix documentat : Joan Colomer de la Pineda (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit del delme a la quadra de Vilobí la casa es coneix com a Can Colomer de la Pineda. Cal pensar doncs que la casa era realment congeuda per Can Colomer, i l'afegit de la Pineda ve determinat per fet d'haver estat construïda en una zona de poblada antigament de pins. L'any 1729 la casa ja apareix anomeanda només com La Pineda (LLORAC,1991:52). Malgrat tot, i de forma sorprenent la familiar Colomer s'ha mantingut com a propietària de la casa de forma ininterrumpuda al llarg dels segles, arribant fins al segle XX, sent actualment la propietària la sra. Dolors Sabat Colomer. Arquitectònicament els orígens de la casa es remunten al segle XV, quan segurament es construeix el cos de planta rectangular, que s'obre amb el gran finestral gòtic. L'ornamentació tant acurada revela segurament una masia amb grans possibilitats econòmiques. Amb seguretat, al segle XVI es produeix una ampliació de la casa, afegint el cos quadrangular que s'adossa a la façana principal. En un intent de continuar amb la tònica estilística de la casa s'obre un altre gran finestral, però aquesta vegada en l'estil de l'època -arc conopial-. Les reformes de l'interior també afectaren a la sala principal del primer pis, que es cobreix en estuc, que s'acondiciona com a sala principal de la casa, i on s'obren un seguit de portes-deu en total- decorades amb un ressortit de guix molt treballat, i coronades amb motius diversos. Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, també ha patit nombroses reformes, com l'afegit de la masoveria, que du la data del 1703, i nombroses reformes interiors. D'aquesta forma., segons la tradició familiar, una de les sales interiors de la planta baixa, a tocar de la façana Sud, coberta amb una volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda. Actualment la propietària és la Sra. Dolors Sabat i Colomer. | 41.3861300,1.6828300 | 389872 | 4582460 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Compta amb alguns objectes propis dels treballs agrícoles:-2 premses-2 portadores-mesures de gra-1 bomba de viSegons informació oral de la propietària de la casa, fins fa pocs anys hi havia dugues tines i dos cups de gran tamany adossades a la casa, però van ser enderrocats degut al seu mal estat de conservació.La família no conserva documentació referent a la casa. Les fotografies més antigues són de caire familiar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73040 | La Saleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-saleta-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVI-XIX | Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada La Saleta, l'antiga casa dels masovers adossada al cantó S-O, i un conjunt de coberts, cellers, pahissa i quadres, adossades al N i N-O de la casa. L'edifici de la casa, pròpiament dita, és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. És construït en parament irregular amb les cantonades reforçades amb carreus ben treballats. Conserva restes d'un antic arrebossat, especialment a la façana principal. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant, i s'obre a la planta baixa amb un gran portal adovellat de mig punt, format per grans dovelles. L'acompanyen dues finestres rectangulars reforçades amb carreus, i dues llindes senceres a la part superior. La part inferior es troba treballada amb un empit també fet en pedra d'una sola peça. Al primer pis, i corresponent-se amb les obertures de la planta baixa, s'obren tres finestres també rectangulars sense reforços laterals ni empits, sent de factura molt més simple. L'espai ocupat per les golfes s'obre amb dues finestres quadrades de factura moderna. Destaca a la façana principal l'existència d'una rafa o contrafort atalussat al cantó N, a tocar de la porta principal. Al cantó Sud de la porta sobresurt un escaire que sembla marcar un primitiva cantonada de la casa. D'aquest ressortit fins a la cantonada S-E, la línia de la façana continua un pel més enfonçada. Tot sembla indicar l'existència d'una reforma que va fer que en un moment donat, a partir d'una estructura de casa més petita, que abarcava des del ressortit fins a la cantonada N-E., es va fer una ampliació important afegint un cos a migdia, que va ampliar la casa considerablement, i va significar una reestructuració de la teulada. En el moment d'aquesta reestructuració, del nucli original de la casa, es va conservar la façana i el portal, i possiblement es va pujar l'alçada de la casa, cosa que segurament va obligar a apuntalar la façana amb aquesta rafa o talús. Això explicaria també la diferència estilística existent entre les finestres de la planta baixa i les del primer pis. A la façana Sud s'obren, a l'alçada del primer pis, dues finestres similars a les de la façana principal, i una porta moderna que dona accés a la casa dels masovers del cantó S-O, i a la resta de dependències agràries de la cantonada N-O. Aquestes últimes han estat totalment reconstruïdes i modificades durant els anys noranta per convertir-les en vivenda. Només es conserva una part del celler antic. Interiorment la casa de la Saleta ha patit reformes molt greus que han eliminat tots els elements originals de l'estructura originària. | 08304-54 | Els Baus. Masia La Saleta (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de l'edifici actual conegut com la masia de la Saleta, es remunten segurament al segle XVI. Aquest fet es dedueix tant per la presència de finestres de tipus conopial a la part més antiga de la façana -avui desaparegudes- . La seva ubicació la col·locava al peu de l'antic camí de Vilafranca a La Llacuna, D'altra banda, per la seva proximitat, així com per la coincidència dels noms, és molt possible als seus orígens guardés algun tipus de relació amb la veïna masia de La Sala, d'arrels també molt antigues. Així, al fogatge del 1553 apareixen dues cases anomenades la Sala: La Sala dels Baus i la casa de Jaume de la Sala. (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit pel delme també apareix aquest duplicitat amb una casa anomenada La Sala dels Baus, i una altra anomenada La Roca de la Sala, Malgrat tot, l´únic nom que ha persistit ha estat el nom de la Sala dels Baus, que a partir del segle XVIII passa a ser la única referència, tractan-se segurament de l'actual masia de La Sala.. Aquesta diversitat de cases anomenades Sala, fa pensar en la possibilitat de l'existència d'una casa de gran importància econòmica i històrica anomenada Sala dels Baus, que mantenia entorn seu una sèrie de dependències i masoveries més petites. Hi cap la possibilitat docs, de què degut a la coincidència de noms, sent aquest en diminutiu, i degut a la proximitat geogràfica, la masia de 'La Saleta'es tractés als seus orígens d'alguna masoveria de La Sala. Malgrat tot, cap al segle XIX ja devia ser independent, i s'especula amb la possibilitat de què efectués funcions d'hostal de camí. Al document del 1846 en el qual es detallen els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, podem inclús conéixer el nom del propietari: 'dit camí es deixa en arribar a la masia anomenada la Saleta, pròpia de Pau Santacana' (LLORAC, 1991: 101) Amb seguretat la primera fase de la casa es remunta al segle XVI, però arquitectònicament consta l'existència d'una important reforma que va engrandir la casa en amplada i alçada, segurament al segle XVIII. La última reforma data dels anys noranta, en què la casa és restaurada, conservant d'originari només el seu aspecte exterior. Als anys vuitanta els propietaris de la masia eren encara la família Santacana de la Granada. A finals d'aquesta dècada la propietat es divideix en dos parts: Per una banda la casa pairal: casa, cellers, estables, pahisa; i per altra banda la casa dels masovers, que ja llavors tenia el sobre nom del masover: Cal Magí Ermità. Actualment el conjunt pertany a tres propietaris: El Sr. Pere Casanoves de Barcelona, propietari de la casa de la Saleta, el seu cosí Claudi Janer, propietari de la zona de coberts, i els propietaris de la casa dels masovers. | 41.3869600,1.6758200 | 389287 | 4582561 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73040-foto-08304-54-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. En aquesta fitxa s'ha introduït una fotografia dels anys vuitanta anterior a les reformes que li donen l'aspecte actual. Sorprèn veure-la en un estat molt malmès de conservació, amb bona part dels coberts del cantó N-E ensorrats. També destaca l'existència d'un petit arc conopial coronant les dues finestres de la planta baixa, que són de factura molt diferent, sent la de la banda N, molt estreta. Actualment aquests arcs no es conserven. Els propietaris de la casa ubicada a l'antiga zona de coberts-Sr. Claudi Janer- conserven alguna documentació del segle XIX i XX, de caire familiar molt imprecisa. També conserven un contracte d'aparceria del segle XVIII, on es paga una gallina i un cens en metàl·lic. Actualment encara mantenen aquest costum. També conserven algunes fotografies d'entre 1940 i 1960 de caire familiar.A nivell d'instruments agrícoles conserven:-3 Botes de fusta-1 pedra de molí (dorment)-1 abeurador per bestiar fet en pedra | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 | ||||||||
| 73041 | Cal Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miret | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Actualment es troba en obres d'adequació com a vivenda | Edifici de planta quadrangular cobert inicialment a dues aigües però molt modificat. Destaca el portal adovellat de la façana principal, que es troba oreintada al Nord. Construït en parametn irregular arrebossat en ciment i pintat de color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes són un sobreafegit que s'ha aixacat al centre de l'edifici, sobresurtint de l'alçada de la teulada, obligant a modificar-la. No hi ha cap data a cap dovella que ajudi a datar-la. Actulament es troba en reformes. | 08304-55 | Barri de Bellver. Plaça de la capella nº1 (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta sens dubte d'una de les masies més antigues del barri del Bellver, edificada albell mig del cim del turó. Els seus orígens es remunten segurament al segle XIII o XIV, malgrat que no trobem la primerea referència documental fins el el fogatge del 1553, en que apareix anomenat un personatge anomenat joan Miret (LLORAC,1991:42) . Tornem a tenir notícies al segle XVIII, concretament a una de les llibretes de delmes del fons documental de la casa Olivella datada el 1729, en que s'anoten les cases i famílies que paguen le delme a la Pia Almoina (LLORAC, 1991:55). En aquest cas apareix referenciada la casa Miret de Dalt, sens dubte l'actual Cal Miret. També apareix l'any 1754, en la relació de famílies que composen la quadra de Vilobí, un tal Joan Miret, batlle del terme (LLORAC, 1991:174). La importància de la casa devia ser molta al barri de Bellver, ja que van ser els propietaris des dels seus orígens de l'església de Sant Pere de Bellver. Ja des dels seus orígens, l'església, segurament del segle XIII va ser construïda com una capella privada lligada a la casa. Per tant cal pensar que si el nom de Cal Miret no apareix fins el segle XVIII, és perquè fins almensy el segle XVII devia tenir un altre nom, i l'actual el devia pendre mitjançant el casametn d'alguna pubilla. Si l'església de Sant Pere era la capella privada de la casa, l'actual espai ocupat per la plaça de l'església al cim del turó era l'era particular de la casa. A mitjans del segle XIX, una pubilla de la casa anomenada Cinta, va contraure matrimoni en segones núpcies amb un metge de Vilafranca, i van construir una nova residència per la parella a tocar de l'antiga casa. Es tracta de l'actual casa de Cal Jan Pau. La vella casa familiar de Cal Miret va passar ha ser la casa dels masovers, traslladant-se el llinatge a Cal Jan Pau. A mitjans del segle XX, les successives particions fetes per les herències van fer que la casa passès a uns parets que finalment la van vendre. L'edifici actual segurament té els seus orígens en alguna nova reconstrucció que es deuria fer entre els segles XVI i XVII. La casa segurament devia conservar la seva fesomia original fins a l'actualitat en que està sent reformada molt produndament, interna i externament. No es tracta d'un edifici de gran categoria, ja que segurament va anar quedant desfasat fins el segle XIX en què va ser definitivament relegat a casa de masovers. El fet de trobar-se adossat a altres edificis del nucli urbà impideix una visió complerta del conjunt. | 41.3943500,1.6568400 | 387713 | 4583406 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-23 02:28 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml