Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72987 | Bosc de l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags. | 08304-1 | Barri de les Guixeres de Dalt | Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3840900,1.6579900 | 387791 | 4582265 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 72988 | Bosc de Cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-carbo | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de Can Carbó. Aquest turó, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, rep el nom de la veïna masia de Can Carbó, i compta amb dues puntes, la de Can Carbó amb una alçada de 303 m. i la de l'Alic, amb una alçada de 316 m. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-2 | Barri de les Guixeres de Baix, a la partida coneguda com Les Moreres. | El nom del Bosc de Can Carbó es troba estretament associat a l'existència de la Masia històrica de Can Carbó, ubicada al peu de la falda de ponent del turó. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3832800,1.6554800 | 387580 | 4582178 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72988-foto-08304-2-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A ponent del turó i del bosc, al costat de la masia de Can Carbó, cal destacar la presència de la font de Can Carbó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||
| 72989 | Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-coma | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Coma, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, al Nord del Bosc de l'Olivella i les Guixeres, a ponent de la casa anomenada Cal Pacra, ocupant la muntanya de Cal Picolís. Es tracta d'un bosc on predomina el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria devia ser més variada antigament, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i inclús conreuat. El seu interés natural resideix en el fet d'haver-se convertit en una de les poques superfícies boscoses que s'han conservat al terme. | 08304-3 | Turó de la Coma | 41.3882700,1.6568400 | 387702 | 4582731 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 72990 | Bosc de la Planota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-planota | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Planota, i rep el nom de la veïna masia de la Planota. Aquest turó, ubicat al nord del terme de Vilobí, compta amb una alçada màxima de 307 metres. La part oriental d'aquesta superfície boscosa pertany al terme de Guardiola de Font-Rubí, doncs el bosc és atravessat per l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna, que indica el límits dels terme, sent el cantó de ponent de Vilobí, i el de llevant de Guardiola. A nivell d'espècies vegetals, l' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-4 | Turó de la Planota, a migdia de la partida de Corral Nou | 41.4011600,1.6550000 | 387571 | 4584164 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 72991 | Torrent dels Llacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-llacs | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí d'Oest a Est. Neix a la partida del Corral Nou, i discorre per la plana situada entre els dos turons de Bellver i de Vilobí, passant al peu del nucli de Vilobí, concretament an costat de l'església parroquial i l'Ajuntament, on es canalitza, per seguir per la partida dels Baus, i desgussa finalment a la riera de Vilobí a l'alçada de la partida de Vallformosa, just al costat de la carretera BV-2127, al punt ubicat entre l'antiga església de Vallfomosa i la masia de la Sala. Es tracta d'un torrent que només aporta cabdal en èpoques de plujes -primavera i tardor-. La vegetació que l'envolta a les zones no canalitzades, especialment el primer tram és el jonc, la vimetera i la canya. | 08304-5 | Des de la Rovira Roja, en direcció a Vilobí fins el Barri de la Font | 41.3914100,1.6548000 | 387537 | 4583082 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72991-foto-08304-5-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 72992 | Torrent de La Planota o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-planota-o-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs de caràcter irregular que travessa la meitat del terme de Vilobí per les partides de Corral Nou i els Baus, des del N-O en diracció a S-E. Aquest torrent neix a la partida de Corral Nou, i discorre per tota la plana fins desguassar a la riera de Vilobí a l'alçada del camí de Grabuac. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma ocasional l'alber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-6 | Des dels Tres Termes, travessant la partida de Corral Nou i el Barri de la Font fins Vallformosa | 41.3989000,1.6552400 | 387587 | 4583913 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També és anomenat torrent de la Planota per travessar molt a prop del bosc de la Planota. L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 72993 | Riera de Vilobí o de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilobi-o-de-llitra | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter regular que travessa el terme de Vilobí de Nord a Sud. La riera neix al terme de guardiola de Font-rubí, atravessant el bosc de les Graus i entrant ela terme a l'alçada de Cal Divino, discorre llavors en direcció a la partida de Vallformosa, travessant sota un pont la carretera B-2127 de Vilafranca a Guardiola, i passant al costat de l'antiga església de Vallformosa, per desguassar al riu Foix en terme de Pacs. És tracta del curs fluvial de més importància del terme, l'únic que aporta cabdal de forma contínua tot l'any. Rep a l'est el torrent de Cal Cotoliu o dels Pujols, i a l'oest el torrent de Bellver i el torrent dels Llacs que passa pel nucli de Vilobí. El seu interés natural bé donat per ser l'única àrea que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de migdia, a l'alçada de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, la riera de Vilobí, és especialment interessant pel poblament d'amfibis: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits. | 08304-7 | Des de Les Graus, travessa el Pla de Vallformosa fins a Pacs | L'any 1072, aquesta riera apareix anomenada en una venda feta per Miró Odonis al comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell d'un alou situat al terme d'Olèrdola, lloc de la Bleda, el qual diu que afronta a orient i migdia amb el riu 'Vitram'. Aquest topònim segurament indica lloc d'aigües clares. (LLORAC, 1991:32). | 41.3791100,1.6740500 | 389126 | 4581691 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És anomenada també riera de Llitrà o de Vallformosa. També era coneguda antigament com a riera Gran, de les Graus, o de la Maçana | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 72994 | Torrent de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-mayol | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | El torren ha estat convertit en rasa | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí de N-O a Sud. Neix al peu del Bosc de Ca l'Olivella, travessant la plana de les Clotes, prop de les casa de Can Fontanals, i el Pla de Can Mayol, en direcció a la casa de Cal Mayol, i fins al terme de Pacs. Es tracta d'un petit torrent que aporta cabdal només en èpoques de plujes abundants. Recentment a quest torrent ha estat acondicionat i convertit en rasa. La vegetació és escassa, predominant als voltants el jonc, la vimetera i la canya. El seu interès com a espai natural és escàs. | 08304-8 | Des de la partida de les Clotes fins als plans de Cal Mayol | 41.3727900,1.6659000 | 388433 | 4581000 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 72995 | Torrent dels Pujols o de Can Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-pujols-o-de-can-cotoliu | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el cantó Est del terme de Vilobí, discorrent de N-E a Sud. El torrent neix al terme de Guardiola de Font-Rubí, entrant al terme per la partida dels Pujols, al costat de la casa de Can Cotoliu, en direcció a la partida de les tres Puntes, travessant de forma canalitzada la carretera BV-2127, fins a desguassar a la Riera de Vilobí a la partida de L'albonar. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma esporàdica l'àlber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-9 | Partida dels Pujols fins a la riera de Vilobí | 41.3813800,1.6902800 | 390487 | 4581923 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent també rep el nom de torrent de Can Cotoliu, per discorrer al costat de la casa de dit nom. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 72999 | Pèlag B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-b | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | Antiga cantera d'extracció de guix, ubicada a la falda de la muntanya del Bosc de l'Olivella, a ponent del terme de Vilobí del Penedès. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma de mitja lluna i unes dimensions reduïdes de vint metres de llargada per deu d'amplada. El pèlag es troba habitat per carpes, però també per la perca americana, que es caracteritza per la seva voracitat, perjudicant als altres peixos i a les aus que hi nidifiquen. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. | 08304-13 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Damunt d'aquests 60 m de guixos apareix una capa de 6 m d'argiles rogenques que esgrogueeixen cap a la superfície. Per sobre d'aquestes argiles apareixen les calcàries nodulars groguenques i ocasionalment blanquinoses, amb una potència no superior als 10 m, que en el vessant Nord han desenvolupat sòls edàfics que constitueixen el llit de bona part de la vegetació actualment existent. L'aigua dels pèlags és d'origen freàtic i manté una alta alcalinitat amb una lata concentració de sulfats degut a la dissolució dels guixos. D'altra banda les anàlisis realitzades indiquen que els valors de nitrats, nítrits i fòsfor són baixos, per la qual cosa es pot afirmar que les aigües es troben en bon estat pel que fa als contaminants bàsics. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3876900,1.6578200 | 387783 | 4582665 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72999-foto-08304-13-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73000 | Pèlag C | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-c | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | El pèlag B, juntament amb el C, posseeix actualment un equipament d'educació ambiental, format per un aula de natura i els pertinents accessos i tanques de seguretat. La seva proximitat al casc urbà de Vilobí incrementa el seu valor com a zona de lleure i espai natural. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag del Torrelló o del Gori, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. Aquest pèlag es caracteritza per la seva forma cirucular. La seva fondària és escassa, sent de dos a tres metres en els seus punts màxims, podent restar secs en èpoques d'escassetat. Des del punt de vista biològic resulta el més interessant, ja que la seva escassa fondària ha permès créixer un espès canyís on niuen les polles d'aigua . A banda d'aquest ocell s'han localitzat granotes, serps d'aigua, carpes i carpins vermells. Malauradament en tota aquesta fauna també s'han introduït la perca americana, És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A les vores de les zones lacustres han aparegut espècies vegetals caracteritzades per la dependència del l'aigua. Es tracta de canyissars i bogars, i de forma puntual algun exemple de tamariu i de pollancre. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar també la introducció d'algunes espècies de peixos al·lòctones com la gambúsia, la perca i la carpa. Entre els rèptils introduïts hi ha la tortuga de Florida. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, els pèlags B i C ja han estat objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-14 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de Cal Gori, ja que era aquest personatge qui gaudia de l'arrendament del tall i l'explotava. Era també el propietari d'una de les fàbriques de guix més importants de Vilobí. El 1933 es va arribar al nivell freàtic i es va abandonar l'explotació. Es va passar d'un indret eixut amb un potent rocam al descobert un paisatge enriquit per una zona humida. A més l'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6568800 | 387704 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73000-foto-08304-14-3.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag era conegut popularment com pèlag del Torrelló o pèlag del Gori, ja que era aquest últim el nom del propietari que l'explotava. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73007 | Pèlag E | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-e | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres de Vilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Antiga cantera de guix coneguda en ocasions com el pèlag de la Coma, ubicada a la falda del turó del Picolís, a migidia del terme de Vilobí. El pèlag es caracteritza per la seva forma semicirucular molt oberta. Aquest pèlag no es troba inundat i el seu interès des del punt de vista faunístic es troba en la seva utilització com a espai d'inundació. És important remarcar que aquests pèlags tenen un origen antròpic, totalment lligat a l'acció secular de l'home, però que no per això deixen de ser importants els seus valors naturals. En efecte, el que al seu dia va ser una pertorbació ha donat lloc, a un conjunt d'ecosistemes realment singulars dins el context comarcal. Les espècies vegetals que hi predominen a l'entorn són el pi blanc, el garric i el llentiscle. A nivell de fauna les plantes helofítiques van anar-se expandint i es van convertir en un bon refugi per a la fauna, especialment invertebrats i amfibis, i també ha suposat l'aparició d'ocells típics d'aiguamolls com el cabusset, la fotja, la polla d'aigua, l'ànec collverd i estacionalment el corb marí i el bernat pescaire. Les parets de les antigues pedreres també ofereixen una infinitat de forats per a la nidificació de rapinyaires diürns i nocturns. Cal esmentar la necessitat de protegir l'espai davant de les nombroses agressions i pressions a les quals aquests espais es veuen sotmesos com són el perill d'edificiació, d'abocaments incontrolats, els incendis, la proliferació de la xarxa viària i elèctrica etc..En aquest sentit, aquest pèlag conforma juntament amb els pèlags B i C un espai objecte de polítiques de protecció i són subceptibles de convertir-se en àrees recreatives destinades a l'educació medio-ambiental. | 08304-21 | Bosc de la Coma | L'origen dels guixos de Vilobí del Penedès cal cercar-lo en una transgressió marina dins la conca del Penedès que va donar lloc a medis de transició marino-continentals. El dipòsit de guix arriba fins a uns 60 m. Aquesta unitat evaporítica no és homogènia en tot el seu gruix i es caracteritza per alabastres en la seva part inferior, agregats de megacristalls en la part mitja i guixos primaris en la part superior. Els pèlags de Vilobí es troben en l'antiga explotació d'aquest dipòsit evaporític; mentre que, cap al sud apareix el basament Mesozoic (Cretàci) esmentat, que forma un contacte discordant amb els materials Miocènics i quaternaris, com ja s'ha dit, majoritaris a la plana penedesenca. Els pèlags van aparèixer com a conseqüència de l'activitat extractiva del mineral de guix, que al terme de Vilobí es remunta a l'època romana. Aquest tall és un dels talls més antics oberts al cim del turó de ca l'Olivella, i pot considerar-se que ha estat explotat de forma constant des de l'antiguitat. Malgrat que la propietat pertanyia a la casa de Can Olivella, aquest pèlag era conegut com el de la Coma, per ser el que més a prop es trobava del cim del turó de la Coma, El 1933, malgrat no apareixer el nivell freàtic encara es va abandonar l'explotació. L'abandonament progressiu de les activitats forestals a partir de la segona meitat del segle XX, va potenciar els petits boscos que envoltaven la zona. . El seu abandonament va posar en marxa l'obertura d'una nova cantera (la D) coneguda com Nova. El 1998 l'empresa propietària era Iberyeso Med. S.A. que posseïa tres de les pedreres. El 25 de novembre del 1998 es creà el conveni entre el Consell Comarcal del Penedès i el Patronat dels Pèlags de Vilobí per a la delegació de la contractació i execució del Projecte de Restauració dels Pèlags. El 16 de desembre del 1998 es constitueix la Fundació Pública del Patronat dels Pèlags de Vilobí del Penedès. En aquells moments la propietats del pelags era de BPB Iberpalco S.A. que posseïa les finques anomenades 'La Masia' 'Cal Fillol' i 'La Coma' El 2 d'abril del 2002 es crea ekl dret real d'ús a favor del Patronat dels Pèlags de Vilobí a fi de procedir a la seva restauració. | 41.3874800,1.6566400 | 387684 | 4582643 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73007-foto-08304-21-2.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest pèlag no s'ha inclòs en l'estudi de diagnosi del medi natural dels pèlags fet per Herrando (HERRANDO (2000)), segurament perquè es tracta d'un tall que no es troba inundat. Malgrat tot, desprès d'haver consultat amb els veïns de la zona, coneixedors de la tradició de l'explotació del guix, s'ha optat per classificar-lo com a pèlag, doncs segons ells, era explotat a l'igual que els altres. | 85|94|98|80 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73008 | Vinyes de la Masia Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-la-masia-via | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº01.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. | Actualment la superfície del terreny es troba plantada de vinya. | Jaciment ubicat al mig d'un camp de conreu de vinya emplaçat al davant de la Masia Via. Es tracta d'una plana d'argiles quaternàries , al marge esquerre del torrent de Mayans, a l'extrem nord del terme de Vilobí, prop de la partió amb el municipi de Pacs. S'hi accedeix des de la carta. BV-2127 de Vilafranca del Penedès a Guardiola. A l'alçada de l'església de Vallformosa s'agafa el camí a l'esquerra en direcció a Pacs del Penedès, d'allà s'agafa el primer trencall a l'esquerra que condueix a la Masia Via. Les restes es dispersen superficialment sobre un substrat d'argiles quaternàries, a la banda esquerra del torrent de Mayans, sobre la plana. S'han documentat dos tipus d'indústries sobre sílex ben diferenciades: a) Elements patinats: 1 fragment de nucli unifacial centrípet, 1 ascla sense retocs, i una osca-perforadora. Adscripció aproximada: epipaleolític/Neolític. b)Sílex deshidratat amb alguns elements concrecionats (sòls argilosos desmantellats que han sofert processos de carbonatació càlcica); una rascadora sobre ascla amb retocs dextres i distals (cortical), dues ascles sense retocs i un fragment amb còrtex. De clara adscripció Paleolítica, probablement Mosterià (de tradició axeliana) (CC.AA., 1990) | 08304-22 | Camp de les Planes. Masia Via (08735 Vilobí del Penedès) | El jaciment manté una cronologia des del Paleolític mig (-90.000-50.000) al Neolític mig (-35.000). Aquest jaciment va ser descobert pel Sr. Josep Mestres i Mercadé l'any 1990 i va passar a ser documentat pel Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya a l'inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) efectuades el mateix any. | 41.3766500,1.6708900 | 388857 | 4581422 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73008-foto-08304-22-2.jpg | Legal | Paleolític|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El jaciment ha estat catalogat com a jaciment de sílex i té el núm.1 dins de la Carta Arqueològica del municipi de Vilobí del Penedès. | 77|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73013 | Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-nou | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº06. Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. | Està a nivell superficial | Jaciment consistent en un taller lític on es va recollir una mostra d'osca denticulada sobre un gran ascla (120 x 70 x 33 mm) i dos fragments de nuclis petits fets tots plegats sobre un sílex gris-blavós i translúcid, molt deshidratat amb molta costra calcària. També cal assenyalar un fragment de làmina o ascla amb retocs simples i quatre fragments més. Està datat del Paleolític Inferior- Mosterià, de tradició axeliana. Cal assenyalar la seva possible relació amb un antic estany dessecat al segle XVIII que es trobaria cap al barri de Bellver. Aquesta dinàmica de depressió vora el llac, el faria molt semblant al jaciment de 'Camp Gran' (Vilafranca del Penedès) datat en les mateixes èpoques (CC.AA. 1990) Al jaciment s'hi accedeix des de la cruïlla de la carretera BP-2121 (Vilafranca del Penedès-La Llacuna), en el punt km.7 amb el desviament a la Rovira Roja. Recorreguts 2,4 km arribem al nucli abans mencionat amb un cartell indicador, just al cantó del cartell neix un camí que mena cap al barri de Bellver, a uns 400 m es passa per davant de la casa de Cal Pastor. Darrera d'allà a la banda esquerra del camí es troba el jaciment. Just enfront de la casa. | 08304-27 | Corral Nou . Torrent dels Llacs | El jaciment fou descobert per Josep Mestres i Mercadé a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, quan excavà el jaciment de les Guixeres de Vilobí. | 41.3930900,1.6454300 | 386757 | 4583280 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73013-foto-08304-27-2.jpg | Legal | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.06 del terme de Vilobí del Penedès. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73015 | Feixa Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixa-llarga | INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. Fitxa núm.07.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. | Atravessat per una carretera | Jaciment ubicat vora el nucli de Vilobí. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, a l'alçada del km.5, passades les caves Vallformosa, i a uns 340 m al S.E. de la població de Vilobí. El sector del jaciment és a banda i banda de la carretera. L'excavació d'urgència es feu directament a una sola estructura, que resultà ser una sitja escapçada per la carretera i el conreu. Feia 110 cm de diàmetre màxim, tenint en compte que en faltava la meitat, i 36 m. d'alçada conservada. Es localitzaren un total de 201 materials arqueològics, bàsicament d'indústria lítica. Pel material es pot datar al neolític antic. El jaciment podria extendre's als camps del voltant conreuats de vinya. (CC.AA.1990) | 08304-29 | Barri de la Font. Al peu de la Crta. BV-2127. Km.5 | El jaciment fou localitzat per l'arqueòleg Josep Mestres de manera fortuïta quan acabaven de netejar els marges de la carretera l'any 1991 | 41.3871200,1.6717900 | 388950 | 4582584 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73015-foto-08304-29-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es troben ubicades al Museu de Vilafranca.El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.07 del terme de Vilobí del Penedès. | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73053 | Festa Major de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilobi | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Celebrada el diumenge després de Sant Roc (16 d'Agost), copatró del poble, encara que actualment el dia principal de festa és el dilluns següent. L'estructura festiva ha variat poc al llarg del temps, i s'organitza en torn a una missa, que anteriorment es celebrava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, i ara es celebra a la nova parròquia, seguida d'un ball popular a la plaça Major de Vilobí. A la tarda, després del dinar es continuava amb el ball fins ben entrada la nit. Segons informació oral procedent del Sr. Josep Musons el primer ball de la festa major,(una espècie de pas doble) era ballat pels administradors de la festa de l'any anterior que acabaven el seu mandat i els adminsitradors de la festa d'aquell any que entraven. Com a premi pel seu treball, aquests últims entregaven una garlanda de pa als antics. Salvador Llorac també menciona l'existència d'un antic ball de garlandes actualment perdut (LLORAC, 1991:167) que ben bé podria tractar-se del mateix. | 08304-67 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès | Oralment la festa Major de Vilobí pot documentar-se des de principis del segle XX. La seva estructura i actes han variat molt poc al llarg del temps, girant en torn a una missa solemne i el ball popular. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 73054 | Festa Major de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Segons informació oral facilitada per la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, de Bellver, la festa de Sant Pere sempre començava amb una missa a la capella de Sant Pere de Bellver. Aquest dia era l'únic que la família propietària de l'esglesiola, permetia l'entrada d'altres persones a la capella. El reduït espai d'aquesta capella, feia que bona part de la gent del Barri de Bellver que hi anava es quedessin fora, a l'espai de la plaça. Després de la missa es feia el ball, que ja des del 1927 (amb anterioritat no s'han pogut recollir testimonis orals) es feia dins l'edifici de la Cooperativa de Bellver. Després la gent tornava a dinar a casa seva, i a la tarda continuava el ball al mateix edifici. Actualment la missa es celebra a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa a Vilobí, i el ball de la tarda-nit es continua fet a l'edifici de la Cooperativa. La festivitat es celebra el dia de Sant Pere (29 de juny) | 08304-68 | Barri de Beller | Oralment la festivitat de Sant Pere com a festa major del barri de Bellver pot remuntar-se a principis del segle XX. Ni l'estructura de la festa ni els seus actes han variat considerablement, a excepció del lloc on antigament es celebrava el ball, que devia ser sens dubte la plaça de l'església. Amb la construcció de l'edifici de la cooperativa, aquest va passar a ser el lloc habitual on es celebraven els actes festius del barri. La participació actual es limita als veïns del barri de Sant Pere i alguns de Vilobí. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrque | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 73057 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-4 | Desapareguda | L'objectiu de la festa era la benedicció dels animals, malgrat que les protagonistes, almenys durant bona part del segle XX van ser les carrosses. El dia de celebració era el 17 de gener. Aquesta benedicció es realitzava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Segons informació oral procedent de la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, aquesta festivitat es celebrava ja a principis del segle XX, malgrat que el seu testimoni es remunta fins els anys 1925-1930. en aquestes dates, hi havia tres colles o bàndols (la de Bellver, la de Cal Valentí i la de Cal Donato). Tradicionalment, el grup de Bellver, era identificat amb els veïns de Bellver. El grup de Cal Valentí era identificat amb els veïns de Vilobí que participaven d'idees dretanes, i el grup de Cal Donato, s'identificava amb veïns de Vilobí que participaven d'idees d'esquerres. Cadascun dels grups feia una carrossa guarnida amb guirnaldes i orles i amb ella es dirigia a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Allà, després de la missa, les carrosses es passejaven i eren beneïdes. A continuació cadascuna de les carrosses es dirigia a la seva seu (la cooperativa de Bellver, la casa de Cal Valentí de Vilobí, i la casa de Cal Donato de Vilobí) i es bevia i es ballava. Amb posterioritat a la guerra aquesta tradició de diverses carrosses va ser abandonada, i només eren uns quants que es dirigien amb algun cavall i algun carruatge per ser beneïts després de la missa. La celebració també va canviar de lloc, passant a fer-se a la plaça que hi ha davant de la moderna església de Vallformosa. Poc a poc aquesta festivitat s'anà perdent, fins que a finals dels anys seixanta desaparegué per complert. | 08304-71 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat pot documentar-se de forma oral al terme de Vilobí des d'almenys principis del segle XX, la seva forma a anat variant progressivament, passant el protagonisme dels animals a les carrosses durant els anys trenta, i finalment de nou als animals durant els anys seixanta. A finals d'aquesta dècada, amb la desaparició del treball i la tracció animal, va desaparèixer definitivament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 73059 | Cançó de les Llúcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | La recuperació de la festa ha estat efectada amb èxit i sembla arrelada en la població | El costum de cantar les Llúcies es du a terme el dia 13 de desembre per les nenes de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on les nenes, un cop reunides, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. La lletra de la cançó dels Nicolaus recollida per l'escola llebeig de Vilobí del Penedés és com segueix: Santa Llúcia, la bisbal tretze dies per Nadal. Baixeu, baixeu senyora, baixeu, baixeu de dalt. Baixeu panses i figues baixeu nous i olives per al dia de Nadal. Les campanes són enlaire el rellotge ja va fi, obriu bé les mans, senyores, que les llúcies són aquí. | 08304-73 | Vilobí del Penedés | Aquesta cantada popula es va fer de forma espontània fins a mitjans dels anys setanta. A partir d'aquesta data la tradició va anar caient poc a poc en desús. A mitjans dels anys vuitanta, la Sra.Montserrat Mata Gili, juntament amb una veïna, van proposar a les seves filles, que llavors tenien sis i set anys, de tornar-la a cantar. L'any següent es van anar afegint algunes nenes més, fins que poc a poc la tradició ha estat recuperada. A partir de l'any 1984 va ser l'escola llebeig de Vilobí del Penedès l'encarregada de la seva organització, la finalitat de recollir diners per les colònies de l'escola. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 73061 | Tradició remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-remeiera | Està desapareixent | La Sra. Rosa Marquès Vidal, veïna de Vilobí del Penedès, va fer memòria d'algun dels remeis tradicionals que la seva mare, la Sra. Rosa Vidal, aplicava per guarir algunes de les malalties dels seus veïns. Tots els seus remeis estaven basats en el coneixmenet profund i tradicional de les herbes i el medi en el qual vivia. El coneixement li havia trasmés de forma oral la seva mare, malgrat que era la seva padrina la que realment tenia fama de ser una gran remeiera i coneixer molts remeis tradicionals. Aquest tipus de servei ho aplicaven a tothom qui ho demanava de forma gratuïta. Els demandants no eren només veïns de Vilobí, sinó que sovint hi recorria gent d'altres municipis de l'entorn. Aquest tipus de coneixement s'havia trasmés entre les dones de la seva família, sent només elles les úniques de Vilobí que ho posseïen. A continuació es descriuen alguns dels remeis que la informant recordava. - Remei per treure l'aire (mal d'ossos, refredat i malestar general) En aquest cas la remeiera anava a casa del malalt i omplia un plat fondo amb aigua fins a la vora i la deixava reposar fins que estigués ben quieta (l'aigua). A continuació es presignava. Agafava aigua amb un setrill i roixava amb unes gotes al malalt tot resant. Durant aquest procés també era molt important dir explicitament el nom de la persona i el lloc on havia nascut. A cotinuació tirava tres gotes d'oli al plat amb aigua. Si les gotes d'aigua s'escampaven el pacient realment tenia el mal i s'havia de treure l'aire. El procés curatiu de treure l'aire consistia en tallar amb un ganivet les gotes d'oli escampades al plat d'aigua, i a continuació la remeiera sortia al carrer amb el plat i tot resant tirava l'aigua cap al darrera, expulsant el mal de casa. Al cap d'un parell de dies els malats notaven una millora. - Remei contra el Per guarir als nens afectats de s'agafa un grapat d'una planta. Es collien quatre o cinc branques i es deixaven sobre una pedra propera al lloc on s'havien collit. A continuació es collien quatre o cinc branques més i es col·locaven dins un saquet de roba que s'engaxava (normalment amb una agulla) a la roba del nen de tal manera que li fregava la pell. Al cap d'uns quants dies quan s'assecaven tant les herbes del saquet com les deixades sobre la pell, el mal es curava. - Remei contra els còlics dels nounats. Per aliviar els còlics infantils dels nounats es feia servir una planta anomenada (Cuombros), que antigament abundava en les zones rocalloses, normalment prop de les pedreres. Aquesta planta fa una flor semblant a un aglà. Aquesta mena d'aglà es xafava i es col·locava amb una cataplasma prop del melic del nen, aliviant els síntomes. - Guarir l'espatllat Normalment es deia que una persona tenia un 'espatllat' o estava 'espatllada' quan tenia mal de panxa, inapetència o sensació de basques. Per saber si s'estava o no 'espatllat', la nit de Sant Joan s'havien de collir dues canyes, o bé una canya que s'obria per la meitat. El malalt es col·locava les dues canyes en posició perpendicular al cos a l'alçada de la panxa. Un dels extrems havia de tocar la paret. Si s'estava 'Espatllat' es podia veure com aquestes dues canyes s'acostaven per l'extrem que quedava lliure i finalment es creuaven. Aquesta operació es repetia dos o tres dies fins que es tornava a tenir apetit. | 08304-75 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Marquès Vidal | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest tipus de tradició remeiera va ser aplicada per última vegada per la Sra. Rosa Vidal, la informant (Sra. Rosa Marquès Vidal) nomès ho havia vist aplicar o ho havia sentit explicar. (Cont. Descripció): - Remei contra el mal de collQuan es patia mal de coll es col·locava una 'pegat' o 'cataplasma' d'una herba anomenada rabanissa fins que es curava.- Remei contra el 'feel sobreexit' o inflamació de fetge.Aquest remei va ser explicat per la Sra. Pepita Marquès Guasch de Can Fontanals, a la qual la Sra. Rosa Vidal li havia aplicat de petita. Quan es diagnosticava en una criatura aquest tipus de mal calificat com a 'feel sobreixit', i que devia tractar-se d'algun tipus d'inflamació del fetge, es collia un tipus d'herba amb la cual es feia una infusió diària. Algunes de les fulles o branques d'aquesta herba es deixaven sense arrencar al lloc d'origen. Al pacient se li administrava aquesta infusió durant set dies seguits. Durant aquests set dies el pacient havia d'orinar a sobre del manoll d'herbes que havien quedat al lloc de recollida. Al cap de set dies de veure l'infusió i orinar, les herbes plantades s'havien assecat i el mal havia marxat. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 73062 | Costum per curar els herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-curar-els-herniats | Està desapareixent | Segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de la casa de Can Fontanals, fins als anys trenta al terme de Vilobí es mantenia -encara que molt malmesa- la tradició de guarir als nens herniats la nit de Sant Joan. Encara que ella personalment no ho va veure en persona, la seva mare i avia explicaven com per procedir a tal fi, la nit de Sant Joan portaven al nen al bosc, i a les dotze de la nit es procedia a obrir un roure amb una falca de ferro, un cop fet aixó, es procedia a pasar el nen d'una banda a l'altra pel mig del forat obert cantant la següent dita: : ' Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí te'l torno curat.' A continuació es feia una festa a la familia. La roba de la criatura amb la qual l'havien passat d'un costat a l'altra es deixava dins el forat. A continuació l'arbre es lligava amb una corda, i era condició imprescindible que l'arbre no es morís. En aquest cas la tradició explicava que el nen quedava guarit. | 08304-76 | Vilobí del Penedés | Informació facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 73063 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-35 | MACARIO Romà (2003): Cent anys de Cant Coral a vilobí del Penedés. 1903-2003. Ed. Nexus. | La colla de Caramelles de Vilobí manté el costum de cantar cançons de caramelles la festivitat del Diumenge de Pasqua. Aquestes són cantades davant de la plaça de l'església parroquial a la sortida de missa i se segueix cantant per les cases dela població, davant d'algunes de les auls es fa una cantada, rebent a canvi, un obsequi, normalment un refrigeri. A continuació els caramellaires es tralladen per les masies i cases disperses del terme el furgonetes i cotxes. La colla sol portar una alta perxa i al capdemunt una cistella ben guarnida amb flors, flocs de cintes i picarols. Aquesta cistella, un cop feta la cantada, s'acosta a la finestra de la casa amb una ballesta per tal de què hi possin algun pressent. No existeix entre els caramellaires de Vilobí de vestir-se de cap manera especial, malgrat que tots intenten vestir-se amb una camisa o samarreta blanca. Tampoc es té tradició de cap ball que els acompanyi. | 08304-77 | Vilobí del Penedè | El cant de les caramelles té els seus origens en les cançons populars que amb motiu de les festes religioses- Nadal, Pasqua etc- cantava el jovent del poble pels carrers i cases, segurament acompanyant-se del so de flabiolers. Al terme de Vilobí, l'existència de caramellaires es troba estretament lligada als cors eclesiàstics que cantaven als oficis religiosos del diumenge, ja documentats a principis del selge XX, i als grups de Cant Coral, que a partir de l'any 1903 s'organitzaren entorn a la societat coral 'L'Agrícola' . A mitjans del segle XX, durant el temps de la República, es tenen testimoniades tres colles de carameillaires, que mantenien entre elles una gran rivalitat i competitivitat: la de Cal Valentí, la de Cal Donato, i la de la cooperativa de Bellver. Aquestes mateixes colles s'agrupaven per a altres actes festius com la festivitat de Sant Antoni Abat, quan cada colla organitzava una carrossa. La colla de Cal Valentí s'acostumava a identificar amb la gent de Vilobí d'ideologia dretana. La de Cal Donato amb gent de Vilobí d'ideologia esquerrana; i la de la Cooperativa agrupava la gent de Bellver. Com era costum en aquells temps només hi cantaven els homes. Passada la Guerra Civil, el grup de Caramelles es tornà a organitzar a l'empar de la Societat Cultural Recreativa. . A partir del 1993 el Cor de Caramelles de Vilobí s'anà escindint de la Societat . Actualment el Cor de Caramelles de Vilobí s'integra dins de la Federació de Cors de Clavé. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'Ajuntament de Vilobí del Penedès es conserva una petita caixa de cabdals amb dos claus, segurament de principis del segle XX, que pertany al grup de caramelles. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||
| 73064 | Dites populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars | No totes són conegudes | Salvador Llorac al seu llibre: Vilobí del Penedés. Passat i present (1991) va recollir alguna de les dites populars conegudes al terme de Vilobí. Són les que a continuació es detallen: -Vilobí, terra de bon pa i bon vi. -Vilobí, bona terra i bon vi. -Sant Roc passat, temps canviat. -Per gent franca, a Vilafranca. Per molt de luxe, Vilobí. Per drapaires, a Sant Pere. Per misèria, Sant Quintí. -Els de Vilobí i els de Font-Rubí, poques coses se solen dir. -Per Sant Roc, prepara el trepitjador i la bóta de most. -A Vilobí, bones dones i millor vi. -Sant Martí molt a prop de Vilobí, però no el volem com a padrí. -Quan a Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia. -Pel mes d'agost, després de Sant Roc, cada dia el gos. -Benaurat Sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc. -Sant Roc, a Vilobí, va gaudir. -A Bellver, cant d'esparver, a Vilobí, de cotoliu, i a Vallformosa, d'alosa. -A Vallformosa, gent escampada i recelosa -Abans Vallformosa de Sant Martí, i ara de Vilobí -Si la Quaresma sol ser ventosa, la collita serà abundosa. Vallformosa. -Pluja de Sant Roc d'agost, el cistell ple de bolets. -Dia de pluja, a casa murga. -quan bufa el llebeig, no sortir a rentar el safareig. -Any de sequera, any de fredor -Pluja d'agost, vi a dojo i bon most. -Si plou per Sant Llorenç, la collita se salva a temps. LLORAC (1991:165-166) A més a més d'aquestes dites, la Sra. Pepita Marquès va recordar alguns refranys més relacionats amb la meteorologia: -Si plou el dia de Sant Pere Regalat (13 de maig), plu un més seguit. -Si la candelera riu el fred és viu. Si la candelera plora el fred és fora. -Per Nadal s'allarga un pas de pardal. Per Sant Esteve s'allarga un pas de llebre -Per Sant Vicenç el sol ja corre pels torrents | 08304-78 | Vilobí del Penedés | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 73065 | Festa del vot per Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-per-sant-roc | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Festivitat recuperada | Celebrada el segon diumenge abans de Pasqua. Segons informació oral procedent de la Sra. Pepita Marquès, aquesta celebració es reduïa a una missa oferta en devoció del Sant. Actualment la festivitat s'ha recuperat i consisteix en una missa oficial i un vermut popular. | 08304-79 | Vilobí del Penedés | Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:164) aquesta festivitat es celebra almensy des del segle XVII. Els seus orígens els relaciona amb la tradició que relaciona el poble de Vilobí amb Sant Roc. La tradició oral, relaciona els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||
| 73066 | Ball de Sant Roc i el gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-sant-roc-i-el-gos | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Desaparegut | El ball de Sant Roc i el gos era representat tradicionalment el dimecres abans de Setmana Santa. Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:167) aquest ball era representat davant de la plaça de l'antiga església de Vallformosa. Aquest indret no s'ha pogut confirmar a través de la informació oral procedent dels informadors entrevistats, que ho recordaven segons uns a la plaça major i altres davant de l'actual parròquia de Santa Maria de Vallformosa. La interpretació del ball era la següent: El protagonista anava vestit de pelegrí amb un bordó i esclavina i duia un barret amb una petxina, i a la mà un bastó amb una carbassa penjada. Portava un camal dels pantalons arremangat, amb la cama nua, a la qual hi havia simulades unes nafres. El gos que l'acompanyava llepava les nafres (que normalment eren de sucre). Sortia un diable que intentava temptar en tota classe d'insinuacions a Sant Roc, el qual dansava frenèticament entorn del sant, fent tot tipus de gestos grotescos, però ell s'afanyava de voler gaudir els empestats i de demanar el bé per a tothom. Durant el curs de l'acte es feien diversos simulacres de miracles, els quals els parroquians congregats seguien amb molt d'entusiasme. Finalment l'actor que representava el Sant i el gos entraven a l'església i el personatge es posava a pregar davant la capella dedicada a Sant roc amb el gos al seu costat. Es diu que era l'únic dia de l'any que es permetia l'entrada d'un animal al temple. | 08304-80 | Vilobí del Penedés | No es pot precisar amb exactitud la data d'origen d'aquesta representació teatral ballada, que arrencaria potser la tradició pre-tridentina de representacions teatrals: misteris, passions etc.. a dins i al voltant de l'església, durant diverses dates senyalades del calendari litúrgic. Si que podem documentar millor, a través de la tradició oral, els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí, relacionada amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. És també degut a aquest motiu que els administradors del ball havien de ser sempre forasters. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||
| 73074 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-3 | Desapareguda | La festivitat de Sant Cristòfol, celebrada el dia 10 de juliol, es trobava profundament arrelada en el calendari festiu del terme de Vilobí del Penedés. L'objectiu de la festa, religiosa i lúdica, era la benedicció dels carruatges i vehicles de tot el terme. La significació d'aquesta festa estava estretament relacionada amb el treball de les guixeres, ja que aquesta feina implicava un important volum de transport i tragí del guix i de fogots (troncs) que s'utilitzaven als forns. Fins els anys 1920-1930, el que es beneïa era bàsicament els carruatges utilitzats en questes tasques, a partir d'aquestes dates, el transport del guix es realitzava bàsicament en camions, que eren beneïts. La festa de caire religiós començava amb una missa que es realitzava a l'església de Santa Maria de Vallformosa. La juventut del terme pujava als camions que eren guarnits per l'ocasió, i acabada la missa el mossèn procedia a la benedicció. Un cop acabada aquesta els camions, amb la gent a sobre, es dirigien fins al nucli de Vilobí, on es continuava la festa a Cal Donato, que era el bar de la població, ubicat a la Plaça Major. A la tarda es procedia amb un ball popular. | 08304-88 | Vilobí del Penedés | Les informacions orals recollides sobre la festa de Sant Antoni es remunten a principis del segle XX, quan es procedia a la benedicció dels carruatges que es dedicaven al tragí de fogots (troncs) i guix. L'estructura i aspectes de la festa no va variar al llarg dels anys, només ho va fer el mitjà de transport, que a partir dels anys trenta els antics carruatges van anar sent substituïts poc a poc per vehicles motoritzats i sobretot camions. Actualment aquesta festa es troba en desús. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La informació oral ha estat facilitada per la Sra. Rosa Romeu, Pepita Marquès (de Can Fontanals) i Josep Musons (de cal Musons)Al Museu de Geologia de Vilobí es conserva una fotografia testimoni d'aquesta festivitat:-Obrers amb camió el dia de la benedicció de Sant Cristòfol (1950-1960) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 73076 | Escallotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escallotada | Desapareguda | Aquest costum tenia lloc a Vilobí i a Bellver. Segons informació oral de la Sra. Pepita Marquès i Rosa Grau Romeu, quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a apareixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. . El nom d'escallotada prové de 'Escallot' encara que es feia soroll amb qualsevol objecte | 08304-90 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals i Rosa Grau Romeu. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||||||
| 73077 | Aplec a les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-les-graus | Un dels dies més assenyalats del calendari festiu de Vilobí era el dia del Aplec al Bosc de les Graus que es celebrava el dilluns de Pasqua. Aquest bosc, amb una petita font al mig, és ubicat a uns tres quilòmetres del nucli de Vilobí, en terme de Guardiola de Font-Rubí. Aquell dia la gent (de Vilobí i Bellver) anava a peu generalment o en carruatge fins aquell bosc. Tothom hi anava des de mig matí amb la intenció d'agafar una bona ombra, portant el dinar que es cuinava allà mateix. Un cop fet es dinava en colla, i a la tarda es feia ball i jocs pel jovent. Es tractava d'una jornada totalment festiva, sense celebracions religioses. L'aplec era una festivitat celebrada també per la gent d'altres poblacions (Guardiola de Font-Rubí, Les Cabanyes, La Llacuna,etc..) que es reunien al bosc. Segons informació oral procedent de diversos informadors, la jornada era molt aprofitada pel jovent alhora de fer noves amistats i buscar parella. | 08304-91 | Bosc de les Graus (Guardiola de Font-Rubí) | L'origen d'aquests tipus d'aplecs cal buscar-los segurament al llarg de l'Edat Mitjana, on es barregen antigues tradicions d'arrels pre-crsitianes com és la trobada entre poblacions veïnes, festivitats de primavera etc.. camuflades amb el calendari litúrgic cristià. L'aplec als graus pot documentar-se oralment a través d'informats (Sra. Pepita Marquès, Sra. Rosa Romeu i Sr. Anton Martí) des de principis de segle. En tots els casos es coincideix amb el marcat caràcter lúdic de la festivitat, i l'absència total d'elements religiosos, malgrat fer-se en dilluns de Pasqua. Aquest aplec es va celebrar fins a principis dels anys setanta, quan poc a poc s'anà perdent. Entre d'altres causes s'assenyala la prohibició d'encendre foc al bosc, que limitava les possibilitats de l'àpat, i la manca d'interès de les noves generacions en aquest tipus de festivitats. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73077-foto-08304-91-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat que aquest aplec es realitzava en un bosc ubicat en un altre terme municipal, aquest aplec era una de les festivitats més sentides i esperades pels veïns del terme de Vilobí. D'altra banda, cal assenyalar, que segurament degut a la celebració d'aquesta festivitat la zona ha pogut conservar part del que devia ser la vegetació autòctona de la zona en altres èpoques (alzina, roure i pi) | 94|98|85 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||
| 73078 | Tradició del treball del guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-del-treball-del-guix | 'Bosc Verd organitza una passejada amb bici als estanys de les guixeres deVilobí' a El 3 DE VUIT, divendres 16 de maig de 1997. HERRANDO S.(2002) Diagnosi del medi natural dels pèlags de Vilobí del Penedès. Propostes per a la preservació, la gestió i la recuperació del pèlags. Servei d'Acció Territorial. Àrea d'espais naturals. Diputació de Barcelona. Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MATA-PRELLO J.M. (1998) 'Recorregut geològic i minerològic per l'Alt-Penedés i per la comarca de l'Anoia' a Revista Gran Penedès nº 57, p.17 MONTSERRAT I DOMINGO J.M. (1997). 'Hipòtesi sobre el guix de Vilobí' a Miscel·lània penedesenca 1995. Vol XXII. I.E.P. Vilafranca del Penedès. pp.7-20. ORTI CABO F. PUEYO MUR J.J.(1976). Yeso primario y secundario del depósito de Vilobí (província de Barcelona. España). Instituto de investigaciones geológicas. Diputación de Barcelona. Vol.XXXI. Noviembre ROMEU J (1996) “Els quatre estanys de Vilobí configuren un espai amb un gran potencial biològic” a El 3 DE VUIT, divendres 1 d'agost de 1996. SANS ROVIRA M.(1987): 'Els afloraments de guix a Vilobí del Penedès' a Gran Penedès nº 7. p. 9. I.E.P. Vilafranca del Penedès. | Caldria fer un esforç de conservació d'aquesta tradició artesanal i industrial. | El procés d'extracció i elaboració del guix es va fer fins al segle XX de manera molt artesanal, sense canviar pràcticament res en la seva tècnica. Malgrat que a finals del segle XIX van apareixer un espais anomenats fàbriques que van substituir els antics forns i molins, el sistema i la tècnica era pràcticament la mateixa. Només a partir del 1966 amb l'aparició dels forns rotatoris el sistema es va modernitzar substancialment. Extracció: En principi el guix s'arrancava de la guixera de forma molt manual, amb pics, xapos i pales. La pedra era sempre arrancada en bancs, a fi de poder anar escal·lant pel pèlag. La única variació que es va incloure al segle XX en el procés d'extracció, va ser la utilització de dinamita que permetia arrancar el mineral mitjançant barrinades. Malgrat tot, sempre calia acabar d'arrancar-lo per mitjans manuals. El transport es va fer fins a mitjans del segle XX en carruatge, i després en camions. Cuita: Un cop arrancada la pedra es col·locava en sacs, i es duia al forn , on s'efectuava la cocció en forns. Dintre dels forns, es col·locava una capa de pedra de guix, i una capa de trocs (fogots) de llenya, una altra capa de pedra de guix, i una altra capa de trocs o fogots de llenya, fins que s'omplia el forn. La última capa era de pedra, a fi d'assegurar que la cocció quedava ben tapada. La cocció durava unes dotze hores aproximadament, fins que el guix es deshidratava. Fins al segle XIX la cocció s'efectuava en forns tradicionals, construïts a l'entorn de les guixeres, aprofitant el pendís del terreny. Consistia en una cavitat de forma circular anomenada caixa, dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec, que un cop s'aforava a arran de terra, seguien amb el mateix paredat ordinari però molt més guixut. Es cobria generalment amb volta, i es deixava una boca per on s'introduïa el guix i el combustible. A sota, i aprofitant el pendent de la muntanya, es deixava una petita cavitat coberta amb una volta rebaixada per guardar la llenya. Normalment al costat del forn s'ubicava un espai destinat a molí. A finals del segle XIX i amb la instal·lació de fàbriques, el guix es traslladava en carruatge o bé amb camions (al segle XX) a dites fàbriques, on es trobaven els forns. Malgrat l'aparició d'aquests edificis anomenats fàbriques, el sistema de cuita continuava sent el mateix. La única diferència era que els forns eren molt més grans, i en podia haver més d'un. Normalment a les fàbriques, cada dia es feia una formada, mentre que als forns tradicionals devia fer-se de forma ocasional. Els forns continuaven funcionant amb llenya. Eren els anomenats “fogots” o troncs que es cremaven. Per tant, paral·lelament a l'activitat guixera, hi havia una altra indústria derivada de la necessitat de combustible. Normalment eren els pagesos de les poblacions veïnes (Guardiola de Font-Rubí, La Llacuna etc.propietària de bosc, que quan feien la neteja dels seus boscos, tallaven el trocs a una mida assequible, i els venien per les guixeres. Hi havia per tant una serie de persones a Vilobí, que es dedicaven a “Traginar Fogots”, és a dir, a anar a buscar i comprar troncs a les poblacions veïnes, per traslladar-los en carruatge i vendre'ls a les fàbriques de guix”. El consum de fusta era considerable, ja que s'acostumaven a cremar uns 300 fogots en cada fornada, i s'ha de tenir en compte que s'acostumava a fer una fornada diària. A partir del 1966 i amb la fusió de les fàbriques, es van abandonar els forns de llenya per forns rotatoris. Moldre: Un cop el guix estava cuit s'havia de moldre. Fins a l'aparició de les fàbriques l'espai per moldre acostumava a trobar-se al costat del forn. Es tractava d'un espai cobert on es disposava un corró trapezoidal amb un eix, lligat a un pal fixe per una banda, i a un animal per l'altre, que al donar voltes movia el corró sota el qual s'havia col·locat el guix, i l'esmicol·lava. | 08304-92 | Terme de Vilobí del Penedès | L'explotació dels jaciments de guix al terme de Vilobí es remunta amb seguretat al període ibèric i romà. La proximitat d'aquestes canteres explicaria l'abundància de jaciments ibèrics i romans en en un entorn pròxim a les guixeres. El mateix topònim Vilobí, procedeix del llatí 'Villa albini', pel fet d'estada la població principal al pujolet de mineral de guix. Certament, l'explotació del mineral degué continuar fent-se durant els primers segles de l'Edat Mijana i al llarg de tota aquesta. És en aquest període que ja trobem les primeres referències documentals. En un document del 1013, Geribert i Eiga, permuten un alou situat al comtat de Barcelona, a la Marca Inferior, terme i accés d'Olèrdola, al lloc anomenat Llitrà, al comte de Barcelona. Aquest alou confronta a llevant amb l'alou de Geribert; a migdia amb la Via Calçada que va a Tarragona; a ponent amb l'alou que fou d'Erimany i amb la via i va fina a la riera de Llitrà; i a tramuntana amb la munya de la 'guissera', alou de Gondebau, al terme de Pacs. A canvi ells ofereixen al comte un alou a Avinyonet. (LLORAC, 1991:58). El 1066 en un contracte de venda fet entre Albert Berenguer i Ramon Berenguer I El Vell, en el lloc anomenat Torre Dela, al terme d'Olèrdola, es diu que limita a occident amb la 'Guixera' (LLORAC, 1991:58). Indubtablement aquests dos documents esmentats fan referència al lloc de Vilobí i a les seves guixeres, que sens dubte al segle XI ja eren explotades. Al fogatge del 1553, apareixen antropònims com Pere Carbó de les Guixeres i Pere Marroquí de la Guixera. En arribar al segle XVII la documentació ja és molt més abundant. Així el 1664, Jaume Olivella de Vilobí, ha llogat una guixera a Jaume Sogàs pel termini d'un any i dóna de lloguer 4 lliures i 10 sous. El 1682, dit Olivella també ha llogat una guixera a Toni Caldes pel termini d'un any, donant-li com a lloguer 2 lliures i 5 quarteres de guix picat. El 1683, també dit Olivella ha deixat mestall espeltós a Jaume Carbó de les Guixeres. També el 1684 Jaume Olivella ha llogat una guixera a Maria Masa (muller d'en mas) per un any i mig, pel preu d'una lliura i sis sous. (LLORAC, 1991:58). Malgrat tot segurament fins aquests moments l'explotació del guix es feia d'una manera molt artesanal i en petites proporcions. No és fins el segle XVIII que no apareixen testimonis d'una explotació més industrial. Així, el 1734, al cadastre del repartimenr personal dels habitants de la quadra de Vilobí, s'esmenta un tal Josep Sogas, el qual diu que té una fàbrica de guix. Aquesta proporció devia anar augmentant, de tal manera que Madoz, al seu 'diccionario', diu que la part muntanyosa és arbolada de pins i alzines i pedres de mineral de guix. La geografia General de Catalunya dirigida per Carreras Candi, diu que la seva única indústria són les explotacions de les guixeres, comentant l'existència de set forns de guix al terme (LLORAC, 1991:59). Durant el segle XX la indústria del guix anà prosperant molt degut a l'augment de la construcció. Fins al 1940 eren moltes les petites fabriquetes de guix que hi havia al terme. Aquestes, poc a poc van anar patint un procés de concentració fins que a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, es van fusionar en quatre grans fàbriques. Cadascuna d'elles tenia en exclusiva l'explotació d'una cantera. Així, el pèlag anomenat Torrello era explotat per l'empresa Mirabent S.L. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73078-foto-08304-92-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Antic | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Els treballadors no hi tenien cap advocació especial, ni mantenien costums particulars propis. Al ser un tipus de treball que no requeria cap eina especial, no s'ha conservat res relacionat amb el treball de els guixeres, a banda de les restes arquitectòniques. Només es conserva un antic corró de moldre al museu de geologia. A l'Arxiu històric Comarcal de Vilafranca del Penedès es conserva una pel·licula que documenta el treball del guix l'any 1983. (Cont. Descripció): Aquest guix esmicol·lat queia per un forat a un espai inferior o s'acumulava. Allà es garbellava amb un garbell per triar la part més fina, i esposava en sacas. Amb l'aparició de les fàbriques el guix es treia del forn, i allà mateix s'esmicol·lava amb un molí de martell. D'allà es col·locava en sacs, primer de yuta i després de paper.Una altra de les empreses subsidiàries del guix, va ser la de sacas de paper. Als anys vuitanta hi va arribar a haver tres fàbriques de sacs de paper, de les quals avui dia només en resta una. Magatzematge: Un cop s'havia molt i carregat en sacs, en època de les fàbriques el guix era transportat al magatzem. En aquests cas encara es conserva l'antic magatzem de guix dels anys vint i trenta compartit per diverses fàbriques. Més modernament, les fàbriques ja posseïen els magatzems dins les seves intal·lacions. El traball de guix també creà unes dinàmiques laborals i socials al terme de Vilobí. De fet, només un grup de persones treballaven de forma constant a les fàbriques de guix. La majoria d'elles ho feien de forma ocasional, combinant els treballs agrícoles amb el treball a les guixeres. Era un treball exclussivament masculí, i eren normalment un o dos homes de la família, que aprofitant el descans o les èpoques de poca feina agrícoles, s'empleaven a temporades, o bé alguns dies a la setmana, a les fàbriques per treure un sobresou. De tots era conegut, que les millors feines (el forn i el molí) era reservat a les persones habituals, deixant el treball més dur (degut a la climatologia exteriror) als eventuals. En èpoques de ple estiu o ple hivern, el treball als pèlags era molt dur per l'extrema calor o fred. (Cont. Història): El pèlag de la Coma era explotat per Yesera de Vilobí. El pèlag Montserrat, era explotat per l'empresa Roig i Moratal S.L. I el pèlag anomenat La Nueva, era explotat per l'empresa Ines Domènech. Algunes d'aquestes fàbriques tenien el pèlag arrendat, d'altres el tenien en propietat. Cap al 1960 es va produir una nova fusió, donant com a resultat dues empreses anomenades Yesos de Vilobí i Gyps S.A. Aquestes dues empreses es van tornar a fusionar l'any 1967 en una gran firma anomenada Vilovigyps, S.A. , propietat d'una empresa britànica, que agrupava altres explotacions guixeres de Catalunya i Espanya com la de Santa Maria de Montbuí (Anoia) i Sorbes (Almeria). Fins aquests moments el procés de fabricació del guix era encara molt artesanal a base de forns de llenys. Va ser en aquests moments (1966) quna es van introduir els forns rotatius. Aquesta empresa va funcionar fins els anys noranta, en què va ser tancada definitivament. Donava feina a unes 85 persones, i fabricava una variada gamma de productes destinats a paraments interiors, ornamentació, escultura, fabricació de motlles, guix de pintor, coles, adobs per l'agricultura etc..Actualment resten com a únic testimoni d'aqueta indústria, a més dels pèlags, un antic magatzem compartit per diverses fàbriques originari dels anys vint, les restes de l'antiga fàbrica de Mirabent S.L. camuflats dins el museu de Geologia, i el gran edifici industrial abandonat, que es destinava a fàbrica. | 85|94|98|80 | 60 | 4.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73025 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona-5 | <p>CAMPILLO, A: 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. MAS, J (1913) Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Barcelona. MAS, mossèn: Notes històriques dels bisbat de Barcelona. Vol XXV, pp. 183 v. a 187. S/a. Servades a l'Institut Municipal d'Història de la Ciutat.</p> | XIV-XX | <p>Bona part de la documentació que es conserva procedent de l'Arxiu Diocesà de Barcelona va ser buidada al seu dia a: CAMPILLO A. 'Speculum Ecclesiae Barcinone'. Vol IV. Manuscrit d'època servat a l'Arxiu Diocesà de barcelona. S/a., i a MAS J.(1913). Notes històriques del bisbat de Barcelona. Vol IX. Rúbrica dels Libri Antiquitatum de la Seu de Barcelona. Primera part. Malgrat tot, als fons de l'arxiu es possible trobar-hi documentació a les següents sèries: -COLACIONES: Iniciada a principis del segle XIV, i continuada fins el segle XX, està formada per registres de presentació ,renuncia, institució, permuta, creació de nous altars etc.. i altre documentació relacionada amb parròquies i capellanies. -REGISTRA COMUNIUM: Documentació expedida per la Cúria referent a l'erecció de noves aprròquies, nombrament de càrrecs parroquials, beneficis, albaceas, permisos per construir altars etc.. -VISITES PASTORALS. A partir del segle XVI, el delegat episcopal redactava informes sobre la situació de les parròquies. Es té constància de l'existència d'una visita pastoral a la parròquia de Vilobí al Tomo 54. P.90. -REGISTRA ORDINATORUM: Ordeonacions sacerdotals entre els segles XIV i XX. -REGISTROS GRATIANUM: Autirotzació per a construir i arreglar esglésies i altars. - TAXAE BENEFICIORUM. Inventari general dels rèdits de l'església que servia de base per a senyalar la tasa o contribució.</p> | 08304-39 | ADB. C/del Bisbe, nº5 (08002 Barcelona) | <p>La raó de l'existència d'un fons documental referent a Vilobí del Penedés en aquest arxiu, radica en el fet de què la parròquia de Santa Maria de Vallformosa està lligada des dels seus origens al bisbat de Barcelona, per tant , el nomenament de mossens, les possibles reformes i obres practicades dins l'església, així com la fundació de beneficis, capellanies etc.. va quedar lligada a la voluntat del Bisbat de Barceloa. Des del segle XIV el bisbat conserva bona part de la documentació lligada a temes adminsitratius i legals de les seves parròquies.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Salvador Llorac al seu llibre 'Vilobí del Penedés. Passat i present', dona notícia de l'existència d'un document del 1846 on queden establerts els límits territorials de la parròquia de Vallformosa. Afirma que aquest document és extret d'un lligall pentanyent a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa i que pressuposadament es troba en aquest arxiu. Al no donar la referència documental, no s'ha pogut esbrinar ni precissar a quina sèrie pertany aquest document. | 94|98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73032 | Cal Teixidó o castell d'en Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixido-o-castell-den-baro | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XIV-XX | Caldria interiorment una recuperació de esestructures originals i de l'ornamentació de la sala principal del primer pis. | Edifici de planta quadrangular coberta a dues aigües amb teula i el carener perpendicular a la façana. Construït en parament irregular i arrebossat en ciment sense pintar. L'edifici es troba aixecat al punt més alt del turó on s'ubica el nucli urbà de Vilobí, i s'assenta directament sobre la roca, que és perfectament visible en alguns punts, com per exemple la façana nord de l'edifici, a tocar de la vorera del carrer. Format per planta baixa. Primer pis i golfes. Sobresurten del cos principal un seguit de cossos que han estat adossats amb posterioritat i que fan la funció de coberts i magatzems. Aquest cosos han estat adossats a la façana principal que està orientada a l'Est, i trenquen totalment la visió unitària d'aquesta façana. Un mur de tancament sobresurt de la façana creant un petit espai a modus de pati intern davant de la casa. D'altra banda, hi trobem un altre edifici d'un pis d'alçada que ha estat adossat a la façana Sud. L'accés a aquest edifici es realitza passant per davant de la façana principal de la casa de Cal Teixidor, donant com a resultat un mur de separació entre ambdos, i un arc que permet el pas. A resultes d'aquests cosos adossats a la façana principal –un d'ells d'un pis d'alçada, i d'altra col·locat al davant del primer de planta baixa- la façana principal queda reduïda pràcticament a la prota d'entrada i a la finestra del primer pis. La porta d'entrada és feta amb un portal adovellat de mig punt. Les finestres són quadrangulars sense decoracions afegides. A la façana Nord i Oest, amb visibilitat des del carrer no es destaca cap obertura execepcional a banda d'algunes finestres de petites dimensions obertes al primer pis. L'interior de la casa ha estat molt modificada amb el temps. Com a estructuras originals tant sols es conserva una gran arcada apuntada d'estil gòtic, que arrenca a la planta baixa i s'exten fins a l'alçada del primer pis. Aquesta gran arcada ha estat tapiada i aprofitada superposant diversos elements arquitectònics al llarg del temps. Finalment, arran d'algunes obres empreses a la casa va ser descoberta i recuperada parcialment els darrers anys. Al primer pis es conserva la sala principal amb elements propis segurament del segle XVI o XVII. Es tracta d'una gran sala que realitza les funcions de distribuïdor a les diverses habitacions del primer pis, i que compta com a decoració bàsica amb una capa de guix amb la qual ha estat arrebossada. El sostre s'ha recobert amb plaques de guix col·locades entre biga i biga, i decorades amb motius diversos. Entre alguns d'ells destaca l'existència d'algun escut familiar. Les portes d'accés a les habitacions ,tres en total, han estat decorades amb motllures afegides de guix, i d'altres excavades a la mateixa paret de guix, rematades a la part superior amb forma d'arc conopial. El pis destinat a golfes manca d'interès arquitectònic i ha estat destinat a traster. | 08304-46 | Nucli urbà de Vilobí . Plaça del jardí nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | La primera referència documental que tenim de l'existència d'un castell ubicat a la quadra de Vilobí, prové del document de venda de dita quadra pel cavaller Bereguer de Castellbisbal a la Pia Almoina, en dit document s'explica com es ven en franc alou totes les cases de la quadra de 'Vilalbí', la qual es troba dins la parròquia de Vallformosa, amb la seva fortalesa. (LLORAC, 1991: 87). Aquesta fortalesa que s'esmenta al document deuria ser situada on actualment es troba la casa de Cal Teixidor. Sens dubte es tracta del punt més alt del turó de Vilobí, visible des d'arreu. A favor d'aquesta teoria tenim també l'existència d'una antiga capella dedicada a la Mare de Déu dels Angels, que va ser dreta fins el segle XIX, i que podria tractar-se d'una capella castellera. Madoz, al seu 'Diccionario', comenta l'existència d'unes restes d'un castell. (LLORAC, 1991:87). La ubicació d'aquesta capella seria la de l'actual casa consistorial, al peu de l'antic castell. L'advocació primera seria la de Santa Maria i després la de la Mare de Déu dels Àngels. L'orígen de la construcció arquitectònica del castell es remunta amb seguretat als segle XII, i seria segurament la residència dels castlans de la quadra de Vilobí ,depenents del castell de Sant Martí Sarroca. Les primeres modificacions daten segurament del segle XIV i XV, als quals es correspondrien les arcades encara visibles a l'interior de la casa. Amb la venda de la quadra a la Pia Almoina, aquesta institució passaria a ser la propietària de l'edifici, conventint-se en la casa del representant de la Pia almoia, al territori de la quadra de Vilobí, i el lloc on es pagaven els delmes i els altres drets senyorials, aixó com la residència ocasional dels canonges o preveres del capítol catedralici de Barcelona que visitaven el terme. Durant el segle XVI van tenir lloc noves reformes, que segurament es van concentrar en la planta noble de l'edifici, amb la construcció de la sala principal, i l'afegit ornamental dels estucs i portes enguixades. Segons informació oral facilitada pel propietàri, el Sr. Martí, la casa era originalment a principis del selge XX molt més alta. Comptaba amb tres pisos i un afegit de merlets, però el seu estat era ruinós. El propietari era en aquells moments el sr. Santacana, veí de la Granada. L'avi de l'actual propietari , que era conegut com el Teixidor, la va arrendar al senyor Santacana a finals del segle XIX a canvi d'un cens de dues gallines i rals. La família es dedicava al teixit de bri 8lli aspre i gruixut). Dins de la casa va instal·lar l'obrador amb un teler i al portal una petita botiga de panys i roba. Cap al 1920-1925 la familia va anar abandonar l'ofici.Malgrat tot, el sobrenom de la casa a perdurat. En aquells moments es van fer algunes obres, enderrocant la part superior de la casa que es trobava en ruïnes, i dotant-la de la fesonomia actual. | 41.3894100,1.6617500 | 388115 | 4582851 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73032-foto-08304-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La familia conserva documentació antiga de caire familiar, com és el cas del contracta d'arrendament. No conserven fotografies antigues de la casa. Sí conserven una petita col·lecció d'estris antics: un celemí, una romana, algunes mesures de gra, algunes forques etc.. No guarden cap estri relacionat amb l'antic ofici de teixidors. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||
| 73001 | Carrerada de Vilafranca a La Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-vilafranca-a-la-llacuna | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Alguns trams d'aquesta carrerada han estat asfaltats i són utilitzats com a camins secundaris pels veïns de la zona | Antic camí que conduïa de Vilafranca del Penedès a La Llacuna, passant per Guardiola de Font-Rubí, i travessant el terme de Vilobí del Penedès. La carrerada comença a la confluència de la carretera B-2127, a l'alçada de la Masia de la Sala, i recorre tot el terme de en direcció a ponent fins a la Fassina Vella. A partir d'aquesta casa, el marge dret pertany a Guardiola de Font-Rubí i el marge esquerre a Vilobí. Es tracta d'un camí en part de terra, i en part asfaltat, d'uns 2,5 m. d'amplada de mitjana. Actualment aquest camí és de terra fins al Barri de la Font a partir del qual queda asfaltat fins a la Fassina Vella. Travessa el bosc de la Planota. Al terme de Vilobí finalitza a l'alçada de Cal Farinas. | 08304-15 | Des del Pla de Vallformosa fins els Tres Termes | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència del 'camí reial que de la vila de la Llacuna va a parar a Vilafranca. Dit camí es deixa en arribar a la masia de la Saleta' (LLORAC, 1991:101) Aquest antic camí ramader és un dels més antics del Penedès. S'anomenava també Via Mercadera, ja que durant segles va servir als mercaders i als peregrins que anaven a Sant Jaume de Galícia. | 41.3872300,1.6749900 | 389218 | 4582592 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73001-foto-08304-15-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Rovira i Miralles, al seu estudi sobre les carrerades al Penedès, confirmen l'existència d'un antic corral anomenat Corral Nou, l'any 1860, i que era utilitzat pels pastors que duien ramats per la carrerada de La Llacuna. Aquest corral es trobava a la partida anomanda Corral Nou de Vilobí del Penedès, a la qual segurament dóna nom. (ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F,1999:60) | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||
| 73002 | Carrerada de Guardiola a les Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-guardiola-a-les-cabanyes | ROVIRA MERINO J-MIRALLES SABADELL F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XIV-XXI | Branc de carrerada que feien servir els pastors que venien per la carretera de Vilanova i travessaven Vilafranca per anar a trobar la carrerada de la Llacuna, travessant part del terme de Vilobí del Penedès. Es tracta d'un camí d'uns quatre metres d'amplada, que s'inicia a la zona de la font de l'Albonar, en el límit entre Les Cabanyes i Vilobí del Penedès, i continua en direcció Nord, travessant la partida coneguda com les Tres Puntes, i continua a través de la dels Pujols en direcció a Guardiola de Font-Rubí. La llargada d'aquesta carrerada al terme de Vilobí és d'uns dos kilòmetres. Durant tot el traçat, el cantó esquerre pertany al terme de Vilobí, mentre que el cantó dret, pertany fins a la casa de les Tres Puntes al terme de les Cabanyes, i des d'aquí fins al final al terme de Guardiola de Font-Rubí. | 08304-16 | Des dels pujols de Can Cotoliu fins el Camp del Comte Moi | L'orígen de les carrerades es toba en el fenòmen de la transhumància, que permet traslladar els ramats a les muntanyes durant l'estiu a la recerca d'herba fresca.. Si bé hi ha molts indicis que indiquen que la transhumància es practicava amb anterioritat a l'Edat Mitjana, sembla que és en aquest moment quan s'organitza i es fixa a gran escala, implantant un model de transhumància que ha perdurat fins el selge XX. La primera transhumància coneguda a Catalunya sembla ser dels segles XI-XII, organitzada per ramaders de terres baixes, propietaris de pastures d'hivern que adquirien pastures d'estiu per als seus ramats (monestirs de Poblet i Santes Creus). Uns i altres fixaren un règim d'explotació ramadera que permetia complementar la manca de pastures en una o altra zona. Cap al segle XIV està documentada la baixada de ramats occitans a la zona del Penedès i de l'Alt Camp. Entre els segles XIV i XIX, amb la decadència econòmica dels monestirs, disminueixen els importants ramats de Catalunya interior, i en canvi, la transhumància hivernal dels ramats pirenaics esdevé predominant. Fins els anys cinquanta, aquesta transhumància d'hivern descendent serà la forma predominant a Catalunya. De llavors ençà, amb la crisi de la ramaderia pirinenca, la transhumància tradicional a desaparegut. L'existència d'aquesta antiga carrerada la trobem l'any 1846, quan en el document que descriu els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa es parla de l'existència d'una zona que : 'entra al camí reial que de Sant Joan de Conilles va a Vilafranca. ' (LLORAC, 1991:101) | 41.3848500,1.6922600 | 390658 | 4582306 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73002-foto-08304-16-1.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73024 | Fons documental de l'Ajuntament de Vilobí del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lajuntament-de-vilobi-del-penedes | XIX-XX | <p>Fons documental format per un total de 485 caixes emplaçades als baixos de l'actual edifici de l'Ajuntament de Vilobí. La descripció del fons documental és com segueix: 1. Adminsitració General (1902-2000) Agrupa documentació del terme municipal general. Organs de govern, alcaldia, Secretaria, Serveis Jurídics, Personal, Correspondència. 2. Hisenda (1881-2000) Patrimoni, Intervenció, Tresoreria, Fiscalitatm Juntes i Comissions, Fàbrica de moneda 3. Proveïments (1940-1999) Aigües, fonts i safeig, control de proveïments. Juntes i comissions municipals. Transport públic. 4. Beneficència i assistència social (1939-1999) Centres assistencials. Atenció als refugiats i orfes de guerra. Assitència social. Actuacions contra l'atur laboral. Juntes i comissions. 5. Sanitat (1902-1998) Cementiri i serveis fúnebres. Inspecció sanitària. Personal facultatiu. Centres sanitaris municipals. 6. Obra i urbanisme (1919-2000) Planejament i gestió urbanística. Obres municipals. Construcció i manteniment. Obres particulars. Activitats classificades i obertura d'establiments. Promoció de l'habitatge. Juntes i comissions municipals. 7. Seguretat Pública (1898-1994) Guardes jurats. Juntes i comissions municipals. Protecció civil. 8. Serveis militarsa (1909-2001) Quintes, allistaments, lleves forçoses. Bens subjextes a requisa militar. Prestació social substitutòria. 9. Pobalció (1880-1998) Estadístiques generals de població. Censos. Padró municipal d'habitatges. Junta local del cens de població 10. Eleccions (1945-2000) Eleccions municipals. Eleccions al parlament de Catalunya. Eleccions generals. Cort. Senat. Eleccions al Parlament Europeu. Referendums i plebiscits. Cens electoral. 11. Ensenyament (1902-2000) Ensenyament preescolar. Ensenyament primari. Juntes i comissions municipals. Ensenyament especial. 12. Cultura (1957-2000) Festa Major. Festes populars, Activitats i iniciatives culturals. Relacions amb entitats culturals. Servei municipal de català. Esports. Servei de juventut. Promoció Turística. 13.Serveis agropecuaris i medi ambient (1962-1999) Censos agraris. Foment forestal. Juntes i comissions municiapls. Medi ambient. Representativitat agropecuària.</p> | 08304-38 | Ajuntament de Vilobí del Penedès. Pl. de la vila, 1 (08735 Vilobí del Penedes) | <p>Els origens del fons es remunten al 1902. El 2001 la Diputació de Barcelona va subvencionar l'ordenació i classificació actual.</p> | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||||||
| 73039 | La Pineda de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda-de-vallformosa | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XV-XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia coneguda com La Pineda de Vallformosa i construccions annexes adossades a l'Oest, i N-E de la casa. Tot el conjunt es troba envoltat per un mur perimetral que tanca l'espai creant un pati i jardí interior. La masia conserva una planta en forma de L, formada per un cos rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa,primer pis i golfes; i un altre cos quadrangular de proporcions més petites, adossat a la façana principal pel seu cantó N, de planta baixa i primer pis, cobert a dues aigües i carener perpendicular, però resultant una mica més baix que el cos rectangular original, presentant una coberta totalment independent de la principal i que es situa uns centímetres per sota. Tots dos cossos són construïts en parament irregular i arrebossats en ciment. La façana principal està orientada a llevant, i ofereix una visió de façana tallada a escaire, fent un angle recte de 90º. Destaca a la façana principal l'existència d'una obertura principal formada per un gran portal adovellat, fet a partir de grans dovelles rectangulars, formant un arc de mig punt. Destaca també al primer pis, i com a única obertura, l'existència d'un gran finestral format per tres arcs trilobulats de factura gòtica, que es recolzen sobre dos capitells, que recauen sobre dues columnetes. Aquest finestral es troba reforçat als voltants amb carreus ben treballats, que romanen visibles lliures d'arrebossat. Tot el finestral es troba emmarcat per un trencaaigües i un empit a la part inferior. A la mateixa alçada del primer pis, però oberta al cos quadrangular adossat, i orientat a migdia s'obre un altre gran finestral rectangular que ha estat profusament decorat amb un arc d'estil conopial, que descansa sobre dos culs de llàntia en forma de caps humans. Tot els voltants han estat reforçats amb carreus rectangulars ben treballats que són visibles per no estar arrebossats. La façana de migdia i la façana de ponent de la casa destaquen exteriorment per la seva sobrietat i senzillessa, obrint-se amb un seguit de petites finestres sense decoració exterior, que a l'interior es prolonguen en lluernes fetes amb volta escarsera. Destaca també un gran contrafort atalussat a la façana de migdia. Al voltant de la casa, al llarg de les façanes Nord, S-O i E, s'han adossat coberts agrícoles i magatzems en diverses èpoques. Destaca també l'existència d'un pou quadrangular a l'entrada de la casa. Al costat de la casa s'adossa la masoveria, en la qual es troben dues finestres de pedra treballada. Una té a la llinda la data de 1703, i una reixa de ferro forjat. Entre la masoveria i la casa pairal hi ha un arc apuntat gòtic, avui tapiat. Interiorment, i a la planta baixa, destaca l'existència d'un gran arc rebaixat a l'entrada, i una sala coberta amb volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda Resta patent l'existència de dos festejadors a l'interior de la finestra gòtica, i dos festejadors més en una finestra del sector de ponent. A l'habitació de la gran finestra conopial hi ha un nínxol profusament treballat. Al primer pis destaca l'existència d'una gran sala, amb funcions de sala principal, que s'ha decorat molt esmeradament. Així, l'espai situat entre l'embigat de fusta del sostre s'ha cobert amb un seguit de plaques d'estuc decorades amb el signes del zodiac. També s'han obert un seguit de portes de diferents mides i tamanys, que s'han decorat amb un ressortit molt decorat amb motius vegetals i florals, i que es coronen de formes diferents. Cinc d'elles ho estan amb una petxina rematada a la part superior per un motiu floral. Altres dos ho estan per arcs conopials de gran tamany i entrecreuats, dues d'elles amb arcs de tot punt, i tres són allindades. Les dimensions de les portes són molt diferents, destacant algunes de molt petites. Algunes d'elles es troben pràcticament enganxades les unes amb les altres. | 08304-53 | La Pineda. Masia de la Pineda (08735 Vilobi del Penedès) | Els origens de la masia de la Pineda de Vallformosa es remunten a l'Edat Mitjana. La primera referència documental prové del fogatge del 1553, on apareix documentat : Joan Colomer de la Pineda (LLORAC,1991:41). L'any 1680, al compte del mill recollit del delme a la quadra de Vilobí la casa es coneix com a Can Colomer de la Pineda. Cal pensar doncs que la casa era realment congeuda per Can Colomer, i l'afegit de la Pineda ve determinat per fet d'haver estat construïda en una zona de poblada antigament de pins. L'any 1729 la casa ja apareix anomeanda només com La Pineda (LLORAC,1991:52). Malgrat tot, i de forma sorprenent la familiar Colomer s'ha mantingut com a propietària de la casa de forma ininterrumpuda al llarg dels segles, arribant fins al segle XX, sent actualment la propietària la sra. Dolors Sabat Colomer. Arquitectònicament els orígens de la casa es remunten al segle XV, quan segurament es construeix el cos de planta rectangular, que s'obre amb el gran finestral gòtic. L'ornamentació tant acurada revela segurament una masia amb grans possibilitats econòmiques. Amb seguretat, al segle XVI es produeix una ampliació de la casa, afegint el cos quadrangular que s'adossa a la façana principal. En un intent de continuar amb la tònica estilística de la casa s'obre un altre gran finestral, però aquesta vegada en l'estil de l'època -arc conopial-. Les reformes de l'interior també afectaren a la sala principal del primer pis, que es cobreix en estuc, que s'acondiciona com a sala principal de la casa, i on s'obren un seguit de portes-deu en total- decorades amb un ressortit de guix molt treballat, i coronades amb motius diversos. Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, també ha patit nombroses reformes, com l'afegit de la masoveria, que du la data del 1703, i nombroses reformes interiors. D'aquesta forma., segons la tradició familiar, una de les sales interiors de la planta baixa, a tocar de la façana Sud, coberta amb una volta de racó de claustre, i una lluerna com a finestra, sembla haver estat una antiga capella de la casa avui desapareguda. Actualment la propietària és la Sra. Dolors Sabat i Colomer. | 41.3861300,1.6828300 | 389872 | 4582460 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73039-foto-08304-53-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa es troba inclosa dins el Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Compta amb alguns objectes propis dels treballs agrícoles:-2 premses-2 portadores-mesures de gra-1 bomba de viSegons informació oral de la propietària de la casa, fins fa pocs anys hi havia dugues tines i dos cups de gran tamany adossades a la casa, però van ser enderrocats degut al seu mal estat de conservació.La família no conserva documentació referent a la casa. Les fotografies més antigues són de caire familiar. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73029 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-10 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XV-XXI | La pedra del fust es troba molt erosionada | Creu de terme formada per la unió de dos elements dissociats (un fust i una base), corresponents a dues antigues creus de terme que han estat unificades modernament formant una sola creu, que ha estat col·locada en un dels extrems del terme, concretament al final del camí que va fins a Pacs, indicant per tant la partió amb aquest terme. Es tracta d'un fust circular de 28 cm d'ample x 110 cm d'alçada fet amb pedra granítica de color groguenc sense cap decoració. Compta amb diversos cops al fust que l'escapçalen, i la part superior ha estat completada amb ciment, a fi de crear una superfície plana. Sobre el fust s'ha col·locat una moderna creu de ferro de quatre braços molt senzilla. Aquest fust ha estat adossat i unificat mitjançant ciment amb un peu circular que reposa sobre una base quadrangular de 40 cm d'ample per 90 cm. d'alçada. Es tracta també d'una base monolítica, elaborada en pedra granítica grisosa i sense cap decoració afegida. | 08304-43 | Pla de Can Mayol (Camp d'aviació) | No es pot precisar amb exactitud l'origen d'aquesta creu, i més tenint en compte que és formada per dos elements de diferent procedència. Per la manufactura cal penar que el fust és més antic que la base. Podent ser el primer inclús d'origen baix medieval, mentre que la base seria més moderna, possiblement del segle XVIII o XIX. Tots dos elements que formen la creu han estat col·locats sobre un petit promontori a mà dreta de la carretera que va de Vilobí a Pacs. Just al final del terme de Vilobí. Malgrat tot, desconeixem la seva localització original, ni quan van ser fusionades. | 41.3718000,1.6723600 | 388972 | 4580882 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73029-foto-08304-43-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73036 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-2 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Malgrat les últimes reformes, el fet de trobar-se actualment abandonada accelera ràpidament la seva ruïna. | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Construït en parament irregular i arrebossat posteriorment amb ciment i pintat en color grogenc. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a llevant. A ambdós costats -façanes Nord i Sud-, i s'han adossat coberts que actualment es troben en ruïnes. També trobem altres coberts als voltants de la masia, però en un estat igualment ruïnós. La façana principal s'obre amb un portal ubicat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de grans dovelles rectangulars. Actualment aquest portal es troba cobert per la capa de ciment i pintura, i les dovelles només s'intueixen a sota. Acompanya a aquest portal una finestra rectangular ubicada al cantó de migdia de la portal principal. Aquesta finestra es troba protegida per una reixa. Al cantó nord s'obre una petita finestrella quadrangular de reduïdes dimensions, oberta a una alçada molt elevada de la planta baixa, i també protegida per una reixa No es tracta ben bé d'una finestra, sinó més aviat d'un finestró de respiració, que deu donar a una part destinada a feines agràries o magatzem dins la casa. En el cas d'aquesta masia, la façana principal no resulta simètrica, no només pel diferent tamany i forma de les finestres, sinó perquè al cantó nord de la casa, però integrat dins l'edifici i sota la mateixa teulada, hi trobem un annex adossat al cos principal de la casa que segurament devia fer funcions de graner o magatzem. Aquest annex s'exten al llarg de tota la façana nord, format part de la casa. L'entrada a aquest cos es realitza de forma independent, per tant, compta amb una porta de petites dimensions, oberta amb un arc molt rebaixat. No hi ha finestres a la planta baixa. Al primer pis s'obren un total de quatre finestres rectangulars d'iguals dimensions i tamany, repartides equitativament. La finestra central ubicada sobre el portal principal, és tracta d'una finestra balconera amb una peanya de considerable tamany i reixa. La primera planta de l'espai annex deu formar part de la part residencial de la casa, ja que compta amb finestres del mateix estil i forma que la resta del conjunt. A la façana de migdia s'han obert dues finestres rectangulars a l'alçada del primer pis. Un cobert i una tanca impedeixen una visió general del conjunt d'aquesta façana. Al cantó nord s'obre una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. Interiorment Ha estat impossible accedir a l'edifici, que es troba en considerable mal estat. Al cantó de ponent de l'edifici es troba adossada l'antiga casa dels masovers, que actualment s'ha restaurat i es troba habilitada com a vivenda. | 08304-50 | Les Clotes. Casa Can Fontanals (08735 Viobí del Penedès) | L'origen de la masia de Can Fontanals es remunta segurament a la baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). Al segle XVII la trobem documentada el 1680, al compte del mill recollit pel delme de la quadra de Vilobí, conservat en una de les llibretes de la Casa Olivella (LLORAC, 1991:50). Allà apareix com Can Fontanals de les Clotes, que és el nom de la partida en la qual es troba ubicada. L'any 1729 apareix també en la relació del delme que es pagava a la Pia Almoina, sota el mateix nom (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, no apareix en el llistat de famílies que resideixen a la quadra de Vilobí el 1754, ni al cadastre del 1791, la qual cosa fa pensar, que ja en aquestes dades el gentilici de la família no coincideix amb el de la masia. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. Segons informació oral facilitada per la sra. Pepita Marquès, propietària de la casa dels masovers, la seva família eren masovers, ja des de principis del segle XX, i en aquests moments existia l'antiga tradició de que la casa, havia estat convertida a finals del segle XX en un quartel militar anomenat 'Cal Mediodia'. En aquells moments el propietari de la casa era el sr. Vicenç Llopart de Guardiola, i els massovers hi vivien a la planta baixa, mentre que el senyors ho feien al primer pis. Després va ser quan van construir la casa adossada a la part posterior. Des de mitjans dels anys noranta la casa ha canviat diverses vegades de propietari, i en un d'aquests canvis, va ser quan va ser arrebossada i pintada. Després va restar abandonada. Actualment es troba en un estat d'abandonament total. Arquitectònicament l'origen de la casa pot establir-se cap al segle XVI i XVII, patint amb seguretat algunes reformes posteriors. És molt possible que a finals del segle XVII o segle XVIII s'afegís un cos al nord de la casa, del qual es va destinar la planta baixa a feines agrícoles, i el primer pis a vivenda. Aquest annex va suposar segurament la reforma de la teulada de la casa , a fi d'incorporar tot el conjunt. | 41.3776400,1.6581500 | 387794 | 4581549 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73038 | Cal Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romeu | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Edifici de planta rectangular amb coberta inclinada en direcció a migdia. Construït en parament irregular, ha estat recentment arrebossat en ciment i pintat en color rosa. Consta de Planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a Llevant. Una fotografia dels anys noranta impresa al llibre de Salvador Llorac (LLORAC,1991:125) permet veure com fins aquestes dades encara es conservava un antic cobert de planta baixa adossat a la façana principal de la casa, impedint una visió àmplia i certera. A la façana Sud s'adossen una sèrie de coberts de planta baixa, que conformen, juntament amb un mur perimetral, un espai interior tancat en forma de terrassa. Cal esmentar el fet de què la casa es troba edificada en un pendent força acusat. Originalment aquesta casa seguia el pendent natural del turó de Bellver, i la roca original, que aflora en algunes parts. Aquest condicionament, feia que la planta original tingués forma de L, i la façana principal estigués tallada en forma d'escaire. Posteriorment, la propietat de la casa es va dividir en dos, dedicant la part superior a magatzem, i la part inferior de la casa (actual Cal Romeu ) a estables i bestiar. Quan la propietat es va fraccionar definitivament, la part superior – a partir de l'escaire- va ser reformada i convertida en un bloc de pisos, conservant només algunes parets originàries, i una petita finestra emmarca en carreus ben treballats, i que encara s'aprecia a la part baixa del bloc de pisos. La part inferior –actual Cal Romeu- va conservar la fesomia tradicional. En aquesta part es troba la porta original de la casa i dues finestres treballades. El portal d'entrada és un portal adovellat amb forma de mig punt, fet a partir de grans dovelles de diferents mides, i que es troba just abans de l'escaire de l'antic edifici. Al primer pis s'han conservat dues finestres rectangulars, decorades amb un ressortit fet de pedra en forma de motllura col·locat damunt la llinda superior i part de les laterals. Es tracta d'un ressortit fet en forma d'arc conopial i rematat a la part superior per un element floral en forma de pinya. Aquest arc es degrada en ambos casos en una sèrie de columnetes que finalitzen en un cul de llàntia també en forma de pinyes. Destaca el fet de la diferent dimensió de les dues finestres, sent la central- ubicada sobre el portal principal- de mides molt més grans, i inclinada a l'esquerra, no se sap si ja d'origen o degut a reformes posteriors. La finestra del cantó de migdia és més petita, i finalitza en culs de llàntia senzill. Interiorment la casa ha estat reformada conservant l'aire rústic original. S'ha conservat el paviment original fet amb rajoles cuites disposades a trencajunt. Destaca l'existència al primer pis d'uns sala principal amb funcions de distribuïdor. En aquesta sala s'han obert dues grans portes i una finestra profusament decorades. La decoració consisteix en un ressortit d'estuc que cobreix tot el marc de la porta, i que es degrada en columnes molt decorades amb motius vegetals i florals. Sobre les portes la decoració es complerta amb una gran petxina també d'estuc rematada a la part superior amb un gran floró. | 08304-52 | Barri de Bellver. Baixada Oreneta, nº10 (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les cases més antigues del barri de Bellver, ja que al fogatge del 1553, ja trobem un tal Pere Romeu, que segurament pot ser associat a aquesta casa. (LLORAC, 1991: 41). A la relació del Delme pagat a la Pia Almoina del 1729 apareix al llistat de famílies residents a la quadra de Vilobí, la de Can Romeu de Bellver (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, es desconeixen els canvis de propietat soferts per la casa durant els segles XIX i XX. Als anys noranta la casa va patir reformes internes i externes, eliminant coberts adossats i arrebossant i pintant la façana. Internament va ser adequada com a vivenda conservant molts dels elements originals com el paviment de terra cuita i l'embigat del sostre. | 41.3938400,1.6571200 | 387735 | 4583349 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73038-foto-08304-52-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga. La casa es troba catalogada en una fitxa de conjunt anomenada: Restes i elements d'arquitectura a Bellver dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73041 | Cal Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miret | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Actualment es troba en obres d'adequació com a vivenda | Edifici de planta quadrangular cobert inicialment a dues aigües però molt modificat. Destaca el portal adovellat de la façana principal, que es troba oreintada al Nord. Construït en parametn irregular arrebossat en ciment i pintat de color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes són un sobreafegit que s'ha aixacat al centre de l'edifici, sobresurtint de l'alçada de la teulada, obligant a modificar-la. No hi ha cap data a cap dovella que ajudi a datar-la. Actulament es troba en reformes. | 08304-55 | Barri de Bellver. Plaça de la capella nº1 (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta sens dubte d'una de les masies més antigues del barri del Bellver, edificada albell mig del cim del turó. Els seus orígens es remunten segurament al segle XIII o XIV, malgrat que no trobem la primerea referència documental fins el el fogatge del 1553, en que apareix anomenat un personatge anomenat joan Miret (LLORAC,1991:42) . Tornem a tenir notícies al segle XVIII, concretament a una de les llibretes de delmes del fons documental de la casa Olivella datada el 1729, en que s'anoten les cases i famílies que paguen le delme a la Pia Almoina (LLORAC, 1991:55). En aquest cas apareix referenciada la casa Miret de Dalt, sens dubte l'actual Cal Miret. També apareix l'any 1754, en la relació de famílies que composen la quadra de Vilobí, un tal Joan Miret, batlle del terme (LLORAC, 1991:174). La importància de la casa devia ser molta al barri de Bellver, ja que van ser els propietaris des dels seus orígens de l'església de Sant Pere de Bellver. Ja des dels seus orígens, l'església, segurament del segle XIII va ser construïda com una capella privada lligada a la casa. Per tant cal pensar que si el nom de Cal Miret no apareix fins el segle XVIII, és perquè fins almensy el segle XVII devia tenir un altre nom, i l'actual el devia pendre mitjançant el casametn d'alguna pubilla. Si l'església de Sant Pere era la capella privada de la casa, l'actual espai ocupat per la plaça de l'església al cim del turó era l'era particular de la casa. A mitjans del segle XIX, una pubilla de la casa anomenada Cinta, va contraure matrimoni en segones núpcies amb un metge de Vilafranca, i van construir una nova residència per la parella a tocar de l'antiga casa. Es tracta de l'actual casa de Cal Jan Pau. La vella casa familiar de Cal Miret va passar ha ser la casa dels masovers, traslladant-se el llinatge a Cal Jan Pau. A mitjans del segle XX, les successives particions fetes per les herències van fer que la casa passès a uns parets que finalment la van vendre. L'edifici actual segurament té els seus orígens en alguna nova reconstrucció que es deuria fer entre els segles XVI i XVII. La casa segurament devia conservar la seva fesomia original fins a l'actualitat en que està sent reformada molt produndament, interna i externament. No es tracta d'un edifici de gran categoria, ja que segurament va anar quedant desfasat fins el segle XIX en què va ser definitivament relegat a casa de masovers. El fet de trobar-se adossat a altres edificis del nucli urbà impideix una visió complerta del conjunt. | 41.3943500,1.6568400 | 387713 | 4583406 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73037 | Can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olivella | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Olivella i un seguit d'edificis annexos a migidia de la casa principal amb funció de coberts. La masia pròpiament dita es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perperdicular a la façana. Sota la teulada s'observa una doble imbració. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, que actualment es troba arrebossat en ciment i pintada en color marronós. Un sòcol de ciment gris recorre la superfície inferior de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc rebaixat fet a base de dovelles amb la data indicativa del 1812. A banda i banda s'acompanya de dues finestres rectangulars protegides amb reixa. Al primer pis s'obre un balcó central ubicat sobre el portal d'accés, i dues finestres rectangulars a banda i banda. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars de menor tamany que les del primer pis. La façana lateral de migdia s'obre amb diverses fienstres a la planta baixa. Un seguit de tres finestres rectangulars al primer pis, i dues fienstrons al pis de les golfes.La façana posterior manca d'obertures. A migdia i ponent de la casa s'annexen un seguit de coberts de planta baixa amb coberta inclinada amb funcions auxiliars. | 08304-51 | Barri de les Guixeres de Dal. Can Olivella (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Can Olivella es remunten amb seguretat als segles XV-XVI, consolidant-se com una important pairalia propietària de totes les terres del voltant, inclós el bosc i el turó de can Olivella, i els talls de les guixeres. La casa compta amb un important fons documental que es remunta al segle XVI, i que proporciona informació no tan sols de l'evolució històrica de la casa, sinó també de tota la resta de masies del terme. L'explicació d'aquest fenòmen bé donat pel fet de que alguns memebres de la família Olivella havient format part del consistori municipal al llarg dels segles XVIII-XIX, acumulant bona part de la informació corresponent al pagament de rendes i censals de les cases del poble. La importància de la família era tal que l' any 1703, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. Arquitectònicament la masia actual és la segona casa edificiada. La primera casa del segle XVI era un edifici senzill del qual encara es conserven algunes restes arquitectòniques integrades a la casa actual, especialment a la zona dels cellers i de la façana de ponent. La proximitat als jaciments de guix fa que el celler primitiu de la casa estigui excavat al guix. Sobre aquesta casa es va aixecar l'actual al segle XIX (una llinda amb la data del 1812 al portal d'entrada ho recorda) i que mostra la riquesa econòmica de la masia. Vora el 1950 els actuals propietaris van iniciar una sèrie de reformes interiors (paviments, i decoració interior) i exteriors (l'arrebossat de la façana i les finestres). La familia Olivella va seguir la línia paterna original fins a principis del segle XX, en que la mare de l'actual propietàri es va casar amb el Sr. Josep Suriol, perdent-se el cognom Olivella. | 41.3881600,1.6605300 | 388011 | 4582714 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa compta amb un fons documental important entre els segles XVII i XIX. Bona part de la història del municipi inclosa al llibre de Salvador Llorac es fonamenta en el fons documental d'aquesta casa.Propietat de la casa és el bosc de Can Olivella, i ho eren els talls de les antigues guixeres de Vilobi (A,B,C,E). Malgrat tot, segons informació oral facilitada per la família, ells no explotaven mai directament el guix, ja que existia la tradició immemorial de que qui es dedicava a l'explotació del guix acabava arruinant-se, per tant sempre van optar per l'arrendament dels tall. Eren uns ingressos nets sense problemes. L'economia de la casa es basava en l'explotació agrícola, que es feia directament i mitjançant arrendaments. L'explotació directa era molt important, arrivant a haver-hi fins a vint-i-cinc mossos vivint en la casa.La casa compta actualment amb una sínia de rosari al pati posterior de la casa i que es troba excavada sobre un pou de guix. Aquesta sínia regava els horts de la casa. El seu estat de conservació actual és molt dolent.A l'interior de la casa es conserven alguns bens mobles d'interès: botes de castanyer, vuit tines de rajola, màquines d'ensofatar. Una fassina del segle XVIII molt malmesa | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||
| 73042 | Cal Viela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-viela | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | Nomès resten alguns fragments ara consolidats. | Restes de l'antiga casa anomendada Cal Viela. Actualment es conserva part del mur original i el portal d'entrada. El parament del mur és fet en mamposteria irregular. El portal d'entrada s'obre amb grans dovelles rectangulars molt ben treballades. A la dovella central es llegeix la data del 1635, i l'abreviatura IHS. Es tracta d'un portal aixecat a partir del mateix mur amb l'intradós fet amb carreus de diferents tamanys, i un seguit de dovelles formant una arcada de mig punt. Com a característica especial cal aseenyalar l'existència de dos gruixuts contraforts o rafas, al cantó esquerre del portal, que apuntalen el mur. Un d'ells es troba directament recolzat sobre el brancal del portal principal. L'existència d'aquests dos contrafors s'explica pel fet de trobar-se la casa construïda en el pendent d'un turó –el del barri de Bellver- resultant en aquest punt de gran inclinació. Al cantó de ponent del mateix mur es poden observar les restes d'un altre portal adovellat sencer, actualment tapiat amb ciment. Es tracta d'un portal de més categoria que l'anterior. Segurament aquestes restes de mur i aquests dos portals devien formar part d'un mur de tancament d'un pati interior que precedia a la casa de Cal Viela. | 08304-56 | Barri de Bellver. Carrer Can Picolis, s/n (08735 Vilobí del Penedès) | Malgrat tractar-se d'una construcció antiga, no es tenen referències documentals de la casa, cosa que fa pensar que el nom de Cal Viela és recent, i antigament devia tenir-ne un altre. En base a les restes conservades, segurament estem davant d'una casa amb orígens als selges XIV o XV, que al segle XVII va ser reformada dotant-la d'un mur que tancava un pati interior que precedia a la casa. Per la topografia del terreny, segurament es devia tractar d'un pati amb forma de terrassa. En fotografies recents de la casa, es pot observar un bon tram del mur. A mitjans dels anys noranta va caure bona part del mur, reduïnt les restes conservades a les que es poden apreciar actualment. | 41.3941300,1.6565700 | 387690 | 4583381 | 1635 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73042-foto-08304-56-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes han estat incloses dins el Catàleg de monuments històrico-artístics realitzat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la generalitat de catalunya, en una fitxa de conjunt amb altres restes d'elements urbans.Desconeixem si queden restes de l'antiga casa de Cal Viela, ja que l'espai actual està ocupat per una casa moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||
| 73075 | Capella de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pere-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | La família Cols s'ocupa actualment del seu manteniment. | Edifici de planta rectangular amb absis recte, cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en mur de paredat comú, l'edifici es troba arrebossat amb morter, conservant-se en alguns trams en molt mal estat. L'orientació de l'edifici es fa amb l'absis al Nord, i la façana principal a Migidia. La façana principal forma part del mur que tanca perimetralment la finca de Cal Jan Pau. Aquesta façana s'ha obert amb un portal de mig punt sense cap decoració fet amb dovelles de pedra. Actualment aquesta façana dona a la plaça de Bellver, que possiblement ha estat rebaixada de nivell, doncs el portal d'accés a l'església queda elevat uns 25 cm. sobre el nivell de la vorera. Sobre el portal es conserva un ull de bou molt senzill sense cap decoració. Sobre el carener destaca un petit campanar d'espadanya molt senzill. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana Nord on també s'ha obert un portal d'entrada. Es tracta d'un portal de mig punt adovellat amb doble arquivolta, realitzat amb dovelles de gran tamany que recauen sobre dues impostes (possiblement carreus reutilitzats d'altre edifici més antic) i dues columnes possiblement també reutilitzades. A les dovelles hi consta la data de 1790 i un grafiti amb les paraules “Paulus Miret” i l'escut de Vilobí. Interiorment l'edifici va patir greus seqüeles durant la Guerra Civil (1936-1939) i ha estat restaurat recentment. Destaca l'embigat de fusta interior, i un cor ubicat a la banda nord amb barana de fusta i escala de cargol. El retaule que el presideix és dedicat a Sant Andreu. Es tracta d'un retaule policromat d'estil barroc, procedent d'una altra capella familiar ubicada a Vilafranca del Penedés. | 08304-89 | Barri de Bellver. Pl. de l'esglèsia (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici actual data possiblement del segle XVIII, podent ser considerada la data de 1790 com la data de construcció. Malgrat tot, les notícies sobre la capella de Sant Pere són més antigues i es remunten al 1421. Cal pensar que l'edifici actual, de factura molt senzilla, va ser construït sobre les restes d'una antiga capella del segle XIV o XV. Cal pensar que per la construcció del nou edifici es reaprofitaren alguns elements anteriors com és el cas del portal de la façana Nord. | 41.3945500,1.6573800 | 387758 | 4583427 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73075-foto-08304-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73075-foto-08304-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73075-foto-08304-89-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'interior de l'edifici es conserva una petita col·lecció de missals amb cobertes de nacar, i un banc de fusta que es va salvar de la crema del 1936 | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||
| 73023 | Fons documental de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-vallformosa | <p>LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés.</p> | XVII-XX | <p>A la parròquia de Santa Maria de Vilobí es conserva el següent fons documental: -Confirmacions (1773-1866) -Llibre de l'obra de l'església (1676-1787) -Llibre de compres (1739-1787) -Llibre de l'obra (1787-1890) -Llibre de censos, testaments, òbits. Segle XVII -Padró 1916 -Consueta antiga del Roser (1852-1955) -Apostolat de l'oració (1918-1935) -Cementiri municipal (dos llibres de nínxols) -Defuncions, casaments i naixements (1650-1730) -Defuncions (1744-1791) -Defuncions (1792-1851) -Defuncions (1852-1887) -Defuncions (1887-1939) -Defuncions (1939-1983) -Defuncions (1983 fins ara) -Casaments (1709-1761) Junt amb baptisme -Casaments (1792-1851) -Casaments (1852-1887) -Casaments (1887-1939) -Casaments (1939-1983) -Casaments (1983 fins ara) -Naixements (1596-1625) -Naixements (1760-1804) -Naixements (1760-1766) -Naixements (1804-1845) -Naixements (1845-1853) -Naixements (1852-1874) -Naixements (1875-1900) -Naixements (1900-1939) -Naixements (1939-1982) -Naixements (1983 fins ara)</p> | 08304-37 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | <p>L'orígen dels arxiu parroquials de Catalunya, i el de la parròquia de Vallformosa, radica en l'interés que la institució eclesiàstica va ternir, arran del concili de Trento (1630) en tenir la vida de les parròquies controlada. Arran d'aquest Concili, totes les parròquies es van verue obligades a dur un control de la vida parroquial, registrant baptismes, casaments i defuncions, a més a més de la vida interna. L'arxiu parroquial va inciar-se en origen a l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilobí, sent traslladat als anys quaranta a la seu de l'actual parròquia, establint així una continuïtat entre l'una i l'altra.</p> | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73023-foto-08304-37-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-22 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73021 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca-del-penedes | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XVII-XXI | L'arxiu històric comarcal de Vilafranca del Penedès conté fons relacionats amb Vilobí del Penedès al fons gràfic, amb capbreus i altra documentació, i al fons gràfic, que inclou fotogràfies i pel·lícules. | 08304-35 | Arxiu Històric Comarcal de vilafranca del Penedès. Avda. Europa, 6 (08720 Vilafranca del Penedès) | El fons històric de l'Arxiu de Vilafranca, es troba recollit i organitzat com a arxiu històric des de principis del segle XX, i recull bàsicament fons de caire notarial i eclesiàstic. Actualment forma part de la xarxa d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. La col·lecció de fotografies que conformen el fons gràfic es tracta en realitat d'un conjunt de còpies dels originals. Les fotografies originals va ser recollides de forma conjunta a l'Ajuntament de Vilobí arran d'una exposició organitzada per una festa Major a mitjans dels anys noranta. Aprofitant aquesta concentració, des de l'Arxiu històric de Vilafranca es van fer còpies que van ser incorporades a l'àlbum de fotografies de la comarca, juntament amb les d'altres poblacions. El film sobre el treball del guix, va ser gravat l'any 1983 també a iniciativa de l'Arxiu Històric Comarcal. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A més cal tenir present l'existència d'un Fons Registral a l'Arxiu de Vilafranca, que compta amb un apartat anomenat Ofici i comptadoria d'Hipoteques, que avarca els anys 1768-1862, on també podríem trobar referències documentals sobre Vilobí del Penedès. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73070 | Nucli antic de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | El nucli municipal de Vilobí del Penedès es troba ubicat sobre el turó que ocupa el bell mig del terme municipal de Vilobí, a l'esquerra de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, damunt de la mateixa veta de mineral de les guixeres. El nucli antic ocupa la part superior del turó, al voltant de la casa anomenada el Castell o Cal Teixidor, als peus de la qual es va desenvolupar la traça de carrers que conformen el nucli històric. Malgrat que és aquest possible castell històric l'edifici que ocupa el punt més alt del turó, la xarxa urbana s'organitza entorn a una plaça (Plaça de la Vila), que ocupa una superfície planera a la part superior del turó, als peus de l'antic castell. En base a aquest epicentre, la disposició urbanística ha anat creixent de forma radial, adaptant-se sempre a la topografia accidentada del terreny. El nucli antic del poble compta per tant amb la Plaça de Major i els carrers Diputació, Major, Migdia i la petita Plaça del Jardí i el carrer del Jardí. Aquest nucli primitiu originari, degué mantenir-se des de els seus inicis al segle XII fins almenys el segle XVIII. Cal pensar que el creixement de la població implicà també l'eixample del nucli urbà, que s'extengué en direcció al N-E, cap als carrers dels Talls, de l'escapada, de les Figueretes, de la Fasina, Montserrat etc.. ocupant el pendent del turó segons la topografia originària. Arquitectònicament, en el grup d'edificis que conforma el nucli antic predomina la casa entre mitjeres, formada per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes es troben ben arranjades i no s'observa cap bloc de pisos de gaire alçada. Predominen les façanes arrebossades i pintades en colors blancs i clars, barrejant-se amb alguna casa de més moderna factura feta en obra vista. Destaquen al nucli antic les cases de Cal Teixidor, important per la seva importància històrica i per tractar-se possiblement de l'antic castell de Vilobí, malgrat que exteriorment manca d'elements arquitectònics singulars. També destaquen les cases de Cal Fontanal, Ca la Quitèria de la Plaça Major, l'Antiga casa Consistorial i Ca l'Olivella del carrer Diputació. Als voltants d'aquest nucli original, i fruit del creixement urbanístic de principis del segle XX, destaquen edificis com Cal Genet del Rei, Cal Cana, el magatzem de les Guixeres, i Ca la Quitèria. Totes elles destaquen per elements decoratius com coronaments de balustrada, faixes entre pisos, o elements decoratius d'obra i ceràmica. També algunes cases pairals antigues, que producte del creixement urbanístic, han quedat quasi bé englobades dins la xarxa urbana, com és el cas de la Casa Olivella. La construcció de la nova església parroquial l'any 1933 al peu del turó de Vilobí, va impulsar el creixement urbanístic al peu de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, amb l'anomenada Plaça de Lluís Panyella. Aquest conjunt eclesiàstic i el nou Ajuntament són els edificis més destacats. | 08304-84 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès (08735 Vilobí del Penedès) | L'origen del nucli antic de Vilobí es remunta amb seguretat al segle XII i es troba assentat damunt de possibles restes anteriors (ibèriques o romanes). Malgrat que segurament als inicis del poblament medieval el tipus d'hàbitat predominant devia ser eminentment dispers, distribuït en masos que es devien repartir les terres de conreu del terme, l'existència d'una fortalesa, ja documentada el 1322 (LLORAC,1991:87) degué afavorir la concentració de cases al seu voltant, aprofitant la seguretat que el castell oferia. Tanmateix, resulta difícil esbrinar la grandària d'aquest nucli, ni el nombre de cases que el formaven (segurament unes poques al voltant), ja que no queden mai especificades, només a través de les sèries documentals de censos i pagaments on apareixen anomenades cases o famílies, podem deduir que totes aquelles que no són considerades masos, devien pertanyer al nucli urbà. Així l'any 1680, en el compte del delme recollit com a pagament a la Pia Almoina, es pot fer el recompte d'un total de vint-i-nou cases que no poden ser identificades com a masos. D'aquestes vint-i-nou hauríem de descomptar algunes pertanyents al nucli de Bellver, que sempre ha estat una mica més petit. Cal pensar doncs, en un grup aproximat d'unes divuit o vint cases pertanyents al nucli de Vilobí. A mesura que el castell de Vilobí anà perdent importància estratègica i passà a convertir-se en una altra casa més, l'organització urbanística devia deixar de banda aquest edifici com a punt de referència, i el conjunt de cases devia anar organitzant-se entorn a una plaça –La Plaça Major- con a centre de la vida social del nucli. A mida que el nombre de cases augmentava, anirien creixent alguns carrers que tindrien com a punt de partença la mateixa plaça. Aquesta estructura segurament degué mantenir-se fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX, amb l'augment de població i segurament de riquesa, degut a l'explotació intensiva de la vinya i les guixeres, el nucli de Vilobí s'eixamplà, segurament en direcció al carrer dels Talls. En el tram d'aquesta via podem localitzar tres cases –incloses dins l'inventari- com són: Ca la Quitèria, Cal Cana i Cal Genet del Rei, que compten amb característiques similars, i que poden ser catalogades com a cases residencials a les afores, construïdes entorn als anys 1920 i 1930. Entorn a aquesta època també, es devien millorar bona part de les cases del nucli antic, de la qual cosa resulten cases amb façanes com Can Fontanal o Ca la Quitèria del carrer Major. També en aquesta època devien aparèixer barris propers al nucli com el de les Guixeres de Dalt i el de les Guixeres de Baix, possiblement amb cases poblades per gent molt vinculada al treball a les guixeres. La construcció de la nova parròquia de Vallformosa al pla ubicat sota el turó de Vilobí degué contribuir a potenciar el poblament del turó en direcció a aquesta banda. Malgrat tot, no ha estat fins a finals del segle XX, entre 1980 i 2000, en que el nucli urbanístic no ha patit un desenvolupament realment expansiu. La proximitat a la vila de Vilafranca del Penedès, la facilitat de transports i el més baix preu del sòl, ha explosionat el creixement urbanístic adjacent al nucli antic, i que s'exten per la vessant del turó de Vilobí en direcció a la parròquia de Vallformosa i en direcció a la carretera de Vilafranca, fent créixer considerablement el primitiu nucli habitat sobre el turó. La disposició d'aquest nou eixample es fa a base de carrers amples i estructurats quadrangularment sempre condicionats per la topografia del terreny. | 41.3890300,1.6616500 | 388106 | 4582809 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73071 | Nucli antic de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-bellver | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | Nucli habitat situat al turó ubicat al Nord de Vilobí. El forma un llarg carrer anomenat el Pujolet, la plaça de la Cooperativa, la plaça de la capella, el carrer nou, el carrer Sant Pere, carrer del Carme, Carrer Nogué i carrer Can Picolis. La seva estructura rural és molt més pronunciada que la de Vilobí. El nucli antic es limita a la part superior del turó. Allà es conserven restes i elements d'arquitectura bastant interessants, que contribueixen a configurar la imatge característica del barri. Destaquen: Cal Romeu, Cal Viela, Cal Temporal, La Cooperativa de Bellver, Cal Musons, Cal Miret, La Capella de Sant Pere. L'organització urbanística es regula a través d'un seguit de carrers que uneixen les dues places, la de l'Església i la de la Cooperativa adaptant-se a la topografia del terreny, però sense massa ordre. Aquest nucli ha tingut un creixement desaforat durant les últimes dues dècades al llarg de la falda i peu del turó en direcció al N-E i a la carrertera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Arquitectònicament les cases del nucli urbà han conservat en bona part l'aire rural del barri. Predomina la casa rural aïllada o adossada de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes són austeres i sense decoracions excepcionals. Excepcionalment trobem algunes cases com Cal Temporal amb la façana profusament decorada amb elements propis del segle XIX. | 08304-85 | Barri de Bellver | Els orígens històrics del nucli habitat de Bellver es remunten amb seguretat a l'Edat Mitjana. Malgrat que cal suposar que als inicis del poblament medieval del terme, el tipus d'hàbitat devia ser predominantment dispers, no es pot negar la tendència a la concentració d'hàbitat sobre dos dels turons veïns de Vilobí i Bellver. Salvador Llorac argumenta el topònim Bellver com a procedent del llatí 'pulcro videre' o 'bellum videre', és a dir, lloc de bona vista o bella vista (LLORAC, 1991:117-118). Si bé quan parlavem del nucli urbà de Vilobí es justificava la concentració d'aquell turó tenint com a punt de referència l'existència d'una fortalesa o castell que oferiria protecció; en el cas de Bellver cal pensar que en principi, en aquest turó tan sols devia existir una major concentració de masos i cases que a la resta del terme, aprofitant l'elevació del terreny. Com a cases històriques coneixem l'existència de la casa de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó, i la de Cal Romeu. L'any 1729, a la relació del delme pagat a la Pia Almoina, comptem a més a més amb les cases de Jaume Rafeques de Bellver, la casa puiona de Bellver i la casa Claramunt de Bellver. Aquest grup de cases, devien agruparse entorn a la de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó. Aquesta situació degué mantenir-se fins a finals del segle XIX, en què segurament degut a l'explotació intensiva de la vinya, i a l'explotació industrial de les guixeres, la població augmentà considerablement, convertint-se en un nucli semi-urbà. El nucli anà creixent en direcció a llevant, arrivant a l'actual Plaça de la Cooperativa. Aquest edifici, juntament amb el seguit de cases que composen el carrer cooperativa, es construïren durant la dècada de 1920. Malgrat tot, no va ser fins a la dècada dels anys vuitanta quan el nucli creixé considerablement en direcció a la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-rubí. La proximitat a la vila de Vilafranca, la facilitat de transports, així com el preu més barat del sòl, han fet del turó del barri de Bellver un lloc adient pel creixement urbanístic. | 41.3942500,1.6572400 | 387746 | 4583394 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73052 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2 | XVIII-XIX | Al no comptar amb cap protecció corre el perill de despareixer | Fita de límit de terme que indica la partió entre els termes de Guardiola de Font-Rubí i Vilobí del Penedés. Es tracta d'un carreu rectangular elaborat en pedra granítica de color groguenc de 60 cm d'alçada x 25 cm d'amplada i 25 cm llargada. La ubicació d'aquesta fita era a l'antiga carrerada de Guardiola de Font-Rubí a les Cabanyes. Manca de qualsevol tipus de decoració o senyalització que la individualitzi. | 08304-66 | Camí de Grabuac | 41.3905800,1.6765700 | 389356 | 4582962 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73052-foto-08304-66-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||
| 73072 | Pou de Cal Musons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-musons | XVIII-XIX | Caldria fer un esforç de conservació, ja que es tracta de l'únic pou de pedra conservat al terme. | Antic pou ubicat al costat de la casa anomenada de Cal Mussons, dins el nucli urbà del barri de Bellver. Es tracta d'una estructura construïda en pedra, consistent en un un espai circular excavat verticalment al terra, d'uns 150 cm de diàmetre, recobert exteriorment per un mur de paredat irregular fet amb carreus de pedra units amb morter. del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. A la superfície l'estructura del pou consisteix en una prolongació de la part inferior, resultant un mur circular de pedra i morter que envolta la boca del pou, fins una alçada variable. El gruix d'aquesta paret és de 20 cm, sent l'alçada molt variable, ja que el pou es troba construït aprofitant el pendent d'el turó de Bellver, i d'altra banda, alguns trams han caigut, resultant imposible esbrinar fins a quina alçada pujava originalment. L'alçada màxima conservada és de 60 cm. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. | 08304-86 | Barri de Bellver, davant de Cal Musons. Carrer Noguer, nº3 (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta amb seguretat d'un dels pous més antics del terme, podent ubicar-lo cronològicament als segles XVIII o XIX. Cal pensar que aquest pou pertanyia als propietaris de la casa del Cal Musons, sent un pou d'ús privat. Va ser utilitzat fins la dècada de 1950, quan va ser abandonat, degradant-se i caient ràpidament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73072-foto-08304-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | |||||||||
| 73026 | Goigs de la Mare de Déu de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-vallformosa | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | XVIII-XX | Goigs cantants en alanbança a la Mare de Déu de Vallformosa. Existeixen diverses versions, de les quals actualment es manté una actualitzada i musicada l'any 1989 per Joan Maria Aragonès i Rebollar i que és tal com segueix: Vostra vida molt sortosa / cantarem amb alegria / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa / Aquella noble ambaixada / de l'arcàngel Gabriel / per ser de tots exalçada / fou tramesa des del cel / quina sort tan singular / per eixa vall tenebrosa / sigueu... / Els desterrats fills d'Eva / vostre auxili singular / esperaven a la terra / per tenir la llibertat / del pecat que els impedia // la posada més honrosa / sigueu... / La major felicitat / de les moltes que tinguéreu / fou aquella en què venguéreu / vostre fill molt estimat / Estols d'Àngels davallaren / en diada tan formosa / sigueu..../ Joia immensa bé us donaren / els tres Reis d'Orient / quan vau veure que adoraven / vostre Fill tan excel·lent/ presentant-vos moltes joies / amb voluntat fervorosa / sigueu..../ Fou la vostra Assumpció / singularíssima sort / doncs baixaren de l'alt port / els àngels en processó / per pujar-vos, oh Senyora, / amb corrandes molt gustosa / sigueu..../ Els malalts i atribolats / socorreu amb gran conhort / en totes necessitats/ sou auxili i segur port / a qui us reclama devot / socorreu ben amorosa / sigueu.../ Acabada la jornada / en eixa vall tenebrosa / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa. | 08304-40 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | La tradició de cantar els goigs a la Mare de Déu de Vallformosa es remunta amb seguretat al segle XVIII. La primera versió escrita que es conserva va ser impresa l'any 1800, i es conserven encara un bon nombre d'exemplars a l'Arxiu parroquial de Vilobí. Aquesta versió editada va ser vigent fins l'any 1989, en que amb motiu de les celebracions festives celebrades pel 55è aniversari de la inauguració de la nova església parroquial de Santa Maria de Vallformosa van ser actualitzats i musicats pel Sr. Joan M. Aragonès i Rebollar. Tradicionalment aquests goigs eren cantats en nombroses celebracions eucarístiques. Actualment només són cantats el dia de la Mare de Déu d'Agost. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 | ||||||||||
| 73010 | Can Cotoliu/La Socarrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cotoliula-socarrada | GIRÓ ROMEU P. (1964-1969). Quaderns de camp. Vol 8. (24 de febrer 1968-3 d'abril 1968) GIRÓ ROMEU P. (1968) « Sección de Arqueologia. Resumen de actividades durante el año 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca, caperta 'Informes'(24 febrer 1968) INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC.(1990). Vilobí del Penedés. fitxa nº03.Generalitat de Catalunya. Servei d'arqueologia. Barcelona. FERRER, A. GIRÒ P. (1943) La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Penedés. Barcelona. pàg. 4. GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Actividades arqueológicas desde el mes de mayo de 1967 hasta abril de 1968'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' GIRÓ ROMEU P. (1968). 'Vestigios ibero-romanos de Cal Cotoliu, del término de Vilobí, parte baja de la finca de Els Pujols'. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca. Carpeta 'Informes' MESTRES MERCADÉ J. (1987) La indústria lítica en sílex del neolític antic de les Guixeres de Vilobí. Olerdulae. Organ del Museu de Vilafranca. Any XII. Núms. 1,2,3 i 4. Gener-desembre. GIRÓ ROMEU P. (1978) “Notes d'Arqueologia de Catalunya”. a Informació Arqueològica. Núm 27-28. p.91-92. RAFEL FONTANALS N (1979). “Constibució a l'estudi de la circulació monetària a la comarca del Penedés” a Symposium Numismático de Barcelona. Asociación Numismática Española. P.15-20. | s.I a.C. | El camp ha estat anivellat i plantat de vinya recentment | Jaciment ubicat en un àrea de planícies ocupada actualment pel conreu de la vinya, a 1 km a l'est del poble de Vilobí del Penedès, a tocar amb el límit Sud de l'àrea del torrent de Mayans. S'accedeix per la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Al km. 4,2 trobem un trencall a la dreta, a uns 300 m. passat el torrent de Mayans, d'aquí segueix un camí que mena a la masia de Can Cotoliu. El jaciment ocupa la banda Oest de la Masia, a tocar amb aquesta, i delimitada, al Sud pel camí d'accés. La partida es coneix amb el nom dels Pujols. Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Tot seguit s'esplanà el terreny i foren localitzats. -Fragments de ceràmica ibèrica a torn. - A una profunditat de 30 m. es descobrí: ' una sepultura con ámfora ibérica aplastada encima de una losa, y debajo a un 'Inhumado'(Fitxa nº 78 del catálogo Arqueològico del Penedès) -Molins de fricció en granit i un de calcària rotatori. -Fragments de dòlium Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya. Superficialment es detectaren desprès dels treballs agrícoles: -Ceràmica a torn ibèrica comuna (sense especificar) -Ceràmica romana (sense especificar) -“…piedra cuadrada rústica utilizada como contrapeso en las pensas de vino o aceite con un hoyo central donde se emplaza la parte inferior del husillo” - àmfores romanes (sense especificar) -Fragments de dòlim o tégules -2 monedes: 1 semis de bronze ibèric amb seca d'Iltrirca -1 as de bronze d'Adrià amb la inscripció 'Hispania' al revers. Ambdós estan referenciats a la publicació de Núria Rafels i Fontanals . RAFELS I FONTANALS N.(1979:15-20) Pel que fa a l'excavació (sota la direcció de Pere Giró i Romeu) no es coneix cap documentació ni descripció, només les seves anotacions de camp. El sondeig s'efectuà en col·laboració amb alguns membres de la Secció Arqueològica del Museu de Vilafranca. S'identificaren: -Ceràmica a tron ibèric -Ceràmica de vernís negre campaniana -1 ungüentari fragmentat a la part superior (sense coll), de cos allargat (12,3 cm d'alçada), part central (3,5 cm) La dispersió dels materials i el cultiu de la vinya dificulten l'excavació en extensió. Per altra banda tenim la descripció d'un enterrament amb un inhumat cobert per una llosa de pedra i una àmfora ibèrica esclafada damunt i la localització en altres sectors d'ossos humans i fragments d'àmfora. Tot plegat indicaria una ocupació en època ibèrica a partir del segle III. a.C. amb l'existència d'enterraments. També hi tenim la presència romana amb restes d'un assentament agrícola. L'existència d'una moneda d'Adrià ens documenta una ocupació fins almenys el segle II.a.C. | 08304-24 | Els Pujols. Casa de Can Cotoliu. (08735 Vilobí del Penedès) | Durant el mes de febrer de 1968, en les vinyes a tocar de la masia de Can Cotoliu, es localitzaren restes arqueològiques que al donar-ne part al Museu de Vilafranca, foren descrites con 'enterramientos con cerámica ibérica de ámfora'. Poc desprès, el 3 d'abril de 1968, es porta a terme una excavació de sondeig per localitzar restes noves abans de la plantació de la vinya. | 41.3816400,1.6887500 | 390359 | 4581954 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73010-foto-08304-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les restes es conserven al Museu de Vilafranca. El jaciment es troba documentat a la CC.AA. del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb la fitxa núm.03 del terme de Vilobí del PenedèsAquest jaciment apareix referenciat al llibre de Salvador Llorac: Vilobí del Penedès passat i present com a “Camp del Mort”.(LLORAC, 1991: 78)Catálogo Arqueológico del Penedés. Fitxa núm.76. Arxiu Pere Giró. Museu de Vilafranca | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:42 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,52 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml