Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72987 | Bosc de l'Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lolivella | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de l'Alic o de les Guixeres de Dalt, a tocar del nucli urbà de Vilobí del Penedès. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..Aquesta supefície boscosa es troba caracteritzada per la presència dels talls de les guixeres, que degut a l'aflorament d'aigua, han suposat un enriquiment en la varietat de la flora i la fauna d'aquest bosc. Així, a les vores dels pèlags s'hi desenvolupen comunitats vegetals caracteritzades per la dependència d'aigua superficial abundant. Es tracta de canyissars i bogars. De forma puntual s'hi pot trobar algun exemplar de tamariu o pollancre. El seu interés natural bé donat pel fet de ser una de les poques superfícies existents amb bosc dins el terme de Vilobí, i d'altra banda per ser el bosc que alberga les noves varietats biològiques derivades de l'afloració lacustre als pèlags. | 08304-1 | Barri de les Guixeres de Dalt | Tradicionalment aquest turó i el bosc que el cobreix han estat lligats a la casa de Can Olivella, ubicada a la falda Est del turó. Es tracta sens dubte d'una de les masies històriques més antigues del terme de Vilobí, i amb majors referències patrimonials de la zona. Cal pensar per tant que es tractava d'un turó i d'un bosc lligat al patrimoni de la masia, de la qual rebé el nom. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3840900,1.6579900 | 387791 | 4582265 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72987-foto-08304-1-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 72988 | Bosc de Cal Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-cal-carbo | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de Can Carbó. Aquest turó, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, rep el nom de la veïna masia de Can Carbó, i compta amb dues puntes, la de Can Carbó amb una alçada de 303 m. i la de l'Alic, amb una alçada de 316 m. L' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-2 | Barri de les Guixeres de Baix, a la partida coneguda com Les Moreres. | El nom del Bosc de Can Carbó es troba estretament associat a l'existència de la Masia històrica de Can Carbó, ubicada al peu de la falda de ponent del turó. A nivell històric, cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria deu ser molt variada, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i eliminat parcialment amb la finalitat d'implantar conreus, bàsicament de vinya. La comunitat de pi blanc que creix actualment ho faria sobre els antics conreus. D'altra banda la presència dels talls de guix dins el bosc, hauria contribuit encara més a la seva explotació forestal. | 41.3832800,1.6554800 | 387580 | 4582178 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72988-foto-08304-2-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A ponent del turó i del bosc, al costat de la masia de Can Carbó, cal destacar la presència de la font de Can Carbó. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||
| 72989 | Bosc de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-coma | GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Coma, ubicat a ponent del nucli de Vilobí, al Nord del Bosc de l'Olivella i les Guixeres, a ponent de la casa anomenada Cal Pacra, ocupant la muntanya de Cal Picolís. Es tracta d'un bosc on predomina el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc..cal pensar que l'evolució de la superfície boscosa que el cobria devia ser més variada antigament, i malgrat no comptar amb testimonis gràfics, és possible que segles enrera el tradicional bosc d'alzina i roure hagués sigut intensament explotat, i inclús conreuat. El seu interés natural resideix en el fet d'haver-se convertit en una de les poques superfícies boscoses que s'han conservat al terme. | 08304-3 | Turó de la Coma | 41.3882700,1.6568400 | 387702 | 4582731 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||||
| 72990 | Bosc de la Planota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-planota | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Espai natural boscós que ocupa el turó anomenat de la Planota, i rep el nom de la veïna masia de la Planota. Aquest turó, ubicat al nord del terme de Vilobí, compta amb una alçada màxima de 307 metres. La part oriental d'aquesta superfície boscosa pertany al terme de Guardiola de Font-Rubí, doncs el bosc és atravessat per l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna, que indica el límits dels terme, sent el cantó de ponent de Vilobí, i el de llevant de Guardiola. A nivell d'espècies vegetals, l' espècie que hi predomina és el pi blanc o 'pi halepensis'. Aquesta pineda és essencialment una comunitat secundària, que ha estat afovirada secularment per l'activitat humana, i que ha crescut dins el domini tradicional de l'alzinar. Sota la capçada dels pins creix un sotabosc on predominen espècies de caire arbustiu com les brolles calcícoles (Rosmarino-Ericion), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ridorta (Clemantis flammula), l'aritjol (Smilax aspera) etc.. | 08304-4 | Turó de la Planota, a migdia de la partida de Corral Nou | 41.4011600,1.6550000 | 387571 | 4584164 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72990-foto-08304-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a la Llacuna | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 72991 | Torrent dels Llacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-llacs | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí d'Oest a Est. Neix a la partida del Corral Nou, i discorre per la plana situada entre els dos turons de Bellver i de Vilobí, passant al peu del nucli de Vilobí, concretament an costat de l'església parroquial i l'Ajuntament, on es canalitza, per seguir per la partida dels Baus, i desgussa finalment a la riera de Vilobí a l'alçada de la partida de Vallformosa, just al costat de la carretera BV-2127, al punt ubicat entre l'antiga església de Vallfomosa i la masia de la Sala. Es tracta d'un torrent que només aporta cabdal en èpoques de plujes -primavera i tardor-. La vegetació que l'envolta a les zones no canalitzades, especialment el primer tram és el jonc, la vimetera i la canya. | 08304-5 | Des de la Rovira Roja, en direcció a Vilobí fins el Barri de la Font | 41.3914100,1.6548000 | 387537 | 4583082 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/72991-foto-08304-5-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 72992 | Torrent de La Planota o de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-la-planota-o-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs de caràcter irregular que travessa la meitat del terme de Vilobí per les partides de Corral Nou i els Baus, des del N-O en diracció a S-E. Aquest torrent neix a la partida de Corral Nou, i discorre per tota la plana fins desguassar a la riera de Vilobí a l'alçada del camí de Grabuac. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma ocasional l'alber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-6 | Des dels Tres Termes, travessant la partida de Corral Nou i el Barri de la Font fins Vallformosa | 41.3989000,1.6552400 | 387587 | 4583913 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | També és anomenat torrent de la Planota per travessar molt a prop del bosc de la Planota. L'atravessa l'antiga carrerada de Vilafranca a | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 72993 | Riera de Vilobí o de Llitrà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-vilobi-o-de-llitra | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter regular que travessa el terme de Vilobí de Nord a Sud. La riera neix al terme de guardiola de Font-rubí, atravessant el bosc de les Graus i entrant ela terme a l'alçada de Cal Divino, discorre llavors en direcció a la partida de Vallformosa, travessant sota un pont la carretera B-2127 de Vilafranca a Guardiola, i passant al costat de l'antiga església de Vallformosa, per desguassar al riu Foix en terme de Pacs. És tracta del curs fluvial de més importància del terme, l'únic que aporta cabdal de forma contínua tot l'any. Rep a l'est el torrent de Cal Cotoliu o dels Pujols, i a l'oest el torrent de Bellver i el torrent dels Llacs que passa pel nucli de Vilobí. El seu interés natural bé donat per ser l'única àrea que aporta bosc de galeria a la zona de les planes, per tant abunden els pollancres, àlbers, i oms, a més d'una roureda. També abunda el canyís i la boga. A la part de migdia, a l'alçada de l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, hi creixen boscos de pi blanc, alzina i roure. A més d'espai de nidificació d'aus, la riera de Vilobí, és especialment interessant pel poblament d'amfibis: la salamandra, el gripau comú, el gripau corredor, el tòtil, el gripauet, la reineta meridional, i la granota verda. Per a algunes d'aquestes espècies, aquesta és la única àrea reproductiva dins d'una extensa zona mancada d'espais humits. | 08304-7 | Des de Les Graus, travessa el Pla de Vallformosa fins a Pacs | L'any 1072, aquesta riera apareix anomenada en una venda feta per Miró Odonis al comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell d'un alou situat al terme d'Olèrdola, lloc de la Bleda, el qual diu que afronta a orient i migdia amb el riu 'Vitram'. Aquest topònim segurament indica lloc d'aigües clares. (LLORAC, 1991:32). | 41.3791100,1.6740500 | 389126 | 4581691 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És anomenada també riera de Llitrà o de Vallformosa. També era coneguda antigament com a riera Gran, de les Graus, o de la Maçana | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 72994 | Torrent de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-mayol | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | El torren ha estat convertit en rasa | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el terme de Vilobí de N-O a Sud. Neix al peu del Bosc de Ca l'Olivella, travessant la plana de les Clotes, prop de les casa de Can Fontanals, i el Pla de Can Mayol, en direcció a la casa de Cal Mayol, i fins al terme de Pacs. Es tracta d'un petit torrent que aporta cabdal només en èpoques de plujes abundants. Recentment a quest torrent ha estat acondicionat i convertit en rasa. La vegetació és escassa, predominant als voltants el jonc, la vimetera i la canya. El seu interès com a espai natural és escàs. | 08304-8 | Des de la partida de les Clotes fins als plans de Cal Mayol | 41.3727900,1.6659000 | 388433 | 4581000 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 72995 | Torrent dels Pujols o de Can Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-dels-pujols-o-de-can-cotoliu | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | Curs fluvial de caràcter irregular que travessa el cantó Est del terme de Vilobí, discorrent de N-E a Sud. El torrent neix al terme de Guardiola de Font-Rubí, entrant al terme per la partida dels Pujols, al costat de la casa de Can Cotoliu, en direcció a la partida de les tres Puntes, travessant de forma canalitzada la carretera BV-2127, fins a desguassar a la Riera de Vilobí a la partida de L'albonar. Es tracta d'un torrent que només aporta cabadal puntualment en èpoques de plujes abundants, assecant-se bona part dels mesos calorosos d'estiu. El seu interés natural ve donat per la vegetació que l'envolta, on predomina el jonc, la vimetera i la canya, i de forma esporàdica l'àlber i el pollancre. En periodes d'aportació fluvial es converteix en espai de nidificació i refugi d'anfibis i rèptils. | 08304-9 | Partida dels Pujols fins a la riera de Vilobí | 41.3813800,1.6902800 | 390487 | 4581923 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El torrent també rep el nom de torrent de Can Cotoliu, per discorrer al costat de la casa de dit nom. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 72996 | Font d'en Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-baro | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. | s.XX | L'espai es troba en un estat de cert abandonament, podent convertir-se en un lloc d'esbarjo i adequació. | Font ubicada a escassos metres a llevant de l'antiga masia de Can Baró. Es tracta d'una antiga font de la qual no en queden restes. Actualment la construcció es redueix a un mur de pedra d'uns cinquanta centímetres d'alçada construït en parament irregular amb un cos central sobresortint pintat en blanc i rematat per un frontó triangular també pintat en blanc. El brollador resulta d'una canonada senzilla. No disposa tampoc d'una aiguera destacable. | 08304-10 | Bosc de Can Carbó | La tradició que esmenta l'existència d'aquesta font és antiga. Una referència documental que confirmi la seva existència la trobem l'any 1846, en el document que defineix els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, quan es diu que el camí 'continua un tros de dit camí fins al que de la masia Baró de la Font va a la de Lledó'. (LLORAC, 1991: 101). La referència és la de la masia de Can Baró associada a l'existència de la font, ja que sens dubte, per la descripció del tram, es tracta d'aquesta font. Tanmateix, precissar els orígens certers de la seva existència és impossible. Malgrat la seva antigor l'aparell que actualment la conforma és sens dubte recent, datant-se segurament de mitjans del segle XX. | 41.3822500,1.6527700 | 387352 | 4582067 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||
| 73004 | Antiga casa del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-del-comu | AA.DD. (1986) Museu de Geologia i del Guix. Col·lecció Rovira Sendrós. Vilobí del Penedès. | s.XIX | Caldria una adeqüació i un pla de consolidació de l'edifici | Edifici de planta rectangular amb coberta plana, construït en parament irregular, arrebossat i pintat de color blanc. La part inferior de l'edifici, fins a l'alçada d'uns 40 cm. s'ha disposat un sòcol de ciment sense pintar. Consta de planta baixa, primer i segon pis. Sobre el segon pis es disposa un terrat, protegit amb una barana decorativa. La façana principal es troba orientada a migdia, seguint la línia del carrer on es troba ubicat. A la planta baixa es diposen dues portes rectangulars com a obertures. La situació de les portes és als laterals, quedant al centre de l'edifici una pinestra quadrangular, protegida per una reixa. La porta d'accés a l'edifici sembla ser la del cantó de llevant, que també es troba protegida per una reixa. Al primer pis s'obren dos balcons, amb la llosana o peanya, molt malmesa, pràcticament inexistent, i amb una barana de ferro també molt malmesa. Al segon pis es repeteix l'esquema d'obertures, igulament molt malmeses. La barana que protegeix l'espai del terrat es formada a base de petites columnetes de base quadrangular, on s'intercalen tres cossos en forma semicircular, dos a les cantonades i un al mig. Actualment manca d'edificis adossats. La façana posterior de l'edifici es troba encarada al Nord. S'obre amb tres balcons – tres al primer pis i tres al segon- que romanen unificats amb una sola peanys i reixa. Sent aquestes últimes de gran llargaria i extenent-se al llarg de tota la façana. Malgrat poder comptar també amb un terrat, la barana manca de qualsevol tipus de decoració. | 08304-18 | Nucli urbà de Vilobí. Carrer del Jardí, nº 1 (08735 Vilobí del Penedès) | Edifici construit a finals del segle XIX al solar antigament ocupat per la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Aquesta capella fou enderrocada l'any 1859 i l'estat es va apropiar del terreny. En aquells moments hi hagúe una forta discussió entre el rector de la parròquia i el cosisitori per la possessió dels terrenys, segons consta en una carta del 1863, en la qual es diu que el poble s'apoderà de les claus i la campana que es conservava de l'antiga església. L'actual edifici es devia construir a finals del segle XIX, i funcionà com a Casa del Comú fins el 1990, anys en què es va construir el nou Ajuntament. . L'edifici ha partit nombroses modificacions. Aquests últims anys ha estast utilitzat com a oficina de correus. Actualment es troba en desús i en força mal estat de conservació. | 41.3894600,1.6620900 | 388143 | 4582856 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73004-foto-08304-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73005 | Cooperativa de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-bellver | CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. CRUANYES E. VIRELLA F.X. (1993). 'Vilobí del Penedés. Art i Pedra.' a Revista Gran Penedès nº 51. pp 22-26. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La construcció es feta en parament irregular arrebossat exteriorment en ciment, i reforçades les obertures (portes i finestres) amb maó. Consta de Planta Baixa i Primer pis. La façana principal es troba orientada a l'Est i és on es concentra la decoració de l'edifici. Aquesta façana es prolonga lleugerament en alçada per sobre de la teulada a modus de frontó, i es corona a la part central amb un petit cos quadrangular. Es tracta d'una façana on l'arrebossat de ciment exterior ha estat decorat mitjançant incisions horitzontals paral·leles i continuades a la planta baixa i horitzontals i verticals al primer pis imitant grans carreus rectangulars. Manté una organització simètrica de l'espai, trobant-se la porta principal al mig de l'espai de la planta baixa i amb dues finestres laterals (una per banda- emmarcant la porta. La porta principal s'obre amb un arc rebaixat, i reomplerta la part superior) tarja- amb ciment. Les finestres laterals són rectangulars i s'emmarquen en un espai encimentat que destaca sota l'arrebossat principal de la façana, i que es remata a la part superior amb un arc molt rebaixat, similar al de la porta. Ambdues finestres es troben protegides exteriorment per una reixa. De manera similar es disposen les obertures al primer pis, obrint-se un gran finestral al mig de la façana del primer pis, que resulta una còpia del portal d'entrada. Aquest finestral té com a decoració una estructura esglaonada feta en ciment aprofitant l'intradós de l'arcada, foradada amb dos rosetons trifolis sota els quals sorgeixen dues columnetes de separació interiors. Darrera aquesta estructura es disposa una finestra balconera. Als dos laterals de la part inferior del finestral s'ha col·locat un mosaic de color groc disposat en trencadís, amb un rombe de color verd al centre. Les dues finestres laterals del primer pis són balconeres i s'exterioritzen en dos balcons fets amb ferro forjat. A l'igual que les finestres de la planta baixa s'han emmarcat en un espai arrebossat en ciment que es destaca de la façana principal, i que es remata a la part superior en un arc molt rebaixat. Sobre el finestral del mig es disposa un petit rosetó trilobulat emmarcat en ciment. La disposició d'aquest rosetó no es correspon amb unes golfes interiors, sinó que forma part de la il·luminació del primer pis. La façana Sud disposa de diverses obertures molt simples, algunes d'elles tapiades. La façana Oest es troba sense arrebossar i amb diverses finestres tapiades. Destaca l'existència d'una portella auxiliar. Portella i finestres es troben reforçades a la part superior amb fileres de maons disposats creant un arc molt rebaixat. La façana Nord no és exempta, sinó que es troba adossada a tota la filera de cases del carrer Cooperativa. Interiorment la subdivisió més gran és la que es fa entre la planta baixa i el primer pis, ja que els espais interiors són molt simples i unitaris. La planta baixa és formada per un gran espai sense separacions que ocupa pràcticament tota la planta. Trenca aquest gran espai l'existència d'un gran escenari que ocupa tota l'amplada de l'edifici aixecat sobre un graó d'un metre i mig d'alçada. El terra de la sala és cobert amb paviment hidràulic decorat amb motius vegetals i florals de color marronós i verd, creant entre diverses rajoles un conjunt decoratiu. El sostre és fet amb bigues de fusta. L'espai compta amb una subdivisió creada per un tabic que s'exten internament al llarg de la paret Nord de l'edifici, on es troben els sanitaris i algunes petites sales de reunions. A l'extrem Nord de la paret Est, es conserva un petit altell d'obra adossat a la paret, que servia per col·locar les antigues màquines de projeccions. | 08304-19 | Barri de Bellver. C/Cooperativa, 1, (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici de la Cooperativa de Bellver va ser aixecat l'any 1927 pels veïns del Barri de Bellver. Aprofitant la construcció de l'edifici, el mateix any van ser aixecada la línia de cases de adossades al cantó Nord, que conformen l'actual carrer Cooperativa. Originàriament es tractava d'una Cooperativa de caire agrari i rural. L'objectiu era posar a la venta dels socis de l'entitat, productes alimentaris bàsics: oli, patates, sucre, vi etc.. a preus reduïts, pràcticament de majorista. També es venien altres productes no destinats al consum humà com per exemple adobs, pinsos etc..La gestió de la botiga corresponia als membres de la Junta, que cada vespre obrien durant unes hores la botiga. El mobiliari era escàs, ja que tan sols es comptava amb una taula i una petita prestatgeria de fusta. L'objectiu de l'entitat de la Cooperativa i de l'edifici també era lúdic, ja que des de la seva creació va passar a ser l'entitat organitzadora de la Festa Major de Bellber, i l'edifici el local on es celebraven els balls i actes lúdics. Paral·lelament el pis superior es va disposar com a cafè públic, i era arrendat per alguns dels veïns del barri de Bellver. Durant els anys cinquanta i fins els setanta també va funcionar com a cinema. L'edifici es manté intacte des de la seva construcció, tan sols ha patit algunes reformes durant el transcurs de l'any 2000, destinades a consolidar la seva estructura, especialment la de la teulada, que va ser reforçada amb bigues de ferro. Actualment el sistema d'organització de l'entitat continua sent el mateix, estant en mans d'una junta gestora que es renova periòdicament. Malgrat no funcionar ja com a cafè, l'entitat –Associació de Veïns del Barri de Bellver- continua organitzant els actes de la Festa Major, i altres activitats de diversa mena, dins el local. | 41.3939800,1.6579500 | 387805 | 4583363 | 1927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73005-foto-08304-19-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | No es conserven fotografies antigues de l'edifici. Com a fons documental només es conserven els moderns llibres d'actes de l'entitat i la documentació administrativa pertinent, i alguns llibres de comptes i compres dels anys vint i trenta.L'entitat conserva dins el local alguns cartells i programes de festes (No s'ha pogut precisar els anys) La casa es troba catalogada dins el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya fet pel Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (Cont. Descripció): S'accedeix al segon pis a través d'una escala de dos trams a escaire ubicada a la cantonada S-E de l'edifici.El primer pis compta amb un espai únic, totalment unificat directament sota la teulada. Aquesta última és feta amb una encavallada de fusta, reforçada últimament amb algunes bigues de ferro. El terra és fet amb rajola cuita disposada a la mescla. Aquest espai estava dedicat a cafeteria i bar, conservant com a únic mobiliari intern una barra i ubicada al mig de la paret Oest de l'edifici, i les antigues taules rectangulars de marbre i peus de forja. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||
| 73026 | Goigs de la Mare de Déu de Vallformosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-vallformosa | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | XVIII-XX | Goigs cantants en alanbança a la Mare de Déu de Vallformosa. Existeixen diverses versions, de les quals actualment es manté una actualitzada i musicada l'any 1989 per Joan Maria Aragonès i Rebollar i que és tal com segueix: Vostra vida molt sortosa / cantarem amb alegria / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa / Aquella noble ambaixada / de l'arcàngel Gabriel / per ser de tots exalçada / fou tramesa des del cel / quina sort tan singular / per eixa vall tenebrosa / sigueu... / Els desterrats fills d'Eva / vostre auxili singular / esperaven a la terra / per tenir la llibertat / del pecat que els impedia // la posada més honrosa / sigueu... / La major felicitat / de les moltes que tinguéreu / fou aquella en què venguéreu / vostre fill molt estimat / Estols d'Àngels davallaren / en diada tan formosa / sigueu..../ Joia immensa bé us donaren / els tres Reis d'Orient / quan vau veure que adoraven / vostre Fill tan excel·lent/ presentant-vos moltes joies / amb voluntat fervorosa / sigueu..../ Fou la vostra Assumpció / singularíssima sort / doncs baixaren de l'alt port / els àngels en processó / per pujar-vos, oh Senyora, / amb corrandes molt gustosa / sigueu..../ Els malalts i atribolats / socorreu amb gran conhort / en totes necessitats/ sou auxili i segur port / a qui us reclama devot / socorreu ben amorosa / sigueu.../ Acabada la jornada / en eixa vall tenebrosa / sigueu nostre empar i guia / Princesa de Vallformosa. | 08304-40 | Parròquia de Santa Maria de Valformosa. Plaça Mossèn Lluís Panyella s/n (08735 Vilobí del Penedes) | La tradició de cantar els goigs a la Mare de Déu de Vallformosa es remunta amb seguretat al segle XVIII. La primera versió escrita que es conserva va ser impresa l'any 1800, i es conserven encara un bon nombre d'exemplars a l'Arxiu parroquial de Vilobí. Aquesta versió editada va ser vigent fins l'any 1989, en que amb motiu de les celebracions festives celebrades pel 55è aniversari de la inauguració de la nova església parroquial de Santa Maria de Vallformosa van ser actualitzats i musicats pel Sr. Joan M. Aragonès i Rebollar. Tradicionalment aquests goigs eren cantats en nombroses celebracions eucarístiques. Actualment només són cantats el dia de la Mare de Déu d'Agost. | 41.3911300,1.6634300 | 388258 | 4583040 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||
| 73028 | Creu Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-grossa-0 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XIX | Creu de terme de quatre braços monolítica, elaborada en pedra granítica i que reposa sobre una base formada per quatre graons superposats. L'inferior és una base circular d'un diàmetre de 110 cm. formada per un conjunt de 6 peces trapezoïdals unides al centre. Sobre aquest es col·loca una altra base octogonal de 70 cm. de diàmetre també formada per diverses peces. Sobre aquest es col·loca una altra base quadrangular de 50 x 50 x 30 cm d'alçada. Sobre aquesta s'aixeca l'últim graó també quadrangular de 40 x 40 x 20 cm. d'alçada, sobre el qual es col·loca directament la creu. Aquesta última és un sol bloc de pedra de 140 cm d'alçada x 60 cm d'amplada comptant com a única decoració afegida un petit rebaix que ressegueix el perímetre interior la creu. | 08304-42 | Nucli de Vilobí del Penedès. Crta. BV-2127 km. 5,5. | Malgrat que no es compta amb dades concretes sobre els seus orígens o la seva data de manufactura, cal pensar que es tracta d'una creu esculpida a finals dels segle XIX o principis del segle XX, potser en substitució d'alguna més antiga. També cal pensar en que la base de graons sobre la qual s'aixeca, especialment els dos inferiors (circular i octogonal) poden ser reaprofitats de la creu anterior. | 41.3888500,1.6683200 | 388663 | 4582780 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 73029 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-10 | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | XV-XXI | La pedra del fust es troba molt erosionada | Creu de terme formada per la unió de dos elements dissociats (un fust i una base), corresponents a dues antigues creus de terme que han estat unificades modernament formant una sola creu, que ha estat col·locada en un dels extrems del terme, concretament al final del camí que va fins a Pacs, indicant per tant la partió amb aquest terme. Es tracta d'un fust circular de 28 cm d'ample x 110 cm d'alçada fet amb pedra granítica de color groguenc sense cap decoració. Compta amb diversos cops al fust que l'escapçalen, i la part superior ha estat completada amb ciment, a fi de crear una superfície plana. Sobre el fust s'ha col·locat una moderna creu de ferro de quatre braços molt senzilla. Aquest fust ha estat adossat i unificat mitjançant ciment amb un peu circular que reposa sobre una base quadrangular de 40 cm d'ample per 90 cm. d'alçada. Es tracta també d'una base monolítica, elaborada en pedra granítica grisosa i sense cap decoració afegida. | 08304-43 | Pla de Can Mayol (Camp d'aviació) | No es pot precisar amb exactitud l'origen d'aquesta creu, i més tenint en compte que és formada per dos elements de diferent procedència. Per la manufactura cal penar que el fust és més antic que la base. Podent ser el primer inclús d'origen baix medieval, mentre que la base seria més moderna, possiblement del segle XVIII o XIX. Tots dos elements que formen la creu han estat col·locats sobre un petit promontori a mà dreta de la carretera que va de Vilobí a Pacs. Just al final del terme de Vilobí. Malgrat tot, desconeixem la seva localització original, ni quan van ser fusionades. | 41.3718000,1.6723600 | 388972 | 4580882 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73029-foto-08304-43-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 94|98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73033 | Can Carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbo-0 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Carbó i algunes dependències annexes que conformen un conjunt residencial de grans proporcions. Tot el conjunt estroba envoltat per un mur perimetral que crea tot un seguit de patis interiors i espais ajardinats. També cal considerat que l'edificació es troba ubicada aprofitant el pendent d'un turó – el de Can Carbó- i per tant alguns espais dins del conjunt s'han sobreelevat creant un espai aterrassat. Al voltant del conjunt es disposen un seguit de moderns coberts, garatxos i naus que disposen les modernes intal·lacions de “Vinyendos del Penedés” destinats a l'explotació agropecuària. L'accés al conjunt es realitza per dues portes obertes al mur i orientades a llevant. Del conjunt arquitectònic es distingueixen dues parts; per una banda les restes de l'antiga masia de Can Carbó orientades a migdia, a les quals s'ha adossat el moder casalot de Can Carbó. Interiorment els dos espais es troben totalment integrats sent pràcticament impossible distinguir on comença l'una i on acaba l'altra. De l'antiga masia només es pot distinguir un tram del que deuria ser la façana principal orientada a migdia, on s'aprecia un portal principal adovellat i rebaixat del qual s'han respectat algunes dovelles. Interiorment destaca l'existència d'una gran arcada de diagragma que dibideix internament una gran sala amb bigues de fusta i que fa de nexe d'unió entre ambues cases. La moderna casa de Can Carbó és un edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana, i una torre també quadrangular que sobresurt al centre de l'edifici. Consta de planta baixa primer pis, segon pis i golfes .L'edifici s'ha construït en pedra irregular i ciment granulat a l'exterior. La façana principal es troba orientada a llevant, creant així un espai en angle recte amb la façana de l'antiga masia. La porta principal s'ha obert amb una gran llinda, i es troba acompanyada de dues finestres – una a cada banda- Al primer pis destaca l'existència d'una gran galeria oberta per un seguit de cinc arcades de gran tamany unides amb un pilar quadrangular. Aquestes arcades donen lloc a una galeria interiror coberta amb viges de fusta. Al segon pis s'obren u n seguit de quatre finestres de petites proporcions. La façana de ponent comparteix el mateix tipus de distribució, però l'obertura de la galeria del primer pis ha estat substituïda perun seguit de tres balcons. En aquesta façana s'obre un ull de bou al tram de les golfes, en el qual s'ha pintat un rellotje de sol. La façana de ponent repeteix l'esquema de la de llevant, però a l'alçada del primer pis la galeria dona accés a una terrassa ajardinada. L'interior de la casa conserva l'aire d'una mansió senyorial de principis del segle XX. | 08304-47 | Bosc de Can Carbó. Casa de Can Carbó (08735 Vilobí del Penedès) | Sens dubte es tracta d'una de les masies més antigues del terme de Vilobí del Penedés. El nom tradicional amb el que apareix és el de Can Carbó de la Guixera, segurament degut a la proximitat als jaciments de guix i l'explotació que d'ells es fes. La primera referència documental la trobem l'any 1322, quan en la relació de cases del terme de Vilobí que apareix en el document de venda de la quadra de Vilobí a la Pia Almoina, apareix una dona anomenada Mancell Carbona, que és vídua d'en Carbó.(LLORAC, 1990: 87). Ja al fogatge del 1553 és té constància de l'existència de Pere Carbó de la Guixera. (LLORAC, 1990: 41). Al 1680 en una de les llibretes de notes de la casa Olivella, la del recompte del mill del delme apareix censada Can Carbó de la Guixera, que contribueix amb una quartera i 2 quartans. Sens dubte devia tractar-se ja d'una de les cases econòmicament més importants de la quadra de Vilobí. (LLORAC, 1990:50). També apareix en la llibreta de delmes que es pagaven a la Pía Almina al 1729 i que es conserva a la Casa Olivella, la menció a Jaume Carbó de la Guixera amb la quantitat de cereals i pagaments en espècie que es feien (LLORAC,1990: 52) . El 1754 a la relació de famílies que composaven el lloc del terme de la Quadra de Vilobí apareix Pau Carbó, llaurador de 39 anys i el seu fill Jaume (LLORAC, 1990: 174). Al cadastre de Vilobí del 1791 apareix Jaume Carbó, amb la relació de terres que té per sembrar, la categoria i l'import que paguen (LLORAC,1990:181) . També al rebut d'arbitris de l'Ajuntament de 1871 apareix Jaume Carbó que paga setanta pessetes i vuit cèntims. (LLORAC, 1990:190). Per l'import pagat, devia tractar-se d'una de les masies més importants del terme. És molt possible que el conjunt arquitectònic actual s'aixequés a finals del segle XIX sobre les restes de l'antiga masia de Can Carbó, inclús aprofitant algunes. De l'original masia de Can Carbó de les Guixeres només resten alguns trams de la façana principal, incorporada a l'edifici actual. No se sap a partirt de quin moment la veïna masia de Can Baró va passar a formar part de la propietat de Can Carbó, segurament a principis del segle XX, quan comencen a mancar notícies de Can Baró. Durant tot el segle XX ambdues propietats van restar unificades.L'any 1990 el conjunt, juntament amb la casa de Cal Baró va ser adquirida per la companyia “Vinyedos del Penedés S.A.” a la Sra. Francisca Carbó, l'últim membre de l'original nissaga de propietaris. | 41.3810200,1.6551900 | 387552 | 4581928 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73033-foto-08304-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | S'ha conservat bona part del mobiliari de l'època. Destaca l'existència d'una pintura a l'oli de grans dimensions que representa una visió idealitzada de les feines de la verema al paisatge a finals del segle XIX. La data de quadre és del 1886 i està signat per Ricarda S.C. També es conserven alguns estris antics relacionats amb les tasques agrícoles:-1 màquina d'aixafar raïm-1 romana-Mesures de graTambé compta amb:-1 pedra de molí-1 recipient cilíndric de pedra | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73034 | Portal adovellat de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-adovellat-de-can-mayol | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVI | Portal adovellat formant una arcada de mig punt realitzat amb grans dovelles de diferents mides, alternant algunes rectangulars amb d'altres quadrangulars. No conserva cap data de referència. Aquest portal devia enquadrar la resta de la casa, i pertanyia a la façana principal que es troba orientada a l'Est. | 08304-48 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Malgrat les poques restes conservades, la casa de Can Mayol és una de les més antigues del terme de Vilobí del Penedès. Un document de l'any 1117, parla de la donació d'un alou a Vallformosa, dins el terme de Sant Martí, i es diu que la donació és feta per Mayol i la seva muller Ermessenda, exceptuant un terreny que tenen sobre de Pacs. Aquest sembla ser l'origen del topònim i de la masia, d'on es desprèn que ja existia al segle XII. (LLORAC, 1991:150). Malgrat tot les restes conservades més antigues pertanyen al segle XVI, i es tenen notícies de modificacions posteriors (segles XVIII i XIX). La nissaga dels Mayol es va conservar fins a principis del segle XX, en què Carmen Benach va comprar la propietat. Aquesta família era originària de Banyeres del Penedès, metre que la família Mayol va optar per instal·lar-se a Barcelona.. En aquells moments la casa es trobava ja molt deteriorada, així que es va optar per la solució més pràctica: abandonar la vella casa i construir-ne una de nova al costat. Aquest fet va portar com a conseqüència un deteriorament absolut de la vella masia. Cap als anys vuitanta l'estat de l'edifici era ruïnós, i es va optar per enrunar el pis superior i la teulada i aixecar-la de nou. Només es va conservar el portal adovellat de l'entrada i alguns elements de la planta baixa com el terra, algun embigat de fusta i algunes parets. Actualment la família Mitjans - El portal sens dubte és l'element més antic, possiblement del segle XVI. La zona on es conserven més restes antigues a la sala d'entrada amb la rajola original en terra cuita i un arc de diafragma molt rebaixat al mig, que ajuda a aguantar el primer pis. Aquests espais són segurament dels segles XVIII i XIX. La masia comptava amb alguns espais annexos destinats a l'elaboració del vi. Avui dia només es conserva un d'aquests coberts originari dels anys vint i molt reformat. Actualment la família Benach, a causa del casament de les pubilles, du el cognom Mitjans. La casa es troba en procés de reconstrucció a partir dels pocs elements originals conservats. L'edifici actual poc té a veure amb la primitiva masia. | 41.3733800,1.6665900 | 388492 | 4581065 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73034-foto-08304-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdnebro Manrique | La família Mitjans conserva una fotografia de principis del segle XX de la casa que permet fer-nos una idea de com era la masia original i la forma de la façana principal. La façana actual, amb un cos sobreelevat al mig no es correspon amb l'antiga, que era coberta a dues aigües amb carener.També es conserven a l'estança de l'entrada de la casa, alguns cups originals de la casa, encara utilitzats.La família Benach va comprar la hisenda amb la clara intenció de fabricar vi i cava. Actualment continuen en aquesta activitat fabricant el cava 'Loxarel'. Degut a aquest interès per aquesta feina han fet esforços per conservar alguns estris antics relacionats amb el vi. Posseeixen una col·lecció de:-1 premsa-2 bombes- 1 bàscula antiga- 4 màquines de posar taps a les ampolles de cava (restaurades): 1 morrionadora i 3 tapadores de mall. | 94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73035 | Refugi de la guerra de Can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-de-can-mayol | s.XX | A uns 10 m. sota terra, i ubicat sota la moderna nau de fabricació de vi, i al costat dels nous cellers, la família Mitjans ha conservat un espai que té el seu ús original en un refugi antiaeri de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Es tracta d'un espai excavat d'uns 25 m de llargària per uns 4 m d'ample amb forma de túnel, i dividit internament en dos espais separats per un mur paral·lel a les parets laterals, obert amb arcades que permeten la visibilitat de l'un a l'altre. El refugi és construït en maó i arrebossat internament en ciment sense pintar. Sobre el refugi es va col·locar una capa de ciment de diversos metres d'alçada. Originalment comptava amb dues portes d'accés, i s'hi accedia a través d'unes escales que encara es conserven, encara que inutilitzades. Actualment aquest espai s'ha unificat a d'altres nous, formant una gran cava soterrada. | 08304-49 | Pla de Can Mayol. Masia de Can Mayol (08735 Vilobí del Penedès) | Durant la Guerra Civil Espanyola, l'exèrcit Republicà va expropiar la finca de Can Mayol, col·lectivitzant les terres. La família Benach, llavors propietària de la casa va ser obligada a marxar. Les vinyes del voltant van ser arrencades, i a pocs metres de la casa el terreny va ser aplanat per fer un petit camp d'aviació. És així com la finca ubicada al costat de la casa encara és coneguda popularment com el camp d'aviació-. La moderna casa de Can Mayol va ser convertida en un quartel militar, i es va construir un refugi protegir al soldats en cas de bombardeigs amb capacitat per unes 70 o 10 persones. Al camp d'aviació van ser construïts quatre refugis més de dimensions més petites. Passada la gerra, la família propietària va retornar a les seves terres, i va voler conservar el refugi transformant-lo en cava, i obrint-ne nous espais al voltant. | 41.3729900,1.6674000 | 388559 | 4581020 | 1937 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73035-foto-08304-49-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | L'existència d'aquest refugi es troba relacionada amb tres petits refugis més ubicats al camp llindant a la casa de Cal Mayol, anomenat 'Camp d'Aviació'. En principi aquest refugi era el del quartel, i per tant el de majors dimensions, i dins del camp s'havien instal·lat almenys 4 refugis més de dimensions més petites destinats a acollir les persones que en cas de bombardegi es trobaven al camp d'aviació, lluny de la casa. Juntament amb aquests quatre refugis més -tres dels quals encara existeixen- formaven un dispositiu de protecció anti-aèria molt estructurat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73036 | Can Fontanals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontanals-2 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Malgrat les últimes reformes, el fet de trobar-se actualment abandonada accelera ràpidament la seva ruïna. | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb teula. Construït en parament irregular i arrebossat posteriorment amb ciment i pintat en color grogenc. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a llevant. A ambdós costats -façanes Nord i Sud-, i s'han adossat coberts que actualment es troben en ruïnes. També trobem altres coberts als voltants de la masia, però en un estat igualment ruïnós. La façana principal s'obre amb un portal ubicat al mig de la planta baixa. Es tracta d'un gran portal adovellat formant un arc de mig punt a partir de grans dovelles rectangulars. Actualment aquest portal es troba cobert per la capa de ciment i pintura, i les dovelles només s'intueixen a sota. Acompanya a aquest portal una finestra rectangular ubicada al cantó de migdia de la portal principal. Aquesta finestra es troba protegida per una reixa. Al cantó nord s'obre una petita finestrella quadrangular de reduïdes dimensions, oberta a una alçada molt elevada de la planta baixa, i també protegida per una reixa No es tracta ben bé d'una finestra, sinó més aviat d'un finestró de respiració, que deu donar a una part destinada a feines agràries o magatzem dins la casa. En el cas d'aquesta masia, la façana principal no resulta simètrica, no només pel diferent tamany i forma de les finestres, sinó perquè al cantó nord de la casa, però integrat dins l'edifici i sota la mateixa teulada, hi trobem un annex adossat al cos principal de la casa que segurament devia fer funcions de graner o magatzem. Aquest annex s'exten al llarg de tota la façana nord, format part de la casa. L'entrada a aquest cos es realitza de forma independent, per tant, compta amb una porta de petites dimensions, oberta amb un arc molt rebaixat. No hi ha finestres a la planta baixa. Al primer pis s'obren un total de quatre finestres rectangulars d'iguals dimensions i tamany, repartides equitativament. La finestra central ubicada sobre el portal principal, és tracta d'una finestra balconera amb una peanya de considerable tamany i reixa. La primera planta de l'espai annex deu formar part de la part residencial de la casa, ja que compta amb finestres del mateix estil i forma que la resta del conjunt. A la façana de migdia s'han obert dues finestres rectangulars a l'alçada del primer pis. Un cobert i una tanca impedeixen una visió general del conjunt d'aquesta façana. Al cantó nord s'obre una finestra a la planta baixa i una altra al primer pis. Interiorment Ha estat impossible accedir a l'edifici, que es troba en considerable mal estat. Al cantó de ponent de l'edifici es troba adossada l'antiga casa dels masovers, que actualment s'ha restaurat i es troba habilitada com a vivenda. | 08304-50 | Les Clotes. Casa Can Fontanals (08735 Viobí del Penedès) | L'origen de la masia de Can Fontanals es remunta segurament a la baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV). Al segle XVII la trobem documentada el 1680, al compte del mill recollit pel delme de la quadra de Vilobí, conservat en una de les llibretes de la Casa Olivella (LLORAC, 1991:50). Allà apareix com Can Fontanals de les Clotes, que és el nom de la partida en la qual es troba ubicada. L'any 1729 apareix també en la relació del delme que es pagava a la Pia Almoina, sota el mateix nom (LLORAC, 1991: 51). Malgrat tot, no apareix en el llistat de famílies que resideixen a la quadra de Vilobí el 1754, ni al cadastre del 1791, la qual cosa fa pensar, que ja en aquestes dades el gentilici de la família no coincideix amb el de la masia. El 1703 el Vicari general, Antoni Fontanals de les Clotes, dona llicència per fer una sepultura a la capella del Sant Crist de l'església de Vallformosa. Segons informació oral facilitada per la sra. Pepita Marquès, propietària de la casa dels masovers, la seva família eren masovers, ja des de principis del segle XX, i en aquests moments existia l'antiga tradició de que la casa, havia estat convertida a finals del segle XX en un quartel militar anomenat 'Cal Mediodia'. En aquells moments el propietari de la casa era el sr. Vicenç Llopart de Guardiola, i els massovers hi vivien a la planta baixa, mentre que el senyors ho feien al primer pis. Després va ser quan van construir la casa adossada a la part posterior. Des de mitjans dels anys noranta la casa ha canviat diverses vegades de propietari, i en un d'aquests canvis, va ser quan va ser arrebossada i pintada. Després va restar abandonada. Actualment es troba en un estat d'abandonament total. Arquitectònicament l'origen de la casa pot establir-se cap al segle XVI i XVII, patint amb seguretat algunes reformes posteriors. És molt possible que a finals del segle XVII o segle XVIII s'afegís un cos al nord de la casa, del qual es va destinar la planta baixa a feines agrícoles, i el primer pis a vivenda. Aquest annex va suposar segurament la reforma de la teulada de la casa , a fi d'incorporar tot el conjunt. | 41.3776400,1.6581500 | 387794 | 4581549 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73036-foto-08304-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73037 | Can Olivella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olivella | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XVIII | Conjunt arquitectònic format per la masia de Can Olivella i un seguit d'edificis annexos a migidia de la casa principal amb funció de coberts. La masia pròpiament dita es tracta d'un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener perperdicular a la façana. Sota la teulada s'observa una doble imbració. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La construcció és feta en mur de mamposteria irregular, que actualment es troba arrebossat en ciment i pintada en color marronós. Un sòcol de ciment gris recorre la superfície inferior de la casa. La façana principal es troba orientada a llevant i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés ubicat al mig de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc rebaixat fet a base de dovelles amb la data indicativa del 1812. A banda i banda s'acompanya de dues finestres rectangulars protegides amb reixa. Al primer pis s'obre un balcó central ubicat sobre el portal d'accés, i dues finestres rectangulars a banda i banda. A les golfes s'obren tres finestres rectangulars de menor tamany que les del primer pis. La façana lateral de migdia s'obre amb diverses fienstres a la planta baixa. Un seguit de tres finestres rectangulars al primer pis, i dues fienstrons al pis de les golfes.La façana posterior manca d'obertures. A migdia i ponent de la casa s'annexen un seguit de coberts de planta baixa amb coberta inclinada amb funcions auxiliars. | 08304-51 | Barri de les Guixeres de Dal. Can Olivella (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Can Olivella es remunten amb seguretat als segles XV-XVI, consolidant-se com una important pairalia propietària de totes les terres del voltant, inclós el bosc i el turó de can Olivella, i els talls de les guixeres. La casa compta amb un important fons documental que es remunta al segle XVI, i que proporciona informació no tan sols de l'evolució històrica de la casa, sinó també de tota la resta de masies del terme. L'explicació d'aquest fenòmen bé donat pel fet de que alguns memebres de la família Olivella havient format part del consistori municipal al llarg dels segles XVIII-XIX, acumulant bona part de la informació corresponent al pagament de rendes i censals de les cases del poble. La importància de la família era tal que l' any 1703, Magí Olivella, batlle de la quadra de Vilobí, demana llicència per fer-se una tomba a la capella del Sant Nom de Jesús de l'església de Vallformosa. Arquitectònicament la masia actual és la segona casa edificiada. La primera casa del segle XVI era un edifici senzill del qual encara es conserven algunes restes arquitectòniques integrades a la casa actual, especialment a la zona dels cellers i de la façana de ponent. La proximitat als jaciments de guix fa que el celler primitiu de la casa estigui excavat al guix. Sobre aquesta casa es va aixecar l'actual al segle XIX (una llinda amb la data del 1812 al portal d'entrada ho recorda) i que mostra la riquesa econòmica de la masia. Vora el 1950 els actuals propietaris van iniciar una sèrie de reformes interiors (paviments, i decoració interior) i exteriors (l'arrebossat de la façana i les finestres). La familia Olivella va seguir la línia paterna original fins a principis del segle XX, en que la mare de l'actual propietàri es va casar amb el Sr. Josep Suriol, perdent-se el cognom Olivella. | 41.3881600,1.6605300 | 388011 | 4582714 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73037-foto-08304-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La casa compta amb un fons documental important entre els segles XVII i XIX. Bona part de la història del municipi inclosa al llibre de Salvador Llorac es fonamenta en el fons documental d'aquesta casa.Propietat de la casa és el bosc de Can Olivella, i ho eren els talls de les antigues guixeres de Vilobi (A,B,C,E). Malgrat tot, segons informació oral facilitada per la família, ells no explotaven mai directament el guix, ja que existia la tradició immemorial de que qui es dedicava a l'explotació del guix acabava arruinant-se, per tant sempre van optar per l'arrendament dels tall. Eren uns ingressos nets sense problemes. L'economia de la casa es basava en l'explotació agrícola, que es feia directament i mitjançant arrendaments. L'explotació directa era molt important, arrivant a haver-hi fins a vint-i-cinc mossos vivint en la casa.La casa compta actualment amb una sínia de rosari al pati posterior de la casa i que es troba excavada sobre un pou de guix. Aquesta sínia regava els horts de la casa. El seu estat de conservació actual és molt dolent.A l'interior de la casa es conserven alguns bens mobles d'interès: botes de castanyer, vuit tines de rajola, màquines d'ensofatar. Una fassina del segle XVIII molt malmesa | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73041 | Cal Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miret | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVI-XVIII | Actualment es troba en obres d'adequació com a vivenda | Edifici de planta quadrangular cobert inicialment a dues aigües però molt modificat. Destaca el portal adovellat de la façana principal, que es troba oreintada al Nord. Construït en parametn irregular arrebossat en ciment i pintat de color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. Aquestes últimes són un sobreafegit que s'ha aixacat al centre de l'edifici, sobresurtint de l'alçada de la teulada, obligant a modificar-la. No hi ha cap data a cap dovella que ajudi a datar-la. Actulament es troba en reformes. | 08304-55 | Barri de Bellver. Plaça de la capella nº1 (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta sens dubte d'una de les masies més antigues del barri del Bellver, edificada albell mig del cim del turó. Els seus orígens es remunten segurament al segle XIII o XIV, malgrat que no trobem la primerea referència documental fins el el fogatge del 1553, en que apareix anomenat un personatge anomenat joan Miret (LLORAC,1991:42) . Tornem a tenir notícies al segle XVIII, concretament a una de les llibretes de delmes del fons documental de la casa Olivella datada el 1729, en que s'anoten les cases i famílies que paguen le delme a la Pia Almoina (LLORAC, 1991:55). En aquest cas apareix referenciada la casa Miret de Dalt, sens dubte l'actual Cal Miret. També apareix l'any 1754, en la relació de famílies que composen la quadra de Vilobí, un tal Joan Miret, batlle del terme (LLORAC, 1991:174). La importància de la casa devia ser molta al barri de Bellver, ja que van ser els propietaris des dels seus orígens de l'església de Sant Pere de Bellver. Ja des dels seus orígens, l'església, segurament del segle XIII va ser construïda com una capella privada lligada a la casa. Per tant cal pensar que si el nom de Cal Miret no apareix fins el segle XVIII, és perquè fins almensy el segle XVII devia tenir un altre nom, i l'actual el devia pendre mitjançant el casametn d'alguna pubilla. Si l'església de Sant Pere era la capella privada de la casa, l'actual espai ocupat per la plaça de l'església al cim del turó era l'era particular de la casa. A mitjans del segle XIX, una pubilla de la casa anomenada Cinta, va contraure matrimoni en segones núpcies amb un metge de Vilafranca, i van construir una nova residència per la parella a tocar de l'antiga casa. Es tracta de l'actual casa de Cal Jan Pau. La vella casa familiar de Cal Miret va passar ha ser la casa dels masovers, traslladant-se el llinatge a Cal Jan Pau. A mitjans del segle XX, les successives particions fetes per les herències van fer que la casa passès a uns parets que finalment la van vendre. L'edifici actual segurament té els seus orígens en alguna nova reconstrucció que es deuria fer entre els segles XVI i XVII. La casa segurament devia conservar la seva fesomia original fins a l'actualitat en que està sent reformada molt produndament, interna i externament. No es tracta d'un edifici de gran categoria, ja que segurament va anar quedant desfasat fins el segle XIX en què va ser definitivament relegat a casa de masovers. El fet de trobar-se adossat a altres edificis del nucli urbà impideix una visió complerta del conjunt. | 41.3943500,1.6568400 | 387713 | 4583406 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73041-foto-08304-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73046 | Cal Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jan-pau | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Conjunt arquitectònic format per la casa anomenada de Cal Jan Pau, i una sèrie d'edificis que conformen el conjunt de dependències annexes als voltants de la casa. Tot el conjunt es troba assentat sobre la part superior del turó de Bellver, i es troba delimitat per una mur de tancament, que l'envolta i conforma la superfície de la finca, incloent edificis i terres de cultiu. En concret, el conjunt és format per la casa de cal Jan Pau, les cotxeres de la casa, el celler i la capella de Sant Pere de Bellver. En aquesta ocasió es procedeix a la descripció dels tres primers edificis, individualitzant la capella de Sant Pere i donant-li una fitxa diferent. La casa de Cal Jan Pau és un edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. És fet en mur de paredat comú, i es troba arrebossat sense pintar. Compta amb planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal es troba orientada a llevant, precedida d'un espai ajardinat al voltant del qual es localitzen la resta d'edificis del conjunt. La façana principal s'obre a la planta baixa amb un portal d'accés ubicat al centre de la façana. Es tracta d'un portal elaborat amb un arc escarser, format per una llinda monolítica. Les obertures es completen amb dues finestres rectangulars – una per banda- protegides exteriorment amb una reixa. Al primer pis s'obre tres balcons independents, també conformats per una reixa de ferro forjat molt treballada. El primer pis s'obre amb tres finestrons rectangulars protegits per contrafinestres de fusta. L'edifici de les cotxeres es troba ubicat a ponent de la casa principal. Es troben orientats amb la porta principal al Nord, precedida del espai ajardinat comú que serveix de distribuïdor. La part posterior orientada a ponent forma part del mur de tancament de la propietat. El conjunt de les cotxeres està format per dos edificis de planta rectangular adossats, coberts a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Es troben aixecats en mur de paredat comú molt barruer, que s'aprecia a trossos sota les restes d'arrebossat. Les cantonades s'han reforçat amb maons. Ambdues s'obren al nord amb un gran portal rebaixat elaborat amb maons. Com ha elements decoratius destaca l'existència d'un ull de bou ubicat sobre el portal d'entrada. Aquest ull de bou es troba reomplert per una creu, i vorejat per un fris fet a base de rajoles de color blau disposades en trencadís. Complerta la decoració un fris també de rajoles blaves que segueix la línia de l'aleró sota teulada. En aquest fris, i a fi de ressaltar el contrast, es deixen uns espais en forma de rombe buits que conformen una línia de rombes de color marró. El celler és format per un edifici de planta rectangular amb coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. És edificat en mur de paredat irregular i es troba sense arrebossar. Les cantonades s'han reforçat en maó. És format per planta baixa i primer pis. Actualment d'aquest edifici només resten les parents laterals, havent-se esfondrat la teulada i restant buit a l'interior. La façana principal es troba orientada a ponent, precedida de l'espai ajardinat que s'utilitza com a distribuïdor entre els edificis del conjunt. La façana de ponent forma part del mur que tanca perimetralment la propietat. La façana principal es troba oberta amb un portal format per un arc rebaixat. Com a element decoratiu destaca l'existència al primer pis d'un finestral triple fet amb maó, resultant més elevat l'arc central, que destaca sobre els dos laterals adossats. Tot el conjunt segueix la línia d'inclinació de la teulada. | 08304-60 | Barri de Bellver. Carrer Sant Pere, 16 (08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Cal Jau Pau es troben estretament relacionats amb la veïna casa de Cal Miret. La família propietària té els seus orígens en aquesta casa que ocupa també el cim del nucli de Bellver. Es tracta d'una de les cases més antigues d'aquest barri documentada ja al fogatge del 1553, en el qual apareix un tal Joan Miret (LLORAC, 1991: 52). A la relació del delme entregat a la Pia almoina del 1729 també apareix referenciada la casa “Cal Miret de Dalt” , a la qual podem associar sens dubte (LLORAC,1991:54). Segons informació oral procedent dels propietaris actuals, fins al segle XIX, l'actual superfície de la plaça de Bellver era ocupat per la casa de Cal Miret, corresponent-se la plaça a l'era de la casa, i sent la capella de Sant Pere una esglesiola de caràcter privat i familiar. Amb aquest panorama, l'any 1860, una pubilla de la casa nomenada Cinta, va enviduar, i es va casar en segones núpcies amb un metge de Vilafranca. En aquells moments la casa de Cal Miret restava ha molt malmesa, i va prendre la decisió de construir una casa nova davant de l'anterior, a l'altre costat de l'era. Aquesta casa nova esdevindrà coneguda com Cal Jan Pau, per què bona part dels homes de la família duien el nom de Joan Pau. Aquesta casa nova es construïa amb pretensions de casa residència de gent benestant, d'aquí l'interès per tancar-la, per fer les cotxeres, i l'aire senyorial que guarda. A partir d'aquells moments la casa de Cal Miret va passar a ser la casa dels masovers. Fins el 1943 ambdues propietats van romandre unides, però aquell any el patrimoni es va dividir entre dues germanes hereves. Actualment és propietari de Joan Cols, hereu de la família. | 41.3945500,1.6575100 | 387769 | 4583427 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73046-foto-08304-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73046-foto-08304-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valenebro Manrique | La casa de Cal Jan Pau compta amb una col·lecció d'objectes històrics de diverses èpoques que cal tenir en compte:- Col·lecció de rajoles de la ditada- 2 morters de pedra de 28 i 22 cm. de diàmetre- 2 abeuradors de pedra , un d'ells quadrangular i altre rectangular- col·lecció de fragments (vores, nanses, teules i fragments diversos) de recipients de ceràmica de diferents mides- un fust de columna de pedra- restes d'una escultura de pedra (possible mare de Déu)- Restes de carreus de pedra- Col·lecció important de mobiliari antic (segle XIX i XX) entre els quals destaquen escriptoris, una taula de menjador, i un rellotge de paret.- A tots aquests objectes s'ha de sumar la columna romana, el fragment de llosa amb inscripció romana i la col·lecció d'objectes pertanyents a la capella de Sant Pere.La casa també compta amb una considerable biblioteca històrica:- Col·lecció de llibres del segle XIX i principis del segle XX.- Col·lecció de llibres de medicina del segle XIXDins dels objectes de la casa també es contempla:- Conjunt documental pertanyent a la família Cols, format per alguns contractes de compra- venda de terres i alguns contractes d'aparceria i rabassa morta.- Conjunt documental fotogràfic de la família Cols, format per algunes fotografies familiars de principis del segle XX.Cal assenyalar que aquesta acumulació d'objectes antics, molts d'ells de possible cronologia romana, tenen el seu origen en la recopilació de restes que alguns avantpassats de la família, amb possibles inquietuds científiques i col·leccionistes anaren fent. Cal tenir en compte, en l'existència d'un membre de la família que va viure a finals del segle XIX que era metge i home d'inquietuds culturals. A ell es deu la important biblioteca històrica que la casa acumula, així com la col·lecció de llibres de medicina. També es molt possible que a ell i algun descendent seu es degui la col·lecció de restes d'origen romà. Cal tenir present que la família és propietària de la finca coneguda com “ Vinya del Taberner”, catalogada oficialment com a jaciment arqueològic, i on s'especula amb la possibilitat de l'existència d'una important vil·la romana. D'aquest fet es dedueix que totes aquestes restes podrien haver estat recollides al llarg del temps en aquesta finca i transportades a la casa com a objectes decoratius. | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73047 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-17 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Edifici de planta rectangular cobert a quatre aigües. Format per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. La façana principal es troba orientada a migdia, i precedida d'un espai ajardinat. Tot el conjunt es troba protegit per un mur que tanca l'espai. L'edifici és construït en mur de mamposteria irregular amb les cantonades reforçades amb carreus quadrangulars ben treballats. Tot el conjunt es troba arrebossat i pintat en color blanc. Entre els diferents pisos, i amb la finalitat de marcar la diferència entre ells, sobresurt un ressortit horitzontal en forma de motllura. Al centre de la teulada destaca l'existència d'una petita torre quadrangular també coberta a quatre aigües, que sobresurt creant un pis exempt sobre teulada. La façana principal s'obre amb un portal principal d'accés al centre de la planta baixa. Es tracta d'un portal format per un arc rebaixat amb una llinda monolítica. A banda i banda del portal s'obren cinc finestres – tres al cantó Oest i dos al cantó Est - . Al primer pis s'obren dues finestres centrals i dos balcons a banda i banda – quatre en total-. Al segon pis s'obren dues finestres balconeres al centre i dues finestres rectangulars a banda i banda –quatre en total-. Sota teulada, i coincidint amb la cantonada, sobresurt una imposta de pedra decorativa. La façana de llevant s'obre amb una porta auxiliar allindada. Destaca al seu costat una porta de factura més antiga feta amb un arc rebaixat, actualment tapiada i convertida en font. Al primer pis s'obren dues portes d'accés a un balcó continu que ocupa tota la llargada de la façana, i una finestra. Al segon pis s'obren tres finestres quadrangulars. La façana posterior orientada a cerç compta a la planta baixa amb un cos adossat obert amb dues portes, una finestra quadrangular i dues finestretes. Al primer pis s'obre amb cinc finestres rectangulars. Al segon pis s'obren quatre finestres quadrangulars fetes amb un arc molt rebaixat. Seguint la línia de la façana de ponent i girant després en forma de L de forma paral·lela a la façana posterior de la casa, s'afegeix a la casa un cobert de planta baixa, que crea un pati interior. Es tracta d'un espai destinat a cellers, magatzems i annexos, on es troba ubicada part de la col·lecció d'estris agrícoles antics amb els que compta la casa. Al cantó de llevant de la casa, però sense formar part del mateix edifici, va ser construït als anys setanta els conjunt arquitectònic d'edificis que conformen les modernes Caves Vallformosa, lligades històrica i patrimonialment a la masia original de La Sala. La casa compta amb una interessant i àmplia col·lecció d'estris agrícoles antics, procedents alguns del terme de Vilobí, i altres de termes veïns. Aquest conjunt d'estris ha estat recollit durant anys de forma altruista pel Sr. Domènec, propietari de les caves, i sumat al conjunt d'estris de la casa. | 08304-61 | Pla de Vallformosa. Masia La Sala (08735 Vilobí del Penedès) | L'origen de la masia de la Sala es remunta amb seguretat a l'Edat Mitjana. La seva ubicació, ben bé al centre de la plana de Vilobí, al costat de l'església de Santa Maria de Vallformosa, donen fe de la seva antiguitat i el seu pes. El nom 'Sala', és concebut a l'edat mitjana com una casa de certa importància. La primera noticia documental apareix al fogatge del 1553, malgrat que en aquest fogatge són dues les referències esmentades, la de Jaume Sala de la Sala, i la de Mateu de la Sala dels Baus (LLORAC, 1991: 41). Sens dubte, la masia a la qual fent referència en aquesta fitxa és la Sala dels Baus, ja que és l'únic nom que perdura a través del temps. Al document del Compte del mill del delme de l'any 1680 tornen a aparèixer dues referències més, la de Can Roca de la Sala, i la de la Sala dels Baus (LLORAC, 1991:50). Aquesta diversitat de cases anomenades Sala – sent la Sala dels Baus la única amb continuïtat-, i la presència d'una casa molt propera anomenada la Saleta, podria indicar l'existència d'una gran casa anomenada La Sala, segurament la Sala dels Baus, ubicada en aquest indret, amb algunes dependències o masoveries properes dependents d'ella. És també possible que l'actual casa anomenada La Saleta fos una d'aquestes masoveries, que més endavant esdevindria independent. En tot cas, l'any 1729 en la relació del delme pagat per les cases de Vilobí a la Pia Almoina, l'única casa esmentada és la Sala dels Baus, cosa que podria indicar l'aglutinació de totes les cases sota la més gran. (LLORAC, 1991: 51), convertint la resta en masoveries. Podria ser que degut també a aquest fer, el nom compost originari de 'Sala dels Baus' no s'hagi conservat, reduint-se simplement a 'La Sala', ja que a partir d'aquestes dades ja no torna a aparèixer en la documentació conservada. D'altra banda, poca cosa pot esbrinar-se sobre el nom dels propietaris, ja que al tractar-se d'una casa important des dels seus inicis, el mot que la definia com a casa de certa solera 'La Sala' ha prevalgut sobre els cognoms dels propietaris que es deuen haver succeït als llarg dels segles. Malgrat tot podem identificat a Josep Marimon i Tomàs, que el 1846, al document on s'especifiquen els límits de la parròquia de Santa Maria de Vallformosa, apareix com a propietari de la masia de la Sala (LLORAC, 1991: 101). Dit Marimon també el trobem al Cadastre de l'any 1791 (LLORAC, 1991: 180). Amb anterioritat a aquesta data la casa devia pertànyer a altra família, ja que no trobem referències sobre aquest cognom. Que es tractava d'una casa econòmicament molt important, dona fe la fotografia conservada del 1886, en que ja se la veu més que com una masia com una casa residencial envoltada d'un mur. Les dimensions de l'edifici principal i la seva estructura escassament modificada corroboren aquest fet. L'edifici actual data segurament de mitjans del segle XIX, i hauria substituït amb seguretat altres edificacions més antigues i més agràries. Segons informació oral procedent dels actuals propietaris, corroborada per l'observació de la fotografia del 1886, la casa només ha patit reformes internes. Exteriorment manté el mateix aspecte que al segle XIX. Segons el seu testimoni, fins als anys cinquanta encara es conserva un antic foc de rotllo al mig de la sala principal de la casa. La masia és propietat de la família Domènec des de l'any 1941. | 41.3840500,1.6779000 | 389456 | 4582235 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73047-foto-08304-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73047-foto-08304-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valenebro Manrique | La casa no conserva cap resta de documentació original de la masia ni cap col·lecció fotogràfica important. Sí es conserva una fotografia de la casa de l'any 1886 | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73048 | Sínia i pou de Cal Cotoliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-pou-de-cal-cotoliu | s.XX | Conjunt format pel pou, la bassa i la sínia adjacents a la casa de Cal Cotoliu, a la partida dels Pujols. Aquest conjunt es troba ubicat a migdia de la casa, a escassa distància entre ells. Es tracta d'un pou construït en pedra i maó i arrebossat en ciment exteriorment. El conforma un espai circular soterrat fet en pedra que es transforma a la superfície en una estructura rectangular de 140 cm d'amplada x 140 cm de llargada x 130 cm d'alçada. Als laterals es prolonga amb dos braços rectangulars que s'aixequen a una alçada de 140 cm per sobre de la base, una amplada de 60 cm i 20 cm de gruix. Conserva el pal travesser i la politja. Al costat del pou es localitza la bassa rectangular, feta en mur de paredat irregular amb pedra i morter, amb les vores rematades a trossos en pedra i a trossos en morter. Les seves mides són 66 cm d'amplada x 220 de llargada x 96 cm d'alçada. La sínia s'ubica a pocs metres de distància. És feta en maó i arrebossada totalment en ciment. Consisteix en un pou circular d'uns 150 cm de diàmetre aproximadament, fet a base de rajoles. A la superfície es converteix en una estructura quadrangular feta amb maons rectangulars. Les seves mides són 155 cm d'ample x 135 cm de llarg x 130 cm d'alçada. Als costats sobresurten dos braços que s'alcen fins a 180 cm. A la part superior conserva en bon estat tota l'estructura de ferro: eixos, rodes de pinyons, barra transversal i arnés per animal. El sistema d'utilització és senzill. Segons informació oral facilitada pel Sr. Joan Hil Rovira, en principi es comptava només amb el pou, del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, és a dir, acostumava a lligar-se una cadena al voltant de la roda, que s'enfonsava dins la boca del pou de la sínia. Aquesta cadena comptava amb un seguit catúfols ( peces de ceràmica en forma de gerra) amb una boca a la part superior que recollia aigua, i un forat a la part inferior que permetia que, un cop dins l'aigua, l'aire sortís del catúfol i pogués entrar l'aigua. L'aigua que recollien els catúfols anava a parar a la bassa mitjançant una canal. Aquest sistema permetia extreure aigua de forma ràpida, mecànica i en grans quantitats. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 08304-62 | Els Pujols. Casa de Can Cotoliu (08735 Vilobí del Penedès) | Segons informació oral facilitada pel Sr. Josep Suriol, propietari de la casa de Can Cotoliu, el pou va ser fet amb la casa, segurament una construcció del segle XIX, mentre que la sínia va ser feta l'any 1920. Originalment el pou era propietat de la casa, i es feia servir per ús domèstic, malgrat que en èpoques de sequera, la gent del veí poble de Les Cabanyes anés a buscar aigua a aquest pou. També ho feia la gent de Vilobí, ja que en èpoques d'escassetat, l'aigua dels pous de Vilobí era molt guixosa i poc apta per veure. Amb aquestes perspectives, l'any 1920, els propietaris van optar per fer una sínia que els permetia treure aigua en majors quantitats i de forma mecànica, i així poder regar i vendre-la. Vora el 1940 el pou primitiu que era de pedra es va enfonsar, i va ser refet en maó i arrebossat. La sínia ha estat restaurada recentment pels propietaris de la casa, que encara l'utilitzen. | 41.3814500,1.6897900 | 390446 | 4581931 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73048-foto-08304-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||
| 73049 | Sínia de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-pineda | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XIX | Cal destacar l'esforç de conservació fet per la Senyors Dolors Sabat Colomer, de la casa de la Pineda, que va obligar a fer una petita curva quan es va asfaltar el camí que hi passa al costat, a fi de poder salvar-la. Es tracta sens dubte de la sínia més complerta i millor conservada de tot el terme de Vilobí. | Antiga sínia ubicada a pocs metres de la casa coneguda com La Pineda de Vallformosa. S'hi accedeix des de la carretera BV-2127 de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. A l'alçada de les Caves Vallformosa cal agafar el trencall a la dreta, i a uns 250 m de la cruïlla just abans d'arribar a la casa de la Pineda, la sínia es troba ubicada al marge dret de la carretera. Es tracta d'una construcció agrícola consistent en una estructura semicircular construïda en pedra irregular i una estructura quadrangular adossada a llevant, amb funcions de bassa. Aquesta última està construïda en maó, amb el ressalt fet en ciment i rebaixat. La manca d'algun pou proper sembla indicar que la sínia connectava directament amb la mina d'aigua, fent a lhora la funció de pou. L'estructura semicircular del pou de la sínia es troba protegida a la part superior per un tramat de llistons de fusta que el protegeixen i impedeixen les caigudes. Sobre el pou s'aixeca una estrcutura circular també feta en pedra irregular sobre la qual recauen els aparells de ferro de la sínia. Aquests, consisteixen en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les seves mides són 290 cm de diàmetre x 72 cm d'alçada. La bassa té unes mides de 220 cm d'amplada x 220 cm de llargada x 36 cm d'alçada. Malgrat haver consultat deiverses fonts, no s'ha pogut determinar si es tractava d'una sínia de catúfols o de rosari; tot i que per ser la més antiga del terme és possible que fos de catúfols. | 08304-63 | La Pineda. Camí de la Crta. BV-2127 al camí de Grabuac | Malgrat que és molt difícil precisat la data de construcció, es tracta segurament de la sínia més antiga del terme de Vilobí, construïda segurament a finals del segle XIX , ja que de totes les conservades al terme es datan entre 1915 i 1920. És molt possible que la bassa que s'adossa al costat fos reconstruïda posteriorment sobre alguna més antiga. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, és a dir, acostumava a lligar-se una cadena al voltant de la roda, que s'enfonsava dins la boca del pou de la sínia. Aquesta cadena comptava amb un seguit catúfols ( peces de ceràmica en forma de gerra) amb una boca a la part superior que recollia aigua, i un forat a la part inferior que permetia que, un cop dins l'aigua, l'aire sortís del catúfol i pogués entrar l'aigua. L'aigua que recollien els catúfols anava a parar a la bassa mitjançant una canal. Aquest sistema permetia extreure aigua de forma ràpida, mecànica i en grans quantitats. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 41.3855100,1.6821800 | 389816 | 4582392 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73049-foto-08304-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73049-foto-08304-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Malgrat robar-se al costat de la casa de la Pineda, no hi ha proves documentals que la relacionin amb ella. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||
| 73050 | Sínia de Pere Romeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-pere-romeu | s.XX | Sense ús i tapiada | Antiga sínia ubicada sobre marge dret del camí que mena del Barri de Bellver al torrent dels Llacs, a uns 300 m. del Barri de Bellver. Es tracta d'una estructura formada per un pou d'uns 140 cm de diàmetre excavat al terraque connecta directament amb la mina d'aigua i es troba revestit amb rajoles. A la superfície, la boca del pou es protegeix amb una estructura rectangular feta amb maons de 170 cm de llargada x 136 d'amplada x 70 cm d'alçada. A ambdos costats d'adossen dos braços rectangulars que s'adossen a la base de 44 cm d'ample x 103 de llarg x 177 d'alçada, sobre els quals es recolzen els dos eixos, la roda central i la de pinyons. Manca el fust vertical que finalitzava en un arnés per l'animal. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Per les dates i les característiques cal pensar que aquesta era una sínia de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub. Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. Actualment l'accés a la boca de la sínia es troba tapiada per motius de seguretat. | 08304-64 | Els Prats. A tocar del torrent dels Llacs, prop del Barri de Bellver. | La construcció de la sínia pot datar-se entorn als anys 1915-1920, quan el creixement del regadiu i les necessitats d'aigua van impulsar la construcció massiva de sínies al terme. El nom de la sínia 'Pere Romeu' es troba sempre relacionat amb el nom de la partida on es troba ubicada, que normalment coincideix amb el nom del propietari que en aquells moments va impulsar la seva construcció. En aquesta ocasió, degut a la proximitat física, cal pensar que es tractava d'una sínia relacionada amb la casa o masia de Cal Romeu, al barri de Bellver. | 41.3940300,1.6472900 | 386914 | 4583382 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73050-foto-08304-64-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Les sínies més antigues acostumaven a ser de catúfols, és a dir, acostumava a lligar-se una cadena al voltant de la roda, que s'enfonsava dins la boca del pou de la sínia. Aquesta cadena comptava amb un seguit catúfols ( peces de ceràmica en forma de gerra) amb una boca a la part superior que recollia aigua, i un forat a la part inferior que permetia que, un cop dins l'aigua, l'aire sortís del catúfol i pogués entrar l'aigua. L'aigua que recollien els catúfols anava a parar a la bassa mitjançant una canal. Aquest sistema permetia extreure aigua de forma ràpida, mecànica i en grans quantitats. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||
| 73051 | Pou comú de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-comu-de-bellver | s.XX | En desús | Antic pou ubicat sobre marge dret del camí que mena del Barri de Bellver al torrent dels Llacs, a uns 100 m. del Barri de Bellver. Es tracta d'una estructura formada per un espai circular excavat verticalment al terra, d'uns 150 cm de diàmetre, recobert exteriorment per un mur de paredat irregular fet amb carreus de pedra units amb morter. del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. A la superfície, l'estructura circular es converteix en una base quadrangular aixecada en maó. Les seves mides són 145 cm d'amplada x 145 cm de llargada x 56 cm d'alçada. A aquesta base s'adossen dos braços també quadrangualrs als laterals de 28 cm d'amplada x 28 cm de llargada x 220 cm d'alçada. Actualment el pou es troba en desús. | 08304-65 | Els Prats. A tocar del camí de Bellver, que surt del Barri de Bellver a Vilobí | Per la proximitat al barri de Bellver i per les indicacions obtingudes, cal pensar que es tractava del pou comunal que abastia d'aigua a la població de Bellver. Resulta molt dificil oferir una cronologia, però cal pensar que l'estructura del pou, que connecta directament amb la mina d'aigua es remunta possiblement als selge XVIII o XIX. D'altra banda, la base quadrangular de maó que el recobreix podria ser molt més moderna, possiblement del 1915-1920 com molts dels pous i sínies del terme. | 41.3936700,1.6518700 | 387296 | 4583336 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 73052 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-2 | XVIII-XIX | Al no comptar amb cap protecció corre el perill de despareixer | Fita de límit de terme que indica la partió entre els termes de Guardiola de Font-Rubí i Vilobí del Penedés. Es tracta d'un carreu rectangular elaborat en pedra granítica de color groguenc de 60 cm d'alçada x 25 cm d'amplada i 25 cm llargada. La ubicació d'aquesta fita era a l'antiga carrerada de Guardiola de Font-Rubí a les Cabanyes. Manca de qualsevol tipus de decoració o senyalització que la individualitzi. | 08304-66 | Camí de Grabuac | 41.3905800,1.6765700 | 389356 | 4582962 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73052-foto-08304-66-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||
| 73053 | Festa Major de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-vilobi | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Celebrada el diumenge després de Sant Roc (16 d'Agost), copatró del poble, encara que actualment el dia principal de festa és el dilluns següent. L'estructura festiva ha variat poc al llarg del temps, i s'organitza en torn a una missa, que anteriorment es celebrava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa, i ara es celebra a la nova parròquia, seguida d'un ball popular a la plaça Major de Vilobí. A la tarda, després del dinar es continuava amb el ball fins ben entrada la nit. Segons informació oral procedent del Sr. Josep Musons el primer ball de la festa major,(una espècie de pas doble) era ballat pels administradors de la festa de l'any anterior que acabaven el seu mandat i els adminsitradors de la festa d'aquell any que entraven. Com a premi pel seu treball, aquests últims entregaven una garlanda de pa als antics. Salvador Llorac també menciona l'existència d'un antic ball de garlandes actualment perdut (LLORAC, 1991:167) que ben bé podria tractar-se del mateix. | 08304-67 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès | Oralment la festa Major de Vilobí pot documentar-se des de principis del segle XX. La seva estructura i actes han variat molt poc al llarg del temps, girant en torn a una missa solemne i el ball popular. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73054 | Festa Major de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellver | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | Segons informació oral facilitada per la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, de Bellver, la festa de Sant Pere sempre començava amb una missa a la capella de Sant Pere de Bellver. Aquest dia era l'únic que la família propietària de l'esglesiola, permetia l'entrada d'altres persones a la capella. El reduït espai d'aquesta capella, feia que bona part de la gent del Barri de Bellver que hi anava es quedessin fora, a l'espai de la plaça. Després de la missa es feia el ball, que ja des del 1927 (amb anterioritat no s'han pogut recollir testimonis orals) es feia dins l'edifici de la Cooperativa de Bellver. Després la gent tornava a dinar a casa seva, i a la tarda continuava el ball al mateix edifici. Actualment la missa es celebra a la parròquia de Santa Maria de Vallformosa a Vilobí, i el ball de la tarda-nit es continua fet a l'edifici de la Cooperativa. La festivitat es celebra el dia de Sant Pere (29 de juny) | 08304-68 | Barri de Beller | Oralment la festivitat de Sant Pere com a festa major del barri de Bellver pot remuntar-se a principis del segle XX. Ni l'estructura de la festa ni els seus actes han variat considerablement, a excepció del lloc on antigament es celebrava el ball, que devia ser sens dubte la plaça de l'església. Amb la construcció de l'edifici de la cooperativa, aquest va passar a ser el lloc habitual on es celebraven els actes festius del barri. La participació actual es limita als veïns del barri de Sant Pere i alguns de Vilobí. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrque | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73055 | Festa de les Guixeres de Dalt i de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-guixeres-de-dalt-i-de-baix | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. | s.XX | Festivitat celebrada la segona setmana de juny (Sant Antoni de Pàdua). Els actes festius són de caràcter purament lúdic i es limiten a un dinar popular, alguns actes festius a la tarde i ball. L'organització corre a càrrec de l'Associació de veïns del barri de les Guixeres. | 08304-69 | Barri de les Guixeres | L'origen d'aquesta festivitat es remunta a mitjans dels anys vuitanta, com a resultat de la iniciativa de l'associació de veïns del barri de les guixeres. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 73056 | Cal Cana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cana | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construït en mur de paredat irregular i maó, actualment es troba arrebossat en protlad i pintat íntegrament en color blanc. Consta de planta baixa, primer pis i segon pis o golfes. La façana principal es troba orientada a llevant i precedida d'un espai ajardinat delimitat per una tanca. A la planta baixa de la façana principal s'obre un portal allindat al centre, sent aquest de factura moderna. L'acompanyen tres finestres rectangulars que es recolzen sobre un sòcol de pedra. Dues al cantó de cerç i una al cantó de migdia. Al primer pis destaca l'existència d'un balcó continu que ocupa tota la superfície de la façana. Per tal de tenir-hi accés s'obren quatre portes. Al segon pis o golfes s'obren quatre finestrons quadrangulars, coronats a la part superior per un capcer esgraonat. L'espai interior entre el capcer i la llinda superior de la finestra s'ha omplert amb un seguit de fragments de rajoles de colors disposades en trencadís. La resta de façanes manquen d'elements decoratius. La façana de migdia s'obre a l'alçada del primer pis amb una finestra quadrangular i a l'alçada del segon pis o golfes amb una finestra balconera. A la façana de ponent trobem un cos de planta rectangular amb coberta inclinada adossat a la façana ocupant l'espai central. Aquest cos s'alça fins al primer pis. A l'alçada del segon pis o golfes s'obren dues finestres quadrangulars. Precedeix aquesta façana un espai obert delimitat per un mur. | 08304-70 | Barri de les Guixeres | La construcció d'aquest edifici pot datar-se entre els anys 1920 i 1930. | 41.3872700,1.6584600 | 387836 | 4582617 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73056-foto-08304-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73056-foto-08304-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||
| 73057 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-4 | Desapareguda | L'objectiu de la festa era la benedicció dels animals, malgrat que les protagonistes, almenys durant bona part del segle XX van ser les carrosses. El dia de celebració era el 17 de gener. Aquesta benedicció es realitzava a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Segons informació oral procedent de la Sra. Rosa Gras Romeu i la Sra. Rosa Romeu, aquesta festivitat es celebrava ja a principis del segle XX, malgrat que el seu testimoni es remunta fins els anys 1925-1930. en aquestes dates, hi havia tres colles o bàndols (la de Bellver, la de Cal Valentí i la de Cal Donato). Tradicionalment, el grup de Bellver, era identificat amb els veïns de Bellver. El grup de Cal Valentí era identificat amb els veïns de Vilobí que participaven d'idees dretanes, i el grup de Cal Donato, s'identificava amb veïns de Vilobí que participaven d'idees d'esquerres. Cadascun dels grups feia una carrossa guarnida amb guirnaldes i orles i amb ella es dirigia a l'antiga església de Santa Maria de Vallformosa. Allà, després de la missa, les carrosses es passejaven i eren beneïdes. A continuació cadascuna de les carrosses es dirigia a la seva seu (la cooperativa de Bellver, la casa de Cal Valentí de Vilobí, i la casa de Cal Donato de Vilobí) i es bevia i es ballava. Amb posterioritat a la guerra aquesta tradició de diverses carrosses va ser abandonada, i només eren uns quants que es dirigien amb algun cavall i algun carruatge per ser beneïts després de la missa. La celebració també va canviar de lloc, passant a fer-se a la plaça que hi ha davant de la moderna església de Vallformosa. Poc a poc aquesta festivitat s'anà perdent, fins que a finals dels anys seixanta desaparegué per complert. | 08304-71 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat pot documentar-se de forma oral al terme de Vilobí des d'almenys principis del segle XX, la seva forma a anat variant progressivament, passant el protagonisme dels animals a les carrosses durant els anys trenta, i finalment de nou als animals durant els anys seixanta. A finals d'aquesta dècada, amb la desaparició del treball i la tracció animal, va desaparèixer definitivament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73058 | Festa del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-4 | s.XX | Celebrada el dia 12 d'octubre. L'organitza l'associació de Veïns de la Plaça (nucli de Vilobí) i de la Font. La festa consisteix bàsicament en un dinar popular a base de productes a la brasa. L'objectiu de la festa és la celebració del final de la verema i alhora la conversió en un reclam turístic. | 08304-72 | Vilobí del Penedés | Aquesta festivitat va començar a celebrar-se a finals dels anys vuitanta, i no guarda cap referència amb cap celebració anterior d'aquest tipus. Antigament, segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès, s'acostumava a realitzar un ball popular a l'acabar amb les feines de la verema. Però aquesta celebració no tenia data fixa, i es feia en funció de quan es consideraven acabades aquestes feines, variant considerablement d'un any a l'altre en funció de la climatologia. La festa actual té els seus origens en la voluntat de l'Associació de veïns del barri de la Plaça (Vilobí), iniciant-se la seva primera edició a finals dels anys vuitanta. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-12-03 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73059 | Cançó de les Llúcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-de-les-llucies | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | La recuperació de la festa ha estat efectada amb èxit i sembla arrelada en la població | El costum de cantar les Llúcies es du a terme el dia 13 de desembre per les nenes de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on les nenes, un cop reunides, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. La lletra de la cançó dels Nicolaus recollida per l'escola llebeig de Vilobí del Penedés és com segueix: Santa Llúcia, la bisbal tretze dies per Nadal. Baixeu, baixeu senyora, baixeu, baixeu de dalt. Baixeu panses i figues baixeu nous i olives per al dia de Nadal. Les campanes són enlaire el rellotge ja va fi, obriu bé les mans, senyores, que les llúcies són aquí. | 08304-73 | Vilobí del Penedés | Aquesta cantada popula es va fer de forma espontània fins a mitjans dels anys setanta. A partir d'aquesta data la tradició va anar caient poc a poc en desús. A mitjans dels anys vuitanta, la Sra.Montserrat Mata Gili, juntament amb una veïna, van proposar a les seves filles, que llavors tenien sis i set anys, de tornar-la a cantar. L'any següent es van anar afegint algunes nenes més, fins que poc a poc la tradició ha estat recuperada. A partir de l'any 1984 va ser l'escola llebeig de Vilobí del Penedès l'encarregada de la seva organització, la finalitat de recollir diners per les colònies de l'escola. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 73060 | Cançó dels Nicolaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-nicolaus | s.XX | El costum de cantar els Nicolaus es du a terme el dia 6 de desembre pels nens de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès. Es tracta d'una tradició molt semblant a les caramelles, on els nens, un cop reunits, recorren els carrers del poble, cantant per les cases aquesta cançó. A canvi reben normalment cèntims, que són aportats per l'organització de les colònies anuals de l'escola. Al tractar-se d'un dia festiu (dia de la Constitució) els nens solen anar acompanyats dels pares. Malgrat tractar-se d'una tradició importada de Guardiola de Font-Rubí, la lletra ha estat adaptada de forma espontània pels nens de l'escola de Vilobí, introduïnt-se algunes variacions. El text original de Font-Rubí s'annexa entre parèntesis al costat: Sant Nicolau de la bandera, Tot allò de Jesucrist, la Fandingua i el porró (la padrina i el prió) tots covaven en el niu, ( tots cantaven en el niu) la Fandingua ja n'és morta, (la padrina) el porró encara es viu. (prió) Virolet Sant Pere Virolet Sant Pau la caputxeta al terra i el barret a dalt. Baixeu, baixeu, mestressa. Baixeu, baixeu de dalt que omplireu la cistelleta i us direm l'adeu-siau. Adéu-siau bona gent Proveïr-nos de cosetes, (Proveïr-nos de pessetes) de salut i pessetes (salut i cosetes) Fins l'any que ve (Fins l'altre any) si Déu ho vol. | 08304-74 | Vilobí del Penedés | Segons informació facilitada per la Sra. Neus Amat, directora de l'escola llebeig de Vilobí del Penedès, aquesta cançó, juntament amb la tradició de cantar els Nicolaus, és originària de Guardiola de Font-Rubí. La implantació d'aquesta tradició a Vilobí, prové de la tradició similar de catar les Llúcies per les nenes el dia 13 de desembre. Aquesta tradició fou recuperada l'any 1984 i posteriorment adoptada i organitzada des de l'escola. Aquest fet compratiu va provocar que els nens també volguéssin tenir la seva cançó, per tant, cap al 1988, els mestres de l'escola van decidir adoptar la tradició dels Nicolaus, perquè els nens també tinguéssin la seva cançó. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73061 | Tradició remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-remeiera | Està desapareixent | La Sra. Rosa Marquès Vidal, veïna de Vilobí del Penedès, va fer memòria d'algun dels remeis tradicionals que la seva mare, la Sra. Rosa Vidal, aplicava per guarir algunes de les malalties dels seus veïns. Tots els seus remeis estaven basats en el coneixmenet profund i tradicional de les herbes i el medi en el qual vivia. El coneixement li havia trasmés de forma oral la seva mare, malgrat que era la seva padrina la que realment tenia fama de ser una gran remeiera i coneixer molts remeis tradicionals. Aquest tipus de servei ho aplicaven a tothom qui ho demanava de forma gratuïta. Els demandants no eren només veïns de Vilobí, sinó que sovint hi recorria gent d'altres municipis de l'entorn. Aquest tipus de coneixement s'havia trasmés entre les dones de la seva família, sent només elles les úniques de Vilobí que ho posseïen. A continuació es descriuen alguns dels remeis que la informant recordava. - Remei per treure l'aire (mal d'ossos, refredat i malestar general) En aquest cas la remeiera anava a casa del malalt i omplia un plat fondo amb aigua fins a la vora i la deixava reposar fins que estigués ben quieta (l'aigua). A continuació es presignava. Agafava aigua amb un setrill i roixava amb unes gotes al malalt tot resant. Durant aquest procés també era molt important dir explicitament el nom de la persona i el lloc on havia nascut. A cotinuació tirava tres gotes d'oli al plat amb aigua. Si les gotes d'aigua s'escampaven el pacient realment tenia el mal i s'havia de treure l'aire. El procés curatiu de treure l'aire consistia en tallar amb un ganivet les gotes d'oli escampades al plat d'aigua, i a continuació la remeiera sortia al carrer amb el plat i tot resant tirava l'aigua cap al darrera, expulsant el mal de casa. Al cap d'un parell de dies els malats notaven una millora. - Remei contra el Per guarir als nens afectats de s'agafa un grapat d'una planta. Es collien quatre o cinc branques i es deixaven sobre una pedra propera al lloc on s'havien collit. A continuació es collien quatre o cinc branques més i es col·locaven dins un saquet de roba que s'engaxava (normalment amb una agulla) a la roba del nen de tal manera que li fregava la pell. Al cap d'uns quants dies quan s'assecaven tant les herbes del saquet com les deixades sobre la pell, el mal es curava. - Remei contra els còlics dels nounats. Per aliviar els còlics infantils dels nounats es feia servir una planta anomenada (Cuombros), que antigament abundava en les zones rocalloses, normalment prop de les pedreres. Aquesta planta fa una flor semblant a un aglà. Aquesta mena d'aglà es xafava i es col·locava amb una cataplasma prop del melic del nen, aliviant els síntomes. - Guarir l'espatllat Normalment es deia que una persona tenia un 'espatllat' o estava 'espatllada' quan tenia mal de panxa, inapetència o sensació de basques. Per saber si s'estava o no 'espatllat', la nit de Sant Joan s'havien de collir dues canyes, o bé una canya que s'obria per la meitat. El malalt es col·locava les dues canyes en posició perpendicular al cos a l'alçada de la panxa. Un dels extrems havia de tocar la paret. Si s'estava 'Espatllat' es podia veure com aquestes dues canyes s'acostaven per l'extrem que quedava lliure i finalment es creuaven. Aquesta operació es repetia dos o tres dies fins que es tornava a tenir apetit. | 08304-75 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Rosa Marquès Vidal | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Aquest tipus de tradició remeiera va ser aplicada per última vegada per la Sra. Rosa Vidal, la informant (Sra. Rosa Marquès Vidal) nomès ho havia vist aplicar o ho havia sentit explicar. (Cont. Descripció): - Remei contra el mal de collQuan es patia mal de coll es col·locava una 'pegat' o 'cataplasma' d'una herba anomenada rabanissa fins que es curava.- Remei contra el 'feel sobreexit' o inflamació de fetge.Aquest remei va ser explicat per la Sra. Pepita Marquès Guasch de Can Fontanals, a la qual la Sra. Rosa Vidal li havia aplicat de petita. Quan es diagnosticava en una criatura aquest tipus de mal calificat com a 'feel sobreixit', i que devia tractar-se d'algun tipus d'inflamació del fetge, es collia un tipus d'herba amb la cual es feia una infusió diària. Algunes de les fulles o branques d'aquesta herba es deixaven sense arrencar al lloc d'origen. Al pacient se li administrava aquesta infusió durant set dies seguits. Durant aquests set dies el pacient havia d'orinar a sobre del manoll d'herbes que havien quedat al lloc de recollida. Al cap de set dies de veure l'infusió i orinar, les herbes plantades s'havien assecat i el mal havia marxat. | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 73062 | Costum per curar els herniats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-per-curar-els-herniats | Està desapareixent | Segons informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de la casa de Can Fontanals, fins als anys trenta al terme de Vilobí es mantenia -encara que molt malmesa- la tradició de guarir als nens herniats la nit de Sant Joan. Encara que ella personalment no ho va veure en persona, la seva mare i avia explicaven com per procedir a tal fi, la nit de Sant Joan portaven al nen al bosc, i a les dotze de la nit es procedia a obrir un roure amb una falca de ferro, un cop fet aixó, es procedia a pasar el nen d'una banda a l'altra pel mig del forat obert cantant la següent dita: : ' Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí t'el torno. Joan, aquí t'el dono trencat. Pere, aquí te'l torno curat.' A continuació es feia una festa a la familia. La roba de la criatura amb la qual l'havien passat d'un costat a l'altra es deixava dins el forat. A continuació l'arbre es lligava amb una corda, i era condició imprescindible que l'arbre no es morís. En aquest cas la tradició explicava que el nen quedava guarit. | 08304-76 | Vilobí del Penedés | Informació facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73063 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-35 | MACARIO Romà (2003): Cent anys de Cant Coral a vilobí del Penedés. 1903-2003. Ed. Nexus. | La colla de Caramelles de Vilobí manté el costum de cantar cançons de caramelles la festivitat del Diumenge de Pasqua. Aquestes són cantades davant de la plaça de l'església parroquial a la sortida de missa i se segueix cantant per les cases dela població, davant d'algunes de les auls es fa una cantada, rebent a canvi, un obsequi, normalment un refrigeri. A continuació els caramellaires es tralladen per les masies i cases disperses del terme el furgonetes i cotxes. La colla sol portar una alta perxa i al capdemunt una cistella ben guarnida amb flors, flocs de cintes i picarols. Aquesta cistella, un cop feta la cantada, s'acosta a la finestra de la casa amb una ballesta per tal de què hi possin algun pressent. No existeix entre els caramellaires de Vilobí de vestir-se de cap manera especial, malgrat que tots intenten vestir-se amb una camisa o samarreta blanca. Tampoc es té tradició de cap ball que els acompanyi. | 08304-77 | Vilobí del Penedè | El cant de les caramelles té els seus origens en les cançons populars que amb motiu de les festes religioses- Nadal, Pasqua etc- cantava el jovent del poble pels carrers i cases, segurament acompanyant-se del so de flabiolers. Al terme de Vilobí, l'existència de caramellaires es troba estretament lligada als cors eclesiàstics que cantaven als oficis religiosos del diumenge, ja documentats a principis del selge XX, i als grups de Cant Coral, que a partir de l'any 1903 s'organitzaren entorn a la societat coral 'L'Agrícola' . A mitjans del segle XX, durant el temps de la República, es tenen testimoniades tres colles de carameillaires, que mantenien entre elles una gran rivalitat i competitivitat: la de Cal Valentí, la de Cal Donato, i la de la cooperativa de Bellver. Aquestes mateixes colles s'agrupaven per a altres actes festius com la festivitat de Sant Antoni Abat, quan cada colla organitzava una carrossa. La colla de Cal Valentí s'acostumava a identificar amb la gent de Vilobí d'ideologia dretana. La de Cal Donato amb gent de Vilobí d'ideologia esquerrana; i la de la Cooperativa agrupava la gent de Bellver. Com era costum en aquells temps només hi cantaven els homes. Passada la Guerra Civil, el grup de Caramelles es tornà a organitzar a l'empar de la Societat Cultural Recreativa. . A partir del 1993 el Cor de Caramelles de Vilobí s'anà escindint de la Societat . Actualment el Cor de Caramelles de Vilobí s'integra dins de la Federació de Cors de Clavé. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | A l'Ajuntament de Vilobí del Penedès es conserva una petita caixa de cabdals amb dos claus, segurament de principis del segle XX, que pertany al grup de caramelles. | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||
| 73064 | Dites populars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars | No totes són conegudes | Salvador Llorac al seu llibre: Vilobí del Penedés. Passat i present (1991) va recollir alguna de les dites populars conegudes al terme de Vilobí. Són les que a continuació es detallen: -Vilobí, terra de bon pa i bon vi. -Vilobí, bona terra i bon vi. -Sant Roc passat, temps canviat. -Per gent franca, a Vilafranca. Per molt de luxe, Vilobí. Per drapaires, a Sant Pere. Per misèria, Sant Quintí. -Els de Vilobí i els de Font-Rubí, poques coses se solen dir. -Per Sant Roc, prepara el trepitjador i la bóta de most. -A Vilobí, bones dones i millor vi. -Sant Martí molt a prop de Vilobí, però no el volem com a padrí. -Quan a Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia. -Pel mes d'agost, després de Sant Roc, cada dia el gos. -Benaurat Sant Roc, guardeu-nos de la pesta i del foc. -Sant Roc, a Vilobí, va gaudir. -A Bellver, cant d'esparver, a Vilobí, de cotoliu, i a Vallformosa, d'alosa. -A Vallformosa, gent escampada i recelosa -Abans Vallformosa de Sant Martí, i ara de Vilobí -Si la Quaresma sol ser ventosa, la collita serà abundosa. Vallformosa. -Pluja de Sant Roc d'agost, el cistell ple de bolets. -Dia de pluja, a casa murga. -quan bufa el llebeig, no sortir a rentar el safareig. -Any de sequera, any de fredor -Pluja d'agost, vi a dojo i bon most. -Si plou per Sant Llorenç, la collita se salva a temps. LLORAC (1991:165-166) A més a més d'aquestes dites, la Sra. Pepita Marquès va recordar alguns refranys més relacionats amb la meteorologia: -Si plou el dia de Sant Pere Regalat (13 de maig), plu un més seguit. -Si la candelera riu el fred és viu. Si la candelera plora el fred és fora. -Per Nadal s'allarga un pas de pardal. Per Sant Esteve s'allarga un pas de llebre -Per Sant Vicenç el sol ja corre pels torrents | 08304-78 | Vilobí del Penedés | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73065 | Festa del vot per Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-vot-per-sant-roc | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Festivitat recuperada | Celebrada el segon diumenge abans de Pasqua. Segons informació oral procedent de la Sra. Pepita Marquès, aquesta celebració es reduïa a una missa oferta en devoció del Sant. Actualment la festivitat s'ha recuperat i consisteix en una missa oficial i un vermut popular. | 08304-79 | Vilobí del Penedés | Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:164) aquesta festivitat es celebra almensy des del segle XVII. Els seus orígens els relaciona amb la tradició que relaciona el poble de Vilobí amb Sant Roc. La tradició oral, relaciona els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||
| 73066 | Ball de Sant Roc i el gos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-sant-roc-i-el-gos | LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. NONELL BRU S. (1984) Màrtirs del Penedès. Barcelona SADURNÍ I VALLÈS P. (1982) Retalls de folklore penedesenc. Museu de Vilafranca. | Desaparegut | El ball de Sant Roc i el gos era representat tradicionalment el dimecres abans de Setmana Santa. Segons Salvador Llorac (LLORAC, 1991:167) aquest ball era representat davant de la plaça de l'antiga església de Vallformosa. Aquest indret no s'ha pogut confirmar a través de la informació oral procedent dels informadors entrevistats, que ho recordaven segons uns a la plaça major i altres davant de l'actual parròquia de Santa Maria de Vallformosa. La interpretació del ball era la següent: El protagonista anava vestit de pelegrí amb un bordó i esclavina i duia un barret amb una petxina, i a la mà un bastó amb una carbassa penjada. Portava un camal dels pantalons arremangat, amb la cama nua, a la qual hi havia simulades unes nafres. El gos que l'acompanyava llepava les nafres (que normalment eren de sucre). Sortia un diable que intentava temptar en tota classe d'insinuacions a Sant Roc, el qual dansava frenèticament entorn del sant, fent tot tipus de gestos grotescos, però ell s'afanyava de voler gaudir els empestats i de demanar el bé per a tothom. Durant el curs de l'acte es feien diversos simulacres de miracles, els quals els parroquians congregats seguien amb molt d'entusiasme. Finalment l'actor que representava el Sant i el gos entraven a l'església i el personatge es posava a pregar davant la capella dedicada a Sant roc amb el gos al seu costat. Es diu que era l'únic dia de l'any que es permetia l'entrada d'un animal al temple. | 08304-80 | Vilobí del Penedés | No es pot precisar amb exactitud la data d'origen d'aquesta representació teatral ballada, que arrencaria potser la tradició pre-tridentina de representacions teatrals: misteris, passions etc.. a dins i al voltant de l'església, durant diverses dates senyalades del calendari litúrgic. Si que podem documentar millor, a través de la tradició oral, els orígens de la devoció a Sant Roc al terme de Vilobí, relacionada amb les grans epidèmies de pesta de finals de l'Edat Mitjana. Sant Roc era un personatge de vida llegendària originari de Montpeller (Provença), que va viure entorn al 1295-1327. Procedent d'una família de comerciants adinerats, va optar per renunciar als privilegis materials de la seva herència familiar i anar en peregrinació a Roma vivint de caritat en plena pobresa. Acompanyat sempre d'un gos fidel, la tradició el relaciona guarint malalts de pesta al llarg del camí, fins que ell mateix es va contagiar. Davant d'aquesta situació era el gos qui sempre s'ocupava de proporcionar-li menjar i llepar-li les nafres. El seu culte s'extengué per Europa durant el segle XV com a patró protector de les epidèmies mortíferes. A Barcelona es venerava des de la pesta de 1587, i a altres indrets de la Península Ibérica des de les mateixes dates, sent el dia oficial de la seva veneració el 16 d'agost. L'advocació a Vilobí prové del temps de la Guerra dels Segadors i de la pesta que s'extengué per aquelles dates (entre el 1649 i 1653), que va ser terrible i va causar una gran mortaldat. Segons la llegenda, a Vilobí i al lloc de Vallformosa, tot hi havent-hi forasters no va morir ningú, la qual cosa es va interpretar com una intersecció protectora del Sant, que des d'aleshores és venerat al poble com a Sant Patró. És també degut a aquest motiu que els administradors del ball havien de ser sempre forasters. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | ||||||||||||
| 73067 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-3 | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XVIII | El fet de romandre deshabitada, accelera de forma agravant la seva degradació. | Edifici de planta quadrangular cobert a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Construït en parament irregular, amb les cantonades i obertures reforçades amb carreus ben treballats. L'edifici es troba arrebossat en ciment sense pintar, i resulta impossible apreciar els reforços de les cantonades, ni els carreus i dovelles de finestres i portes. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. L'edifici s'ha aixecat directament sobre la roca que aflora en algunes parts com la façana principal i part de l'espai que la precedeix. La casa es troba construïda aprofitant el pendent de la muntanya (Bosc i turó de Cal Baró) , la qual cosa fa que s'hagi hagut d'aterrassar la superfície, construint un marge atalussat reforçat amb contraforts exteriors just al davant de la façana principal, que fa les funcions de mur protector creant un pati interior davant de la casa, i alhora permet adequar el terreny amb una rampa per facilitat l'accés a la casa. | 08304-81 | Bosc de Can Carbó | A la façana nord es conserva una llosa amb la data de 1703. Aquesta data podria ser considerada com a data originària de la masia. Malgrat tot, la primera referència documental apareix l'any 1729 a la relació del delme que les cases de Vilobí pagaven a la Pia Almoina. La casa apareix anomenada com a Casa Baró de la Guixera. Sense dubte la proximitat als jaciments i la possible explotació que d'aquestes es feia, fa que des dels seus orígens quedi relacionada (LLORAC,1990: 53) . Segurament a finals del segle XIX la casa queda lligada a la del mas Carbó, de tal manera que les dues finques van ser unificades.El mas Baró va quedar convertit en una masoveria del mas Carbó. Aquest fet va fer que la casa s'anés degradant cada vegada més. És molt possible que la casa que actualment es conserva sigui la casa originària de can Baró, i per les característiques arquitectòniques visibles és possible que no hagi patit gaires reformes estructurals. Durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX, la casa es va convertir en residència dels parcers que cultivaven les finques de Can Carbó i Can Baró, per tant, la distribució interna es va modificar tendint a afegir envans a fi d'augmentar les habitacions i separacions internes. A mitjans dels anys setanta va ser abandonada. A principis dels anys noranta va ser adquirida juntament amb la finca de Can Carbó pels actuals propietaris de Vinyedos del Penedés. Malgrat tot la casa resta abandonada. | 41.3819400,1.6538700 | 387443 | 4582032 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73067-foto-08304-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73067-foto-08304-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73067-foto-08304-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Cont. Descripció): D'aquesta forma la porta d'accés a l'edifici es troba en aquest mur davanter de la casa. Es tracta d'una porta arquitrabada coberta amb un teuladet fet amb grans teules a doble vessant i que es troba oberta al cantó de llevant d'aquest mur davanter. La porta d'ona accés a una rampa que ascendeix fins a la porta principal de l'edifici. Aquest mur de tancament també crea un espai just davant de la façana principal que en altres èpoques es suposa devia estar aplanat i ben cuidat en forma de pati o terrassa interior. Actualment gran part de la terra ha marxat deixant un espai irregular ple de runes. Destaca la presència de dos grans contraforts a l'exterior que el consoliden. La construcció, a l'igual que la casa és feta amb parament irregular i arrebossada posteriorment amb ciment. La façana principal de l'edifici es troba orientada a migdia i s'obre amb un gran portal adovellat de mig punt, que resulta impossible apreciar degut a l'arrebossat que el cobreix. L'interior del portal ha estat omplert amb una porta de vidre enreixada que ha estat col·locada recentment. Dues finestres quadrangulars,una per banda, completen les obertures de la planta baixa. Al primer pis s'obren tres finestres també quadrangulars sense cap mena de decoració arquitectònica. De la façana principal destaca l'asimetria espacial, fruit segurament de posteriors reformes arquitectòniques, d'aquesta manera sembla que en un moment de reformes es va afegir un cos rectangular que es va al llarg de la façana de llevant de la casa i seguint la mateixa línia de la façana principal. Aquest cos és una mica més baix que la resta de l'edifici, la qual cosa va obligar a trencar la inclinació de la teulada i a fer un esglaó per poder continuar la teulada una mica més a baix. Aquesta característica fa que es tingui la impressió de què la façana no es del tot perpendicular al carener i es més gran d'una banda que de l'altra. Aquest cos afegit a la façana de llevant ha estat pintat a la seva façana exterior de llevant en color blanc. La façana de ponent es troba molt malmesa, amb l'arrebossat caigut. Destaca la manca d'obertures a la planta baixa, que segurament va ser tapiades, i l'existència de tres finestres molt irregulars al primer pis. La construcció d'una xemeneia en una de les habitacions va fer que es foradés la façana i restin mostres d'un possible tub que ascendia fent les funcions de tir. A la cantonada N-O s'han adossat alguns coberts que avui dia es troben molt malmesos i en ruïnes. Interiorment, malgrat haver patit moltes reformes i la construcció de molts envans que han subdividit l'espai original, la casa conserva alguns elements arquitectònics originals d'interès. És el cas del sostre de la planta baixa, decorat amb plaques de guix col·locades entre l'embigat original del pis que també ha estat enguixat. Aquestes plaques han estat decorades amb motius vegetals i figurats molt diversos. També destaca l'existència d'una porta de separació entre el rebedor i una de les habitacions a la planta baixa que ha estat decorada amb un arc conopial fet amb guix i rematat a la part superior amb un modilló de forma trapezoidal de gran tamany. Hi cap la possibilitat de que just al davant s'escaigués una altra porta de similars característiques que ara ja no es conservi degut al canvi de la distribució interna. L'ascensió de la planta baixa al primer pis es realitza a través d'una escala que resulta quasi bé de cargol i que s'adossa a la paret. Al primer pis, destaca l'existència d'un gerrer obert en una de les parets de la sala principal i que es troba coronat també per un arc de tipus conopial excavat dins el mur de la paret. Tot el conjunt s'ha arrebossat en guix. | 98|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||
| 73068 | Cal Musons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-musons | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XIX | Algunes parts molt degradades | Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Construïda en parament irregular i arrebossada en ciment pintat de color blanc, actualment en mal estat. Consta de planta baixa i primer pis. Antigament la casa es trobava orientada a llevant, on tenia la façana principal. Aquesta façana donava a una petita placeta pública, que avui dia es troba tancada i convertida en un pati interior de cases. Degut a aquest motiu, la façana principal de la casa actualment es troba orientada a ponent. És a dir, s'accedeix a través del que era l'antic pati del darrera de la casa. Es tracta d'un espai envoltat per un mur perimetral que el tanca creant un pati de terra de grans proporcions, entorn al qual s'han afegit diversos coberts i planta baixa i planta baixa i primer pis, destinats a feines agrícoles i a coberts per maquinària i magatzems. L'accés es realitza a través d'un portal tancat amb una porta de fusta de dues fulles i cobert per un petit teuladet. L'actual façana principal es troba sense arrebossar i s'obre amb una porta rectangular arquitrabada de grans proporcions, a la qual s'accedeix després d'un seguit de graons. Al primer pis s'obren quatre finestres rectangulars. Interiorment la casa no ha patit reformes ,almenys des de principis del segle XX, conservant l'aspecte original d'una casa de finals del segle XIX i principis del segle XX. El paviment és fet en rajola cuita disposada a trencajunt, i es conserva l'embigat original de la casa. Fins fa pocs anys encara es conserva un antic foc de rotllo a la cuina. Encara es fa servir la comuna, no disposant de WC. | 08304-82 | Barri de Bellver, carrer Noguer, nº 3(08735 Vilobí del Penedès) | Els orígens de la casa de Cal Musons es poden trobar segurament als segles XVII i XVIII. Es tracta d'una casa que ja va néixer com a casa urbana ubicada al nucli urbà del Barri de Bellver, i destinada a fins agrícoles. Segons informació oral facilitada pel Sr. Josep Musons, actual resident de la casa, aquesta era coneguda fins a mitjans del segle XIX com a Cal Temporal. En aquest període la casa ja era habitada per masovers, ja que els amos eren residents a Vilanova i la Geltrú. En aquests anys va ser venuda al Srs. Bruguera, passant els antics propietaris a viure en l'actual casa de Cal Temporal. LA casa va passar a ser anomenada Cal Bruguera, malgrat que no sabem si els originals propietaris van residir mai a la casa o no. Des de principis del segle XX hi resideix la família Musons com a masovers, sent el primer de tots l'avi de l'actual sr. Josep Musons. Actualment la casa continua sent propietat dels srs. Bruguera i el Sr. Josep Musons continua sent el masover. Malgrat tot, la casa ha perdut l'antic gentilici dels propietaris, i es coneguda per tothom com Cal Musons. Per l'estat d'abandonament de la casa, és molt possible que sigui cert que no s'han fet reformes des de principis del segle XX. Almenys l'actual masover no en recorda cap ni té la informació que des del temps del seu avi se'n hagin fet. No s'ha pogut accedir personalment per comprovar amb quins elements arquitectònics antics es compta, però sabem que l'antiga façana principal va caure fa uns anys i es troba derruïda. | 41.3940300,1.6560400 | 387645 | 4583371 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73068-foto-08304-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73068-foto-08304-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Caldria comprovar si la casa conserva o no elements arquitectònics antics. Malgrat tot, el seu valor com a patrimoni cultural, prové més de la seva antiguitat històrica i de ser un exemple de casa del segle XIX que no ha patit modificacions, que de la seva categoria arquitectònica. Es conserven alguns estris relacionats amb feines agrícoles i el cultiu de la vinya:-tres botes de 1.200 litres cadascuna molt malmeses-1 premsa de vi-3 cups gransTotes les eines agrícoles antigues van ser venudes.La casa no conserva ni fotografies ni documentació antiga | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||
| 73069 | Cal Genet del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genet-del-rei | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | s.XX | Edifici de planta quadrangular, que sembla estar format per la unió de dos cossos rectangulars adossats, construïts segurament en èpoques diferents. El més antic sembla ser el disposat a migdia. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta plana amb funcions de terrat. Aquest terrat es troba protegit per una barana que l'envolta perimetralment. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal es troba orientada a migdia, i s'obre a la planta baixa amb un portal principal d'accés format per un arc rebaixat fet amb formigó. Com a element decoratiu, aquest portal es troba emmarcat per un seguit de tres petites faixes que es prologuen fins a mitja alçada dels muntants. L'acompanyen dues finestres rectangulars- una a cada banda-. Ambdues finestres es troben coronades per un ressortit també fet en formigó que finalitza a ambduos costats de la finestra de forma esgraonada. Aquest ressorit es troba coronat a la part superior per un conjunt de tres petites faixes similars a la de la porta principal. Una faixa contínua formada per petites impostes travessa la façana i marca la separació entre la planta baixa i el primer pis. El primer pis, s'obre amb un balcó al centre, ubicat sobre la porta principal, i dues finestres rectangulars a banda i banda. Ambdues finestres es recolzen sobre un empit esgraonat. La decoració dels balcons i finestres es realitza amb una llinda superior de gran amplada rematada per tres petites faixes. Aquesta llinda es recolza de forma simulada sobre dos brancals laterals, que s'han estriat imitant una columna. Sobre el primer pis es situa una motllura ressaltada ubicada sota la cornisa. Sobre teulada, una barana treballada amb brèndoles intercalades protegeix el terrat. El segon cos es troba adossat a cerç. Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta inclinada sense cap element decoratiu, que sembla haver estat plantejat com una ampliació de la casa. A diferència de l'anterior, aquest cos s'eleva un pis més a modus de golfes oferint una sortida al terrat de l'altre cos. | 08304-83 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès. carrer dels Talls, nº 5 (08735 Vilobí del Penedès) | L'edifici sembla haver estat construït en dos moments diferents. Un primer moment en el qual es construeix el cos orientat a migdia, i que podria haver estat cap als anys 1900 i 1910, i un segon moment, possiblement cap als vint en el qual s'adossa un altre cos orientat al nord, que suposa una ampliació del segon. Els elements decoratius són molt similars als d'altres edificis veïns del nucli de Vilobí com Ca la Quitèria o Ca l'Olivella. En una fotografia localitzada a l'Arxiu Històric comarcal de Vilafranca , que pot datar-se entorn 1920-1930, pot observar-se ja aquesta casa construïda tal i com es actualment. | 41.3880100,1.6614100 | 388084 | 4582696 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73069-foto-08304-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||
| 73070 | Nucli antic de Vilobí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-vilobi | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | El nucli municipal de Vilobí del Penedès es troba ubicat sobre el turó que ocupa el bell mig del terme municipal de Vilobí, a l'esquerra de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, damunt de la mateixa veta de mineral de les guixeres. El nucli antic ocupa la part superior del turó, al voltant de la casa anomenada el Castell o Cal Teixidor, als peus de la qual es va desenvolupar la traça de carrers que conformen el nucli històric. Malgrat que és aquest possible castell històric l'edifici que ocupa el punt més alt del turó, la xarxa urbana s'organitza entorn a una plaça (Plaça de la Vila), que ocupa una superfície planera a la part superior del turó, als peus de l'antic castell. En base a aquest epicentre, la disposició urbanística ha anat creixent de forma radial, adaptant-se sempre a la topografia accidentada del terreny. El nucli antic del poble compta per tant amb la Plaça de Major i els carrers Diputació, Major, Migdia i la petita Plaça del Jardí i el carrer del Jardí. Aquest nucli primitiu originari, degué mantenir-se des de els seus inicis al segle XII fins almenys el segle XVIII. Cal pensar que el creixement de la població implicà també l'eixample del nucli urbà, que s'extengué en direcció al N-E, cap als carrers dels Talls, de l'escapada, de les Figueretes, de la Fasina, Montserrat etc.. ocupant el pendent del turó segons la topografia originària. Arquitectònicament, en el grup d'edificis que conforma el nucli antic predomina la casa entre mitjeres, formada per planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes es troben ben arranjades i no s'observa cap bloc de pisos de gaire alçada. Predominen les façanes arrebossades i pintades en colors blancs i clars, barrejant-se amb alguna casa de més moderna factura feta en obra vista. Destaquen al nucli antic les cases de Cal Teixidor, important per la seva importància històrica i per tractar-se possiblement de l'antic castell de Vilobí, malgrat que exteriorment manca d'elements arquitectònics singulars. També destaquen les cases de Cal Fontanal, Ca la Quitèria de la Plaça Major, l'Antiga casa Consistorial i Ca l'Olivella del carrer Diputació. Als voltants d'aquest nucli original, i fruit del creixement urbanístic de principis del segle XX, destaquen edificis com Cal Genet del Rei, Cal Cana, el magatzem de les Guixeres, i Ca la Quitèria. Totes elles destaquen per elements decoratius com coronaments de balustrada, faixes entre pisos, o elements decoratius d'obra i ceràmica. També algunes cases pairals antigues, que producte del creixement urbanístic, han quedat quasi bé englobades dins la xarxa urbana, com és el cas de la Casa Olivella. La construcció de la nova església parroquial l'any 1933 al peu del turó de Vilobí, va impulsar el creixement urbanístic al peu de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí, amb l'anomenada Plaça de Lluís Panyella. Aquest conjunt eclesiàstic i el nou Ajuntament són els edificis més destacats. | 08304-84 | Nucli urbà de Vilobí del Penedès (08735 Vilobí del Penedès) | L'origen del nucli antic de Vilobí es remunta amb seguretat al segle XII i es troba assentat damunt de possibles restes anteriors (ibèriques o romanes). Malgrat que segurament als inicis del poblament medieval el tipus d'hàbitat predominant devia ser eminentment dispers, distribuït en masos que es devien repartir les terres de conreu del terme, l'existència d'una fortalesa, ja documentada el 1322 (LLORAC,1991:87) degué afavorir la concentració de cases al seu voltant, aprofitant la seguretat que el castell oferia. Tanmateix, resulta difícil esbrinar la grandària d'aquest nucli, ni el nombre de cases que el formaven (segurament unes poques al voltant), ja que no queden mai especificades, només a través de les sèries documentals de censos i pagaments on apareixen anomenades cases o famílies, podem deduir que totes aquelles que no són considerades masos, devien pertanyer al nucli urbà. Així l'any 1680, en el compte del delme recollit com a pagament a la Pia Almoina, es pot fer el recompte d'un total de vint-i-nou cases que no poden ser identificades com a masos. D'aquestes vint-i-nou hauríem de descomptar algunes pertanyents al nucli de Bellver, que sempre ha estat una mica més petit. Cal pensar doncs, en un grup aproximat d'unes divuit o vint cases pertanyents al nucli de Vilobí. A mesura que el castell de Vilobí anà perdent importància estratègica i passà a convertir-se en una altra casa més, l'organització urbanística devia deixar de banda aquest edifici com a punt de referència, i el conjunt de cases devia anar organitzant-se entorn a una plaça –La Plaça Major- con a centre de la vida social del nucli. A mida que el nombre de cases augmentava, anirien creixent alguns carrers que tindrien com a punt de partença la mateixa plaça. Aquesta estructura segurament degué mantenir-se fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX, amb l'augment de població i segurament de riquesa, degut a l'explotació intensiva de la vinya i les guixeres, el nucli de Vilobí s'eixamplà, segurament en direcció al carrer dels Talls. En el tram d'aquesta via podem localitzar tres cases –incloses dins l'inventari- com són: Ca la Quitèria, Cal Cana i Cal Genet del Rei, que compten amb característiques similars, i que poden ser catalogades com a cases residencials a les afores, construïdes entorn als anys 1920 i 1930. Entorn a aquesta època també, es devien millorar bona part de les cases del nucli antic, de la qual cosa resulten cases amb façanes com Can Fontanal o Ca la Quitèria del carrer Major. També en aquesta època devien aparèixer barris propers al nucli com el de les Guixeres de Dalt i el de les Guixeres de Baix, possiblement amb cases poblades per gent molt vinculada al treball a les guixeres. La construcció de la nova parròquia de Vallformosa al pla ubicat sota el turó de Vilobí degué contribuir a potenciar el poblament del turó en direcció a aquesta banda. Malgrat tot, no ha estat fins a finals del segle XX, entre 1980 i 2000, en que el nucli urbanístic no ha patit un desenvolupament realment expansiu. La proximitat a la vila de Vilafranca del Penedès, la facilitat de transports i el més baix preu del sòl, ha explosionat el creixement urbanístic adjacent al nucli antic, i que s'exten per la vessant del turó de Vilobí en direcció a la parròquia de Vallformosa i en direcció a la carretera de Vilafranca, fent créixer considerablement el primitiu nucli habitat sobre el turó. La disposició d'aquest nou eixample es fa a base de carrers amples i estructurats quadrangularment sempre condicionats per la topografia del terreny. | 41.3890300,1.6616500 | 388106 | 4582809 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73070-foto-08304-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||
| 73071 | Nucli antic de Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-de-bellver | AA.DD. (1986) L'alt Penedés. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura pp.248-251. CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE CATALUNYA. (1990).Vilobí del Penedés. Generalitat de Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Vilobí del Penedés. Tom 15. p.533. IGLÉSIES I FORT J. (1988) Estudi de les xifres de població de l'Alt Penedès en el curs de sis segles (1358-1975). Institu d'Estudis Penedesencs. Vilafranca LLORAC I SANTÍS S. (1991) Vilobí del Penedés. Passat i present. Ajuntament de Vilobí del Penedés. PLA DE CATALOGACIÓ I INTERPRETACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L'ALT FOIX. (2002) Vilobí del Penedés. Transversal Produccions Culturals. RIUS MORGADES J. (1987) La Comarca de l'Alt-Penedès. Vilafranca | XVII-XXI | Nucli habitat situat al turó ubicat al Nord de Vilobí. El forma un llarg carrer anomenat el Pujolet, la plaça de la Cooperativa, la plaça de la capella, el carrer nou, el carrer Sant Pere, carrer del Carme, Carrer Nogué i carrer Can Picolis. La seva estructura rural és molt més pronunciada que la de Vilobí. El nucli antic es limita a la part superior del turó. Allà es conserven restes i elements d'arquitectura bastant interessants, que contribueixen a configurar la imatge característica del barri. Destaquen: Cal Romeu, Cal Viela, Cal Temporal, La Cooperativa de Bellver, Cal Musons, Cal Miret, La Capella de Sant Pere. L'organització urbanística es regula a través d'un seguit de carrers que uneixen les dues places, la de l'Església i la de la Cooperativa adaptant-se a la topografia del terreny, però sense massa ordre. Aquest nucli ha tingut un creixement desaforat durant les últimes dues dècades al llarg de la falda i peu del turó en direcció al N-E i a la carrertera de Vilafranca a Guardiola de Font-Rubí. Arquitectònicament les cases del nucli urbà han conservat en bona part l'aire rural del barri. Predomina la casa rural aïllada o adossada de planta baixa, primer pis, segon pis i golfes. Les façanes són austeres i sense decoracions excepcionals. Excepcionalment trobem algunes cases com Cal Temporal amb la façana profusament decorada amb elements propis del segle XIX. | 08304-85 | Barri de Bellver | Els orígens històrics del nucli habitat de Bellver es remunten amb seguretat a l'Edat Mitjana. Malgrat que cal suposar que als inicis del poblament medieval del terme, el tipus d'hàbitat devia ser predominantment dispers, no es pot negar la tendència a la concentració d'hàbitat sobre dos dels turons veïns de Vilobí i Bellver. Salvador Llorac argumenta el topònim Bellver com a procedent del llatí 'pulcro videre' o 'bellum videre', és a dir, lloc de bona vista o bella vista (LLORAC, 1991:117-118). Si bé quan parlavem del nucli urbà de Vilobí es justificava la concentració d'aquell turó tenint com a punt de referència l'existència d'una fortalesa o castell que oferiria protecció; en el cas de Bellver cal pensar que en principi, en aquest turó tan sols devia existir una major concentració de masos i cases que a la resta del terme, aprofitant l'elevació del terreny. Com a cases històriques coneixem l'existència de la casa de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó, i la de Cal Romeu. L'any 1729, a la relació del delme pagat a la Pia Almoina, comptem a més a més amb les cases de Jaume Rafeques de Bellver, la casa puiona de Bellver i la casa Claramunt de Bellver. Aquest grup de cases, devien agruparse entorn a la de Cal Miret, que ocupava la part superior del turó. Aquesta situació degué mantenir-se fins a finals del segle XIX, en què segurament degut a l'explotació intensiva de la vinya, i a l'explotació industrial de les guixeres, la població augmentà considerablement, convertint-se en un nucli semi-urbà. El nucli anà creixent en direcció a llevant, arrivant a l'actual Plaça de la Cooperativa. Aquest edifici, juntament amb el seguit de cases que composen el carrer cooperativa, es construïren durant la dècada de 1920. Malgrat tot, no va ser fins a la dècada dels anys vuitanta quan el nucli creixé considerablement en direcció a la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-rubí. La proximitat a la vila de Vilafranca, la facilitat de transports, així com el preu més barat del sòl, han fet del turó del barri de Bellver un lloc adient pel creixement urbanístic. | 41.3942500,1.6572400 | 387746 | 4583394 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73071-foto-08304-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||
| 73072 | Pou de Cal Musons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-musons | XVIII-XIX | Caldria fer un esforç de conservació, ja que es tracta de l'únic pou de pedra conservat al terme. | Antic pou ubicat al costat de la casa anomenada de Cal Mussons, dins el nucli urbà del barri de Bellver. Es tracta d'una estructura construïda en pedra, consistent en un un espai circular excavat verticalment al terra, d'uns 150 cm de diàmetre, recobert exteriorment per un mur de paredat irregular fet amb carreus de pedra units amb morter. del qual s'extreia aigua manualment per l'abastament quotidià. A la superfície l'estructura del pou consisteix en una prolongació de la part inferior, resultant un mur circular de pedra i morter que envolta la boca del pou, fins una alçada variable. El gruix d'aquesta paret és de 20 cm, sent l'alçada molt variable, ja que el pou es troba construït aprofitant el pendent d'el turó de Bellver, i d'altra banda, alguns trams han caigut, resultant imposible esbrinar fins a quina alçada pujava originalment. L'alçada màxima conservada és de 60 cm. L'excavació de pous es feia inicialment amb una perpalina lligada a una corda, que passava per la politja de la càbria i es deixava caure des de certa altura. De tant en tant baixava un pouer a retallar amb el picot, i després amb el xapo anava carregant les runes al cabàs per extreure-les. | 08304-86 | Barri de Bellver, davant de Cal Musons. Carrer Noguer, nº3 (08735 Vilobí del Penedès) | Es tracta amb seguretat d'un dels pous més antics del terme, podent ubicar-lo cronològicament als segles XVIII o XIX. Cal pensar que aquest pou pertanyia als propietaris de la casa del Cal Musons, sent un pou d'ús privat. Va ser utilitzat fins la dècada de 1950, quan va ser abandonat, degradant-se i caient ràpidament. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08304/73072-foto-08304-86-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||
| 73074 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-3 | Desapareguda | La festivitat de Sant Cristòfol, celebrada el dia 10 de juliol, es trobava profundament arrelada en el calendari festiu del terme de Vilobí del Penedés. L'objectiu de la festa, religiosa i lúdica, era la benedicció dels carruatges i vehicles de tot el terme. La significació d'aquesta festa estava estretament relacionada amb el treball de les guixeres, ja que aquesta feina implicava un important volum de transport i tragí del guix i de fogots (troncs) que s'utilitzaven als forns. Fins els anys 1920-1930, el que es beneïa era bàsicament els carruatges utilitzats en questes tasques, a partir d'aquestes dates, el transport del guix es realitzava bàsicament en camions, que eren beneïts. La festa de caire religiós començava amb una missa que es realitzava a l'església de Santa Maria de Vallformosa. La juventut del terme pujava als camions que eren guarnits per l'ocasió, i acabada la missa el mossèn procedia a la benedicció. Un cop acabada aquesta els camions, amb la gent a sobre, es dirigien fins al nucli de Vilobí, on es continuava la festa a Cal Donato, que era el bar de la població, ubicat a la Plaça Major. A la tarda es procedia amb un ball popular. | 08304-88 | Vilobí del Penedés | Les informacions orals recollides sobre la festa de Sant Antoni es remunten a principis del segle XX, quan es procedia a la benedicció dels carruatges que es dedicaven al tragí de fogots (troncs) i guix. L'estructura i aspectes de la festa no va variar al llarg dels anys, només ho va fer el mitjà de transport, que a partir dels anys trenta els antics carruatges van anar sent substituïts poc a poc per vehicles motoritzats i sobretot camions. Actualment aquesta festa es troba en desús. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La informació oral ha estat facilitada per la Sra. Rosa Romeu, Pepita Marquès (de Can Fontanals) i Josep Musons (de cal Musons)Al Museu de Geologia de Vilobí es conserva una fotografia testimoni d'aquesta festivitat:-Obrers amb camió el dia de la benedicció de Sant Cristòfol (1950-1960) | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 | |||||||||||||
| 73076 | Escallotada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escallotada | Desapareguda | Aquest costum tenia lloc a Vilobí i a Bellver. Segons informació oral de la Sra. Pepita Marquès i Rosa Grau Romeu, quan algú es casava, els joves del poble acostumaven a apareixer sota la finestra de la casa dels nuvis a la nit i a fer soroll sense parar fins que els convidaven a berenar a la casa. En cas de què els nuvis no accedissin la reunió es repetia cada nit fins que ho aconseguien. . El nom d'escallotada prové de 'Escallot' encara que es feia soroll amb qualsevol objecte | 08304-90 | Vilobí del Penedés | Informació oral facilitada per la Sra. Pepita Marquès de Can Fontanals i Rosa Grau Romeu. | 41.3901200,1.6635800 | 388269 | 4582927 | 08304 | Vilobí del Penedès | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-12-25 03:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 194,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc