Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
73668 Castell de Voltrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-voltrera <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de <em>Els castells catalans</em>, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> X-XVIII Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) <p>Les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat, encimbellat en un turó, al bell mig de la urbanització de Can Vilalba. S'aprecien restes de murs, encara notables, al costat de la capella romànica de Sant Pere (s. XI), també en ruïnes. Aquesta capella es devia edificar per necessitats de culte de les persones que vivien dins del recinte del castell i que estaven sota les ordres del senyor de Voltrera.</p> <p>Les estructures pertanyents al castell han estat molt modificades i reconstruïdes en època moderna, quan n'eren els senyors els Despalau i Amat, els quals construïren a sobre del castell medieval una 'domus' de murs de tàpia. La resta de murs, que conformen una planta aproximadament triangular, delimiten diverses estances, molt enrunades, fetes amb blocs de pedra i morter de calç. Sobre els turons que envolten l'antiga Vilalba donà lloc a un territori feudal amb el nom de quadra de Vilalba, i posteriorment passà a la baronia de Castellvell.</p> <p>Actualment, el castell ha estat consolidat i s'ha obert al públic com a un espai de gaudi i d'apropament al patrimoni i la cultura local, amb el castell com a monument visitable incorporat a una ruta musealitzada.</p> 08001-16 S'hi pot accedit a través d’un petit tram de camí sense asfaltar que parteix del carrer de Madrid. <p>Després de la invasió àrab al segle VIII, quan les tropes carolíngies reconquereixen Barcelona als sarraïns l'any 801, s'estableix la frontera al curs inferior del riu Llobregat i moltes viles de la dreta són abandonades. Cap a finals del segle IX, queden definitivament conquerits pel comte Guifré els principals llocs i castells de la riba dreta del riu, organitzant-se aquí una marca fortificada formada pels castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, situats en els camins principals que porten a Barcelona.</p> <p>Abrera, amb el castell de Voltrera, va passar a pertànyer a la baronia de Castellví de Rosanes, qu<span><span><span><span><span lang='CA'><span>e posseïa la formidable fortalesa de Castellví, que barrava el pas cap a Barcelona al congost de Martorell, i també el Castell de Castellbisbal de manera que amb unes soles mans es protegien les zones del sud i del nord del camí del Llobregat.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els senyors de Castellví estaven directament emparentats amb els comtes de Barcelona i és molt probable que els Castellví haguessin col·laborat des dels orígens amb els comtes barcelonins en la conquesta i consolidació del domini del Llobregat. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Els castells de Voltrera i Castellbisbal, al nord i al sud del congost de Martorell, segurament devien ser bastits en una època molt antiga, quan la possessió de les terres de la dreta del Llobregat encara era fluctuant o molt poc afermada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El terme del Castell de Voltrera s’estenia per la banda dreta i esquerra del riu i la seva parròquia, la de Sant Pere d’Abrera, estava situada a la banda dreta. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El terme de Voltrera es documenta des del 996, però el castell no és esmentat fins el 1027. Llavors n'era senyor Ramon Guillem de Voltrera, que el posseïa com a feu del seu germà, el senyor de Castellví. A partir d'aquest any, almenys, el castell de Voltrera serà destinat a cada generació al cabaler dels Castellví, retornant sempre a cada generació al llinatge troncal, per tal de ser novament assignat al fadristern.</p> <p>En temps de Ramon de Voltrera, feudatari dels Castellví a Voltrera des del 1196 fins al 1252, es trenca la tradició segons la qual el castell era tingut en senyoria directa pel germà del senyor de Castellví. Sembla ser que el llinatge posseïdor de la baronia s'esgotà per línia masculina i passà per matrimoni als Montcada. Des del segle XVI s'anomena castell de Vilalba. El 1514 era dels Lobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, senyors de Castellbell i el Vilar.</p> <p>Durant la Guerra de Successió, Josep d'Amat, primer marquès de Castellbell, que era filipista, per raons de seguretat solia residir al castell de Voltrera, anomenat també, ja des del segle XVI, de Vilalba. Acabada la guerra amb la victòria filipista, els Amat abandonaren el vell casalot del castell, apartat i incòmode, per residir a Can Vilalba, la casa que Manuel d'Amat, virrei del Perú i germà de Josep d'Amat, feu construir al peu del castell.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Pel que fa al Castell, passà a estat d’abandó i durant la guerra Civil s’aprofitaren les bigues per fer foc i escalfar-se. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'>No es coneix la configuració del Castell de Voltrera, i les poques restes que avui queden dempeus són d’època posterior. El testimoni més visible que queda de l’època medieval és la capella castral de Sant Pere, utilitzada pels senyors que habitaven el castell. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de 2021 s'han desenvolupat treballs de consolidació de les estructures del castell i s'estan portant a terme projectes de recerca arqueològica, juntament amb la UB, orientades a la identificació i definició de les estructures fins ara ocultes per l'enderroc i la vegetació.</span></span></span></span></p> 41.5242200,1.9258800 410384 4597510 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-dji0913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-castellvoltrera2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-capellacastellvoltrera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-foto-detall-escala-i-cartell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73668-whatsapp-image-2022-03-03-at-093814.jpeg Legal Romànic|Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-10-26 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. 92|94|119|85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73669 Sant Pere de Voltrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-voltrera <p>'Castell de Voltrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 161-172.</p> XI Recentment s'han dut a terme obres de consolidació de l'estructura (2023) <p>S'alça al cim del turó on hi ha les restes del castell de Voltrera, ben bé al seu costat occidental, fora del recinte fortificat però adossada a aquest. Es tracta d'una petita construcció característica del primer romànic. Té una nau capçada a llevant per un absis semicircular i en els murs laterals, molt a prop de l'absis, hi ha buidades a la paret dues absidioles. Es conserven les parets de tramuntana i migdia. El parament exterior té ornamentació llombarda només a la façana de tramuntana, on hi ha el portal de mig punt i conserva l'arc sencer a l'interior, mentre que a l'exterior es conserva en mal estat. Tota l'obra és molt homogènia, bastida d'un sol cop, sense que s'hi apreciïn remodelacions. L'aparell és de petits carques irregulars, de dimensions i litologia diversa. A la volta de l'absis es poden apreciar restes d'un enlluït fi amb taques de color que fan pensar que devia estar decorada amb pintures. La finestra de l'absis central és de mig punt, amb dovelles de regràs normal, ampit inclinat i doble esplandit.</p> 08001-17 Can Vilalba - 08630 Abrera. <p>Segons Pagès (PAGÈS, 1992a: 166-167), el fet que la capella del castell de Voltrera no sigui esmentada l'any 1110 al testament que Guillem III de Castellví, senyor de la baronia de Castellví de Rosanes, féu redactar abans d'anar en pelegrinatge al Sant Sepulcre, sembla que s'ha d'interpretar en el sentit que aleshores ja devia existir la dita capella. Tanmateix, no serà fins molt més tard que la capella de Sant Pere de Voltrera apareixerà en la documentació que es coneix fins ara. En tenim notícia a partir de les visites pastorals que els bisbes de Barcelona realitzaren per la diòcesi. El 1554 Miquel Despalau, senyor de Voltrera, hi fundà un benefici sota la invocació de santa Anna i sant Pere. Aquest incloïa una missa setmanal a la capella del castell i dotació econòmica per matrimoni o d'entrada en religió, o per estudis o necessitats de manutenció dels seus descendents senyors del castell de Voltrera, sempre que fossin del llinatge, ja sigui per via masculina o femenina. El benefici també incloïa la dotació oportuna per a la reparació de la capella i provisió d'ornaments. Aquest benefici va voler ser revocat l'any 1779 per Gaietà d'Amat, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, nebot del virrei Amat que havia estat a Vilalba l'any 1777.</p> 41.5243100,1.9259200 410387 4597520 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-foto-08001-17-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73669-170.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-10-26 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar Entre 2021 i 2023 s'han portat a terme les obres de consolidació del castell i la capella que han permès obrir un nou espai patrimonial i cultural d'Abrera. Les obres han permès també la creació d'un nou mirador. 92|85 1754 1.4 1771 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73672 Vil·la romana de Sant Hilari https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-hilari <p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, <em>Revista San Jorge </em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015), <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p> II dC/IIIdC <p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Un assentament ibèric</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel <em>caldarium </em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’<em>alveus</em>, o piscina calenta i dos <em>praefurnia</em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del <em>caldarium</em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. </span></span></span></p> 08001-20 Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. <p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p> 41.5208100,1.9117000 409196 4597146 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-2.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Cultural BCIL 2024-03-20 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 83|80 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73673 Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell. III-II aC Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica. La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges. 08001-21 Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera. Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat. 41.5120200,1.8981900 408056 4596185 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-3.jpg Legal i física Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'. 81|80 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73674 Ermita de Sant Ermengol https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ermengol 'Ermita de Sant Ermengol', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.35. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 33. XVI-XVIII Ha perdut la teulada i la part superior dels murs. El paviment està parcialment reventat. Les seves restes són a la part de tramuntana, dalt d'un turonet vora la riera de Masquefa o Magarola, a ponent del pont de Magarola. Queden dempeus alguns murs d'una alçada considerable i alguns contraforts, i es conserven alguns paviments de lloses de pedra i de rajola de terra cuita. És de planta rectangular i sembla que la seva construcció es va fer en dues fases constructives, perquè la cara nord és de carreus i la sud, i els murs laterals, de tàpia amb sòcol de mamposteria. 08001-22 Camí de l'ermita de sant Ermengol - 08630 Abrera. Es troba documentada durant la primera meitat del segle XVI. A partir de l'any 1555, la inspecció de l'església de Sant Pere d'Abrera per part dels bisbes de Barcelona incloïa una visita obligada a les dues capelles depenents de la parròquia: Sant Hilari i Sant Ermengol. És aquesta l'època de màxima eclosió de les processons, els romiatges, les confraries i els pelegrinatges a l'ermita. El 1582 Sant Ermengol ja és anomenada en el 'Llibre dels òbits'. L'any 1609, el bisbe de Barcelona insta al poble a que 'repari la dita capella en lo que sigui més necessari'. Poc menys d'un segle i mig després l'estat de l'ermita devia tornar a ser molt precari, ja que així ens ho indiquen les recomanacions d'un bisbe que davant el lamentable estat de l'ermita opta per incentivar amb guanys religiosos tots aquells voluntaris que col·laborin desinteressadament en la seva reparació (SOLER, 2000A: 33). Es va construir, doncs, al segle XVI, però algunes restes pertanyen a les reparacions del segle XVIII. Era custodiada per un ermità que hi vivia permanentment: cap el 1612 Ramon Bayso era l'ermità i el 1670 era un tal Miquel Permànyer. El grup Amics de Sant Ermengol intenta treballar perquè torni a recobrar importància. 41.5188700,1.8695400 405675 4596976 08001 Abrera Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73674-foto-08001-22-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 119|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73732 Hipogeu de Can Vilalba https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-can-vilalba CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340. GUIX, Joan Carles (2007): Informe del tècnic de Medi Ambient núm. 070412-01 de 12-04-2007, sobre dos hipogeus singulars del terme municipal d'Abrera. Inèdit. Ajuntament d'Abrera. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Pere de Voltrera', dins de Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 321-322. PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.168. SALES, Jordina (e. p.): 'L'hipogeu de Can Torrents i els hipogeus de Sant Boi de Llobregat, dins de les Actes de les II Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Sant Boi de Llobregat. XVIII Actualment està tapat i colmat de terra; alguna arcada està trencada, presentant alguna esquerda. Segons l'informe del tècnic de medi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, Joan Carles Guix, la tarda del dia 8 d'octubre de 2004, durant uns treballs d'excavació d'una trinxera aproximadament a 12 m de distància del Casal Social de Can Vilalba, antigues quadres de la casa del mateix nom, es va trobar un arc fet de maons antics a 4 m de profunditat del camí principal d'accés al casal. Es va poder comprovar que aquest arc és l'entrada d'un túnel, de cronologia indeterminada, que penetra en el sentit sud-nord, perpendicularment al camí principal. L'existència d'aquest arc ja era coneguda per alguns veïns de Can Vilalba. De fet, durant la dècada de 1990, quan es va condicionar el camí principal d'accés al Casal Social, una excavadora que treballava en el terreny va destapar, de forma casual, l'arc de 0,80 m de diàmetre intern. Al costat dret d'aquest arc que donava entrada al túnel es va trobar una paret de pedra que estava escapçada d'antic. En els primers 3 m de secció del túnel es van trobar parets laterals i tres arcs més de sustentació del sostre fets amb maons antics i pedra. Al final d'aquesta secció es va trobar un enderroc de pedra que bloquejava el túnel, però, per un petit forat es va poder observar que aquell continuava uns 3 m més fins arribar a una paret. La boca del túnel es va tapar amb una planxa de ferro, per tal de marcar el lloc exacte de la seva entrada, i es va tornar a tapar amb terra. Es desconeix, de moment, la funció d'aquest hipogeu. Tant podria ser una fresquera per desar-hi aliments, com un celler subterrani o, fins i tot, un refugi o túnel d'evasió. Per tal d'esbrinar-ho caldria excavar-ho amb criteris arqueològics. S'ha de considerar, en tot cas, que aquest hipogeu es troba, d'una banda, a prop de l'emplaçament on estan les restes del castell de Voltrera, i de l'altra, a tocar al lloc on fins a la dècada de 1980 s'aixecava la casa de Can Vilalba. 08001-80 Av. De Circumval·lació, 3 - 08630 Abrera. De manera genèrica es denomina 'hipogeu' (que deriva del grec 'hupogeion'), independentment de la seva funció (ja sigui fresquera, refugi, etc.), a qualsevol estructura excavada per l'home sota (hipo) terra (gea). S'han documentat paral·lels d'aquestes estructures a Sant Boi de Llobregat amb funcionalitat diversa. A Abrera coneixem dos exemples més: el de la masia de Can Pous, al qual es pot accedir sense dificultats, ja que es conserva en perfectes condicions, i que feia funcions d'amagatall i de fresquera; i un altre, ja desaparegut, que va ser documentat durant l'enderrocament d'una casa al carrer Major de nom Cal Iaio. Can Vilalba pertanyia als senyors del castell de Voltrera, que al segle XVI eren els Despalau. A la primera meitat del segle XVII s'uniren amb els Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell i el Vilar. La construcció de Can Vilalba, als peus del castell, fou obra del virrei del Perú, Manuel d'Amat i Junyent, que, des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, abans d'anar a Montserrat, s'adreçà a Can Vilalba, el casal i la capella ja devien estar construïts. Més tard, passà a ésser la casa de la Marquesa de Vilalba. 41.5230500,1.9218900 410049 4597384 08001 Abrera Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73732-foto-08001-80-3.jpg Física Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 119|94 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73737 Conjunt troglodític de Sant Ermengol https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. 08001-85 Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. 41.5183300,1.8671200 405473 4596919 08001 Abrera Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
86916 Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. </span></span></span></span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. </span></span></span></span><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.</span></span></span></span></p> 08001-107 Bosc de Sant Miquel <p><span><span><span><span>El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un <em>bypass </em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> 41.5304300,1.9179300 409729 4598208 1939 08001 Abrera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070639.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Cultural BCIL 2021-02-08 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) 98 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28934 Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-puigfarner <p>JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. TINDAL, N. (1733): The continuation of Mr. Rapin's History of England. London. http://www.cardona1714.cat/media/informe-de-la-batalla-dels-prats-de-rei-_1711_.pdf</p> XI No contrastable. <p>Torre medieval situada al cim del Puig Farner, a la qual no s'ha pogut accedir per trobar-se dins el recinte tancat d'una granja de titularitat privada. La descripció de la fitxa corresponent de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya al·ludeix a aquesta dificultat per accedir-hi, però afirma que actualment se'n veu tan sols l'acumulació d'enderroc, de manera que la torre tan sols seria descriptible si s'hi fes una intervenció arqueològica.</p> 08002-2 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. <p>Amb el mateix topònim es coneixen esments documentals de l'església de Sant Julià de Puigfarner (segle XI) i de Puigfarner (com a lloc d'hàbitat, amb 7 focs l'any 1365), que probablement es trobarien al mateix lloc o en el seu entorn immediat formant un conjunt, (PARCERISAS, 2000: 52 i 67). La batalla dels Prats de Rei, que va tenir lloc entre els mesos de setembre i desembre de 1711, en el context de la Guerra de Successió, va suposar l'ocupació dels punts estratègics d'aquesta zona. A la zona del Puig Farner hi havia pres posicions l'exèrcit austriacista, fent front (entre d'altres) a l'enclavament borbònic de Ca l'Estrada (TINDAL, 1733).</p> 41.7089100,1.5657300 380676 4618451 08002 Aguilar de Segarra Restringit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28934-foto-08002-2-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28935 Cisterna de la Torre de Puigfarner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-la-torre-de-puigfarner JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): 'Puigfarners', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. No contrastable. Cisterna trapezoïdal excavada en un aflorament de roca al vessant oest de la Torre de Puigfarner. Les seves dimensions són d'1,70 x 1,40 m i 1,2 de fondària. En el moment de visita del lloc per a l'elaboració d'aquesta fitxa no fou localitzable, ja que es troba rere una zona d'accés restringit per una tanca. 08002-3 Al turó del Puig Farner, a l'oest del terme. La vinculació nominal que se'n fa amb la Torre de Puigfarner no és necessàriament exacta. L'existència d'una església (Sant Julià de Puigfarner, segle XI) i del lloc d'hàbitat de Puigfarner (amb 7 focs l'any 1365) a la mateixa zona fa pensar en usos productius desvinculats de la torre (PARCERISAS, 2000: 20, 52 i 67). 41.7088400,1.5661200 380708 4618443 08002 Aguilar de Segarra Restringit https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28935-foto-08002-3-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Malgrat que al Catàleg de béns a protegir (POUM 2004) aquest element es fitxa individualment, mentre que no hi consta la Torre de Puigfarner, a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya ambdós queden integrats en una única fitxa. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28936 Cups a la vora del Maset https://patrimonicultural.diba.cat/element/cups-a-la-vora-del-maset PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Jaciment sense restes evidents, probablement malmès per l'erosió. Segons referències orals i escrites, en aquest punt s'hi han trobat restes d'un hàbitat d'època tardoromana amb estructures excavades a la roca. El punt indicat, que es troba a escassos 170 m al nord de la casa del Maset, està format per un aflorament de roca on s'hi haurien documentat les estructures i estratigrafia. En el moment de la visita, però, no s'hi identificaren ni les estructures ni restes de materials arqueològics en superfície, possiblement a causa de l'erosió. 08002-4 A les proximitats del Maset, situat al sud-oest del terme 41.7038000,1.5781400 381699 4617867 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28936-foto-08002-4-2.jpg Legal Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 84 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28948 Monòlit de Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-castellar S'observa alguna esquerda i té pintat un grafit. Gran bloc de pedra clavat verticalment en sentit est oest, en mig d'un camp. Té unes dimensions força considerables, uns dos metres de llargada per quasi un metre d'amplada, i una forma força arrodonida en tot el seu perímetre. Les cares tant anterior (al sud) com posterior (al nord) no són gaire regulars i s'observen protuberàncies importants. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció o prospecció arqueològica al voltant encara dificulta més la seva datació. Cal destacar que a la cara sud del monòlit, aprofitant les irregularitats de la roca, algú en un acte vandàlic, hi ha pintat una cara. Tot i que aquest grafit s'ha anat perdent a poc a poc encara en són visibles restes dels ulls i la cara, 08002-16 A 100 m de la rotonda d'acces al cementiri de Castellar 41.7301700,1.6528100 387958 4620695 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28948-foto-08002-16-3.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, ni s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica, 76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28956 Hàbitat proper al Castell d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitat-proper-al-castell-daguilar JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Les restes es poden haver vist afectades pel traçat d'una pista per sobre seu. Al vessant que davalla des de l'extrem sud del castell hi ha un aflorament de roca calcària disposat horitzontalment. Sobre aquesta superfície plana s'hi practicaren cinc cubetes rectangulars, de les quals quatre han quedat soterrades (i, tal vegada, malmeses) per l'arranjament d'una pista forestal que ressegueix la carena. La que és actualment visible fa 85 x 50 cm, i uns 15 de fondària. La disposició del conjunt de cubetes havia portat a plantejar que es tractava de les restes d'un hàbitat, fet ben plausible donat la recurrència de l'assentament d'habitatges als vessants de les elevacions on hi ha castells oferint protecció. 08002-24 Carena sud de la serra del Cementiri. 41.7491900,1.6276900 385902 4622840 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28956-foto-08002-24-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28960 Castell d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-daguilar <p>CATALÀ, P.; BRASSÓ, M. (1966): Els castells catalans. JUNYENT MAYDEU, F. et al. (1984): Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Vol. XI: El Bages. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. SITJES I MOLINS, Xavier (1982): 'El sistema defensiu a Castellar a principis del segle XI'. Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis del Bages.</p> X Restes molt parcials i intermitents. Només amb una intervenció arqueològica se'n podria fer una valoració acurada. <p>El Castell d'Aguilar ocupa una posició molt destacada, sobre un esperó a l'extrem de la Serra del Cementiri que domina la plana. Aquesta ubicació, molt favorable en el seu moment, n'ha propiciat amb el temps l'abandonament, l'espoli de materials constructius i l'erosió. Actualment, malgrat els nivells d'enderroc generalitzats, es distingeixen diversos trams de murs perimetrals a l'extrem sud, assentats directament sobre la roca, en una zona que ha estat molt alterada al llarg del temps per les successives ampliacions de l'antiga església de Sant Andreu. Més al nord, a les proximitats del cim del turó, s'hi veuen passadissos als quals s'obren estances. No obstant, només mitjançant una intervenció arqueològica es podria determinar si es tracta de dependències del castell o bé corresponen a un hàbitat que havia crescut al seu redós.</p> 08002-28 A la serra del cementiri, al cim més destacat del seu extrem sud. <p>L'origen del Castell d'Aguilar es pot situar al segle X (la primera referència documental és de l'any 983), moment en el qual els comtats catalans es reforçaren davant les encara constants ràtzies musulmanes, com les d'Almansur a finals del segle X i les del seu fill Abd al-Malik a principis de l'XI. La franja sud-oest del comtat d'Osona-Manresa, que enllaçaria de Calaf fins la Conca d'Òdena, era un territori especialment exposat a aquests assalts. El primer senyor conegut del castell d'Aguilar va ser l'arxilevita Randulf, que va fer testament el 1022. El castell va ser infeudat a la família Cervera, que l'ostentà almenys des de l'any 1086 fins finals del segle XIV. Al llarg d'aquest període, els castlans que l'ocupaven es cognominaren Aguilar. L'any 1381, trobem el castell en mans del rei Pere III, que vengué els seus drets al Capítol de Canonges de Santa Maria de Manresa per 500 florins. Quatre anys més tard, el 1385, aquests en van fer donació al Paborde, dominicatura que va mantenir fins l'extinció de les jurisdiccions al segle XIX.</p> 41.7500600,1.6273200 385873 4622937 08002 Aguilar de Segarra Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28960-foto-08002-28-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2020-07-14 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 94|85 1754 1.4 1771 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28987 Dolmen de Serragallarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. No s'ha pogut contrastar Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC. 08002-55 Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda 41.7444600,1.5940000 383092 4622360 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. 79 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28988 Cup de Serragallarda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-serragallarda PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. Retall practicat a la roca de planta circular, d'1,6 m de diàmetre i 1,10 m de profunditat màxima conservada. La secció és vertical en la seva part superior, bombant-se més al fons, tot i que podria tractar-se de l'efecte d'una erosió desigual en funció de la duresa de cada veta. Al seu cantó nord, el forat està trencat, de manera que queda totalment obert i inutilitzable. En un dels extrems d'aquest trencament hi ha un pilar aixecat de pedra seca, al qual no hi trobem més utilitat que la d'actuar com a fita. L'ús d'aquest orifici és incert, si bé podia haver estat un cup o bé una sitja per a l'emmagatzematge de cereal. 08002-56 Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda 41.7496700,1.6523900 387957 4622860 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28988-foto-08002-56-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28989 Les Coromines I https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-i DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Jaciment arqueològic d'època tardoantiga situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven diversos dipòsits quadrangulars excavats a la roca, a més d'encaixos per plantar-hi columnes de fusta per sostenir sostindrien la teulada de les edificacions. També hi ha la base d'un trull, del qual es conserva la pedra de la premsa. Es tractaria d'un lloc d'hàbitat especialitzat en l'elaboració del vi. 08002-57 Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera 41.7193400,1.5890500 382635 4619577 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28989-foto-08002-57-3.jpg Legal Paleocristià|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada). 84|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28990 Les Coromines II https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-coromines-ii DAURA, A.; GALOBART, J. (1984): 'Enterraments de les Coromines', a Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Parcialment cobert per la fullaraca. Jaciment arqueològic d'època tardoantiga o altomedieval situat en una franja rocosa i emboscada entre camps de conreu. En aquest aflorament de gres s'hi conserven una sèrie de sepultures (aproximadament 12) de formes arrodonides i pisciformes. En alguns casos es palesa l'associació de tombes adultes i infantils. Actualment, la majoria no són visibles per l'acumulació de matèria vegetal. 08002-58 Entre uns camps de conreu a mig camí del nucli de les Coromines i Cal Ribera 41.7197600,1.5883600 382578 4619625 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28990-foto-08002-58-3.jpg Legal Medieval|Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals El jaciment fou excavat a inicis de la dècada de 1970 per membres del CECI (Centre d'EstudisComarcals d'Igualada). 85|84 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28991 Roc Foradat de Cal Pepa, Obaga de l'Estrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-foradat-de-cal-pepa-obaga-de-lestrada ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. GIBERT, J.; FOLCH, C.: 'Memòria. Excavacions arqueològiques al Roc Foradat de Cal Pepa, campanya 2009'. Memòria Núm. 9111. Arxiu DGPC. Caldria consolidar els murs que tanquen les estances. Assentament rural altomedieval format per una balma amb orificis artificials i una bateria de cinc àmbits construïts davant seu. La part superior de l'aflorament rocós és plana, té perforacions circulars excavades en diversos punts per recollir l'aigua de pluja, i té accentuada una visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 3,10 m d'alçada, i és pràcticament vertical. S'hi excavà una fornícula de 2 m d'alt per 2,50 d'amplada màxima. També al frontal rocós, al costat de la fornícula, hi ha diversos forats que correspondrien a capçals per a l'encaix de bigues. A davant de la línia de la roca hi ha una bateria de cinc estances construïdes amb murs de pedra desbastada lligada amb fang. La regularitat del nivell fins el qual es conserven els murs i l'aparició d'un nivell important d'argiles a l'interior de les dues estances que van ser fruit d'una intervenció arqueològica, fa pensar que la resta d'alçat dels murs hauria estat fet de tapial. A l'interior de les estances excavades s'hi va documentar una zona de treball amb el paviment enllosat i dos morters de pedra sobre seu, una sitja i un fogar. La interpretació d'aquest jaciment és que hauria servit d'allotjament i lloc de meditació i pregària d'un eremita, i que possiblement el lloc hagués derivat a un assentament d'hàbitat rural. 08002-59 A l'àrea sud-oest del terme municipal, a prop de Cal Pepa 41.7082300,1.5928900 382934 4618339 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28991-foto-08002-59-3.jpg Inexistent Medieval|Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. 85|84 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28992 Dolmen de Cal Biel https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-biel CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. No s'ha pogut contrastar Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC. 08002-60 Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme 41.7483000,1.6012400 383701 4622776 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. 79 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
28997 Roca del Forn, Cal Damià https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-forn-cal-damia ENRICH, J.; ENRICH, J. (1999): 'El fenòmen eremític rupestre a la Catalunya Central', a MIQUEL, M.; SALA, M.: Temps de monestirs. Els monestirs catalans de l'any mil. Barcelona, Generalitat de Catalunya. ENRICH, J.; ENRICH, J.; SALES, J. (2000): 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural.', a I Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Un bloc de roca que formava part de l'ornacina se n'ha després (probablement fa molt temps), caldria valorar l'estabilitat del cingle. Assentament eremític format per una balma amb orificis artificials. La part superior de l'aflorament rocós és plana, i té una petita visera per evitar l'esllavissament d'aigua cap a la part frontal. La part frontal d'aquest aflorament està orientada al sud-est. Fa 4 m d'alçada, i és pràcticament vertical, tot i que a la part inferior forma una balma. S'hi excavà una fornícula de 0,60 m d'alt per 1,30 d'amplada màxima. Al costat hi ha diversos encaixos o caps de biga per disposar-hi un sostre que servís d'aixopluc. La interpretació d'aquest jaciment és que l'ornacina hauria servit de lloc de meditació i pregària d'un eremita, mentre que la balma amb l'afegit d'un sostre artificial en serien l'habitatge. 08002-65 A l'oest del terme d'Aguilar de Segarra, a tocar de la partió amb Sant Pere Sallavinera 41.7349600,1.5844100 382278 4621318 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28997-foto-08002-65-3.jpg Inexistent Medieval|Paleocristià Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. 85|84 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29005 Menhir de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/menhir-de-cal-giralt DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Record i homenatge a Mn. Valentí Santamaria i Clapers. Manresa: Comissió d'homenatge, 1988. Erosionat pel pas del temps Menhir d'uns 3 m d'alçada de secció aplanada i punta lleugerament piramidal, erigit al mig d'un camp de cultiu. El bloc de pedra segurament és de lulita o gres (roques sorrenques sedimentaries) que són les abundants al municipi. Definir la cronologia i funcionalitat d'aquest tipus d'element, sobretot quan apareix isolat i sense altres estructures associades és problemàtic. El fet de no haver-hi realitzat mai una intervenció arqueològica acurada al voltant encara dificulta més la seva datació. A grans trets, un ventall cronològic ampli seria entre el neolític final/calcolític i el bronze antic. En el mateix indret hi ha l'existència d'un sepulcre neolític, del que també es tenen pocs detalls, però sembla que no estaria relacionat amb el menhir. 08002-73 Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. Segons la informació oral, el menhir estava erigit en aquest lloc fins que una actuació d'aficionats i clandestins, que van realitzar un sondeig a un dels costats per comprovar-ne la profunditat, els va caure. Després d'això el 1958, el mossèn Valentí Santamaria, que aleshores ocupava el càrrec de director del Museu de Manresa, el tornà a erigir. No foren trobats materials arqueològics en cap d'aquestes actuacions ni tampoc material en superfície quan es va realitzar la revisió de la carta arqueològica l'any 2010. Mn. Ramon Corbella, el secretari que acompanya el Bisbe de Vic a fer la Visita Pastoral a començaments de segle, en les seves obres inèdites per una guia del Bisbat de Vic parla del menhir. La Pedra ha donat lloc a tota mena de llegendes i contalles que han passat de pares a fills a traves del temps (PARCERISES 2000:18) 41.7432100,1.6135200 384713 4622195 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29005-foto-08002-73-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Simbòlic 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i que no s'observen problemes greus de conservació, i que les tasques agrícoles tenen cura de mantenir un tros al voltant sense conrear per mantenir-ho dret, estaria bé traslladar el pal elèctric col·locat just rere el menhir.També coneguda com la pedra dreta. 79|78 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29006 Sepultura d'Aguilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-daguilar DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1982. (Les Fonts. Quaderns de recerca i divulgació; 5). MUÑOZ, A. M. La cultura neolítica catalana de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; núm. 9). Completament desapareguda, Sepulcre de fossa neolític del que es tenen molt poques dades. Només se'n coneix la zona on es va realitzar la troballa, i el material que es va recuperar. Aquest era part de l'aixovar, en concret dues peces ceràmiques senceres. La més gran tenia forma ovoïdal amb dues nanses de tipus cinta i 38,5 cm d'alçada. La segona, més petita és troncocònica en la meitat superior i semiesfèrica a la inferior. Fa uns 8,2 cm d'alçada i sota la carena central també té dues nanses de cinta. Per les característiques d'aquests materials, es podria adscriure a la cultura dels sepulcres de fossa del neolític mitjà-recent. Després de la seva excavació, el sepulcre fou destruït per les tasques agrícoles, i fins al moment no hi ha constància de noves troballes a l'entorn. Aquest tipus d'enterraments sovint s'agrupen en petites necròpolis, per tant no es descarta que sota els nivells d'afectació de les tasques agrícoles se'n puguin localitzar més. Tot i això també és molt plausible que aquestes mateixes tasques hagin destruït les possibles restes existents 08002-74 Carretera N-141g direcció oest, al punt quilomètric 1,580 a la dreta i BV3800 en direcció Fonollosa. Excavat en un moment incert a la dècada dels '50 del segle XX, per mossèn Valentí Santamaria, director del Museu de Manresa. Durant les tasques de revisió de la Carta arqueològica el 2010, es prospectà el camp però no es van trobar restes visibles de cultura material en superfície, ni tampoc durant la visita per a realitzar aquesta fitxa. 41.7406000,1.6134000 384699 4621905 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29006-foto-08002-74-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 78|76 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29010 Conjunt medieval del Puig Pedrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. IX-X Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. 08002-78 Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera 41.7499700,1.6137300 384743 4622945 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. 119|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29016 Dipòsits de Cal Canonge, Cal Pallarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-de-cal-canonge-cal-pallares DAURA, A.; GALOBART, J. 'Tombes de cal Pallarès'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.94. DAURA, A.; GALOBART, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.78. XV S'obseven algunes esquerdes, erosionat pel temps Gran bloc de pedra de gres, desplaçat de la seva posició original i inclinat en direcció nord-oest sud-oest, amb dues cavitats excavades. Una, la de majors dimensions, té planta rectangular d'uns 2.50 m de llarg per uns 0,90 m d'amplada. L'altra té una planta quadrangular de 0,90 m de llarg per uns 1,40 m d'amplada. Ambdues estan comunicades per un regueró excavat a la roca i s'han interpretat com a cubetes o dipòsits. Sembla clar que aquest bloc de pedra es va desprendre de l'aflorament rocós principal situat a l'est, força a prop del jaciment. Tanmateix tot i no trobar-se in situ, sembla versemblant que els dipòsits no eren de decantació, ja que si col·loquéssim la pedra en la seva posició original, no presentarien cap mena d'inclinació. Al voltant del bloc en l'aflorament principal, l'any 2010 es van observar cavitats excavades a la roca que podrien correspondre a encaixos d'elements de caràcter perible, i en aquell moment, igual que ara, no s'observaren materials en superfície. Amb les evidències documentades es podria pensar que el conjunt estava relacionat amb el processament agrícola, probablement amb la producció del vi. 08002-84 Carretera BV-3008 direcció Fonollosa al km 18.50 en un revolt a la dreta. Anteriorment i durant els anys '80 del segle XX aquestes cavitats s'havien interpretat com a tombes, d'aquí el nom de tombes de Can Pallarès. La morfologia, les mesures i sobretot el fet que estiguin interconnectades fan descartar totalment aquesta hipòtesi, una dada que ja es va constatar en la revisió de la carta arqueològica realitzada el 2010. En aquella revisió, s'apuntà que possiblement la causa del despreniment d'aquest bloc de pedra de l'aflorament original, podria haver estat motivat per un terratrèmol. Si s'accepta com a versemblant aquesta possibilitat, i tenint presents les característiques de l'estructura, aquesta es podria situar en algun moment anterior al segle XV quan van tenir lloc els grans terratrèmols a Catalunya, en concret els anys 1428 i 1448. És possible que el jaciment hagi estat afectat per la construcció de la carretera BV-3008, així com per l'activitat agrícola de la masia de Cal Canonge. Tot i això només una intervenció arqueològica en extensió ho podrà determinar. 41.7601200,1.6266700 385837 4624055 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29016-foto-08002-84-3.jpg Legal Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals També conegut com tombes de Cal Pallarès 119|85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29046 Torre del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-grauet CLARET I TARDA, J. M. 'Base d'una torre circular'. Portaveu del Centre Excursionista Montserrat. 4, p.4. DAURA, A.; GALOBART, J. A: L'arqueologia al Bages. Manresa: Col·legi de Doctors i Llicenciats, 1983. Vol. II. (Les Fonts: Quaderns de recerca i divulgació; núm. 6), p.60. DAURA, J.; GALOBART, J. 'Ruïnes d'una construcció prop del Grauet'. A: Catalunya Romànica. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. Vol. XI. p.96. No s'ha pogut constrastar. D'acord amb la informació de la fitxa de l'inventari de Patrimoni cultural Immoble Patrimoni arqueològic, revisada el 2010, se sap que el jaciment correspon a una construcció circular d'uns 5,50 m de diàmetre i uns 1,50 m d'alçada en força mal estat de conservació. El mur, d'un metre d'amplada, està fet amb pedres de mida gran definint filades relativament regulars. En aquest mateix document s'apuntava que tot i anomenar-se popularment torre, el seu emplaçament, en una zona baixa sobre la riera de Maçana, no li atorga una clara funció de vigilància o control del territori, pel que podria tractar-se d'algun altre tipus d'estructura. Per les característiques morfològiques de les restes conservades, sembla que es podria adscriure l'estructura a l'edat mitjana, però de manera molt genèrica, i sense afinar en les cronologies. Durant la realització d'aquest mapa de patrimoni no es van poder localitzar les restes, ja que els entorns són una zona de producció apícola amb diverses arnes d'abelles. 08002-114 Nucli de Castellar, al sud est del terme, per la N-141g al km 2.9 s'agafa un desviament. 41.7109500,1.6208000 385261 4618603 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29047 Sepultura del Grauet https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultura-del-grauet http://hdl.handle.net/10687/97453 Rodejat de vegetació i erosionat pel pas del temps En mig d'un camp de conreu a tocar d'un gran pi hi ha un gran bloc de pedra segurament després de la cinglera. En ell hi ha excavada una possible tomba de 1,90 m de llarg, amb un extrem arrodonit i l'altre recte orientada SE-NW. Correspon a una sepultura isolada. La informació sobre aquest element, catalogat al POUM com a element a protegir, és molt escassa i, a més, les coordenades eren errònies. 08002-115 A l'oest de la Capella de Santa Maria del Grauet Antoni Daura, J Galobart i Eduard Sánchez, la van fotografiar al juny de 1988. La foto es troba a la col·lecció d'inventaris nº 9555 del Calaix de la Generalitat de Catalunya, codi d'identificació q1425 41.7094900,1.6154000 384809 4618448 08002 Aguilar de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29047-foto-08002-115-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 85 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
29048 Túmul funerari de la Vall de Maçana https://patrimonicultural.diba.cat/element/tumul-funerari-de-la-vall-de-macana No s'ha pogut contrastar La informació d'aquest element (obtinguda a partir del catàleg de Béns a protegir del POUM) és molt limitada i inexacta, que diu textualment 'Monument sepulcral en forma de muntanyeta que forma el lloc d'enterrament amb la mateixa terra excavada per a la tomba un cop els cadàvers estaven inhumats'. A banda d'això les coordenades estaven malament. Partint de la base que es es trobava relativament a prop de la sepultura del Grauet es van prospectar els camps al seu entorn i a més es va consultar alguns veïns però no s''ha pogut localitzar. Malauradament no podem aportar més informació sobre aquest element. 08002-116 A l'oest de la Capella de la Mare de Déu del Grauet 41.7085700,1.6143000 384716 4618348 08002 Aguilar de Segarra Difícil Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals Aquest possible jaciment arqueològic no té fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya. 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37409 Bosc de Can Cabús https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-cabus AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ÀLVAREZ, T., FONT, J. (2007). 'L'establiment rural del bosc de Can Cabús', dins Alella núm. 286. Alella, pàg.. 20 i 21. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. I-V dC La conservació de les estructures és precària atès el seu seccionament i l'afectació en el passat de treballs agrícoles. Tot i així, part de les estructures no han estat localitzades i resten en un possible bon estat de conservació. Petit establiment agrícola i ramader amb una ocupació en dues fases diferenciades, una alt imperial i una altra tardo romana, que des de la seva ubicació dominaria la petita vall del Torrent d'en Cabús i part del pla de Coma Clara. Es va localitzar durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella, el setembre de l'any 2004, per la documentació d'abundants fragments de material constructiu i ceràmica romana en una zona de bosc, a l'entorn d'un revolt marcat per un petit torrent. En l' indret s'hi observaren fragments de 'tegulae' i de 'dolia', ben visibles en superfície. També en els diversos xaragalls que solquen el bosc s'hi observaven fàcilment la presència de restes ceràmiques, així com en l'entorn del camí que condueix a Can Cabús. En el marge nord del camí que mena a la cornisa, hi havia un nivell d'entre 20 i 40 cm de potència on hi abundaven aquestes restes juntament amb pedres de mida mitjana, potser formant part d'alguna estructura molt malmesa. En el mateix marge s'hi observava clarament una fossa, de secció cilíndrica, d' 1,75 m de llargada i un mínim de 1,10 m d'amplada i de fondària. El rebliment, arenós, contenia abundants fragments de 'dolium' i pedres de mida petita. La fossa havia estat seccionada pel camí, conservant-se parcialment en planta i malmesa contínuament pel trànsit del camí i per les aigües pluvials. També, en aquesta part de l'estructura, s'hi observaven fragments de 'dolium', d'àmfora i restes òssies. S'hi documentà un clau de ferro de 9 cm de llargada. Entre els fragments ceràmics que s'hi ha localitzat destaca l'àmfora de producció local, l'àmfora africana i la ceràmica comuna oxidada i reduïda. Donada la situació de les restes localitzades i la seva degradació continuada es decidí actuar-hi arqueològicament. La intervenció arqueològica realitzada el desembre del 2006 ha permès l'excavació i documentació de dues estructures d'època romana. La primera correspon a una fossa de planta rectangular que serviria per l'emmagatzematge o pel tractament de productes. En un dels laterals hi ha dos basaments per al sosteniment d'una superestructura, perduda, a base de pedres de pòrfir; en el lateral oposat, hi havia una banqueta amb una funcionalitat similar. Pel material arqueològic exhumat, d'entre els que destaca una beina de ganivet de bronze, s'ha pogut establir una cronologia que data l'estructura entre finals del segle IV i principis del segle V dC. La segona estructura correspon a una sitja amb rebliment de material arqueològic: material constructiu, ceràmica, restes de fauna i vidre. L'única ceràmica que aporta una cronologia concreta s'adscriu al segle I dC. 08003-269 Vessant est de la petita vall per on transcorre el Torrent d'en Cabús. Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. En el mes de desembre de 2006 s'hi va realitzar una intervenció arqueològica preventiva per evitar la degradació d'unes restes que havien quedat al descobert dins del camí. La intervenció fou dirigida per Tània Àlvarez Herraiz (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada per l'Ajuntament d'Alella. 41.5110400,2.2998300 441572 4595726 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37409-foto-08003-269-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment és molt proper a les pedreres localitzades en aquest sector, especialment a la del Bosc de Can Cabús, a tan sols 30 m. També és proper a la Vinya d'en Tito Serra. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37410 Ca l'Aragó https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larago AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. I aC - VdC Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), les antigues troballes estarien malmeses per la urbanització de l' indret. Les restes localitzades el 2004 estan en molt bon estat i considerable potència, si bé se'n desconeix l'extensió. Entre els anys 1959 i 1960 es localitzaren fragments d''opus signinum' i ceràmiques romanes en un indret de la zona sense especificar. En la Carta Arqueològica d'Alella de 1987, constava que el lloc on s'efectuaren aquestes troballes està urbanitzat. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que en el talús que separa el camp de sobre l'edificació i el carrer de Montagut existia una seqüència estratigràfica que contenia 'tegulae', pedres, cendres i argila cuita. El talús és d'1,30 m. d'alçada i els estrats amb restes tenen una potència mínima de 70 cm., sense que es pugui observar la cota inferior, que restaria per sota del rasant actual del carrer. Apareixeren en un tram d' aproximadament 6 m de llargada, situat a tan sols 3 m del Torrent del Sistres, on existeix un vell mur de contenció parcialment seccionat, just a partir d'on es veuen les restes. No s'hi ha localitzat cap fragment ceràmic que confirmi una possible cronologia romana. Tenint en compte les notícies de les anteriors troballes, l'aspecte de les restes i la seva ubicació, és probable que aquestes corresponguin a l'estructura d'un establiment rural proper, d'època romana. Considerant també la proximitat amb el torrent i la presència de cendres i d'argila cuita, les restes podrien formar part d'un forn destinat a la producció de ceràmica i/o de material constructiu. 08003-270 Al sud del terme, entre els barris de La Soleia i Mar i Muntanya No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial en els anys 1959-1960. Referències orals proporcionades pels Srs. J. Aragó i J. Ramírez a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987. 41.4812800,2.3002900 441583 4592422 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37410-foto-08003-270-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es desconeix la ubicació dels materials recollits en els anys 1959 i 1960. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37411 Cal Baró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-0 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, S.: 'Les cases del poble i el creixement de la població'. Alella, núm. 40, abril de 1964. BONET I GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. FONT I PIQUERAS, J.(2004). 'Informe preliminar. Prospecció arqueològica a la masia de Cal Baró. Alella El Maresme.15-19 de març de 2004.' Generalitat de Catalunya, Servei d'Arqueologia. Inèdit. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. XIII A l'interior de l'edifici, malgrat la pràctica absència desediments arqueològics, s'hi poden conservar possibles estructures subterrànies. En el jardí superior, es conserven en excel·lent estat, amb alçades superiors als dos metres. La masia de Cal Baró presenta diversos cossos d'edificació, fruit de l'evolució de l'edifici des de l'edat mitjana. Segons Bonet i Garí, la torre de defensa sembla correspondre a l'element més antic, potser del segle XIII, mentre que el cos central de tres crugies seria afegit durant el segle XIV. Possiblement al segle XVI s'hi adossà el cos posterior, on s'ubica el celler, mentre que a la centúria següent es construiria el cos oriental, com a annex al celler. Finalment, durant el segle XIX i XX es construeix el cos poligonal que serà destinat a l'habitatge dels masovers. L'any 2004 es va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí, que no es va acabar fent. Es van realitzar dos sondeigs a l'interior de la masia i es van delimitar les restes localitzades en un tercer sondeig al jardí. A l'interior de la masia s'excavà la meitat de ponent de la planta baixa de la torre de defensa circular (Sector 1), que va permetre documentar una reduïda seqüència estratigràfica constatant l'ocupació de l'edifici des de la Baixa Edat Mitjana fins a l'actualitat. Malgrat la poca fondària del sediment fins amb subsòl granític (únicament 8 cm), destaca la documentació d'una fossa que aportà material ceràmic que pot situar-se entre els segles XIII i XV. Es tracta per tant d'un nivell que corroboraria la hipòtesi que la part original de la masia fou edificada entre els segles XIII i XIV. En un estrat superior hi destaca la troballa d'una moneda d'Isabel II que concreta el període de les darreres reformes que es van realitzar en aquesta planta. Una segona cala, realitzada en l'àmbit nord de la crugia oriental del cos principal de la masia (Sector 2), va donar resultats negatius a nivell arqueològic, documentant-se directament el subsòl geològic sota el paviment. En ambdues cales es constatà que els murs de la masia no disposen de fonaments i que l'edifici fou construït rebaixant i anivellant el subsòl de granit. A l'exterior de la torre de defensa, en el jardí sobre elevat, entre un estany i el mur de contenció de l'aterrassament (Sector 3), s'hi va localitzar un edifici que fou annexat a la façana sud-oest de la masia en època moderna. Es tracta d'un conjunt format per un mínim de tres àmbits disposats a diferents nivells i que probablement foren construïts entorn els segles XVII-XVIII. La superfície del conjunt és d' aproximadament 192 m2 i una primera aproximació a la seva funcionalitat fa pensar en un annex al celler de la masia o en espais productius i d'emmagatzematge. La seqüència estratigràfica localitzada era molt simple i formada per un únic estrat de rebliment de sauló amb molt poc material arqueològic, pràcticament fins als paviments de les habitacions. Les restes tenen un bon estat de conservació, amb murs de fins a 2,40 m. d'alçada. També s'hi van documentar canalitzacions (mines) i la base d'una possible font corresponent al jardí de finals del segle XIX. Finalitzada la prospecció es va tornar a reblir les àrees descobertes, conservades íntegrament. 08003-271 Carrer Onofre Talavera, núm. 4. Segons Salvador Artés, historiador local, la masia de Cal Baró correspondria al Mas Colomer de les Sorberas, documentat l'any 1300. L'any 1473 es té constància que el mas fou propietat de Benet Casals. Posteriorment passà a mans d'Antoni Ferrer; el 1619, quan el propietari era en Mateu Ferrer es coneixia amb el nom de Mas Ferrer de la Torre. A principis del segle XVIII, la família Ferrer fou expulsada a causa de deutes i la masia fou comprada en subhasta per Llorenç Soley, cònsol de França, passant a anomenar-se Mas Soley. El 1770 s'anomena Cal Canonge, ja que n'és propietari l'abat Codolà, Canonge de la Seu de Girona. A mitjan segle XIX el propietari passà a ser Josep Bofurull, baró de Ribelles, moment a partir del qual la casa és coneguda com a Cal Baró, fins a l'actualitat. 41.4924800,2.2923100 440927 4593671 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37411-foto-08003-271-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el mes de març de 2004 s'hi va realitzar una prospecció arqueològica preventiva, en motiu del projecte de reforma interior de l'edifici i de la construcció d'un aparcament soterrani en el jardí. La intervenció fou dirigida per Josep Font i Piqueras (Actium Patrimoni Cultural, SL) i finançada pel promotor de l'obra, Miquel Nebot Dolz.En motiu de la rehabilitació de l'edifici, el febrer de 2007 es va realitzar un control de moviment de terres. 94|98|85 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37412 Vinya d'en Tito Serra; Can Bernades; Vinya d'en Bernades https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-den-tito-serra-can-bernades-vinya-den-bernades AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella.1975. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta .: 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona. 1981. p.245. IIaC-IIIdC desconegut Segons les referències orals que el Sr. Lluís Galera proporcionà a Marta Prevosti, entorn l'any 1980, i la Carta Arqueològica d'Alella (1987) , s'hi ha localitzat superficialment ceràmica ibèrica (àmfora, ceràmica comuna a torn i a mà) i ceràmica romana (dolium, tègula, àmfora itàlica i tarraconense -f. Dressel 2/4 i Pascual 1-, T.S. Aretina, etc.). No s'hi ha documentat cap estructura. S'observen parets que poden correspondre a feixes de conreu. En la construcció de la caseta de la vinya s'emprà material ceràmic d'època romana. A l'est del terreny, prop del torrent d'en Cabús, s'hi trobà un dupondi amb la llegenda NERO CLAVD. CAESAR CAESAR AVG. GER. P.M. TR. P IMP. P. P. a l'anvers. Al revers s'hi llegia VICTORIA AVGVSTI S.C. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es localitzà un fragment de nansa d'àmfora tarraconense a la part inferior del revolt, però no es va poder observar el sòl de l'antiga vinya a causa de la gran deixadesa que presenta, amb gran quantitat de malesa i vegetació. Possiblement es tracta d'un assentament rural, de caràcter agrícola, d'època tardo republicana i d'inicis de l'Alt Imperi, segons els materials recuperats. 08003-272 Nord del municipi Jaciment conegut a través del Sr. Lluís Galera, que ho publica l'any 1975. Referències orals proporcionades pel Sr. Ll. Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. El Sr. Tomeu Llinàs el redescobrí l'any 1986, quan també fou constatat per M. Prevosti, J. Ramírez, J. i X. Bagà i R. Coll,segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987). 41.5094200,2.2954300 441203 4595550 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37412-foto-08003-272-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella s'hi conserven diverses caixes de material ceràmic recollit superficialment.El jaciment limita amb els de Can Cues i la Pedrera de Font de Cera. També és proper al jaciment romà del Bosc de Can Cabús, a la pedrera del Bosc de Can Cabús i a la pedrera del Torrent d'en Cabús. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37413 Camí del Mig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. Possible conservació parcial d'estructuresnegatives. A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes. 08003-273 entre els torrents del Sistres i de Vallcirera Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. 41.4827300,2.2919800 440891 4592589 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig. 78|79|76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37414 Can Cues; Can Carbonell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cues-can-carbonell AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1956). Masnou, 'VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona', Madrid, p. 73-75. L' indret on es localitzaren les restes ha estat enpart llaurat successivament i ha sofert moviments recents de terra. L'agost de l'any 1955 durant la llaurada d'un camp amb un tractor, es van posar al descobert nombroses restes òssies humanes juntament amb objectes mobles, formant part d'una necròpoli o fossa sepulcral. Les notícies sobre les troballes, publicades per Lluís Galera i J. Serra i Ràfols (GALERA 1956, p.73; SERRA i RÀFOLS 1956 p.77) són molt poc precises i no hi ha informació concreta sobre l' indret i la forma d'aparició. Galera tan sols diu que la necròpoli es situava prop del km. 5 de la carretera (GALERA op.cit, p 73). Posteriorment situa el jaciment per sota de la Vinya d'en Tito Serra, més a prop del km. 4 (GALERA; ARTÉS 1975, p.21-A). D'altra banda, en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es situa el jaciment 'poc després del quilòmetre 4' i s'exposa que fou destruït per una urbanització, si bé en el plànol s'ubica el jaciment a prop de la mateixa masia. L'única urbanització que existeix en la zona, Font de Cera, es situa entre el PK. 4.800 i el 5.100, a uns 250 m de la masia de Can Cues. L'any 2007, durant la realització de l'inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella, es va poder situar el jaciment amb la informació facilitada pel propietari de Can Cues, que va indicar personalment el lloc precís de la troballa. Ll. Galera i J. Ventura, assabentats de l'aparició de restes, van garbellar tres tones d'arena procedent de les 'cales efectuades'. Es desconeix quines 'cales' eren, ja que el Sr. Galera exposa que les restes aparegueren llaurant un camp. El garbellat de terres va proporcionar restes humanes corresponents aproximadament a 50 individus adults i fragments de dos cranis d'individus infantils. S'hi localitzaren a més, nombrosos fragments de banya de cérvol i 35 botons prismàtics amb perforacions en forma de 'V', de morfologies diverses i realitzats també amb banya de cérvol, una closca de mol·lusc amb un forat, una possible agulla o passador d'os i fragments de dos vasos de ceràmica. A més d'aquestes restes, el Sr. Galera recuperà un bol hemisfèric de ceràmica a mà 'espatulada' que el conductor del tractor havia llençat en un barranc proper. Aquesta informació permet pensar que es tracta d'una necròpoli calcolítica o d'inicis de l'Edat de Bronze. Es desconeix el tipus d'estructura funerària, si bé el Sr. Galera hi apunta una cripta sepulcral. Cal pensar també en la possibilitat que, donada la presència de nombroses roques de grans dimensions, pogués tractar-se d'algun tipus d'estructura paradolmènica eliminada per les màquines. 08003-274 Entre 100 i 150 m a l'est de la masia de Can Cues La necròpoli fou descoberta l'agost de l'any 1953 quan es llaurava el camp amb un tractor. El Sr. Lluís Galera recollí les restes. J. Serra i Ràfols publicà la notícia de les troballes l'any 1956. Des del 2001, un equip format per Joan Galbany i Ramon Coll fan l'estudi de les restes òssies i del materials. Ramon Coll comunicà a l'equip del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) que el número d'individus podria ser menor a l' establert inicialment. 41.5076600,2.2976300 441385 4595353 08003 Alella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37414-foto-08003-274-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El conjunt de restes es conserva de forma dispersa entre la Masia - Museu de Can Magarola i el Museu de la Nàutica del Masnou. 79|76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37415 Can Llinàs; Cal Mallorquí; Can Bofill; Caves Roura https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinas-cal-mallorqui-can-bofill-caves-roura AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1970). 'Alella i el mar: una troballa singular', Alella, 100, maig de 1970. p.36-37. GURT, J.M.(1977). 'Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona)'. Gaceta Numismática, 44. Barcelona, p. 81-89. MATEU, F. (1971). 'Hallazgos monetarios (XXI)', Revista Numisma, 108-113. Madrid, p.197. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.246-257. Làm. XIII-XV. SANAHUJA, S.E. (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, p.84, fig. 22, 6. II aC-VIdC Es desconeix l'estat de les estructures excavades. Part van ser destruïdes amb la construcció de Caves Roura. Des de mitjan segle XX, en els camps situats a l'entorn de les finques de Cal Mallorquí i Caves Roura s'hi havien localitzat superficialment nombrosos fragments de ceràmica romana, que presumien la possible existència d'una vil·la romana. El 19 de gener de 1969 el Sr. Galera, amb la col·laboració de T. Llinàs, J. Ramírez i altres, va iniciar l'excavació del que suposaven una sitja ibèrica. S'excavà fins a 6 m de fondària una fossa de funció indeterminada, on s'hi localitzaren ceràmiques. Posteriorment, en una nova cala en el mateix camp s'assolí el sauló natural a 50 cm de la superfície. Durant l'excavació s'exhumaren nombrosos fragments de ceràmica, 'sobretot sigil·lada', claus de ferro, una agulla d'os, una llàntia i dos fragments de ceràmica vidrada romana (PREVOSTI 1981, p. 246). Una tercera cala va permetre localitzar un dipòsit quadrangular, de parets lleugerament inclinades i fons convergent cap al centre. En les fotografies conservades s'observa que les parets mantenien uns 70 cm d'alçada i que el sòl de dipòsit era d''opus signinum', amb una mitja canya de junta amb la paret. En el rebliment s'hi localitzà tot tipus de ceràmica, dues lluernes, un botó d'os, una peça de bronze i altres restes. Destaca l'aparició d'un tresoret de 17 monedes de bronze, col·locat en un amagatall format per dues pedres verticals sostenint una d'horitzontal, situat en un dels angles del dipòsit. Les monedes es situen entre els emperadors Domicià (segle I dC) i Filip I (segle III dC). Al sud d'on es van realitzar les cales, segons la Dra. Prevosti en un camp situat al sud del camí que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI 1981, p.247), s'hi va excavar una sitja amb materials d'entre el segle II i inicis de l'I aC. L'estructura va aparèixer quan es treien terres per a la construcció de l'autopista. Al camp de sobre de Cal Mallorquí s'hi localitzà un forn, de planta circular, que no fou excavat completament. Marta Prevosti hi fa constar que 'no hi van aparèixer ceràmiques significatives' (PREVOSTI op. cit, p.246). També es té constància de l'excavació de tres sitges més, d'ubicació indeterminada, una al costat d'una olivera, de la troballa d'un fragment escultòric de bronze que representa un cap de Silè i d'una petita piqueta de ferro, de 13,5 cm de llargada (PREVOSTI op. cit., p.246-247). Segons la descripció de la Dra. Prevosti, a 'mig camí de la carretera que hi mena', en un camp, s'hi va localitzar 'un bon nombre' d'enterraments amb 'tegula'. Es desconeix la ubicació concreta del lloc i si l'esmentat camí correspon al que duu a Cal Mallorquí o al que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI op. cit., p.246). Les ceràmiques que es van localitzar en les esmentades excavacions permeten considerar una ocupació de l' indret entre els segles IIaC i VI dC, si bé la major part de produccions es situen entre mitjans del segle I dC i el segle III. Per ara, el conjunt de restes que s'hi ha localitzat permet considerar el jaciment com un notable centre productor, possiblement vinícola, si bé podria tractar-se d'una vil·la. Segons s'observa en les fotografies conservades, la zona on es localitzà el dipòsit correspon a l' indret on posteriorment es construí l'habitatge de Caves Roura. En el camps a l'entorn d'aquesta finca són molt abundants els fragments de 'tegula' i de ceràmiques. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'hi va localitzar fragments d'àmfora africana, un opercle i una vora de 'dolium'. En un marge de la vinya situada al sud de Caves Roura s'hi observà una estructura de pedres i fragments de 'tegula', en una àrea amb abundants restes. No es pot confirmar que l'estructura sigui romana, podent tractar-se d'una margenada amb materials reutilitzats. 08003-275 Vall de Rials entre Cal Mallorquí i Caves Roura Restes localitzades pels Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i J. Ramírez i d'altres i excavades parcialment l'any 1969 per ells mateixos. 41.4962100,2.3037800 441888 4594077 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Sovint s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica ibèrica que disposa el dibuix d'un vaixell mitjançant el gravat. L'adscripció d'aquesta peça a Cal Mallorquí és dubtosa, ja que les fonts l'esmenten sempre malament amb la construcció de l'autopista.El jaciment reuneix una àmplia extensió de restes disperses. És probable la vinculació amb els jaciments de l'Hort d'en Font, Torrent de Rials, Can Petxiu i Can Serra.A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diverses caixes de materials del jaciment. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37416 Can Patxiu; Can Pitxiu; Can Petxiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patxiu-can-pitxiu-can-petxiu AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. I-V dC Indeterminat El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) de la localització d'un o dos forns, probablement romans, en un camp de la finca. Les estructures no es van excavar. Es visità l' indret amb el Sr. Llinàs i es parlà amb el propietari de la finca, que recordava només un forn i mostrà el lloc exacte on pot conservar-se'n una part, tapat per una margenada de formigó. El propietari també recordava haver vist pels voltants fragments de 'tegulae'. Per a la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es tornà a visitar la finca i es parlà de nou amb el propietari. El Sr. Patxiu recordava l'aparició d'un forn, que definí com 'una taca circular grisosa d'un metre i mig de diàmetre'. Informà també que l'estructura es va localitzar en aplanar un camp antigament estructurat en tres feixes i que en aparèixer les restes ho comunicà al Sr. Llinàs. No s'excavà i no s'hi observaven materials a l'interior. El Sr. Patxiu, contràriament a l'any 1987, no recordava l'aparició de fragments de teules, si bé comentà que el forn podria haver estat destinat a coure aquest material constructiu. L' indret on va aparèixer l'estructura és al camp situat entre el Torrent de Rials, a l'est, i el camí d'accés a la finca, al sud. Probablement la margenada de formigó que s'esmenta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) és la feixa divisòria entre l'esmentat camp i els hivernacles situats a l'oest. 08003-276 Marge est del Torrent de Rials, Referències orals proporcionades pel Sr. Bartomeu Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No s'hi ha realitzat cap actuació. 41.4924400,2.3068800 442143 4593657 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment sempre s'ha denominat erròniament com a Can Pitxiu, quanel nom correcte del mas i de la família de propietaris és Can Patxiu. El jaciment pot relacionar-se amb el propers de Cal Mallorquí, Hort d'en Font, Torrent de Rials. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37417 Can Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46. II aC-VdC No es coneix Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament. 08003-277 Al nord-oest del centre urbà Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa. 41.4970400,2.2994500 441527 4594172 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37418 Can Sors https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-0 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1969). 'El Cristianisme en la nostra comarca', Alella, 94, novembre de 1969, pàg. 6. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró, pàg.. 98 - 99. I-V dC És possible la conservació de restes al subsòl dela masia i el seu entorn. Lluís Galera donà coneixement, l'any 1969, de l'aparició d'un fragment de T. S. Clara D on hi havia estampada una creu, de doble línia, així com diversos fragments de ceràmica comuna, 'tegula', àmfora i una pedra de molí (GALERA 1969, p.6). La troballa la realitzà el Sr. Felicià Homs, propietari de l'empresa que realitzava uns rebaixos de terreny per construir una caseta, sota la presa del Molí de Can Sors. Les restes van aparèixer a 3 m de fondària. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, es va saber que la pedra de molí es trobava en una casa propera, sense poder-la veure. En el mateix moment, el propietari de Can Sors lliurà a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica un fragment d'una peça circular de ceràmica, que presentava una decoració estampada d'un motiu circular amb una creu en relleu a l'interior, que es repetia a tot el contorn. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici de restes arqueològiques, possiblement a causa de la seva profunditat. 08003-278 Masia restaurant de Can Sors i entorn Notícies històriques del Sr. Lluís Galera, sobre l'aparició d'un fragment de T.S. Clara D durant unes obres realitzades vers la primera meitat de la dècada de 1960, publicades l'any 1969. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. 41.4829300,2.3051000 441986 4592602 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La ceràmica lliurada pel propietari de Can Sors fou tramesa al Museu de Can Magarola. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37419 Can Teixidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. MAYA, J.L. i PONS, E. (1982). Bronze Final, 'L'arqueologia a Catalunya avui', Generalitat de Catalunya, p. 76-77. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.233-243. Làm. XI-XII. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró. Destruït en part i la resta desconegut A l'entorn de la masia de Can Teixidor, en els camps que l'envoltaven, s'hi observaren abundants fragments de ceràmica romana vers l'any 1980 (PREVOSTI 1981, 233). El 8 de desembre de 1960 el Sr. Lluís Galera inicià l'excavació d'unes restes de parets en una vinya de pendent suau i amb un petit promontori petri, sense vegetació. Aquest indret és actualment indeterminat. S'hi va documentar un conjunt de mur amb diversos àmbits. A l'oest s'hi documentà una paret de 10 m de longitud obrada amb grans pedres, que conformava un angle recte, al sud, amb una altra similar, de 50 cm d'amplada i 3 m de llargada. Perpendiculars a la primera, s'hi adossaven dos murs d'entre 50 i 60 cm d'amplada i de 1,60 i 2,80 m de llargada, separats entre per un metre de distància. Les restes formaven un mínim de tres àmbits: al nord un àmbit sense nivells arqueològics; al centre una petita cambra rectangular d'un metre d'amplada, on s'hi excavà una fossa per encabir-hi algun tipus de tenalla; al sud un àmbit de 7,90 m de llargada i com a mínim 3 m d'amplada. Aquest darrer presentava les parets de l'interior estucades, predominant el color vermell. Al centre s'hi localitzà un 'dipòsit', del qual se'n conservava un lateral de 5,40 m de llargada, revestit d'estuc vermellós a l'interior. Al centre del 'dipòsit' s'hi documentà una pedra de superfície plana, de 50 cm de llargada. L'excavació proporcionà tot tipus de produccions ceràmiques, predominant, en la vaixella fina, la T.S. Sud gàl·lica, T.S. Hispànica i T.S.Clara A, fet que situa els segles I i II dC com el període de major activitat. També s'hi exhumaren abundants fragments de Campaniana B i alguns de T.S. Clara D, fet que emmarca les restes entre els segles I aC i V dC. També s'hi localitzaren tres motlles de petites escultures. Entre els mesos d'octubre i novembre de 1970 la major part de restes foren destruïdes durant la construcció de la urbanització de Can Teixidor. Durant els treballs de construcció el Sr. Galera va detectar dues sitges en una rasa per a la conducció d'aigua. El 6 de desembre de 1970 va iniciar l'excavació d'una de les sitges. La segona va ser buidada pels obrers de l'obra. No hi ha referències dels resultats de cap de les dues. La Carta Arqueològica d'Alella (1987) exposa que en un indret indeterminat de Can Teixidor s'hi localitzà un vas sencer, dues bases i altres fragments ceràmics, amb decoracions cordades i incises, procedents d'una necròpoli 'hallstàttica'. Es desconeix l'any en què es van localitzar aquestes restes i la persona que les recuperà. La font que cita la Carta Arqueològica no situa a Can Teixidor cap necròpoli, sinó un poblat o restes a l'aire lliure del Bronze Final (MAYA; PONS 1982, p.76-77). 08003-279 Urbanització cal Teixidor, al límit sud del terme d'Alella. Sr. Ll. Galera i col·laboradors el desembre de 1960, excavaren unes habitacions. El desembre de 1970, excavaren unes sitges, en el moment en què el jaciment era destruït per la urbanització dels terrenys. 41.4767600,2.3014000 441672 4591920 08003 Alella Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37419-foto-08003-279-3.jpg Legal Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Alguns materials estan dipositats al Museu de la Nàutica del Masnou, inclosos els del Bronze Final. El jaciment romà pot tenir una clara vinculació amb el del carrer Catalunya, adjacents. És proper també als jaciments de la Serreta i Ca l'Aragó, d'Alella, i Bell Resguard, del Masnou.La major part del jaciment es situa en sòl del terme municipal del Masnou. 79|80|83|76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37420 Carrer Canonge / Pont de l'autopista https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-canonge-pont-de-lautopista AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, p.17-B i 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.232-233. II aC-VdC No es coneix Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, 'Pont de l'Autopista' i 'Carrer Canonge', segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona. Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M. Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres. Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, 'de criatura' i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies, trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, 'de forma antropomorfa', excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest. L'individu era cobert amb 'tegulae', una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de 'tegula'. Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix 'A', com a darrera lletra. 08003-280 Entre els barris del Canonge i Mar i Muntanya. Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960. No es té constància de cap actuació posterior. 41.4853300,2.2973000 441337 4592874 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.Es desconeix la ubicació dels materials. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37421 Carrer Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-catalunya AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. IIaC - VdC No es coneix Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat. 08003-281 Carrer Catalunya Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella. 41.4789100,2.3014400 441677 4592158 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-3.jpg Legal Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou. 81|83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37422 Hort de Cal Magre; Hort d'en Pareras https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-cal-magre-hort-den-pareras AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià'; dins MVSEV. Mataró, pàg. 119 i 121. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 243 i 244. I-V dC No es coneix Lluís Galera publicà, l'any 1949, la troballa a l'Hort d'en Pareras d'una 'destral un xic barroera, que presentava una accentuada polimentació en el tall'. També, en la mateixa horta, hi observà 'una paret còncava i fumada', que s'interpreta com les restes d'un forn, així com diverses peses de teler d'argila cuita (GALERA 1949, p.119-121). Lluís Galera i Salvador Artés situen en l' indret una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). Marta Prevosti, que registra l'Hort del Magre i l'Hort d'en Pareras com a dos jaciments diferents, hi cita també l'aparició de dues pedres de molí, una a cada horta (PREVOSTI 1981, p.243-244). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es va poder veure una d'aquestes dues pedres, situada al costat de la barraca de l'Hort de Cal Magre. En la Carta es cita la localització, enfront el camp, d'una sepultura d'infant tapada per una 'tegula', durant les obres de construcció de l'autopista, 'on actualment hi ha un pont'. És possible que aquesta inhumació correspongui a la que s'inclou en el jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista. La informació fou facilitada per Bartomeu Llinàs l'any 1987. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'observà que l'horta que limita amb el Camí del Mig fou notablement rebaixada feia pocs anys, condicionant el terreny per al seu ús agrícola. En el talús que limita amb el Passeig de la Creu de Pedra no s'hi observaren restes. Tampoc no es localitzà la pedra de premsa que s'observà l'any 1987, potser desapareguda. 08003-282 Al sud-oest del centre urbà, a la zona de la Creu de Pedra Jaciment descobert pel Sr. Pere Pareras, segons el Sr. Lluís Galera, que publicà la notícia de les troballes l'any 1949. Referències orals del Sr. Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació. 41.4869500,2.2952900 441171 4593055 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37422-foto-08003-282-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment pot estar vinculat als de la Plana i carrer Canonge / Pont de l'Autopista, molt propers. 78|79|80|83|76 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37423 Hort d'en Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-den-font AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. I-V dC No es coneix. Possiblement molt afectat pels conreus. En l' indret, Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975 (GALERA; ARTÉS 1975, p. 21-A). El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) que en el marge d'una terrassa de l'hort aparegué una rasa plena de ceràmiques romanes i que en el torrent de Rials, que passa a l'est de l'hort, hi trobà un pivot d'àmfora en una rasa que s'obrí per enterrar una canalització. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà en superfície cap indici de restes arqueològiques, si bé l'existència de diversos hivernacles i plantacions en dificultaren l'observació. 08003-283 marge est del Torrent de Rials Ll. Galera i S. Artés hi situen una vil·la romana en la publicació de l'any 1975. Referències orals proporcionades per Bartomeu Llinàs durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No es té constància de cap actuació, únicament la recollida de material superficial. 41.4908200,2.3054300 442021 4593478 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37423-foto-08003-283-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No es té notícia de la conservació de materials. És possible la vinculació del jaciment amb els propers del torrent de Rials i Can Patxiu. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37424 La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-alella-autopista-cal-petxo AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BARRAL, Xavier (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). 'Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)'. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). 'La producció d'àmfores al Maresme. Una síntesi'. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1. I aC-IV dC Les restes localitzades durant la construcció de l'autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres. En el sector denominat popularment 'la Plana', indret d'excel·lent situació geogràfica, s'hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de 'dolium' i d'àmfores, diverses 'pipes' de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d'una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d'un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb 'tegula' i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del 'torrent de l'Anguera' (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l'autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d'urgència de les restes que anaven apareixent. L'àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d'uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n'ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S'hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se'n va excavar la cambra i 'el corredor de vent' i, a prop d'aquest, un enterrament de 'tegulae', que, segons s'esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s'hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d'abundants restes de ceràmica. D'altra banda s'esmenta l'aparició d'un mínim de dues sitges, una d'elles reblerta amb nombrosos fragments d'àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d'ells de planta rectangular, que l'any 1987 encara eren visibles i 'en un estat deplorable de conservació'. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d'opus signinum', decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d'uns 50 cm, amb fulles d'acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s'hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s'ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s'hi situaria la 'pars urbana', mentre que les restes localitzades durant la construcció de l'autopista constituirien elements de la 'pars rustica'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es van observar fragments d'àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l'entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de 'tegula'. En el mateix camp també s'hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica. 08003-284 Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l'oest de terme d'Alella. Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors. 41.4829600,2.2939200 441053 4592613 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S'hi ha d'incloure una sitja localitzada a l'est del Torrent del Sistres amb ceràmiques 'de tradició ibèrica', fragments d'àmfora i un cos sencer d'àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d'altres, que M. Prevosti cita en el jaciment 'Torrent del Sistres'. El forn que s'hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s'han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure's en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37425 La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232. I- V dC És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes. Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista. 08003-285 al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. 41.4800000,2.2959300 441218 4592283 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37426 Nucli històric; Can Companyó ; Plaça de l'Ajuntament; Hort de la rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-can-companyo-placa-de-lajuntament-hort-de-la-rectoria AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ARTÉS, Salvador (1964). 'Les cases del poble i el creixement de la població', Alella, 39, març. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, J. (2000). Cartes al director, Alella, 248, abril 2000 p.7. FONT, J.(2000). 'Patrimoni arqueològic vs obres urbanes: Alella, un cas més', Alella, 251, octubre - novembre 2000, p. 21-23. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 22 i 23. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg.. 245 i 246. REVISTA ALELLA(1973). 'Alella mil anys enrere', Alella núm. 132-133, març - abril de 1973, pàg. 3. Editorial. I-XX dC Parcialment destruït en les àrees afectades per obres.Probablement roman en bona conservació gran part del jaciment. El nucli històric d'Alella comprèn l'espai des d'on originàriament s'ha establert i evolucionat la població no dispersa del municipi. L'àrea inclou diversos edificis de valor històric i arquitectònic que responen també a l'interès i valoració des del punt de vista arqueològic. En destaca l'església parroquial de Sant Feliu (BCIN, BOE 29/06/1985), amb part de l'edifici d'estil romànic i documentada ja l'any 993 i les masies d'època moderna de Can Lleonart, Can Companyó, Cal Barquer o Ca la Librada, totes elles amb documentació de la seva existència, havent estat l'edifici possiblement reformat, des dels segles XIV. L'any 1973 es publicà l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó (Ed. rev. Alella, 1973, p. 3), notícia confirmada l'any 1975 per Salvador Artés, propietari de la finca (GALERA; ARTÉS 1975, p.22-23). Marta Prevosti també recull la informació, esmentant la localització, durant unes obres en l'eixida de la casa, de ceràmiques romanes i d'un as de Vespasià o Titus, amb l'anvers gastat i el revers amb la llegenda '...S.C' (PREVOSTI 1981, p.245). La Carta Arqueològica d'Alella (1987) assenyala que, durant la realització de la mateixa, Salvador Artés en negà l'aparició. Durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) Josep Fluxà, aficionat d'Alella, informà de la localització i destrucció parcial d'un mur d'època romana durant les obres de construcció del soterrani de l'escenari de l'Hort de la Rectoria. El mur, del qual en roman part en el subsòl de l'actual aparcament, estava situat a l'entorn d'1,5 m de fondària i ubicat en diagonal respecte l'actual escenari, en sentit sud est - nord oest. El Sr. Fluxà, en realitzà un croquis i sol·licità el trasllat de les terres a Can Magarola, on, juntament amb altres, aficionats, la van garbellar. Entre els materials hi va aparèixer una moneda romana, una d'ibèrica i una d'indeterminada, ceràmica romana (l'equip que revisava el catàleg va poder veure fragments de 'dolium', d'àmfora local i d''opus signinum' a la Masia-Museu de Can Magarola), ceràmica ibèrica i fragments de vidre. També durant la revisió del Catàleg, Josep Font informà de l'aparició de diverses restes. A mitjan de la dècada de 1980, durant la instal·lació de serveis al lateral oest de la Plaça de l'Ajuntament es van seccionar nombroses inhumacions de l'antic cementiri, medieval i/o modern, situat darrera l'absis de l'església. L'any 2000, durant les obres de reforma del carrers del centre urbà, va observar la destrucció d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament, a 3 m davant de Cal Barquer, quan es realitzava una rasa per a la col·locació de serveis. S'hi observava l'existència d'un mínim de dues estructures, possibles murs, i una seqüència estratigràfica amb cendres i morter de calç, entre d'altres. A la terrera de l'obra s'hi va localitzar una vora de 'dolium' i una base d'una copa de T.S.Hispànica. Les restes apareixien a uns 40 cm de la superfície i fins a 1,5 m de fondària. També s'observà el seccionament de nombrosos murs d'època medieval o moderna al llarg dels carrers Dom Bosco i Rector Desplà i de la necròpolis de la Plaça. Així mateix, es localitzà un pivot d'àmfora tarraconense al mig del Torrent de Vallbona, a l'alçada del carrer Anselm Clavé. J. Font realitzà fotografies de les restes seccionades. L'any 2002, les obres de reforma del carrer Balmes també van seccionar antigues estructures. En el mateix carrer s'hi va localitzar un fragment de ceràmica decorada en verd i manganès. El conjunt de restes indica un origen romà per al centre del poble, essent l'àrea de localització de notables dimensions. El jaciment romà pot correspondre a un establiment rural de certa magnitud, si bé cal no descartar la possibilitat de que es tracti d'una vil·la ubicada entre les dues rieres. És possible la continuïtat de l'ocupació de l' indret en l'alta edat mitjana, justificant la construcció de l'església romànica i del nucli medieval. 08003-286 Alella Notícies històriques de Salvador Artés sobre l'aparició de materials romans al subsòl de Can Companyó, publicades l'any 1975. Referències orals proporcionades per Josep Fluxà durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) sobre l'aparició d'estructures romanes a mitjan de la dècada de 1980 a l'Hort de la Rectoria. Notícies de Josep Font sobre l'aparició d'estructures romanes a la Plaça de l'Ajuntament l'any 2000, publicades l'any 2000 i referències orals del mateix durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). 41.4938600,2.2948200 441138 4593823 08003 Alella Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37426-foto-08003-286-3.jpg Legal Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En les notícies publicades, Josep Font descriu erròniament que el fragment de Terra Sigil·lada localitzat a la Plaça de l'Ajuntament és aretina, ja que la peça és de producció hispànica, com es va comprovar en la revisió el Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). 83|85|94|98|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37427 Pedrera de Font de Cera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-font-de-cera AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques presenta en el lateral sud i en la seva part superior, a 55 cm del coronament, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit transversal. La separació entre elles és d'uns 8 cm. Les clivelles mesuren entre 17 i 21 cm de llargada, entre 8 i 12 cm d'alçada i entre 7 i 10 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. Al davant de la roca, en el lateral sud, a uns 3 m, s'hi observa un petit mur d'una sola filada de pedres de granit, unides en sec, la major part d'ell amagat per la pinassa i el sediment arenós. El mur, disposat en sentit est - oest, té un mínim de 4,80 m de llargada, adossant-se en l'extrem oest amb una altra roca de notables dimensions. L'extrem est no és visible. A les darreres pedres visibles d'aquest sector, s'hi adossa perpendicularment un altre muret de característiques semblants, de 70 cm de llargada visible. Al nord est de l'esmentada roca, a uns 5 m, se'n localitza una altra on s'hi observa l'empremta de l'extracció d'un gran bloc, al lateral superior est. La concavitat produïda per l'extracció presenta una planta rectangular, lleugerament irregular, d'1,50 per 1,60 m. Les parets del tall són rectes en els laterals sud i oest, amb una fondària d'entorn els 65 cm; en els laterals nord i est són irregulars i inclinats vers el fons, pla en la part central. En aquests dos laterals, nord i est, s'hi conserven les empremtes de les diverses clivelles realitzades per a l'extracció del bloc mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entorn els 4 cm i de poc més d'1 cm de profunditat, estant disposades de forma alineada transversalment i separades entre elles per uns 8 cm. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora en la segona roca, testimoni de l'extracció d'un bloc de granit mitjançant l'esmentada tècnica. També ho confirmen els propers paral·lels de les pedreres del Bosc de Can Cabús i del Torrent d'en Cabús. Els murets situats davant la primera roca delimiten un espai semitancat entre aquests i les roques naturals. No és possible determinar, en l'estat actual, si aquest espai fou delimitat 'ex professo' amb una finalitat determinada o si bé es murs corresponen a feixes de conreu que casualment fixen la petita àrea. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. 08003-287 límit sud del barri de Font de Cera Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. 41.5103500,2.2982000 441435 4595651 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37427-foto-08003-287-3.jpg Legal Romà|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment és limítrof amb els de Can Cues i la Vinya d'en Tito Serra. També és proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús i al jaciment romà del Bosc de Can Cabús. 83|98|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37428 Pedrera del bosc de Can Cabús https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-bosc-de-can-cabus AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, fragmentada, d'uns 2 m d'alçada i 3 d'amplada, presenta en l'extrem dret del lateral nord, a 30 cm de l'angle amb el lateral oest, un conjunt de 5 clivelles artificials, disposades de forma alineada en sentit longitudinal. La separació entre elles és d'uns 5 cm. Les clivelles mesuren uns 14 cm de llargada, entre 5 i 6 cm d'amplada i també entre 5 i 6 cm de profunditat. La secció és en tots els casos planoconvexa, presentant un lleuger desgast. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les clivelles que s'observen en la roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Torrent d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per el conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. 08003-288 Bosc de Can Cabús Jaciment localitzat en el mes de setembre de 2004, durant el treball de camp per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella. 41.5115200,2.3001800 441601 4595780 08003 Alella Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37428-foto-08003-288-3.jpg Legal Romà|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment és limítrof amb les restes romanes del Bosc de Can Cabús i també proper a la Pedrera del Torrent d'en Cabús, la Pedrera de Font de Cera i la Vinya d'en Tito Serra. 83|98|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37429 Pedrera del Torrent d'en Cabús https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-torrent-den-cabus AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. L'àrea del jaciment presenta diverses roques de granit de grans dimensions, aflorament habitual en la Serra de Marina. Una de les roques, d'uns 90 cm. de llargada, 1,60 d'amplada i 60 cm de gruix, presenta un conjunt de 7 empremtes de clivelles realitzades per a l'extracció d'un bloc de la roca mitjançant tascons. L'amplada restant d'aquestes clivelles és d'entre 4 i 5 cm i de poc més d'1 cm. de profunditat, estant disposades de forma alineada longitudinalment i separades entre elles per uns 10 cm. Les clivelles es situen en el lateral oest de la roca. S'observa que la roca, de posició inclinada, s'ha desprès d'una roca de majors dimensions situada al seu nord i sobre la qual encara s'hi recolza lleugerament. L'àrea que comprèn aquests elements correspon a una antiga pedrera per a l'extracció de blocs de granit. Les restes de les clivelles que s'observen en la primera roca constitueixen les perforacions artificials que es realitzaven per a l'extracció de blocs de pedra mitjançant la tècnica de tascons. La interpretació es corrobora amb els propers paral·lels de les pedreres de Font de Cera i del Bosc d'en Cabús. No s'ha localitzat cap material o element que permeti proposar una datació per al conjunt de restes. En tot cas, la tècnica de tascons per a l'extracció de pedres ha estat emprada com a mínim des d'època romana fins ben entrada l'època contemporània. 08003-289 Nord d'Alella, en la vessant sud de la Serra de Marina Jaciment inèdit fins al moment, localitzat en el mes de setembre de 2004, durant les prospeccions realitzades per a la realització del present catàleg. 41.5128300,2.2993700 441535 4595926 08003 Alella Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37429-foto-08003-289-3.jpg Legal Romà|Contemporani|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El jaciment és proper als de la pedrera de Font de Cera, Can Cues, Vinya d'en Tito Serra, Bosc de Can Cabús i pedrera del Bosc de Can Cabús. 83|98|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37430 Torrent de Rials https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-rials AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47. I-V dC Indeterminat Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl. 08003-290 Marge est del Torrent de Rials Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. 41.4901000,2.3061200 442078 4593397 08003 Alella Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-3.jpg Legal Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu. 83|80 1754 1.4 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5