Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
73655 Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> XVI-XX <p>Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.</p> 08001-3 Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. <p>L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)</p> 41.5177900,1.9018300 408368 4596821 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-3.jpg Física Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Religiós Inexistent 2022-04-20 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 95|96|98|94 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73704 Col·lecció agropecuària de Can Morral del riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-agropecuaria-de-can-morral-del-riu PLANS, Jaume (2003): 'Vocabulari a l'entorn de la vinya a la comarca del Bages al segle XVIII', dins de les actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp. 255-265. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp.85-89. XIX-XX Excepte la màquina de pelar ametlles que ha estat restaurada recentment, els altres dos elements estan molt rovellats i han perdut alguns dels seus components. A la masia de Can Morral del Riu, actualment en procés de rehabilitació, s'han recuperat una màquina per pelar ametlles, una sínia, actualment desmantellada i dipositada als magatzems de l'Ajuntament, i una premsa de vi. Tots tres elements eren part important en les tècniques agropecuàries utilitzades durant el segle XIX i part del XX a les grans propietats rurals com Can Morral del Riu. La sínia era una màquina emprada per elevar l'aigua de pous poc profunds, que consistia en una roda horitzontal, accionada per un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem inferior de la qual és submergida a l'aigua del pou. La màquina de pelar és un enginy on s'abocaven les ametlles sense pelar i, fent rodar una manivela, sortien sense closca. Pel que fa a la premsa, es feia servir per aixafar la brisa (residu sòlid que queda del raïm després d'haver-se trepitjat i premsat, compost de rapa, pallofa, polpa i pinyol) i treure-li el vi. Normalment, una premsa està composta de cargol, nou, merlets, guia, cuixa, arreus, cogreny i gàbia o tanques. 08001-52 Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. Abrera ha estat, tradicionalment, fins als anys seixanta del segle XX, un poble agrícola. L'any 1860 s'inicià el període de substitució del cep francès, atacat per la fil·loxera, pel cep americà. Aquesta renaixença agrícola anà decreixent cap a l'any 1930 fins que va arribar la Guerra Civil i la postguerra. Llavors es van començar a estendre els camps de regadiu i es plantaren arbres fruiters. A Can Morral, per exemple, es plantaren hectàrees d'ametllers, que encara avui dia, donen bellesa i caràcter paisatgístic a la zona. 41.5256400,1.9086000 408944 4597686 08001 Abrera Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73704-foto-08001-52-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73715 Col·lecció de pintures municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipal-0 Bases del Concurs de Pintura Ràpida editades per l'Ajuntament d'Abrera. http://www.ajuntamentabrera.cat/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp XX Col·lecció d'unes 300 obres pictòriques el tema del les quals sol ser qualsevol aspecte relacionat amb Abrera. Abunden les vistes més tradicionals del poble, com són l'Església DE Sant Pere, el carrer Major, la Sínia de Cal Barnet, les masies, etc. Poden participar tots els artistes que ho desitgin dividits en les següents categories: GENERAL (a partir de 18 anys) i LOCAL (a partir de 14 anys). Cada concursant pot presentar una sola obra, d'una grandària mínima de 38x48 cm, i es pot fer servir qualsevol tècnica i procediment per a l'execució de l'obra. S'atorguen tres premis pecuniaris en la categoria general, un en la categoria local i tres premis especials (als que poden optar els premiats anteriorment) en les següents categories: aquarel·la i al quadre més original. Les obres premiades queden en propietat de l'Ajuntament, el qual en té una petita part emmagatzemada, mentre la resta estan decorant els diferents edificis municipals. 08001-63 Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera. La col·lecció s'ha anat formant a partir de la convocatòria anual, per part del consistori, del Concurs de Pintura Ràpida des de fa uns 30 anys en el marc de la Festa Major d'Abrera per Sant Pere (29 de juny). 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2021-02-16 00:00:00 ArqueoCat SL - Natàlia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73726 Col·lecció de rotllos per pianola de Can Sucarrats https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-rotllos-per-pianola-de-can-sucarrats http://www.pianola.org/index.cfm XIX-XX Col·lecció d'una centena de rotllos per pianola que s'han recuperat, en molt bon estat, d'un armari de l'avui deshabitada masia de Can Sucarrats. Segons el testimoni oral de Valentí Sucarrats, aquests rotllos es posaven a una pianola que es feia sonar a la casa a principis del segle XX, per tal de mantenir entretinguda a la Ignasia, membre de la família que gaudia especialment amb la música. El repertori musical recuperat abarca des del gènere clàssic (Mozart, Beethoven, Scarlatti, etc.), passant per la música popular i tradicional (caramelles per J. A. Clavé), fins al jazz, el charleston i altres gèneres musicals importats d'Estats Units. De la pianola que feia sonar aquests rotllos no n'ha quedat cap rastre. El mecanisme d'aquests instruments funciona a través de la succió generada pel pedaleig del pianolista (persona que pedaleja i acciona els controls manuals per donar matissos a la interpretació musical d'acord amb el seu criteri), reproduint el so d'acord a les perforacions del rotllo musical. La gran majoria d'aquests rotllos per pianola no van ser gravats sobre teclats, simplement van ser perforats per tècnics després de marcar amb llapis la referència segons la partitura de música original. Els primers sistemes utilitzaren diferents tipus de rotllos, el més comú a l'inici fou de 65 notes; altres sistemes de curta vida van ser els de 58, 70, 73 i 82 notes, finalment el més difós fou el de 88 notes (estàndard), que és el que s'utilitzava a Can Sucarrats. La major part dels rotllos fabricats (perforats) amb anterioritat a 1912 van ser picats a mà, és a dir, que no eren gravacions realitzades per pianistes, donat que la invenció del procés de gravació directa de l'intèrpret era explotat comercialment de forma exclusiva per la firma Welte a partir d'aquell any. La perforació fins llavors es realitzava utilitzant una escala i una regla, prenent com a base la partitura original, i es picaven les perforacions i després de la correcció es confeccionava una matriu, de la qual s'obtenien les copies del rotllo. La longitud del paper dels rotllos varia des dels 4 m els temes populars, fins a 26 m les obres clàssiques completes. D'entre les diferents marques dels rotllos de Can Sucarrats destaquen els de la casa Victoria, originària de Barcelona, i els de l'Aeolian Company, d'Estats Units. El propietari de la fàbrica dels rotllos Victoria, català, es deia Joan Baptista Blancafort, i fundà l'empresa l'any 1905. 08001-74 Camí de Can Sucarrats - 08630 ABRERA. L'any 1863 un francès de cognom Forneaux patentà el que aparentment seria la primera pianola amb sistema pneumàtic. Aquest instrument rebé el nom de 'Pianista' i fou la base per als posteriors descobriments. La primera pianola fou construïda por Edwin S. Votey, en un taller domèstic a Detroit durant la primavera i estiu de 1895. Votey s'associà amb la companyia Aeolian, qui posà l'instrument a la venda als Estats Units l'any 1897 i a Europa el 1899. L'any 1904 la firma Welte de Friburg inventà un nou tipus de pianola, conegut originalment com Welte-Mignon. El mateix any la fàbrica de pianos Dea, treu el seu model a Leipzig. Aquests dos instruments i els seus competidors van ser coneguts al llarg dels anys com a pianos 'Reproductors'; altres principals sistemes d'aquest tipus són Duo-Art i Ampico. El terme 'pianola' correspon a una marca registrada originalment per la Aeolian Company fa uns cent anys, que amb el temps s'utilitzà per a referir-se als pianos d'execució autòmata. Els pianos 'reproductors' reproduïen rotllos de forma automàtica, i la força de succió es realitzava a través d'un motor elèctric. L'únic que s'havia de fer era simplement col·locar un rotllo i encendre la pianola; durant l'apogeu d'aquest instruments, aquesta fou per a la majoria de la gent la millor manera d'escoltar música. Molts dels grans pianistes d'inicis del segle XX van gravar rotllos per als pianos reproductors, i aquestes gravacions són un important llegat de la interpretació de la música clàssica romàntica, del jazz i del ragtime. Durant l'època d'esplendor d'aquests instruments existiren més de 800 marques diferents, entre 1910 i 1930 es fabricaren uns dos milions i mig de pianoles. L'era de les pianoles finalitzà durant els primers anys de la dècada del 30 (anys de forta depressió econòmica a Estats Units); les vendes van caure durant aquesta recessió i van cessar amb la II Guerra Mundial. La major popularitat de les pianoles s'estengué entre els anys 1900 i 1930, després el gramòfon, que era bastant més econòmic, es convertí en l'element musical més popular a la llar. 41.5152000,1.9243400 410243 4596510 08001 Abrera Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73726-foto-08001-74-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2021-02-16 00:00:00 -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar 98 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
86915 Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole <p><span><span><span><span>BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span>La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.</span></span></span></span></p> 08001-106 Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera <p><span><span><span><span>Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «<em>Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» </em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.</span></span></span></span></p> 41.5164100,1.9018000 408364 4596668 08001 Abrera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1110993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1120012.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural Inexistent 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) Àngel Torrents Solé 98 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37503 Col·lecció de l'antic museu de Can Magarola https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lantic-museu-de-can-magarola MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor:Doctor Joan Bestard. Inèdit. Servei de Museus (1999). Guia de Museus de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. II aC-XX Actualment el museu resta tancat i sense gestió Quant el museu estava obert al públic, es podien visitar dues plantes: la planta baixa i el primer pis o planta noble. Cal dir que es conserva la forma primigènia de la masia, respectant les formes i en alguns casos les funcions. En la planta baixa trobem primer un distribuïdor, el de la masia, al que s'accedeix des del pati exterior. S'hi podien observar una col·lecció d'arades penjades a la paret. A l'altra paret hi havia una col·lecció de plànols de masies de la població realitzades per l'arquitecte Lluís Bonet Garí. Aquest espai serveix de pas cap a la cuina, als corrals, al celler i a les quadres, i d'ell surt l'escala que condueix a la planta noble. A continuació trobem la cuina de la casa, amb la llar de foc. Es conserva tal qual i a més hi havia una taula parada amb la vaixella corresponent i un pa assecat, així com altres atuells que pretenen donar-nos una petita idea de totes aquestes funcions familiars i de relació. Al costat hi ha un rentaplats i relleixos per guardar-hi la terrissa. S'hi recull un conjunt d'estris propis del pagès. Aquest espai s'utilitzava també per altres fins, com els cursets de tastavins. També per aquest espai s'accedeix a l'hipogeu, el qual es podia visitar. En la planta noble hi trobàvem tres tipus de sales, diferenciades entre si pels seus usos: sales administratives (despatx i sala de reunions) i dos tipus de sales expositives, les que recreen un espai conservant els usos primigenis d'aquella sala (capella, dormitori,..) i les sales expositives (sala d'arqueologia, de ceràmica, de l'audiovisual..). En primer lloc hi havia la sala d'arqueologia 'Bartomeu Llinàs i Planas', on s'exposen part de les restes arqueològiques trobades al terme d'Alella. Al llarg de vuit vitrines es feia un repàs a la història antiga d'Alella al llarg de 2.500 anys. Feia un discurs cronol·lògic des de la prehistòria (Eneolític, Edat del Bronze) fins el món romà. Les vitrines 7 i 8 feien un incís en la producció de vi a l'antiguitat, tractant-se com es tractava d'un museu dedicat al vi i de la tradició que manté aquesta població. Aquest sala disposava d'un full (Din A-4) que feia les funcions de Guia didàctica, redactada pels autors del muntatge. Anteriorment, aquesta sala també mostrava ceràmica però en una barreja de ceràmica antiga i moderna. A les parets hi havien rajoles populars de paret i gràfiques del desenvolupament del terme d'Alella i de les cases de pagès. La sala de la Sra. Montserrat es va fer en memòria de Montserrat Capdevila i Ponts, que fou la darrera senyora de Can Magarola. Hi havia mobles originaris de la masia i s'havia volgut recordar l'ambient d'aquelles sales d'estar pròpies de la majoria de les masies del poble. Des d'aquesta sala s'accedeix a la capella i a dues habitacions que mantenen l'estil de la sala d'estar. La capella, a la dreta de la sala gran, està dedicada al Sant Crist. Fou erigida en temps de Pere de Magarola, a mitjans del segle XVII. L'any 1786, el bisbe de Barcelona, concedí 40 dies d'indulgència a qui la visités. Una altra habitació en la mateixa línea és la sala menjador. Finalment, hi havia la sala Antoni Riera i Sallarés, on s'exposaven rajoles de ceràmica des del segle XVII. Celler Des del pati exterior de la masia es baixa al celler. Al porxo de l'entrada, s'hi guarda una col·lecció d'eines per treballar la vinya i de producció del vi. També es mostra l'evolució de la premsa del vi a través d'unes maquetes. Al celler s'hi exposen premses, botes, bombes de trafegar el most i altres eines. En aquest espai hi trobem la sala de tast, on s'exposa una col·lecció d'ampolles de vi de totes les Denominacions d'Origen de Catalunya, i una part de la col·lecció de porrons d'Alella. S'ofereix al visitant la possibilitat de tastar les diferents varietats de vins que produeixen els cellers de la Denominació d'Origen Alella. 08003-364 Av. Sant Mateu, 2 La Fundació Pública Municipal Masia Museu Can Magarola es va crear l'any 1983. Però amb anterioritat ja s'havien posat les primeres pedres del futur museu. Trobem els orígens, com en altres museus, en l'arqueologia. L'iniciador fou Bartomeu Llinàs i Planas. L'ajuntament va cedir la masia de Can Magarola per ubicar-hi les diferents col·leccions que s'havien anat aplegant i es procedí a la seva restauració. Un cop es va fer la restauració de la masia es va fer una crida a la població perquè aportés material per al museu que s'afegiria a la col·lecció arqueològica. Tot i haver estat inscrit en el registre de Museus de Catalunya (R 8-5-1995/DOGC 22-5-1995) resta sense direcció, tancat i sense gestió. 41.5048700,2.2994700 441536 4595042 08003 Alella Restringit Regular Física Romà|Modern|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|94|98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37504 Fons d'Art Municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-municipal XX Col·lecció d'obres d'art de propietat municipal formada per un centenar i mig de peces d'origen, composició, tècnica i materials diversos. Predominen les pintures en les seves diferents tècniques: aquarel·les, olis, litografies o gravats; però també hi trobem escultures en bronze o fusta. 08003-365 Plaça de l'Ajuntament, 1 41.4936000,2.2951600 441166 4593793 08003 Alella Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37504-foto-08003-365-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les obres estan disperses en diferents dependències municipals, però l'any 2004 es va inventariar. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40122 Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> IaC-IIIdC <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> 08005-253 Museu de Granollers 41.6695600,2.2614600 438520 4613352 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Bo Física Ibèric|Romà Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 81|83 53 2.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40124 Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu Can Xifreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-can-xifreda <p>BUSTAMANTE I PICAÑOL, Martí (1988). Materials i jaciments arqueològics de Sant Feliu de Codines. Museu Arqueològic Municipal, Ajuntament de Sant Feliu de Codines. http://www.ictisp.com/~xifreda/</p> I-III dC <p>L'origen del Museu de Can Xifreda prové d'una col·lecció arqueològica de les troballes provinents de les prospeccions o excavacions fetes pel Grup Talp, afeccionats locals a l'arqueologia, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle passat. L'abast geogràfic s'estén per Sant Feliu de Codines i pels municipis pròxims. El material de l'Ametlla del Vallès va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Can Tiano. Són materials d'època romana provinents d'una tomba, datada entre els segles II-III dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una gerra íntegra de ceràmica comuna, diversos fragments de terra sigil·lada, un sílex i una tègula completa. - Pla de Can Carlons. Són materials ibèrics i romans provinents d'una sitja, datada cap als segles I-II dC, que fou excavada als anys 70. Es tracta d'una boca de dolia i quatre pesos de teler.</p> 08005-255 Museu Can Xifreda (Sant Feliu de Codines) <p>Aquest petit museu municipal va néixer gràcies a l'impuls del Sr. Martí Garriga, afeccionat local. La col·lecció de troballes fetes pel Grup Talp al llarg dels anys 50, 60 i 70 van esdevenir patrimoni municipal l'any 1970, i des de l'any1988 estan ubicades a l'edifici modernista de Can Xifreda.</p> 41.6695600,2.2614600 438520 4613352 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40124-foto-08005-255-3.jpg Física Romà|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 83|80 53 2.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93916 Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-minerologia-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p>RIBES SAN EMETERIO, Neus (coord.) (2010). <em>Minerals de Catalunya del Museu Mollfulleda de Minerologia d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar.</p> XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>El Museu Mollfulleda aplega una de les col·leccions de minerologia de caràcter científic més importants de Catalunya. A la primera sala del Museu es pot trobar un espai per introduir-nos a la mineralogia: Què són els minerals? Per què serveixen? On s'obtenen? Informacions sobre els minerals i les aplicacions: el magnetisme, la duresa, els minerals que necessitem per construir un mòbil o un cotxe; i es pot contemplar una de les característiques més curioses d'alguns minerals: la fluorescència. </p> <p>La segona sala aplega un conjunt de minerals excepcionals distribuïts segons la classificació establerta per <span><span><span>Dana i Nickel-Strunz que divideixen els minerals segons la seva composició química i la seva estructura.</span></span></span> En aquest espai es poden trobar exemplars de gran valor com el bismut de Villanueva de Córdoba, amb un excepcional cristall esquelètic de 3 cm d’aresta, o la malaquita de Katanga, amb un joc de coloracions i formes de fantasia que fan que sigui una peça remarcable.</p> <p>La planta superior està dedicada a la mineralogia de Catalunya i és un espai únic per estudiar l’evolució de la mineria catalana on es poden contemplar exemplars de les diferents explotacions mineres del país i dels afloraments naturals: exemplars de les mines de sal de Cardona, les fluorites del Papiol, magnífics exemplars d’aragonita, o la diversitat de minerals de la zona del Priorat.</p> <p>El Museu també disposa d’un mòdul adreçat als invidents i les persones amb dificultats visuals, la mirada tàctil, amb exemplars que es poden manipular i amb textos en Braille.</p> 08006-342 Carrer de l'Església, núm. 37-39 <p><span><span>Es crea l’any 1988, gràcies a la donació de Joaquim Mollfulleda Borrell fa de la seva col·lecció de minerals a la població d’Arenys de Mar. El primer “museu” estava ubicat a Can Colomer, masia d’Arenys de Munt propietat de Joaquim Mollfulleda, des de l'any 1974.</span></span></p> <p><span><span>Mollfulleda era un aficionat a la minerologia que es va trobar amb aquesta afició per casualitat, ja que a ell li agradava la fotografia i la muntanya. Es va introduir en aquest món quan l’Institut Químic de Sarrià va demanar col·laboració als exalumnes per refer la col·lecció de minerals destruïda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Així, va començar a col·leccionar minerals i a partir d’aquí, li arribaven mostres per vies ben diferents i curioses: donacions, intercanvi, compra, o regals d’amics seus quan feien algun viatge. Un dels seus donants era el minerologista barceloní Joaquim Folch.</span></span></p> <p><span><span>En una entrevista realitzada el 22 de febrer de 1994, Mollfulleda explica la decisió de fer-ne donació a Arenys de Mar perquè no volia que la seva col·lecció es dispersés, amb la condició que instal·lessin les col·leccions adequadament i amb la garantia que existia, en aquell moment, un Patronat de Museus, la qual cosa representava una seguretat en la protecció i en la continuïtat. (Montlló, 1998).</span></span></p> <p><span><span>Des de l'any 2021, el Museu Mollfulleda de Mineralogia forma part de la Xarxa de Museus de Ciències de Catalunya.</span></span></p> 41.5816386,2.5483131 462348 4603426 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-025269-fluorita-3511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-035323-halita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-058380-bismut-cordova.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93917 Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p> XVIII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p> 08006-343 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> 41.5817520,2.5482555 462344 4603439 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93918 Col·lecció d'exvots del Montcalvari https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. | Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p> XVIII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p> 08006-344 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817269,2.5482112 462340 4603436 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic. 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93919 Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar <p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p> XVI-XXI <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p> 08006-345 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817600,2.5482488 462343 4603440 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93920 Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p> VI aC- III dC <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> 08006-346 Carrer de l'Església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817259,2.5482166 462341 4603436 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg Física Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 80 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93921 Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar <p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p> XVII-XX <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> 08006-347 Carrer de l'església, núm. 43 <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> 41.5817450,2.5482421 462342 4603438 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
94065 Gegants i figures festives d'Arenys de mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-figures-festives-darenys-de-mar XX-XXI <p>En aquesta fitxa, agrupem el conjunt de figures festives d'Arenys de Mar: els gegants, els capgrossos i el drac Arenyot, que formen part de totes les grans festes del calendari del municipi. Hi ha quatre parelles de gegants: en Tallaferro i la Flor d'Alba; en Roc i la Maria; l'Elm i la Carmeta; la parella de gegantons d'en Xavier i la Laia Cartulinus i el gegantó Zenon.</p> <p>En Tallaferro, rep el seu nom de la figura mítica del comte Tallaferro, creat per Jacint Verdaguer a la seva obra èpica Canigó, que data de 1886. Verdaguer es va inspirar en el comandant Bernat I de Besalú, conegut també sota el nom de Bernat Tallaferro que va viure durant el segle X. Aquest sobrenom li ve per ser un governant enèrgic i un gran guerrer. És obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actor Corner Wilder per modelar el rostre. Té un pes de 75 kg i una alçada de 385 cm.</p> <p>El nom de Flor d'Alba, també està inspirat en l'obra Canigó (1886) de Jacint Verdaguer. En aquest cas però, amb una modificació. En el poema original, el personatge que sedueix al comte Tallaferro és la reina de les fades, que porta per nom Flordeneu. Com que a Arenys poca neu s'hi veu, es va optar per canviar 'neu' per 'alba' i d'aquí li ve el nom a la nostra geganta. També és obra de Domènec Umbert que s'inspirà en l'actriu Joan Fontaine per modelar el rostre. Té un pes de 72 kg i una alçada de 382 cm.</p> <p>Els padrins d'en Tallaferro i na Flor d'Alba són els gegants de la família Robafaves de Mataró i els gegants del Barri dels Abells de Canet de Mar, en <em>Petrus</em> i la <em>Carlota</em>, gegants que van estar al bateig i presentació de la parella. I ells són padrins dels gegants de Vallgorguina, en <em>Bernat</em> i l'<em>Elionor</em>; dels gegants vells d'Arenys de Munt, en <em>Martí</em> i la <em>Remei</em>; dels de Canet de Mar, en <em>Guillem-Bernat de Montferrer</em> i l'<em>Agnès de l'Aubó</em> i també ho són dels gegants <em>Roc</em> i <em>Maria</em> i <em>Elm</em> i <em>Carmeta</em>.</p> <p>En Roc i la Maria són la representació de la parella de nuvis que balla la dansa d'Arenys. Aquest ball es fa a la sortida de l'ofici de Sant Roc i justament la primera aparició en públic d'en Roc i la Maria va ser per Sant Roc, el 16 d'agost, de l'any 1980. En Roc pesa 35 kg i té una alçada de 325 cm i la Maria pesa 32'5 kg i té una alçada de 324 cm.</p> <p>Es construeixen l'any 1980 per Josep Cardona, de la casa Ingenio de Barcelona. Els van finançar un grup anònim de ciutadans, que van cedir la parella a la vila d'Arenys de Mar. El seu creador no es va inspirar en ningú d'Arenys per modelar les cares dels dos gegants, malgrat comentaris que sovint ha creat la semblança, sobretot de la Maria, amb alguna dona de la vila. Van ser apadrinats per en Tallaferro i na Flor d'Alba i els noms són donats en honor a Sant Roc i en record de la titular de la parròquia del poble. També són els padrins d'Elm i Carmeta.</p> <p>L'Elm i la Carmeta arriben l'estiu de 1997, donats per l'Esplai de la Gent Gran i la Confraria de Pescadors de Sant Elm. Els va crear l'artista arenyenc Martí Doy, els va vestir el sastre Francesc Calopa. Representen un pescador i una peixatera, ofici molt arrelat a la nostra vila. L'Elm és un autèntic llop de Mar, i la veu popular li ha trobat semblances amb l'avi 'Tautau'. La Carmeta és molt estimada pels arenyencs i són molts, i de diverses generacions, els que li troben similitud amb la seva pròpia àvia. Ambdós pesen<em> </em>uns 20 Kg i mesuren uns 280 cms d'alçada.</p> <p>La creació d'una tercera parella de gegants sorgeix de l'Esplai de la Gent Gran, abanderats per l'Alfons Alcaraz. L'Ajuntament, la Confraria de pescadors i el mateix Esplai van pagar la seva construcció. La festa de presentació es va fer al port d'Arenys, el 15 d'agost de 1997. Els dos gegants van arribar en barca. Al moll els esperaven els Gegants d'Arenys i més de quatre mil persones. El bateig es va celebrar l'endemà, 16 d'agost, diada de Sant Roc, a l'església de Santa Maria, després de l'ofici. Els padrins van ser en Tallaferro i na Flor d'Alba i en Roc i la Maria. Mossèn Martí Amagat, rector d'Arenys, va oficiar la cerimònia, en llatí, fent servir una fórmula del segle XIX.</p> <p>En Xavier i la Laia Cartulinus són dos gegantons fets per en Lluís Macià i representen un hereu i una pubilla. Sorgeixen a partir de la necessitat de fer uns gegantons pels nens, ja que a la colla, molts dels fills d'aquests començaven a fer-se grans i a voler dur gegants. Estan fets de materials lleugers, perquè estan pensats, sobretot, per ser portats per infants d'entre 5 i 10 anys. </p> <p>En Zenon és un gegantó que neix l'any 2010, de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips. La seva presentació fou el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. </p> <p>Als gegants els acompanyen els capgrossos i un drac. L'any 1919, Jaume Gras Janer va donar els quatre primers capgrossos que va tenir la vila, però aquests ja no existeixen. Va ser l'any 1954 quan Joaquim Mollfulleda, donà uns capgrossos que van servir com a acompanyants als gegants d'Arenys. Posteriorment, Manuel Romans va donar una munió de capgrossos que encara es conserven. </p> <p>El Drac Arenyot va ser un regal fet per la família Regàs. El pots trobar recorrent els carrers de la vila per dies senyalats com Sant Jordi, Sant Zenon i durant la Nocturna de Sant Roc. El nom s'escollí per votació popular i conservat en una faixa que sempre du al coll simbolitzant el seu lligam amb els gegants i els geganters de la vila. Fet al Magic World d'Arenys de Munt, el drac es desplaça sobre rodes empès per una sola persona des de dins, la seva boca és mòbil.</p> 08006-401 Arenys de Mar <p>En Tallaferro i na Flor d'Alba són la representació mítica de l'antiga monarquia catalana, són el rei i la reina que acostumaven a ser els personatges centrals dels contes de principis de segle. Van ser creats l'any 1955 per Domènec Umbert. La seva primera aparició va ser per l'enramada de la plaça d'Arenys de Munt i el 8 de juliol de l'any 1955, vigília de Sant Zenon, oficialment per Sant Zenon. La parella de gegants la va costejar Josep Pons i Vila. Qui els va cedir a la vila d'Arenys de Mar.</p> <p>El primer vestuari que van portar els gegants va ser dissenyat i confeccionat per Miquel Guri. Als anys vuitanta, el sastre arenyenc Francesc Calopa, cenyint-se als models originals, va adaptar i confeccionar un nou vestuari del qual en va ser característic el vol de les faldilles. Aquest segon vestuari fou renovat, per l'actual, el Sant Zenon del 2015 amb motiu del 60è aniversari dels gegants mantenint la inspiració en el model original.</p> <p>Aquests gegants no són únics, ja que el motlle no va ser destruït, tal com s'havia pactat amb l'autor. Per això, es poden trobar gegants exactes com és el cas dels de Premià de Mar. L'únic que canvia, respecte a en Tallaferro i na Flor d'Alba és el vestuari i alguns detalls.</p> 41.5827401,2.5478625 462311 4603549 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-02image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-031523316481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-04image.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94065-05image.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els gegants, capgrossos i bestiari festiu són elements vius, dinàmics i protagonistes de festes populars dels municipis catalans. No tindrien sentit o restarien fossilitzats i oblidats si no fos per tota una colla de persones i una colla de músics que els fan ballar. Gent que treballa per difondre el patrimoni cultural immaterial a través de la diversió, la festa i l'alegria. Surten en dies de festa Major i festes com la Marededéu del Carme, Sant Roc, o Sant Zenon. 98 53 2.3 2484 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37751 Col·lecció de Fauna Jordi Puigduví https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fauna-jordi-puigduvi Petita col·lecció d'ous, nius i animals dissecats. Bàsicament ocells i algun petit mamífer. Estan presentats en petites escenografies reproduint paisatges i ecosistemes. L'exposició està dividida en dos àmbits, per una banda la col·lecció d'ous i nius d'ocells i per l'altre la col·lecció d'aus i mamífers més propis dels nostres paisatges mediterranis. La col·lecció d'ous i nius d'ocells està formada per 150 nius i 1500 ous de diferents espècies, ordenats segons el lloc on es fa el niu i el material utilitzat en la seva construcció. La col·lecció d'aus i mamífers es mostra presentant les diferents espècies en els ambients on viuen: alzinars i pinedes, zones humides, bosc de ribera, medi urbà, alta muntanya, conreus i erms. Així com una mostra de les diferents espècies d'ànecs que es poden trobar a Catalunya. Aquesta exposició 'Fauna vertebrada' té com a objectiu mostrar la diversitat d'espècies d'aus i mamífers presents a les contrades del Maresme, i per extensió d'altres comarques de Catalunya. Existeix, també, un important fons museístic d'exemplars naturalitzats d'espècies de mamífers i aus, ous i nius que resten emmagatzemats, com fons de material científic, a l'abast d'estudiosos de la zoologia i més concretament de l'ornitologia. 08007-66 Rial de Bellsolell, 5 La col·lecció de Fauna vertebrada porta el nom de Jordi Puigduví, veí d'Arenys de Munt, que va fer possible aquest fons museístic. La compra es realitzà l'any 1991 per un import de 2 milions de les antigues pessetes. 41.6102800,2.5411400 461767 4606609 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37751-foto-08007-66-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Gratuït 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37853 Rellotges de sala o paret fets per la nissaga Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sala-o-paret-fets-per-la-nissaga-roca PONS i GURI Josep Maria i RODRÍGUEZ FITA, Montserrat (2002). Una antiga rellotgeria arenyenca Arenys d'Amunt 1742-1837, Arenys de Mar, 1799-1837. Arenys de Mar. TUDURÍ VALLS, Isabel (1986). La indústria rellotgera a Arenys de Munt. A Arennios, núm. 2, desembre de 1986. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 13 i 14. XVIII, XX Tres exemplars de rellotges domèstics d'estil català, fabricats a Arenys a la segona meitat del segle XVIII per Francesc Roca i Tolrà, Feliu Roca i Catà i Genís Pou. Comprats per l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Pons i Guri (2002) va estudiar i publicar un treball sobre els rellotges d'Arenys molt acurat. Ell ens explica les característiques. Els rellotges d'Arenys del segle XVIII i primer quart del XIX es presenten com uns rellotges de paret o sala. La decoració de l'esfera amb motllures cantoneres de metall, recorden els d'estil anglès. Respon al prototipus de rellotge de paret amb pèndol i corda de pesos per un dia (en realitat 30 hores). Rematen la peça dues campanes per tocar hores, quarts i despertador per mitjà de martellets de caputxina, és a dir amb peça separada de l'eix, on entra a pressió. La mida no es homogènia, aproximadament són de 30 x 21 x 18 cm, amb la gàbia de ferro, pilastres quadrades i un únic pont-platina al centre. Funcionen amb força de tres peces, pèndol, àncora i la roda de fuga, que actualment es coneix per escapament català. Al frontís dos cercles concèntrics en un àrum de zenc, l'un interior, que en els rellotges més corrents -els que tenen una busca curta horària i una de més llarga pels minuts- el cercle interior té incises les hores en xifres romanes i l'extrem els minuts en xifres aràbigues. En els escassos rellotges d'una sola busca, tant per assenyalar hores com minuts, el disseny és sense numerar al cercle interior, mentre que les hores figuren a l'exterior. Els cercles són fets a compàs i les incisions i xifres executades a pols sobre el zenc. Les busques generalment són de ferro i de disseny molt simple, amb la punta de fletxa amb una esquemàtica ornamentació que recorda la del N de la cartografia. Algun exemplar d'etapa més avançada, es mostra amb menys austeritat i a voltes en llautó o coure. Al cimal del mateix frontís, en un frontó arrodonit, hi ha clavat un disc també de zenc on, per incisió manual de punxó hi figuren, l'any de confecció, el seu origen de Catalunya o Cataluña, la localitat amb el nom d'Arenys, Arenÿs o bé Areñs i sovint el nom i el cognom del rellotger constructor. Són lletres fetes amb menys pulcritud que en l'esfera. No presenta número d'ordre de producció. En la trentena de rellotges fets a Arenys -excepte tres- hi llueix en la retolació del disc l'esment de ser fets a Catalunya o Cataluña, peculiaritat que no trobem en cap dels altres 118 exemplars catalans fins ara localitzats. En algun exemplar tardà, l'esfera és de porcellana blanca. En altres es conserva un dispositiu circular de llautó a l'entorn de l'eix de les busques per graduar el despertador. Difícilment hom trobarà aquest tipus rellotges en la seva integritat originària, tant per les renovacions de peces i reparacions, com per alguna restauració, i encara més per l'abandó sofert. La valoració d'aquests rellotges és relativament recent. El pèndol és una de les parts menys conservades dels rellotges catalans del s.XVIII, només coneixem un dels del Museu d'Arenys de Mar. La part ornamental és a base de peces de fosa de llautó, d'estil barroc. A l'entorn de l'esfera horària, quatre peces idèntiques repartides a les cantonades de la cara davantera. A cada costat del disc del frontó, hi ha dues altres peces de fosa de llautó, ben iguals en gairebé tots els rellotges fets a Arenys, a base de motius vegetals; i en l'angle de cada una de les quatre peces que fan cantó a l'esfera hi figura una testa humana de caient mitològic. Aquesta uniformitat es trenca només en un dels exemplars conservats. Sembla que aquestes peces de fosa no eren produïdes al taller del rellotger, sinó comprades a fora, ja que algun exemplar de rellotge d'altres localitats també fa ús d'idèntiques peces ornamentals. En algun exemplar es pot veure el rastre d'un disseny previ dels engranatges fet amb compàs i punxó sobre planxes metàl·liques per a la confecció d'unes peces que serien produïdes manualment amb treball de llima. 08007-168 Ajuntament d'Arenys de Munt , Rambla Francesc Macià, 59 Informació de l'estudi de Pons i Guri (2002) sobre la nissaga dels Roca: La família dels Roca, és originària de Juneda (les Garrigues), i es va establir a Arenys d'Amunt a l'inici del s. XVIII. JOSEP ROCA I SANTANDREU (Juneda -1690 / Arenys d'Amunt- 1774). És el primer de la nissaga que radica a Arenys d'Amunt. El 1715 es casà amb Teresa, filla de Bernat Catà, arrelant definitivament a Arenys. En les capitulacions matrimonials consta d'ofici serraller, en documents del 1719 en endavant com a rellotger, i a vegades, serraller i rellotger. S'esmenta com a encarregat del rellotge públic de la vila, ja abans del 1742. Com a rellotger figura inscrit en la confraria gremial dels menestrals d'Arenys d'Amunt sota l'advocació de sant Joan. Tingué dos fills, Feliu i Francesc, i dues filles. Feliu, fou heretat pel pare l'any 1745 en els seus capítols matrimonials. Francesc, es casà el 1750 amb Antònia Novell, donzella de Santa Maria de Palautordera, on exercí de rellotger. Josep Roca i Santandreu morí a Arenys de Munt el 8 d'octubre de 1774. No podem atribuir-li cap dels rellotges conservats i identificats com del taller dels Roca, el més antic és datat de l'any 1775. I tampoc l'autoria dels quatre exemplars que es conserven i no porten firma ni data de fabricació. El 1752, en la plenitud de Josep Roca, trobem el seu fill Feliu, amb 32 anys, obrant com a mestre d'un rellotge dels anomenats de paret o de sala. FELIU ROCA I CATÀ (Arenys d'Amunt 1720-1792). Hereu de l'anterior. Es casà el 1745 amb Esperança Tolrà i Lledó de Vilassar de Dalt. Pertany a la confraria dels menestrals de sant Joan, tingué el càrrec de clavari. És el primer que deixa rastre documentat de la construcció de rellotges de sala, com a mínim des de 1752, quan fa lliurament de l'obra acabada a l'hisendat Bellsolell qui el qualifica de mestre. Però no podem atribuir-li l'autoria dels cinc rellotges que llueixen el nom de Feliu Roca. El cap de la família i dels negocis seguia essent el vell Josep Roca i, oficialment, Feliu Roca durant la vida del pare no prengué la categoria de mestre en la confraria i esperà el seu ascens fins a l'any 1783. Feliu va incrementar el patrimoni dels Roca i la seva participació en la vida social de la localitat. En el règim autoritari d'aleshores, hi havia dissensions i grupets que malden pel govern local. Feliu es mou en el sector que compta amb el noble i batlle natural de les viles d'Arenys d'Amunt i d'Avall, Bonaventura de Jalpí i de Vilalba i altres hisendats com els Bellsolell i els Borrell. L'any 1777, Bonaventura de Jalpí nomenà batlle d'Arenys d'Amunt Feliu Roca i el duc de Medinaceli, com a baró jurisdiccional, va confirmar el nomenament. Això portà llargs conflictes amb els regidors de l'Ajuntament que eren del grup oposat. L'any 1748 va néixer Francesc, l'hereu. Tingué dos altres fills, Josep i Feliu. El 1768, Francesc, l'hereu, va contraure matrimoni amb Teresa Fontrodona (de Caldes d'Estrac) i fou instituït hereu pel seu pare. En les capitulacions matrimonials hi fou present el vell Josep Roca per donar la seva conformitat a l'heretament. Feliu Roca, igualment, es preocupar de dotar les seves filles casadores, i de situar, els altres dos fills. Feliu fou apotecari, i li pagà el viatge i les despeses d'establir-se a Còrdova de Tocuman, a Buenos Aires. A Josep, li féu aprendre l'ofici de tirador d'or i l'establí a Barcelona. Feliu Roca i Catà, morí a Arenys d'Amunt el 2 de novembre de 1792, i el succeí el seu fill Francesc. FRANCESC ROCA I TOLRÀ (Arenys d'Amunt 1748-1807). El 1768 es casà amb Teresa Fontrodona i Ribas de Caldes d'Estrac. Van tenir quatre fills, Feliu era l'hereu, i els altres, Josep, Pere i Martí. Participa en la vida pública local i és regidor a l'Ajuntament l'any 1797. Figuren al seu nom la major part de rellotges del taller dels Roca avui coneguts, amb dotze exemplars datats que van des de l'any 1775 al 1800, i un tretzè sense data. (Continua a observacions) 41.6113600,2.5394800 461630 4606730 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37853-foto-08007-168-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Francesc Roca, Feliu Roca i Genís Pou (Continuació història) Al disc del frontó dels que figuren al seu nom, els anys 1775, 1777 i 1782 i en un de no datat hi posa 'Franch. Roca', en dos del 1777 'Frch. Roca' i en sis altres, datats del 1775 al 1800, 'Franch. Roca' el seu ofici 'regr.' abreviació de re[llot]g[e]r. A finals del s. XVIII, el diner aflueix a Arenys d'Avall o de Mar, arran de les travessies atlàntiques. La vila creix a llevant de la Riera, al lloc conegut per La Bomba; el 1791, Francesc hi va comprar un cós i mig de terra. S'inicia l'expansió de les activitats industrials dels Roca a Arenys de Mar. El 1800 instal·la a la casa de la Bomba d'Arenys de Mar el fill Josep, que tenia 18 anys i figura en les matrícules industrials, però en els cadastres consta l'immoble a nom de Francesc. L'hereu, el segon Feliu, segueix al capdavant del negoci a Arenys d'Amunt. L'establiment d'Arenys de Mar, fou una activitat industrial complementària de la d'Arenys d'Amunt i tant Francesc com els seus fills Feliu i Josep seguiren vivint a la vila d'origen. Francesc Roca morí a Arenys d'Amunt el 14 de gener de 1807, deixant per hereu a Feliu, qui ho era per les capitulacions matrimonials.FELIU ROCA I FONTRODONA (Arenys d'Amunt 1772- 1867). Batejat amb els noms de Francesc, Feliu i Josep, noms del seu pare, avi i besavi. Però adoptà i figurà sempre amb el de Feliu. El 1800 es casà amb Antònia, filla de Sebastià Cabot de la Creu, de Llavaneres, i seguí treballant al costat del seu pare en la rellotgeria d'Arenys d'Amunt, mentre que Josep romania en la d'Arenys de Mar. En política es situa al costat absolutista, com els més importants terratinents d'Arenys d'Amunt. El 1872 és designat batlle reial i, després de fer el jurament de fidelitat a Ferran VII i possessionar-se del càrrec, posa per secretari de l'Ajuntament el seu company de causa Ramon Bellsolell. A la caiguda del sistema anterior, compromès en conspiracions carlistes, l'any 1834, va ser represaliat pel govern liberal. D'aquest Feliu Roca, coneixem un sol rellotge de sala, datat el 1814, i localitzat al casal Ramis-Milans d'Arenys de Mar i al qual potser no fou aliè el seu germà Josep, que seguia amb la rellotgeria del carrer de la Bomba. La manca d'altres exemplars atribuïbles a aquesta darrera etapa fa pensar en una notable minva de la producció de rellotges dels Roca i potser amb una posterior extinció de l'activitat al tombar el primer quart del s.XIX. La manca de documentació a l'Arxiu Municipal d'Arenys d'Amunt, la pèrdua de la família Roca i la destrucció de protocols notarials del s. XIX a Arenys de Mar a l'estiu de 1936, no permeten aclarir les coses. La presència de Josep Roca i Fontrodona a la rellotgeria de la Bomba d'Arenys de Mar, acaba l'any 1819, i el seu lloc, el pren Feliu, que també és el titular cadastral de l'immoble. Del 1824 a 1887, Feliu Roca és propietari de quatre cases a Llevant de la Riera d'Arenys de Mar i no figura a la casa de la Bomba. Segueix tributant com a rellotger a Arenys de Mar fins el 1837. Després no figura en els padrons i llistats impositius. Feliu Roca Fontrodona, conservà i augmentà el patrimoni familiar amb nombroses propietats a Arenys d'Amunt, on morí com un veritable hisendat, més que no pas un industrial. Morí el 15 de febrer del 1867, amb 94 anys, deixant tres fills: Josep, Maria-Ventura i Teresa. L'hereu, Josep Roca i Cabot, que fou el darrer rellotger de la nissaga, es casà amb Antònia Bellsolell, morí l'any 1878, i va deixar un fill, Josep, que ja no fou rellotger i que, mort sense descendència, s'extingia la dinastia dels Roca.Pons i Guri (2002) ha fet una recerca sobre el tal Genis Pou, que signa un dels tres rellotges d'aquesta fitxa. Les seves conclusions són que es tracta d'un Genís Pou no era d'Arenys, ni del d'amunt ni del d'avall. Jaume Xarrié dóna a conèixer, d'aquells temps, un Miquel Pou que firma un rellotge a Terrassa. Tal volta, Genís pot pertànyer a la família del rellotger egarenc i estigués amb els Roca per treballar o per aprendre l'ofici. 98|94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37862 Col·lecció de l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-lassociacio-de-puntaires-darenys-de-munt <p>FORN i SALVÀ, Francesc (1994). La col·lecció Vinyals de puntes. A Arennios, núm. 25, març de 1994. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 8 - 9.</p> XIX-XX <p>Col·lecció de peces relacionades amb l'activitat de fer puntes de boixet. Els patrons i les matrius són els elements més abundants. Tot i que no està inventariat, es podria parlar d'uns dos mil exemplars de cada. La majoria estan guardats en planeres, calaixos metàl·lics plans i amples, d'altres amb carpetes. També hi ha puntes antigues i modernes; per exemple un cos de vestit del segle XI o una tovallola de combregar o una mantellina. També disposen d'un mostrari i fotografies antigues i modernes de puntaires d'Arenys de Munt.</p> 08007-177 Can Borrell <p>L'entitat fou fundada l'any 1991 i ha anat recollint material procedent de donacions particulars i, sobretot, de la col·lecció Badia-Viñals. Altres peces són comprades: Les germanes Maria i Mercè Badia, nétes d'uns randers d'Arenys de Munt (Josep Viñals i Josepa Rossell) van fer donació d'un miler de patrons i fulls i de dos mostraris al Col·lectiu per al Museu Arxiu d'Arenys de Munt, i aquests la cediren en dipòsit a l'Associació de Puntaires d'Arenys de Munt.</p> 41.6097300,2.5384900 461546 4606549 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37862-foto-08007-177-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37929 Col·lecció del Museu Arxiu d'Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-arxiu-darenys-de-munt <p>BARRERA, Agustí (1996). 10 anys d'Arennios, 11 anys de Col·lectiu, 15 anys de defensa del nostre patrimoni històric, cultural i natural. A Arennios, núm. 35, setembre de 1996. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp. 12-15. VIADER, Montserrat i FORN, Francesc (1986). Les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí d'Arenys. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pp.9 i 10.</p> I-XIX Objectes que no tenen les mesures preventives de conservació necessàries. <p>Col·leccions variades referents a la història local d'Arenys de Munt. Una part de la col·lecció és arqueològica, dels jaciments romans de Can Jalpí i Can Bellsolell. També hi ha documentació i objectes diversos. Destaca una talla policroma del segle XVII de la Mare de Déu del Roser. No es coneix l'origen d'aquesta talla, però era d'una família d'Arenys que se la volien vendre a un antiquari. La gent del Col·lectiu va aconseguir comprar-la al mateix preu (75.000 ptes de l'any 1987) gràcies a un donatiu particular. També és remarcable les pedres corresponents a l'altar major de l'església fet per Jaume Safont, que a l'any 1936 es va desmuntar i s'utilitzaren per fer un mur. No s'han pogut recuperar totes, només una petita part. Entre els objectes també hi ha un alambí, ampolletes i cartells pulicitaris provinents de Licors Lladó; una ventadora, arades i altra maquinària, eines agrícoles, i ceràmica popular. Hi ha una considerable quantitat de documentació, alguna fotocopiada, i separada de l'arxiu històric. Destaca un conjunt de cartes (fotocòpies) entre Joaquín de Arquer i Joan de Borbó; fons de l'empresa tèxtil Can Borés; programes de Festa Major i Bredes; documentació de les eleccions municipals des de 1987; fons de la Germandat del Remei (1899-1959); fotocòpies d'un centenar de pergamins de Ca l'Arquer des dels segles XIII a XVIII (els originals estan a l'Arxiu Nacional de Catalunya). També conserven tres o quatre centenars de fotografies de tema local: masies, fets i esdeveniments socials i culturals, etc.</p> 08007-244 Can Borrell <p>El grup del Col·lectiu es comença a formar arrel de la primera exposició d'eines i objectes locals que es va fer l'any 1981. Aquest procés culminà l'any 1985 amb la creació del Col·lectiu pel Museu-arxiu d'Arenys de Munt, i l'any 1986 amb el primer número de la revista Arennios. Pel que fa a les pedres renaixentistes de l'Altar Major de Sant Martí, van restar entaforades durant més de 50 anys en el mur de contenció del pati de les escoles. Els treballs per extreure-les van començar el setembre de l'any 1980 i es van allargar fins el desembre. Es van recuperar uns 26 fragments en relleu i els que participaren d'aquesta tasca diuen que una altra vintena van quedar per sempre més sota una capa de formigó a causa de les obres que s'estaven realitzant en aquells moments.</p> 41.6097300,2.5384900 461546 4606549 08007 Arenys de Munt Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37929-foto-08007-244-3.jpg Física Romà|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 83|94|98|80 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
37953 Fons del Museu d'Arenys de Mar referent a Arenys de Munt https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-darenys-de-mar-referent-a-arenys-de-munt XVI Es tracta de peces procedents del municipi d'Arenys de Munt que es troben en el Museu d'Arenys de Mar. En concret són dues peces procedents de l'antiga església: - Clau de volta de la capella lateral de l'Església de Sant Martí que representa a Sant Pere i Sant Pau. L'autor és l'escultor Jaume Safont. - Escultura en forma de cap de vedell en pedra de color gris, enganxada en un suport de fusta (número 3805 de l'inventari del Museu d'Arenys de Mar). És obra de Jaume Safont i fa 21 x 14'5 cm i és del segon quart segle XVI. - Grup de rajoles procedents del Mas Pascual d'Arenys de Munt. Segons Pons i Guri són de finals del segle XVI. 08007-268 Carrer de l'Església, 43 Segons testimoni del senyor Josep M. Pons i Guri, la clau de volta i l'escultura amb cap de vedell, les va treure de les escombraries d'unes obres que es van realitzar. La clau de volta i les rajoles del Mas Pascual estan encastades a la paret del vestíbul de l'Ajuntament, que abans era la seu de l'antic Museu d'Arenys de Mar. 41.6113800,2.5394700 461629 4606732 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37953-foto-08007-268-3.jpg Física Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Jaume Safont (clau de volta i escultura) 94 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
73903 Col·lecció d'objectes d'Argençola al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dargencola-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia El material es conserva en general en bon estat. Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d' Argençola que va excavar Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada entre els anys 70 i 90 del segle XX. S'hi poden trobar materials de diferents cronologia, des de prehistòria fins a medieval. El jaciments del municipi d' Argençola amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Casanovas amb referència P-47 Cista megalítica dels Plans d'en Ferran amb referència núm. P-3(4) i M-32 Cal Mensa amb referència núm. M-2. Camí de Cal Gotzo de Dalt amb referència: 108. Poblat d'Albarells amb referència: M-357 i M-446 A Ponent del Mas Gallina amb referència: M-571 i M-563 Cal Macari amb referència: C-110 08008-149 Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. 41.5982000,1.4432200 370261 4606337 08008 Argençola Restringit Bo Legal i física Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 78|79|80|81|83|85 53 2.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38016 Museu del Càntir https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> XX <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> 08009-1 Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> 41.5541100,2.4003400 449992 4600445 1975 08009 Argentona Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-05-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38081 Fons d'art de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-de-lajuntament Fons d'art de l'Ajuntament format bàsicament per pintura, en diferents de les seves tècniques: aquarel·la, olis, gravat, carbó,... El modus d'adquisició és bàsicament a partir del concurs anual de pintura ràpida. Però també hi ha donacions. La més important fou la de l'Aixernador, amb més d'un centenar d'obres de diverses tècniques: olis, aquarel·les, gouache, carbó, pastel serigrafia, gravat, acrílic, fotografia, ceràmica i escltura. Amb la donació també hi anaven 292 arxivadors i 37 capses, que han passat a l'arxiu. Destaquen alguns autors com Martí Alzina, Rovira Brull , Yago Vilamañà, Vila Arrufat, Raul Capitani,... 08009-66 Varia 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38081-foto-08009-66-2.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2022-12-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM Es troba en diferents dependències municipals i en els magatzems de la Velcro. 98 53 2.3 21 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38392 Fons del Museu d'Història d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-dhistoria-dartes Anònim (1997).'Característiques dels nostres museus'; dins Dovella, número 56. Manresa, pàg. 33 FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 262. I dC-XX El contingut de la col·lecció és eminentment d'interès local. Conserva materials arqueològics dels jaciments de Matacans i de la Plaça Vella, però de poc interès museològic. La peça més destacada és una sivella visigòtica del segle VII, trobada en superfície a Salabernada. Aquest material s'exposa en el segon pis de l'edifici, on es poden observar la reconstrucció d'un parell de tombes d'època romana. A la planta baixa, s'hi exposen elements agrícoles i maquinària diversa (màquina embotelladora del Sindicat, filtre de vi d'aram, una bomba i una mànega antiincendis, eines del camp, eines de fuster, etc. ). Destaca un teler de garrot procedent de Can Berenguer i que encara funciona. N'hi ha un d'igual en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. A Cal Sitges, es conserva un generador de la mateixa fàbrica de Cal Berenguer. El primer pis està dedicat a la vida i història local a través dels seus personatges més il·lustres, com l'equipament mèdic del doctor Claudi, un baròmetre del Pare Faura o una ampliadora fotogràfica, donació d'Amadeu Quintana. També hi ha una col·lecció de rellotges i un projector de cinema. El museu també custodia el fons de l'arxiu històric i un fons bibliogràfic. Hi ha documentació i objectes de la família Claudi-Sala (cartes, llibres, pots de farmàcia,...), l'arxiu de les fàbriques de Cal Berenguer, Cal Sitges i Cal Herms; un arxiu fotogràfic amb uns 2000 negatius de vidre, diapositives, negatius de 35 mm, que s'està catalogant i digitalitzant. Els negatius de vidre provenen majoritàriament de la col·lecció Amadeu Quintana i de l'Arxiu Garcia. La temàtica són les festes, paisatges, arquitectura, treballs i oficis i geografia comarcal. També hi ha el fons de dibuixos de Datzira i un important fons bibliogràfic. Finalment, cal destacar la col·lecció geològica amb fòssils i minerals de la comarca. La part posterior de l'absis romànic es pot contemplar des de les sales d'exposició del museu, ja que hi queden incorporades. 08010-43 Plaça Vella, s/n Als voltants de l'any 1966 un grup de veïns d'Artés, amb Mossèn Miquel Rodríguez al capdavant, van començar a recuperar objectes històrics destinats al museu. Li van posar el nom de Pare Faura en homenatge a Frederic Faura i Prat, jesuïta i inventor del baròmetre aneroide ciclonoscòpic. L'Ajuntament cedí un espai per ubicar-hi els primers elements recuperats. L'any 1980, el nou consistori democràtic, Lluís Reig i Dolors Badia, traslladaren la col·lecció a Can Cruselles. L'any 1982 es van inaugurar les noves dependències al primer pis de l'edifici de Can Cruselles. En aquestes dependències es van realitzar diverses exposicions: paper moneda, dibuixos de Ramon Datzira, recuperació de l'arxiu fotogràfic d'Amadeu Quintana, etc. Des de 1990, es troba en l'edifici de l'antic Ajuntament. 41.7995700,1.9509200 412845 4628055 08010 Artés Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38392-foto-08010-43-3.jpg Física Romà|Medieval|Modern|Contemporani|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'actual responsable és l'Óscar Trullàs.El museu es pot visitar el primer diumenge de cada mes de 10'30 a 13'30 hores. 83|85|94|98|80 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38517 Fons procedent d'Artés del Museu Comarcal de Manresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-dartes-del-museu-comarcal-de-manresa SITJES i MOLINS, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés', dins Ausa, núm. 84. Vic, pp.85-89. II-III dC. Es conserven algunes restes arqueològiques: materials procedents de Matacans, i fragments d'escàs interès i en molt poca quantitat procedents de troballes superficials als indrets de Vilagonella, Can Vila i Salabernada. Les peces més destacades són tres làpides romanes trobades com a material de construcció del castell d'Artés. Una de les làpides és una ara votiva i les altres dues són làpides funeràries. Totes són d'arenisca. L'ara votiva fa 82 cm d'alt, 45 cm d'ample i 39 cm de fons. Estava mutilada per la part superior i inferior. A la cara frontal hi ha una inscripció de 20 cm d'alçada en tres ratlles de 6 cm, però hi manca la primera ratlla. La inscripció diu: 'CALPURNI / (V)S (M) AVUS/FVSLM' que completada seria 'CALPURNIU-(V)S (M)AVUS F(ecit) V(otum) S(olvens) L(ibens) M(erito)', traduït per 'Calpurni Mavus ho feu en compliment gustós d'un vot per una mercè rebuda'. Segons Sitjes (1976:87) la data en el segle II dC. Les altres làpides són funeràries. La primera és un prisma de 50 cm d'alt, 39 cm d'ample i 33 cm de fons. La inscripció diu 'D(iis) M(anibus) / L(ucius) ATILIVS ATI / LIANVS PORCI / AE CATULLA (E) / VXORI OBSE / QVENTIS(I) / MAE / F(aciendum C(vuravit)' i traduïble per: 'Als déus mans. Ho feu fer Lluci Atilià a (honor de) Pòrcia Catul·la muller complaent'. Sitjes (1976:88) la data en el segle III dC. La darrera làpida està partida verticalment per la meitat; només se'n conserva 60 cm d'ample, 48 cm d'alt i 27 cm de gruix. La dedicatòria està dins una cartel·la formada per un bordó desenvolupat lateralment en fistó de 4 lòbuls. La inscripció diu: 'D M / S SEVERA / A NOMA / RARII / FERIAN ( .... CARIS) / SIMO FI(LIO ......) '. Sexta severa va dedicar la inscripció al seu fill Caríssim. Datable en el segle III dC. 08010-168 Via Sant Ignasi, 40 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38517-foto-08010-168-3.jpg Física Romà|Antic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari: divendres i dissabtes d' 11 a 14 i de 17 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14 hTancat: 1 de gener, Divendres Sant, 1 de maig, 25 i 26 de desembre i tots els dilluns no festius.Sala de consulta: de dilluns a divendres de 9 a 14 h.Tel.. 93 874 11 55Fax. 93 874 11 55 83|80 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38614 COL·LECCIÓ D'EINES DEL FERRER DEL RIU https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-deines-del-ferrer-del-riu <p>L'Erol (1999). Entrevista: El ferrer del Riu, Jaume Casals i Llumà. Nº 63, pàgs. 44-46. Àmbit de recerques del Berguedà.</p> XX Convé vetllar per tal de que la col·lecció d'eines no es separi. <p>Col·lecció d'eines i maquinària d'una ferreria que es va instal·lar a Cal Rosal l'any 1920, tot i que els estris i eines ja procedien d'un taller anterior que s'havia posat en funcionament a Gironella pels volts dels anys 1860-70. La ferreria és situada als baixos d'una casa situada al peu de la Riera Font Caldes abans de desembocar al Llobregat, a la carretera que porta a Avià des de Cal Rosal. El taller té tots els elements necessaris per desenvolupar la feina de ferrer: un fornal amb un ventilador per mantenir viu el foc, al mig l'enclusa sobre la que s'estira el ferro amb el martell i el mall, una mola d'aigua (en la que el ferrer treballa estirat horitzontal), un martinet per aixafar el ferro que el van comprar després de la guerra a l'Oliveras de Granollers i aquest ho havia comprat a l'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, una màquina de foradar, i un seguit d'eines com martells, escaires de mànec, escanyadors, tallants, punxons i les estenalles de tota mena i mides que formen una important col·lecció d'estenalles que, possiblement, sigui única a Catalunya per la quantitat, varietat i antiguitat.</p> 08011-90 Ajuntament d'Avià. 08610 AVIÀ <p>El ferrer, Jaume Casals i Llumà, és probablement un dels últims ferrers que queden a Catalunya i que encara treballa utilitzant les antigues tècniques: amb fornal, enclusa, mall i martinet. Va néixer a Gironella el 9 d'octubre de 1906, però quan tenia 14 anys la família es va traslladar a Cal Rosal. L'ofici ja li venia de família ja que el seu avi, el pare i el germà també eren ferrers, així com el seu oncle i cosins. El primer taller a Cal Rosal el van instal·lar a un local del molí de Minoves, però aviat es van traslladar a un nou local, que és el que actualment podem veure al costat de la carretera que puja a Avià i davant de la riera. Aquesta ubicació a prop del riu Llobregat va fer que tothom el conegui com 'el ferrer del Riu'. Jaume Casals va aprendre l'ofici a casa, amb el seu pare, però també va treballar temporalment amb d'altres ferrers de Balsareny, Gironella i Berga on va aprendre més i adquirí experiència. A la ferreria es feien tot tipus d'eines: magalls, destrals, aixades, arpiots, pales de fangar, destrals, volants, arreus,... però també feien ferradures i ferraven els animals, sobre tot bous i vaques. El ferrer explica que a vegades els hi portaven bous de Manresa en tren. Primer tenien la ferreria per animals a cal Menso, davant de la farinera de cal Rosal, i després a la mateixa ferreria. El ferro que utilitzaven el compraven a Manresa, a cal Sol o a ca l'Armengol, i ho pujaven en tren. El carbó que feien servir el compraven també a Manresa. Primer utilitzaven carbó anglès, però després quasi sempre carbó d'Astúries, que és d'hulla i més bo que el del Berguedà que té massa calç i fa menys foc. Avui el ferrer encara treballa, perquè li agrada conservar el taller de la seva família tal com està i encara se sent amb ganes de fer-ho, fent sobre tot reparacions d'eines. Jaume Casals i Llumà va morir el 17 de desembre de 2002. Posteriorment les eines del seu taller van ser adquirides per l'Ajuntament d'Avià, documentades i inventariades per Jaume Bernades i actualment es troben guardades en un magatzem de l'Ajuntament d'Avià.</p> 42.0769136,1.8205735 402439 4658988 1920 08011 Avià Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38614-foto-08011-90-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic Inexistent 2022-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Lluïsa Amenós ha fet el treball de documentació i inventari de les eines del ferrer per a l'Ajuntament amb motiu de l'adquisició. L'Àmbit de Recerques del Berguedà va fer un enregistrament en vídeo l'any 1985 del ferrer del Riu treballant que constitueix un document històric de gran importància. S'ha documentat com a col·lecció , però és també una tècnica artesanal. 98 53 2.3 2484 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39250 Col·lecció d'objectes de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-lajuntament XX Hi ha una vitrina dins de l'ajuntament amb diversos elements dels que en destaquem els següents: - Primera màquina d'escriure que va haver-hi a l'ajuntament, datada de principis de segle XX. - Antic rellotge de l'església de Sant Joan d'Avinyó, datat del 1888. - Cornetes de l'agutzil. La més gran és de l'època carlina. - La llança i el fanal del sereno, datats als voltants del 1850. - La placa de les primeres aigües canalitzades a la població, en data de 17 d'abril de 1881. - La bandera de l'Ajuntament al seu patró, el 17 d'abril de 1881. 08012-12 Avinyó 41.8638300,1.9709900 414598 4635169 1880-30 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39250-foto-08012-12-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
39252 Gegants d'Avinyó https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-davinyo XX Conjunt de cinc gegants: dos d'adults, dos de joves i el gegantó. Els gegants adults són 'El Moro' i 'L'Hebrea', fets als anys setanta. Els gegants joves es diuen 'Joan del Vi' i 'Pepeta de la Rovirassa', i, finalment, hi ha el gegantó anomenat 'Bussé', que representa l'agutzil actual del poble. Aquest últim gegant es creà l'any 1999. 08012-14 Avinyó Els gegants han agafat diversos noms segons el període en què foren creats; els gegants tenen noms de cultures històriques que han anat formant la cultura del poble, tot i que no se'n té pràcticament constància del llegat àrab ni jueu a la zona. Igualment, els gegans joves agafen noms directament vinculats amb la terra avinyonenca: el vi i, la zona de la Rovirassa. Finalment, el Bussé, personatge contemporani emblemàtic per la seva tasca d'agutzil del poble durant els últims anys. 41.8638300,1.9709900 414598 4635169 1970-00 08012 Avinyó Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39252-foto-08012-14-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 53 2.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40343 Fons geològic i paleontològic procedent d'Avinyonet al Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-procedent-davinyonet-al-museu-de-vilafranca <p>Inventari del Museu de Vilafranca-Museu del Vi</p> Les col·leccions es troben en general en bon estat de conservació <p>Sense precisió de l'indret de recollida (que no es pot facilitar pel Museu, per condició expressa establerta a les donacions corresponents), existeix dintre el fons de reserva i exposició del Museu una col·lecció de fòssils de la que es transcriuen els següents camps: l'inventari corresponent, amb la expressió del número de registre, el nom comú paleontològic, el tipus d'element, així com la font d'ingrés. Es presenta a continuació la relació de materials, ordenada per agrupacions tipològiques, descrivint cadascun dels elements i en els casos que no es fa expressió de la font d'ingrés és perquè aquesta es desconeguda: ALGA: regs. 4643, 4644, 4649, 4652 (algues calcificades, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 4662 (algues calcificades) BIVALVA: reg. 2610 (motlles intern i extern), 6045, 8245 (motlle, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6060 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 6066, 7931 (valves, font d'ingrés Rossend Olivella), 6070, 7721 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6104, 6161, 7805, 7814 (valves, font d'ingrés Mossèn Lluís Via), 6113, 6128 (motlle, fons d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6162, 7952 (valves), 6614 (motlle intern, font d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6626 (valves, motlles intern i extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6772, 8351, 9814 (motlle intern), 7750 (motlle), 8286, 8342 (valves, font d'ingrés Jordi Plans), 9882 (valves, motlle, font d'ingrés Jordi Plans) BRAQUIÜR: reg. 15.201 (closca, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.274 (closca, font d'ingrés Rossend Olivella). BRETXA TRAVERTÍNICA: reg. 3240. CORALL: esquelets de coralls, regs. 4701 (font d'ingrés Rossend Olivella), 4709, 4717, 4718 (font d'ingrés Jordi Plans), 4720 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via) , 4728 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró Romeu), 4752 (font d'ingrés Juan Miret Soler), 4788 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via). EQUÍNID: reg. 12.091, 12.093 (esquelet, font d'ingrés Rossend Olivella).Microfòssil: reg. 2022 (esquelet, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.364 (font d'ingrés Jordi Plans); 15.366 (font d'ingrés Rossend Olivella) GASTERÒPODE: reg. 9929, 9952, 9959, 10.219, 10.260, 10.263, 10.268, 10.470, 10.473, 10.486, 10.494, 10.501, 10.507, 10.523, 10.541, 10.544 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 9935, 10.265 (conquilles); 9979, 10.499, 11.504, 11.565 (conquilles, font d'ingrés: Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró), 9994, 10.000, 10.498, 10.503, 10.548, 11.586 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 10.204, 10.222, 10.233 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.249, 10.264, 11.611 (motlle extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10. 253 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10.283, 10.497 (motlle intern, font d'ingrés Rossend Olivella); 10.295 (motlle intern i extern, font d'ingrés J. Ferrer); 10.369, 10.466, 10.492, 10.493, 10.536, 11.502, 11.721 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.454, 10.465 (conquilles, font d'ingrés Ramon Manyé); 12.299 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via i Moraleja); 10.562, 11.508 (conquilles). NAUTILUS: reg. 11.743 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via) PEIX: reg. 12.123 (espina caudal i dents, font d'ingrés Jordi Plans) SENSE ESPECIFICAR: reg. 2541; 12.045 (esquelet, Lluís Mossèn Via)</p> 08013-33 08720 - VILAFRANCA <p>Aquestes col·leccions que augmenten el fons de reserva paleontològic del Museu de Vilafranca-Museu del Vi procedeixen de donacions fetes per gent que va recol·lectar aquests exemplars dins el terme d'Avinyonet, encara que per normes internes de la institució no sabem l'indret exacte de la seva procedència. Els donants van ser els següents: Rossend Olivella, Lluís Mossèn Via, Jordi Plans, Juan Miret Soler, a més altres dels que no figura el nom.</p> 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-3.jpg Legal i física Cenozoic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-09-16 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Per imperatiu intern del Museu, que considera aquesta una mesura de protecció patrimonial, no figura a l'inventari facilitat per la institució l'indret exacte de recollida dels materials. Las fotos que apareixen dins aquesta fitxa corresponen als següents materials: Fotografia 1- Venus MV-8.351 Fotografia 2-Turritela rotifera Fotografia 3- Ostres gryphoides MV-6.161 123 53 2.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40406 Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca <p>Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL / VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17/vitrina-39/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès</p> 08013-96 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS 41.3610400,1.7796200 397925 4579556 08013 Avinyonet del Penedès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-3.jpg Legal i física Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova. 80|81|83|85|76 53 2.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74044 Col·lecció de material geològic procedent d'Aiguafreda al Museu Torre Balldovina https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-geologic-procedent-daiguafreda-al-museu-torre-balldovina Al Museu Torre Balldovina hi ha dipositat material geològic procedent d'Aiguafreda, essencialment roques i minerals, així com algun fòssil. En concret, hi trobem 'Aviculopectinidae', 'Edodontidae', 'Encrinidae', 'Equisetaceae', 'FL MOLLUSCA', 'grauwacka', 'Guix Guix sacaroide', 'Marcassita', 'Myophoriidae', 'Nummulitidae' i 'Physidae'. 08014-115 Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet El Museu municipal Torre Balldovina va ser inaugurat l'any 1986 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74045 Col·lecció d'objectes d'Aiguafreda al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-daiguafreda-al-museu-episcopal-de-vic <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents d'Aiguafreda, la majoria dels quals hi van ingressar entre el 1915 i 1929. Els objectes són els següents: - Fragments de ceràmica reduïda medieval, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Capitell del segle XII, provinent de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda - Fragments d'enteixinats, segle XVI, provinent de Can Pons d'Aiguafreda - Restes òssies humanes, provinents de la Serra de l'Arca - Ascles, botó, fragments de ceràmica, restes òssies humanes, dents (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Cruïlles - Ceràmica reduïda i restes òssies humanes del segle IX al XII, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Clau de pany i fragments de ceràmica, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Denes de collaret (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Botó d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Nucli de sílex, provinent de les muntanyes de Cruïlles - Ascle de sílex (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre de Cruïlles - Destral de roca corniana polida (Neolític), provinent d'Aiguafreda - Destrals de roca corniana polida (Neolític), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Làmina de sílex tallat per pressió reforçada (Calcolític- Bronze antic), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca II - Botons prismàtics d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Fragments d'un vas de ceràmica a mà (Calcolític - Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Ascle de sílex i dena de collaret de pedra calcària (Calcolític - Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca</p> 08014-116 Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Medieval Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 85 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74046 Col·lecció de la Sala de paleontologia Eduard Grimalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-sala-de-paleontologia-eduard-grimalt A la Sala de Paleontologia Eduard Grimalt de Centelles, dins el Centre d'Art el Marçó Vell, hi ha una col·lecció de fòssils i materials, alguns dels quals procedeixen d'Aiguafreda. En concret, es tracta d'un conjunt de fòssils paleozoics procedents de la vall d'Avencó. 08014-117 C/ Galejadors, 2 08540 Centelles El farmacèutic Eduard Grimalt va dedicar-se a recollir fòssils per tota la contrada. La col·lecció va ampliar-se a través de l'intercanvi amb fòssils d'arreu del món. El senyor Grimalt va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de Centelles, qui la va inaugurar dins la Sala de Paleontologia l'any 2010. 41.7688500,2.2493600 437609 4624385 08014 Aiguafreda Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74119 Col·lecció d'objectes de Can Bellit https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-can-bellit XVI-XX <p>A l'entrada de la masia de Can Bellit s'hi conserven diversos objectes antics, la majoria d'ús agrícola. Hi trobem una ventadora, una corriola, un jou, un cargol de premsa, una tina metàl·lica, i una premsa, entre d'altres. D'altra banda, també hi ha un fragment d'un finestral d'arc conopial lobulat, amb una palma gravada. A l'exterior de la masia hi ha diverses piques de pedra i una mola.</p> 08014-179 Can Bellit. C. Núria, 56 41.7709000,2.2503600 437694 4624612 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|94 53 2.3 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40577 Fons de Bagà al Museu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-diocesa-de-solsona <p>AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> XVI-XVIII <p>En aquest museu es conserven algunes obres d'art procedents de Bagà. La més important son tres figures de talla de fusta d'un davallament: es tracta d'un Crist jacent i dues santes dones, de fusta policromada i de principis del segle XVI (MDCS 287, 288, 289). Diferents objectes litúrgics: una capa pluvial blanca amb galons daurats s. XVIII; 2 dalmàtiques blanques amb galons daurats s. XVIII; 2 colls de dalmàtica s. XVIII; humeral blanc florejat verd, groc i vermell s. XVIII; casulla blanca amb flors s. XVIII; estola estampada amb galons daurats s. XVIII; estola s. XVIII; dos maniples blancs s. XVIII; cobrecalze blanc s. XVIII; bossa de corporals s. XVIII. També es va portar al Museu de Solsona una imatge d'una Mare de Déu de factura romànica procedent de la capella del Pont de la Vila i portada per Mn. Serra Vilaró, tot i que no podem assegurar que es tracti d'alguna de les que hi ha al museu ja que no estan documentades.</p> 08016-66 Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El Museu de Solsona es va crear l'any 1896 impulsat pel bisbe Ramon Riu i Cabanes que creà l'Aula d'Arqueologia Cristiana i inaugurà el museu amb una col·lecció d'objectes d'art i ús litúrgic instal·lada a l'edifici del Seminari. L'any 1909, Mn. Joan Serra Vilaró entrà com a director del Museu i impulsà campanyes d'excavació arqueològiques que van proporcionar gran quantitat de materials arqueològics al Museu, ampliant així les col·leccions. Mn. Serra Vilaró també va aportar diferent material eclesiàstic fruit de la seva visió proteccionista en certs municipis, com per exemple Bagà, durant el temps en que va estar a la vila com a comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Des de l'any 1981 la Generalitat col·labora amb el Museu a través del Departament de Cultura, fet que va provocar una renovació en les sales d'exposició. El material que predomina al Museu és aquell que procedeix de les excavacions de Mn. Serra Vilaró i el procedent de les esglésies que depenen del Bisbat.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40577-foto-08016-66-1.jpg Inexistent Gòtic|Modern Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 10-1-1995/DOGC 25-1-1995). 93|94 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40578 Fons de Bagà al Museu Comarcal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-comarcal-de-berga <p>VIOLANT SIMORRA, R. (1976). L'art popular a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.</p> XIX <p>Al Museu Comarcal de Berga hi ha exposat el taller del baster de Bagà, Ramon Cuberas. El baster feia tots aquells elements relacionats amb els animals de tir, de sella i de bast. Un important ofici en una zona en que el transport en animals era molt important. Feien morralles, cabeçades, brides, pitrals, regnes i guarniments de carro. Feien des del dibuix, fins al retallat del cuir, el clavetejat i el repujat. El taller està format per una mola d'aigua, un banc de treball amb tamboret, un calaix de paret per eines, un guarda-eines de paret amb les eines de baster, una base de fusta vertical que servia per clavetejar, morrions, mordassa de peu. Aquest taller va ser donat al Museu de Berga pels hereus de Ramon Cuberes a finals dels anys 1980.</p> 08016-67 Museu Comarcal de Berga. C/ dels Àngels, 7. 08600 BERGA <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de la Patum. Actualment està pendent d'una nova ubicació i organització.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Fàcil Bo Física Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 17-10-1995/DOGC 3-11-1995). 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40581 Col·lecció pintura de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament XX <p>Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l'edifici de l'Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l'oli o amb acrílics en format mitjà.</p> 08016-70 Nucli vila. Ajuntament <p>L'any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d'agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.</p> 42.2526600,1.8618000 406110 4678457 1987 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40633 Fons de Bagà al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-episcopal-de-vic <p>BRACONS, J. (1983), Catàleg de l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> XIII-XIV <p>El Museu Episcopal de Vic té entre les seves col·leccions dos objectes provinents de Bagà: un hostier que es troba exposat a les sales d'exposició, i un crucifix exposat a les Galeries d'Estudi. L'hostier és de ferro forjat, burinat i punxonat. Datat al segle XIII. Nº registre MEV 16348. El crucifix és de fusta amb restes de policromia. Prové de l'església de Sant Esteve de Bagà. Datat a finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Nº de registre MEV 3883. (BRACONS, 1983).</p> 08016-122 Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba. 08500 VIC <p>L'origen de les col·leccions del Museu es remunten a l'any 1868 quan s'inaugura l'Exposició Arqueològica Artística d'Art Retrospectiu a la Casa de Caritat, organitzada per l'Ajuntament de Vic i el capítol catedralici. El pas decisiu per la creació d'un Museu va ser l'any 1889, quan s'uniren les primeres peces exposades i els objectes que havia anat reunint el bisbe Morgades dels que treia de les parròquies de la diòcesis de Vic que es trobaven en perill de desaparició. Entre 1891 i 1985 la intensa recollida de material van fer créixer els fons del museu, que prengué gran impuls amb el nomenament de Josep M. Gudiol com a conservador el 1898. El 1932 se'n fa càrrec el doctor Eduard Junyent que traslladà els objectes a un nou edifici de l'antic col·legi de Sant Josep. Degut al mal estat de l'edifici es va enderrocar i s'ha construït un nou que s'inaugurà l'any 2003. El museu conté objectes des del neolític fins al segle XIX, principalment religiosos, essent molt importants els d'època medieval.</p> 42.2525700,1.8618000 406110 4678447 08016 Bagà Restringit Bo Inexistent Gòtic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 10-1-1195/DOGC 25-1-1995). 93 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40682 Col·lecció del Museu Balenyano https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-balenyano XVI-XX La falta de manteniment fa que algunes peces es trobin deteriorades. La col·lecció del Museu Balenyano està situada a les antigues dependències de l'equipament. Consta de diversos objectes etnològics que van ser cedits pels veïns de la localitat. Entre les peces destacades, trobem el portal del segle XVI de Can Sayós, eines, vaixella, objectes de la llar, etc. També hi ha algunes postals i fotografies cedides pel fotògraf del poble. 08017-48 C. Alfons Amic, 4 El Museu Balenyano va fundar-se l'any 1986 per iniciativa de diversos veïns de la localitat que volien tenir un equipament cultural propi. Per a gestionar-lo, va fundar-se el Patronat Municipal Balenyano, que comptava amb uns estatuts propis i amb l'assessorament de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Els veïns van cedir diversos objectes antics, que van inventariar-se seguint els criteris de catalogació museogràfica actuals. Cada any es destinava una partida del pressupost a l'adquisició d'alguna peça. Després d'uns anys d'activitat, el museu va tancar portes l'any 1993, tot i que la col·lecció es conserva al mateix indret, amb algunes peces col·locades en vitrines. 41.8133000,2.2344400 436413 4629331 08017 Balenyà Restringit Regular Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40762 Col·lecció de material arqueològic del Mas Tarabau al Museu de Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-del-mas-tarabau-al-museu-de-tona Al Museu de Tona s'hi conserva una col·lecció de material arqueològic procedent del jaciment del Mas Tarabau. En concret, es tracta de material prehistòric del conjunt funerari del sepulcre de fossa, com és una destral polida de serpentina. 08017-128 Museu i Centre d'Interpretació del Camp de les Lloses. C. Pau Casals, 2. 08551 Tona El sepulcre de fossa del mas Tarabau va localitzar-se l'any 1958 en els terrenys de la bòbila d'en Baucells. 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Física Neolític Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 78 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40763 Col·lecció de material arqueològic de Balenyà al Museu Episcopal de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-balenya-al-museu-episcopal-de-vic -XXII/-XII <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositat material aqueològic provinent de Balenyà, en concret dels sepulcres megalítics de la Caixa del Moro, de la Griutera i Can Mirambell, datats de l'etapa Calcolític / Bronze Inicial. Van ingressar al museu entre els anys 1928 i 1932. Hi trobem els següent material: - Fragments de ceràmica, peces de collar, closca de petxina i dents humanes. - Fragment de ceràmica, peces de collar, closca de petxina, dent, fragment d'os, fòssils, ascle de sílex. - Restes humanes: dents i ossos. - Ascle de sílex. - Botó d'os en doble perforació en V. - Desconegut d'os amb perforació fragmentada. - Petxina amb perforació.</p> 08017-129 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-2.jpg Legal i física Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 79|76 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40814 Col·lecció artística municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-artistica-municipal XX A l'edifici de l'Ajuntament s'hi conserva una col·lecció de pintura procedent dels concursos de pintura ràpida que s'han celebrat al poble. Són obres figuratives de format mitjà, eminentment pintades en oli sobre tela. La temàtica comuna en tots ells és el poble de Balenyà, ja sigui de vistes generals dels Hostalets de Balenyà, del Santuari de l'Ajuda, l'edifici de la Pista, etc. 08017-180 Carrer de Pista, 2 El primer concurs de pintura ràpida es va fer l'any 1975. Des d'aleshores és una de les activitats de la Festa Major d'Estiu, organitzada per l'entitat Amics de Balenyà. 41.8126700,2.2346600 436431 4629261 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40814-foto-08017-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40814-foto-08017-180-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92789 Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-256 Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn. <p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p> 41.8629900,1.8775900 406845 4635173 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2023-03-22 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Mossèn Joan Bajona Pintó 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92925 Col·lecció d’objectes de la Festa dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-festa-dels-traginers <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> XIX-XX Estat de conservació dels elements de la col·lecció desigual <p><span><span><span>Col·lecció d’objectes aplegada en els darrers anys amb motiu de la Festa dels Traginers que consta de diversos tipus d’arreus i utillatge tradicional pertanyent al món del tragí i del transport tradicional en general, així com també d’altres objectes de caràcter etnogràfic i diversos relacionats amb aquesta festa. En general es conserva una mostra àmplia i representativa que permet il·lustrar com era el transport tradicional del món del tragí; és a dir, el transport a bast o a llom de les cavalleries. Els objectes es poden classificar en els següents grups:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Guarniments o arreus per al transport a bast. La peça bàsica era el bast, que servia de suport per aguantar les càrregues que es penjaven a banda i banda de l’animal, i amb una funció similar però més simples hi havia la xalma i l’albarda. També hi ha selles amb els seus guarniments i bastets. Així mateix, es conserven diferents tipus d’estris especialitzats segons els tipus de càrregues que calia traginar. Hi ha arganells (menes de coves, de fusta, de vímet o de ferro, per encabir-hi objectes diversos), sàrries (receptacles d’espar), àrguens (bastiments de fusta per traginar feixos o garbes), xafogons, catantingues o salmes (bastiments per traginer llenya o herba), bóts de pell, portadores, sorreres, pedrers, femeres, sarrions, sacs, arnes o gerros. També hi ha arreus guarnits que s’utilitzaven per ornamentar els animals en els dies especials de celebració: morralles o capçons amb plomalls, mantetes, pitrals i cadires o sillons (per seure-hi les núvies), així com altres tipus de guarniments diversos: collars, morralles, cingles, morrions, estreps, catistran, calçons o calçonets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Conjunt de diversos carros de diferents tipus: carros comuns, de vela, amb bocoi o de trabuc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Indumentària tradicional utilitzada en la cavalcada, que consisteix en diversos conjunts de gecs i calces de pana, armilles, tratjos, camises, barretines, faixes, espardenyes o gorres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eines tradicionals del camp: carretons, portadores, serres, màquines d’ensofrar, cisalles, forques, arades de diferents tipus, màquina de segar, premses i altres eines diverses. Procedeixen de masies de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic, bàsicament referit als cartells i programes de la Festa dels Traginers (des de l’any 1965), col·lecció de fotografies del Concurs de la Festa dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La major part d’aquest material es conserva a la Casa Torrents, edifici de propietat municipal que, des d’uns anys enrere, s’havia previst dedicar-lo a Museu dels Traginers. </span></span></span></p> 08018-308 Casa Torrents. Plaça Roc García. <p><span><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1965 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></span></p> 41.8627200,1.8774300 406831 4635144 08018 Balsareny Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-23.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'any 2022 l'Ajuntament va iniciar la restauració de les selles dels cordonistes. 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92938 Col·lecció de plats i càntirs de la Festa dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plats-i-cantirs-de-la-festa-dels-traginers <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Col·lecció de plats, càntirs i altres objectes de ceràmica elaborats com a record amb motiu de la Festa dels Traginers des de l’any 1983. En aquesta data es va començar a encarregar un plat i un càntir personalitzat, diferent cada any. Els plats tenen motius decoratius normalment inspirats en els que apareixien també als cartells i la fulleteria de difusió. Els càntirs són cada any de formes i decoracions diferents. La col·lecció consta d’un exemplar de cada atuell i inclou també altres peces complementàries que s’havien fet esporàdicament, com ara càntirs petits, porrons, ampolles o cendrers.</span></span></span></p> 08018-312 Passatge Matamoros, 13 <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. En els anys successius la Festa dels Traginers de Balsareny s’anà potenciant i, progressivament, s’hi va anar afegint un bon nombre d’activitats que complementaven l’acte central de la cavalcada històrico-retrospectiva. L’any 1970 la diada fou declarada “d’interès turístic nacional”. Gràcies a unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1983 va ser el primer any que es van encarregar plats i càntirs personalitzats com a record de la festa. L’elaboració es feia en un taller del poble de Breda, de gran tradició ceramista. Des de 1984 en l’àmbit anomenat el Rebost del Traginer s’hi va instal·lar una Botiga de ceràmica on es podien adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. El responsable d’encarregar la ceràmica era Francesc Maya Comas, conegut com el “Quico”, i Josep Sensada. Més endavant va prendre el relleu Marc Rabeya. Des del principi Francesc Maya, que era afeccionat al col·leccionisme, es va responsabilitzar de guardar un exemplar de cadascuna de les peces de ceràmica. El 2013-2014 Francesc Maya fou homenatjat com a Traginer d’Honor.</span></span></span></p> 41.8616000,1.8755600 406674 4635021 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-14.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
92959 Col·leccions de l’Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-lajuntament XX-XXI <p><span><span><span>Col·leccions de caire divers que són propietat de l’Ajuntament de Balsareny i que es conserven en diferents dependències de la casa consistorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem una col·lecció de pintures que s’han anat aplegant amb motiu del concurs de pintura que s’organitza cada any per la festa major. Els primers premis es cedeixen a l’Ajuntament. Són obres d’artistes bàsicament locals, de les darreres dècades, i consisteixen en paisatges típics del poble o el seu entorn. Alguns dels quadres estan penjats en diverses sales de l’Ajuntament; d’altres es guarden en un magatzem a la planta superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta mateixa sala de la planta superior es conserva també una col·lecció de fòssils, minerals i altres elements naturalístics que pertanyia a Francesca Riba Baraldés, de cal Riba. Amb data de 21 de febrer de 1997 el ple de l’Ajuntament va acceptar la donació que en va fer un familiar seu: Jaume Riba Codina. Tots els elements estan classificats i etiquetats. Finalment hi ha també una maqueta a gran escala i força detallada del castell de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-324 Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 41.8634000,1.8769100 406789 4635220 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-4.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93254 Gegants de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-balsareny XX <p><span><span><span>Els gegants de Balsareny, construïts l’any 1985, són el Marc i la Maria, uns noms que responen als patrons del poble. El gegant, que mesura 3,55 metres, està inspirat en un antic traginer, el senyor Sarri, que havia estat un dels impulsors de l’emblemàtica Festa dels Traginers. La geganta, que mesura 3,35 metres i pesa uns 43 kg, representa la seva dona, i a diferència del gegant no està inspirada en cap personatge concret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc porta la típica bata negra de traginer i, dintre de la butxaca de la mateixa peça, hi guarda una petaca grossa de cuir, plena de picadura de tabac. Està fumant pipa, al cap llueix una barretina i, a la mà dreta, aguanta unes morralles o capçó, que és el guarniment que fermava el cap de la mula o el cavall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Maria va vestida de pagesa. Porta un davantal lligat a la cintura i una mantellina a l’espatlla. Al cap hi duu un mocador lligat al clatell. Com a complement, porta un mocador brodat a la mà dreta amb el seu nom. S’ha conservat des del dia de la seva estrena. L'any 2015, amb motiu del 30è aniversari, va estrenar nova vestimenta, d’un color violeta.</span></span></span></p> 08018-378 Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7 <p><span><span><span>A principis dels anys 1980 durant una trobada d’amics balsarenyencs (alguns dels quals ja no vivien al poble) va sorgir la idea de construir una parella de gegants. Tres d’aquestes persones van impulsar una campanya per vendre butlletes que financessin la iniciativa, mentre que la resta del cost el va aportar l’Ajuntament. Des d’un primer moment es tenia clar que la figura del gegant havia de ser un traginer, com no podia ser d’altra manera en un poble conegut per la seva emblemàtica Festa dels Traginers. I també es decidí que la geganta que l’acompanyés havia de ser una pagesa. Els impulsors es van posar en contacte amb el conegut artesà constructor de gegants Manel Casserras i Boix, de Solsona, que va ser qui va acabar donant forma a les idees que havien anat sorgint durant tot aquest temps de gestació. Els gegants de Balsareny foren construïts l’any 1985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia 27 d’abril de 1985 es van estrenar i foren batejats en una cerimònia multitudinària a la plaça de l’Ajuntament, tenint com a padrins els gegants Reis de Sallent, en Bernat i l’Ermessenda. Alhora és va presentar el seu ball de lluïment, amb música composta per mossèn Joan Bajona i Pintó, rector del poble. D'ençà de la seva estrena ja va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, que poc a poc es va donar a conèixer en els diferents àmbits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els membres del grup que hi posava la música, amb gralles i tabals, provenien d’una “banda de trompetes i tambors” que havia estat activa durant els anys setanta i començaments dels vuitanta però que aleshores ja estava desapareguda. Des de bon començament els gegants fan les seves actuacions principals per la Festa dels Traginers i per Sant Marc, el 25 d’abril, que és la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc i la Maria van ser els primers gegants que va tenir Balsareny. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> 41.8628400,1.8746900 406604 4635160 1985 08018 Balsareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-marc-i-maria-actualment.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-img344206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-2.jpeg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Manel Casserras i Boix Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix i altres materials que són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent. 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
93256 Gegants de la colla “Els K + sonen” https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-colla-els-k-sonen <p><span><span><span>ANÒNIM (2021). “Deu anys de gegantons”, <em>Sarment</em> (17 maig 2021). (<a href='http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html'>http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Geganteres, grallers i tabalers de Balsareny – Els K + Sonen (2024). <em>Candidatura fira del món geganter 2024. </em>Treball de presentació de la candidatura.</span></span></span></p> XXI <p><span><span><span>Gegants i gegantons de la colla “Els k + sonen”, que estan inspirats en diversos personatges representatius de la història de Balsareny, tant antiga com recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegants són Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. La Blanca llueix un vestit marró en el qual s’hi poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap representa els 45 merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta al·ludeix a la marededéu de la capella del castell, coneguda com la Verge blanca perquè és una talla feta en marbre. La geganta fa 3,35 m d’alçada i té un pes de 41 kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bernat va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegantons representen dos personatges de la història més recent. D’una banda, mossèn Joan Bajona Pintó, qui fou rector de Balsareny a les dècades de 1970 i 80 i persona molt estimada al poble. Apareix amb vestimenta negra de capellà, boina i un puro. A cada ma duu un atribut que l’identifica amb les seves grans aficions. A la dreta porta una paleta, ja que va excel·lir com a artista especialitzat en la construcció de mosaics, amb els quals va embellir molts racons de Balsareny. El mateix Joan Bajona va demanar a l’aleshores alcalde, Jaume Rabeya, que el seu gegantó pogués lluir una paleta. A l’esquerra sosté una particel·la de trombó que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys. En aquest cas, la caracterització de la figura, feta pel mestre de Cardona Toni Mujal i les seves modistes, va ser especialment reeixida: la boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix 'puro' (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l'elaboració del rostre són d’una gran versemblança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre gegantó és la Mariona, un personatge de rostre anònim que representa una jove treballadora del tèxtil. Una filadora, una de les moltes balsarenyenques que, de ben joves, començaven a treballar en alguna de les fàbriques tèxtils que hi havia al poble. Porta a la mà una bitlla de fil de cotó i va caracteritzada amb la indumentària pròpia d’un dia de treball: una bata de color blau que les modistes del taller de Toni Mujal van dissenyar partint d’unes fotografies antigues de l’arxiu municipal. El Joan i la Mariona mesuren 2,70 m d’alçada i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). </span></span></span></p> 08018-380 Plaça Ricard Viñas, 2 <p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla gegantera “Els k + sonen” va sorgir l’any 2011, en principi com a grup musical impulsat per gent que tenia inquietuds especialment per la gralla i la percussió. En la seva arrencada hi van ajudar els grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participaven en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny. A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Això va motivar que, a finals de l’any 2012, es creés oficialment la nova colla gegantera com a entitat, que va mantenir el nom del grup musical pioner 'Els K + Sonen'. El 2013 la nova colla ja participava en la primera trobada de gegants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, l’any 2011, s’havien estrenat els gegantons del municipi, encarregats per l’Ajuntament i confeccionats al taller de Toni Mujal, de Cardona. El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou apadrinat per la Tia Sala i l'Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l'any 2011. La gegantona fou la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny i de rostre anònim. Fou apadrinada per l'Isarn i l'Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Quan la colla 'Els K + Sonen' es van independitzar va continuar portant els gegantons de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida l'entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d'una setantena de membres. Els músics van adquirir tècnica musical assistint a cursos de percussió de l'Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Fou així que, uns anys més tard, van decidir construir els seus propis gegants, costejats per ells mateixos mitjançant diverses iniciatives de marxandatge. Es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble, i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi. La parella de gegants fou encarregada al mateix taller de Toni Mujal. Primer va arribar la geganta, Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l'any 2014 durant la segona trobada gegantera. Va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. En la setena edició, quan es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va completar la parella amb el gegant Bernat de Peguera. Els seus padrins foren en Víctor i la Maria, gegants vells de la vila d'Artés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de participar en les principals celebracions del municipi, com la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l'entrega de capons al castell, la Festa dels Traginers, el Cross del Traginer o la Cavalcada de Reis, la colla “Els k + sonen” ha estat present cada any en les trobades geganteres de Catalunya, que han tingut entorn de la quinzena de colles cada any. Fora de Catalunya han participat a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), a les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o a la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2021, amb motiu del seu desè aniversari, els gegantons van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva. La balsarenyenca Imma Navarro va renovar-ne el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia de Covid del 2020, la colla va organitzar una exposició-espectacle de gegantons simbòlics d'arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d'una setmana una cinquantena de figures d'aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones. L’any 2024 la colla 'Els K + Sonen' va presentar candidatura per acollir a Balsareny la XVI Fira del Món Geganter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als personatges representats, Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera foren senyors de Balsareny al segle XIV. Blanca era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i de Gaia de Santa Eugènia. Bernat era fill de Guillem de Peguera i de Blanca. Blanca i Bernat foren els pares de Ramon II de Peguera, que fou un personatge clau en aquest llinatge. Fou ell qui el 1351 va comprar el domini directe del castell i la baronia de Balsareny (anteriorment els Peguera eren vassalls dels Rajadell). Així mateix, va estrènyer vincles amb la corona, va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó i fou nomenat majordom de la reina. També va impulsar obres al castell, que en aquest moment va adquirir la fesomia actual de castell-palau gòtic. Uns anys després, el 1392, al castell de Balsareny s’hi hostatjava el mateix rei Joan I. Així mateix, sota la baronia de Ramon II de Peguera es va construir la resclosa de la Séquia de Manresa, al peu del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant als personatges que representen els gegantons, Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. També fou un gran amant de la música. Fundà la Coral Sant Esteve, de la qual en va ser director durant més de mig segle, i també la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. A més, fou pessebrista, fotògraf, afeccionat al futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny. Avui l'escola de música i teatre municipal porta el seu nom. </span></span></span></p> 41.8640100,1.8752500 406652 4635289 08018 Balsareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegant-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegants-els-k-mes-sonen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344096.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Lúdic Inexistent 2023-03-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Toni Mujal La Colla 'Els k + sonen' tenen el seu local a l'antiga escola de Monges, a la plaça Ricard Viñas. Els gegants es guarden en un local particular al carrer de la Travessera.Fotografies de Jordi Sarri i de la colla 'Els k + sonen' 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33880 Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4. Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans. 08020-13 Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Restringit Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 78|79|81|88 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5