Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
90053 1er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. https://patrimonicultural.diba.cat/element/1er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio XV <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal dret del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb sis radis units per la part inferior per un quart de cercle. Al costat esquerre d’aquesta mateixa pedra s’hi dibuixa una creu amb peanya triangular. </span></span></span></span></span></span></p> 08185-12 Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió 41.6441600,1.5698000 380895 4611257 08185 Rubió Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121750.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90053-20211013121800.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada accessible Ornamental Inexistent 2021-12-20 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1145 85 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
90054 2on. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. https://patrimonicultural.diba.cat/element/2on-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio XV <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol canònic situat en una de les pedres del brancal esquerra del portal sud de l’església. Es tracta d’un rellotge amb un gnòmon horitzontal del qual surten deu radis assenyalats amb números romans del 8 al 5: VIII, IX, X, XI, XII, I, II, III, IIII, IIIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span>Aquesta mateixa grafia de numeració es troba documentada al rellotge de sol de Bujedo i al rellotge de sol de Santo Tomás de Haro datats de l’any 1438 i 1500 respectivament.</span></span></span></p> 08185-13 Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió 41.6441600,1.5698000 380895 4611257 08185 Rubió Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90054-130.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2021-12-20 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1144 85 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
90055 3er. Rellotge de sol de l’església de Santa Maria de Rubió. https://patrimonicultural.diba.cat/element/3er-rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria-de-rubio XX <p><span><span><span><span><span><span>Rellotge de sol de tipus vertical situat a la façana de migjorn de l’església de Santa Maria de Rubió. Es tracta d’una peça quadrada amb un gnòmon de vareta simple del qual li surten vuit radis amb numeració amb xifres romans de 8 a 3. </span></span></span></span></span></span></p> 08185-14 Església de Santa Maria de Rubió. Castell de Rubió 41.6441600,1.5698000 380895 4611257 1989 08185 Rubió Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90055-141.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2021-12-20 00:00:00 Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. A l’inventari de rellotges de sol esta registrat amb el núm. de referència 1143 98 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
78301 5 móns, 5 mirades https://patrimonicultural.diba.cat/element/5-mons-5-mirades <p>Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003.</p> XX <p>L'escultura '5 móns, 5 mirades' es troba repartida en cinc punts diferents a la zona nord del Parc de la Ribera. Aquest parc es troba tan a la riba dreta com a l'esquerra de la Riera de Caldes. El tram on s'ubiquen les escultures s'ubica a l'extrem sud de dit Parc, just a tocar la Florida. Queda delimitat al sud pel barri de la Florida, a llevant per la Riera de Caldes, a ponent per la carretera de Barcelona a Puigcerdà i al nord per la via del tren. El monument 5 móns, cinc mirades vol expressar les següents idees: 5 mirades, 5 llocs on situar-se, 5 móns privats, que ens inviten a entrar, a seure, a mirar al seu voltant, 5 móns iguals que ofereixen diferents vistes, 5 llocs per pensar, per descansar, 5 móns que configuren un món. Són com bombolles que ens aïllen i protegeixen de l'exterior i a la vegada ens deixen veure i relacionar amb tot el que ens envolta. De lluny semblem totalment transparents, es dilueixen en el paisatge. Però en realitat, la seva estructura configura una forma concreta, un espai privat en un petit cosmos. Seieu en el vostre món, ocupeu el vostre lloc. Com veieu l'exterior del vostre món? Mides: 5 esferes de 300 cm de diàmetre Material: ferro (acer 111) i fusta</p> 08260-134 Parc de la Ribera (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) <p>Parc de la Ribera. IV Concurs d'Escultures a l'Aire Liure, juliol de 1999.</p> 41.5247200,2.1919200 432581 4597324 1999 08260 Santa Perpètua de Mogoda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78301-foto-08260-134-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Goretti Vila i Fàbregas Matilde Grau i Armengol Aquest monument 98 51 2.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
62503 A 100 m de la torre de l'Aubreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-de-la-torre-de-laubreda Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Jaciment descobert pels membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 10 de març del 1990. Es tracta d'un taller de sílex situat en el cim i en els vessants d'un turó que hi ha uns 100 m al nord de la Torre de l'Aubreda. En la visita de l'equip que realitzà la Carta Arqueològica, al jaciment no es van observar restes d'estructures relacionables amb els materials recollits, els quals es troben dispersats pels dos vessants i el cim del turó. Els materials recollits estan formats bàsicament per petits nuclis d'extracció molt gastats, fragments i alguna ascla de desvastat de sílex, no havent-se identificat cap tipus d'útil, i diversos fragments de ceràmica gris alt-medieval corresponents a produccions dels segles XI-XII. Tenint en compte les característiques del jaciment i dels materials, es fa difícil determinar quin tipus d'assentament hi havia en aquest lloc, a excepció del taller de sílex, que és un tipus molt abundant en aquesta zona a l'haver-hi molta matèria prima. La revisió realitzada l'any 2016 el Sr. Ramon Creus va mostrar diversos fragments de ceràmica grisa medieval procedents del jaciment, plenament coincidents amb els recuperats durant la redacció de la carta. En la visita efectuada a l'indret s'observa abundant material distribuït a l'entorn del marge del camp que separa en dues feixes la zona. 08226-133 Mas l'Aubareda. Al sud del nucli urbà. 41.5469000,1.5254100 377014 4600521 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62503-foto-08226-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62503-foto-08226-133-2.jpg Legal Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-27 00:00:00 Núria Cabañas El material es troba dipositat a l'Arxiu d'Arqueologia del Museu Comarcal de l'Anoia / Núm. de referència: M-448.Es proposa com a altres noms Sant Joan de la Fou, atès que algunes de les persones de la població que han recollit material superficial de la zona el coneixen amb aquest nom.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.67 ) i IPAC 85|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
74421 A 100 m del Llobetó https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-del-llobeto COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'A 100 m del Llobetó', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. XIII-XV No es conserven estructures visibles. Es tracta d'un lloc actualment situat enmig d'un gran camp de conreu, molt a prop del jaciment anomenat 'El Llobetó', i correspondria a un antic centre de producció i explotació ceramista. El camp de conreu està situat a la falda de l'extrem SE de la Serra de les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. El jaciment 'A 100 Km del Llobetó' està situat en el sector NE del camp de conreu esmentat, en una zona on no hi ha cap indici d'estructures i on afloren fragments de material arqueològic. En aquest jaciment es troben en superfície nombrosos fragments de rebuig que, per les seves característiques, sembla pertànyer a un forn de ceràmica. En superfície també apareixen trossos gruixuts d'argila mig cuita amb una forma similar a la dels maons. Els membres de l'equip realitzador de la Carta Arqueològica de l'Anoia creuen probable que aquest jaciment hagi estat un forn d'obra. No és fàcil que sigui un forn de calç ni de guix ja que el tipus de pedra que es requereix per a l'elaboració d'aquests materials no es troben a prop de l'àrea del jaciment, a diferència del que succeeix en moltes altres zones del municipi. No es pot afirmar amb total seguretat que el forn pertanyi a la mateixa cronologia que els fragments ceràmics localitzats, donada la poca informació de què es disposa, però cal suposar que és així, tenint en compte que no hi apareix cap resta material d'altres períodes. Els materials recollits en aquest jaciment comprenen una mostra de material de rebuig i un tros de maó de pasta groguenca, amb restes de vidriat molt deteriorat en una de les seves cares. Entre els fragments ceràmics recollits destaquen: dos fragments informes de ceràmica gris de tonalitat clara, ben cuita, molt dura, amb marques molt evidents del torn ràpid, pasta homogènia amb molt poc desgreixant (petits fragments de quars i mica); una vora de recipient gran, de parets gruixudes, amb desgreixant de quars molt abundant, de color amarronat, superfícies sense tractament i de tacte rugós (probablement es tracti d'un gibrell), amb vora d'ala i parets gairebé verticals; un fragment de gerro de ceràmica oxidant, color ataronjat amb la superfície exterior més clara i abundants partícules de desgreixant menut de color marró. Aquest fragment correspon a la part superior de la panxa i a l'inici del coll, i conserva l'arrencament de la nansa; una vora de gran gerra de pasta rosada, clara, amb desgreixant abundant, de tamany petit i mitjà, superfícies bastant llises. La forma és similar a la del dolium del període romà, però la pasta és del tot diferent. Cal pensar que la funció d'aquest recipient seria la mateixa, és a dir, la d'emmagatzemar aliments de manera subterrània, a mode de sitja. 08048-7 Cal Llop o Cal Cases Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1991 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els esmentats materials van ser datats a la Baixa Edat Mitjana. 41.5411800,1.6464200 387097 4599721 08048 Carme Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-2.jpg Inexistent Gòtic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-24 00:00:00 Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-406). 93|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
43533 A 200 metres a l'oest de Can Farigola https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-200-metres-a-loest-de-can-farigola BACARIA, Albert; GARCIA, Lluís; PARDO, Jordi, Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1983. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. GILI, S.; VILA, Lluís; Tenas, Montse, Revisió Carta Arqueològica de la comarca del Vallès Oriental, Inèdit, 1992. LLOBET, S. Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers. Avui dia el jaciment està ilocalitzable Lloc d'habitació amb dos paviments i estructures dels murs conservades antigament. Actualment no es conserven estructures. 08902-43 A 26 metres a l'oest del camí que va de Can Farigola a Can Puig L'any 1934 l'Agrupació Excursionista de Granollers va excavar dos paviments de picadís romà i localitzà fragments d'àmfora, dolium i tegula.. L'any 1947 fou documentat per J. Estrada., va trobar nombrosos fragments de tegula, d'àmfores i de dolium però ja no es localitzaren les estructures excavades. Hi hagué actuacions clandestines d'afeccionats. 41.5616000,2.2913000 440906 4601346 08902 Vilanova del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43533-foto-08902-43-2.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Joan Vicens i Tarré 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:42
74068 A Aiguafreda són xerraires https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> XX <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> 08014-211 Aiguafreda 41.7688400,2.2493600 437609 4624384 08014 Aiguafreda Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
44934 A Cal Bernadàs ensenyen de modus https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-cal-bernadas-ensenyen-de-modus BARGALLÓ i CHAVES, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial De Vecchi, SA. Barcelona. BAROJA, Pio (1933). Memorias de un hombre de acción. Humano enigma. Editorial Rafael Caro Raggio. Madrid, pàg. 126. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SAGARRA i DE SISCAR, Ferran de (1935). La primera guerra carlina a Catalunya. El Comte d'España i la Junta de Berga, vol. 1. Editorial Barcino. Barcelona. XIX-XX Dita referida a la casa de Cal Bernadàs que consta de diverses versions, segons qui l'explica i que ens ha arribat per diverses fonts orals. La primera versió diu que a Cal Bernadàs, quan hi residia el Comte d'Espanya, hi va anar un pobre a demanar caritat. Va pujar les escales de pedra del mas, va trucar a la porta i li va sortir el Comte d'Espanya que en sentir que el pobre li demanava diners el va empènyer escales avall. El pobre, en més d'una accepció del mot, anava repetint pels carrers del poble que a Cal Bernadàs 'n'ensenyaven de modus'. Una altra versió diu que el Comte d'Espanya, resident a Cal Bernadàs era qui manava a les tropes carlines i feia de màxima autoritat al poble. Quan a algú se li havia de 'cantar la cartilla', esbroncar-lo o castigar-lo l'enviaven a Cal Bernadàs i la gent al veure'l ja deia que el desgraciat en qüestió anava a aprendre de modus. La tradició també ha recollit que el Comte d'espanya va demanar al batlle de Casserres pa pel seu regiment en un temps molt limitat. Aquest va al·legar que seria impossible satisfe la demanda ja que es pastava a mà i no tenien temps suficient. El comte enfadat el va fer fora de la casa, escales avall, tot dient-li: 'Si no teniu pa, aneu-vos-en al cul de l'infern'. Però la fama del Comte d'Espanya se la vaguanyar a pols i el record popular ha transformat els seus actes irònicament en aquesta dita, que ambé s'ha traduit a la literatura. Així tenim el cas de Pio baroja (1933) que escriu: 'El conde de España te enseñará a ti los buenos modos. Y los chicos se echaban a temblar. El conde vivia en una casa grande de la calle Mayor, en casa de Gironella (sic); pero desde una semana antes se trasladó a Casserras, a una csa que se llamaba la casa Barnadas, con gran satisfacción de los bergadanos, que al menos no veian a su tirano tan de cerca'. També Ferran de Sagarra (1935) esmenta l'estada del comte d'Espanya a Cal Bernadàs i el seu caràcter irascible i cruel. 08049-287 Carrer Major, 31 El Comte d'Espanya fou enviat per comandar la Junta de Berga com a cap militar de l'exèrcit carlí i intentar unificar les dues faccions enfrontades entre sí. Es va instal·lar a Casserres a la casa Bernadàs. Pel que sembla fou més conegut pels seus mètodes sanguinaris que no per les seves victòries militars. A Casserres es coneix el cas de Josep Fuster i Grau que fou sentenciat a mort pel Comte d'Espanya, fou esquarterat, però abans li havien tallat una mà i el coll. Són nombrosos els seus propis soldats que va fer afusellar i les poblacions que va fer cremar per evitar que caiguessin en mans dels lliberals. Per totes aquestes arbitrarietats i d'altres fou assassinat pels seus propis partidaris al congost de Tresponts. 42.0144400,1.8418800 404108 4652028 08049 Casserres Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
44859 A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. XX A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. 08049-212 Casserres 42.0143500,1.8419100 404111 4652018 08049 Casserres Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:18
45757 A Castellbell, guineus! https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news XIX-XX Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. 08053-660 Castellbell i el Vilar Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. 41.6423100,1.8584500 404931 4610693 08053 Castellbell i el Vilar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
95260 A Enrica Florensa https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-enrica-florensa XXI <p><span><span><span>Element commemoratiu en memòria d’Enrica Roca Florensa, activista política i social durant els anys de la Guerra Civil de 1936. Consisteix en un bloc de roca granítica només treballat en la part polida on hi ha una inscripció, amb lletres marcades en vermell. La inscripció diu el següent: “Enrica Roca Florensa 1921-2001, compromís en la lluita per la llibertat Granollers. Octubre de 2001”. </span></span></span></p> 08096-427 Plaça de Sant Tomàs d’Aquino (davant l’Escola Salvador Espriu) <p><span><span><span>Enrica Roca va néixer a Granollers el 1921. Va viure la seva adolescència entre les bombes, la gana i la misèria de la Guerra Civil. Va lluitar per les seves idees polítiques i socials: va allotjar refugiats, mares solteres i criatures del nord de l’Estat que fugien. Va marxar a l’Argentina als anys 50 amb el seu marit i el seu fill, i no va tornar a Granollers fins al 1980. L’any 1994 va tornar a l’Argentina, on va morir el 29 de desembre de 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest petit monument fou inaugurat amb motiu d’un homenatge pòstum que se li va retre, organitzat per una comissió creada especialment, amb participació de l’Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> 41.6074900,2.2811600 440103 4606447 2001 08096 Granollers Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95260-monument-a-enrica-florensa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95260-monument-a-enrica-florensa-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-11-21 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
75014 A Fogars o tots putes o tots lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fogars-o-tots-putes-o-tots-lladres És un refrany geogràfic o dita tòpica, de caire vexatori o fins i tot insultant. És habitual trobar la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. 08081-138 Fogars de Montclús 41.7277600,2.4433900 453707 4619700 08081 Fogars de Montclús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
49799 A Gironella o La Roseta de Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-gironella-o-la-roseta-de-gironella -BRIZ, P. (1874): Cançons de la terra, volum IV. -SERRA I VILARÓ, J. (1989): El Cançoner del Calic. Bagà: Ajuntament de Bagà. -V.V.A.A. (1985): 'Arrels. Viles i Pobles'. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985. XIX-XX És una cançó tradicional catalana que tant és coneguda sota el nom de 'La Roseta de Gironella' com 'A Gironella'. La tonada és molt popular i coneguda a tota la comarca, tocant-se per celebrar ballades en diverses trobades o aplecs. La versió més coneguda i popular és la que es canten tres estrofes i la tornada. La lletra parla d'una història d'amor no correspost. Hi ha una versió molt més llarga i desconeguda. Es conserven partitures amb música diferent, tot i que amb semblances. La lletra diu: A Gironella / una vila tan bella, / n'hi ha una donzella / que a mi em fa penar. / Si els seus ho volen, / se n'aconsolen, / desitjaria / poguer-m'hi casar. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua; / jo en vaig i en vinc / de la vora, vora del riu. / Ara i com sempre, / Rosa, Roseta, / ara i com sempre / l'amor manteniu. La segona estrofa: Quatre vegades / la n'he demanada, / quatre vegades / que m'han dit que no. / Quatre vegades, / quatre carbasses; / Déu en conservi / la bona llavor. La tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. I la tercera estrofa: Quan ja en passava / pels plans de Corbera / em giro enradera / i em poso a plorar. / Ai! Adéu vila / de Gironella / tu n'ets la causa / si me'n 'tinc d''anar. I altra vegada la tonada: Jo en vaig i en vinc / de la vora, vora de l'aigua.. 08092-158 La primera notícia de la cançó de la que es té constància és la que recull Pelai Briz l'any 1874 dins el cançoner 'Cançons de la Terra' en el volum IV. Amb posterioritat, també apareix publicada l'any 1913 al 'Cançoner del Calic' de Mossèn Serra i Vilaró i l'any 1926 dins l'Obra del Cançoner popular, cantada per un veí de Sant Julià de Cerdanyola. 42.0336000,1.8825100 407500 4654111 08092 Gironella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49799-foto-08092-158-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En el web Càntut es poden escoltar diverses gravacions de la cançó, totes referenciades amb el nom de l'informant, el lloc i data de naixement de la persona i el municipi de residència, la transcripció de la lletra i una mica d'informació general de la cançó. Amés, el cançoner virtual Prodiemus també inclou un text, una transcripció, l'anàlisi musical de la cançó i algunes propostes didàctiques interdisciplinàries. 98 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
74327 A Igualada són xerraires (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XVIII-XIX Només alguns veïns la recorden. 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' 08025-197 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 61 4.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
51384 A Martorelles, carboners https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners <p>AMADES, J. (1937). “Refranys geogràfics”, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya.</p> <p>La popular dita ' A Martorelles, carboners' ens indica la importància que va tenir aquesta activitat a la població. Antigament, a Martorelles i Santa Maria de Martorelles hi havia grans extensions de bosc, fet que era aprofitat per molts dels seus habitants, que es dedicaven al carboneig. L'expansió de la vinya va suposar la tala de molts d'aquests boscos, pel que queden pocs vestigis d'aquesta activitat. Tanmateix, la dita ha perdurat fins als nostres dies.</p> 08115-21 Ajuntament de Martorelles. Plaça de l'Ajuntament, 1 <p>Segons Joan Amades, des d'antic el carboneig era una activitat molt arrelada a la zona, fins al punt que tenia influència en el ball de gitanes. Explica que els diablots de les colles carnestoltenques portaven com a distintiu una brasa de carbó lligada a l'entrefoc de la forqueta, que lluïen com a distintiu del càrrec. Quan alabaven la colla, qualificaven els balladors de carboners AMADES (1937: 191).</p> 41.5257000,2.2433700 436874 4597394 08115 Martorelles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2020-09-15 00:00:00 Marta Lloret Blackburn 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
66115 A Martorelles, carboners https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-martorelles-carboners-0 <p>PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, capítol 12, nº 472. PÉREZ I GÓMEZ, Ferran (2000). 'Sant Fost i Martorelles a través de les dites'. Revista Campsentelles, 5, p. 15.</p> XIX-XX <p>Dita molt popular a la zona i que fa referència a una de les principals activitats econòmiques del terme en època moderna. Diu així: 'A Martorelles, carboners'.</p> 08256-92 <p>Fins fa poc temps, el carboneig (elaboració del carbó d'alzina i rabassó) era una activitat molt important als pobles de Santa Maria de Martorelles i Martorelles. La gran massa forestal existent a la zona feia que els carboners treballessin al bosc, a peu d'obra, on tenien les cabanes. Un cop elaborat, el carbonet era transportat als punts de venda per la ruta del coll Mercader, que anava de Badalona a Granollers passant pels pobles de la contrada. Amb la instal·lació de la línia de tren entre Barcelona i Granollers a mitjans del segle XIX, la ruta deixà d'utilitzar-se.</p> 41.5198900,2.2537400 437734 4596741 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2020-09-15 00:00:00 Adriana Geladó Prat 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
84465 A Tavertet, de la merda en fan paret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-tavertet-de-la-merda-en-fan-paret <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1937) “Refranys personals”. <em>Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núm. 504 a 511 (maig a desembre del 1937)</em> “Refranys geogràfics”. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, p. 292.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AMADES i GELATS, J. (1951) “Cançoner. Refranys geogràfics”. <em>Folklore de Catalunya</em>. Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 1219. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PAREMIOLOGIA CATALANA: <a href='https://pccd.dites.cat/'>https://pccd.dites.cat/</a></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARÉS i PUNTAS, A. (1999): <em>Tots els refranys catalans. XII. La geografia. Viles, ciutats i països</em>. Barcelona: Edicions 62, p. 489.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span>El refrany “A Tavertet, de la merda en fan paret”, fa referència a l’antic costum de l’ús dels excrements d’animal com a aglutinant per a la construcció, per a donar escalfor a la casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>S'aplica també a molts d'altres pobles acabats en -et. </span></span></span></span></p> 08280-25 Terme municipal de Tavertet 41.9959700,2.4195800 451928 4649492 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
74341 A dalt de la muntanya (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. XVIII-XIX És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' 08025-211 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74339 A fira me'n vull anar (corranda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. XIX Poc recordada actualment. 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' 08025-209 Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. 41.5806500,1.7798300 398287 4603937 08025 El Bruc Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Serra i Massansalvador El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. 62 4.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
65743 A l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-lesquirol-no-shi-entra-ni-per-terra-ni-per-mar-ni-per-aire-shi-entra-trepitjant-pedra FONT i GAROLERA, J. (2013) 'Territori, paisatge i guerra a través de la mirada d'un pagès del segle XVII. Una relectura geogràfica del diari d'en Joan de la Guàrdia'. Ausa, vol. XXVI, núm. 172. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, p. 334. VINYETA i LEYES, R. (1956) Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 35. XX El refrany geogràfic 'a l'Esquirol no s'hi entra ni per terra, ni per mar, ni per aire, s'hi entra trepitjant pedra', fa referència a la característica del terreny, on aflora la roca arreu. També s'aplica a Cantonigròs i a Rupit. 08254-314 L'Esquirol 42.0348900,2.3688200 447756 4653843 08254 L'Esquirol Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
70591 A l'oest del Saió https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-loest-del-saio És un terreny conreat <p>Jaciment situat a mà esquerra de la carretera del Saió, a prop del riu, conreat en vinya. En aquest indret van ser trobades restes que indicaven l'existència d'un lloc o centre de producció i explotació taller de sílex, datat al Paleolític Mig (-90.000 / - 33.000). Els materials trobats són restes de talla i peces de gran i mitjà mida.</p> 08250-12 El Saió (Crta. BV-2233. km. 1 . 08710 Santa Margarida de Montbui) <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada (CECI ), l'any 1986. Les restes es troben dipositades al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, on es conserven gran quantitat de materials procedents del jaciment.</p> 41.5786900,1.5590600 379879 4604003 08250 Santa Margarida de Montbui Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70591-foto-08250-12-3.jpg Legal Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-09-15 00:00:00 Raquel Valdenebro Manrique 77|76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
84487 A la Baumallera de la teulada en feien era https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-baumallera-de-la-teulada-en-feien-era <p><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 75.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2004) “Balmes amagades del terme de Tavertet II”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 52. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p.<em> </em>24-27.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>El refrany geogràfic </span></span></span><span>“ A la Baumallera de la teulada en feien era”</span><span><span><span>, fa referència a la casa de la Baumallera, que es troba a l’interior d’una gran roca balmada.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La part superior de la roca és bastant plana, fet pel qual havien d’aprofitar-la com a era per a fer la batuda.</span></span></span></span></p> 08280-39 La Baumallera <p><span><span><span>La Baumallera és la darrera balma habitada de Tavertet. Segons la tradició oral, hi va viure una dona fins a finals del segle XIX. <span> </span></span></span></span></p> 42.0082300,2.3862100 449174 4650872 08280 Tavertet Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2021-05-10 00:00:00 Virgínia Cepero González 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
91805 A la Verge https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-la-verge <p><span><span><span><span lang='CA'>TORRENTS, Ricard (1992). <em>Ruta verdagueriana de Folgueroles</em>. Folgueroles: Amics de Verdaguer, Casa-Museu Verdaguer, p. 24-25, 32-33.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p>'Jo tenia cinc anys; anava a estudi<br /> en mon humil poblet de Folgueroles;<br /> de mos pobres esplets digne preludi,<br /> portava sota el braç les beceroles.<br /> <br /> Lo mestre era un vellet; sa barretina<br /> més llarga era bon tros que sa ciència,<br /> mes, quina font tan pura sa doctrina!<br /> quin mirall tan hermós sa consciència!<br /> <br /> Se sadollava d’aquesta aigua el llavi<br /> no sabent en la terra millor front,<br /> i quan tornava a casa: -De tant savi<br /> –deia a la mare-, n’hi ha cap més al món?-<br /> <br /> En sa grossa cadira de baqueta<br /> encara em sembla veure’l assentat;<br /> sa taula era coberta de baieta<br /> que em recordava la verdor del prat.<br /> <br /> La infantívola escola presidia,<br /> dins sa capella de paper tenyit,<br /> vostra imatge bellíssima, oh Maria,<br /> que havia ja a mos avis presidit.<br /> <br /> Jesús en vostra falda nos somreia,<br /> allargant-nos joiós ses blanques mans:<br /> - Ameu-la, és mare nostra-apar que ens deia -,<br /> los nois que l’aimen bé són mos germans.-<br /> <br /> A sos peus esgranàven lo rosari,<br /> l’oració de l’arcàngel repetint;<br /> i es tornava l’escola un santuari<br /> on Vós devíeu predicar sovint.<br /> <br /> Vostre mes arribà, oh dolça Maria,<br /> i ens convidà lo mestre a dur-vos flors.<br /> Com no havia de dur-li jo la mia<br /> a l’astre matinal dels meus amors?<br /> <br /> En mon roser, ai! No trobí cap rosa,<br /> sols trobí una poncella a punt d’obrir,<br /> com l’ànima d’un nin que encara closa<br /> guarda per Déu son matinal respir.<br /> <br /> Pujo al conreu que goretava el pare,<br /> hi cullo uns botons d’or; baixo al torrent<br /> on per sos tovallons ma pobra mare<br /> trobar solia lo color d’argent.<br /> <br /> Allí trobo la humil margaridoia,<br /> ullet amb què la terra mira al cel;<br /> lo trèvol del color de la lliroia,<br /> la blava jonça que és un vas de mel.<br /> <br /> Jo no havia pujat a la boscúria<br /> on riu l’ englantiner d’olor suau,<br /> safir caigut entre les neus de Núria,<br /> no havia encara vist lo lliri blau.<br /> <br /> No tenia en mon hort la satalia<br /> ni el gessamí tot estrellat de flors;<br /> jo altre jardí en la terra no sabia,<br /> que hermós trobava aquell jardí allavors!<br /> <br /> Tot mirant-me les flors, joia per joia,<br /> amb mà gelosa aní lligant lo ram<br /> del meu bateig amb una bonicoia<br /> cinta de seda amb voravius d’estam.<br /> <br /> Quan a la tarda el presentí al bon mestre,<br /> cada infantó li presentava el seu;<br /> era jo el més petit i lo menys destre:<br /> de tots los rams, fou lo pitjor lo meu.<br /> <br /> Lo vegí caure i rodolar pel sostre,<br /> mentre els altres, quiscun en son pitxer,<br /> pujaven a enremar la imatge vostra,<br /> reina gentil de mon amor primer.<br /> <br /> Vegí mes flors als peus dels que passaven<br /> donant-los amb la vida lo perfum;<br /> vegí com se marcien i esfullaven,<br /> ai!, com les trobes que ara dono a llum!<br /> <br /> Lo que plorí aquell ram fou sense mida,<br /> no em podia la mare aconhortar.<br /> Mare del cel, estrella de ma vida,<br /> vullau mes darreries acceptar.<br /> <br /> Tenia jo cinc anys, ara cinquanta,<br /> i us porto un altre ramellet de flors:<br /> deixau-les arribar a vostra planta,<br /> anc que sien més pobres que allavors.<br /> <br /> Aquelles en primícia us oferia<br /> lo meu verger, que sols per Vós florí:<br /> aquesta n’és la humil tardaneria,<br /> mes amb mon cor i tot, veu’s (e)-la aquí.<br /> <br /> Aquelles eren flors primaverenques,<br /> aqueixes, ai de mi! Són flors d’hivern;<br /> mes són per Vós, Maria, primerenques,<br /> que és mon primer amor, amor etern'.</p> 08083-184 <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span><span>Aquest poema és obra de l'escriptor i poeta folguerolenc Jacint Verdaguer. Probablement fou escrit entre finals del segle XIX i principis del segle XX, i està inclòs dins de la seva obra <em>Aires del Montseny</em></span></span></span></span><span><span><span><span><span>, publicada l'any 1901. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El poema fa referència al període d'infantesa de l'autor i a la seva etapa inicial escolar fins als deu anys a Folgueroles. En ell evoca tant la figura del seu primer mestre, Martí Safont, com la de la Verge.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.9386000,2.3184900 443505 4643184 08083 Folgueroles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural 2022-08-02 00:00:00 Adriana Geladó Prat Jacint Verdaguer i Santaló 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
57362 A migdia de Can Morera https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-migdia-de-can-morera Camps de conreu Jaciment superficial situat a uns 200 metres aproximadament a migdia de Cal Morera, en un camp de conreu de cereals, al peu d'un camí. Surten alguns fragments de ceràmica en una àrea de dispersió d'uns 40 metres de radi. Durant la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1984, no s'hi aprecià cap tipus d'estructura ni de material constructiu. S'hi trobaren, però, uns petits fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, sense forma, de pastes grolleres i amb desgreixant de quars; uns fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana, amb pastes monocolors i bicolors; i també una vora plana d'una cassoleta o d'un kalathos, així com un fragment de fons d'una peça de Terra Sigil·lada Hispànica de difícil classificació. 08143-289 Camí de Can Morera, PK 1 El jaciment va ser descobert el 2 de desembre del 1984 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el mateix 1984, ja es va constatar la inexistència d'estructures vinculades al jaciment. 41.6185000,1.6224500 385234 4608337 08143 Òdena Fàcil Dolent Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Lluís Pedraza i Jordana 81 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
57367 A ponent de Can Roig https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-de-can-roig Terreny erm Apareixen dispersos, tant en el cim de l'antic turó com en els dos vessants a banda i banda del camí, en una superfície força extensa, tot un seguit de materials arqueològics del Bronze Final sense distingir-se cap tipus d'estructura o construcció. Pere Arnau recollí abundants mostres ceràmiques en una àrea de dispersió reduïda. Aquesta concentració i la quantitat de ceràmica apareguda fan pensar que es tractaria d'un fons de cabana del qual no n'ha quedat rastre. Els materials recollits en superfície si exceptuem un esquerdill de sílex es redueixen a restes ceràmiques, en general, de grans i mitjans vasos de formes ovoides per a provisions, de vores rectes o quelcom sortides enfora i llavis plans i irregulars. Quan a les nanses predominen els anomenats mugrons arrodonits i gruixudes llengüetes horitzontals aplicades a la vora i a la paret del vas. De les bases tan sols s'ha localitzat un fragment de fons pla amb arrencament de paret. Morfològicament, aquestes ceràmiques presenten pastes amb desgreixant irregular de quars i pissarra, amb una cocció incompleta que li confereix tons vermellosos i marrons i un acabat poc allisat tant interiorment com exterior. Les parets d'aquests vasos es presenten llises o decorades, essent les segones més comunes. El tipus decoratiu utilitzat són els cordons, llisos o impresos. Els cordons llisos la majoria són en forma d'amplis acanalats amb fins cordons de secció triangular. Els cordons decorats es donen amb decoració impresa o incisa. També es poden donar les dues variants. Hi ha un fragment de la vora i arrencada de la paret d'un gran vas que ofereix un llavi amb rebava externa, decorat amb incisions no a la part plana sinó a l'exterior, i vàries línies de cordons afegits més o menys paral·leles a la vora, situades a la zona del coll. Els cordons són decorats amb incisions verticals o en diagonal, o en combinació. També, tot i que en menys quantitat, amb impressions digitals. Les zones decorades poden ocupar el coll o tota la peça en línies paral·leles, com sembla en alguns exemplars. En la seva majoria els cordons són horitzontals, però hi ha una variant a base d'un cordó horitzontal i units a ell s'aprecien dos cordons més creuats i d'altres enllaçats en diagonal convergent, que tindrien possiblement una estructura reticulada o en garlanda. Així mateix, hi ha alguns fragments decorats amb simples aplicacions d'argila. Cal indicar, però, l'absència formes de vora sortint, d'acanalats i de bisellats. Destaca el barroquisme de les seves decoracions que en ocasions ocuparien bona part del vas. Durant la revisió de la Carta Arqueològica l'any 1991, els arqueòlegs van constatar la manca d'indicis en superfície de l'existència de possibles estructures, aflorant superficialment fragments ceràmics de les esmentades característiques. 08143-294 Camí de Can Roig , PK 6,600 El jaciment va ser descobert el 3 d'octubre del 1982 per membres de la Secció Arqueològica del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). En el decurs de la revisió del 1991, tot i la presència abundant de material arqueològic, es va constatar la inexistència d'estructures d'habitació vinculades al lloc. 41.6284400,1.6347200 386274 4609424 08143 Òdena Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Lluís Pedraza i Jordana 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
73867 A ponent del Mas de la Gallina https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-la-gallina No es pot observar l'estat de conservació ja que no es distingeixen les estructures amb el propi entorn. En aquest indret s'han localitzat estructures de pedra seca en l'extrem SE i NW. Entre el material arqueològic documentat, cal destacar àmfora itàlica, ceràmiques ibèriques oxidades, ceràmiques de vernís negre i de parets fines; entre les ceràmiques ibèriques s'ha trobat 'kalathos' de tipus reentrant. Aquest lloc és conegut com a Pla de Cameta. 08008-113 Cal Serrats/ Mas de la Gallina Jaciment descobert per la secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el juliol del 1992. 41.5961900,1.4637100 371965 4606083 08008 Argençola Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-571 i M-563 81|83|80 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
62511 A ponent del mas de l'Aubreda o de l'Albereda https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-laubreda-o-de-lalbereda Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Martí de Tous. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUJOL, A. (2016). Sant Martí de Tous. Revisió de l'inventari arqueològic i estudi del poblament des de la Prehistòria fins a l'Edat Mitjana. Diputació de Barcelona. Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 15 de gener del 1984. Es tracta d'un taller de sílex a l'aire lliure. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, es constatà la presència de vàries peces, nòduls, percutors i nuclis de sílex, així com també algun fragment de ceràmica i un fragment de pedra de granit de molí manual. No s'apreciaren indicis constructius i les peces, a causa de l'erosió esmentada, havien estat desplaçades del seu lloc original. La ceràmica comprèn 13 fragments amorfs d'aspecte del Bronze, sense poder precisar més. La matèria primera del taller és el sílex, on no hi aparegué cap peça sobre còdol, però sí varis fragments, ascles, esquerdills i rebuig de talla, nuclis i percutors. Les peces no presenten concreció calcària però sí una forta deshidratació, i no són rodades. Alguna peça o fragment presenta còrtex. Cal destacar ascles de diferents tamanys i també alguna fulla força interessant. Així doncs, es tracta d'un lloc de talla de sílex amb indicis d'habitacle, amb una cronologia difícil de concretar. 08226-141 Coll de l'Aubereda. Al sud del nucli urbà. 41.5437400,1.5156300 376192 4600184 08226 Sant Martí de Tous Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62511-foto-08226-141-2.jpg Legal Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Núria Cabañas El material es troba dipositat al Museu Comarcal de l'Anoia / Núms. de referènciaM-262 i M-326.Foto: Angels Pujol SPAL (2016: pag.98-99 ) i IPAC 76 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
44172 A prop de Can Berengueret https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. I aC - II Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. 08042-57 A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. 41.6772200,2.3038400 442055 4614173 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40167 A prop de Can Ros de les Cabanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-ros-de-les-cabanes COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Jaciment situat a la vessant de migdia d'un suau turó, a les rodalies de Can Ros de les Cabanes, en un camí obert en urbanitzar la zona, als anys 70, el que avui podria ser part del carrer obert per donar servei a les cases de can València. En una zona plana amb una lleugera elevació i propera al torrent, amb accés a l'aigua. Van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i fragments de sílex dispersos -trossos de ganivets, burins i ascles retocades-La terrissa és de pasta negrosa, amb el desgreixant molt groller. S'hi va loaclitzar un fragment amb restes de decoració de pentinat. Tanmateix, el material ceràmic apareix molt rodat. El jaciment s'ha interpretat com una zona de fons de cabanes i, per tant, com un lloc d'habitat. En la propsecció realitzada només s'han localitzat alguns fragments aïllats i molt rodats de ceràmica comuna ibèrica. Part dels materials, cedits per Josep Estrada, es troben en dipòsit al Museu de Granollers. 08005-298 Can Ros de les Cabanes Jaciment documentat per Josep Estrada i Emili Ramon 41.6688500,2.2439300 437060 4613286 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Enric Costa Argemí 79|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
57401 A prop de Can Vives https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-vives Camps de conreu A prop de la Casa de Can Vives, a uns 200 m al sud, passant pel camí que va a Rumbà, al vessant d'un turó ple de marges amb ametllers, apareixen abundants fragments de ceràmica grisa medieval, principalment peces molt grolleres, de cuita poc acurada i usos relacionats amb la cuina i l'emmagatzematge. Aquesta concentració i abundància de ceràmica fa que no s'hagi de descartar la possibilitat que el jaciment correspongui a un forn. En el moment de la visita al jaciment amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica es constatà l'absència de materials de construcció i de restes d'estructures, tot i que és possible que hagin estat destruïdes per l'ampliació mecànica dels límits de les zones agrícoles o per l'afegitó i modificació dels marges de pedra seca de les feixes del turó. 08143-328 Camí de Can Sabater a Rumbà, PK 0,800 Jaciment descobert pel senyor Pere Arnau, d'Igualada. 41.6315900,1.6181300 384898 4609796 08143 Òdena Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-30 00:00:00 Lluís Pedraza i Jordana 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
77508 A prop de la fàbrica Expert https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-la-fabrica-expert Memòria de prospecció arqueològica del projecte 'Unitat de Transformació industrial Torrentfondo III' Sant Llorenç d'Hortons, març 2008. Arxiu Servei Arqueologia i Paleontologia. Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C-243. Tram: St. Sadurní d'Anoia-Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia. Troballes superficials pendents de confirmació Aquesta zona compresa entre el Camí del Torrentfondo i el límit municipal amb Masquefa ha estat objecte d'un parell de prospeccions arqueològiques: una a l'any 2000 i l'altra a l'any 2008. Durant el 2000, es van documentar en unes vinyes diversos fragments de ceràmica grisa medieval. L'any 2008, sobre un turó proper a aquestes vinyes, es van localitzar fragments de ceràmica d'època ibèrica, tant elaborada a torn com a mà, amb decoracions de cordons. Totes aquestes troballes són de caràcter superficial i tenen una diferència cronològica important, sense que es puguin relacionar unes amb altres fins que no es facin excavacions arqueològiques, però sí que indiquen la possibilitat que existeixi algun tipus de poblament, en el turó, d'època ibèrica (segles VI-I aC) i medieval (segles V-XV dC) en el mateix turó o en un indret proper. 08222-2 Torrentfondo; al nord del terme municipal La primera prospecció arqueològica en aquesta zona es va realitza l'any 2000, en motiu de la redacció de l'Estudi d'impacte ambiental de la variant C-243, en el tram de Sant Sadurní d'Anoia a Martorell. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec d'Antoni Fernández Espinosa, de l'empresa CODEX i es va executar entre el 15 i el 24 de març de 2000. L'any 2008 s'hi van tornar a fer prospeccions arqueològiques, motivades pel projecte de construcció de la Unitat de Transformació Industrial Torrentfondo III., promogut per l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. La direcció dels treballs arqueològics van anar a càrrec de Joan Garcia Tara i es va executar entre el 25 i el 28 de març de 2008 41.4762500,1.8146300 401029 4592306 08222 Sant Llorenç d'Hortons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77508-foto-08222-2-3.jpg Legal Medieval|Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Futurs treballs arqueològics haurien de determinar l'abast real tant cronològic com tipològic de les troballes realitzades en superfície i així, poder-ne avaluar la seva importància científica i patrimonial. 85|81 1754 1.4 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:32
57386 A prop del Centre Reto o Les Planes de Can Marquès https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-centre-reto-o-les-planes-de-can-marques FÀBREGAS ESPADALER, Marta (2005). Memòria de la prospecció superficial a la Ronda Sud d'Igualada.Carretera C-37, P.K. 62+970 a la carretera C-15, P.K. 44+285. tram Santa Margarida de Montbui-Vilanova del Camí (Anoia). Novembre de 2004. Completament desaparegut Materials recollits en superfície de fragments força significatius de grans contenidors ceràmics d'època romana (dolia), dispersos en una àrea d'uns 200 metres, aproximadament, en un lloc absolutament transformat actualment arran dels moviments de terra generats per la construcció de diferents infraestructures viàries, just en lloc on el terreny es va rebaixar uns 7 m per poder fer el pas sota l'autovia. Van aparèixer gran quantitat de fons de dolia, escapçats i remoguts per les feines agrícoles. Es localitzaren també alguns fragments que sobresurten de la base de compactació que s'ha fet en el camí, per la qual cosa se suposa que aquestes dolia estaven en un nivell superior, possiblement el dels camps de conreu, i foren destruïdes al rebaixar el camí. Les característiques i distribució dels materials fan pensar en un camp de dolia o grans recipients destinats a guardar cereals, format com a mínim per 3 peces (entre els nombrosos fragments recollits hi ha 3 tipus de vores diferents, 2 bases i 1 fragment amb la marca de capacitat). Cal tenir en compte que no es van identificar restes de material constructiu. 08143-313 Camí de Can Marquès i de Sant Sebastià, PK 1,000 El jaciment va ser descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), l'11 de juliol del 1991 en la revisió de la Carta Arqueològica. Es van recollir una gran quantitat de trossos de dolia, que es van dipositar als magatzems de l'Arxiu d'Arqueologia del Museu de la Pell i Comarcal de l'Anoia. El novembre del 2004 Marta Fàbregas i Espadaler, de l'empresa Àtics SL va portar a terme una intervenció arqueològica amb motiu de les obres d'ampliació de vials de la ronda sud d'Igualada i dels accessos a la carretera C-37. L'actuació va consistir en una prospecció preventiva inicial i un seguiment dels treballs en superfície, amb resultats negatius L'abril de 2012 al redactar-se l'Inventari del Patrimoni es va constatar la degradació absoluta del jaciment, directament afectat per les obres de construcció de la carretera C-37 (d'Igualada a Manresa) i els moviments de terra efectuats per urbanitzar els vials d'accés i els desguassos. 41.5902000,1.6640300 388650 4605140 08143 Òdena Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-30 00:00:00 Lluís Pedraza i Jordana 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
46680 A prop del castell de Castellolí https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-castell-de-castelloli GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Castellolí). XII-XVIII Es tracta de troballes superficials de ceràmica d'època medieval en uns camps de conreu i en una zona boscosa, en el vessant oest del turó situat a uns 300 m al nord-est del castell de Castellolí, al peu del camí de can Llucià al castell. El jaciment va ser descobert l'any 1977 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. L'any 1985 durant la visita al lloc, amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, es van documentar diversos fragments de ceràmica grisa, ceràmica gris clara o marró a base de plats i plates fondes i de base plana, i ceràmica de color gris-palla amb una decoració a base de solcs acanalats. Es tracta de ceràmica medieval, a la que se li va atribuir una cronologia entre els segles XII i XIII, possiblement procedent d'un forn de ceràmica no localitzat. Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica blava catalana (segle XVII), ceràmica blava de Barcelona (segle XV), ceràmica verd i manganès (segle XIV) i ceràmica gris medieval (segles XII i XIII). Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl. El fet de que la ceràmica documentada es trobi escampada per tot el vessant del turó podria indicar l'existència d'un assentament situat en el seu cim, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió. Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment. 08063-52 Cal Jaume Brugués 41.5921900,1.7131500 392747 4605299 08063 Castellolí Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46680-foto-08063-52-2.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Virgínia Cepero González Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es custodien materials procedents d'aquest jaciment (referència: M-544). 94|85 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
66067 A prop del cementiri https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-del-cementiri <p>DOPEC; GMG (2014). 'Catàleg de béns protegits'. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Martorelles (document en fase d'aprovació definitiva). [Inèdit]. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). La 'Lauro' monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 188, 190. IPA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Santa Maria de Martorelles. RUESTES I BITRIÀ, Carme. El poblament antic a la Laietània litoral (del Besós a la riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral [en línia], 2012, Universitat Autònoma de Barcelona, p. 61. http://www.tdx.cat/handle/10803/5535 (Consulta: 24-01-16).</p> III a.C.-V Entorn cobert de vegetació. <p>Possible jaciment arqueològic situat a la part posterior del cementiri, en els vessants sud i oest, en una antiga zona de vinyes. S'hi localitzaren fragments de ceràmica romana molt rodada i algún fragment de tègula, sense cap estructura visible.</p> 08256-53 Carretera BV-5006, km. 0,400, 08106 <p>Les restes foren localitzades per l'arqueòleg granollerí Josep Estrada a la dècada dels anys 60 del segle XX, atribuïnt-les al període romà-imperial.</p> 41.5224200,2.2529600 437671 4597023 08256 Santa Maria de Martorelles Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08256/66067-foto-08256-53-3.jpg Inexistent Popular|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-09-15 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
95258 A refugi https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-refugi XXI Pintura amb cert grau de degradació <p><span><span><span>Mural grafit, obra de l’artista Cinta Vidal que està situat a la paret mitgera d’una casa del carrer Muralla. S’inspira en el concepte de refugi, molt present a Granollers per l’impacte que van tenir els bombardejos durant la Guerra Civil. La intervenció artística fou el resultat d’un procés participatiu que va recollir les aportacions de la cinquantena de participants de l’activitat 'A refugi!'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està firmat, al lateral dret.</span></span></span></p> 08096-426 Carrer Muralla; cantonada amb carrer de Catalunya <p><span><span><span>Cinta Vidal Agulló és formada en un Grau Superior d’Il·lustració per l’Escola Massana. Als 16 anys va inciar-se com a aprenent al Taller d’Escenografia Castells Planas de Santa Agnès de Malanyanes. Allà va aprendre l’ofici de pintar telons. Des de fa uns anys s’ha encaminat cap al món de la pintura i l’obra pròpia. El mural A refugi fou realitzat el novembre de 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest mural forma part del projecte d’art urbà impulsat per l’Ajuntament de Granollers sota la denominació Murs que parlen. Es va iniciar l’any 2006 amb el propòsit de millorar el paisatge urbà a partir de la intervenció artística. Consisteix en la promoció d’intervencions muralistes en parets mitgeres de la ciutat per artistes d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística de gran format per any, de tal manera que se’n pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari. Per tant, és una proposta en clau educativa, cultural i comunitària que inclou activitats de participació, debats, etc, i en la qual hi participen escoles, centres oberts, entitats veïnals... (Web Ajuntament de Granollers).</span></span></span></span></p> 41.6095900,2.2868000 440575 4606677 2018 08096 Granollers Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95258-mural-carrer-muralla-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2023-11-21 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Cinta Vidal Agulló 98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
70118 AJUNTAMENT D'ULLASTRELL / CASA GRAN https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-dullastrell-casa-gran AJUNTAMENT D'ULLASTRELL (1991). Normes Subsidiàries de planejament d'Ullastrell. Pre-catàleg dels elements d'interès arquitectònic, (aprovat el 22 juliol 1992). BOADELLA, M., CASANOVAS, M., CLARET, MªT., DÍAZ, A., MUNDET, G. (1985). Coneixements de Catalunya: Ullastrell. Ullastrell: inèdit. IPA (1997). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Ullastrell. MASSAGUÉ, Josep (1973). Petites cròniques de la BV-1203. Terrassa: Marcet, p. 25. MASSAGUÉ, Josep (1986). 'El primer abastiment d'aigua'. Ullastrell Ressó local, núm. 108, gener 1986, p. 6-7. MASSAGUÉ, Josep (1995). 'Les generacions de can Font'. Ullastrell Ressó Local, núm. 225, octubre 1995, p. 6-8. XX Edifici cantoner de planta més o menys rectangular, adaptat al desnivell del terreny i format per dos volums adossats de diferent alçada. El volum principal està distribuït en planta baixa i pis, amb la coberta de teula de quatre vessants rematada per una cúpula piramidal de vidre. La façana principal està orientada al nord-oest. És de composició simètrica, amb cinc buits a cada planta i la divisòria dels dos nivells decorada amb una doble motllura que ressegueix també les façanes de llevant i migdia. Totes les obertures del parament són rectangulars i presenten guardapols de perfil apuntat, arrebossats i pintats del mateix color que el sòcol i la cornisa. L'excepció la marca el portal d'accés, donat que el guardapols és d'arc rebaixat. Totes les finestres tenen els ampits ressaltats. Tant la façana de llevant com la de migdia repeteixen la mateixa composició simètrica que la principal, i amb el mateix tipus d'obertures. La de llevant presenta quatre finestres per planta, mentre que a la de migdia en són sis. L'altre volum està situat a la banda de tramuntana del principal, al que dóna accés salvant el gran desnivell existent respecte la cota del carrer. Es tracta d'un cos organitzat en una sola planta, cobert per la terrassa que dóna accés al volum principal i que presenta una doble escalinata central, amb balustrada i gerros d'obra decoratius. A banda i banda de l'escala destaquen dos espais ocupats per l'oficina de correus i per la cambra d'accés a l'ascensor de vidre, instal·lat davant la façana principal de l'edifici per facilitar l'accés dels veïns a les plantes superiors. La façana orientada al carrer de la Serra presenta dues grans obertures d'arc de mig punt amb l'emmarcament motllurat, situades als extrems del parament i donant accés als espais laterals. Un altre portal d'arc de mig punt està situat al bell mig del parament, en el replà inicial de les escales. Al seu costat hi ha un esgrafiat a la paret on es menciona l'autoria de l'obra: 'ARQUITECTE J. Domenech'. Damunt d'aquest portal, instal·lat a la barana de l'escalinata, destaca l'escut del municipi, un ull emmarcat entre dues branques d'olivera. La façana de llevant presenta dues obertures ovalades amb els emmarcaments arrebossats i pintats. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, tot i que els del volum davanter es troben reticulats a mode de carreus perfectament escairats. 08290-3 Carrer de la Serra, 17, 08231 La construcció de l'edifici es realitzà entre els anys 1911 i 1929. El dia 12 de gener de l'any 1930, juntament amb l'arribada de l'aigua de consum al poble, s'inaugurà a Ullastrell l'edifici de nova planta de l'ajuntament, així com el de les noves escoles i tres vivendes destinades als mestres i al secretari municipal. Els actes comptaren amb la presència de diverses personalitats entre les que destaquen el capità general de Catalunya, Emili Barrera, i el governador civil de la província, Joaquim Milans del Bosch. L'alcalde d'Ullastrell era August Anglada i Sucarrats, autèntic propulsor de la construcció d'aquestes construccions. Sembla ser que cap a mitjans dels anys 80 del segle XX, l'ajuntament fou refet i ampliades les seves instal·lacions. 41.5268500,1.9567300 412961 4597770 1929 08290 Ullastrell Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70118-foto-08290-3-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Josep Domènech i Mansana Tot l'interior de l'edifici està adaptat a les necessitats actuals. 106|98 45 1.1 40 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
71695 AVENC T-38 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-t-38 Http://www.espeleoindex.com/# (Consulta: 20-04-2017). PIOLET (2012). Vallirana: caminades, avencs i cabanes. Barcelona: Editorial Piolet, nº 25. Avenc de 34 metres de desnivell amb un recorregut de 57 metres, situat en una zona litològica de calcàries. Presenta una boca estreta que ha estat eixamplada en els últims temps. Una gatera vertical de 3 metres porta fins a un pou de 8 metres. A continuació, un nou pou de poc més de 5 metres a la planta del qual s'inicia el darrer pou, de 16'5 metres, on hi ha una curta via lateral de 5 metres de fondària. 08295-500 Bosc de ca n'Ardenya - Pla de Claperons La primera exploració fou realitzada per l'ERE de l'AEC. En algunes èpoques de l'any, a la cavitat hi ha problemes d'hipòxia (subministrament inadequat d'oxigen). 41.3590700,1.9189300 409575 4579182 08295 Vallirana Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71695-foto-08295-500-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71695-foto-08295-500-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Adriana Geladó Prat Les dades han estat extretes de l'espai web Espeleoindex. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
52464 Abacus https://patrimonicultural.diba.cat/element/abacus XIX Antigues naus industrials reconvertides en comerç. Estan situades en un dels eixos de la ciutat com és la Rambla Just Oliveras, cantonada amb el carrer de Barcelona. Formades per tres cossos principals de planta rectangular i la coberta de teules a dues aigües. El cos central és el més ample. Les façanes tenen una composició simple on només destaquen alguns elements decoratius a les cantonades o els capcers rectes en els cossos laterals i en frontó escapçat en el vèrtex en el cos central. 08101-167 Rambla Just Oliveras, cantonada carrer de Barcelona 41.3604800,2.1014000 424839 4579165 08101 L'Hospitalet de Llobregat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52464-foto-08101-167-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 13 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:23
53138 Abastament hidràulic antic del monestir https://patrimonicultural.diba.cat/element/abastament-hidraulic-antic-del-monestir Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. XVII Només queden algunes restes de l'antiga canalització. Restes de diverses conduccions excavades a la roca, que van a parar a petits dipòsits o a safareigs. També existeixen altres elements com restes de canalitzacions en totxo o la boca d'un pou o dipòsit amb brancals i llinda de pedra amb la data de 1606. 08127-114 Al torrent de Santa Maria, aigües amunt del monestir Al torrent de Santa Maria, accedint des del monestir es poden veure diversos elements d'abastament hidràulic en divers estat de conservació. L'abastament hídric a una comunitat de monjos que, especialment en època moderna, va ser nombrosa, podia resultar un problema i va fer que es realitzessin diferents intervencions per tal d'assegurar l'arribada d'aigua. 41.5921400,1.8337200 402796 4605150 08127 Monistrol de Montserrat Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Helena Garcia Navarro 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
47616 Abelleres del camí de la font del Freixe https://patrimonicultural.diba.cat/element/abelleres-del-cami-de-la-font-del-freixe XIX-XX L'interior de les construccions està enrunat. <p>Conjunt de tres abelleres situades en un entorn boscós, al costat del camí que porta a la font del Freixe, venint de l'antic camí de cal Manset. Estan integrades dins d'un mur de pedra seca que delimita un dels marges que caracteritzen la zona, d'uns dos metres d'alçada. Es tracta de tres forats de planta quadrada utilitzats per dipositar-hi les arnes o ruscs d'on s'extreia la mel. L'abellera de llevant presenta una obertura rectangular i està bastida amb dues grans lloses de pedra que li fan de coberta. La central presenta el mateix tipus d'obertura i coberta que l'anterior, tot i que les parets laterals estan bastides amb pedres treballades reaprofitades. En aquest sentit destaca una pica de pedra al lateral de ponent de l'obertura. L'abellera de ponent és força diferent de les anteriors donat que està coberta per una petita volta de mig punt bastida en pedra a sardinell, i presenta una llosa plana a mode de mur lateral. Els interiors d'aquests elements estan enrunats actualment.</p> 08071-199 Camí de la font del Freixe-Camí de la Rovira, 08289 <p>Aquestes abelleres són testimoni directe de l'existència d'una arquitectura popular relacionada amb l'home i les abelles.</p> 41.6384500,1.5279600 377400 4610682 08071 Copons Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47616-foto-08071-199-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-15 00:00:00 Adriana Geladó Prat 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
63443 Abeurador (carrer Joan Sardà) https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-joan-sarda ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p.111. XVIII-XIX Abeurador de pedra situat en un forat d'un mur de contenció entre dos carrers. Consta de dues cavitats connectades entre si, una per a ús del bestiar i una altra amb una aixeta per altres usos. El desguàs es troba a la cavitat destinada al bestiar. L'aigua procedeix del rec de Dalt, que passa pel carrer situat a la part alta. A sota té un ampit de finestra reaprofitat. 08236-11 Es troba emplaçat a la sortida del poble, en el camí que anava cap a Piera i la zona de Montserrat. Deuria ser un lloc freqüentat pels animals de càrrega i transport que passaven pel camí. Lany 1997 fou restaurat. 41.4640000,1.6651300 388525 4591127 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63443-foto-08236-11-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 98|119 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:33
63442 Abeurador (carrer del Salt) https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-carrer-del-salt XVIII- XIX Necessita ser restaurat Abeurador. Bloc de pedra, de forma rectangular (60 x 80 cm). Es troba en un xamfrà, al final d'un carrer en pendent pel qual baixa un rec d'aigua avui cobert amb ciment, que l' alimentava. Té dues entrades d'aigua (als dos extrems superiors) i un desguàs (a l'angle inferior dret). 08236-10 L'abeurador està situat al carrer del Salt, per on passava el camí Vell de Sant Quintí (Capellades - Vilafranca). Pel camí hi passaven traginers i ramats de bestiar, que utilitzaven l'abeurador. Actualment s'aprofita per representar-hi l'escena del safareig en el Pessebre Vivent del poble. 41.4630600,1.6618800 388252 4591027 08236 Sant Quintí de Mediona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63442-foto-08236-10-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Sense ús 2023-02-01 00:00:00 Maria Camp 98|119|94 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:33
54409 Abeurador can Oliveres https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-can-oliveres <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> XVIII-XX <p>Bloc de pedra local, d'origen sorrenc treballada i rebaixada formant un recipient rectangular de grans dimensions. Aquest encara conserva les marques del cisellat, tot i que la superfície exterior es troba molt rodada. Al seu interior, fa poc temps s'hi va col·locar un revestiment en plàstic, per evitar el supurament de la pedra. Amb aquest element també hi va una llosa rectangular, de pedra local i sorrenca, que s'utilitza com a tapadora o cobertora i que segueix la mateixa morfologia que el recipient. Aquest espai era el lloc on es posava aigua amb l'objectiu de fer-hi abeurar el bestiar.</p> 08134-133 Montmany <p>Objecte que s'ha de relacionar amb les activitats agrícola-ramaderes de ca n'Oliveres. Aquest mas datat des de la baixa edat mitjana ha estat un dels casals forts de la zona de Montmany i del veïnat de Faramelles, amb una important presència com a centre agrícola. Aquest element es troba isolat en un petit bancal sobre el mateix mas, i per tant la seva atribució cronològica és força dubtosa, tot i que ben segur està vinculada al mas Oliveres.</p> 41.7127900,2.2593900 438389 4618153 08134 Figaró-Montmany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54409-foto-08134-133-2.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2020-09-21 00:00:00 Anna M. Gómez Bach 98|119|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
38720 Abeurador de Cal Ramonet https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-ramonet XIX-XX <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> 08011-196 Cal Ramonet <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> 42.0715700,1.8179900 402218 4658398 08011 Avià Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
38719 Abeurador de Santamaria https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria XIX-XX <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> 08011-195 Carretera de Santa Maria a Graugés <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> 42.0723200,1.8360100 403710 4658461 08011 Avià Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-07-03 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
74597 Abeurador de cal Xabret https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-cal-xabret ARXIU COMARCAL DE BAGES, Fons Municipals, núm. 264. La Vanguardia Española, 16-4-1907, p. 3; i Josep Bertran, de cal Xabret (19-3-2011). XX Hi ha una mica d'humitat i a l'interior s'acumulen algunes deixalles. L'abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d'una fornícula rectangula i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes. Les mides són: entre 9 i 9,20 m d'alçària, 2,25 m d'amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d'alçària i folrada amb rajoles esmaltades. 08069-23 Carretera B-112/carrer Nou, 35 L'any 1885 l'Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d'Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa. Les obres van ser subhastades l'any 1907. La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies. Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d'animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se. L'omplien a cops de galleda amb l'aigua de la seva cisterna. A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties. 41.5650800,1.8311700 402543 4602149 08069 Collbató Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74597-foto-08069-23-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Assumpta Muset Pons 119|98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
55356 Abeurador de la font del Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-la-font-del-bou Està trencat pel mig en sentit transversal. <p>Abeurador de pedra excavat en un bloc de conglomerat. És de planta rectangular amb una cavitat excavada de forma ovoide. No té cap tipus de decoració. La font és d'estructura senzilla, connectada a la xarxa general municipal i té una placa informativa de la seva inauguració ubicada a la paret de darrera.</p> 08146-41 Carrer Fontana. 08795 OLESA DE BONESVALLS <p>Aquest abeurador es trobava al costat de cal Samsó, al mateix carrer Fontana. Era el que recollia l'aigua que s'extreia del pou d'aquesta casa que està al costat del carrer. Es va traslladar al lloc on és actualment, al costat de la font dels Bous, en arranjar el carrer. La font dels Bous va ser inaugurada el 20 de gener de 1992, amb motiu de la culminació del procés de portada d'aigua al municipi.</p> 41.3540500,1.8489700 403716 4578700 08146 Olesa de Bonesvalls Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55356-foto-08146-41-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2020-09-29 00:00:00 Cortés Elía, Mª del Agua Era freqüent disposar d'abeuradors pel bestiar al costat de fonts i pous. 52 2.2 3 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:27
85925 Abeurador municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-municipal XIX-XX Abeurador situat en un lateral a l'inici del carrer Major. És format per una pica esculpida en un sol bloc de pedra, el qual és encastat al marge del carrer, davant de la casa de cal Jan. Ara té una aixeta moderna. Antigament tenia un petit cobert. Quan a la dècada de 1960 es va pavimentar el carrer aleshores va quedar encastat a sota. Per aquest indret arriba un camí amb forta pujada que ve de la font del Roc i que enllaçava amb el camí vell cap a Sant Joan d'Oló, que passava pel costat de la riera. Era, per tant, un dels accessos al poble. Encara fins ben entrat el segle XX els pagesos que es desplaçaven a Oló, sobretot les dones, hi deixaven lligades les mules o les burres. 08258-375 Carrer Major. Nucli urbà d'Oló 41.8728600,2.0355800 419970 4636110 08258 Santa Maria d'Oló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85925-foto-08258-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/85925-foto-08258-375-3.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2020-12-09 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 51 2.1 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:37
82457 Abeuradors de l'Agulló https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeuradors-de-lagullo <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 22-23. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 42, 2017, p. 35. 'Granerí,saps on és?'. La Granària, 43, 2017, p. 34.</p> XX Coberts de vegetació. <p>Estructura aïllada de planta més o menys rectangular, situada al bell mig d'un torrent que marxa en direcció a la carretera BV-1245, al quilòmetre 7 aproximadament. Es tracta d'un aflorament d'aigua que neix del terra rocós i omple una bassa natural. Per contra, el mur de llevant d'aquesta bassa, que fa de contenció de l'aigua, està bastit en pedra de diverses mides lligada amb abundant morter. La part superior del mur està rematada amb una filada de pedres ben escairades. L'interior d'aquest mur compta amb un revestiment lliscat. En un dels extrems de la bassa hi ha un registre quadrat modern i a l'altra banda una caseta bastida amb maons.</p> 08095-121 Horta de l'Agulló <p>Antigament, en aquesta zona hi havia unes petites basses on es duïa els animals per abeurar-los.</p> 41.7376700,2.0715900 422796 4621067 08095 Granera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82457-foto-08095-121-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2020-09-22 00:00:00 Adriana Geladó Prat A prop de l'estructura hi havia la font de l'Agulló, tot i que no s'ha pogut localitzar. 119|98 47 1.3 42 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:22
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc