Detall - 100296
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 100296
- Títol
- Cançó del pegaire
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-pegaire
- Bibliografia
- <p>Amades, Joan (1979). <em>Cançoner popular</em>. Barcelona: Editorial Selecta.</p> <p>Amades, Joan (1950). <em>Costumari Català. El curs de l’any. Volum III: De la Candelera a la Quaresma</em>. Barcelona: Salvat.</p> <p>García Matilla, Agustín (1995). <em>Cançons i oficis. La memòria del treball a través de la música popular</em>. Barcelona: Edicions 62.</p> <p>Llobet, Josep Maria (2002). <em>Oficis perduts de Catalunya</em>. Barcelona: Cossetània Edicions.</p> <p>Ginés i Sànchez, Lluís (2009). <em>Joan Amades i el patrimoni immaterial català</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura.</p> <p><span><span>AMADES, Joan (1950‑1956). <em>Costumari Català – El curs de l’any</em>. Barcelona: Salvat / Edicions 62 </span></span></p> <p><span><span>AMADES, Joan. <em>Arts i oficis</em>. Secció específica del seu catàleg d’obres sobre cultura popular catalana</span></span></p> <p> </p> <p> </p>
- Centuria
- s.XX
- Notes de conservació
- Descripció
- Codi d'element
- 08080-167
- Ubicació
- Peguera
- Història
- <p>La Cançó del Pegaire, tal com va ser recollida per Joan Amades, és una mostra excepcional del folklore oral català que conserva el record d’un ofici avui desaparegut: el de pegaire. L’any 1923, Amades va escoltar aquesta cançó de boca del <em>Teixidor</em> de Vallcebre, al Berguedà, i la va incorporar al seu monumental <em>Cançoner popular</em> dins de l’obra <em>Folklore de Catalunya</em>. Amb la seva sensibilitat per les formes d’expressió popular, Amades va saber reconèixer en aquesta peça una mostra genuïna de la cultura rural catalana. La lletra, breu però eloqüent, explica el gest quotidià d’un pegaire que es lleva d’hora, agafa la destral i se’n va al bosc per preparar la pega amb què impermeabilitzarà els atuells de terrissa o de fusta. Amb versos com “<em>la teia que rauta fa de mal rautar, la teia és humida, fa de mal cremar</em>”, la cançó reflecteix les dificultats del treball manual i les condicions del medi natural. També s’hi intueix una certa tensió social, quan “<em>l’amo ja li’n deia que el demandarà</em>” i el pegaire replica amb serenor que “<em>se’n guardarà</em>”. El to és narratiu, sobri, i probablement s’acompanyava d’una melodia senzilla que facilitava la transmissió oral entre generacions.</p>
- Coordenades
- 42.1601594,1.7724788
- UTM X
- 398594
- UTM Y
- 4668288
- Any
- 1923
- Municipi
- 08080
- Nom del municipi
- Fígols
- Tipus d'accés
- Obert
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Música i dansa
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Lúdic/Cultural
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2025-10-16 00:00:00
- Autor de la fitxa
- JOEL COLOMER CASAMITJANA
- Autor de l'element
- Observacions
- Recentment s'ha recuperat la cançó i s'ha ideat una dansa per acompanyar-la, iniciativa de l'entitat Berguedana de Folklore Total, que l'ha incorporat al seu repertori. La dansa és un dels elements que es fan durant l'acte de rebuda de la flama del Canigó a Berga el vespre de Sant Joan, en el repartiment de la flama als pobles del Berguedà.
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 62
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.4
- Protecció id
- Comarca
- 14