API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 100621

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 100621
Títol: Castell de Queralt
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-queralt
Bibliografia: Generalitat de Catalunya. (2014). Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l’Instrument de gestió aprovat en l’Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre: Sistema Prelitoral Central (ES5110015). Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals. Giribets, J. (2021, 20 d’agost). La restauració que va ajudar a salvar el castell de Queralt. Diari de Tarragona. Gomis, Cels. (1913). Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Barcelona: Albert Martín, Editor. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico, 1845-1850. Martell Gassó, Jaume. (2025). El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat. Pladevall i Font, A. (Dir.). (1992). El Penedès i l’Anoia (Vol. XIX). A. V. V., dins Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Centuria: X i fases posteriors
Notes de conservació: L'estat del castell és ruinós, però s'hi han dut a terme algunes accions de consolidació i excavació que estan en bon estat i n'afavoreixen l'accés i visita.
Descripció: Del castell de Queralt, actualment en ruïnes, se'n conserven parcialment els murs perimetrals d’un gran casal fortificat, amb restes de dependències annexes, en bona part colgades. Entre els elements visibles destaca una arcada ogival interior. El mur nord és el més ben conservat, amb dues espitlleres i dues finestres. A l’angle sud-oest es manté una petita cambra coberta amb pedra, identificada com a possible presó, segons l'explicació que en fan Alexandre Mazcuñán i Francesc Junyent a la Catalunya Romànica. L’aparell constructiu combina paraments exteriors irregulars amb paraments interiors formats per carreus ben treballats. A la finestra més gran, interiorment s'hi pot observar per exemple un arc de carreus irregulars disposats a plec de llibre. A l’angle sud-oest es conserva una petita cambra de perímetre rectangular, sostrada amb pedra, amb una obertura quadrangular en un dels extrems de la coberta. Hom ha identificat aquesta construcció amb la presó del castell, tot i que no es poden descartar altres usos. Prop del mur de ponent de l’enderrocat casal, on descendeix una curiosa canal feta amb blocs de pedra quadrangulars, buidats interiorment, que podrien respondre a una possible latrina. A part d'això, hi ha restes d’una petita cisterna de perímetre rectangular, coberta amb volta de pedra. A l’extrem occidental del conjunt, es conserva dempeus el mur de ponent de l'antiga església castral, en estat molt precari i apuntalada. Al peu d'aquesta església, s'obren les restes d'una altra estructura amb volta de canó de pedra parcialment enterrada. També hi ha restes d’altres edificacions i que podrien correspondre també a coberts auxiliars, estables, corrals o pallisses i que tots ells es troben ubicats al peu del cingle on es troba el castell. Les restes palesen diversos entorns constructius i de nucli de poblament.
Codi d'element: 08021-1
Ubicació: Camí que surt de la carretera de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt, km, 7,700. Les ruïnes del castell són encinglerades, a la carena, a l’extrem occidental de la serra de Miralles.
Història: Com a castell de primera categoria, la Catalunya Romànica (1992) en perfila bé el llegat històric. Les primeres referències documentals al castell de Queralt daten de l’any 960, tot i que la seva existència es pot situar entre els anys 880 i 897, durant el govern del comte Guifré, com a punt avançat del repoblament del comtat d’Osona. El 976 el comte Borrell en vengué la propietat a Guitard, vescomte de Barcelona. A partir d’aquest moment, el domini passà per diverses mans, fet que originà litigis entre la família de Gurb i el bisbe Sal·la d’Urgell. El judici de 1002 no deixà una sentència clara, però el castell restà en mans dels Gurb-Queralt, que n’esdevingueren senyors de fet i de dret. Durant els segles XI i XII, el llinatge dels Queralt impulsà la repoblació de les terres de ponent del castell, amb la creació de nuclis com Montargull, Rauric i Figuerola. El castell restà vinculat a aquesta nissaga fins al segle XIX, tot passant per diverses branques familiars, algunes amb destacada activitat política i militar. A partir del 1599, els Queralt reberen el títol de comtes de Santa Coloma i exerciren jurisdicció sobre un ampli territori. Durant la guerra dels Segadors (1640), el comte Dalmau III de Queralt, virrei de Catalunya, fou assassinat a la jornada del Corpus de Sang. El domini senyorial fou alterat durant l’etapa de domini francès, però restituït a la família Queralt després de la guerra. La línia principal s’extingí el 1693 i la baronia passà a altres llinatges com els Cardona i Requesens. Amb la legislació liberal del segle XIX s’aboliren els drets feudals. El 1842 la baronia fou venuda a particulars, entre els quals Josep Safont i Lluch, comerciant i banquer establert a Madrid. Des d’aleshores, el castell restà fora del control nobiliari i inicià un procés de decadència, com constata Madoz el 1849, que descriu l’edifici com una construcció gran i forta, ja en estat deteriorat. Durant el segle XX, el castell de Queralt, en mans de propietat privada des de l’extinció dels senyorius l’any 1842, va patir un procés continuat de degradació. Cap als anys cinquanta, els propietaris vengueren les teules de la coberta, fet que accelerà l’ensorrament estructural del conjunt, deixant dempeus únicament una part dels murs. Paral·lelament, s’abandonà l’ús litúrgic de l’ermita de Sant Jaume, situada a la base del castell. A partir de la dècada de 1990, amb la creació de l’Associació d’Amics del Castell de Queralt, s’inicià un procés de recuperació de l’entorn i de l’ermita, que culminà amb la seva rehabilitació total l’any 2000. El castell, en canvi, continuà deteriorant-se fins a principis del segle XXI, moment en què s’inicien accions de consolidació estructural que han permès evitar la seva desaparició definitiva.
Coordenades: 41.5136769,1.4583197
UTM X: 371352
UTM Y: 4596930
Any
Municipi: 08021
Nom del municipi: Bellprat
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Regular
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-img20260115115755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100621-10.jpg
Estil: Medieval
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Conjunt arquitectònic
Titularitat: Privada
Ús actual: Lúdic/Cultural
INSPIRE: Tipus: |Xarxa natura 2000
INSPIRE: Subtipus: |Natura 2000
INSPIRE: Atribut: BCIN|EPA|Àrea especial de conservació
Data de modificació: 2026-09-25 00:00:00
Autor de la fitxa: M. Picas - INSITU SL
Autor de l'element
Observacions: Segons l'article de Júlia Giribets publicada al Diari de Tarragona l'any 2011, es va presentar un projecte de restauració arquitectònica del castell de Queralt, que no es va arribar a executar per motius pressupostaris. El 2018 es va reprendre la planificació amb un nou enfocament, centrat en la consolidació estructural per fases, amb l’objectiu de frenar el deteriorament i garantir l’estabilitat dels elements conservats. Entre els anys 2018 i 2020 es van realitzar diverses actuacions: arranjament del camí d’accés fins a la base del recinte, desbrossament de vegetació al marge nord, consolidació i reforç dels trams inferiors del mur nord, excavació arqueològica parcial a l’interior del recinte, consolidació dels murs oest i sud-oest i col·locació d’una barana de fusta a l’accés. Aquestes intervencions han definit un perímetre físic de protecció al voltant del conjunt, que va contribuir a minimitzar els efectes de l’incendi forestal de l’any 2020. A conseqüència de la neteja natural derivada del pas del foc, es van posar al descobert diversos elements annexos vinculats al conjunt castral, actualment en procés de documentació. L'article es basa en la conferència duta a terme per la historiadora de l’art colomina, Isaura Solé, en una conferència al poble, on va fer repàs per les diferents etapes del procés de consolidació del castell l'estiu de 2021.
Codi de l'estil: 85
Codi de la tipologia: 46
Codi de tipologia a sitmun: 1.2
Protecció id: 1760|1763|1785
Comarca: 6