API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 100622

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 100622
Títol: Església de Sant Jaume de Queralt
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume-de-queralt
Bibliografia: Generalitat de Catalunya. (2014). Fitxes de les Zones Especials de Conservació de la regió mediterrània derivades de l’Instrument de gestió aprovat en l’Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre: Sistema Prelitoral Central (ES5110015). Departament de Territori i Sostenibilitat, Direcció General de Polítiques Ambientals. Gomis, Cels. (1913). Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona. Barcelona: Albert Martín, Editor. Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico, 1845-1850. Martell Gassó, Jaume. (2025). El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat. Pladevall i Font, A. (Dir.). (1992). El Penedès i l’Anoia (Vol. XIX). A. V. V., dins Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Centuria: XI-XII i posterior
Notes de conservació: Intervenció de restauració i consolidació l'any 1995.
Descripció: Construcció romànica d’una sola nau, de planta rectangular orientada d’est a oest. Els murs laterals conserven decoració d’arcuacions cegues i bandes llombardes, característiques del primer romànic. L’edifici disposa de tres finestres d’esqueixada simple: dues obertes al mur de migdia i una al mur de tramuntana, aquesta darrera actualment cegada per un mur interior. L’edifici original hauria estat ampliat en una etapa posterior, tal com indica la presència d’un arc apuntat visible actualment a l’exterior del temple. En una fase més avançada, l'església hauria patit un esfondrament parcial, que hauria comportat la pèrdua de l’absis original, possiblement de planta semicircular. A partir d’aquí, l’estructura es va adaptar a la configuració actual, amb un absis pla, al qual s’hi adossa una petita sagristia de planta quadrangular, situada a la part posterior i accessible només des de l’interior. La coberta exterior és a doble vessant, amb teula ceràmica, i es correspon interiorment amb una volta de mig punt de pedra, reforçada amb dos arcs torals. L’edifici compta amb un petit campanar d’espadanya, d’un sol ull, destinat a allotjar una campana de petites dimensions, situat sobre el mur oest. L’accés actual es fa per una porta amb arc de mig punt adovellat, situada al sector occidental del mur nord. A l’interior del temple es conserven alguns elements destacables. Al costat de la porta, per la part interior de la nau, hi ha un arc rebaixat cegat, que podria correspondre a una antiga porta avui inhabilitada, segons l'estudi publicat a la Catalunya Romànica, a causa del regruix del mur per un talús exterior. Al mateix mur sud s’identifica una arcada gòtica tapiada, resultat d’una reforma datable entre els segles XIV i XV. L'element més destacat és l'imposta ornamentada amb relleu geomètric, formada per motius radials en forma de rosetes o estrelles, repetits de manera seriada. Aquesta peça, situada a mitja alçada del mur, podria correspondre a l’arrencament d’un antic arc, avui desaparegut o modificat.
Codi d'element: 08021-2
Ubicació: L’ermita se situa en el planell on finalitza la pista d’accés, just sota l’espadat on s’alcen les ruïnes del castell.
Història: L’església, identificada com a Cheralto entre els anys 1020–1050, apareix documentada com a parròquia del bisbat de Vic. L’any 1088 fou cedida a la canònica de Santa Maria de Solsona pels senyors del castell de Queralt. Aquest domini es confirmà successivament mitjançant diverses butlles papals (1097, 1145, 1188). L’església esdevingué motiu de litigis entre Solsona i Vic, resolts parcialment amb una concòrdia el 1156. Per aquesta concòrdia el bisbe de Vic rebia les esglésies del sector més pròxim a Lleida, mentre que reconeixia que de les més orientals, entre les quals s’esmenta la de Queralt, el prepòsit de Solsona en seria posseïdor amb les seves sufragànies, reservant-se el bisbe poder manar sacerdots del seu bisbat i ordenar-los pels seus bisbes, encara que fossin presentats pel prepòsit solsoní. Es produïren nous conflictes fins al segle XIV, sobretot vinculats a gravàmens i pagaments. No es coneix quina fou la resolució del conflicte. Només se sap que l’any 1313 el prepòsit de Solsona, Berenguer, presentà al bisbe de Vic, Berenguer de Guàrdia, un sacerdot per a ocupar la vacant de l’església de Queralt, per tal que confirmés l’elecció feta pel prepòsit, el qual reconeix els drets i pactes fets anteriorment entre els prepòsits i els bisbes. A causa de la seva ubicació poc accessible, la parròquia fou traslladada entre 1331 i 1425 a Sant Salvador de Bellprat. L’església de Sant Cristòfol (denominació que mantingué fins a època moderna, quan adoptà l’actual advocació de sant Jaume) passà aleshores a dependre com a sufragània de Sant Salvador de Bellprat. No obstant això, sovint s’anomena Sant Cristòfol a les restes d’edifici amb campanar d’espadanya que es troben entre el castell i l’església de Sant Jaume. L’ermita de Sant Jaume del Castell de Queralt va ser objecte d’una actuació de restauració el maig de 1995, promoguda per l’Associació d’Amics del Castell de Queralt i el seu entorn. El projecte, redactat per l’arquitecte Carles Solsona i Piña, es va dur a terme amb el coneixement del Bisbat de Vic i tingué com a finalitat la consolidació estructural i la millora general de l’edifici. En aquest mateix entorn, cada segon diumenge de maig se celebra l’Aplec del Roser, una festivitat tradicional que inclou un esmorzar popular obert a tots els assistents.
Coordenades: 41.5124959,1.4584994
UTM X: 371365
UTM Y: 4596799
Any
Municipi: 08021
Nom del municipi: Bellprat
Tipus d'accés: Fàcil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100622-29.jpg
Estil: Romànic|Medieval
Protecció: Inexistent
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Edifici
Titularitat: Privada
Ús actual: Religiós
INSPIRE: Tipus: |Xarxa natura 2000
INSPIRE: Subtipus: |Natura 2000
INSPIRE: Atribut: Inexistent|Àrea especial de conservació|EPA
Data de modificació: 2026-09-10 00:00:00
Autor de la fitxa: M. Picas - INSITU SL
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil: 92|85
Codi de la tipologia: 45
Codi de tipologia a sitmun: 1.1
Protecció id: 2484|1785|1763
Comarca: 6