API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 101667

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 101667
Títol: Santa Maria del Castell de Calders
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-calders
Bibliografia: AUTORS DIVERSOS (1985). “Castell de Calders”, Catalunya Romànica. Fundació Enciclopèdia Catalana, Volum XI, p. 128 - 133. BENET i CLARÀ, Albert (1982). “L’origen de la família Calders”, a Miscel·lània d’Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, p. 15-30. PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere (1976). “Castell de Calders”, a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 519-525. PLADEVALL, Anton (1981). “Calders”, a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 185-188. SERRA, Roser (1996). “Els segles medievals (S. IX-XV)”, a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 53-88. SERRA, Roser (2006). «Aproximació al castell de Calders a partir de l’inventari de 1419», Modilianum, 33, p.107-128 SERRA, Roser (2006). «El castell de Calders : l’organització del territori des d’un castell termenat», Modilianum : revista d’estudis del Moianès, Volum VI, núm. 34, Moià, p.65-96. VILA CORTINA, Mireia (2021). Estudi històric del castell de Calders.
Centuria: IV-XI
Notes de conservació: Recentment ha estat excavada i consolidada
Descripció: Restes de l’antiga església del castell de Calders, situades a uns 60 metres de la fortificació, en una estrep del turó que s’allarga vers el sudest i ja fora del recinte murat. Fruit de les excavacions que s’hi van practicar des del 2019, se’n conserven els murs fins a una alçada d’un metre aproximadament. En un principi en aquest lloc, situat en un petit replà a l’extrem de la balcera i amb molt bones vistes sobre la vall del Calders, s’hi bastí un edicle de planta quadrada, tal vegada un mausoleu pertanyent a l’antiguitat tardana (segles IV-VI) i, per tant, anterior al castell. Cal tenir en compte que l’indret ja estava ocupat des d’època ibèrica o romana, com demostren alguns materials que van sorgir de les excavacions. Al segle XI es construí la nau de l’església, que aprofità l’antic edicle com a capçalera. L’orografia del terreny va determinar que aquesta capçalera quedés excèntrica respecte a l’eix de la nau. Les restes conservades corresponen a una església d’una sola nau, de planta rectangular (12 metres de llarg per 8 d’amplada) i orientada en sentit sudest-sudoest. Els murs són fets amb carreus regulars lligats amb morter, amb un acabat de calç que simula un carreuat. La capçalera (l’antic edicle) s’ha perdut gairebé del tot degut a un esfondrament de la muntanya que va tenir lloc a finals de l’edat mitjana. D’aquesta construcció preexistent n’hauria quedat tan sols un paviment de lloses. Després de l’excavació se n’ha fet una reconstrucció amb maó que ajuda a entendre la planta que tenia i, al mateix temps, consolida aquesta part del terreny a frec del precipici.
Codi d'element: 08034-174
Ubicació: Carretera cap a Monistrol de Calders (B-124), al km. 36,5 prendre camí en direcció nordoest cap al castell que vorreja el turó 1 km aprox. Trencall a l'esquerra (nord) que puja cap al cim del turó, uns 400 m. Hi ha una cadena uns 300 m abans del cim que limita la circulació de vehicles.
Història: La troballa durant les excavacions d’un pondus (pes de teler) suggereix que aquest indret ja havia estat ocupat en època ibèrica o romana, i és possible que les restes d’un edicle de planta quadrada a la zona de l’església, tal vegada un mausoleu, corresponguin a l’antiguitat tardana (segles IV-VI). Fou al segle X quan sorgí el castell de Calders, com un castell termenat en el marc de la reorganització promoguda pels comtes de Barcelona-Osona del territori de la Catalunya central Les primeres notícies del castell són de l’any 956. en aquesta època devia tractar-se d’un simple castell de torre, però molt aviat als seus peus s’hi bastí un edifici noble de caire més residencial, que ja apareix en el testament de Sendred de Calders de l’any 1021 amb el nom de “sala”. Aquest mot d’origen germànic indica un edifici amb una peça gran de recepció. La seva construcció va lligada a la consolidació del llinatge dels Calders, una branca lateral dels Vescomtes d’Osona a qui els comtes havien encomanat el govern del castell i que van esdevenir castlans i després senyors del castell. Aquest castell formava part del comtat de Manresa, i el seu terme abastava gairebé tota la conca del riu Calders, des de la unió de la riera de Sant Joan amb la de Marfà fins arribar a la confluència amb el Llobregat, cosa que equivaldria als actuals termes de Monistrol de Calders, Calders i probablement també Navarcles. Originàriament el domini jurisdiccional requeia directament sobre els comtes de Barcelona-Osona, tot i que aviat el van infeudar a membres emparentats amb els principals llinatges vescomtals de la zona que, amb el temps, acabarien originant el llinatge feudal dels Calders. Des del 1013 els documents parlen també d’una església de Santa Maria, que molt probablement es correspon a la que hi ha vora el castell. Devia tractar-se d’una capella particular dels Calders, malgrat que aquests van mostrar la seva predilecció per ser enterrats al monestir de Sant Benet de Bages. Cal dir, però, que les esglésies privades interessaven a les famílies nobles perquè permetien legitimar el cobrament d’impostos, com va ser el cas en aquesta església. Els Calders van passar per moments d’un gran apogeu als segles XII i XIII, quan van jugar un paper destacat entre l’aristocràcia catalana i van acostar-se a la monarquia. Així, el 1313 el comte-rei envià Blanca de Calders (casada amb Guillem de Calders) a Alemanya per tal d’acompanyar la filla del rei que havia de contreure matrimoni amb el duc d’Àustria. Poc després, però, els Calders van entrar en crisi i progressivament el castell passaria a mans del Talamanca, que ja hi tenien alguns drets. El 1336 va tenir lloc el darrer acte d’homenatge dels Calders per aquest castell. Tanmateix, encara van caldre diverses maniobres abans que els Talamanca no obtinguessin tot el domini del castell, quan el 1381 Bernat de Talamanca en va acabar comprant tot el domini. Del període de temps en què va viure aquest personatge (1355-1419) es conserven dos documents que permeten conèixer de manera força detallada com es distribuïa el conjunt del castell. El primer és l’escriptura de presa de possessió del castell (1368), on es fa una descripció molt detallada de tot el ritual del traspàs de la fortalesa i de les parts que la conformaven. Es parla d’un portal que donava accés a un primer pati inferior on hi havia l’hospitium o domicili dels Talamanca com a castlans, així com un solar on hi havia hagut una casa que tenia Berenguer de Cardona, com a senyor o primer feudatari del castell. Sembla que aquesta segona casa (que podria tenir origen en la sala esmentada anteriorment) aleshores ja estava abandonada. El castell comptaria amb un recinte jussà, amb funcions de residència, i amb un recinte sobirà, més orientat a la defensa i on hi havia la torre. El segon document és un inventari de béns fet després de la mort de Bernat de Talamanca (1419) en el qual es descriuen cinc habitacions parades amb llits, una sala, una cuina amb el seu rebost, un celler i uns graners. Al peu del castell hi havia el molí i la cort del bestiar. D’aquest document se’n desprèn que aleshores era un castell equipat amb molt poc armament i, en canvi, ben proveït d’elements de caire sumptuós. Molt probablement ja havia perdut bona part de la funció militar i els Talamanca el concebien com a espai de residència i de domini. A principis del segle XV Bernat de Talamanca es casà amb Aldonça, filla del cavaller Pere de Planella, cap d’un llinatge d’origen no noble però aleshores en auge al Moianès. Després d’un procés de successió controvertit, el domini del castell de Calders acabà passant a la família Planella. A partir de finals del segle XV i al llarg de la primera meitat del segle XVI sembla que el castell ja no servia com a residència senyorial o ho feia de manera molt esporàdica. L’absentisme dels senyors obrí les portes a l’establiment d’un mas que va reaprofitar les construccions dels antics casals, però amb unes dimensions més reduïdes. Conegut com a mas Castell, va estar vigent entre els segles XVI i XVIII. El 1641 fou venut pels Planella a la família Santamans, propietaris del mas Santamans i aleshores una de les famílies més puixants de Calders. Els Planella van acabar obtenint la plena possessió del castell el 1543, però tot i això no podien exercir-hi la justícia. Per la seva banda, els habitants del terme van manifestar aleshores la voluntat de sostreure’s a la jurisdicció dels Planella per tornar a la jurisdicció reial. Ho van aconseguir l’any 1564, quan Felip II concedí un privilegi on els concedia el títol de carrer de Barcelona a més d’una nova regulació dels càrrecs municipals. Els Planella, però, van retenir el domini directe sobre la major part de terres i masos del terme entre els segles XVI i XVIII. En aquesta última centúria, quan ja feia temps que havien fixat la seva residencia a Barcelona, van emparentar-se amb els Amat (barons de Maldà), i així el terme de Calders quedà unit a les extenses propietats d’aquesta important família. Francisca de Planella i Erill, filla del darrer senyor de Talamanca i Calders, va ser la mare del primer marquès de Castellbell i àvia del conegut Manuel d’Amat i Junyent, virrei del Perú (1761-1776). En l’actualitat els marquesos de Castellbell encara tenen, en teoria, la senyoria del castell. L’última notícia que tenim del castell com a lloc habitat prové del capbreu de 1734, on declara com a “masover de l’heretat del castell” el pagès Miquel Clusella i Baró. Al segle XIX ja no consta com a mas. Pel que fa a la capella, durant l’època dels Planella també es va anar degradant. El darrer esment el trobem en el mateix capbreu, en què es fa referència a la roca anomenada “lo fitó del castell” on hi havia “l’església antiga”. Probablement aleshores ja feia anys que es trobava fora de culte (Vila, 2021).
Coordenades: 41.7800335,1.9935525
UTM X: 416361
UTM Y: 4625843
Any
Municipi: 08034
Nom del municipi: Calders
Tipus d'accés: Restringit
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101667-castell-calders-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101667-castell-calders-esglesia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101667-castell-calders-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101667-castell-calders-esglesia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101667-castell-calders-esglesia-12.jpg
Estil: Romà|Medieval|Romànic|Antic
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni immoble
Tipologia: Jaciment arqueològic
Titularitat: Pública
Ús actual: Científic/Cultural
INSPIRE: Tipus: BCIN
INSPIRE: Subtipus: National Monument Record
INSPIRE: Atribut: Religiós i/o funerari
Data de modificació: 2026-10-28 00:00:00
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Autor de l'element
Observacions: L’indret és visitable i disposa de diversos plafons explicatius. L’accés amb vehicles és limitat per una cadena uns 300 m abans d’arribar al cim.2019: sota la direcció d’Òscar Trullàs, d’Arqueòlegs.cat es van identificar i excavar nous àmbits de la planta del castell i s’inicià l’excavació de l’església castral.2022: Intervenció sota la direcció d’Ariadna Vidal, d’Arqueòlegs.cat, consistent en diversos sondejos que van posar al descobert les sitges i diversos rebaixos en el terreny de circulació. També van permetre afinar alguns aspectes de la muralla i les bestorres, i van documentar un enterrament a l’exterior de la muralla est, datat a la segona meitat del segle XIII, el qual podria estar relacionat amb una escaramussa que va tenir lloc el 1281 amb uns homes de Moià.
Codi de l'estil: 83|85|92|80
Codi de la tipologia: 1754
Codi de tipologia a sitmun: 1.4
Protecció id: 1781
Comarca: 42