Detall - 75340
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 75340
- Títol
- Turons de la Plana Ausetana
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/turons-de-la-plana-ausetana
- Bibliografia
- <p>Pàgina de l'Ajuntament de Tona http://www.tona.cat/ Pàgina de la Generalitat de Catalunya http://www.gencat.cat/</p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Els turons de la Plana Ausetana és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) ubicat al sud-oest de la plana de Vic i que pertany als termes municipals de Tona, Gurb, Taradell, Malla i Seva. Es tracta d'una àrea dominada per diversos turons, denominats 'turons testimoni', que formen petites illes al mig de la plana i són testimoni relictual de la història geològica i del seu paisatge vegetal primitiu. Els materials d'aquesta zona són majoritàriament de l'època terciària. Les 'margues de Vic' són els materials més abundants. Per sobre d'aquestes margues hi ha gresos o lutites (aquests darrers són dipòsits continentals de l'època quaternària). La zona presenta un relleu tabular, excavat pels rius de la zona, a les margues toves del terciari. La naturalesa dels materials que constitueixen aquests turons fan que aquests siguin fàcilment erosionables, donant lloc als típics 'badlands'. Cada turó, per ell mateix, és un element geològic d'interès. Els turons són relíquies de la història geològica de la zona. També són importants pels fòssils. S'ha de destacar com a elements d'especial interès unes masses arrodonides denominades 'boles'. Són antigues colònies d'esponges fòssils, amb exemplars únics a Catalunya. Als turons més forestats es troba la comunitat de roureda de roure martinenc. Aquesta roureda constitueix illes de vegetació en una plana ocupada majoritàriament per camps de conreu i masies. Els turons actuen com a refugi de moltes espècies d'animals. A l'hora els turons serveixen de corredors biològics que connecten zones naturals més extenses: el Montseny, els cingles de Bertí, el Moianès i el Lluçanès. Cal destacar la presència d'un elevat nombre de carnívors (guineus, senglars, genetes, toixons...). També hi ha una gran varietat de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes...). En alguna roureda s'han detectat diversos exemplars del ratpenat noctàmbul petit, citat a molt poques zones del nostre país. Entre els ocells cal remarcar la presència del duc nidificant en una cinglera. També els amfibis (granotes, gripaus, salamandres...) hi són ben representats. Quan als invertebrats, cal destacar alguns heteròpters interessants: un nombre molt elevat de papallones de gran interès i alguns mol·luscs terrestres poc citats a altres zones del país. L'àrea que correspon al terme municipal de Gurb és d'aproximadament cinc quilòmetres quadrats i inclou el turó de la Creu de Gurb, l'altiplà on es troba la Noguera, i el serrat del Portell que els uneix al nord.</p>
- Codi d'element
- 08100-234
- Ubicació
- Parròquies de Sant Julià Sassorba, Sant Cristòfol de Vespella i Sant Andreu de Gurb
- Història
- Coordenades
- 41.9488400,2.1987300
- UTM X
- 433587
- UTM Y
- 4644406
- Any
- Municipi
- 08100
- Nom del municipi
- Gurb
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75340-foto-08100-234-2.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Zona d'interès
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Lúdic
- INSPIRE: Tipus
- Xarxa natura 2000
- INSPIRE: Subtipus
- Natura 2000
- INSPIRE: Atribut
- Àrea especial de conservació
- Data de modificació
- 2020-06-20 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Compte
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 2153
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.1
- Protecció id
- 1785
- Comarca
- 24