Detall - 86522
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
86522
Títol
Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca
Bibliografia
<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p>
Centuria
Notes de conservació
Descripció
<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis de Matadepera, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie Delichon urbica coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Destaquen els situats a les antigues escoles, o la colònia establerta en una casa situada entre el carrer de Pere Aldavert i el carrer d’Àngel Guimerà o al carrer Balmes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. </span></span></span></span></span></span></span></p>
Codi d'element
08120-87
Ubicació
Matadepera
Història
<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p>
Coordenades
41.5998000,2.0280300
UTM X
419001
UTM Y
4605800
Any
Municipi
08120
Nom del municipi
Matadepera
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86522-p1430242.jpg
Estil
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni natural
Tipologia
Zona d'interès
Titularitat
Pública
Ús actual
Altres
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2021-06-30 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
És una espècie que no té cap problema per establir-se a proximitat de l’home, i si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc construint els seus nius un al costat de l’altre. La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi.
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
2153
Codi de tipologia a sitmun
5.1
Protecció id
Comarca
40