API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Detall - 96209

Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural

Id: 96209
Títol: Avenc d'en Roca
Url: https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-roca
Bibliografia: CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.
Centuria
Notes de conservació: Encara que l'estat actual és bo, la proximitat a la pedrera fa témer que en un futur pot desaparèixer.
Descripció: L'avenc està format a partir de pedra calcària i és de grans dimensions. Té un desnivell de menys cinquanta-sis i un recorregut total de cent trenta-sis. Es va formar a partir d'un pou de trenta-quatre metres de llargària que configura una gran sala. El seu interior recull tot un conjunt de formacions. Al sud del pou principal en trobem un altre que baixa quatre metres més i que dona pas a un seguit de boques que encara són descendents fins a arribar als cinquanta-sis metres (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 39-40).
Codi d'element: 08068-143
Ubicació: Proper a Can Rigol
Història: Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica. Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior. La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques. El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària. Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.
Coordenades: 41.4019200,1.8852500
UTM X: 406819
UTM Y: 4583975
Any
Municipi: 08068
Nom del municipi: Cervelló
Tipus d'accés: Difícil
Estat de conservació: Bo
Imatges: https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14303.jpg
Estil
Protecció: Legal
Àmbit: Patrimoni natural
Tipologia: Zona d'interès
Titularitat: Privada
Ús actual: Sense ús
INSPIRE: Tipus: Xarxa natura 2000
INSPIRE: Subtipus: Natura 2000
INSPIRE: Atribut: Lloc d’importància comunitària
Data de modificació: 2024-10-31 00:00:00
Autor de la fitxa: Nadia Darnoun Torres - Kuanum
Autor de l'element
Observacions: Va ser explorada per primera vegada al 4 de setembre de 1907 per Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.El 23 de març de 2014 la colla castellera dels castellers de Poble-sec va aixecar un pilar de quatre en el seu interior per la celebració del seu dotzè aniversari. (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 42)
Codi de l'estil
Codi de la tipologia: 2153
Codi de tipologia a sitmun: 5.1
Protecció id: 1787
Comarca: 11