Detall - 42270
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 42270
- Títol
- Mercat de Calaf
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf
- Bibliografia
- MAS PARÉS, J. (2015). 'Història del mercat i la fira de Calaf'. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf (2015). Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. Pàgina web de l'Ajuntament de Calaf: www.calaf.cat
- Centuria
- XIII-XXI
- Notes de conservació
- Descripció
- Mercat setmanal celebrat el dissabte. La Plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s'omplen amb més d'un centenar de parades de tota classe de productes: fruites i verdures, articles d'artesania, pastisseria, marroquineria, música, roba, sabates.
- Codi d'element
- 08031-96
- Ubicació
- Plaça Gran
- Història
- La primera notícia de la celebració del mercat és de l'any 1226 en el testament de Bernat d'en Blanc, on s'esmenta que aquest personatge tenia unes cases a la vila i unes altres al mercadet de Calaf. Per tant, el mercat es portava a terme fora muralles. Durant el segle XVI el volum d'intercanvis va augmentar considerablement gràcies a la producció de cereals a Calaf, i va passar a ser considerat un dels mercats més importants de la Catalunya central i occidental. Al segle XVIII es produeix un nou creixement important del mercat gràcies al comerç que Calaf va establir amb l'Aragó a partir de la finalització de la Guerra de Successió, moment en què se signa el decret de Nova Planta i es produeix l'assimilació al règim legislatiu castellà. També hi va influir la desaparició de les duanes interiors i la imposició de l'impost del cadastre. Aquest comerç va propiciar el naixement d'associacions de comerciants que a vegades van arribar a arrendar els drets senyorials que diferents nobles tenien sobre els excedents agrícoles aragonesos per comercialitzar-los a Catalunya. A Calaf, la companyia més coneguda fou la Companyia d'Aragó. Aquest comerç es veurà reduït dràsticament durant el segle XIX degut sobretot a les guerres que van assolar aquesta centúria. Fins al segle XX, el mercat es duia a terme a la Plaça Gran, però per motius d'espai es va haver de traslladar al Raval de Sant Jaume. Cal destacar que el mercat de Calaf donà peu a l'expressió 'això sembla el mercat de Calaf'. Aquesta frase prové d'una llegenda recollida per Apel·les Mestres al seu llibre Tradicions; segons aquesta, un dissabte de mercat feia un fred tan intens que les paraules es glaçaven i només se sentia el silenci. A migdia va sortir el sol, i les paraules es van desglaçar totes alhora, provocant un xivarri a la plaça mai vist. Des d'aleshores, aquesta expressió fou utilitzada quan hi havia molt xivarri en algun lloc. Tanmateix, a Calaf s'hi va començar a celebrar la fira al segle XIV. Ramon Folc de Cardona va concedir aquest privilegi a la vila el 31 d'agost de 1313 sense la llicència del rei Jaume II, fet que va ocasionar un gran plet entre els vescomtes de Cardona i els monarques Catalans que es va estendre fins al regnat de Martí l'Humà, el qual concedí definitivament la celebració d'una fira anual.
- Coordenades
- 41.7324500,1.5137200
- UTM X
- 376394
- UTM Y
- 4621138
- Any
- Municipi
- 08031
- Nom del municipi
- Calaf
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42270-foto-08031-96-3.jpg
- Estil
- Modern|Contemporani|Medieval
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Costumari
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Social
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 94|98|85
- Codi de la tipologia
- 63
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.5
- Protecció id
- Comarca
- 6