Detall - 44630
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 44630
- Títol
- Placa dedicada a Oriol Solé i Sugranyes
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-oriol-sole-i-sugranyes
- Bibliografia
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Sol%C3%A9_Sugranyes
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- Placa quadrada formada per nou rajoles on figura a l'extrem inferior dret el retrat d'Oriol Solé i Sugranyes i el següent text en lletra negra sobre fons blanc: 'A Oriol Soé i Sugranyes veí de Capellades. Lluitador antifeixista assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'abril de 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA TEVA LLUITA NO CAIGUI EN L'OBLIT. 6-4-2005'.
- Codi d'element
- 08044-263
- Ubicació
- Carrer Doctor Fleming (Can Bas)
- Història
- Des de molt jove va tenir una vida compromesa amb moviments antifranquistes i d'esquerra. Va pertànyer al Sindicat Democràtic d'Estudiants i va ser detingut per primer cop el 1966 durant la Caputxinada. L'any següent, 1967, va passar a formar part de les Joventuts Comunistes del PSUC i més tard s'incorporà al PCE(i) la seva evolució ideològica es va orientar cap a posicions lligades a l'autonomia obrera, l'anarquisme i va entrar en contacte amb els grups més radicals del moviment obrer de començaments dels anys setanta a través de les Plataformes de Comissions Obreres, amb les quals col·laborà en les revistes Qué Hacer i Nuestra Clase. L'any 1969 va formar part activa de la vaga de l'empresa Camy i ha d'exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc. A Tolosa de Llenguadoc, aprofitant la seva activitat com a tipògraf de professió, va editar diverses publicacions de lluita obrera, com ara el Diccionario del Militante Obrero o el Movimiento Obrero en Barcelona, així com fulls de propaganda contra les eleccions sindicals de la CNS del 1971.[1] Va col·laborar en la constitució del MIL després d'entrar en contacte amb els joves llibertaris francesos Jean Claude Torres i Jean Marc Rouillan, aquest últim fundador del grup Action Directe. El nom del moviment escrit en xifres (1000), ja havia aparegut per primer cop als fulls de propaganda del 1971.[1] El 25 de març de 1971 va ser detingut per la policia quan intentava entrar a Espanya, juntament amb Rouillan, en un cotxe robat. Portaven una pistola automàtica i propaganda del x1. Fou empresonat a França i no sortí fins a començaments de l'estiu de 1972. El setembre de 1973 va tornar a ser detingut juntament amb Josep Lluís Pons Llovet després d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Fou empresonat i ja no sortiria fins a l'abril de 1976, quan va participar en l'espectacular evasió de la presó de Segòvia amb un grup de presos d'ETA. L'endemà de la fugida, dia 6 d'abril de 1976, fou mort per un tret de la Guàrdia Civil, als afores d'Auritz (Navarra), quan intentava arribar a la frontera francesa.[3] Oriol Solé Sugranyes va ser enterrat al poble de Bor (Cerdanya.)
- Coordenades
- 41.5317400,1.6851300
- UTM X
- 390310
- UTM Y
- 4598623
- Any
- 2005
- Municipi
- 08044
- Nom del municipi
- Capellades
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni moble
- Tipologia
- Element urbà
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Ornamental
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Juan Garcia Targa
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 51
- Codi de tipologia a sitmun
- 2.1
- Protecció id
- Comarca
- 6