Detall - 45529
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 45529
- Títol
- Barraca de Viladoms
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-viladoms
- Bibliografia
- MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.
- Centuria
- XVIII-XIX
- Notes de conservació
- Possiblement s'ha enfonsat pel trencament de la llinda, que acostuma a provocat aquest tipus d'enfonsament parcial.
- Descripció
- Restes d'una barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó del Viladoms, o Viladoms de Baix, de 267 metres d'altitud. Aquest turó queda delimitat pel mas del Viladoms i l'alberg pel sud i per la línia fèrria de Barcelona a Manresa i Lleida pel nord. A l'est pel torrent de la Farinera, que neix al turó de l'Escletxa i a l'oest pel torrent del Gall de Dalt (ambdós desemboquen a la riera de Sanana) tot i que des de fa uns anys ho fa l'autopista E-9 – C-16, que parteix el territori. Està envoltada per un bosc de pin blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní, amb mata (Pistacia lentiscus). Es tracta d'una construcció de planta circular, de 2 metres de diàmetre, de la qual en manca una part de la coberta i de la corona de la façana principal, orientada al sud. De la porta es conserva una part molt minsa dels muntants, però l'amplada era de 0,65 metres. El gruix aproximat dels murs conservats és de 0,60 metres. A l'interior, a mà dreta de la porta es pot observar un doble tinell o armari, superposat i una espitllera, frontal (en relació amb la porta), orientada al nord. La volta estava construïda per superposició de filades concèntriques. Es conserva una alçada total de 2,00 metres. És molt probable que la pedra emprada en la construcció de la barraca provingui de desmuntar els murs d'un antic assentament localitzat en el mateix turó.
- Codi d'element
- 08053-432
- Ubicació
- Viladoms
- Història
- La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.
- Coordenades
- 41.6190400,1.8882400
- UTM X
- 407379
- UTM Y
- 4608077
- Any
- Municipi
- 08053
- Nom del municipi
- Castellbell i el Vilar
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Dolent
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45529-foto-08053-432-3.jpg
- Estil
- Popular|Modern|Contemporani
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló i Laura Bosch
- Autor de l'element
- Observacions
- No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.
- Codi de l'estil
- 119|94|98
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- Comarca
- 7