Detall - 45552
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
45552
Títol
Barraca del solell de Viladoms
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solell-de-viladoms
Bibliografia
MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.
Centuria
XVIII-XIX
Notes de conservació
No es conserva la volta. L'enderroc es troba a l'interior de la barraca. Tant en eixa com en alguna altra barraca localitzada a prop de camins i corriols, s'hi ha detectat brossa, i molt sovint ampolles de vidre que poden ser origen d'incendi en cas de fortes calors.
Descripció
Restes d'una barraca de pedra seca situada a mà esquera, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. És de planta mixta, que mesura 2,10 per 1,90 metres de costat (mides preses a l'interior).la façana principal i la orientada a l'oest són recte mentre que la resta presenta una forma circular. No es conserva la volta, però si l'arrencada, que era per aproximació de filades. La porta està orientada al sud, i no conserva la llinda. L'alçada conservada dels brancals és de 0,90 metres i l'amplada és de 0,55 metres. Els muntants són rectes. El gruix dels murs és de 0,60 metres. A l'interior es conserva un doble tinell, superposat.
Codi d'element
08053-455
Ubicació
Bosc de l'Escletxa
Història
La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.
Coordenades
41.6262700,1.8881300
UTM X
407380
UTM Y
4608880
Any
Municipi
08053
Nom del municipi
Castellbell i el Vilar
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-3.jpg
Estil
Contemporani|Modern|Popular
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló i Laura Bosch
Autor de l'element
Observacions
Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10546
Codi de l'estil
98|94|119
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
7