Detall - 45850
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 45850
- Títol
- Jaciment paleontològic del Canyet
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-canyet
- Bibliografia
- <p>ADELARDO SANZ DE SIRIA CATALÁN (1996) La evolución de las paleofloras en las cuencas cenozoicas catalanas. ACTA GEOLOGICA HISPANICA, v. 29 (1994), no 2-4, p. 169.189 AGUSTÍ J., CABRERA L., MOYÀ-SOLÀ S.( 1985). Sinopsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés-Penedés. Paleontologia i Evolució núm. XVIII. Diputació de Barcelona. ALCALA L., MORALES J, SORIA D. El registro fósil neógeno de los carnívoros ( Creodonta y Carnivora, Mammalia) de España. Paleontologia i Evolució t.23 ( 1989-1990). Diputcació de Barcelona CRUSAFONT,M., VILLALTA, J.F. Y TRUYOLS,J (1955): El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès. Mem. Y Com. Inst. Geol. y Min. Dip. Barcelona, XII. GALINDO J. (2000) Castellbisbal, un viatge a través del tems. L'evolució del paisatge des de fa 21 milions d'anys. Publicacions del Museu de la Pagesia. Castellbisbal. SANZ DE SIRIA, A,, (1981): La flora burdigaliense de los alrededores de Martorell (Barcelona). Paleontología i Evolució, 16 : 3-13. Diputació de Barcelona. SANZ DE SIRIA, A,, (1985) : Datos para el conocimiento de las floras miocénicas de Cataluña. Paleontologia i Evolució, 19 : 167- 177.Diputació de Barcelona.</p>
- Centuria
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Datat al voltant dels 18 milions d'anys. En aquests moments el paisatge de Castellbisbal devia recordar bastant a la zona dels grans llacs africans. La zona on actualment es troba la part de Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers: ocasionalment, aquests torrents coincidint amb l'estació de les pluges, devien transportar importants cabals d'aigua que devien arrossegat tot el que trobaven al seu pas: l'aigua s'acumulava a la zona baixes donant lloc a llacs i zones entollades. La fauna fòssil estava formada per animals emparentats o relacionats amb els actuals elefants, cavalls, rinoceronts, cérvols, porcs, conills, tortugues de mida petita i de grans dimensions, i carnívors de mida mitjana: linx, gossos,etc. Respecte a la flora, tot indica que aquesta era subtropical i tropical. Moltes de les espècies existents devien estar adaptades a patir llargues sequeres, d'entre 7 i 9 mesos sense precipitacions. La temperatura mitjana devia oscil·lar entre les 20º i 25ºC sense una estació freda clara. A les zones més humides com Costablanca les espècies eren més de ribera. A les zones del Canyet i del Fallol trobaríem boscos en galeria, poc atapeïts, que s'adaptaven a la forma dels cursos d'aigua. GALINDO (2000: 16) Fa 16 milions d'anys el jaciment l'aspecte del jaciment va canviar radicalment arran de l'enfonsament de la fossa del Vallès-Penedès, i per l'augment del nivell del mar. Durant un milió d'anys l'àrea actualment ocupada per Martorell, Rubí, el Papiol i Castellbisbal va passar a estar sota un mar amb forma de badia i de poca profunditat. GALINDO (2000: 37) Al jaciment del Canyet també fou localitzat una part d'un húmer de tortuga que devia tenir unes dimensions i aspecte molt semblant a les de les actuals Galàpagos. Probablement correspon al gènere Cheirogaster, les quals degut a les seves enormes dimensions devien practicar la hivernació. Això ens indicaria unes condicions climàtiques càlides, de tipus subtropical. Altra de les espècies que s'han localitzat al Canyet ha estat la de dos animals de grans dimensions relacionats amb els actuals elefants Gomphotherium angustidens i Deinotherium sp. GALINDO (2000: 28) El Gomphotherium angustidens presentava com a principal característica diferenciadora dels elefants actuals el fet de tenir quatre incisives desenvolupades en forma de defenses, dues en el maxil·lar superior i unes altres dues més curtes a la mandíbula. La seva mida era moderada, de no més de 3 metres, i similar a l'actual elefant asiàtic. El seu crani era allargat. La trompa era curta i devia servir per furgar entre la vegetació. GALINDO (2000: 28) El Deinotherium sp també pertany al grup dels proboscidis, on actualment es troben les dues espècies d'elefants. Les seves molars són diferents de la resta, i estan constituïdes per un parell de crestes tallants, la qual cosa fa pensar que duia una dieta de vegetals durs. La diferència amb els elefants actuals són les seves defenses. Tenia dues incisives en la mandíbula recorbades cap avall i cap al darrere. La seva funció és discutida. La seva alçada podia arribar als 4 metres. GALINDO (2000: 29) A més d'aquestes dues espècies, altres restes localitzades corresponen als següents animals: Ciderorhius sp (rinoceròtid, rinoceront) Brachypotherium aurelianense (rinoceròntid, rinoceront) Aurelianochoerus aurelianense (suid, porc) Gomphotherium angustidens (poroboscidi, elefant) Deinotherium sp (proboscidi, elefant) Caenotherium miocaenicum (artiodàctil, sense representant actual) Ictiocyon dehmi (carnívor,sense representant actual) Martes munki (carnívol, marta) Tortugues</p>
- Codi d'element
- 08054-85
- Ubicació
- Terme de Castellbisbal. Turó del Canyet. (08755 Castellbisbal)
- Història
- <p>Entre 21 i 18 milions d'anys abans de la nostra Era, el sector on es troba actualment el jaciment de la Costablanca era una zona deprimida topogràficament, amb turons al fons creuats per torrents de cursos efímers. L'aigua s'acumulava en aquestes zones baixes donant lloc a llacs, on es produïa la sedimentació per decantació de les calcàries. Aquest jaciment paleontològic s'inclou dins del geòtop 335 Successió al·luvial lacustre Miocè inferior de la Costablanca que s'exten des de Turó del Telègraf fins el de Can Flavià. El seu interès rau en l'existència de restes de macrovertebrats i de flora del Miocè inferior continental més antiga del registre del Vallès - Penedès.</p>
- Coordenades
- 41.4528100,1.9950800
- UTM X
- 416065
- UTM Y
- 4589513
- Any
- Municipi
- 08054
- Nom del municipi
- Castellbisbal
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45850-foto-08054-85-3.jpg
- Estil
- Neògen|Cenozoic
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni natural
- Tipologia
- Jaciment paleontològic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2020-09-18 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Raquel Valdenebro Manrique
- Autor de l'element
- Observacions
- En aquest jaciment es va descriure per primer cop una espècies Ictiocyon dehmi (carnívor del grup dels amphiciònids). Aquesta espècie ocupava una posició equivalent a l'actual ós bru. Aquest mamífer tenia una estructura corporal que recorda molt als actuals ossos, tot i que la seva dentició correspon a la dels actuals gossos. GALINDO (2000: 27). Entre les restes de petits depredadors hi trobem la dentició de llet del felí Pseudaelurus. Ubicació material Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
- Codi de l'estil
- 125|123
- Codi de la tipologia
- 1792
- Codi de tipologia a sitmun
- 5.3
- Protecció id
- Comarca
- 40