Detall - 48737
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
48737
Títol
Hemidòlmen de Sant Andreu
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/hemidolmen-de-sant-andreu
Bibliografia
<p>DAURA A, GALOBART J (1983) L'arqueologia al Bages. Manresa. Col·legi de Doctors i Llicenciats. Vol II (Les Fonts. Quaderns de Recerca i Divulgació nº 6). Pàg. 82) DAURA A, GALOBART J, PIÑERO J (1995) L'arqueologia al Bages. Col·lecció monogràfics nº 15. Centre d'Estudis del Bages.</p>
Centuria
XXVa.C.
Notes de conservació
Descripció
<p>El jaciment es localitza a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conrreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes. Es tracta d'un conjunt de grans blocs de pedra caiguts i coberts parcialment per la vegetació del terreny, dels quals un es troba col·locat al voltant d'un petit rebaix que presenta el terreny. Les restes formarien part d'un possible hemidolmen o sepulcre, format per una llosa de coberta, i una o més lloses com a suport de la primera o realitzant la funció de fita per senyalitzar el sepulcre. El jaciment l'hem de situar cronologicament entre el neolític final (2500-2000 a.C.) i el calcolític (2200-1800 a.C.).</p>
Codi d'element
08084-12
Ubicació
Fals
Història
<p>A principis del calcolític, entre el 2000 i el 1700 a.de C. s'erigien varis tipus sepulcrals que, per al seu estudi, han estat denominats científicament com a 'sepulcres de corredor', 'hemidòlmens', 'cistes', 'caixes' etc. Es tracta de construcions en que s'aprofitaven espais naturals afegint-hi lloses que les hi venien a donar un aire més o menys dolmènic. De tot el conjunt els 'hemidòlmens' o 'megàlits de pedra picada' són potser els més enigmàtics. Es tracta d'un conjunt de sepulcres que mostren unes característiques molt particulars, situat en la Catalunya Central, amb probable origen o influències atlàntiques i que mostren una morfologia pròpia. Les cambres deurien estar erigides majoritàriament amb pedra seca o llosetes planes que el pas del temps no ha respectat. El sistema d'obertura dels sepulcres seria sobre un eix que exercia una pedra o llosa vertical siutada en un extrem de la cambra sepulcral, o bé lliscant lateralment sobre de lloses de reforç situades als costats de la cambra. No es pot saber amb certesa si foren reutilitzades. Actualment l'hemidolment es troba destruit.</p>
Coordenades
41.7797500,1.7126200
UTM X
393014
UTM Y
4626123
Any
Municipi
08084
Nom del municipi
Fonollosa
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48737-foto-08084-12-3.jpg
Estil
Neolític|Prehistòric
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Element arquitectònic
Titularitat
Privada
Ús actual
Altres
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2020-09-21 00:00:00
Autor de la fitxa
Raquel Valdenebro Manrique
Autor de l'element
Observacions
El jaciment es localitza al costat mateix d'un camí rural, a la vessant d'una petita elevació del terreny prop del bosc de Bastardes, al costat d'uns camps de conreu, des d'on es pot observar el nucli de Sant Mateu de Bages envoltat per les muntanyes.Les restes de l'hemidolmen de Sant Andreu aparèixen documentades a la Carta Arqueològica del Municipi de Fonollosa, fitxa realitzada per l'arqueòleg Jordi Guàrdia el març de l'any 1999. Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº2 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Codi de l'estil
78|76
Codi de la tipologia
47
Codi de tipologia a sitmun
1.3
Protecció id
Comarca
7