Detall - 51288
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
51288
Títol
Can Palomo
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomo
Bibliografia
Centuria
XX
Notes de conservació
Descripció
Can Palomo és una casa construïda a principi del segle XX segons la tipologia de masia clàssica. És un edifici de planta amb forma de creu que es composa d'un cos central i sengles cossos laterals. Consta de planta baixa i pis i té la coberta del cos central a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i la dels laterals a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El cos central presenta tres eixos d'obertures, d'arc pla arrebossat a la planta baixa i d'arc escarser arrebossat al pis, excepte el de l'eix central que és biforat amb columneta central i emmarcat amb pedra. Al cos lateral esquerre hi ha l'accés principal d'arc escarser emmarcat amb pedra motllurada i motius vegetals en relleu, que queda tapat per un cos avançat porticat. Tant en aquest cos com en el lateral dret el pis s'obre amb dues i tres finestres respectivament d'arc escarser arrebossat. A les façanes laterals i posterior hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. Dins la mateixa finca hi ha diversos cossos annexes.
Codi d'element
08110-129
Ubicació
Av. Verge de Montserrat, 30
Història
La casa va ser construïda a principi del segle XX per Rodolfo Palomo, gerent de l'empresa química Cros. Aviat la va cedir al seu cosí Juli Palomo, qui es casà amb la filla dels masovers, Fermina Pou. Des del començament funcionava com una masia i era coneguda com la Granja Bon Pastor. El rec que passava per la finca va ser motiu de litigi amb l'Ajuntament, pel que quan el va guanyar Juli Palomo l'any 1917 va fer construir un banc on constava 'Bon Pastor'. Per la finca de Can Palomo, que originalment s'estenia fins a la via del tren, també hi transcorria la via Decauville provinent de les mines de Can Palomeres. Durant la Guerra Civil va ser requisada i col·lectivitzada i en acabar, després que s'hi instal·lessin les tropes italianes, fou retornada a la propietat. L'hereu de la casa fou el fill de Juli i Fermina, Rodolfo, que hi va mantenir l'activitat agrícola junt amb la seva esposa M. Mercè Escoté. Uns anys més tard, hi van muntar una fàbrica de pegament UHU. En els darrers anys l'Ajuntament de Malgrat s'ha interessat en la seva adquisició a la propietària, filla de Rodolfo i M. Mercè.
Coordenades
41.6433700,2.7366200
UTM X
478066
UTM Y
4610215
Any
Municipi
08110
Nom del municipi
Malgrat de Mar
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51288-foto-08110-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51288-foto-08110-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51288-foto-08110-129-3.jpg
Estil
Historicista|Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-01-30 00:00:00
Autor de la fitxa
Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.
Autor de l'element
Observacions
La informació històrica ha estat facilitada per Núria Arís.
Codi de l'estil
116|98
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
21