Detall - 58097
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
58097
Títol
La Trencadansa
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-trencadansa
Bibliografia
AMADES, J., Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982. REIXACH, R., La trencadansa de Prats de Lluçanès, revista Gegants, núm. 73, primavera 2006. REIXACH, R., Textos del CD Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002.
Centuria
XIX
Notes de conservació
Molts pradencs coneixen i ballen la dansa.
Descripció
La Trencadansa és una dansa cerimonial que es balla el 22 de gener, per Sant Vicenç, festa major de Prats de Lluçanès, a la plaça Vella. Consta de tres parts: la trencadansa pròpiament dita, el ballet de Déu i la corranda. Hi participen vuit parelles distribuïdes en dos grups i les dues parelles que els encapçalen actuen com a capdanseres. Des de fa uns anys, els capdansers conviden l'alcalde i una persona del poble que ha estat triada prèviament per l'ajuntament, per entrar a la plaça fent-hi una volta d'honor. Seguidament, entren de nou totes les parelles de balladors amb un galop, amb el qual es fa una volta amb tots els balladors. La primera part, la trencadansa, la ballen les vuit noies i els dos capdansers, que després d'una salutació fan uns passos de dansa per convidar les noies a ballar. Aquesta part es caracteritza perquè les noies són ruixades unes quantes vegades amb les almorratxes, plenes d'aigua d'olor. A continuació ve el ballet de Déu, on s'incorporen els altres balladors. Es tracta d'un ball on en renglera s'avança endavant i endarrere. Finalment a la corranda, els balladors alcen enlaire les balladores en grups de quatre. Des de 1985 aquesta part final compta amb la participació del públic, i una vegada l'han ballada els dansaires, es convida a tothom a ballar-la, establint-se al final una prova per veure qui aguanta més temps les balladores enlaire. Per acabar es torna a interpretar la trencadansa inicial per acomiadar-se dels assistents. Els balladors van vestits amb jaquetes de vellut negre, camisa blanca, pantalons fins a sota genoll de vellut negre, faixes vermelles, mitges blanques, barretines vermelles i espardenyes de vetes negres. Els capdansers porten capa negra i barret de copa. La vestimenta de les noies, renovat el 2003, està format per: mantellines blanques, cossets negres, faldilles (antigament eren florejades), enagos, mitges blanques i sabates negres.
Codi d'element
08171-73
Ubicació
Plaça Vella. Nucli urbà. Prats de Lluçanès
Història
La Trencadansa és una dansa de tipus cerimonial documentada al segle XIX. Es va ballar regularment fins a inicis dels anys seixanta del segle XX, però després d'una breu interrupció es va presentar una nova coreografia per part de l'Esbart Maragall de Barcelona. Aquesta nova versió és utilitzada encara avui en dia, i suposa un canvi notable respecte a l'anterior etapa, segons el record dels balladors més grans. Anteriorment, la Trencadansa es ballava diferent i hi havia altres melodies testimoniades per les descripcions fetes a finals del segle XIX i mitjans del segle XX per Pelegrí Casades i Joan Amades. També, segons la descripció d'aquest últim, hi participaven sis parelles en comptes de vuit, i la vestimenta tenia alguns trets diferents. Així, les noies portaven rets de seda, faldellí florejat, gipó de seda, corbates amb llustrins i brodats; i els nois vestien amb gambeto i barret de gresol, i barret rodó i una almorratxa a la mà els capdansers. Fins el 1985, la Trencadansa també es ballava el dia 23, l'endemà de Sant Vicenç, quan es celebrava la tornaboda. Habitualment la Trencadansa es balla acompanyada d'una cobla, i l'any 2005 la va tornar a interpretar un grup de músics pradencs: l'Espontània del Lluçanès, dirigida per Arnau Cirera, després de molts anys, ja que el 1965 va plegar la cobla orquestra Lira, de Prats. La Trencadansa s'ha mantingut gràcies a l'esforç de moltes persones i entitats que han vetllat any rere any per la conservació d'aquesta dansa. Durant molt de temps ho va fer Anselm Gost al costat de Joan Colomer i Isidre Soler, que van actuar durant molts anys com a capdansers. Més endavant, fou Manel Gost dins el Grup Germanor, i a partir de 1994, el grup Dansa i Tradició s'encarrega de buscar balladors, ensenyar-la i assajar-la.
Coordenades
42.0074000,2.0293300
UTM X
419620
UTM Y
4651054
Any
Municipi
08171
Nom del municipi
Prats de Lluçanès
Tipus d'accés
Obert
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58097-foto-08171-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58097-foto-08171-73-3.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Música i dansa
Titularitat
Pública
Ús actual
Lúdic
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2021-02-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Compte i Marta Homs
Autor de l'element
Observacions
La Trencadansa és la dansa més emotiva i significativa pels habitants de Prats de Lluçanès que la mantenen com a símbol d'identitat.
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
62
Codi de tipologia a sitmun
4.4
Protecció id
Comarca
43