Detall - 59406
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 59406
- Títol
- Barraca de vinya
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-30
- Bibliografia
- RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
- Centuria
- XIX
- Notes de conservació
- L'interior ha estat escardejat amb morter calç.
- Descripció
- Barraca de pedra seca ubicada al peu d'unes feixes marjades, envoltada d'arbusts, matolls i pi blanc. És una construcció aïllada aixecada damunt de la roca, de planta rectangular, de 2,43 per 3,17 metres, excavada parcialment en el marge. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible. El cobriment exterior és de terra. El gruix dels murs és de 95 i 80 centímetres respectivament, donant una visió troncocònica del seu interior. L'entrada està situada al centre de la façana, i mesura 1,27 metres d'alçada per 0,68 metres d'amplada, amb llinda plana i marxapeus. Té una petita obertura per damunt de la llinda. Està orientada a migdia. A l'interior conserva una fornícula o tinell. El mur dret de la barraca està construït com un contrafort per suportar la pressió del marge lateral. D'ell neix un mur de pedra.
- Codi d'element
- 08182-8
- Ubicació
- Antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 300 metres abans del PK-6
- Història
- La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.
- Coordenades
- 41.7049500,1.8831800
- UTM X
- 407081
- UTM Y
- 4617621
- Any
- Municipi
- 08182
- Nom del municipi
- El Pont de Vilomara i Rocafort
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59406-foto-08182-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59406-foto-08182-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59406-foto-08182-8-3.jpg
- Estil
- Popular|Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2021-09-22 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch
- Autor de l'element
- Observacions
- Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3027.
- Codi de l'estil
- 119|98
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- Comarca
- 7