Detall - 59450
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
59450
Títol
Barraca de vinya
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-70
Bibliografia
RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
Centuria
XIX
Notes de conservació
L'erosió causada per les aigües pluvials sobre aquest terreny de fort pendent i el creixement dels pins ha malmès l'estructura de la coberta i dels murs.
Descripció
Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó de l'Oliverar de Cal Tinet, en el vessant meridional de Ca n'Arbocet. Està construïda en unes antigues terrasses de vinya molt estretes i amb força pendent, en una zona completament emboscada de pi blanc (Pinus halepensis) i brolla de romaní. És de planta quadrangular, i mesura 2,30 metres de costat (mides preses a l'exterior). L'eix de la barraca és paral·lel al mur. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb clau de volta visible que segueix el pendent del terreny. Del cobriment exterior només en queda la pedra i el pedruscall, i ja no hi queda voladís, per la qual cosa l'aigua de pluja s'infiltra a l'interior. Una de les lloses de tancament de la volta s'ha ensorrat. El gruix dels murs és de 40 cm. Els brancals o muntants són verticals amb una sola llinda plana. La porta d'entrada, centrada a l'eix de la façana, mesura un metre d'alçada per 0,45 metres d'amplada. Disposa d'una obertura, a mena d'espitllera, a la façana orientada al nord, que permet la ventilació i l'entrada de la llum. La barraca està orientada al sud-oest.
Codi d'element
08182-52
Ubicació
Rocafort
Història
La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.
Coordenades
41.7125200,1.9223600
UTM X
410351
UTM Y
4618419
Any
Municipi
08182
Nom del municipi
El Pont de Vilomara i Rocafort
Tipus d'accés
Difícil
Estat de conservació
Dolent
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59450-foto-08182-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59450-foto-08182-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59450-foto-08182-52-3.jpg
Estil
Popular|Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2021-09-22 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch
Autor de l'element
Observacions
Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3048.
Codi de l'estil
119|98
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
7