Detall - 63088
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
63088
Títol
Fàbrica de la central de la Ribera
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-central-de-la-ribera
Bibliografia
BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 169 CAMPRUBÍ PLANS, Josep (1984). La dinàmica d'un poble, Manresa, p. 171. GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 151). FERRER ALÒS, Llorenç (2009). 'La industrialització de Catalunya. Les fàbriques tèxtils del riu Cardener al segle XIX', Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII, Col·legi de Notaris de Catalunya, Barcelona, p. 352. SERRA SALA, Joan M. (1982). 'la colònia de Palà de Torroella: esquema històric', Dovella, núm. 4 (gener-febrer 1982), p. 19-24.
Centuria
XX
Notes de conservació
En ruïna. Sense coberta
Descripció
Construcció en ruïnes d'una antiga fàbrica que mai va arribar a funcionar, que es troba adossada a la central hidroelèctrica de la Ribera. Es troba emplaçada en una petita esplanada vora el Cardener, en el punt on el riu fa un meandre molt pronunciat. La fàbrica està adossada al sud-est de la central. És una construcció de planta rectangular que mesura 40 m de llarg per 20 d'ample i de la qual tan sols se'n conserva el mur perimetral. A l'angle nord-est té inserit l'edifici antic de la central hidroelèctrica. El mur de la fàbrica és fet de maçoneria i té el típic reng d'obertures dels finestrals però sense vidres. Era una edificació d'una sola planta i no té coberta.
Codi d'element
08229-211
Ubicació
Demarcació de Coaner
Història
A principis de segle XX s'estava construint una fàbrica tèxtil en aquest indret. La va promoure un tal Álvarez, que adquirí una porció de terreny a Pere Ribera, propietari de la masia pròxima de la Ribera. La fàbrica tenia maquinària que estava a punt d'estrenar-se quan va ser afectada per la forta riuada de l'any 1907 que va causar importants perjudicis a totes les indústries instal·lades a les ribes del Cardener, i la fàbrica de la Ribera no va arribar a entrar mai en funcionament. En canvi sí que s'aprofità el salt d'aigua adequat en els primers temps i ampliat posteriorment. La turbina també va quedar afectada per la inundació i es decidí situar-la a un nivell més alt. Des del seu origen la turbina era del tipus Francis (marca Siemens). L'iniciador Álvarez va cedir la central hidroelèctrica als fabricants Abadal, amb línia directa de corrent fins a la fàbrica que l'esmentat industrial explotava a Súria. L'any 1923 passà a la fàbrica de Palà de Torroella, situada uns dos km aigües amunt del Cardener. Aquesta fàbrica havia començat a funcionar l'any 1877 i donà origen a una colònia, també coneguda com a Palà Vell. Tenia un salt d'aigua aprofitat d'un antic molí fariner que li donava una força motriu de 170 CV, i el 1897 ja hi vivien 70 famílies. L'impulsor era Joan Palà Valls, propietari del mas Palà i advocat, el qual morí l'any 1918. En els anys vint i trenta la colònia experimenta una important expansió. El successor de Joan Palà Valls va ser Joan Palà Claret (1876-1960), ajudat pel seu germà Francesc. Quan l'any 1923 els Palà van comprar l'aprofitament hidràulic de la Ribera van ampliar-ne el seu potencial amb la instal·lació d'una segona turbina, d'un model igual a l'anterior però de diferent potència. Dos anys després van construir una altra central hidroelèctrica a la Coromina. D'aquesta manera la fàbrica de la colònia Palà de Torroella aconseguia la concessió dels dos terços del cabal fluvial i reforçava substancialment la potència de la fàbrica. L'any 1932 l'empresa de Palà es va transformar en la societat anònima Industrias Palà S.A. La construcció de l'edifici nou de la central pot ser de la dècada de 1920 o 1930. També en aquest anys es van construir els habitatges destinats a l'encarregat de la central, que en un principi va ser un tal Sibila, de Palà Vell. Entorn de 1940 l'empresa de la colònia Valls o Palà Nou (que havia sorgit l'any 1903 a causa d'unes desavinences entre els fundadors de Palà Vell) va adquirir la central de la Ribera. Poc després entrà com a responsable de la central Josep Franch i s'establí amb la seva família a viure en els habitatges adjacents. Més endavant el va substituir en el càrrec la seva filla, M. Dolors Franch. Pels volts de 1990 l'empresa de la colònia Valls va fer suspensió de pagaments i els anys següents la central de la Ribera, així com la que també hi havia a Palà Nou, van ser subhastades. Les va adquirir l'empresa OPICE, de Granollers. M. Dolors Franch s'encarregà de la gestió de la central fins a la seva jubilació, l'any 2016. Posteriorment la central es va automatitzar totalment. Fins llavors encara funcionava de manera bàsicament manual, tot i que amb alguns automatismes introduïts els anys 1980.
Coordenades
41.8348500,1.7309700
UTM X
394630
UTM Y
4632218
Any
Municipi
08229
Nom del municipi
Sant Mateu de Bages
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63088-foto-08229-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63088-foto-08229-211-3.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Sense ús
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Piñero Subirana
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
7