Detall - 63338
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
63338
Títol
Resclosa i canal de la fàbrica de la Colònia Valls de Torroella
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-la-colonia-valls-de-torroella
Bibliografia
BADIA MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navas', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 168. BENET, Albert; DUOCASTELLA, Anna M. (1988). 'Sant Mateu de Bages', Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes, p. 412. FÀBREGA, Albert; FONS, Ramon; LLOBET, Ester (2014). Fàbriques de riu. Compendi d'història del tèxtil al mig Cardener; Ajuntament de Callús, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Sant Mateu de Bages; Ajuntament de Súria.
Centuria
XX
Notes de conservació
Descripció
Resclosa i subsegüent canal de l'antiga fàbrica de la colònia Valls de Torroella, emplaçada al riu Cardener. Concretament, uns 200 m al nord de la fàbrica, en un paratge amb un interessant vegetació de ribera. La resclosa té una planta marcadament corba i segueix una orientació molt tancada i obliqua respecte al curs del riu, cosa que facilita la desviació d'un important cabal d'aigua cap al canal mitjançant dues grans comportes, avui totalment automatitzades. La resclosa és formada per blocs de pedra perfectament tallats i ha estat formigonada. Té una llargada considerable, de més de 50 m. El canal discorre en un traçat rectilini, delimitat per murs de pedra ben escairada. Ja al tram final fa un gir i es dirigeix entre uns grans murs formigonats cap a l'edifici on hi ha la central hidroelèctrica, situada al costat de ponent de la fàbrica. Actualment, la central continua treballant i generant electricitat. El salt d'aigua es situa en un pou de 12 m de profunditat que té una cota més baixa que la del riu. El canal de desguàs discorre per una gran canalització subterrània que travessa sota el riu i desemboca al Cardener a l'alçada de cal Carreter, uns 1.000 metres més avall. Antigament el canal passava pel mig de la fàbrica.
Codi d'element
08229-485
Ubicació
Colònia Valls de Torroella
Història
La colònia Valls de Torroella es fundà en terrenys que pertanyien en bona part al mas Gibergues. En el darrer quart de segle XIX es fundà en terres del mas Palà (en terme de Navàs) una primera colònia industrial: Palà de Torroella. El promotor fou Joan Palà i Valls, propietari del mas i advocat, que residia a Barcelona. El naixement d'una nova colònia, a un quilòmetre aigua avall del Cardener, es produí arran d'unes desavinences entre Joan Palà i el seu cosí Esteve Valls; aquest fundà la nova fàbrica i colònia, coneguda com a Valls de Torroella o Palà Nou. La nova colònia estava emplaçada als dos costat del riu Cardener i, en conseqüència pertanyia a dos municipis: Sant Mateu de Bages i Navàs. La fàbrica va començar a funcionar entre 1903 i 1904. Esteve i el seu fill Isidre formaven part de dues companyies, vinculades també amb la fàbrica de Vilafruns (Balsareny). La nova empresa fou dirigida pel fill del fundador, Isidre Valls i Pallarols, nascut a Sallent, enginyer industrial amb experiència i polític. Primer com a societat familiar a nom particular i, des de 1916, com a Manufacturas Valls, la qual es constituí el 1918 com a societat anònima. El 1903 s'hi traslladava maquinària de Palà, a la qual s'hi afegiria l'any següent la procedent de Vilafruns. Així, la fàbrica va començar a funcionar amb 3.200 fusos i 120 telers. També s'instal·là un primitiu sistema d'humidificació, així com l'enllumenat elèctric. El 1907 la colònia va patir els efectes de la gran riuada del Cardener, que afectà tota la fàbrica i part dels habitatges, que s'hagueren de reconstruir. Les aigües van pujar sis metres per sobre del curs normal del riu. El canal s'havia construït el 1903 pel contractista Ramon Calveras i aquell any s'hi instal·lava la turbina. El 1908 es construïa el desguàs i la casa de comportes. La fàbrica es va ampliar els anys 1915-16 (la secció de filatura) i 1931-33 (les naus centrals de filatura i teixits). A mitjan dels anys 1920 tenia 8.228 usos, 306 telers i 310 treballadors. A més, van funcionar durant uns anys dues petites indústries tèxtils filials: 'Bernadó i nebots' (1916-24) i 'Valls i Mir' (1918-22). En els anys cinquanta la fàbrica Valls va obtenir uns gran resultats econòmics i es succeïren les ampliacions de capital. El 1975 l'imperi Valls ocupava les primeres posicions del rànquing de la filatura espanyola. La societat formava part d'un gran consorci integrat per diferents empreses de tot l'estat. Al capdavant de Manufacturas Valls hi havia Isidre Valls Taberner (que en va ser gerent prop de mig segle), vinculat a un poderós clan familiar que incloïa actius com ara el Banc Popular i que més endavant el seus descendents consolidarien. A la dècada de 1950 es construí l'actual central hidroelèctrica, per la qual cosa el traçat primitiu del canal sota la fàbrica fou desviat. El nou salt d'aigua s'instal·là en un pou de 12 m de profunditat, per sota del nivell del riu. Pel que fa a la fàbrica, al final de la dècada de 1960 s'ampliava la secció de filatura i el 1970 s'alçava un segon pis a la nau central per ubicar-hi la zona de preparació de teixits. Les darreres crisis econòmiques van ocasionar una gran reestructuració l'any 1979, seguida d'una segona dos anys més tard. El març de 1983 arribà la primera reconversió, que afectà un total de 69 treballadors, i el 1984 la segona reconversió, que afectà 60 persones. Tot això va fer que dels 630 treballadors que tenia la indústria es passés a 269. El tancament definitiu de la fàbrica es produí el 1991. Posteriorment les naus fabrils foren venudes per instal·lar-hi diferents empreses. Entre les més destacades hi ha Qualque, Bolvent i ca l'Arenys (fabricant de la cervesa artesana la Guineu). Recentment un incendi patit en la nau 1 (a ponent) va obligar a reconstruir bona part d'aquesta edificació.
Coordenades
41.8492200,1.7195800
UTM X
393708
UTM Y
4633828
Any
Municipi
08229
Nom del municipi
Sant Mateu de Bages
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63338-foto-08229-485-3.jpg
Estil
Contemporani
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Obra civil
Titularitat
Privada
Ús actual
Productiu
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Piñero Subirana
Autor de l'element
Observacions
La resclosa marca el límit amb el terme municipal de Súria
Codi de l'estil
98
Codi de la tipologia
49
Codi de tipologia a sitmun
1.5
Protecció id
Comarca
7