Detall - 65091
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
65091
Títol
Can Català
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catala-0
Bibliografia
<p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p>
Centuria
XVIII
Notes de conservació
Descripció
<p>Edifici mitjer de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos, i coronat amb una coberta a doble vessant orientada nord-est a sud-oest. Presenta l'estructura perimetral original; els trespols van ser modificats durant la rehabilitació. Les obertures es troben repartides per la façana principal seguint una composició simètrica, amb dues a cada pis, essent totes elles arrebossades, excepte el portal principal, que és de pedra carejada amb la llinda gravada amb inscripció. Al primer pis s'extén un únic balcó de punta a punta de la façana, al qual es pot accedir des dels dos finestrals d'aquest pis. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El ràfec presenta cabirons de fusta.</p>
Codi d'element
08246-23
Ubicació
Nucli de Santa Eugènia
Història
<p>El Català forma part d'un dels habitatges de Santa Eugènia que van doblar la propietat. És a dir la família Català, procedents del mas Català, van adquirir béns a la sagrera de Santa Eugènia i algun dels seus membres hi va passar a viure i d'aquí es va quedar el nom. La llinda presenta la inscripció 'Ave Maria sin pecado consebida' i una data que es troba desgastada i en la que s'intueix l'any 189... o 169.... Antigament a la banda dreta hi havia hagut una pedra per a seure. La documentació sobre la sagrera de Santa Eugènia és molt notable a partir del segle XIII, en un moment d'augment demogràfic quan molts sagrers es varen convertir en habitatges per als fills segons de masos i gent d'ofici, que es podien desplaçar per haver redimit els seus senyors feudals o al·lodials. En principi, totes les cases de la sagrera depenien de les respectives esglésies i estaven sota el domini del rector i el fur eclesiàstic. És per això que els rectors es diuen senyors de la sagrera i cobraven sobre cada casa un tribut que a Santa Eugènia acostumava a ser un capó o gallina per un solar simple i dos capons per un solar gran, que constava d'una casa i un hort. En temps moderns el cens es va convertir en diners o sous. Ben aviat els senyors feudals van adquirir terrenys a les sagreres o a prop d'elles per intentar influir sobre aquestes propietats. La primera notícia sobre la sagrera de Santa Eugènia és del 1163 quan Bernat Soler fa testament i diu que posseïa sagrers o graners a la sagrera; una altra és del 1172 on consta que Guillem de Taradell hi tenia propietats i recollia el delme i els grans que obtenia dels terrenys vers la Serra i el Bolló. Les cases que esmenten aquests documents estarien formades sovint per dues o més edificacions de planta simple o única juxtaposades. També consta que sovint es ven una part de les cases o es parli de la casa corral. La majoria d'aquests edificis solien tenir un hort al darrera si bé, també trobem que hi ha molts horts junts vers el domini de Palou o a l'indret de tramuntana i nord-oest, cap on s'ha estès la població moderna.</p>
Coordenades
41.9004600,2.2832500
UTM X
440548
UTM Y
4638973
Any
Municipi
08246
Nom del municipi
Santa Eugènia de Berga
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65091-foto-08246-23-2.jpg
Estil
Modern
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Titularitat
Privada
Ús actual
Residencial
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2020-10-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Anna M. Gómez Bach
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
94
Codi de la tipologia
45
Codi de tipologia a sitmun
1.1
Protecció id
Comarca
24