Detall - 67108
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 67108
- Títol
- Forns de les Guixeres
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-les-guixeres
- Bibliografia
- <p>ARGULLOL, Joseph d' (1880) 'Costums del Pla de Bages'. L'excursionista, any III, nº 21. Barcelona, Associació Catalanista d'Excursions científicas, p. 465-472.</p> <p>CATÀLEG (inèdit). Catàleg del Grup de Recerca i Conservació del Patrimoni del Centre Excursionista de Súria.</p> <p>LOSADA, Cristina (2000) Toponímia de Súria. Treball mecanografiat pel 2n curs de Batxillerat B. Súria.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1982) 'La vila de Súria els anys 1871-1873', Miscel·lània d'Estudis Bagencs. Núm. 2, pp. 135-142, Manresa, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p>
- Centuria
- XIX-XX
- Notes de conservació
- Tots els elements estan enfonsats i en procés de degradació.
- Descripció
- <p>Conjunt de construccions i pedreres destinades a la producció de guix. Es distingeixen la 'Guixera vella' i les .'Guixeres noves'. La 'Guixera vella' es troba a l'Est de les noves i té com a punt d'interès un forn semi-enfonsat cupular de planta circular, fet de pedra, amb unes dimensions aproximades de 3 metres d'ample i 4 d'alt. Al costat d'aquest, pel seu cantó E, es poden veure les pedreres on s'extreia el mineral, les quals dominen un petit rierol que baixa fins la riera del Tordell. Cap el NO d'aquest forn es poden veure dos grups de construccions. La primera, de menors dimensions, és un forn de planta rectangular, amb una boca. En les condicions actuals és pràcticament impossible accedir-hi. Seguint al NO, al costat mateix del camí carreter que uneix tots aquests forns, es troba el forn més gran de tots, també de planta rectangular, aproximadament de 9 metres de front per 5 metres d'alçada. Presenta dues boques rectangulars fetes amb pedra de gres i arcs de descarrega fets amb totxo i parets de maçoneria de grans dimensions fetes de pedra calcària. El seu interior està ensorrat i, fins i tot, ha crescut un arbre. Per sota d'aquest forn es veuen les restes d'un edifici en dues altures, que baixa pel pendent,. És de planta rectangular, i segons informació oral, servia per a moldre el guix, encara que també se sap que d'aquests forns es baixava el producte per a ser motllurat al molí de guix, propietat dels Alzina, que hi havia prop del pont de cal Nenus, en terme de Callús. Per sobre de tot aquest conjunt es veu una altra pedrera d'extracció de mineral.</p>
- Codi d'element
- 08274-65
- Ubicació
- Camí rural per les Guixeres
- Història
- <p>El 1780 el P. Jaume Caresmar, en el seu 'Discurso' assenyalava l'existència de 'dos molinos que se emplean en granos, sal y yeso, prensandose en ámbos aceite y fabricandose papel de mediana calidad. Sus vecinos tienen dos ollas de aguardiente, porqué les sobran vinos con cuios productos compran los granos que les faltan para el abasto de seis meses al año' (REGUANT, 1988). La següent referència escrita que es coneix es del 1880, quan Joseph d'Argullol diu el següent: 'prop de Manresa ó Mandresa hi ha las guixeras de Suria' (ARGULLOL, 1880). El 1884 Súria abastia de guix a Manresa com diu la 'Monumenta Historia Civitatis Minorisae' (REGUANT, 1982).</p>
- Coordenades
- 41.8354301,1.7725882
- UTM X
- 398086
- UTM Y
- 4632233
- Any
- Municipi
- 08274
- Nom del municipi
- Súria
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Dolent
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67108-20210512154729.jpg
- Estil
- Contemporani
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Obra civil
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BCIL
- Data de modificació
- 2022-02-23 00:00:00
- Autor de la fitxa
- ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 98
- Codi de la tipologia
- 49
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.5
- Protecció id
- 1761
- Comarca
- 7