Detall - 67537
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 67537
- Títol
- Barraca de carboner d'en Xevarria
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-carboner-den-xevarria
- Bibliografia
- GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 114. GUTIERREZ, C. (1996). El carboneig, l'exemple del Montseny. Altafulla. Barcelona. IPEC-Montseny (1998), n. 3913. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.305-332.
- Centuria
- XIX-XX
- Notes de conservació
- Estructura enrunada de la que es conserven quatres filades de pedra.
- Descripció
- Estructura construïda en pedra seca, de forma circular tirant a ovalada, que fa 5 m de llarg per 3'4 m ample. El material utilitzat no presenta cap mena de tractament, es tracta de pedres de dimensions irregulars i de diferents tamanys disposades de forma horitzontal i que segurament haurien subjectat una estructura de caire perible (embigat de fusta) o una coberta de tipus vegetal o de lloses de pedra. El seu estat de conservació es força precari ja que només conserva unes poques filades d'una construcció que hauria estat força gran.
- Codi d'element
- 08276-57
- Ubicació
- Pla de la Calma.
- Història
- Les barraques de carboner, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el carboner o grup de carboners que s'allotgi dalt la muntanya durant el temps destinat a fer carbó. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, per guardar els diversos utensilis, i per resguard del temps, durant uns periodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. L'estructura es basa en un sòcol construït a pedra seca, amb una coberta més lleugera, que sol ser una estructura de fusta. Aquestes construccions apareixen a la zona de mitja i alta muntanya de l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas seria l'explotació del bosc per realitzar carbó. La seva adscripció cronològica és difícil de precisar; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. També a finals del XIX i inicis del XX, l'explotació dels productes forestals fou molt important, realitzant-se llargues campanyes de carboneig que podien durar mig any i on hi treballava molta gent. El topònim Xevarria s'ha de relacionar amb el cognom Etxevarria, que pertanyia a un senyor tortosí que vingué a fer de carboner a la zona del Montseny, van ser molts tortosins que pujaren a treballar per aquesta zona. Aquest fet s'ha de relacionar en un context de gran auge del món carboner relacionat amb la industrialització i la gran necessitat d'obtenir carbó. El senyor Etxevarria va construir la barraca, datable a inicis del segle XX, on s'hi havia arribat a albergar un gran nombre de carboners.
- Coordenades
- 41.7807500,2.3092800
- UTM X
- 442600
- UTM Y
- 4625664
- Any
- Municipi
- 08276
- Nom del municipi
- Tagamanent
- Tipus d'accés
- Difícil
- Estat de conservació
- Dolent
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67537-foto-08276-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67537-foto-08276-57-2.jpg
- Estil
- Popular|Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Element arquitectònic
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-01-30 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Anna M. Gómez
- Autor de l'element
- Observacions
- A l'espai de davant s'observa un pla on segurament s'hi hauria fet la pila carbonera. La seva construcció en un petit pla ben comunicat prop del camí que portava a la Figuera, o en direcció contrària al Pla de la Calma, facilitava la càrrega i descàrrega tant de la fusta i els troncs per fer les piles com pel carbó, un cop ja cuit que era transportat amb sàrries i matxos cap als punts de redistribució.
- Codi de l'estil
- 119|98
- Codi de la tipologia
- 47
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.3
- Protecció id
- Comarca
- 41