Detall - 68324
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
68324
Títol
Torre i masia de Garraf (Can Güell)
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-i-masia-de-garraf-can-guell
Bibliografia
<p>BASSEGODA, J. (1976) 'Las bodegas Güell de Garraf'. Revista 'San Jorge', nº 96-97. Barcelona BASSEGODA, J. (1984) 'Gaudí. Arquitectura del futur'. Barcelona CATALÀ, P. (i altres) (1971) 'Els castells catalans'. Vol. III. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya'. (1982). Vol. 5. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1770</p>
Centuria
XIV-XV
Notes de conservació
La normativa del Pla Especial estableix la consolidació i restauració de la torre i de la masia, així com l'adequació de l'entorn, tasca que ja ha estat realitzada. L'estat de l'edifici requereix millores en general.
Descripció
<p>La torre de Garraf o de Can Güell és un dels elements defensius de l'antiga quadra de Garraf. Es troba situada davant del mar i actualment al costat del ferrocarril a Barcelona. S'integra en el conjunt de construccions que conformen la masia i les Bodegues Güell. Arquitectònicament, presenta planta circular i està dotada de matacà i de diverses espitlleres; un petit pont -que s'inicia just a l'entrada original elevada- l'uneix amb la masia Güell. La porta d'accés és rectangular i està orientada a la carretera; per la banda de mar s'identifiquen dues finestres d'arc lobulat. La construcció és de carreus petits i desbastats ordenats en filades regulars. En el seu interior s'identifica una cisterna i una habitació en el primer pis, i una escala condueix fins a la part superior. Pel que fa a la masia Güell, es tracta d'una construcció principal de planta rectangular i coberta a doble vessant, i una sèrie d'edificis annexes. La porta d'accés se situa a la banda de mar i està conformada per un arc de mig punt de dovelles de pedra. La distribució de les obertures és irregular, tal i com acostuma a ser freqüent en l'arquitectura rural que s'adapta progressivament als usos, sense un projecte arquitectònic planificat. Des d'aquest punt de vista, i malgrat que la masia ha experimentat nombroses modificacions al llarg del temps, la construcció conserva elements tant característics com els grans contraforts, el rellotge de sol de la façana principal i els escuts amb l'emblema del capítol de la catedral que testimonia la propietat de la Pia Almoina.</p>
Codi d'element
08270-446
Ubicació
Carretera C-246 (Barcelona-Calafell) km. 27
Història
<p>Les primeres mencions documentals de la torre de Garraf daten del segle XVI, malgrat que aquest element defensiu té els seus orígens en el segle XV, atès que va ser edificada com una fortificació pertanyent a la quadra de Garraf amb l'objectiu de defensar-la dels atacs de pirates a les costes catalanes. L'any 1571 Nicolau de Credença col·loca la torre en un mapa que va realitzar de les possessions de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. També existeixen referències escrites de l'any 1586. A finals del segle XVIII i inicis del XIX l'element encara mantenia la seva funció defensiva, com es va demostrar en el decurs de la guerra que espanyols i francesos van lliurar contra Anglaterra; de fet, un atac anglès va destruir bona part de l'estructura. Va ser restaurada, juntament amb la masia adjunta, després de ser adquirida per Eusebi Güell l'any 1871. Pel que fa a les dades històriques referents a la masia Güell, cal recordar novament que l'edifici es troba construït en uns terrenys que originàriament pertanyien a la Pia Almoina de la Seu de Barcelona. A principis del segle XIX la casa va patir el saqueig i l'incendi de les tropes angleses, en guerra amb Espanya i França. L'any 1871 el conjunt era propietat de l'Estat, després de l'aplicació de les lleis de desamortització; la construcció de la carretera de les costes va propiciar la seva subhasta pública, ocasió que va ser aprofitada per Eusebi Güell, qui va adquirir-la amb totes les seves pertinences. El nou propietari va restaurar el conjunt i posteriorment l'amplià amb altres construccions destinades a l'explotació comercial de la vinya, com les renombrades bodegues Güell, que van perdre la seva funció arrel de la destrucció dels camps provocada per la fil·loxera.</p>
Coordenades
41.2555100,1.9057400
UTM X
408327
UTM Y
4567699
Any
Municipi
08270
Nom del municipi
Sitges
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68324-foto-08270-446-3.jpg
Estil
Gòtic|Popular|Medieval
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Conjunt arquitectònic
Titularitat
Privada
Ús actual
Residencial
INSPIRE: Tipus
BCIN
INSPIRE: Subtipus
National Monument Record
INSPIRE: Atribut
Defensa
Data de modificació
2019-12-30 00:00:00
Autor de la fitxa
Núria Nolasco Azuaga
Autor de l'element
Observacions
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, la torre disposa del tipus de protecció I i la masia del III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C.
Codi de l'estil
93|119|85
Codi de la tipologia
46
Codi de tipologia a sitmun
1.2
Protecció id
1771
Comarca
17