Detall - 72327
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
72327
Títol
Goigs a Sant Gabriel
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-gabriel
Bibliografia
BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.
Centuria
XVIII-XX
Notes de conservació
Descripció
Goigs a llaor de l'Arcàngel Sant Gabriel, que es cantaven en la seva ermita de Veciana i ara en la parroquial del poble, durant la seva festa el diumenge sobre Sant Josep. Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: / Salveu la nostra terra / guieunos cap al Cel. Bis/ Vós que vàreu aparèixer / inundant de llum el dia / i anunciàreu a Maria / que el Fill de Déu ha de néixer, / l'enviat del cel siguéreu / per dar tal fausta nova / que la Verge vos aprova. / 'Plena de gràcia', diguéreu. / Patró d'aquesta serra... / Vostra aparició santa / mostra els dons del Creador, / i conservàrem amb amor / eixa festa sacrosanta. / Tots servem vostre record; / pel març cada any al seu dia / tota ve la pagesia / per a que els deu bona sort. / Patró d'aquesta serra... / Al matí es diu l'ofici, / tot és en vostra llaor; / cadascú amb tot el cor / va oint el Sacrifici, / i us demanem perdó / dels agravis que han comès / volguent tots no caure més / en tal semblant perversió. / Patró d'aquesta serra... / Guardeu-nos dels malfactors / Vós que esteu en la carena, / allunyeu-nos tota pena, / salveu nostres camps i horts. / Al jovent doneu-li sort, / als vellets tota esperança, / a tots els nens cobejança / conduint-los tots a port. / Menjem amb agraïment / el pa beneït que ens donen, / pa dels àngels que coronen / la multitud assistent. / Beneïu la nostra taula / i també nostres casals, / procurem ésser formals / a tal gràcia demanada. / Patró d'aquesta serra... / Anem tots al Sant Rosari, / enlairem els nostres cors, / guardem tots nostres amors / per qui està dins el Sagrari. / Sant Gabriel ens donarà / totes les gràcies del Cel / i veurem brillar l'estel / que a la glòria ens portarà. / Patró d'aquesta serra... / Oh, Gabriel miraculós, / quan de la mort vingui el dia, / que la vostra companyia / sigui sempre al meu redós. / Mostreu-me el Paradís, / presenteu-me a la vora / de ma Regina i Senyora / per adorar-la feliç./ Patró d'aquesta serra... / Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: / Salveu la nostra terra / guieunos cap al Cel. TORNADA. Patró d'aquesta serra / arcàngel Gabriel: Salveu la nostra terra - guieu-nos cap al Cel, Salveu la nostra terra - Guieu-nos cap el cel Vos que vareu aparèixer innundant de llum el dia i anunciàreu a Maria que el Fill de Déu ha de néixer l'enviat de Déu siguereu per a dar tal fausta nova que la Verge vos a aprova plena de Gràcia Diguéreu. Lletra i música populars. Pregueu per nosaltres, arcàngel Sant Gabriel. / R. Perquè siguem dignes de les promeses de Crist. ORACIÓ: O Déu, que entre tots els àngels heu elegit l'arcàngel Sant Gabriel per anunciar el misteri de la vostra encarnació, concediu-nos benignament que els qui celebrem la seva festa a la terra sentim la seva protecció al cel. Vós que viviu i regneu amb Déu Pare conjuntament amb l'Esperit Sant per tots els segles dels segles. Amen.
Codi d'element
08297-175
Ubicació
Sant Gabriel
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.
Coordenades
41.6465600,1.4877200
UTM X
374064
UTM Y
4611640
Any
Municipi
08297
Nom del municipi
Veciana
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Bo
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72327-foto-08297-175-1.jpg
Estil
Contemporani|Popular
Protecció
Inexistent
Àmbit
Patrimoni immaterial
Tipologia
Música i dansa
Titularitat
Pública
Ús actual
Religiós
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
2023-08-02 00:00:00
Autor de la fitxa
Jordi Montlló Bolart
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
98|119
Codi de la tipologia
62
Codi de tipologia a sitmun
4.4
Protecció id
Comarca
6