Detall - 72943
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 72943
- Títol
- Llegenda d'en Serrallonga
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-den-serrallonga
- Bibliografia
- CAPDEVILA, Llorenç. (2006). Serrallonga. L'últim Bandoler. Edicions Proa. Barcelona. FUSTER, Joan (1991). El mite literari de Serrallonga. Edicions 62. Barcelona ROVIRÓ, Xavier (2002). Serrallonga. El bandoler llegendari Català. Ed. Farell.
- Centuria
- XVIII
- Notes de conservació
- Descripció
- La llegenda es comença a cultivar degut a la fama popular acumulada durant anys. Aquest bandoler despertava moltes simpaties entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del Corpus de Sang i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. La seva creixen popularitat va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que van fer créixer i escampar la seva llegenda. Aquest bandoler actuava principalment entre les terres que conformen les Guilleries i part del Montseny, territori que coneixia molt bé i utilitzava per amagar-se, les dificultats per atrapar-lo feren créixer encara més la seva fama. La seva llegenda ha estat recollida per la literatura i fins i tot per la gran pantalla, la qual ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor.
- Codi d'element
- 08303-185
- Ubicació
- Història
- Joan Sala i Ferrer, nasqué l´ any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven. Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país. Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència. Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV. Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta.
- Coordenades
- 41.9473800,2.3842500
- UTM X
- 448963
- UTM Y
- 4644117
- Any
- Municipi
- 08303
- Nom del municipi
- Vilanova de Sau
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- Estil
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immaterial
- Tipologia
- Tradició oral
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Científic
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Joan Casas Blasi
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- Codi de la tipologia
- 61
- Codi de tipologia a sitmun
- 4.3
- Protecció id
- Comarca
- 24