Detall - 73672
Tipus de contingut: patrimonicultural | Dataset: patrimoni_cultural
Id
73672
Títol
Vil·la romana de Sant Hilari
Url
https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-romana-de-sant-hilari
Bibliografia
<p><span><span><span>AINAUD, J. (1962): La capilla de Sant Hilari en Abrera, <em>Revista San Jorge </em>47, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 40-43.</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Inventari del Patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, comarca del Baix Llobregat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>MORENO EXPÓSITO, I. (2015), <em>Memòria de la intervenció arqueològica l’ermita de Sant Hilari d’Abrera (Baix Llobregat) (2 al 6 de febrer de 2015)</em>, Àtics, Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL; G., F. TUSET, A. GAMARRA, X. ESTEVE, I. MESAS, R. JULIÀ i S. RIERA (2020): <em>El conjunto patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Proyecto básico de intervención arqueológica y de restauración en la iglesia de Sant Hilari 2020</em>, Convocatòria del 1,5% Cultural. Ayudas del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana para la conservación del patrimonio arquitectónico, Universitat de Barcelona, Tríade-Serveis Culturals i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 20 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RIPOLL, G. i TUSET, F. (2020): <em>El conjunt patrimonial de Sant Hilari d’Abrera. Projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari 2020</em>, Universitat de Barcelona i Ajuntament d’Abrera, Barcelona, 17 p., figs., plànols. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SALA, R. i ORTIZ, H. (2016): <em>Prospecció geofísica per la delimitació i descripció de restes arqueològiques. Jaciment arqueològic de Sant Hilari</em>, Abrera-Barcelona. Manuscrit inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): Transcripció, traducció i notes del segon document més antic que es conserva a Abrera (1382), <em>Abrera. Revista Informativa, </em>25, 26 i 27, Amics d'Abrera (1998) 2000. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Maria (2000): <em>L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica</em>, Abrera, Ajuntament d’Abrera. </span></span></span></p>
Centuria
II dC/IIIdC
Notes de conservació
Descripció
<p><span><span><span>Aquest element forma part del conjunt patrimonial de Sant Hilari, que a banda del jaciment arqueològic de cronologia romana i medieval, consta del mas de Sant Hilari i de l’ermita homònima.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 2017 i 2019, el projecte d’intervenció arqueològica i de restauració a l’església de Sant Hilari portat a terme sota la direcció científica de la Dra. Gisela Ripoll i el Dr. Francesc Tuset (Universitat de Barcelona), executat per l’empresa Tríade, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), va permetre documentar:</span></span></span></p> <p><span><span><span>- La reconstrucció hidrogeològica i paisatgística del paratge i l'establiment de la cronologia dels recursos hídrics i de l'ús de l'espai fluvial. Més concretament l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que marcà el comportament de l’ocupació romana i medieval.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- Un assentament ibèric</span></span></span></p> <p><span><span><span>-Un conjunt arquitectònic de caràcter termal d'època imperial romana, emmarcat cronològicament entre el segle II d. C. i inicis de segle III d. C. Es tracta d'un conjunt format fins al moment pel <em>caldarium </em>o zona calefactada, en la qual s’emplaça l’<em>alveus</em>, o piscina calenta i dos <em>praefurnia</em> (forns). Dos grans dipòsits d'aigua i altres estructures funcionen amb les termes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- En un moment molt incipient de de l’Edat Mitja, les estructures romanes son reutilitzades i convertides en diferents àmbits clausurats, no comunicats entre ells, mitjançant tapiats. Els edificis van ser objecte d’una tercera transformació de caràcter agropecuari, amb la presència de sitges, tant a l’espai termal del <em>caldarium</em>, com als grans dipòsits a oest de l’església, que marquen clarament una continuïtat d’ús des de època romana fins a època plenament medieval, al menys fins a segle XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>- Sobre les edificacions romanes es va aixecar en un moment primerenc, aprofitant almenys en part algun dels seus murs, l'església de Sant Hilari. </span></span></span></p>
Codi d'element
08001-20
Ubicació
Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera.
Història
<p><span><span><span><span>L’entitat arquitectònica de les estructures muraries ha fet que tradicionalment hagin estat interpretades com a elements d’una <em>villa</em> romana per diferents autors (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020). Ja J. Ainaud a mitjans de segle passat cridava l’atenció d’aquest conjunt proposant una transició entre un oratori privat romà a un església del primer moment medieval (1962). M. Soler (2000: 19-20) hipotetitzà que la <em>villa</em> romana anomenada 'Villa Alba', emplaçada teòricament en l’espai ocupat per la urbanització de Can Vilalba (Abrera), de la que mai s’han documentat restes, podria ser, realment una continuació del <em>fundus </em>de la <em>villa</em> de Sant Hilari a l’altra riba del riu. Però de fet sobre aquest topònim de ‘Vilalba’, tal com argumenten Ripoll i Tuset (<span lang='CA'>Ripoll <em>et al.</em>, 2020 i </span>Ripoll i Tuset 2020), el seu origen es troba a mitjans de segle XV, quan<span> Violant de Sentmenat i Voltrera, casà amb Pere de Vilalba, substituint així el topònim de Voltrera per Vilalba (Valls i Pueyo, 1996: 32).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons els informes i memòries establertes per l’equip liderat per Ripoll i Tuset (cf. Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020), les estructures visibles del conjunt varen ser objecte de restauració a l’any 2005. Concretament les situades al costat nord de l’església, donat que presentaven un acusat estat de degradació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Anys més tard es dugué a terme una petita intervenció preventiva a mans de l’Empresa Àtics (Moreno, 2015) subordinada a la restauració i consolidació de l’església a l’any 2015. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2016 es va portar a terme una prospecció geofísica, per part de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica, amb l’objectiu d’avaluar el potencial i l’extensió del jaciment. Els resultats van permetre documentar un seguit d’estructures (paviments i/o nivells de circulació, estructures de combustió, sitges, murs, etc.) que reafirmaven l’existència al subsòl d’evidències arqueològiques així com el seu abast espacial (Sala i Ortiz, 2016).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A finals de setembre de 2016 es projectà un acord de col·laboració entre l’Ajuntament d’Abrera i la Universitat de Barcelona coordinada científicament pels professors Gisela Ripoll i Francesc Tuset, per a la recuperació de Sant Hilari d’Abrera, que acabà amb la signatura d’un conveni institucional signat l’any 2019. S’endegaren així, les intervencions arqueològiques dels anys 2017 a 2019, portades a terme per l’empresa Tríade Serveis Culturals, sota la direcció de Imma Mesas i la coordinació de Xavier Esteve (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2018c, 2019; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018a, 2018b, 2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Els resultats de 2017 van permetre documentar a l’entorn immediat de l’església un edifici termal i una àrea de dipòsits, així com un seguit d’estructures de cronologia romana en relació al conjunt termal. També, fou rellevant la documentació als camps situats a l’oest de l’església d’una sitja i de dos potents fonamentacions que insinuaven una clara prolongació del conjunt arquitectònic en sentit nord-oest. D’altre banda, l’estudi geològic posà de relleu la importància de l’aigua en tot l’entorn i determinà l’existència d’una surgència d’aigua dolça constant, no localitzada, que està marcant el comportament de l’ocupació romana i medieval (Mesas <em>et al.</em> 2018a, 2018b;<span> Ripoll <em>et al.</em> 2018a</span>). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’abril de 2018 s’hi efectuà una nova intervenció arqueològica preventiva a l’edifici termal, en aquest cas de consolidació, que consistí en la col·locació d’una coberta metàl·lica que protegís temporalment l’<em>alveus </em>o piscina d’aigua calenta del <em>caldarium </em>(Mesas <em>et al.</em> 2018c; <span>Ripoll <em>et al.</em> 2018b</span>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La intervenció de 2019, es centrà en la documentació de les restes que mostren la continuïtat del conjunt al menys fins a segle XIII. Els espais exteriors s’estructuren en àmbits definits amb murs de pedra creant zones dedicades a l’emmagatzematge d’excedents: petites concentracions de sitges. Per últim, la localització de noves estructures (sitges) als terrenys situats al nord-oest, amplien l’extensió del conjunt arqueològic més enllà del límit que es suposava inicialment (Mesas <em>et al.</em> 2019;<a><span> Ripoll <em>et al.</em> </span></a><span>2020; </span>Ripoll i Tuset 2020).</span></span></span></p>
Coordenades
41.5208100,1.9117000
UTM X
409196
UTM Y
4597146
Any
Municipi
08001
Nom del municipi
Abrera
Tipus d'accés
Fàcil
Estat de conservació
Regular
Imatges
https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73672-foto-08001-20-2.jpg
Estil
Romà|Antic
Protecció
Legal
Àmbit
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Titularitat
Pública
Ús actual
Científic/Cultural
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
BCIL
Data de modificació
2021-01-26 00:00:00
Autor de la fitxa
ArqueoCat SL - Natàlia Salazar
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
83|80
Codi de la tipologia
1754
Codi de tipologia a sitmun
1.4
Protecció id
1761
Comarca
11