Detall - 74698
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 74698
- Títol
- La font Seca
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-seca
- Bibliografia
- ARGAIZ, Gregorio de (1677), La Perla de Cataluña. Historia de Nuestra Señora de Montserrate, Madrid, Imprenta de Andrés García. p. 2; CABEZA, Joan (1928), Mapa topogràfic de la muntanya de Montserrat, Barcelona, de Enrich, escala 1: 20.000, [2ª edició]. MAGALOTTI, Lorenzo (1933), Viaje de Cosme de Medicis por España y Portugal (1666-1669), Madrid, CSIC, p. 40. SUÑOL, Gregori (1922), 'Cantigues de Montserrat del rei Alfons X, dit el Savi', Analecta Montserratensia, vol. V, p. 361-417.
- Centuria
- XVII
- Notes de conservació
- Descripció
- La font Seca és una construcció de pedra adherida a la roca, de planta irregular i façana apaïsada. A la part oriental, i penjada a mig aire, hi ha una obertura paredada, emmarcada amb carreus de pedra i amb un arc rebaixat, on hi devia haver la surgència.
- Codi d'element
- 08069-133
- Ubicació
- Torrent de la Font Seca-camí de les Bateries (muntanya de Montserrat)
- Història
- La font Seca tenia, i encara té, una llegenda pròpia nascuda, molt versemblantment, de la pugna mantinguda durant segles entre els senyors de Collbató, els romeus i la comunitat montserratina. La llegenda fou esmentada ja per Alfons el Savi al segle XIII i posteriorment reproduïda per fra Gregorio de Argaiz, el monjo i cronista benedictí, el 1677. Segons la tradició popular, doncs, el brollador s'havia assecat 'en pena que los señores del castillo de Collbatón hazían pagar a los monjes y a los peregrinos que venían a visitar la Virgen, un tanto por cada cántaro de agua que allí se sacava. [...] Pero a falta desta sustituyó Dios otra fuente franca y libre para los monjes y peregrinos que llaman del Milagro, porque se apareció enfrente de la puerta del monasterio'. Aquestes disputes concorden perfectament amb el clima de tensió que a principis del segle XIII mantenien la comunitat benedictina i els senyors dels castells de la Guàrdia i de Collbató, Guillem de Montserrat i Beatriu de Selfores, pel control de la quadra de Sant Miquel (1211), per on precisament passava el camí de la Costa, i del castell Otger (1213), per una banda, i amb Berenguera i Raimon de Salfores pel dels alous de la Vallmala i la Rubirola (1215), per l'altra. Els litigis no van cessar fins que els monjos es van avenir a pagar-los sengles recompenses econòmiques. El 1688 Lorenzo Magalotti la qualifica de 'grotticella murata'.
- Coordenades
- 41.5803200,1.8284800
- UTM X
- 402342
- UTM Y
- 4603844
- Any
- Municipi
- 08069
- Nom del municipi
- Collbató
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74698-foto-08069-133-3.jpg
- Estil
- Popular|Modern
- Protecció
- Legal
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Element arquitectònic
- Titularitat
- Pública
- Ús actual
- Sense ús
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- Data de modificació
- 2023-08-02 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Assumpta Muset Pons
- Autor de l'element
- Observacions
- Codi de l'estil
- 119|94
- Codi de la tipologia
- 47
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.3
- Protecció id
- Comarca
- 11