Detall - 78867
Tipus de contingut: patrimonicultural
| Dataset: patrimoni_cultural
- Id
- 78867
- Títol
- Sant Martí de Puig-reig o església nova
- Url
- https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-de-puig-reig-o-esglesia-nova
- Bibliografia
- <p>SERRA, Rosa (1982). Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 2b SERRA, Rosa; SANTANDREU SOLER, M. Dolors; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). 'Castell de Puig-reig', Catalunya Romànica, vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 2… VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p>
- Centuria
- XX
- Notes de conservació
- Descripció
- <p>Església de grans proporcions que resta inacabada; de tres naus, amb el presbiteri quadrat i porta d'accès a tramuntana, l'edifici es una construcció efectuiada en diferents fases, la última finalitzada el 2010 i consistent en la decoració mural de la façana d'accès, obra de Ramon Espelt.</p>
- Codi d'element
- 08175-165
- Ubicació
- Carrer de l'Església s/n, 08692-Puig-reig
- Història
- <p>La nova església parroquial de Puig-reig és un porjecte que neix durant els anys de la postguerra civil fruit del dessig de construir un nou edifici religiós que mostri el notable creixemenet del poble de Puig-reig i pugui superar, en capacitats, les de la vella església romànica, incendiada durant la Guerra Civil i de la qual la Diputació de Barcelona en feu la restuaració el 1956. Les obres, sufragades amb captes populars i amb l'ajuda d'industrials de colònia, no arribà a la seva fi.</p>
- Coordenades
- 41.9711700,1.8815000
- UTM X
- 407326
- UTM Y
- 4647180
- Any
- Municipi
- 08175
- Nom del municipi
- Puig-reig
- Tipus d'accés
- Fàcil
- Estat de conservació
- Bo
- Imatges
- https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78867-foto-08175-165-3.jpg
- Estil
- Eclecticisme|Contemporani
- Protecció
- Inexistent
- Àmbit
- Patrimoni immoble
- Tipologia
- Edifici
- Titularitat
- Privada
- Ús actual
- Religiós
- INSPIRE: Tipus
- INSPIRE: Subtipus
- INSPIRE: Atribut
- BCIL
- Data de modificació
- 2024-11-19 00:00:00
- Autor de la fitxa
- Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
- Autor de l'element
- Isidre Puig Boada
- Observacions
- Isidre Puig Boada (Barcelona 1890-1987), nascut a Barcelona el 1890, Isidre Puig Boada forma part del petit i selecte grup d'arquitectes vinculats a Antoni Gaudí que, al llarg dels anys i en diferents etapes, col·laboraren en la seva obra. Va ser el 1914, encara estudiant d'arquitectura, quan el coneix en una d'aquelles visites col·lectives d'estudiants tant apreciades pel mestre. Una trobada que marcarà la seva vida i també l'inici d'una relació continuada amb Gaudí fins a la seva tràgica mort. No és estrany que, després, treballi a les ordres de Domènech Sugranyes, designat nou director de l'obra de la Sagrada Família i que el 1950, mort Sugranyes durant la guerra civil, sigui ell, al seu torn, qui el succeeixi en el càrrec. El 1929 publica 'El temple de la Sagrada Família', i posteriorment, el 1976, 'L'església de la Colònia Güell', i el 1981, a l'edat de 90 anys, el present llibre, 'El pensament de Gaudí'. Diversos articles sobre l'obra gaudiniana completen la seva bibliografia. La seva obra arquitectònica pròpia ha estat injustament silenciada. Iniciada en els anys d'eclosió noucentista, Puig Boada, com altres arquitectes de la seva generació, intenta fer-la reviure nostàlgicament en la postguerra.. Acabada la Guerra Civil treballà intensament en la restauració i nova construcció d'esglçesies del bisbat de Solsona, i a principi dels anys 60, el càrrec d'arquitecte diocesà del bisbat d'Urgell li permetrà construir, però, una interessant -i desconeguda- sèrie de petites esglésies on utilitza de manera molt personal les formes de la geometria reglada d'origen gaudinià. Isidre Puig Boada morí a la capital catalana l'any 1987, just quan la ciutat començava a retrobar-se amb la magnífic llegat arquitectònic del seu mestre.
- Codi de l'estil
- 102|98
- Codi de la tipologia
- 45
- Codi de tipologia a sitmun
- 1.1
- Protecció id
- 1761
- Comarca
- 14